EL TEXT. LES PROPIETATS TEXTUALS.
(imatge extreta de google imatges)
El text es pot
definir com a un grup de frases que formen part
d’un mateix missatge. Aquestes frases, però, per tal que el text sigui
comprensible, han d’estar relacionades entre si i seguir una organització i un
ordre.
Un text està ben
construït quan té les propietats següents: adequació, coherència, cohesió i
correcció.
Adequació. El llenguatge d’un
text s’ha d’adequar als tres elements del context següents:
-
El receptor o destinatari ( tractament, comprensible per a ell,
registre )
-
Canal oral o escrit.
- Gènere (notícia, carta, currículum, poema,
instància...) La finalitat o propòsit del text (convèncer, divertir,
informar...)
L’adequació és la
propietat que determina el registre
que cal usar segons la situació comunicativa. La tria dependrà de la formalitat
o informalitat de la situació, de la relació entre l’emissor i el receptor, de
la intencionalitat del text i del canal de comunicació (oral o escrit).
Tipus de Registres
Es
manifesten sobretot en la comunicació escrita.
Es
caracteritzen per :
- La
pronúncia acurada
- La
selecció del lèxic apropiat (i/o especialitzat)
- Oracions
més llargues
- Estratègies
pròpies de la retòrica (argumentació, exemples, comparacions, paradoxes,
metàfores...)
Registre estàndard
- Varietat
supradialectal que vol ser neutre (per damunt dels dialectes, no hi ha trets de
cap dialecte)
- Varietat
pròpia de la comunicació pública
- Es
caracteritza per la correcció gramatical
- La
selecció de lèxic més general i neutre
Els registres informals
(baixos)
Són
propis de la comunicació oral.
Es
caracteritzen per:
-L’espontaneïtat
i improvisació
-
els canvis sobtats de tema
-
lèxic imprecís i més general
-
Repeticions o reformulacions d’enunciats
-
Vacil·lacions (frases inacabades, anacoluts o desordre de la frase)
-Moltes
exclamacions i interrogacions
-
Frases molt curtes i juxtaposades
-
díctics (tu, aquí, ara...)
-
vocatius o fórmules de contacte (sí, dona)
-
jòquers o mots crossa
Coherència.
És la propietat del
text que selecciona la informació rellevant de la irrellevant i que l’organitza
d’una determinada manera, fet que facilita comprendre el significat. Determina
l’estructura i facilita que es reconeguin amb claredat les idees que s’hi
exposen, el tema i la informació necessària segons la finalitat que es
persegueix.
Per tant, es tenen
en compte els següents punts:
-
Selecció de la informació important.
-
Aspecte visual per a facilitar la comprensió (títol, marges, paràgrafs,
parts).
-
Progressió temàtica, el text ha d’anar oferint informació nova.
-
Regla de no contradicció, el text no s’ha de contradir amb idees
oposades.
-
Regla de relació, totes les idees han d’estar relacionades amb el tema
principal.
-
Organització de les idees.
-
S’ha d’aplicar l’estructura externa del tipus de text que fem
(argumentatiu, explicatiu)
Text narratiu
|
Text argumentatiu
|
Text explicatiu
|
Notícia
|
Plantejament
(presentació
ambient i personatges)
|
Tesi o Exposició (idea que es vol demostrar)
|
Introducció (presentació
del tema)
|
Avantítol,
títol,
subtítol,
|
Nus
(desenvolupament del
conflicte)
|
Demostració (arguments)
|
Desenvolupament
(coneixements detallats sobre
el tema)
|
Entradeta o lead
(1r paràgraf resum idees
important)
|
Desenllaç (resolució)
|
Conclusió (síntesi i reafirmació de la tesi)
|
Conclusió
(síntesi final)
|
Cos
(detalls)
|
Text
conversacional
|
Text instructiu
|
Text predictiu
|
Text descriptiu
|
Obertura
o presentació
(salutació o presentació del personatge)
|
Presentació
(materials o elements)
|
Hipòtesis
(suposicions per treure’n
conclusions)
|
Tema
(presentació del tema,
objecte o motiu de la descripció)
|
Cos de
l’entrevista preparació (orientació de la conversa cap a un tema
determinat)
|
Procediment
(enumeració
de les accions)
|
Arguments
(basats
en dades observables)
|
Caracterització
(enumeració
trets distintius)
|
Conclusió
(acords i desacords) i Acomiadament o tancament (comiat).
|
Consells
i advertències
|
Conclusions
(conseqüències
en un futur)
|
Situació
en l’espai (de més
general a més concret o inrevés)
|
Cohesió.
