dilluns, 11 de gener del 2016

EL TEXT. PROPIETATS DEL TEXT

EL TEXT. LES PROPIETATS TEXTUALS.
                                                     (imatge extreta de google imatges)

El text es pot definir com a un grup de frases que formen part  d’un mateix missatge. Aquestes frases, però, per tal que el text sigui comprensible, han d’estar relacionades entre si i seguir una organització  i un ordre.

Un text està ben construït quan té les propietats següents: adequació, coherència, cohesió i correcció.

Adequació. El llenguatge d’un text s’ha d’adequar als tres elements del context següents:

-          El receptor o destinatari ( tractament, comprensible per a ell, registre )
-          Canal oral o escrit.
-     Gènere (notícia, carta, currículum, poema, instància...) La finalitat o propòsit del text (convèncer, divertir, informar...)

L’adequació és la propietat que determina el registre que cal usar segons la situació comunicativa. La tria dependrà de la formalitat o informalitat de la situació, de la relació entre l’emissor i el receptor, de la intencionalitat del text i del canal de comunicació (oral o escrit).

Tipus de Registres

Els registres formals (alts)
Es manifesten sobretot en la comunicació escrita.
Es caracteritzen per :
-      La pronúncia acurada
-      La selecció del lèxic apropiat (i/o especialitzat)
-      Oracions més llargues
-      Estratègies pròpies de la retòrica (argumentació, exemples, comparacions, paradoxes, metàfores...)

Registre estàndard
-      Varietat supradialectal que vol ser neutre (per damunt dels dialectes, no hi ha trets de cap dialecte)
-      Varietat pròpia de la comunicació pública
-      Es caracteritza per la correcció gramatical
-      La selecció de lèxic més general i neutre

  
   

Els registres informals (baixos)
Són propis de la comunicació oral.
Es caracteritzen per:
-L’espontaneïtat i improvisació
- els canvis sobtats de tema
- lèxic imprecís i més general
- Repeticions o reformulacions d’enunciats
- Vacil·lacions (frases inacabades, anacoluts o desordre de la frase)
-Moltes exclamacions i interrogacions
- Frases molt curtes i juxtaposades
- Informació no verbal ( gesticulació)
- díctics (tu, aquí, ara...)
- vocatius o fórmules de contacte (sí, dona)
- jòquers o mots crossa


Coherència.

És la propietat del text que selecciona la informació rellevant de la irrellevant i que l’organitza d’una determinada manera, fet que facilita comprendre el significat. Determina l’estructura i facilita que es reconeguin amb claredat les idees que s’hi exposen, el tema i la informació necessària segons la finalitat que es persegueix.

Per tant, es tenen en compte els següents punts:
-          Selecció de la informació important.
-          Aspecte visual per a facilitar la comprensió (títol, marges, paràgrafs, parts).
-          Progressió temàtica, el text ha d’anar oferint informació nova.
-          Regla de no contradicció, el text no s’ha de contradir amb idees oposades.
-          Regla de relació, totes les idees han d’estar relacionades amb el tema principal.
-          Organització de les idees.
-          S’ha d’aplicar l’estructura externa del tipus de text que fem (argumentatiu, explicatiu)

Text narratiu
Text argumentatiu
Text explicatiu
Notícia
Plantejament (presentació ambient i personatges)
Tesi o Exposició (idea que es vol demostrar)
Introducció (presentació del tema)
Avantítol,
títol,
subtítol,
Nus
(desenvolupament del conflicte)
Demostració (arguments)
Desenvolupament
(coneixements detallats sobre el tema)
Entradeta o lead 
(1r paràgraf resum idees important)
Desenllaç (resolució)
Conclusió (síntesi i reafirmació de la tesi)
Conclusió
(síntesi final)
Cos
(detalls)

Text conversacional
Text instructiu
Text predictiu
Text descriptiu
Obertura o presentació
(salutació o presentació del personatge)
Presentació
(materials o elements)
Hipòtesis
(suposicions per treure’n conclusions)
Tema
(presentació del tema, objecte o motiu de la descripció)
Cos de l’entrevista preparació (orientació de la conversa cap a un tema determinat)
Procediment (enumeració de les accions)
Arguments (basats en dades observables)
Caracterització (enumeració trets distintius)
Conclusió
(acords i desacords)  i Acomiadament o tancament (comiat).
Consells i advertències
Conclusions (conseqüències en un futur)
Situació en l’espai (de més general a més concret o inrevés)


Cohesió.

És la qualitat que consisteix a assegurar la unió entre les diferents frases i les parts de què consta un text. Les parts es relacionen mitjançant els mecanismes següents:

-          Relació lèxica ( és una connexió o relació de significat entre dos elements)
o   Repetició d’una paraula . Ex.:Podem definir l’amistat com... L’amistat és...
o   Sinònims o antònims. Ex: Sous- salaris; fosc- no gaire lluminós.
o   Encapsulament d’un segment del text en una paraula o sintagma. (una paraula o dues engloben una idea). Ex.: Els joves no volen estar tan immersos en el treball com els seus pares, ja que per a molts és prioritari tenir temps per a divertir-se. Aquesta cultura domina la seva manera de viure.
o   Hipònim (nom més concret) o hiperònim (nom més general).
o   Associació de paraules a un mateix camp semàntic. Ex.: vellesa- etapa
o   Pronoms. Anàfora (el pronom se situa després de la paraula que substitueix ex.:Aquests són els meus amics. Ells.../ o hi ha una el·lipsi; ex.: la creativitat empresarial té... la Ø científica);). Catàfora (el pronom va abans que la paraula que substitueix; ex.:)
-          Els connectors (preposicions, conjuncions, relatius) que enllacen parts de les frases, frases entre si i els paràgrafs.
-          La concordança entre els diferents elements dels sintagmes i de les oracions (entre determinant, nom i adjectiu, entre subjecte i verb; entre el pronom i els referents...).
-          Els signes de puntuació, que a més d’indicar pauses i entonació, en delimiten les parts perquè marquen l’inici i el final de les frases, paràgrafs...
-          Estil indirecte o directe

