dijous, 10 de març del 2011

3r d'ESO. M'ENCANTA LLEGIR! LECTURES DEL 3R TRIMESTRE












(imatge de google imatges)

hOLA lectors i lectores de 3r!

Bé, avui us vull explicar el que sento quan llegeixo...

Llegeixo pel mateix pel que abraço els altres, passejo a la vora de la platja, menjo xocolata o converso amb les meves amistats: m'agrada, gaudeixo fent-ho i em senta tan bé ...

Llegir és una cosa íntima que envolta, transforma com l'abraçada. El lector entra a la història com a l'aigua: de cap. I el cap arrossega el cos a viure totes les sensacions que espera en aquest mar d'imaginació i tinta que és el llibre.

Troba un personatge que li dóna la mà i l'acompanya fins a l'interior del seu habitatge. Li ensenya com viu, amb qui es relaciona habitualment, quins són els seus desitjos o aspiracions. A poc a poc, va donant les pistes necessàries per a situar-lo en aquest món del qual forma part d'una manera genuïna.

El lector està completament immers en la vida del personatge: sap que les estovalles de la seva taula són blaves, que els divendres fa galetes de gingebre per a la Marina, que voldria besar-la i que ella ho recordi, que aspira a conquistar-la amb els seus dolços cada cap de setmana encara que sap que Marina no el reconeixerà per causa de l'alzheimer.

Llegir crea un vincle afectiu amb el personatge que porta a comprendre i a identificar-se amb ell. Després de la lectura, el lector surt de la història transformat. Al seu voltant té punts de vista diversos que abans no tenia, s'ha enriquit com ho fan d'estimació les abraçades.

Abraçar modifica el temps ... Llegir també... el fa més feliç!

Amb això us vull dir que heu de llegir per plaer, heu de trobar aquell llibre que us va a mida, a la mida del vostre peu, perquè cap peu és diferent. A alguns els agradarà més dur unes sabates de còmic, uns altres de novel·la negra, uns altres d'amor, etc.

Per aquest motiu m'agradaria trobar el sistema per poder avaluar-vos alhora que puguéssiu triar lliurement una lectura. Però de moment encara no sé com unir aquestes dues premisses, no puc llegir 180 llibres, tants com alumnes tinc. I, per tant, arribarem a un terme mig. He decidit donar-vos l'opció de triar entre alguns llibres la vostra lectura, la d'aquest tercer trimestre. No cal que la classe es posi d'acord per arribar al consens sobre quin únic llibre trieu dels quatre. Cadascú de vosaltres pot agafar el que vulgui, independentment d'allò que faci el seu company o companya de classe.


Les lectures són les següents:

1. Isabel Clara Simó: Raquel
2. Andreu Martín i Jaume Ribera: Flanagan de luxe
3. Laura Gallego: Memòries d'Idhun. La Resistència I.
4. Cornelia Funke: Cor de tinta.

Només una indicació més, les dues primeres són més recomanables per a aquells o aquelles que habitualment no llegiu i us costa una mica més de llegir. Les altres dues són per a lectors enganxats.



Ara us les presenten una a una els seus protagonistes perquè decidiu bé:

1. RAQUEL
Isabel Clara Simó
Ed. Columna Jove
ISBN 978-84-9932-047-2


(imatges de google imatges)

Jo em dic Raquel. Tinc 17 anys i estudio COU a Barcelona. Ara que estic rellegint el meu diari, me n'adono que no sóc gens feliç, estic farta de tot. La vida és injusta!

La meva millor amiga Montse està molt malalta i jo no hi puc fer res, té càncer. Els meus pares no m'escolten, no em comprenen i tampoc estan gaire bé entre ells. Estic agobiada pels exàmens i la feina de l'insti. No m'agrada el meu físic, em sento lletja, grassa. Així no sé com es podrà fixar l'Oriol en mi, tal com sóc és impossible, ningú no em voldrà mai.

Però ja en tinc prou de tot això, de sentir-me tan malament amb mi mateixa. No tinc per què estar un dia més així i avui hi posaré remei. Estic decidida! Intentaré canviar la meva manera de veure la vida i d'acceptar-me tal com sóc. Treure partit els meus punts forts i minimitzar els febles. Tinc intenció de milorar
en tot el que pugui.

