dilluns, 9 de maig del 2011

3r d'ESO. LITERATURA CATALANA. RAMON LLULL. SEGLE XIII

RAMON LLULL. SEGLE XIII.
[Ciutat de Mallorca?, 1232/1233- En Mar (Mallorca)1316]



(imatge extreta de google imatges)

"Text extret de "Llengua Catalana i Literatura" 3r d'ESO.Ed. Teide.pàg.53-55. 

"Durant tota l'edat mitjana la llengua de cultura va ser el llatí. Les llengües romàniques van comencar sent només llengües orals i fins uns segles després del seu
naixement no se'n comencen a trobar manifestacions escrites. Els primers textos eserits en català són del segle XI i són textos jurídics, religiosos o comercials. Al segle XIII, gràcies a la figura i a l' obra de Ramon Llull, el català es va consolidar com a llengua de cultura.

Ramon Llull va ser una de les figures més importants de l'Europa del segle XIII. Va néixer a Mallorca el 1232?, fill d'una família benestant barcelonina que havia arribat a 1'illa amb el rei Jaume I. Els primers trenta anys portava una vida cortesana normal, es va casar i va tenir dos fills. Però a partir d'unes visions que va tenir de Crist crucificat va entendre que havia de dedicar tota la seva vida i la seva obra a Déu;per això va vendre totes les seves possessions i es va allunyar de la seva família. A partir d'aquest moment, va iniciar una etapa de formació intel·lectual que duraria deu anys, durant els quals va aprendre llatí i àrab i es va formar en ciència i filosofia. Els últims anys de la seva vida van ser d'una activitat intensa,ja que es va dedicar plenament al seu objectiu: defensar i difondre la fe cristiana. Per aconseguir-ho es va proposar dur a terme un programa triple:

*convertir els infidels;
*escriure llibres per combatre els errors contraris a la religió;
*fundar monestirs on s'ensenyessin les llengües dels infidels als futurs missioners.


Per tal de dur a terme el seu programa va viatjar diverses vegades al nord d'Àfrica, va escriure un total de 250 llibres en què explicava la seva doctrina i va viatjar per diferents ciutats europees (MontpelIer, Roma, París, Gènova, Napols, Lió, Pisa, Avinyó, Viena, etc.) per fer classes a les universitats, entrevistar-se amb papes i reis o bé participar en concilis.Va morir el 1316, als 84 anys, en un viatge de retorn a Mallorca.

Ramon Llull va escriure sobre temses molt diversos: filosofia, teologia, medicina, ciència, narrativa, poesia ... i va utilitzar diverses llengües:català,àrab,llatí i provençal (només per a la poesia). La varietat de llengües s'explica pel desig que tenia d'arribar a tothom i difondre el seu pensament: escrivia en català perquè els habitants del seu país l'entenguessin, i en llatí i àrab perquè eren les dues grans llengües de cultura del món medieval. El llatí li va servir per fer-se entendre a les universitats europees, i l'àrab, per arribar als musulmans del nord d'Àfrica,als quals volia convertir al cristianisme.


(imatge extreta del llibre de llengua catalana 3r d'ESO. Ed. Teide)

A causa de l'extensió i varietat de la seva obra, només destacarem aquí els títols més coneguts i difosos.

* Prosa filosòfica i científica: "Arbre de Ciència" i "Gentil".
* Obra narrativa: "Vida coetània", "Blanquerna", "Llibre de l'orde de cavalleria" i "Llibre de meravelles".
* Obra poètica: "Cant de Ramon", "Desconhort".
* Obra mística: "Llibre de contemplació en Déu", "Llibre d'Amic e Amat", "Arbre de filosofia d'Amor".

Llull és considerat el creador de la prosa literària en llengua catalana, perquè va ser el primer a utilitzar una llengua romànica, el català, per escriure sobre temes filosòfics i científics, que fins aleshores s'havien escrit en llatí. Això va tenir unes conseqüències molt importants, ja que, d'una banda, va haver inventar-se paraules noves -d'aquesta manera va augmentar el lèxic de la nostra llengua-, i de l'altra, va elaborar una prosa més madura per poder expressar una sèrie de conceptes i raonaments que sempre s'havien expressat en llatí".


(imatge extreta del llibre de llengua catalana 3r d'ESO. Ed. Teide)

Cerqueu informació a la xarxa i després contesteu les següents activitats:

1. Vida i obra de l'autor. Biografia: no heu de tallar i enganxar. Expliqueu molt breument la seva vida. I segon, digueu amb les vostres paraules perquè és considerat el primer creador de la prosa catalana. Mínim 10 línies. Hi ha d'haver una imatge relacionada amb el poeta.

2. Obra: Cerqueu i escriviu cinc obres de Llull amb el corresponent any de creació. Poseu-hi una portada d'un llibre de Llull.

3. "El Llibre de les bésties" és una obra de Llull inclosa al "Llibre de meravelles", en la part en què parla deis animals. Aquesta narració és protagonitzada per animals, però Llull se'n serveix no per parlar d'ells sinó dels homes i dels aspectes més foscos de la política.

Llegeix el fragment següent i contesta les preguntes que tens a continuació:

"Molt desplagué a Na Renard i als seus companys no ser del consell del rei; i en aquell punt Na Renard concebé traïció en el seu cor i desitjà la mort del rei. I digué a l'Elefant aquestes paraules:
-D'aquí endavant hi haurà gran enemistat entre les bèsties que mengen carn i les
5 bèsties que mengen herba, ja que el rei i els seus consellers mengen carn i vosaltres no teniu en el seu consell cap bèstia que sigui de la vostra naturalesa, ni que hi mantingui el vostre dret.
L'Elefant respongué i digué que esperava que la Serp i el Gall raonarien el seu dret a la cort del rei, perquè eren bèsties que no vivien de carn.
10 Respongué Na Renard i digué que en una terra s'esdevingué que un cristià tenia un sarraí del qual es fiava molt i al qual feia moltes satisfaccions; el sarraí, com que era contrari a ell per religió, no li podia portar bona voluntat, sinó que pensava sempre com el podria matar.
-I per això, senyor Elefant -digué Na Renard-, la Serp i el Gall són de llinatge tan
15 diferent al vostre i al dels vostres companys que encara que no mengin carn no us en fieu, i tingueu per cert que consentiran en tot allò que sigui dany per a vós i tots els vostres companys.
En gran preocupació estigué l'Elefant per les paraules de Na Renard, i considerà llargament el dany que li podia venir a ell i als seus companys per l'elecció del rei
20 i dels seus consellers".

