dimarts, 18 de setembre del 2012

ACTIVITATS DE CATEGORIES GRAMATICALS. REFORÇ I AMPLIACIÓ.


(imatge de google imatges)

1. Classifica cada paraula del text segons la categoria gramatical a la qual pertanyi:

Les orelles són un òrgan de la curiositat humana considerable i decisiu. Les orelles, s'entén l'oïda. I precisament perquè les orelles són un òrgan de la curiositat donen tants disgustos i males passades. els disgustos poden entrar en el cos per molts camins: una bona part d'ells entren per les orelles.
                                                                                                 Josep Pla, Per passar l'estona

2. Escriu al costat de cada enunciat  l'estructura que li correspongui:
Ex:.- Aviat serà el seu aniversari. adv.+ verb + det + det + nom

- El piano és un instrument de corda.
- Et demanen a recepció.
- Manifesació contra la guerra.
- Si véns, truca!
- Ei, bon dia!
- Envia'm un correu.
- La cançó de la terra amarga.
- Parles i treballes.
- Un nen juga amb una pilota.

3. Digues de què és el conjunt que designa cada un d'aquests substantius. Desprès, cerca tres adjectius, sense repetir-ne cap, per a cada un dels substantius:

Estol, aviram, feix, família, brancam, gent, ram, bandada, ramat, fireta, eixam, llenya, pollancreda, mobiliari.

4. Digues si les paraules destacades són pronoms o determinants. I si són pronoms, quin nom substitueixen:

TRÀNSIT
A l'hora de la mort el sacerdot va provar d'assistir-lo i ell, amb un filet de veu, li preguntà:
- Perdoni, mossèn: quines garanties tinc?
- Tot depèn de la voluntat que vostè hi posi... - va respondre-li l'eclesiàstic amb un to altament professional. 
I el moribund va tarcar els ulls, amb una conformitat que hauria de servir d'exemple. L'un se'n va anar i l'altre es va quedar, tots dos submergits en un mateix misteri.
                                                                                                       Pere Calders, Tot s'aprofita

5. Escriu dues frases amb cada mot dels que tens a continuació. En un cas ha de fer d'adjectiu i en l'altre, de substantiu.

vermell, savi, diari, jove, impermeable, treballador

6. Digues a quina categoria pertanyen les paraules destacades.

Tenia, però, unes faccions bellíssimes: un nas regular, llavis petits i vermells com el corall, un front ample, solcat per una lleugera arruga que donava a aquell rostre un no sé què de malenconiós; dos ulls, a més, negres com el carbó, d'un acabat perfecte, amb llargues pestanyes, vius i animats per un esclat poderós, que en algun moment podia espantar fins i tot els més agosarats filibusters. La seva estatura alta, esvelta, el seu aire elegant, les seves mans aristocràtiques, l'haurien fet passar, ja de bones a primeres, per un home d'alta condició social i sobretot per un home acostumat a manar.

Emiliio Salgari, El corsari negre

7. Classifica els adjectius i substantius del text següent. Digues si els noms són propis, comuns, concrets, abstractes, col·lectius o individuals; i si els adjectius són explicatius o especificatius.

Es tractava d'un capellà ni baix ni alt, que a mi em semblà vell i decrèpit, encara que en realitat no devia tenir gaire més de cinquanta-cinc anys. era positivament magre i els ossos del crani li aguditzaven l'expressió enèrgica de la cara, especialment els pòmuls marcadíssims, i el maxil·lar inferior que li feia una barba massissa, agressiva i de molta voluntat. Dut per la meva dèria de comparar exemplars humans amb bèsties conegudes, en les òrbites, les celles i les parpelles de sant baró, vaig veure una gran semblança amb els d'ungos d'atura; un gos d'aquells que, dins el seu aire abandonat i sofert, mantenen, en fina suspensió, una tendresa més aviat desolada.

                                                                            Josep Maria de Sagarra, Memòries

(AQUEST EXERCICIS SÓN NOMÉS PER A 3R A i B!!)