Si et sents identificat o identificada amb mi, podem fer el cami junts o juntes, ajudar-nos mútuament. Què em dius? T'agrada la meva proposta? VA, sí! Va, que et presentaré la Montse, és una autèntica amiga, i l'Oriana, una noia que mola molt. També l'Oriol, que està com un tren! Això sí, ni tocar-lo!



Per saber-ne més:
- Raquel. Proposta de lectura. edu365
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/raquel/index.htm

- Raquel. Ed Columna
http://www.grup62infantiljuvenil.cat/ca/llibre/raquel_7231.html

- Qui és qui. Cercador dde les lletres catalanes. Isabel Clara Simó.
http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?nom1=sim%F3&nom2=&cerca=Cerca&quinform=form1&NRegistre=2&idregistre=3314

- Isabel Clara Simó
http://www.escriptors.cat/autors/simoic/

- Viquipèdia. Isabel Clara Simó
http://ca.wikipedia.org/wiki/Isabel_Clara_Sim%C3%B3wikipedia.org/wiki/Isabel_Clara_Sim%C3%B3



2. FLANAGAN DE LUXE
Andreu Martín i Jaume Ribera
Ed. Columna Jove
ISBN 978-84-9932-047-2



(imatges de google imatges)


Jo em dic Joan Anguera, però tothom em diu Flanagan. Sóc un adolescent que viu en un barri conflictiu de Barcelona.
M'agrada molt investigar i tinc, juntament, amb la meva germana una petita agència de detectius, que sempre em porta a ficar-me en molts embolics i aventures. L'últim ha estat gràcies a la Nines. Què qui és la Nines?Una vella amiga.

La Nines viu en un barri bo de la mateixa ciutat que jo, i m'ha demanat si puc ocultar un amic seu, l'Erra-à, que s'ha ficat en un embolic amb uns narcotraficants que es diuen Eugenio i Pedernales. La idea que tenia la Nines era amagar l'Erra-à a casa meva. Però jo he decidit amagar l'Erra-à a casa d'una amiga, la Maria Gual.

L'Erra-à, en compensació m'ha ofert si vull anar a passar uns dies al poble d'estiueig d'ell, de la Nines i dels seus amics, a Sant Pau del Port. Mentre anava fent les meves investigacions vam haver de fugir corrents, ja que els camells ens van trobar.

Després de la persecució a mi em semblava que les coses s'havien calmat una mica però no era així. Perquè els camells ens han seguit el rastre i hem hagut de sortir a alta mar amb el vaixell dels pares de l'Erra-à. És llavors quan he descobert la veritat, després del segrest de l' Erra-à he resolt el cas. Si voleu saber com ho he fet, VENIU, SEGUIU-ME, però no feu gaire soroll que hem d'anar d'incògnit!


Per saber-ne més:
- Andreu Martín
http://www.grup62.cat/ca/autor/andreu-martin_514.html

- Flanagan de luxe
http://www.grup62infantiljuvenil.cat/ca/llibre/flanagan-de-luxe_7247.html

- Qui és qui. Cercador de les lletres catalanes. Andreu Martín
http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?nom1=MARTIN&nom2=&cerca=Cerca&quinform=form1&NRegistre=1&idregistre=2157

- Qui és qui. Cercador de les lletres catalanes. Jaume Ribera.
http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?nom1=ribera&nom2=&cerca=Cerca&quinform=form1&NRegistre=2&idregistre=9006

- Viquipèdia. Andreu Martín
http://ca.wikipedia.org/wiki/Andreu_Mart%C3%ADn

- Viquipèdia. Jaume Ribera
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Ribera


3. MEMÒRIES D'IDHUN. LA RESISTÈNCIA I 

Laura Gallego
Ed. Cruïlla
ISBN 9788466110112



(imatges de google imatges)

Jo em dic Jack i aquestes són les meves memòries, les Memòries d'Idhun, tres aventures que no sé si són relitatat o fantasia que transcorren en diversos mons: la Terra, Limbhad i, per descomptat, Idhun, el món dels tres sols i les tres llunes. M'acompanya la Victòria en una lluita per salvar els idhunites del govern d'Ashran el Nigromant i els sheks, les temibles serps alades.