Ramon Llull, "Llibre de les bèsties".

3.a) Cerca al diccionari o en una enciclopèdia que és una faula. Creus que aquesta narració es pot considerar una faula? Per què?
b)Quin animal és Na Renard?
c)Qui és un sarraí?
d)Per què creus que Na Renard explica aquesta història del cristià i el sarraí?
e)Què creus que vol aconseguir Na Renard amb les paraules que adreça a l'Elefant?

4. "A vós, dona Verge Santa Maria..."
A vós, Dona Verge Santa Maria,
dó mon voler, qui·s vol enamorar
de vós tan fort que sens vós no volria
en nulla re desirar ni amar;
car tot voler ha melloria
sobre tot altre que no sia
volent en vós, qui és maire d'amor.
Qui vós no vol, no ha d'on s'enamor.

Pus mon voler vol vostra senyoria,
lo meu membrar e·l saber vos vull dar;
car sens voler, Dona, jo què·ls faria?
E vós, Dona, si·us plai, façats membrar,
entendre, amar a clerecia,
per ço que vagen en Suria
los infeels convertir, preïcar,
e·ls crestians facen pacificar.

Mant hom se vana que morria
pel vostre fill, si loc venia;
mas paucs són cells qui·l vagen preïcar
als infeels, car mort los fai dubtar.

I
A vós, Dona Verge Santa Maria, dono el meu voler* que es vol enamorar de vós tan fortament que no voldria desitjar ni
estimar altra cosa fora de vós, ja que tot voler és millorable sobre qualsevol altre excepte el voler de vós, que sou mare d’amor; qui no us vol a vós no pot enamorar-se de ningú.

II Com que el meu voler vol la vostra senyoria, també us vull donar la meva memòria i el meu saber; ja que, sense voler,
Dona, jo què en podria fer d’ells? I vós, Dona, si us plau, feu que els clergues us recordin, entenguin i estimin per tal que
vagin fins a Síria [Terra Santa] a predicar i convertir els infidels, i a pacificar els cristians.

III Molts homes es vanen que moririen pel vostre Fill si calia; però són pocs aquells qui van a predicar entre els infidels, perquè la mort els fa dubtar.

*Quan Llull parla de voler es refereix a la voluntat, una de les tres potències de l’ànima racional segons Sant Agustí: la voluntat (voler), la memòria (membrar) i l’enteniment o el coneixement (saber).

Aquest poema és inclòs en el capítol LXXVI del Llibre III del Llibre d’Evast e Banquerna. És dedicat a la Mare de Déu. En ell s’exalten les qualitats associades pel cristianisme a la figura de Maria.

El poema consta de tres cobles.
La primera i la segona de vuit versos i la tercera només de quatre. La mètrica i la rima [consonant] s’estructuren:

1a estrofa: 10A/10B/10A/10B/8a/8a/10C/10C
2a estrofa: 10A/10B/10A/10B/8a/8a/10B/10B
3a estrofa: 8a/8a/10B/10B

4.a) Llull en aquest poema usa els recursos estilístics propis de l’amor cortès, però amb una temàtica i intencionalitat religiosa. Quins són i en quins versos els trobes?

També és possible veure i escoltar la versió musicada del poema, interpretada per Maria Dolors Laffite.
http://youtu.be/vCOumLh0KUA




Per saber-ne més:

Presentació Ramon Llull feta per guest93c8b1
http://www.slideshare.net/guest93c8b1/ramon-llull-2123276



Ramon Llull - Autors a lletrA - Literatura catalana a internet
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ramon-llull

Ramon LLull. Viquipèdia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull

RAMON LLULL. Alguns textos i fragments d'aquest autor. Des del portal Mallorca Web.
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/llull/index_html.html

Ramon Llull. AELC. Associació d'escriptors en llengua catalana
http://www.escriptors.cat/autors/llullr/pagina.php?id_sec=2850

Qui és Ramon Llull? Centre de documentació Ramon Llull
http://quisestlullus.narpan.net

diumenge, 8 de maig del 2011

1r de BAT B. ASSIGNACIÓ TEMA DE L'EXPOSICIÓ ORAL

EXPOSICIÓ ORAL. LITERATURA CATALANA. ÈPOQUES I AUTORS


                                   (imatge extreta de google imatges)
hOLA PATATONS I PATATONES!

Abans que res, aquí teniu:
ESQUEMA GENERAL
En aquesta adreça web hi podreu trobar un
esquema general dels distints períodes de la literatura catalana.Ara, anem al gra. DES DEL PRIMER DIA, 17de maig, TOTHOM HA DE TENIR L'EXPOSICIÓ A PUNT, HA DE DUR ALLÒ QUE NECESSITI, PER SI ELS COMPANYS FALLEN.


Heu de fer un power amb la vida i obra important de cada autor i l'explicació d'un fragment de l'obra que he escollit jo de l'autor i que us he posat, o amb els punts que us demano moviments, èpoques... S'ha d'explicar, no s'ha de llegir de la pissarra.


L'examen teòric-pràctic si no hi ha inconvenient el passarem al dimecres 18 de maig. I les exposicions començaran un dia abans, el 17 de maig.