Correcció
És la propietat que determina que un text respecta les normes de la fonètica i ortografia, la morfologia, la sintaxi i el lèxic.


(imatge extreta de google imatges)

PROPIETATS DEL TEXT
ADEQUACIÓ





Relació amb el context comunicatiu

Receptor
-Hem de tenir clar a qui va dirigit.
-El text ha de ser comprensible pel receptor
-El receptor ha de rebre el tractament que li correspon
-Relació emissor receptor-grau de formalitat- registre, modalitat objectiva o subjectiva, etc.
- Àmbit privat o públic
Intenció de l’emissor
A la finalitat o intencionalitat de l’emissor- finalitats del llenguatge (informar, convèncer, argumentar, explicar, descriure...)
Estructura del gènere
Segueix l’estructura del gènere establert(carta, instància, poema, notícia).
Canal
Registre adequat segons el canal (oral o escrit),
COHERÈNCIA





Selecció informació

Estructura
Externa


Informació
Selecció de la informació important (ni sobra, ni falta, ni es repeteix, ni es contradiu, ni hi ha buits o conceptes que no entenguem)
Regla de progressió temàtica
Regla de no contradicció
Regla de relació
Aspecte visual.
Estructura externa
Títol
Marges
Paràgrafs (més de 4 i menys de 10 línies)
Parts del text fàcils d’identificar (3 parts)
Organització idees
Progressió del tema. Organitza les dades en parts ordenades d’acord a una seqüència lògica.
Tipus de textos
Fa servir les modalitats discursives (narració, descripció, argumentació, etc.) de manera apropiada. En el cas d’una argumentació, presenta tesi i arguments de manera ordenada.
COHESIÓ







Connexions internes
Relació lèxica

Anàfora

Catàfora

Signes de puntuació

Connectors

Concordança

Estil directe/indirecte
Relació lèxica: repetició
Sinònim, antònim, hipònim, hiperònim, mateix camp semàntic.

Anàfora: substitució amb pronoms o determinants (articles adj. demostratius o possessius) de l’antecedent o amb l’el·lipsi.

Catàfora:  se situa el referent després dels elements que l’enuncien. Això és el que digué:que no donaria suport a la iniciativa.

Signes de puntuació

Connectors per estructurar text i idees

Concordança entre els elements de l’oració noms, adjectius i determinants i verbs, com temps verbals en l’oració composta.

Estil indirecte (oració substantiva introduïda per “si” o “que”+ verb subjuntiu-adv. temps, lloc) Li va ordenar que es comprés un llibre- Compra’t un llibre (or. Juxtaposada al verb “va dir”
CORRECCIÓ
Regles
ortogràfiques
gramaticals
sintàctiques i
lèxiques
La correcció normativa fa referència al coneixement i respecte de les regles ortogràfiques, gramaticals, sintàctiques i lèxiques establertes per les institucions acadèmiques, i es comptabilitza en el descompte de les faltes.

EXERCICIS
1. Llegeix els textos i fes les activitats següents:
a)  Determina en quin registre estan escrits tenint en compte els factors que defineixen els registres.
b)  Digues algunes  característiques específiques   de cada registre que veus en cada text.
Text  1
El 24 de desembre, el diari B/W va publicar una carta oberta del president del Govern Balear en la qual demanava als alemanys que respectes­sin els costums mallorquins, per no quedar aïllats de la població de l'illa. Els residents ale­manys, més de 35.000, s'han convertit en una minoria important a Mallorca, amb tendència a augmentar. Hi ha, en efecte, el perill que aca­bin constituint una illa dins l'illa. Jaume Matas els demana en la carta que facin el «petit esforç d'entendre o parlar alguna de les nostres llen­gües». Per respondre a l'hospitalitat del poble que els rep, haurien d'intentar entendre i parlar, en efecte, la llengua pròpia d'aquell poble.
                                                                                                                                                Avui, 3-1-1998         
Text 2
Els oratges de la tardor despullaven els arbres. La pluja queia sense pausa i va podrir el record de la fullaraca. La neu va venir a pas de llop i esborrava els vials de la muntanya. Els núvols empresonaven el sol. El camp anunciava cada dia a la fredor de l'hivern l'arribada certa del blat. [...] Les òlibes senyoregen els arbres nus i trossegen el silenci de la nit amb presagis de desgràcies. Al marge, al vessant, al cim, a la cinglera els arbres tremolen, desemparats sota el cel sense llum. No hi ha ni un sol camí que redimeixi la solitud dels arbres nus.
                                                             salvador espriu: Arbres nus
Text 3
Un cub format per 27 cubs unitaris blancs (3x3x3) es pinta exteriorment de negre de manera que les cares d'un mateix color resul­ten indistingibles. Calculeu la probabilitat que, en reordenar aleatòriament els cubs unitaris per formar el cub gran, totes les cares d'aquest siguin negres.
josep fàbrega i altres: Variables aleatòries i processos estocàstics
       Text 4
M'he descuidat d'explicar-vos això. M'havien fotut fora. Després de les vacances de Nadal ja no hi havia de tor­nar, perquè m'havien tombat quatre assignatures i no m'esforçava gens. Sovint m'advertien que comencés a esforçar-me -sobretot al voltant de les avaluacions, quan els meus pares venien a parlar amb en Thurmer-, però jo no ho vaig fer. O sigui que em van fotre al carrer. Foten la gent al carrer ben sovint, a Pencey. Té un nivell acadèmic molt bo, Pencey. De debò que sí.
J. D. salinger: El vigilant en el camp de sègol
2.Corregeix l’adequació d’aquest escrit.
Estimat director,
No he pogut venir a l’examen de Mates i la profe no me’l vol fer perquè em té mania. A vere si tu aconsegueixes que la Pepi baixi del burro i em doni una altra oportunitat.
Un petó.
Vanessa Patrícia