1. Indica, en cada cas, què substitueixen els pronoms destacats:
Molt més tard vaig exposar el quadre, i em van dir que uns parents havien demanat preu. Eren uns cosins, i vaig anar-los a trobar. Pobra gent! Potser volien tenir un record de la pobra noia morta!
–Ja veurà –va dir-me–; la casa que vostè sap, la tenim en venda, i, com que uns coneguts d'Amèrica ens han parlat de comprar-la, volem enviar la vista que vostè en va treure (si fos barateta) perquè veiessin la finca.
–I la noia?
–La noia..., la noia..., rai: esborri-la.
Santiago Rusiñol, El pati blau,

2. Indica, en cada cas, de quin tipus són els pronoms destacats:
a) Molts la tenen.
b) Vosaltres sou tercers.
c) Què diu aquell?
d) Bastants el llegeixen.
e) Jo vaig primer.
f) Cadascú fa el seu.
g) Com les portarà?

3. Completa cada una de les oracions següents amb un pronom que hi vagi bé:
a) El meu amic és _____. _____ és el meu cosí.
b) Els meus fills estan _____ malalts. I _____ on són?
c) _____ no vol venir amb _____.
d) _____ passa amb _____?
e) _____ farà un pastís per a _____?
f) _____ no ho trobo gens bé. I _____?
g) _____ _____ acabaràs?

4. Classifica els següents adverbis o locucions adverbials segons el tipus:

TEMPS   LLOC MANERA QUANTITAT AFIRMACIÓ NEGACIÓ DUBTE

a) també e) no gens i) de cap manera
b) tal vegada f) força j) si fa no fa
c) a dalt g) sobretot k) enfora
d) a hores d’ara h) en breu l) tal vegada

5. Completa cada frase amb la locució preposicional que hi vagi bé:
amb relació a   en lloc de   a desgrat de   per tal de   per por de   gràcies a   a causa de   arran de
a) El sol es pon cada dia ____ _ deixar pas a la nit.
b) Lamentablement no podré venir ____ _ la feinada que m’espera quan arribi a casa.
c) Sort que ____ _ terra va aconseguir agafar el gerro i evitar que es trenqués.
d) Si t’ho penses massa no ho faràs ____ _ no sortir-te’n.
e) No pateixis, ____ _ fer-ho avui ho farem demà.
f) Hi anirem ____ _ la teva opinió.
g) ____ _ l’amistat dels teus amics, creus que és sincera?
h) Si ho aconsegueixo serà ____ _ la teva confiança en mi.

6. Escull, en cada cas, l’opció correcta:
a) (Des que / Des de que) he arribat que hi penso, però no hi caic.
b) He anat al pis de (baix / sota) per parlar amb l’Òscar.
c) Cada dia (pel / al) matí trec a passejar el meu gos.
d) Ens tornarem a veure (per / a) la tardor.
e) (Per / Al) Cap d’Any anirem al mas que tenen els meus tiets a la Garrotxa.
f) Demà he d’anar (en / a) Terrassa a veure un amic.
g) (Des d’ / Desde) ahir que no puc evitar taral·lejar la cançó que vaig sentir a la ràdio.

7. Corregeix els errors de cada frase, si n’hi ha:
a) Tranquil, porto prous diners.
b) L’altra dia no vaig poder venir.
c) He comprat masses coses.
d) No en vull ninguna més.
e) Només en necessito una quinta part.
f) Quan val?
g) De llibres, en tinc forces.
h) Això ho pot fer cualsevol.


8. Torna a escriure el text següent canviant les formes del perfet perifràstic pel perfet simple:Va afegir el full als vint-i-un fulls precedents, que eren en una carpeta de tapes blaves. En un altrefull va picar el títol del llibre –La cartera– i el lema amb el qual es presentava: Aliquando bonus dormitat Homerus. Va picar aquest mateix lema en un sobre i en un altre full. En aquest altre full, però, va afegir el seu nom, l’adreça i el telèfon, i el va ficar al sobre. Hi va passar la llengua i el va tancar.                                               Pere CALDERS, «El segrest». A: L’illa de Maians (1985)

9. Escriu el present i l’imperfet de subjuntiu dels verbs venir i tenir.PRESENT SUBJUNTIU      IMPERFET SUBJUNTIU      Jo ________________      Tu ________________Ell ________________Nos. ______________Vos. _______________Ells _______________PRESENT SUBJUNTIU     Jo ________________Tu ________________Ell ________________Nos. ______________Vos. _______________Ells _______________