Aquest és el tema de l'exposició oral que us ha tocat i l'ordre en què es farà:

1. ÈPOCA MEDIEVAL

0. NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES. ELS INICIS DEL CATALÀ. - SONIA CASTELLÓ

0.1. El llatí vulgar i el llatí clàssic. Del llatí vulgar a les llengües romàniques.
0.2. Quines són les llengües romàniques? Situació geogràfica i parlants.
- galaico portuguès (gallec i portuguès de Portugal i Brasil)
- asturlleonès (Astúrias i Lleó)
- castellà o espanyol (Espanya, Amèrica Central i del Sud)
- aragonès (Valls del Pirineu d'Aragó)
- català (Catalunya, Franja d'Aragó, Andorra, Catalunya Nord, País Valencià, Balears, Alguer).
- occità o provençal o llengua d'oc (sud de França, nord d'Itàlia, Vall d'Aran)
- francès o llengua d'oïl (França, sud de Bèlgica, Luxemburg, oest de Suïssa, la Vall d'A Osta (Itàlia), Quebec i Haití)
- Retoromànic (Suïssa i nord d'Itàlia)
- Sard (Illa de Sardenya- Itàlia)
-Italià ( Itàlia, sud de Suïssa, Còrsega)
- Romanès (Romania, Moldàvia )

*Mireu la Vikipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques
*Imatges sobre les llengües romàniques. (Situeu en un mapa cada llengua romànica en fer la presentació).
http://www.google.es/search?q=lleng%C3%BCes+rom%C3%A0niques&hl=ca&prmd=ivns&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ei=rg_ITdK8EoKg8QOR6fH2Bw&ved=0CCEQsAQ&biw=1259&bih=624

0. ELS PRIMERS TEXTOS TROBATS, ESCRITS EN CATALÀ 

-JESÚS VALLEJO
0.1. Els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet.
0.2. El Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell.
0.3. Els Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales
0.4. Els Greuges dels Homes d'Hostafrancs de Sió
0.5. El Capbreu de Castellbisbal
0.6. El Forum Iudicum
0.7. Les Homilies d'Organyà

0. Consulteu les següents pàgines:
*Els primers textos en català de Josep Moran i Joan Anton Rabella
http://www.xtec.cat/crp-baixllobregat6/homilies/C05b.htm
* Tresors de la Biblioteca de Catalunya: els "Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet"
http://www.bnc.cat/fons/detall.php?id=26

1.1. ELS TROBADORS:

1.1.1. Els trobadors. Guillem de Berguedà. "Cansoneta leu i plana"
- ALEJANDRO SOLOMANDO1.1.2. Els trobadors. Guillem de Cabestany. "Lo doutz cossire" 
- SERGEI SAVCHAK
1.1.3. Els trobadors. Cerverí de Girona. "No'l pren lo fals marit" 
- AROA SANTIAGO
1.1.4. Els trobadors. Ramon Vidal de Besalú. "Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir" 
- JORDI SÁNCHEZ
1.2. RAMON LLULL
 
- NÚRIA RUÍZ1.2.1. Creador de la prosa literària en català. "El llibre de les bèsties" inclòs dins el "Llibre de meravelles" o " A vós , dona Verge Santa Maria"

1.3. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES:

1.3.1. La Crònica de Jaume I o el Llibre dels feyts - JOSÉ LUÍS RODRÍGUEZ
1.3.2. La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rei en Pere
- NÚRIA RISCO1.3.3. La Crònica de Ramon Muntaner - M. CARMEN PRAT
1.3.4. La Crònica de Pere III el Cerimoniós
- XAVIER PIE
1.4. FRANCESC EIXIMENIS. "Lo Crestià" o "El llibre de les dones" 
- LISI PÉREZ
2. EL RENAIXEMENT. L'HUMANISME. CARACTERÍSTIQUES. EL SEGLE D'OR DE LA LITERATURA CATALANA S XV. 
- JUAN LUÍS MORENO
2.1. BERNAT METGE."Lo Somni".- BELÉN LÓPEZ

2.2. JORDI DE SANT JORDI."Desert d'amics, de béns e de senyor" - DAVID LASCORZ

2.3. AUSIÀS MARCH. "Veles e vents" o "Així com cell qui es veu prop de la mort"
- MAROUA KHTIRA2.4. JOANOT MARTOREL: "TIRANT LO BLANCH". - ARIADNA GÓMEZ2.4.1. Diferències entre novel·la i llibre de cavalleries.

2.5. JOAN ROÍS DE CORELLA. "La balada de la garsa i l'esmerla" 
- DAVID GALLEGO

3. LA DECADÈNCIA. EL BARROC.

3.1. FRANCESC VICENT GARCIA O EL RECTOR DE VALLFOGONA. " A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava..." 
- VICTÒRIA FERNÁNDEZ
4. LA RENAIXENÇA. EL ROMANTICISME. ELS JOCS FLORALS. MOVIMENT I CARACTERÍSTIQUES. - JONATAN FERNÁNDEZ
4.1. JACINT VERDAGUER. "Els dos campanars" de l'obra "Canigó"
- PAULINA ESPINOSA4.2. ÀNGEL GUIMERÀ. "Mar i Cel" o "Terra Baixa". 
- FERNANDO DOMÍNGUEZ

5. REALISME I EL NATURALISME. CARACTERÍSTIQUES.- BÁRBARA CAPILLA


5.1. NARCÍS OLLER:"La Bogeria" o "L'escanyapobres". - IRENE CALZADILLA

6. EL MODERNISME. CARACTERÍSTIQUES. - BRIAN CALDWELL
6.1. JOAN MARAGALL "La vaca cega" - ROGER ANTOUN
6.2. SANTIAGO RUSIÑOL: "L'alegria que passa" o "L'auca del senyor Esteve" - RACHID AMLOU
6.3. VÍCTOR CATALÀ O CATERINA ALBERT: "Drames rurals". 
-MANEL ÁLVAREZ
RECURSOS ON CERCAR:
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
l'Època Medieval i els trobadors.
La literatura medieval.Joglars i trobadors. Ramon Llull. Les Cròniques...
Literaura catalana a l'edat mitjana.
Llibre d'amic e amat de Ramon Llull.

EL RENAIXEMENT
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre el Renaixement.

L'HUMANISME
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre l'Humanisme.

EL BARROC
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
el Barroc.

LA IL·LUSTRACIÓ
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
la Il·lustració.

EL NEOCLASSICISME
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
el Neoclassicisme.

EL ROMANTICISME
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
el Romanticisme.

LA RENAIXENÇA
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
la Renaixença.

MODERNISME

En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
el Modernisme

En aquest enllaç que teniu a continuació hi podeu trobar una bona presentació ben completa sobre el
Modernisme especialment com a moviment artístic.

En aquest vídeo que teniu a continuació es pot veure un bon
resum general sobre el moviment del Modernisme

NATURALISME
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre el Naturalisme.

NOUCENTISME
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
el Noucentisme.