És la qualitat que
consisteix a assegurar la unió entre les
diferents frases i les parts de què consta un text. Les parts es relacionen
mitjançant els mecanismes següents:
-
Relació lèxica ( és una connexió o relació de significat entre dos
elements)
o Repetició d’una paraula . Ex.:Podem definir l’amistat com... L’amistat és...
o Sinònims o antònims. Ex: Sous- salaris; fosc- no gaire lluminós.
o Encapsulament d’un segment del text en una paraula o sintagma. (una paraula o dues engloben una idea). Ex.: Els joves no volen
estar tan immersos en el treball com els seus pares, ja que per a molts és
prioritari tenir temps per a divertir-se. Aquesta cultura domina la seva
manera de viure.
o Hipònim (nom més concret) o hiperònim (nom
més general).
o Associació de paraules a un mateix camp semàntic. Ex.: vellesa- etapa
o Pronoms. Anàfora (el pronom se situa després de la paraula que substitueix ex.:Aquests
són els meus amics. Ells.../ o hi ha una el·lipsi; ex.: la
creativitat empresarial té... la Ø científica);). Catàfora (el pronom va abans que la
paraula que substitueix; ex.:)
-
Els connectors (preposicions, conjuncions, relatius) que enllacen parts
de les frases, frases entre si i els paràgrafs.
-
La concordança entre els diferents elements dels sintagmes i de les
oracions (entre determinant, nom i adjectiu, entre subjecte i verb; entre el
pronom i els referents...).
-
Els signes de puntuació, que a més d’indicar pauses i entonació, en
delimiten les parts perquè marquen l’inici i el final de les frases,
paràgrafs...
-
Estil indirecte o directe
Correcció
És la propietat que
determina que un text respecta les normes de la fonètica i ortografia, la
morfologia, la sintaxi i el lèxic.
(imatge extreta de google imatges)
PROPIETATS DEL TEXT
|
||
ADEQUACIÓ
Relació amb el
context comunicatiu
|
Receptor
|
-Hem
de tenir clar a qui va dirigit.
-El
text ha de ser comprensible pel receptor
-El
receptor ha de rebre el tractament que li correspon
-Relació
emissor receptor-grau de formalitat- registre, modalitat objectiva o
subjectiva, etc.
-
Àmbit privat o públic
|
Intenció de l’emissor
|
A la finalitat
o intencionalitat de l’emissor- finalitats del llenguatge (informar,
convèncer, argumentar, explicar, descriure...)
|
|
Estructura del gènere
|
Segueix
l’estructura del gènere establert(carta, instància, poema, notícia).
|
|
Canal
|
Registre
adequat segons el canal (oral o escrit),
|
|
COHERÈNCIA
Selecció informació
Estructura
Externa
|
Informació
|
Selecció de la informació important (ni sobra, ni falta, ni es
repeteix, ni es contradiu, ni hi ha buits o conceptes que no entenguem)
Regla
de progressió temàtica
Regla
de no contradicció
Regla
de relació
|
Aspecte visual.
Estructura externa
|
Títol
Marges
Paràgrafs (més de 4 i menys de 10 línies)
Parts del text fàcils d’identificar (3
parts)
|
|
Organització idees
|
Progressió del tema. Organitza les dades en parts ordenades d’acord a
una seqüència lògica.
|
|
Tipus de textos
|
Fa servir les modalitats
discursives (narració, descripció, argumentació, etc.) de manera
apropiada. En el cas d’una argumentació, presenta tesi i arguments de manera
ordenada.
|
|
COHESIÓ
Connexions internes
|
Relació lèxica
Anàfora
Catàfora
Signes de puntuació
Connectors
Concordança
Estil directe/indirecte
|
Relació lèxica: repetició
Sinònim, antònim, hipònim,
hiperònim, mateix camp semàntic.
Anàfora: substitució amb pronoms o determinants (articles adj.
demostratius o possessius) de l’antecedent o amb l’el·lipsi.
Catàfora: se situa el
referent després dels elements que l’enuncien. Això és el que digué:que
no donaria suport a la iniciativa.
Signes de puntuació
Connectors per estructurar text i
idees
Concordança entre els elements de l’oració
noms, adjectius i determinants i verbs, com temps verbals en l’oració
composta.
Estil indirecte (oració
substantiva introduïda per “si” o “que”+ verb subjuntiu-adv. temps, lloc) Li
va ordenar que es comprés un llibre- Compra’t un llibre (or. Juxtaposada al
verb “va dir”
|
CORRECCIÓ
|
Regles
ortogràfiques
gramaticals
sintàctiques
i
lèxiques
|
La correcció normativa fa
referència al coneixement i respecte de les regles ortogràfiques, gramaticals,
sintàctiques i lèxiques establertes per les institucions acadèmiques, i es
comptabilitza en el descompte de les faltes.
|
EXERCICIS
1.