3. El text següent ha de ser una sol·licitud o una instància, però qui l’ha redactat no ha seguit les regles d’adequació. Sabries dir en què ha fallat i escriure-la correctament?

A LA BERTA GARCIA, DIRECTORA GENERAL D’EDUCACIÓ
Montuïri, 12 de novembre de 2002
La sotasignant, Na Maria Rosselló i Rosselló, filla de l’Aina i en Tomeu, que viuen a Montuïri, barri de baix, al carrer Botella núm. tres, amb DNI núm. 54328967, i que, per si
l’heu d’avisar té el telèfon 906906906,
DEMANA
Que li sigui concedida una beca per al transport i els llibres per al curs que ve.
EXPOSA
Com que haurà de cursar el segon curs de batxillerat en aquest centre, IES de Sineu, que cau lluny de casa seva (uns 90 km, mal comptats), la família no té prou recursos per pagar el desplaçament i una petita ajuda de part de l’Administració no ens anirà malament.
Aprofita l’avinentesa per saludar-la molt cordialment. Records de la mare, que em sembla que la coneix.

4. Si en un taulell sortís l’anunci que apareix més avall, comenta per què et semblaria inadequat i fins i tot contrari a la intenció de la persona que l’hi va penjar. Corregeix-lo:

MESTRA. Dòna clases de catalá per alumnas de ESO i Batchillerat. Interesats troqueu el teléfon 9060809 per les nits i demana-ho pel Toni.
5. estructura . Ordeneu el següent text argumentatiu.
Tenint en compte que els recursos existeixen i el problema és important, ja que afec­ta la vida de moltes famílies que viuen en el medi rural, és imprescindible que hi ha­gi una voluntat política per trobar-hi solucions.
En primer lloc, la dona pagesa i ramadera no té un estatus jurídic definit, i malgrat treballar activament com a col·laboradora en l'explotació familiar no té cap tipus de cobertura social ni prestacions pròpies, i sol dependre de les derivades del seu home.
La manca de serveis de substitució és un problema que sol afectar les persones en règim d'autònomes. La dona pagesa no té ningú que la substitueixi i faci la seva feina en cas de baixa mèdica, ja que les seves condicions de treball són molt dures.
El problema és real i els mitjans per solucionar-lo existeixen. La Unió Europea pre­veu fons per cofinançar els serveis de substitució, però aquí no s'apliquen perquè sempre s'han prioritzat altres necessitats.
En segon lloc, aquesta situació es complica per a la dona en cas d'embaràs i baixa per maternitat. El treball agrari impedeix que pugui treballar durant una bona part d'aquest període: qui la substitueix?, qui finança en tot cas la seva substitució?

6.  Llegeix aquests quatre textos i digues:

a) quin no compleix la regla de la progressió temàtica;
b) quin no compleix la regla de la no-contradicció;
c) quin no compleix la regla de la relació.
d) quin compleix les tres regles de coherència.

Text 1
A les nou en punt, va presentar-se al número 49 de Hubris Street, prop del riu, on el va rebre un individu rabassut i amb una barba de tres o quatre dies que no parava de gratar-se sota les aixelles. Era explicable; la casa, només de veure-la, ja donava ganes de rascar-se.

Text 2
A les nou en punt, va presentar-se al número 49 de Hubris Street, prop del riu, on el va rebre
un individu rabassut i amb una barba de tres o quatre dies que no parava de gratar-se sota les aixelles. Era explicable; hi havia una parada de metro a 300 m.

Text 3
A les nou en punt, va presentar-se al número 49 de Hubris Street, prop del riu, on el va rebre
un individu rabassut i amb una barba de tres o quatre dies que no parava de gratar-se sota les aixelles. Era explicable; la casa era neta com una patena.

Text 4
A les nou en punt, era explicable; la casa, prop del riu, només de veure-la, ja donava ganes de rascar-se. Va presentar-se al número 49 de Hubris Street, on el va rebre un individu rabassut i amb una barba de tres o quatre dies que no parava de gratar-se sota les aixelles.

7. Digues quins són els mecanismes de cohesió següents:

Meteomania
Viure en climes extrems: adaptació de pingüins i dromedaris.