                      (imatge extreta de google imatges)

AUTORS/ AUTORES


SANTIAGO RUSIÑOL
En aquest enllaç que teniu a continuació podeu trobar una web molt completa sobre
la vida i l'obra de Rusiñol 

En aquest altre enllaç hi podeu trobar tota la informació necessària d'una de les obres cabdals de Rusiñol: "
L'auca del senyor Esteve".

En aquest altre enllaç hi podeu veure una web que en realitat és una
auca de la vida i l'obra de Rusiñol.

1r de BAT A. ASSIGNACIÓ TEMA DE L'EXPOSICIÓ ORAL

EXPOSICIÓ ORAL. LITERATURA CATALANA. ÈPOQUES I AUTORS


                                       (imatge extreta de google imatges)
hOLA PATATONS I PATATONES!

Abans que res, aquí teniu:ESQUEMA GENERAL
En aquesta adreça web hi podreu trobar un
esquema general dels distints períodes de la literatura catalana.Ara, anem al gra. DES DEL PRIMER DIA, 17de maig, TOTHOM HA DE TENIR L'EXPOSICIÓ A PUNT, HA DE DUR ALLÒ QUE NECESSITI, PER SI ELS COMPANYS FALLEN.


Heu de fer un power amb la vida i obra important de cada autor i l'explicació d'un fragment de l'obra que he escollit jo de l'autor i que us he posat, o amb els punts que us demano moviments, èpoques... S'ha d'explicar, no s'ha de llegir de la pissarra.


L'examen teòric-pràctic si no hi ha inconvenient el passarem al dimecres 18 de maig. I les exposicions començaran un dia abans, el 17 de maig.


Aquest és el tema de l'exposició oral que us ha tocat i l'ordre en què es farà:

1. ÈPOCA MEDIEVAL

0. NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES. ELS INICIS DEL CATALÀ. - SONIA CASTELLÓ

0.1. El llatí vulgar i el llatí clàssic. Del llatí vulgar a les llengües romàniques.
0.2. Quines són les llengües romàniques? Situació geogràfica i parlants.
- galaico portuguès (gallec i portuguès de Portugal i Brasil)
- asturlleonès (Astúrias i Lleó)
- castellà o espanyol (Espanya, Amèrica Central i del Sud)
- aragonès (Valls del Pirineu d'Aragó)
- català (Catalunya, Franja d'Aragó, Andorra, Catalunya Nord, País Valencià, Balears, Alguer).
- occità o provençal o llengua d'oc (sud de França, nord d'Itàlia, Vall d'Aran)
- francès o llengua d'oïl (França, sud de Bèlgica, Luxemburg, oest de Suïssa, la Vall d'A Osta (Itàlia), Quebec i Haití)
- Retoromànic (Suïssa i nord d'Itàlia)
- Sard (Illa de Sardenya- Itàlia)
-Italià ( Itàlia, sud de Suïssa, Còrsega)
- Romanès (Romania, Moldàvia )

*Mireu la Vikipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Lleng%C3%BCes_rom%C3%A0niques
*Imatges sobre les llengües romàniques. (Situeu en un mapa cada llengua romànica en fer la presentació).
http://www.google.es/search?q=lleng%C3%BCes+rom%C3%A0niques&hl=ca&prmd=ivns&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ei=rg_ITdK8EoKg8QOR6fH2Bw&ved=0CCEQsAQ&biw=1259&bih=624

0. ELS PRIMERS TEXTOS TROBATS, ESCRITS EN CATALÀ 

-JESÚS VALLEJO
0.1. Els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet.
0.2. El Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell.
0.3. Els Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales
0.4. Els Greuges dels Homes d'Hostafrancs de Sió
0.5. El Capbreu de Castellbisbal
0.6. El Forum Iudicum
0.7. Les Homilies d'Organyà

0. Consulteu les següents pàgines:
*Els primers textos en català de Josep Moran i Joan Anton Rabella
http://www.xtec.cat/crp-baixllobregat6/homilies/C05b.htm
* Tresors de la Biblioteca de Catalunya: els "Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet"
http://www.bnc.cat/fons/detall.php?id=26

1.1. ELS TROBADORS:

1.1.1. Els trobadors. Guillem de Berguedà. "Cansoneta leu i plana"
- ALEJANDRO SOLOMANDO1.1.2. Els trobadors. Guillem de Cabestany. "Lo doutz cossire" 
- SERGEI SAVCHAK
1.1.3. Els trobadors. Cerverí de Girona. "No'l pren lo fals marit" 
- AROA SANTIAGO
1.1.4. Els trobadors. Ramon Vidal de Besalú. "Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir" 
- JORDI SÁNCHEZ
1.2. RAMON LLULL
 
- NÚRIA RUÍZ
1.2.1. Creador de la prosa literària en català. "El llibre de les bèsties" inclòs dins el "Llibre de meravelles" o " A vós , dona Verge Santa Maria"

1.3. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES:

1.3.1. La Crònica de Jaume I o el Llibre dels feyts - JOSÉ LUÍS RODRÍGUEZ
1.3.2. La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rei en Pere
- NÚRIA RISCO1.3.3. La Crònica de Ramon Muntaner - M. CARMEN PRAT
1.3.4. La Crònica de Pere III el Cerimoniós
- XAVIER PIE
1.4. FRANCESC EIXIMENIS. "Lo Crestià" o "El llibre de les dones" 
- LISI PÉREZ
2. EL RENAIXEMENT. L'HUMANISME. CARACTERÍSTIQUES. EL SEGLE D'OR DE LA LITERATURA CATALANA S XV. 
- JUAN LUÍS MORENO
2.1. BERNAT METGE."Lo Somni".- BELÉN LÓPEZ

2.2. JORDI DE SANT JORDI."Desert d'amics, de béns e de senyor" - DAVID LASCORZ

2.3. AUSIÀS MARCH. "Veles e vents" o "Així com cell qui es veu prop de la mort"
- MAROUA KHTIRA2.4. JOANOT MARTOREL: "TIRANT LO BLANCH". - ARIADNA GÓMEZ2.4.1. Diferències entre novel·la i llibre de cavalleries.