(AQUEST EXERCICIS SÓN NOMÉS PER AQUESTS CURSOS, 3R C i D)

Llengua Catalana Ed. Cruïlla 2n d'ESO i 3r d'ESO


1.Escriu la forma d’article que calgui en cada cas:
a) ocell e) arbre i) iglú
b) estel f) eruga j) humanitat
c) urbanització g) indi k) elegància
d) elefant h) òliba l) urgència

2. Completa les frases amb algun indefinit:
a) Se n’ha anat amb __________ amigues.
b) Pot arribar en __________ tren d’aquests.
c) No tinc __________ llibre d’aquests.
d) __________ dissabte passa el mateix.
e) Reparteix-ne un per a __________ dels convidats.
f) Ha vingut amb __________ els seus gats.

3. Escriu els numerals següents:
a) 1/2 g) 538.154
b) 3.469 h) 1/3
c) 10a i) 3r
d) x 5 j) x 8
e) 8è l) 67.846
f) 16.732 k) 23.497.235

4. Escriu en cada cas la forma de l’article que correspongui:
a) ___ orgue e) ___ humiliació i) ___ identitat
b) ___ humanitat f) ___ intenció j) ___ erra
c) ___ ànec g) ___ estranger k) ___ humà
d) ___ intensitat h) ___ alarma l) ___ hematoma

5. Completa el text següent amb la combinació de preposició i article que convingui:
La versió (de + la) ________ llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s'escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici (a + el)________ monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla (de + el) ________ rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat (per + el) ________ aparició d'un bell cavaller que es va enfrontar (a + el) ________ drac i el va matar. La tradició afegeix que (de + la)________ sang vessada va néixer un roser de flors vermelles.
Extret del web gencat

6. Completa cada una de les frases següents amb la combinació de preposició i article que convingui:
a) Com que passàvem (per + el) ________ camí vam anar (a + el) ________ hort a buscar enciams.
b) Vam passar (per + la) ________ autopista per anar (a + el) ________ aeroport.
c) L’amic (de + la) ________ Imma és (de + el) ________ Vendrell.
d) Vaig a (ca + el) ________ Ernest (per + el) ________ carrer de dalt.
e) A (ca + la) ________ Àngela sempre hi trobes algun (de + els) ________ veïns.
f) Va anar de (ca + el) ________ metge (a + el) ________ hospital a peu coix.
g) (de + el) hotel (a + el) ________ hivernacle hi ha cinc minuts a peu.

7. Indica si els elements destacats són determinants o pronoms:
a) Aquest se la sap molt llarga, els nostres amics ja ho saben.
b) Ningú pensava que ell pogués ser tan valent.
c) Qui demana per la meva néta?
d) Aquest gos és molt gros, el meu és més petit...
e) Ell sempre igual. Quines penques!
f) M’agraden molt més aquells!
g) Es pensa que ho sap fer bé.

8. Assenyala les preposicions que hi ha en les frases següents:
a) Totes les coses tendeixen a gastar-se amb el pas del temps.
b) Avui el sol llueix amb una esplendor més potent que ahir al matí.
c) La fortalesa de les persones ens permet superar qualsevol entrebanc que trobem pel camí.
d) El record de la infantesa amb nostàlgia és inevitable.
e) No juguis amb els ginys de les golfes, que estan plens de pols.
f) Els ulls de llautó de la nina que et vaig comprar em recorden la lluna dels dies plujosos.
g) Amb el fred incrustat als ossos, em costa molt articular qualsevol paraula.

9. Indica, en cada cas, si es tracta d’una preposició o d’un adverbi:
a) L’animal ferit es dirigeix cap aquí.
b) Abans sempre pensava molt en les coses que més el preocupaven.
c) He deixat els llibres al pis de dalt perquè no facin nosa.
d) No sé què et passa, no estaré tants dies fora.
e) Visc a la casa de davant, sóc la vostra veïna.
f) Ara ja estem molt lluny de la ciutat.
g) Avui tinc moltes activitats extraescolars, no sé si ho podré fer abans de les deu.
h) He trobat les meves ulleres dins de la bossa d’esport.