Llegeix els textos i fes les activitats següents:
a)
Determina en quin registre estan escrits tenint en compte els factors
que defineixen els registres.
b)
Digues algunes característiques
específiques de cada registre que veus
en cada text.
Text 1
El 24 de desembre, el diari B/W va publicar una carta
oberta del president del Govern Balear en la qual demanava als alemanys que
respectessin els costums mallorquins, per no quedar aïllats de la
població de l'illa. Els residents alemanys, més de 35.000, s'han convertit
en una minoria
important a Mallorca, amb tendència a augmentar.
Hi ha, en efecte, el perill que acabin constituint una illa dins l'illa. Jaume
Matas els demana en la carta que
facin el «petit esforç d'entendre o parlar alguna de les nostres
llengües». Per respondre a l'hospitalitat del poble que els rep,
haurien d'intentar entendre i parlar, en efecte, la
llengua pròpia d'aquell poble.
Avui,
3-1-1998
Text 2
Els oratges de la tardor despullaven els arbres. La
pluja queia sense
pausa i va podrir el record de la fullaraca. La
neu va venir a pas de llop i esborrava els vials de la muntanya. Els núvols empresonaven
el sol. El camp anunciava cada dia a
la fredor de l'hivern l'arribada certa
del blat. [...] Les òlibes senyoregen els arbres nus i trossegen el silenci de la nit amb presagis de desgràcies. Al marge, al vessant, al cim, a la
cinglera els arbres tremolen,
desemparats sota el cel sense llum. No
hi ha ni un sol camí que redimeixi la solitud dels arbres nus.
salvador espriu: Arbres
nus
Text 3
Un cub format per 27 cubs unitaris blancs (3x3x3) es
pinta exteriorment de negre de manera que les cares d'un mateix color
resulten indistingibles. Calculeu la probabilitat que, en reordenar
aleatòriament els cubs unitaris per formar el cub gran, totes les
cares d'aquest siguin negres.
josep fàbrega
i
altres: Variables aleatòries i
processos estocàstics
Text 4
M'he descuidat d'explicar-vos això. M'havien fotut fora. Després de
les vacances de Nadal ja no hi havia de tornar, perquè m'havien
tombat quatre assignatures i no m'esforçava gens. Sovint m'advertien que
comencés a esforçar-me
-sobretot al voltant de les avaluacions, quan
els meus pares venien a parlar amb en Thurmer-, però jo no ho vaig fer. O sigui que em van fotre al carrer. Foten la
gent al carrer ben sovint, a Pencey. Té un nivell acadèmic molt bo, Pencey. De debò que sí.
J.
D. salinger: El vigilant en el
camp de sègol
2.Corregeix
l’adequació d’aquest escrit.
Estimat
director,
No he
pogut venir a l’examen de Mates i la profe no me’l vol fer perquè em té mania. A
vere si tu aconsegueixes que la Pepi baixi del burro i em doni una altra
oportunitat.
Un petó.
Vanessa
Patrícia
3. El text següent ha de ser una sol·licitud o una
instància, però qui l’ha redactat no ha seguit les regles d’adequació. Sabries
dir en què ha fallat i escriure-la correctament?
A LA BERTA GARCIA,
DIRECTORA GENERAL D’EDUCACIÓ
Montuïri, 12 de
novembre de 2002
La sotasignant, Na
Maria Rosselló i Rosselló, filla de l’Aina i en Tomeu, que viuen a Montuïri,
barri de baix, al carrer Botella núm. tres, amb DNI núm. 54328967, i que, per
si
l’heu d’avisar té
el telèfon 906906906,
DEMANA
Que li sigui
concedida una beca per al transport i els llibres per al curs que ve.
EXPOSA
Com que haurà de
cursar el segon curs de batxillerat en aquest centre, IES de Sineu, que cau
lluny de casa seva (uns 90 km, mal comptats), la família no té prou recursos
per pagar el desplaçament i una petita ajuda de part de l’Administració no ens
anirà malament.
Aprofita l’avinentesa
per saludar-la molt cordialment. Records de la mare, que em sembla que la
coneix.
4. Si en un taulell sortís l’anunci que apareix més
avall, comenta per què et semblaria inadequat i fins i tot contrari a la
intenció de la persona que l’hi va penjar. Corregeix-lo:
MESTRA.
Dòna clases de catalá per alumnas de ESO i Batchillerat. Interesats troqueu el
teléfon 9060809 per les nits i demana-ho pel Toni.
5. estructura . Ordeneu el següent text argumentatiu.
Tenint en compte que els recursos existeixen i el problema
és important, ja que afecta la vida de moltes famílies que viuen en el medi rural, és
imprescindible que hi hagi una voluntat política per trobar-hi
solucions.