Avui parlarem de dos animals que (1) viuen en climes diametralment oposats, el pingüí (2) i el dromedari (3), per comprovar la seva (4) capacitat d’adaptació al medi (5). En efecte (6), el pingüí (7) suporta temperatures (8) fins i tot inferiors als 50 graus sota zero (9), mentre que (10) el dromedari (11) conviu amb valors de 50 graus positius (12).

Aquestes són algunes defenses que (13) utilitzen (14) contra els rigors de climes (15) tan extrems.

El pingüí (16), a través de les fosses nasals, recupera la calor (17) de l’aire expirat. Les aletes i les potes (18) disposen d’un sistema de vasos sanguinis especials que (19) escalfen les parts més exposades al fred (20). També (21) tenen (22) una bona protecció a l’esquena gràcies a les capes de greix i al plomissol.


8. Restitueix al text que segueix els connectors que hi falten:



“que” completiu (2)  “que” relatiu (2)     a partir d'      perquè    però (2)   quan

".....................................aquest moment, els fets es precipiten. ....................torna a la feina es troba.................hi ha un reajustament de plantilla, provocat per la crisi econòmica.................s'arrossega des de fa anys................que d'un any ençà ha anat manifestant-se cada cop amb més claredat. L'acomiaden; li asseguren ............ l'acomiadament no té res a veure amb la pèrdua del braç,...............fins i tot ell (.............donaria l'altre braç.................fos veritat) s'adona que no l'hi diuen gaire convençuts."
Quim Monzó: El perquè de tot plegat


9. Al text següent hi ha vint errades de tot tipus. Troba-les i corregeix-les.

Aquest fin de setmana l’averia d’un tren ha provocat que totes les linies de cercanias patissin un retràs de 5 h. de promig. Malgrat la rapida intervenció dels bombers, no s’han habitat els allaus de gent enfurismada als andens. Vàries persones majors han necessitat assistència metge, ja que patien crissis d’angoixa. El colmo de tot és que Renfe asegura que el problema no es repetirà i el ministre, en una intervenció brillant, insisteix que el país no precisa més inversions. Fins on arribarà la paciencia del usuari?

diumenge, 10 de gener del 2016

EL MODERNISME

EL MODERNISME

 
(imatges extretes de google imatges)

El mal del segle, “mal du siècle” en francès i “spleen” en anglès és un tòpic literari que apareix al segle XIX. És un sentiment de malenconia, de desinterès per la vida, d’apatia. Es produeix per un desencaixament global de l’individu en el món que l’envolta. S’estableix amb el Romanticisme a causa d’una crisi de creences i valors, i impregna tots els moviments literaris posteriors. Aquest sentiment global de desencant i d’angoixa vital s’atribueix a l’anomenada “crisi de la modernitat”, que es dóna en moments històrics de grans canvis en què els valors tradicionals són substituïts i encara no hi ha respostes que donin sentit a les noves realitats. Per aquesta raó és un tòpic molt vigent al llarg de tot el segle XX.


 

(imatges extretes de google imatges)

A finals del S XIX, entre el 1892 i el 1911, sorgeix un nou moviment, format per joves artistes i intel·lectuals procedents de famílies burgeses industrials i comercials, que vol convertir la cultura catalana en una cultura moderna, nacional i oberta als nous corrents europeus. Aquest nou moviment s’anomena Modernisme i se’l fa començar el 1892, any de la primera de les Festes Modernistes que Santiago Rusiñol organitzava al Cau Ferrat de Sitges. La data que sol triar-se per assenyalar-ne el final és el 1911, ja que en aquest any mor un dels escriptors més emblemàtics del Modernisme, Joan Maragall, i també un dels seus pintors més representatius, Isidre Nonell.

Es vol transformar la cultura catalana de l’època (tradicional i provinciana) en una cultura moderna i nacional, gràcies a les posicions crítiques d’un grup de joves intel·lectuals. I pretenen:
-          Modernitzar la societat catalana, que viu en el passat.
-          Transformar la cultura catalana, tradicional i regional, en una cultura moderna i nacional.
-          Obrir la cultura als nous corrents europeus del moment.
-          Sistematitzar la llengua (crear unes normes oficials) per convertir-la en vehicle eficaç d’expressió. (Pompeu Fabra)

El moviment es difon a través de diaris i revistes com L’Avenç, Joventut i Catalònia, que difonen les idees del moviment i les obres dels autors europeus; i també de les festes modernistes de Sitges, on es realitzen activitats culturals (exposicions, concerts, teatre, certàmens literaris...) que donen a conèixer els corrents europeus i les produccions autòctones.



                                                     (imatge extreta de google imatges)

Es vol apropar Catalunya a Europa. És un moviment artístic que es proposa la renovació de totes les arts: arquitectura, pintura, escultura, música, literatura i arts decoratives. I tingué figures destacades en els diferents camps artístics: arquitectura (Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner), pintura (Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Isidre Nonell), escultura (Josep Llimona), música (Enric Morera), i també les arts menors, com orfebreria, forja, art del vidre,etc.

Dóna artistes destacats en tots els camps, els quals, per primera vegada, se senten professionals de l’art i conceben l’artista com un rebel enfrontat sovint amb la pròpia classe social, a la qual han de salvar. Els artistes rebutgen la deshumanització de la societat que comporta la industrialització. Es rebel·len contra els valors burgesos, que entenen l’art com a mercaderia. Es produeix una ruptura entre l’artista i la societat. Es vol incorporar l’art a la vida quotidiana. Aquest artista bohemi freqüenta les tertúlies dels cafès i malviu en la pobresa, rebutja el sistema de vida i la concepció de l’art propis de la burgesia, opta per una vida marginal i proclama la llibertat i la rebel·lió. Busca la bellesa en els plaers prohibits i els ambients marginals.

