(imatge de google imatges)
(fotos martaaprovam)
MOLT BON CARNESTOLTES I BONA SETMANA BLANCA A TOTHOM!
Entre aquest cap de setmana i el principi de la setmana blanca, la vinent, penjaré els deures que heu de fer!
Molt bon Carnestoltes a tots i a totes! Fins demà!
Per cert, una mica d'història del Carnestoltes i les vostres fotografies:
Les festes de Carnestoltes o Carnaval comencen un dijous (Dijous Gras) i acaben el dimecres de la setmana vinent (Dimecres de Cendra): 7 dies en els quals regna la festa i la disbauxa; les disfresses, màscares i comparses omplen de llum i color els carrers; la música és la protagonista de balls, rues i desfilades…
Aquesta festa té uns orígens molt llunyans ja que en temps dels grecs i romans ja es feien unes celebracions, per aquesta època de l’any, en honor als Déus.
El Carnaval o Carnestoltes té el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues (dedicades déu del vi) o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tingués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite d'Isis i Osiris.
Però en la nostra cultura, molt influenciada per la tradició cristiana, la festa de carnaval es defineix com el període just abans d’entrar a la Quaresma. Per això, just abans d’iniciar 40 dies d’abstinència, sacrifici, repressió i dejú, seguit de la Setmana Santa, calia celebrar-ho amb unes festes esbojarrades, desenfrenades, amb tot tipus d’excessos i, sobre tot, molta diversió (fent tot el que justament després es prohibia).
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, golafre, bevedor i esbojarrat. Per l´altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.
1r dia de festa: EL DIJOUS GRAS
Si tirem enrere 3 setmanes des de la Quaresma, ens trobem el Dijous dels Compares (dia en el quan es convidava a menjar als padrins); La setmana següent tenim el Dijous de les Comares (torn per convidar a menjar a les padrines); i finalment, la setmana següent, el Dijous Gras, també conegut com el Dijous Llarder.
Aquest és el dia d’inici de les festes carnavalesques.
Podríem dir que és es dia del menjar suculent i greixós. Aquest dia s’han de menjar ous, sigui com sigui i també porc: ous barrejats amb carn de porc, truita amb botifarra, botifarra d’ou, truita sola o acompanyada de qualsevol altra ingredient … Un altre tret gastronòmic d’aquesta jornada és la Coca de Llardons.
DIES DE CARNAVAL:
El divendres normalment és el dia que arriba el Carnestoltes, tot i que hi ha lloc que ja arriba el dijous gras.
Aquesta arribada té una posta en escena: allà on s’estigui fent aquesta celebració, hi apareix el Carnestoltes en forma de ninot (normalment a mida real d’un home) i es llegeix el pregó. Aquest pregó, molts cops en forma de rodolí, anuncia l’inici de les festes on “tot està permès”. El senyor Carnestoltes serà el rei de les festes a partir d’ara i ell marcarà les normes.
Un cop fet l’anunci, i durant els dies següents, es fan arreu les típiques rues i desfilades, on les disfresses i comparses son les protagonistes, juntament amb la música i la percussió.
Normalment a cada població s’hi fa una desfilada de carnestoltes i, al llarg del territori català podem trobar altres tipus de celebracions que il.lustren perfectament del caràcter “irreverent” de la festa (ple d’excessos i llibertinatge): batalles al carrer (amb farina, tomàquets, ous, caramels ...); grans àpats col.lectius a molts pobles i viles catalanes, festes de ball i xerinola en general, danses i balls (el Ball de Gitanes, Ball de l'Home)
Últim dia de la festa: DIMECRES DE CENDRA o el dia de l’enterrament de la sardina.
Abans de l'enterrament de la sardina és tradició menjar precisament sardines, normalment a la brasa o, si no pot ser, fregides.
Tanta celebració i llibertinatge porten al rei Carnestoltes a la seva fi. La tradició marca que se li ha de fer un judici públic, davant la desesperació de la població. El veredicte és clar: Carnestoltes és culpable i se l'ha de cremar.
Rues mortuòries i desfilades fúnebres acompanyen el rei dels poca-soltes a la foguera que l’espera per ser cremat.
I així acaben quasi una setmana de celebracions, balls i disfresses que han servit, sobretot, per passant-s’ho molt bé.