2.5. JOAN ROÍS DE CORELLA. "La balada de la garsa i l'esmerla" 
- DAVID GALLEGO

3. LA DECADÈNCIA. EL BARROC.

3.1. FRANCESC VICENT GARCIA O EL RECTOR DE VALLFOGONA. " A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava..." 
- VICTÒRIA FERNÁNDEZ
4. LA RENAIXENÇA. EL ROMANTICISME. ELS JOCS FLORALS. MOVIMENT I CARACTERÍSTIQUES. - JONATAN FERNÁNDEZ
4.1. JACINT VERDAGUER. "Els dos campanars" de l'obra "Canigó"
- PAULINA ESPINOSA4.2. ÀNGEL GUIMERÀ. "Mar i Cel" o "Terra Baixa". 
- FERNANDO DOMÍNGUEZ

5. REALISME I EL NATURALISME. CARACTERÍSTIQUES.- BÁRBARA CAPILLA


5.1. NARCÍS OLLER:"La Bogeria" o "L'escanyapobres". - IRENE CALZADILLA

6. EL MODERNISME. CARACTERÍSTIQUES. - BRIAN CALDWELL6.1. JOAN MARAGALL "La vaca cega" - ROGER ANTOUN6.2. SANTIAGO RUSIÑOL: "L'alegria que passa" o "L'auca del senyor Esteve" - RACHID AMLOU
6.3. VÍCTOR CATALÀ O CATERINA ALBERT: "Drames rurals". 
-MANEL ÁLVAREZ
RECURSOS ON CERCAR:
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
l'Època Medieval i els trobadors.
La literatura medieval.Joglars i trobadors. Ramon Llull. Les Cròniques...
Literaura catalana a l'edat mitjana.
Llibre d'amic e amat de Ramon Llull.

EL RENAIXEMENT
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre el Renaixement.

L'HUMANISME
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre l'Humanisme.

EL BARROC
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
el Barroc.

LA IL·LUSTRACIÓ
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
la Il·lustració.

EL NEOCLASSICISME
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
el Neoclassicisme.

EL ROMANTICISME
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
el Romanticisme.

LA RENAIXENÇA
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
la Renaixença.

MODERNISME

En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
el Modernisme

En aquest enllaç que teniu a continuació hi podeu trobar una bona presentació ben completa sobre el
Modernisme especialment com a moviment artístic.

En aquest vídeo que teniu a continuació es pot veure un bon
resum general sobre el moviment del Modernisme

NATURALISME
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre el Naturalisme.

NOUCENTISME
En aquesta adreça hi podreu trobar informació general sobre
el Noucentisme.

                                (imatge extreta de google imatges)

AUTORS/ AUTORES


SANTIAGO RUSIÑOL
En aquest enllaç que teniu a continuació podeu trobar una web molt completa sobre
la vida i l'obra de Rusiñol 

En aquest altre enllaç hi podeu trobar tota la informació necessària d'una de les obres cabdals de Rusiñol: "
L'auca del senyor Esteve".

En aquest altre enllaç hi podeu veure una web que en realitat és una
auca de la vida i l'obra de Rusiñol.

divendres, 6 de maig del 2011

3r d'ESO. EDAT MITJANA. ELS TROBADORS


(imatge de google imatges)
Hola gentils trobadors i belles midons!
No se sap com, però de cop i volta ens hem traslladat a l'època medieval!

La majoria de vosaltres sou pagesos i pageses que treballeu la terra o teniu algun altre ofici per sobreviure, com per exemple fuster. Patiu molta gana i no teniu un cèntim per a comprar menjar o roba o per pagar-vos un trist medicament quan caieu malalts, teniu molt de fred a l'hivern i la vostra casa és una sola habitació.

El senyor feudal a qui pertanyen les terres que conreeu us explota de mala manera i us fa pagar uns impostos inimaginables. A més, el vostre rector o capellà us té atemorits amb el foc etern on cremareu si deixeu d'anar a missa, si pequeu o teniu pensaments impurs. A l'infern us faran plorar de dolor amb turments escandalosament cruels. Treballeu de sol a sol i mai heu pogut anar a l'escola, només saben llegir i escriure els quatre capellans i nobles.


                   (imatge de google imatges)

Si formeu part de l'església esteu de sort perquè vosaltres sou uns privilegiats, a banda de tenir bon menjar que us donen "voluntàriament" els pagesos, heu anat a escola i sabeu llegir i escriure; aneu ben abrigadets a l'hivern perquè teniu la roba que voleu, disposeu de mantes i el llit calent.

Molt pocs de vosaltres sou senyors feudals i dames. Pertanyeu a la noblesa i la vostra vida, en comparació a la resta de la població, és molt bona. Teniu tot allò que desitgeu. Béns, excel·lents viandes i begudes, robes elegants, cases grandioses, riqueses, joies... I el millor de tot, no cal que treballeu durament, disposeu de moltes estones d'oci i molts criats que us serveixen.

Per damunt de tots aquests estaments només hi ha el Rei, el Papa de Roma i Déu!
 

ACTIVITATS  
1.Ara ens centrarem en l’època medieval, l’edat mitjana.
(imatge de google imatges)

a) Primer de tot, mireu aquest vídeo que tracta sobre la formació de Catalunya, l’època feudal i comtal fet pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació:
http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=841c5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=841c5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=045d3c084ded7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD


I també aquestes presentacions
Unitat 2- La poesia trobadoresca de Fàtima
http://www.slideshare.net/Tarres/unitat-2-la-poesia-trobadoresca
Literatura catalana medieval Lluís Rius
http://www.slideshare.net/lrius1/medieval-283913
b) Segon, llegiu el text i visiteu les pàgines web que hi ha a continuació. Feu un esquema del text i contesteu les preguntes:
- Els trobadors. Generalitats de Miquel Alonso
 
http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/trobadors.htm#generalitats
-Els trobadors. Gèneres i estils de Miquel Alonso
 
http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/trobadors.htm#generes
-Trobadors catalans de Miquel Alonso
 
http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/trobadors.htm#tcatalans
-Guillem de Berguedà de Miquel Alonso
 
http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/berguedavida.htm
-Textos de la poesia trobadoresca

 http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/textostrobadors.htm
-Els trobadors catalans Lletra. Literatura catalana i internet.
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/els-trobadors

- Les trobairitz. Lletra. Literatura catalana i internet.
 
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/les-trobairitz
- Auca dels trobadors. La paret de les auques.