Aquesta rebel·lia queda molt ben reflectida en la novel·la modernista de tema rural. Els modernistes consideren que el món de la pagesia, ancorat en el passat, dificulta la modernització de la societat.
En el moviment modernista hi destaquen dos corrents ideològics:

-El Regeneracionisme. És la dels artistes que entenen l’art com a un instrument per canviar la societat, rebutgen el conservadorisme burgès i creuen que l’artista s’ha de comprometre a treballar per a una renovació col·lectiva.

L’Esteticisme. Hi pertanyen els artistes que pensen que l’art no és un instrument al servei de res, sinó que té un valor per ell mateix. És l’art per l’art, l’art com a valor suprem i com a destí. Els esteticistes viuen com a bohemis, dedicats només a la creació artística.

En el camp literari podem destacar els novel·listes Raimon Casellas, Caterina Albert (amb el pseudònim de Víctor Català) i Prudenci Bertrana; el poeta Joan Maragall, l’Escola Mallorquina i els dramaturgs Puig i Ferrater, Ignasi Iglésias i Santiago Rusiñol.


LA POESIA MODERNISTA

Els poetes del nou moviment abandonen definitivament els models poètics de la Renaixença, la temàtica dels jocs florals- Pàtria, Fe i Amor. Inicialment hi ha poques manifestacions de poesia modernista i és a partir de 1899 que arriba al públic. Cal distingir dues tendències. D’una banda hi ha un grup de poetes, encapçalats per Joan Maragall, que són partidaris d’una expressió pura i sincera de l’emotivitat de l’artista i per als quals les qüestions formals no són gaire importants. Defensa una poesia compromesa amb la societat. De l’altra, trobem un grup que té com a principal tret distintiu el rigor formal i els temes artificiosos, s’allunyen del Modernisme i busquen un retorn a l’harmonia dels models clàssics. Pertanyen a aquest darrer grup Alexandre de Riquer, Jeroni Zanné i els poetes de l’Escola Mallorquina: Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera.


JOAN MARAGALL
                                                      (imatge extreta de google imatges)

Maragall és un dels autors més importants del moviment modernista i un dels que més influència va tenir. Va néixer a Barcelona el 1860 en el si d’una família de la burgesia tèxtil. Va estudiar la carrera de dret, però sense vocació per exercir d’ advocat o treballar en l’empresa familiar, va fer de periodista en diversos diaris i revistes, Diario de Barcelona, L’Avenç. Des d’aquestes pàgines va donar a conèixer autors i corrents importants a Europa. Va destacar sobretot com a poeta, i també com a assagista i com a traductor dels poetes romàntics alemanys. Aconseguí un notable prestigi literari i social, que es traduí en una influència dins del món intel·lectual i literari del moment. Va morir a Barcelona el 1911.

OBRA

Com a assagista, va escriure dues obres en què teoritza sobre la creació literària: Elogi de la paraula (1903) i Elogi de la poesia (1907). En aquests llibres formula la teoria de la “paraula viva”, segons la qual la creació poètica s’ha de basar en l’espontaneïtat, l’emoció pura i la sinceritat. El poeta ha d’escriure en moments d’inspiració i ha de dir les coses “tal com ragen”, sense retòrica.
La seva obra poètica està recollida en cinc llibres: Poesies (1895), Visions i cants (1900), Les disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911). Una part de les seves poesies exalten la creativitat individual i la contemplació meravellada del món que l’envolta. Però en altres trobem un Maragall regeneracionista, preocupat per les qüestions socials i polítiques de la societat catalana i espanyola, com es pot veure en els poemes Oda a Espanya, Els cants dels Joves o Oda nova a Barcelona. Un dels seus millors poemes és el Cant espiritual, en què fa una exaltació de la vida terrenal.

Maragall també és l’autor d’un llarg poema, El comte Arnau, inspirat en aquesta figura mítica, dividit en tres parts que corresponen als diversos Maragalls que trobem al llarg de la seva vida. En la primera etapa, el comte Arnau se’ns presenta com la figura de l’intel·lectual modernista , en la segona és una figura tràgica, vençuda i penedida dels seus pecats; i en la tercera, el comte és redimit i salvat gràcies a la cançó d’una noia innocent.


LA NARRATIVA MODERNISTA

La narrativa modernista tracta bàsicament el tema de la relació entre l’individu i la societat. És una relació conflictiva en què l’individu inquiet i amb ideals, és incomprès i rebutjat per una societat endarrerida que no accepta els canvis. L’artista modernista s’enfronta a la societat per intentar canviar-la, no l’entenen i el rebutgen.

La temàtica rural és la que triomfa en la novel·la, on la natura pren un caràcter tràgic; no es tracta d’un entorn amable i harmònic, sinó que apareix de manera simbòlica, com a una força destructora i cega que oprimeix l’individu. D’altra banda, els habitants del món rural són presentats com a éssers primitius, endarrerits, que s’aferren a la tradició i rebutgen els canvis.