10. Completa el fragment següent amb adjectius. Fixa’t bé en el gènere i el nombre, cal que concordin:
L'home _____ passeja tranquil·lament per la ciutat ______. Camina per un carrer _____ a prop de la plaça _____. Respira una mica d'aire _____ del mar, i s'apropa al mirador _____. _____ i _____, no s’adona de les obres que estan fent i ensopega amb una tanca _____. Acte seguit, es precipita al fons del forat _____ que hi ha i acaba tot _____ i _____.

11. Classifica els mots següents segons siguin substantius o adjectius:
a) tassa e) simpàtica i) clatellot
b) vell f) ple j) agre
c) muntanya g) nina k) caragol
d) taula h) brutes l) esquerp

12. Escriu amb lletres els determinants numerals següents:
a) 132 persones ______________________________________________________
b) 1 000 000 d’il·lusions ________________________________________________
c) 74 987 monedes d’or ________________________________________________
d ) 354 872 formigues __________________________________________________
e) 1 769 490 possibilitats _______________________________________________

13. Subratlla els determinants dels sintagmes nominals següents i indica de quin tipus són:
Per exemple: aquesta tempesta: demostratiu
a) certes intencions: ______________________ e) tota la família: ___________________________
b) poca gana: ___________________________ f ) mitja taronja: ____________________________
c) quina por!: ___________________________ g) sisè classificat: __________________________
d ) la indiferència: ________________________ h) dues dotzenes d’ous: _____________________

14. Classifica els substantius del poema següent en noms comuns o noms propis:
[...]
Tres gavines volategen
la despulla d'un puput.
La veïna de l'escala,
per no veure-ho, alça l'ull.
Ara plou, i plou aquí
i per sobre els horts de Campos.
Passa el vell de can Ribot.
Deu venir de pagar els amos.
[...]
MIQUEL BAUÇÀPoemes, El Bordil, Barcelona, 1973


15. Conjuga l’imperfet d’indicatiu dels verbs següents:
TROBAR CAVAR ARROSSEGAR VIURE
Jo
Tu
Ell
Nosaltres
Vosaltres
Ells

                       INFINITIU              GERUNDI               PARTICIPI
condueixen
païm
traeixis
lluíssim
reduiríem
obeeix
esmorteïa
reclou
paeixo



16. Escriu la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs següents a la columna corresponent:
absorbir, aclarir, acollir, bullir, cobrir, compartir, contenir, conquerir, cosir, cruixir, cruspir, definir


17. Indica de quina conjugació és cadascun dels verbs següents:
a) dibuixava e) omples i) somies
b) dormirem f) embrutaràs j) portareu
c) correria g) conduïen k) prems
d) amania h) depenem l) estendríeu

18. Indica les formes verbals que conté el següent fragment de poema:


Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
[...]
JOSEP M. DE SAGARRACançons de rem i de vela, Proa, Barcelona, 2002

19. Assenyala les formes verbals d’aquestes oracions i indica en quina persona gramatical i en quin nombre està cada una:
a) Volíem un gelat de maduixa.
b) Saltareu aquestes tanques.
c) Estudio la lliçó d’avui.
d) Hi pensaven sovint.
e) El Pau bevia molt a l’hora del pati.
f) Dormirem ben tranquils avui.
g) Ho sabies des de fa molts dies.
h) Ningú traurà més el tema.

20. Classifica les formes verbals destacades en personals i no personals:
Dimarts passat més d'un centenar de dones van inundar el Centre Cultural Can Sisteré per fer públic el seu interès per aprendre català. Es tractava de la majoria de les alumnes que estan fent, o ja han fet, alguns dels cursos de catalàorganitzats mitjançant la col·laboració del Centre de Normalització Lingüística L'Heura i alguns dels grups de dones de la ciutat, distribuïts pels diversos barris colomencs, així com per un grup de dones magribines, mares del col·legi Lluís Millet, del barri de les Oliveres.
                                          ALBERT FAVÀEl Punt del Barcelonès Nord, 27 de novembre de 2001

21. Assenyala les formes verbals del fragment següent i indica si es tracta de temps simples o temps compostos:
Mai no m’ha agradat la mentida, però encara menys els mentiders. El mentider s’alimenta de la bona fe dels altres, necessita de persones crèdules capaces de combregar amb rodes de molí. De mentiders, és clar, n’hi ha de moltes menes, però els que a mi més em molesten són aquells que la vida ha situat en llocs de poder, en càrrecs polítics o institucionals que els permeten vestir de solemnitat les seves mentides.