No vull recordar quan va començar tot, vaig veure com, en tornar a casa, Kirtash i el seu company Elrion, van assassinar els meus pares.

Alsan em va rescatar d'ells portant-me a Limbhad, un lloc entre la Terra i Idhun, un món màgic. Allà em vaig trobar amb la Victoria i el Shail, uns mags, ella semimaga, que formen, amb mi, la Resistència.

Els mags em van informar que Kirtash és un shek i que, quan es va produir la conjunció astral dels tres sols i les tres llunes d'Idhun, Ashran el Nigromant es va fer amb el poder d'Idhun, i els mags van haver de fugir a través de la porta interdimensional per arribar a la Terra.

Ara Kirtash s'encarrega de matar els mags que van fugir d'Idhun, i vol trobar l'únic unicorn, que va veure Shail, i l'únic drac, que va trobar Alsan, per matar-los i així fer desaparèixer la màgia i amb ella tots els seus enemics. Els únics que poden mantenir viva la màgia d'Idhún són l'últim drac i l'últim unicorn.Per tant, és de vital impotància trobar-los abans que ell.

NosaltRes, la Resistència vivim a Limbhad, un lloc entre els dos mons on només hi podem arribar a través de l'Ànima. Ens vols ajudar a salvar l'únic unicorn que existeix i l'últim drac de les mans despietades i assassines d'Ashran? Segur que sí! UNEIX-TE A LA RESISTÈNCIA!


Personatges:Jack. Un mag nascut a la Terra, que té un estrany poder de piroquinesi i explica que ha vist Yandrak, l'últim drac de Idhún. Enamorat de Victòria.

Victòria. Una semimaga, portadora del Bàcul d'Ayshel. El seu poder de curació s'explica perquè també ha vist a Lunnaris, l'últim unicorn d'Idhun que pot mantenir viva la seva màgia. Enamorada de Jack i de Christian alhora.

Shail. Un mag, molt amic de Victòria, que pertany a la Resistència.

Alsan. Un mag, que ensenya a Jack a brandar a Domivat. També pertany a la Resistència.

Allegra. L'àvia de Victòria, que l'havia adoptat de petita perquè volia protegir-la. Allegra és una fada que ha fugit d'Idhún i ha construït un lloc segur a la Terra per a Victòria.

Kirtash. Un shek, que pot transformar-se en serp i traeix la seva raça. Enamorat de Victòria.

Elrion. El company de Kirtash.

Ashran. El pare de Kirtash, i governador d'Idhún.

Geerve. Una fada que ha traït la seva espècie i s'ha unit als sheks, està dirigida per Ashran.


Per saber-ne més:
-Ed.Cruïlla. Memòries d'Idhun.La Resistència I.
http://www.cruilla.cat/ver_libro.aspx?id=10741&idInterno=ES108402

- Ed. Cruïlla. Memòries d'Idhun. Tríada II.
http://www.cruilla.cat/ver_fichaLibro.aspx?id=46&idinterno=ES110745

- Ed. Cruïlla. Memòries d'Idhun. Panteó III.
http://www.cruilla.cat/ver_fichaLibro.aspx?id=46&idinterno=ES113198

- Web de Laura Gallego
http://www.lauragallego.com/

- Viquipèdia. Laura Gallego
http://ca.wikipedia.org/wiki/Laura_gallego



4. COR DE TINTA
Cornelia Funke
Ed. La Magrana
ISBN 9788498673852





(imatge de google imatges)

"Sigueu benvingut, foraster o forastera!

Digueu: Qui us ha llegit fins el Món de Tinta? No sembleu pas ser un home de vidre, ni un bandit, i per descomptat, tampoc un elf de foc...

Potser busqueu l'amagatall del Príncep Negre? Sabeu escopir o empassar foc? Sou coneixedor de les masmorres del Castell de la Nit? Sabeu de lluita d'espases i de fórmules màgiques? No És clar. Veniu aquí per saber de tot això, no és veritat?

Llegiu, doncs, la següent frase en veu alta, i si la vostra veu conté la màgia suficient, us arrossegarà per si mateixa al Món de Tinta: "Tar set utnam quim vorti ku loquor."