La novel·la modernista s’inicia el 1901 amb la publicació de Els sots feréstecs de Raimon Casellas. I a continuació apareixeran un seguit de títols a destacar: Solitud de Caterina Albert (pseudònim de Víctor Català) el 1905, Josafat de Prudenci Bertrana el 1906 i La vida i la mort de Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès el 1912.

CATERINA ALBERT
 (imatge extreta de google imatges)

Un dels autors més importants de novel·la modernista és Caterina Albert i Paradís, que va escriure amb el pseudònim Víctor Català. Nascuda a l’Escala (Alt Empordà) el 1869, va morir en aquesta mateixa població el 1966. Pertanyia a una família benestant de propietaris rurals. Manifestà una vocació per l’art des de petita, dibuix, pintura, escultura que compagina amb l’escriptura. En la literatura assajà diversos gèneres: la poesia i el teatre, però fou en la narrativa on produí les seves obres més importants, entre les més destacades Drames rurals (1902) i Solitud (1905). L’argument d’aquesta obra última gira al voltant d’una dona jove i bonica, la Mila, casada amb un home ignorant i sense ambicions, en Maties, que és incapaç d’entendre-la. Tots dos es traslladen a viure a l’ermita de Sant Ponç, situada dalt d’unamuntanya. La Mila es troba casada amb un home a qui no estima i se sent insatisfeta, envoltada de la soledat que experimenta en una natura salvatge i feréstega. L’únic consol que té és l’amistat amb un pastor, símbol de la bondat i de la saviesa natural, que fa la funció de guia i protector de la Mila. Tot desembocarà en una tragèdia que l’enfrontarà i l’alliberarà, alhora, del seu destí.


EL TEATRE MODERNISTA

Les dues grans tendències del Modernisme van influir en els dramaturgs:
Alguns van seguir els corrents esteticistes, centrant-se en l’oposició entre l’idealisme poètic de l’aritsta i la mediocritat de la realitat quotidiana. Entre aquests cal destacar Santiago Rusiñol i Adrià Gual.

D’altres més propers als regereracionistes fan un teatre compromès amb els canvis socials, d’acord amb el model de Henrik Ibsen. A aquest grup pertanyen Joan Puig i Ferrater i Ignasi Iglésias.

SANTIAGO RUSIÑOL
                                                       (imatge extreta de google imatges)

Va néixer a Barcelona el 1861. Pertanyia a una família de l’alta burgesia que tenia una fàbrica tèxtil. Quan es quedà orfe, anà a viure amb el seu avi, que volia que ell es fes càrrec del negoci familiar. Santiago Rusiñol, però, volia dedicar-se a la pintura. Aquest fet provocà un enfrontament amb l’avi que creia que era una activitat improductiva. Cap al 1880 era ja un pintor conegut a Barcelona, i el 1888 va fer una estada a París, ciutat on va residir llargues temporades durant set anys participant de la vida bohèmia dels artistes del moment. Entre el 1892 i el 1899 és l’etapa modernista de Rusiñol, són els anys de les cinc festes modernistes celebrades a Sitges, i de la publicació de les seves primeres obres. A partir de 1900, es converteixen un personatge molt popular, tant per les exposicions de pintura com per les representacions de teatre, que tenen molt èxit, i també pel seu temperament humorístic i bromista. Va morir el 1931 a Aranjuez, on havia anat per pintar els jardins.

OBRA
Tot i que ell es considerava essencialment pintor, va conrear tots els gèneres literaris tret de la poesia en vers. Va cultivar més extensament el teatre i aquest el va convertir en un personatge popular. Les primeres obres de teatre són simbolistes i tracten l’enfrontament entre l’artista, que vol dedicar-se al seu art, i la societat burgesa que només pensa a fer diners. Aquest és el tema de L’alegria que passa (1898), El jardí abandonat (1900) i Cigales i formigues (1901). En una segona etapa, s’acosta més a la realitat de l’època, com en L’hèroe (1903), en què fa una crítica a les guerres colonials a Cuba i Filipines de 1898 o en El místic (1904), basada en la figura de Verdaguer. Però la seva millor obra, i la més coneguda, és L’auca del senyor Esteve (1917), basada en la novel·la mateixa que havia escrit set anys abans.

A L’auca del senyor Esteve, Rusiñol fa una sàtira humorística i irònica de la petita burgesia catalana representada per una família de botiguers del barri de la Ribera de Barcelona. La primera generació ha fundat “La Puntual”, una botiga de vetes i fils; la segona i la tercera s’han dedicat a ampliar el negoci i a fer diners. Però el conflicte arriba amb la quarta generació, en Ramonet, perquè no vol treballar en el negoci familiar i prefereix ser escultor. Això provoca un daltabaix a la família, si bé, al final de l’obra, es produeix una reconciliació entre el pare, que es troba en el llit de mort, i el fill, que reconeix que sense els diners del seu pare ell no hauria pogut ser artista.

(TEXT EXTRET DEL LLIBRE DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4T D’ESO DE CRUÏLLA I TEIDE)

EXERCICIS
1.       Fes un esquema- resum de tot el Modernisme.
2.       Llegeix el text i contesta després les preguntes.
El fragment següent transcorre després de la violació de la Mila, que té la cara ferida i se sent atordida. Els sentiments i pensaments de la protagonista es barregen amb la natura.