                            VÍCTOR ALEXANDREEl 9 Nou d’Osona-Ripollès, 29 de juny de 2001

dimecres, 12 de setembre del 2012

INICI DE CURS 2012-2013


(imatge de google imatges)

Hola a tots i totes, els meus alumnes nous i les meves alumnes noves de llengua catalana i literatura de 3r d'ESO !!!! 

Bé, ja ha arribat setembre i tornem a començar el curs, i aquest cop amb molta energia!!!!Espero que ens entenguem molt i molt bé i que vingueu amb moltes ganes de treballar. Desitjo que aquest curs sigui genial per a totes i profitós i que participeu molt d'aquest, el vostre bloc! Aquest espai, ha estat creat pensant en vosaltres, alumnes de 3r d'ESO, que heu de fer Català durant aquest curs. 

Aquí hi trobareu un lloc on deixar els vostres comentaris, on veure els vostres treballs, on consultar i trobar les explicacions, exercicis, dates d'exàmens i entregues, adreces d'interès, material bàsic, textos, vídeos, presentacions... en definitiva, tot allò que crec que us pot ser útil en els vostres estudis i treballs. 

Benvingudes a aquest nou curs 2012-2013. 

Comencem!!!

dijous, 19 de juliol del 2012

MOLT BONES VACANCES!


(imatge de google imatges modificada)

dimarts, 22 de maig del 2012

FEM RÀDIO!



Si ja heu acabat la redacció de la història d'una de les pintures de l'entrada anterior del bloc i la comprensió lectora última que teniu en paper, podeu començar les activitats de la ràdio.

Utilitzeu internet per cercar informació i sobretot feu molt bé la part d'exercicis possibles, que heu de fer obligatòriament. Fiqueu-vos en grups, tal com us vaig dividir per fer el treball cooperatiu i amb el professor de guàrdia feu un sorteig a veure quina secció toca a cada grup. Com us he dit, dediqueu tota la vostra atenció a fer molt i molt bé els dos últims perquè possiblement gravarem de debò a la ràdio del centre els programes vostres i els emetrem. Teniu a sota unes explicacions de com es fa un guió radiofònic i una escaleta tal com heu de preparar vosaltres

Va, a treballar!

preguntes apunts ràdio
Guió Radiofònic

EL GUIÓ RADIOFÒNIC

CONTROL: SINTONIA D’ENTRADA A P.P. Y RESOL 

       Veu 1a. Per elaborar un programa, hem de tenir en compte els llenguatges que existeixen a la ràdio: música, paraula, so, silenci… Existeix a més s més, un vocabulari específic per a les indicacions tècniques o de control.  

         PAUSA 

         Veu 2a. Tots aquests elements, ben combinats constitueixen un programa. 

CONTROL: RÀFEGA MUSICAL 5” 

         Veu 2a. És necessari organitzar aquests elements en una estructura fàcil de comprendre per a tots aquells que fan el programa i, és clar, per als oients a qui va adreçat. Aquest estructura s’anomena guió radiofònic. 

CONTROL: MÚSICA (N.1) A P.P. 15” I PASSA A FONS 
         Veu 1a. En el guió radiofònic escriurem les indicacions tècniques, allò que haurem de dir i les músiques o efectes que utilitzarem. 

CONTROL: MÚSICA n.1 A P.P. I ATURA. FOSA AMB MÚSICA n.2 A P.P. 15” I DESAPAREIX. 

       Veu 2a. El text del guió s’escriu des de la meitat del full cap a la dreta, a doble espai. 
      PAUSA No es deixen paraules a mitges per escriure-les a la línea següent. Els paràgrafs han d’acabar al mateix full, no al següents. 
      PAUSA Si el text d’una noticia ha de passar a un altre full, al primer escriurem el mot “segueix”, o bé una fletxa. S’indica amb punt i guió que el text s’ha acabat (.-) 

CONTROL: RÀFEGA MUSICAL 5” A P.P. 
      Veu 1a. El marge esquerre del full es destina al muntatge musical o sonor. S’hi fan les anotacions per al control. 