No funciona? Torneu-ho a provar amb més força, amb més ganes, articulant més bé les paraules,deixeu-nos sentir la vostra llengua de bruixot. Expliqueu-cap a quina història us agradaria ser llegit. Entreu, sigoseu, en un món ple de perills i de màgia. En un món que creix sense parar, que creix amb cada paraula..."

Cornelia Funke


Ja ets dins! Ho has aconseguit!
Em dic Meggie i sóc la filla de Mo, un enquadernador de llibres vells a qui també anomenen Llengua Màgica.

L'altre dia es va presentar un desconegut a casa, molt misteriós. Vaig veure com el meu pare dscutia amb ell, però no vaig escoltar bé la conversa. De seguida que va marxar, el meu pare va fer les malestes i em va dur a casa de la tia Elionor, a qui encara no coneixia. És la propietària d'una de les més fascinants biblioteques que us pugueu imaginar. Quina passada d'incunables!

Però es veu que no ha servit de res fugir, aquell home ens ha tornat a trobar. Es diu Dit de Pols i es veu que treballa per un tal Capricorn. No sé què ens faran, de moment han cremat la valuosa biblioteca de la tieta Elionor i ens duen presos a tots tres cap a no sé on...
Si us plau, vine a salvar-nos o digues-li a algú que ho faci, si no t'atreveixes tu!


Per saber-ne més:

- Pàgina oficial de Cornelia Funke
http://www.corneliafunkefans.com/es

- Viquipèdia. Cornelia Funke.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cornelia_Funke

- Ed. La Magrana. Cor de tinta.
http://www.magrana.cat/cor-de-tinta_cornelia-funke_libro-OMAC053-ct.html

- Ed. La Magrana. Sang de tinta.
http://www.magrana.cat/sang-de-tinta_cornelia-funke_libro-OMAC052-ct.html

- Ed. La Magrana. Mort de tinta.
http://www.magrana.cat/mort-de-tinta_cornelia-funke_libro-OMAC051-ct.html
Us desitjo una abraçada lectora molt forta! ;)

dimecres, 9 de març del 2011

3r d'ESO i 1r de BAT. 40 DIES DE BONDAT, LA QUARESMA!



(imatge de google imatges)

LA QUARESMA
(festivitat mòbil en el calendari)
40 DIES ABANS DE PASQUA FENT BONDAT!!

I ara després de tanta gresca i tant xalar ens arriba la Vella Quaresma! Si cada setmana li tallem un peu sabreu quantes setmanes falten perquè arribi la Pasqua...

Després dels dies de festa i disbauxa que representa el Carnaval, arriba la Quaresma. El mateix dia que acaben les festes de carnestoltes, el Dimecres de Cendra, és a dir, ahir, comença un període de quaranta dies, que just són els dies que falten pel Diumenge de Pasqua.

Segons la tradició cristina, durant aquesta quarantena, s’havia de fer una preparació física i espiritual per encarar l’arribada de la Setmana Santa. Antigament començava aleshores un procés en el que els cristians havien de fer una mena de penitència, practicant el dejuni i l’abstinència.

Amb el pas dels anys, aquest sacrifici es va anant diluint i, tradicionalment, es deixava menjar molt lleuger durant la setmana (aigua, brou i verdura) i es permetia menjar peix només els diumenges. La carn i els ous estaven prohibits durant la Quaresma. Avui en dia, si us hi fixeu, veureu que el Divendres de Quaresma molts menús tenen el peix com a element principal, evitant de posar carn com a herència d’aquesta tradició.



LA VELLA QUARESMA















(imatge de google imatges)

Els 40 dies, o 7 setmanes, de prohibicions estan representats pel personatge de la Vella Quaresma. Es tracta d’una dona vella i arrugada, amb un mocador al cap, i amb una característica molt peculiar: té 7 cames. Tantes cames com setmanes falten perquè arribi la Setmana Santa.

La seva missió és procurar que els més petits no mengin carn, i per això sempre porta un o dos bacallans a les mans, per tal de donar peix als xiquets i xiquetes.

“Si menges carn, vindrà la Vella Quaresma i se t’emportarà!!!”