La Mila, de dret i sense temença, anà a seure’s en un regatell apartat de la solana. Ella, tan poruga sempre, havia perdut repentinament la por. Què podia passar-li més gros de lo que ja li havia passat?... Amb les cames estretes i el colze sobre el genoll, s’abrigà amb el mocador la ferida, tot sostenint-se el cap.
Al davant seu, el Roquís Gros semblava un tros de cel més fosc i sense estrelles, i més avall, grans masses de formes vagues nedaven en una penombra bruna, plena de misteri; d’aquella penombra semblava brollar suaument, com les aromes del pebeter, aquell profund silenci, ple d’harmonies inoïbles, que ho envaïa tot arreu. La Mila s’hi trobà bé, voltada d’aquell gran silenci. Coneixia que aleshores qualsevol soroll li hauria fet mal, un dolor quasi físic. I sentí grat al grill porfidiós per haver emmudit. Tal vegada ella l’hauria esclafat a l’eixir de la casa... I li vingué un pensament: qui sap si era pecat, matar un grill? Els grills tenen vida, i una vida, encara que sia de grill, és una vida. Estroncar-los, doncs, aquesta vida abans de son terme natural és el tort més gros que se’ls pot fer: perquè cada grill, com cada bèstia que es cria sobre la terra, no en té més que una, de vida... Una vida només: que poca cosa!... I si s’esguerra sense voler? I si la trenquen a la meitat com ella podia haver trancat la del grill? No hi havia cap manera d’adobar-ho? No hi havia remuneració alguna?... Potser sí ho era, pecat, matar un grill, i potser pecat més gros que altres que li havien semblat pecats molt grossos, fins aleshores...
La nit, d’una gran bellesa mítica, li deixava caure al damunt sos innombrables vels de serena sense que ella ho percebés, com si tota sa sensibilitat hagués quedat reduïda al toc dolorós del genoll i al botó de foc que li cremava les entranyes.

                                                                                             Víctor Català, Solitud

2.1. Explica com interpretes el fet que la Mila hagi perdut la por i tingui necessitat de silenci.
2.2. Relaciona les característiques de l’espai natural que envolta la Mila amb el seu estat anímic.
2.3. Resumeix el que pensa la protagonista en relació amb el grill. Té alguna relació amb l’experiència que ha viscut?
2.4. Explica què significa en el text l’expressió “botó de foc”.

3.       Llegeix aquest fragment de L’auca del senyor Esteve i contesta les preguntes:
ESCENA TERCERA
Els mateixos, SENYORA TOMASA I RAMONET

RAMONET: Què vol, pare?
SENYOR ESTEVE: Vine, seu. Més a prop, que no puc cridar i t’he de dir algunes coses.
RAMONET: No es cansi, pare.
SENYOR ESTEVE: M’he de cansar, que quan voldria ja no podré. (Pausa). Noi... jo em moro! No feu anar el cap, que em moro. Cada u mor a tants anys fecha, i a mi m’arriba el venciment. No vull dir res del testament, perquè lo primer que fareu, aixís que em mori, serà obrir-lo. És molt natural. He fet diners, he fet tants diners que quedareu admirats que se’n puguin guanyar tants, de dos quartos en dos quartos. Ja podeu rompre la guardiola, que tot és vostre. Tot és ben vostre.
SENYORA TOMASA: Vaja, no et cansis.
SENYOR ESTEVE: Deixeu-me dir. D’aquí tres dies, demà, potser avui, me n’aniré d’aquest món. (...) He treballat molt en aquest món. No he fet més que això: treballar. Ara que me’n vaig, et puc dir que no he viscut, que no sé lo que és viure. He... passat. Només he passat. No he estat jove, no m’he divertit, no he sigut res a la vida. No sé lo que són alegries, no sabia de plorar, i ja n’he après... una mica tard. La casa se m’ho ha endut tot, i aquesta casa... que tant estimo, jo ja sé que tu la deixaràs.
RAMONET: No, pare!
SENYOR ESTEVE: Seràs escultor. Potser no desitjo que ho sies, però lo que sé és que ho seràs. Escolta, doncs, Ramonet: << Adoni’s del meu sacrifici>>, em recordo que em vas dir un dia; i me n’he adonat, i per això parlo. Adona’t del meu, ara et vull dir jo. Adona’t sempre i a totes hores que havies tingut un pare que no havia sigut res en el món, perquè tu poguessis ser; que havia anat fent diners perquè tu en poguessis tenir; que havia fet de pobra terra només per poder-te donar ufana; que no s’havia mogut del niu perquè tu poguessis volar, i que si mai fas una obra bona en aquest camí que vols emprendre, sense mi no l’hauries feta.
RAMONET (besant-li la mà): Pare!
SENYOR ESTEVE: Que aquí, fill meu, no hem viscut perquè tu visquis. Recorda-te’n.
RAMONET: Pare!
SENYOR ESTEVE (fent un esforç i redreçant-se): I ara... a la botiga! (...)


a)      Quins són els personatges que surten en aquesta escena?
b)      Trobes que hi ha algun paral·lelisme amb la vida de Rusiñol?
c)       El senyor Esteve ha estat considerat el prototipus del burgès català. A partir del que diu ell mateix, assenyala’n les característiques.
d)      En aquest parlament del senyor Esteve, creus que fa una autocrítica? En quines frases es fa més evident?
e)      Al final, en Ramonet podrà ser escultor? Per què?
f)       Com planteja l’obra l’enfrontament entre l’artista i la societat?
g)      Rusiñol utilitza un registre molt col·loquial de la llengua, amb incorreccions i barbarismes. Identifica’ls i corregeix-los.