CONTROL: INSERIR SOROLL, AMBIENT DE VEUS I COTXES, A P.P. 5” PASSA A FONS. 
     Loc. Hem d’indicar també quin locutor (loc.) o locutora (loca.) parla. Si n’hi ha diversos, els podem enumerar; o posar el nom. Loca. A les dramatitzacions s’escriu el nom dels personatges que dialoguen.     

       PAUSA 

     Loca. Un altre aspecte a tenir en compte és la velocitat lectora. No hem de passar de les 160 o 170 paraules per minut. 

CONTROL: S’ATURA EL SOROLL DE VEUS I ES FON AMB LA SINTONIA DE SORTIDA QUE ES MANTÈ DE FONS. 

      Loc. I arribats al final, el guió ha d’acabar agraint l’audiència i acomiadant-se amb la sintonia de sortida. 

     Loca: Moltes gràcies i fins a la propera. 

CONTROL: SINTONIA DE SORTIDA A P.P. I RESOL. 

Com escriure per parlar? 

Per parlar, primer hem d’escriure. En ràdio no s’escriu com ho fem normalment. Hem de pensar que el nostre missatge serà oral. Explicarem coses i hem de fer-ho de forma natural, com si fóssim davant del nostre interlocutor. En la comunicació radiofònica no existeixen les mirades ni els gestos. Per això, aquí tens algunes pautes per saber com has d’escriure per parlar: Procura ser senzill, utilitza paraules clares i de fàcil comprensió. Utilitza un vocabulari assequible i frases curtes. Davant de qualsevol tema, no vulguis abraçar-ho tot; és millor explicar poc i que s’entengui. Utilitza la reiteració, però no cansis. Utilitza els signes de puntuació ajustant-te al teu ritme i a la teva forma de parlar. Si dónes xifres, arrodoneix (per exemple: 139.452… és millor dir: 139.000 o bé, més de 139.000). Que no es noti molt que estàs llegint. Fes una relació bàsica dels punts que vols explicar. Ordena’ls amb certa lògica i busca una estructura senzilla (escaleta). Existeix una regla bàsica per a tot programa: La primera frase ha d’interessar, la segona ha d’informar.

ANÀLISI, TRACTAMENT I ELABORACIÓ D’INFORMACIÓ

Possibles continguts: 
- Notícies relacionades amb àrees diferents. 
- Informació variada sobre temes com l’ecologia, el consum, les ONG, els esports… 
- Enquestes. 
- Reportatges. 
- Cançons, música, anuncis. 
- Divulgació científica. 
- Dramatitzacions, lectura de poemes… 
- Anàlisi de continguts de programes determinats com ara musicals, magazins... 

 Possibles àrees 

- Ciències Socials. 
- Llengua. 
- Llengua Estrangera. 
- Educació Visual i Plàstica. 
- Educació Física. 
- Ciències Naturals. 
- Matemàtiques. 
- Tecnologia. (…) 

 MODEL D'ESCALETA

PROGRAMA:
DATA D’EMISSIÓ: 
REALITZAT PER:
DURACIÓ: 
RECURSOS                CONTINGUT—TEMES                               TEMPS 


 EXEMPLE D'ESCALETA

PROGRAMA: Autopista al cel Secció: Opinen els nostres col·legues
DATA D’EMISSIÓ: 30 juny 
REALITZAT PER: (nom dels alumnes)
DURACIÓ: 20’ 

RECURSOS                                          CONTINGUT—TEMES                                         TEMPS 
Sintonia d’entrada                               Tema: les drogues 

 1. Locutora                                        1. Introducció al tema; breu panoràmica.                            3’ 

 2. Entrevista en directe                       2. Opinió d’un metge sobre la salut i les drogues                 6’ 
                                                          (simulació d’una entrevista: una noia fa de metge 
                                                            i opina a partir de documents verídics) 

3. Música: cançó dels “Calis”           3. Cançó dels “Calis” sobre l'heroïna.                                    3’ 

4. Enregistrament: enquesta              4. Enquesta d’opinió:                                                             6’
                                                        als nois i noies de l’institut avantatges i inconvenients. 

 5. Locutora                                    5. Locutora: resum ràpid d’algunes idees                                2’
                                                        importants i comiat.