Quan marxa el rei Carnestoltes, a moltes cases i escoles apareix la Vella Quaresma, un paper on hi està dibuixada i retallada aquesta dona tan peculiar.
La tradició és penjar-la en alguna finestra i cada divendres se li ha de tallar una cama. Així veurem com van passant cada una de les 7 setmanes fins que arribi la Setmana Santa. Cada vegada que s’arranqui una cama, els nens i nenes li han de cantar:


“Vella Quaresma, Vella Quaresma
Ai! Que no pot caminar.
Té moltes cames i s’entrebanca;
entre tots l’hem d’ajudar.

És que n’hi hem de treure una,
Una, una, una, una ...
És que n’hi hem de treure una,
perquè pugui caminar"


dimarts, 8 de març del 2011

3r d'ESO i 1r de BAT. 8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA TREBALLADORA





















(imatge de google imatges)


Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l'estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
els fregalls i els bolquers.
Deixarem les escombres

per pastura del foc,
els pots i les cassoles
els fregalls i els bolquers.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l'or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn al nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.

M. Mercè MARÇAL

Et pensaràs que això de reivindicar el dia de la dona treballadora ja està més que passat i obsolet, no?

Però reflexiona; jo et pregunto: Saps que actualment les dones tenen un salari més baix per fer les mateixes feines que fan els homes, un 22% aproximadament? saps que cada any moren moltes dones a mans dels seus companys, marits o exmarits? Creus que és just? saps que fins fa quatre dies les dones eren vistes com a sers inferiors, sense intel·ligència, que només servien per dur fills al món i fer les feines de casa? saps que les dones catalanes i espanyoles no van poder votar fins al 1933?


D'on ve la celebració del 8 de març?
El naixement del Dia Internacional de la Dona no radica en un esdeveniment únic com és la manifestació de les obreres del sector tèxtil novaiorqués, ni en l'incendi en una fàbrica de l’esmentat sector on moriren més d'un centenar de dones, sinó que ha d'enquadrar-se en un context històric i ideològic molt més ampli.

El 8 de març és actualment el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i està reconegut per la Organització de les Nacions Unides (ONU). És un diada tradicionalment aprofitada per reivindicar el feminisme. Aquest dia commemora la lluita de la dona per la seva participació juntament amb l'home al camp del treball i la societat, en general.

Es celebra des del dia 19 de març de 1911.

La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica.

La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.

Mobilització feminista a Dhaka, Bangladesh.Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada.

El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917.

El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.

La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, éssent implantada per les Nacions Unides el 1977.

                                                (Tret de la viquipèdia)

dilluns, 7 de març del 2011

3r d'ESO. COMPRENSIÓ I ERRADES QUE CAL EVITAR








(imatge de google imatges)


Hola carnavaleros!!


Espero que us ho hagueu passat molt bé disfressant-vos a l'institut i amb les carrosses. I ja sé que és la setmana blanca i que tots tenim moltes ganes de descansar, però per no perdre el ritme de treball us demano que feu només uns poquets exercicis.

Primer de tot, una comprensió lectora de "La noia de la perla" de Tracy Chevalier. Creieu que dues persones de classes socials i formació diferents poden compartir la manera de veure les coses?"La noia de la perla" narra amb tot detall la vida quotidiana de Griet, una jove minyona de 16 anys que treballa a casa del pintor holandès Johannes Vermeer. L'artista descobreix que té una gran similitud amb la noia. Veermer la introdueix a poc a poc en el món de l'art. En contrast amb la feina que fa a l'estudi del mestre, Griet s'ha d'obrir camí durament en una societat molt estricta, servint en una família de tracte difícil.


Text exercicis trets del llibre Llengua catalana i literatura de 3r d'ESO. 3.16. Ed.Cruïlla

LA MÀGIA DELS COLORS de martaaprovam 

          

Publish at Calaméo or browse others.



I segon, us deixo també una sèrie d'exercicis d'errades que feu sovint i que s'han de rectificar que he tret també del Quadern 1 Primeres errades de l'Ed. Text- Galera.

primeres errades de martaaprovam

Publish at Calaméo or browse others.


Això és tot! Bona Setmana Blanca a tothom!

dijous, 3 de març del 2011

3r d'ESO i 1r de BAT. ARRIBA EL CARNESTOLTES!














(imatge de google imatges)


(fotos martaaprovam)









MOLT BON CARNESTOLTES I BONA SETMANA BLANCA A TOTHOM!