En primer lloc, la dona pagesa i ramadera no té un estatus jurídic
definit, i malgrat treballar
activament com a col·laboradora en l'explotació
familiar no té cap tipus de cobertura social ni
prestacions pròpies, i sol dependre de les derivades del seu home.
La manca de serveis de substitució és un problema que sol afectar les
persones en règim
d'autònomes. La dona pagesa
no té ningú
que la substitueixi i faci la seva feina en cas de baixa mèdica, ja que les seves condicions de treball són molt dures.
El problema és real i els mitjans per solucionar-lo
existeixen. La Unió Europea preveu fons per cofinançar els serveis de
substitució, però aquí no s'apliquen perquè sempre s'han prioritzat altres
necessitats.
En segon lloc, aquesta situació es complica per a la dona
en cas d'embaràs i baixa per maternitat. El treball agrari impedeix que pugui
treballar durant una bona part d'aquest període: qui la substitueix?, qui
finança en tot cas la seva substitució?
6. Llegeix aquests quatre textos i digues:
a) quin no compleix la regla de la progressió temàtica;
b) quin no compleix la regla de la no-contradicció;
c) quin no compleix la regla de la relació.
d) quin compleix les tres regles de coherència.
Text 1
A les nou en punt, va presentar-se al número 49 de
Hubris Street, prop del riu, on el va rebre un individu rabassut i amb una
barba de tres o quatre dies que no parava de gratar-se sota les aixelles. Era
explicable; la casa, només de veure-la, ja donava ganes de rascar-se.
Text 2
A les nou en punt, va presentar-se al número 49 de
Hubris Street, prop del riu, on el va rebre
un individu rabassut i amb una barba de tres o quatre
dies que no parava de gratar-se sota les aixelles. Era explicable; hi havia una
parada de metro a 300 m.
Text 3
A les nou en punt, va presentar-se al número 49 de
Hubris Street, prop del riu, on el va rebre
un individu rabassut i amb una barba de tres o quatre
dies que no parava de gratar-se sota les aixelles. Era explicable; la casa era
neta com una patena.
Text 4
A les nou en punt, era explicable; la casa, prop del
riu, només de veure-la, ja donava ganes de rascar-se. Va presentar-se al número
49 de Hubris Street, on el va rebre un individu rabassut i amb una barba de
tres o quatre dies que no parava de gratar-se sota les aixelles.
7.
Digues quins són els mecanismes de cohesió següents:
Meteomania
Viure en climes extrems: adaptació de pingüins i dromedaris.
Avui parlarem de
dos animals que (1) viuen en climes
diametralment oposats, el pingüí (2)
i el dromedari (3), per comprovar la
seva (4) capacitat d’adaptació al medi (5). En efecte (6), el pingüí (7)
suporta temperatures (8) fins i tot
inferiors als 50 graus sota zero (9),
mentre que (10) el dromedari (11) conviu amb valors de 50 graus positius (12).
Aquestes són
algunes defenses que (13) utilitzen (14) contra els rigors de climes (15) tan extrems.
El pingüí (16), a través de les fosses
nasals, recupera la calor (17) de
l’aire expirat. Les aletes i les potes
(18) disposen d’un sistema de vasos sanguinis especials que (19) escalfen les parts més
exposades al fred (20). També (21) tenen (22) una bona
protecció a l’esquena gràcies a les capes de greix i al plomissol.
8. Restitueix al text que segueix els
connectors que hi falten:
“que” completiu
(2) “que” relatiu (2) a partir d' perquè
però (2) quan
".....................................aquest
moment, els fets es precipiten. ....................torna a la feina es
troba.................hi ha un reajustament de plantilla, provocat per la crisi
econòmica.................s'arrossega des de fa anys................que d'un
any ençà ha anat manifestant-se cada cop amb més claredat. L'acomiaden; li
asseguren ............ l'acomiadament no té res a veure amb la pèrdua del
braç,...............fins i tot ell (.............donaria l'altre
braç.................fos veritat) s'adona que no l'hi diuen gaire
convençuts."
Quim
Monzó: El perquè de tot plegat
9. Al
text següent hi ha vint errades de tot tipus. Troba-les i corregeix-les.
Aquest fin de
setmana l’averia d’un tren ha provocat que totes les linies de cercanias
patissin un retràs de 5 h. de promig. Malgrat la rapida intervenció dels
bombers, no s’han habitat els allaus de gent enfurismada als andens. Vàries
persones majors han necessitat assistència metge, ja que patien crissis
d’angoixa. El colmo de tot és que Renfe asegura que el problema no es repetirà
i el ministre, en una intervenció brillant, insisteix que el país no precisa
més inversions. Fins on arribarà la paciencia del usuari?