Actualment el Carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en Carnestoltes, que és el Rei del Carnaval.
Molt bona festa!!!
Molt bon Carnestoltes a tots i a totes! Fins demà!
Per cert, una mica d'història del Carnestoltes i les vostres fotografies:
Les festes de Carnestoltes o Carnaval comencen un dijous (Dijous Gras) i acaben el dimecres de la setmana vinent (Dimecres de Cendra): 7 dies en els quals regna la festa i la disbauxa; les disfresses, màscares i comparses omplen de llum i color els carrers; la música és la protagonista de balls, rues i desfilades…
Aquesta festa té uns orígens molt llunyans ja que en temps dels grecs i romans ja es feien unes celebracions, per aquesta època de l’any, en honor als Déus.
El Carnaval o Carnestoltes té el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues (dedicades déu del vi) o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tingués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite d'Isis i Osiris.
Però en la nostra cultura, molt influenciada per la tradició cristiana, la festa de carnaval es defineix com el període just abans d’entrar a la Quaresma. Per això, just abans d’iniciar 40 dies d’abstinència, sacrifici, repressió i dejú, seguit de la Setmana Santa, calia celebrar-ho amb unes festes esbojarrades, desenfrenades, amb tot tipus d’excessos i, sobre tot, molta diversió (fent tot el que justament després es prohibia).
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, golafre, bevedor i esbojarrat. Per l´altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.
1r dia de festa: EL DIJOUS GRAS
Si tirem enrere 3 setmanes des de la Quaresma, ens trobem el Dijous dels Compares (dia en el quan es convidava a menjar als padrins); La setmana següent tenim el Dijous de les Comares (torn per convidar a menjar a les padrines); i finalment, la setmana següent, el Dijous Gras, també conegut com el Dijous Llarder.
Aquest és el dia d’inici de les festes carnavalesques.
Podríem dir que és es dia del menjar suculent i greixós. Aquest dia s’han de menjar ous, sigui com sigui i també porc: ous barrejats amb carn de porc, truita amb botifarra, botifarra d’ou, truita sola o acompanyada de qualsevol altra ingredient … Un altre tret gastronòmic d’aquesta jornada és la Coca de Llardons.
DIES DE CARNAVAL:
El divendres normalment és el dia que arriba el Carnestoltes, tot i que hi ha lloc que ja arriba el dijous gras.
Aquesta arribada té una posta en escena: allà on s’estigui fent aquesta celebració, hi apareix el Carnestoltes en forma de ninot (normalment a mida real d’un home) i es llegeix el pregó. Aquest pregó, molts cops en forma de rodolí, anuncia l’inici de les festes on “tot està permès”. El senyor Carnestoltes serà el rei de les festes a partir d’ara i ell marcarà les normes.
Un cop fet l’anunci, i durant els dies següents, es fan arreu les típiques rues i desfilades, on les disfresses i comparses son les protagonistes, juntament amb la música i la percussió.
Normalment a cada població s’hi fa una desfilada de carnestoltes i, al llarg del territori català podem trobar altres tipus de celebracions que il.lustren perfectament del caràcter “irreverent” de la festa (ple d’excessos i llibertinatge): batalles al carrer (amb farina, tomàquets, ous, caramels ...); grans àpats col.lectius a molts pobles i viles catalanes, festes de ball i xerinola en general, danses i balls (el Ball de Gitanes, Ball de l'Home)
Últim dia de la festa: DIMECRES DE CENDRA o el dia de l’enterrament de la sardina.
Abans de l'enterrament de la sardina és tradició menjar precisament sardines, normalment a la brasa o, si no pot ser, fregides.
Tanta celebració i llibertinatge porten al rei Carnestoltes a la seva fi. La tradició marca que se li ha de fer un judici públic, davant la desesperació de la població. El veredicte és clar: Carnestoltes és culpable i se l'ha de cremar.
Rues mortuòries i desfilades fúnebres acompanyen el rei dels poca-soltes a la foguera que l’espera per ser cremat.
I així acaben quasi una setmana de celebracions, balls i disfresses que han servit, sobretot, per passant-s’ho molt bé.
Actualment el Carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en Carnestoltes, que és el Rei del Carnaval.
Molt bona festa!!!