EL LLENGUATGE TÈCNIC

A la ràdio existeix un llenguatge tècnic, és a dir, un llenguatge específic composta de termes radiofònics que fan que ens entenguem. És un codi molt senzill que permet organitzar tots els elements que intervenen en la comunicació radiofònica. Alguns dels més usats son aquests:

· Sintonia: és la música que identifica el programa. És la música que identifica.(15 a 30 segons)
· Sintonia d’entrada: és la sintonia que obre el programa.
· Sintonia de sortida: és la sintonia que tanca el programa.
· Música a P.P.: la música, o el so, passa a un primer pla.
· Música de F.: la música, o el so, passa a fons.
· Música s’esvaeix: la música va baixant a poc a poc.
· Música cessa: la música que ja no tornem a posar.
· Música resol: deixem que una peça musical acabi.
· Fosa: barregem dos sons.
· Ràfega: pas a primer pla d’un so durant molt poc temps (5 segons).
· Inserir: indica quan es posa una gravació, una cançó, o algun document sonor.
· Pausa: silenci.
· Cortina: fragment musical d’uns 10-15 segons de duració que s'utilitza para separar, en el si d’un mateix programa, continguts clarament diferenciats

diumenge, 20 de maig del 2012

PREMIS DEL CONCURS LITERARI DE SANT JORDI 2012

El Departament de Català vol donar les gràcies a tot l'alumnat que s'ha ofert com a col·laborador voluntari per fer algunes activitats literàries, com les relacionades amb els haikús o amb el centenari del naixement de Pere Calders.


També, no cal dir, agraïm el treball realitzat de tots els participants en el concurs literari de Sant Jordi 2012. El nombre d'aquests ha crescut any rere any i això ha fet cada vegada molt més difícil la selecció de guanyadors i guanyadores pel gran nombre de treballs que han entrat a concurs. Però això és en realitat un goig! Gràcies, de debò!

Els premis atorgats són els següents:

1r cicle

Aula d'Acollida

1r premi: Guadalupe Coronel, 1r
2n premi: Fadwa Moumen, 2n E





1r d'ESO

1r premi: Isabel Pozzan Piqueras 1r C




















2n premi: Belén López Muñoz 1r A




















Accèssits: Carla Espino Urgell 1r B

CARLA ESPINO 1rB SANT JORDI

LA NOIA A LA FINESTRA, de DALÍ

Una noia, una simple noia, que mira per la finestra, per la finestra, per una simple finestra que fa desconnectar del món, respirar aire lliure. Perquè per aquella petita finestra puc veure moltes coses, puc passar de veure la felicitat a la tristesa, de veure un nen jugant a un parc somrient o un nen tot sol assegut a un banc esperant que algú el faci cas.

                                                     (pintura de S. Dalí, imatge de google imatges)
Per aquella finestra veus el món, veus com se sent la gent, veus i penses en la sort que tens d’ estar on estàs, de tenir el que tens, o simplement de ser qui ets. Tens la sort de tenir pares que et cuiden, que et donen de menjar i t’estimen. Pots estar castigat i mirar per la finestra, mirar que el món segueix igual si tu no estàs, que sense tu tot és igual, potser hi ha persones que et trobaran a faltar però hi ha d’altres que ni saben que tu no estàs.

Per això quan necessitis desconnectar del món per un instant, oblidar-te de tot, mira per la finestra; mira el teu entorn; mira els problemes que hi ha al món; i intenta parar-te a pensar per un segon en la diversitat de gent que hi ha al món.

Accèssit : Damià Silva Calvo 1r
Accèssit:  Víctor Romero Mateo 1r

2n cicle

Aula d'Acollida

1r premi: Galilea Dellicolli, 3r
2n premi: Pablo Javier Chaviano, 4t
Accèssit: Alejandra Alvarez, AO4

2n d'ESO

1r Premi: Laura Vilches 2n d'ESO D



2n Premi: Raquel Roman 2n ESO B



3r d'ESO

1r Premi "Tres parades" Estefania García 3r A

2n Premi "Mester d'Amor" de Joan Salvat- Papasseit per Vicka Savchak 3r A

Accèssit Poemes visuals d' Ariadna Duxans 3r A

4t d'ESO







1r de BAT

1r Premi Àgatha Llorens





2n de BAT

1r Premi "Aprendre a estimar" de Pere Garau per Ariadna Gómez 2n de BAT B


2n Premi Noelia Gómez 2n de BAT B


L' amor from dept català on Vimeo.