Text extret de Llengua i literatura de l’Ed. Teide. 3r d’ESO.

“ A començaments del segle XII neix al sud de la Gàl•lia (Aquitània, Gascunya, Tolosa, el Llemosí, Alvernia, el Delfinat i Provença) una poesia lírica culta escrita en una llengua romànica: l'occità o provençal. En tota aquesta zona es parlava la llengua d'oc (oc significa 'sí'), a diferència de la zona nord de la Gàl•lia, en què es parlava la llengua d'oïl (oïl també vol dir 'sí' i va donar lloc a oui). Els autors d'aquestes poesies eren anomenats trobadors perquè practicaven «l'art de trobar»; és a dir, componien la lletra i la música dels poemes. La majoria d'aquests trobadors eren professionals de la literatura, ja que havien rebut una sòlida formació poètica i musical, i es guanyaven la vida component -i, de vegades, interpretant- les seves cançons a les corts dels senyors feudals.


(mapa extret llibre Llengua catalana 3r d'ESO Ed. Teide)


La lírica trobadoresca està formada per un conjunt de 2.500 poesies escrites entre els segles XII i XIII per poetes nascuts principalment als territoris d'Occitània esmentats, era també al nord d'Itàlia i a Catalunya, zones fortament influïdes per la lírica provençal. Per les peculiars relacions polítiques, culturals i de veïnatge entre Catalunya i Occitània, a les nostres terres va penetrar amb força aquesta literatura, de manera que els nostres poetes no solament n'adoptaren els temes i l'estructura, sinó també la llengua. A partir del segle XII, a Catalunya, la llengua de la poesia culta va ser el provençal. Del total dels 350 trobadors dels quals coneixem la vida i l'obra, 24 són catalans, i entre ells cal destacar com a més representatius: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona i Ramon Vidal de Besalú.

No s'ha de confondre el trobador amb el joglar. Aquest últim era l'encarregat de fer arribar al públic les composicions escrites pel trobador mitjançant el cant, acompanyat d'un instrument musical. El joglar s'havia de limitar a transmetre d'una manera fidel les peces que se li encarregaven. Els trobadors més poderosos i de més prestigi solien disposar d'un o més joglars dedicats exclusivament a divulgar les seves composicions.

El tema central d'aquestes composicions era l'amor cortès:que reflecteix les característiques del món feudal: el trobador és el vassall de la dama, anomenada midons (que prové de l'expressió llatina meus dominus 'el meu senyor'), que sol ser una dona casada. Per aquest motiu, cal mantenir la relació en secret, però aquesta relació de vegades era espiada pels envejosos o maldients, els lausengièrs, que ho podien delatar al marit, anomenat gilós. (gelós) .

Els principals gèneres de la poesia trobadoresca són:

- La cançó, que serveix per expressar l'amor envers una dama.
- L’alba, que expressa l'enuig dels enamorats que han passat la nit junts i s'han de separar quan surt el sol.
- La pastorel·la, que narra el diàleg amorós entre el trobador i una pastora.
- La dansa,que és un tipus de composició per ser ballada.
- La tençó,que és un debat poètic entre dos trobadors.
- El plany, que expressa el lament fúnebre per la mort d'una persona, generalment el senyor que protegia el trobador .
- El sirventès, que serveix com a atac personal o per exposar idees.

L'obra dels trobadors ens ha arribat gràcies als cançoners, unes antologies de poesia provençal ordenades per gèneres o per autors i on de vegades hi ha també la notació musical de les composicions. Alguns d'aquests cançoners van acompanyats d'una breu biografia del trobador (anomenada vida), gràcies a la qual tenim informació sobre la seva personalitat, la seva condició familiar, etc., tot i que sovint amb les informacions històriques hi ha barrejats elements fantàstics”.

b.1. De què parlen les poesies trobadoresques? De quin tema?
b.2 Relaciona els trobadors i els joglars amb les característiques que els defineixen.
TROBADOR JOGLAR
 
compon la música
transmet i interpreta l’obra
persona d’extracció popular
escriu l’obra
pertany al cercle nobiliari

b.3. A qui s'adrecen els poemes ?
b.4.En quina llengua s'escriuen?
b. 5.Situem cronològicament la poesia trobadoresca
b.6 Feu una llista dels noms de 10 trobadors catalans
b.7. La literatura trobadoresca va produir diferents gèneres segons les característiques formals i el tema de què tractaven els poemes. Relacioneu cada gènere amb la seva definició.

Gèneres Definició
1. Poema que descriu els sentiments dels amants que han de separar-se en fer-se de dia.
2. Composició destinada a ser ballada i on intervenen solista i cor, que executa el refrany.
3. Poema dialogat que conta la trobada entre un cavaller enamorat d’ una pastora i l’objecte del seu amor.
4. Cant de tristesa i lloança a la mort d’una persona.
5. Composició que expressa els sentiments amorosos d’un trobador i una dama noble.
6. Poesia moralitzadora d’ atac personal o de propaganda ideològica.
7. Debat poètic entre dos trobadors.

b8. Les poesies dels trobadors podien estar escrites en tres estils diferents. Expliqueu-los:
- trobar leu
- trobar ric
- trobar clus 
b9. Qui eren les trobairitz? Digueu el nom d’una i copia un dels seus versos. El seu llenguatge era “leu” , “ric” o “clus”?

c) El text següent correspon a la llegenda del cor menjat, que apareix a la vida que acompanya, en alguns cançoners, les poesies del trobador rossellonès Guillem de Cabestany. Aquest poeta es va fer famós, precisament, per aquesta llegenda, que envolta la seva mort. Llegeix-la i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Soremonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món.

(imatge de google imatges)

I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar;

(imatge de google imatges)

li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa.
(imatge de google imatges)

I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, per a que ho cregués millor, va fer portar el cap davant d' ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i la oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m´ heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir.

(imatge de google imatges)

I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.

(imatge de google imatges)

Vídeo que representa "La llegenda del cor menjat" de mickmiel
http://www.dailymotion.com/video/xdtvtf_la-llegenda-del-cor-menjat_shortfilm







La llegenda del cor menjat por mickmiel

C1. Et sembla que aquesta llegenda ens explica un fet que va passar realment? Quins elements et semblen reals i quins fantàstics.
 