Entre aquest cap de setmana i el principi de la setmana blanca, la vinent, penjaré els deures que heu de fer!
Molt bon Carnestoltes a tots i a totes! Fins demà!

Per cert, una mica d'història del Carnestoltes i les vostres fotografies:


Les festes de Carnestoltes o Carnaval comencen un dijous (Dijous Gras) i acaben el dimecres de la setmana vinent (Dimecres de Cendra): 7 dies en els quals regna la festa i la disbauxa; les disfresses, màscares i comparses omplen de llum i color els carrers; la música és la protagonista de balls, rues i desfilades…

Aquesta festa té uns orígens molt llunyans ja que en temps dels grecs i romans ja es feien unes celebracions, per aquesta època de l’any, en honor als Déus.

El Carnaval o Carnestoltes té el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues (dedicades déu del vi) o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tingués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite d'Isis i Osiris.

Però en la nostra cultura, molt influenciada per la tradició cristiana, la festa de carnaval es defineix com el període just abans d’entrar a la Quaresma. Per això, just abans d’iniciar 40 dies d’abstinència, sacrifici, repressió i dejú, seguit de la Setmana Santa, calia celebrar-ho amb unes festes esbojarrades, desenfrenades, amb tot tipus d’excessos i, sobre tot, molta diversió (fent tot el que justament després es prohibia).

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, golafre, bevedor i esbojarrat. Per l´altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.



1r dia de festa: EL DIJOUS GRAS
Si tirem enrere 3 setmanes des de la Quaresma, ens trobem el Dijous dels Compares (dia en el quan es convidava a menjar als padrins); La setmana següent tenim el Dijous de les Comares (torn per convidar a menjar a les padrines); i finalment, la setmana següent, el Dijous Gras, també conegut com el Dijous Llarder.

Aquest és el dia d’inici de les festes carnavalesques.
Podríem dir que és es dia del menjar suculent i greixós. Aquest dia s’han de menjar ous, sigui com sigui i també porc: ous barrejats amb carn de porc, truita amb botifarra, botifarra d’ou, truita sola o acompanyada de qualsevol altra ingredient … Un altre tret gastronòmic d’aquesta jornada és la Coca de Llardons.

DIES DE CARNAVAL: 

El divendres normalment és el dia que arriba el Carnestoltes, tot i que hi ha lloc que ja arriba el dijous gras.
Aquesta arribada té una posta en escena: allà on s’estigui fent aquesta celebració, hi apareix el Carnestoltes en forma de ninot (normalment a mida real d’un home) i es llegeix el pregó. Aquest pregó, molts cops en forma de rodolí, anuncia l’inici de les festes on “tot està permès”. El senyor Carnestoltes serà el rei de les festes a partir d’ara i ell marcarà les normes.


Un cop fet l’anunci, i durant els dies següents, es fan arreu les típiques rues i desfilades, on les disfresses i comparses son les protagonistes, juntament amb la música i la percussió.


Normalment a cada població s’hi fa una desfilada de carnestoltes i, al llarg del territori català podem trobar altres tipus de celebracions que il.lustren perfectament del caràcter “irreverent” de la festa (ple d’excessos i llibertinatge): batalles al carrer (amb farina, tomàquets, ous, caramels ...); grans àpats col.lectius a molts pobles i viles catalanes, festes de ball i xerinola en general, danses i balls (el Ball de Gitanes, Ball de l'Home)


Últim dia de la festa: DIMECRES DE CENDRA o el dia de l’enterrament de la sardina.

Abans de l'enterrament de la sardina és tradició menjar precisament sardines, normalment a la brasa o, si no pot ser, fregides.

Tanta celebració i llibertinatge porten al rei Carnestoltes a la seva fi. La tradició marca que se li ha de fer un judici públic, davant la desesperació de la població. El veredicte és clar: Carnestoltes és culpable i se l'ha de cremar.
Rues mortuòries i desfilades fúnebres acompanyen el rei dels poca-soltes a la foguera que l’espera per ser cremat.

I així acaben quasi una setmana de celebracions, balls i disfresses que han servit, sobretot, per passant-s’ho molt bé.

Actualment el Carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en Carnestoltes, que és el Rei del Carnaval.

Molt bona festa!!!