C2. En aquesta llegenda apareixen els personatges i les característiques pròpies de l'amor cortès. Identifica-hi cada un d'aquests personatges i característiques.

C3. Extreu d'aquesta llegenda totes les referències geogràfiques i localitza-les en un mapa actual fet amb googlemaps.

d) Aquest poema de Bernat de Ventadorn és una de les cançons més famoses de tota la lírica trobadoresca. Aquí tens les dues primeres estrofes traduïdes al català. L1egeix-lo i contesta les preguntes que hi ha a continuació.



(imatge de google imatges)

Quan veig l'alosa aletejar
joiosa al raig matinador,
com defalleix i es deixa anar,
que el cor li vessa de dolçor,
5 tan gran enveja m'ha copsat
d'aquell ocell que veig joiós,
que em meravell que el cor, dardat
pel gran desig, no en resti fos.

10 Ai las, que poc en sé, d'amar,
tant que me'n creia sabedor!
Perque d'amar no em puc estar
la qui no sap raó d'amor.
Roba el meu cor, que és fur malvat,
15 i el cor del món i el seu, tots dos,
i fuig, deixant-me en soledat,
desigs ardents, cor.anhelós.
BERNAT DE VENTADORN, Quan veig l'alosa aletejar

D1.Compara la situació del poeta amb el que fa i el que sent l'alosa a la primera estrofa.

D2. Creus que la dama correspon a l'amor que el trobador sent per ella? En quins versos es veu?


E. Ara elaboreu una auca de la vida de Guillem de Cabestany. Si voleu podeu consultar http//www.rodolins.cat/ o a .http://www.rimas.es/ Podeu dibuixar les vinyetes o bé extreure imatges d’ Internet. Al peu de cada vinyeta heu d’escriure rodolins, és a dir, dos versos apariats amb rima.. En tot cas sempre ha de ser múltiple de quatre.


(imatge de google imatges)

F. Escolta Guillem de Berguedà, "Cançoneta leu e plana" interpretada per Francesc Ribera (Titot) a la web Música de Poetes de la UOC
http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=116&titol=703
I

Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de Mon Marques,
del traichor de Mataplana
5 q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

II

Marques, ben aion las peiras
a Melgur depres Someiras,
10 on perdetz de las denz tres:
no i ten dan que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques...

III

15 Del bratz no·us pretz una figa,
que cabreilla par de biga
e portatz lo mal estes;
ops i auria ortiga
qe·l nervi vos estendes.
20 A, Marques, Marques, Marques...

IV

Marques, qui en vos se fia
ni a amor ni paria;
gardar se deu totas ves
25 qon qe·z an; an de clar dia,
de nuoitz ab vos non an ges.
A, Marques, Marques, Marques...

V

Marques, ben es fols qui·s vana
30 c'ab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana
pejor costuma non mes.
A, Marques, Marques, Marques...

Traducció al català:
I: Cançoneta lleu i plana,/ lleugereta, no gens ufana,/ faré sobre el meu Marquès,/ el traïdor de Mataplana/ que és farcit i ple d'engany./ Ah, Marquès, Marquès, Marquès,/ d'engany sou farcit i ple! [altres versions: Ah Marquès, Marquès, Marquès, tan farcit d’engany i obès!]

II: Marquès, beneïdes les pedres/ de Melgur, prop de Someires,/ on vau perdre tres de les dents:/ això no ha fet cap mal [=no en tingueren dany(les pedres)], car les primeres/ [encara] són allà i no s'hi nota gens./ Ah, Marquès...

III: Al vostre braç no dono el preu d'una figa [=el vostre braç no val res],/ que sembla cabiró de biga/ i el porteu mal estès [=arronsat];/ [bé] caldria ortiga [=caldria frega d’ortiga]/ que el nervi us estirés./ Ah, Marquès...

IV: Marquès, qui de vós es refia/ no té amor ni companyia:/ ha de vigilar sempre/ vagi com vagi: [que] vagi [amb vós] amb claror de [a ple] dia/ [i] de nit que no vagi de cap manera amb vós./ Ah, Marquès...

V: Marquès, ben foll és qui es vana/ de fer migdiada amb vós/ sense bragues de cordovà;/ i mai fill de cristiana/ no introduí costum pitjor./ Ah, Marquès...

RESPON:

- El poema és de versos heptasíl·labs. Ara bé: quins fenòmens fonètics es donen en els versos 18 i 22 que expliquen que siguin de set síl·labes?

- Quins són els defectes i vicis que Guillem de Berguedà atribueix a Ponç de Mataplana?


- A quin gènere pertany aquesta estrofa ? Justifica la teva resposta.

- A qui dedica el vers el trobador ? Qui era aquest senyor?

- Creus que té rima ?

- Quina serà la tornada d’aquesta estrofa ?

Escolta aquesta altra cançó interpretada per Titot de la web Música de Poetes de la UOC. Justifica a quin gènere pertanyen i explica què diu sintèticament:

Canto plorant, ple de tristor - Guillem de Berguedà – Titot

http://www.goear.com/listen/d98ef3e/canto-plorant-ple-de-tristor-guillem-de-berguedagrave-titot









 

- A quin gènere pertany aquesta estrofa ? Justifica la teva resposta.
- A qui dedica el vers el trobador ? Qui era aquest senyor? Què diu d'ell?
- De què s'empenedeix?


Per saber-ne més:
La literatura medieval. vídeo pujat per segonaoportunitat
 http://www.youtube.com/watch?v=YzqpRTCo5j4

Literatura catalana a l'Edat Mitjana. Vídeo de Cris50
http://www.youtube.com/watch?v=2tMT5r8Qjdw

ELS TROBADORS

LLETRA. LITERATURA CATALANA A INTERNET. ELS TROBADORS.
MÉS POEMES MUSICATS.
 

Música de Poetes. Poemes musicats:
- Guillem de Berguedà: Tinc cançó començada, Mal fet va fer el bisbe d'Urgell, Cançoneta lleu i plana, Cantaré perquè em complau,
http://lletra.uoc.edu/ca/els-trobadors-multi#multimadia13575
 

GUILLEM DE BERGUEDÀ. 
Escolta els seus poemes. 
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=116

•LES TROBAIRITZ pàgina de Lletra sobre aquest tema

http://lletra.uoc.edu/ca/tema/les-trobairitz
• CAMINS DE TROBAR. TARASCA. Edu365. 46min. 

"Tarasca" recorda la figura dels trobadors durant els segles XII i XIII, que en les seves cançons parlaven de l'amor cortès. El programa inclou les actuacions de diversos músics que interpreten cançons trobadoresques.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=56874
• MESTRES DE TROBAR. TARASCA. Edu365. 46min. 

"Tarasca" es trasllada a l'època en què va néixer la música trobadoresca i repassa la figura i les composicions de diversos trobadors occitans i catalans, com Raimbaut de Vaqueiras, Raimon de Miraval o Guillem de Berguedà. A principis del segle XIII, l'amor cortès, caracteritzat per la passió envers la dama, es va estendre per la terra dels trobadors.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=56318&p_ex=mestres%20de%20trobar

• TERRA DE TROBADORS Edu3. 64min.
"Tarasca" fa un repàs exhaustiu a la història dels trobadors occitans i mostra com sonaven les seves composicions. El reportatge comença a Muret on, l'any 1213, va tenir lloc la batalla en què va ser ferit de mort el rei Pere I el Catòlic pels croats de Simó de Montfort. L'exèrcit aliat va sofrir una gran derrota que, per als catalans, va suposar la fi d'un suposat estat catalanooccità. Tot el que es coneix de la música en els primers dies de l'Europa cristiana comença per l'Església. Els trobadors van substituir l'amor diví per l'amor a la dona, i el llatí, per la llengua mundana, l'occità. A Sant Marçal de Llemotges, es practicaven dos estils de música polifònica: un d'estil sil•làbic i un altre de l'"organum", portador del primer sistema de mesura dels temps musicals. El primer trobador de qui es conserven composicions poètiques és Guillem IX d'Aquitània. Més endavant, els trobadors de la segona generació, cap al 1150, van fundar l'amor cortès contra l'amor realista cavalleresc dels grans senyors.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=56316

• LITERATURA. PARAULES D'AMOR. 

Autor/a: Pere Puértolas, Marta Puig, Elisenda Puig, Anna Pujol, M. Josep Simó. Edu365. 40 min.
Recurs interactiu que tracta de la lírica, dels trobadors i dels gèneres de la literatura trobadoresca: la cançó, el sirventès, l'alba, la pastorel•la, el plany i l'albada. S'hi estudia la mètrica dels versos en català. Textos de Ausiàs March -Cant a Teresa-, Miquel Martí i Pol -Estimada Marta- Josep Romeu -Sonets- i Pierre Ronsard -Sonnets pour Hélène-. Activitats d'autoavaluació per a la pràctica dels continguts de la unitat.
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paraules/index.htm

dijous, 5 de maig del 2011

3r d'ESO. DIPITY. LÍNIA EN EL TEMPS DE LITERATURA CATALANA



(imatge de google imatges)
Hola DIPITYN'S I DIPITYNINE'S!

Abans de començar amb els trobadors i trobairitz, crec que és convenient situar en el temps els autors que estudiarem. Aquesta és la primera activitat a fer, ja ho veureu. Heu de cercar informació i seleccionar la més rellevant. Quan tingueu fet això, la mostrareu a través d'una eina genial com és dipity.



Ja ho sé, us estic escoltant! No l'he utilitzat mai! Com i on em registro? Com funciona el programa, Marta? Ara us ho explico pas a pas:

1. Heu d'anar a la pàgina http://www.dipity.com/ (és en anglès)

2. Registreu-vos:


a) Dalt a la dreta, teniu "JOIN DIPITY". Cliqueu-hi. Se us obrirà una finestra com aquesta on heu de posar per ordre: el vostre nom, els cognoms, el nom d'usuari que vulgueu que tenir en aquest programa, la vostra contrassenya per entrar a dipity i el vostre correu electrònic. Repetiu les lletres que us hi ha en el requadre. Cliqueu a "Join" per acceptar els termes del programa. I ja estareu registrats, llestos i llestes per començar!




Jo també m'he n'he fet un. Exemple meu:


b) Se us obrirà una altra finestra com aquesta on podeu cercar els vostres amics a dipity. No cal que ho feu si no voleu, NO cliqueu "CONTINUE".



c) A continuació heu de seguir els passos que estan molt ben explicats en aquest tutorial fet per l'Ana Basterra, per poder crear la vostra línia en el temps. Mireu-lo bé. Jo us recomano que tingueu obertes dues pantalles, una amb el tutorial i en l'altra aneu provant cada pas.

- Clicar la pestanya verda "MY TOPICS"
- La pestanya groga "GET STARTED"
- Posar el títol, la descripció de la línia en el temps, escollir que sigui públic,i clicar "CONTINUE".
- Puc veure allò que he escrit. Per modificar clico "EDIT". Ara podré afegir fotos, vídeos, audios, enllaços...



Aquest és un altre tutorial de Viviana Araya per si us queden dubtes


I dos vídeos de Penchomur

Dipity 2. Configurar una línia
http://youtu.be/DTNAEeVvV24


Dipity 3. Añadir eventos a una línia de tiempo
http://youtu.be/0daPcpRQD9s






ACTIVITATS

1.Primer de tot, cerqueu com es diu el primer text escrit en català? De quin lloc és? Què hi diu? De quin segle i any és? Cerqueu una fotografia on es vegi bé.

2.Ara, cerqueu informació sobre els autors catalans següents:

Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona, Ramon Vidal de Besalú, Ramon Llull, Jaume I (La Crònica de Jaume I o Llibre dels feyts), Bernat Desclot (La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rei en Pere), Ramon Muntaner (La Crònica de Ramon Muntaner), Pere III el Cerimoniós (La Crònica de Pere III el Cerimoniós), Francesc Eiximenis, Bernat Metge, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella, Francesc Vicent Garcia, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.

Heu de saber-ne, el lloc, l’any i el segle de naixement, època i moviment literari al qual pertany, obra més important, vídeos relacionats o àudios i una fotografia o diverses on es vegi bé.
Tot això perquè fareu una línia temporal amb el programa dipity (http://www.dipity.com ) on situareu tots els autors i tota la seva informació trobada.