dijous, 19 de novembre del 2015

PRONOMS FEBLES

EXERCICIS
Les següents oracions no cal que les analitzeu totes. Només mireu quins complements del verb o circumstancials hi ha:
- Parlen de l'aniversari
- Regaleu-nos les entrades
- La Laura em pentina
- No conec el fill de la veïna
- Trameteu als corresponsals les notes del mes
- El meu pare és mecànic
- Us porten les flors
- El pare ja s'ha posat bo
- Ahir us va veure
- Es riu dels amics
- Els va comprar jerseis
- Estava molt pàl·lida després de l'operació
- Es dedica a l'esport
- La conserge ens dóna el bon dia
- Es va quedar sord
- Els han comprat
- Preneu-vos un cafè
- Eren tots davant del palau
- Torna'ls els exàmens
- Aquest vestit sembla de seda
- Li va donar el llibre
- Ja s'acostumarà a la nova feina
- Ja són les deu
- Les miro
- Demà jugarem a pilota
- En poc temps s'ha fet famós
- Compra'ls
- En Joan no es fa amb la Laura
- Posa les postres a les convidades


EXERCICIS PRONOMS FEBLES

1. Escriu darrere el verb els pronoms que hi ha davant:


Jo li vaig telefonar
Tu el vas mirar
Ell ens va cridar
Ella les va comprar
Nosaltres la vàrem cantar
Vosaltres els vàreu veure
Ells us va escoltar
Elles et van explicar
Jo li vaig escriure
Tu els vas trobar
Ell el va treure
Ell hi va anar
Nosaltres us vàrem veure
Vosaltres ho vàreu dir
Ells es van perdre
Elles us va mirar


2. Substitueix la part en negreta pel pronom feble corresponent. Tots van davant el verb:

La mare fa el dinar
Ara rentarem la moto
Na Maria té feina
Llegirà els contes
Comentes allò
Teníem set
Visitarem pobles
Amagaran les claus
Aprofitava el temps
Passejarà pel jardí
Comprava el llibre
Atrapava rates
Netejarem els carrers
Viuen en un casull
Menjava pastissos
Comprèn les lliçons
Explicaré això
Són a Peguera


3. Subtitueix la part en negreta pel pronom feble que hi pertoqui. Has de tenir en compte que acompanyen verbs en imperatiu:

Mira això
Mirau allò
Fes el còmic
Feu el mural
Explica el poema
Mirem el diari
Agafa els pinzells
Comprau els pollastres
Mossega les pomes
Ves a Maó
Puja a la muntanya
Tasta la tortada
Penja els quadres
Llegiu rondalles
Explica acudits
Prepara el sopar
Conta el que t’ha passat
Aprèn les cançons


4. Substitueix la part en negreta pel pronom feble corresponent. Col·loca el pronom davant i darrere el verb, seguint l’exemple: Va llegir llibres: En va llegir – Va llegir-ne

Va repartir els contes
Va demanar allò
Va fullejar les lliçons
Va dirigir la coral
Va mirar el paisatge
Va fer pa
Va estudiar a la biblioteca
Va caure per les escales
Va veure el president
Va creure les recomanacions
Va moure la carpeta
Vaig creure allò
Va perdre diners
Va perdre els papers

5. Tots els sintagmes ennegrits són CD. Substituïu-los.


Na Marta col·loca les pomes al calaix.
Estrenen aquell film que tant t’agrada.
Tenc molta fruita per berenar.
Va confessar que havia mort set persones.
Durà l’equip a la primera divisió.
Caçaven papallones pel sementer.
Aconseguí una càmera de fotos amb els punts acumulats.
L’apotecari va vendre tots els medicaments.
Analitzarem això.

6. Tots els sintagmes ennegrits són CI. Substituïu-los.
Cridà fort a la seva filla perquè estava molt esverat.
Telefonareu als vostres pares?
Han fotut una pallissa al meu veí.
Envia el missatge als espectadors ara mateix!
La festa d’inauguració ha agradat a tots els convidats.
Tastar aquelles exquisideses plagué realment a en Josep.

7. Tots els sintagmes ennegrits són CC i CRV. Substituïu-los.


Renunciarà a tots els seus béns.
Hem arribat a casa a la mala hora.
Ve de cal metge sense recepta.
En Miquel caminava amb una mossa desconeguda.
Els quissons jeuen dins la senalla.
T’adones del que has fet?
Tens la documentació al despatx?
Ens hem oblidat de les postres!
El visitant estigué interessat en tots els quadres.

8. Ara és el torn dels atributs i els predicatius.
La mainadera es ventava desesperada al balcó del casalot.
En Quico semblava una fera salvatge.
Estan baldats de tanta feina.
Caminava mig perdut pel passadís de l’hospital.
El grupet de la dreta són les infermeres del teu pare.
Vares arribar a casa regirat per la situació.
Les ocells volen baixos avui vespre.

9. Digues quin tipus de complement és i substitueix-lo pel pronom feble corresponent:


Escriu la redacció al mestre
Explicava contes als nins
Renta la cara a n’Aina
En Joan només té un bolígraf
La pagesa collia fruita.
El torrent davalla ple.
Escriu a ta mare
Escriu la postal
La cuinera feia pollastre rostit
Anàrem a la plaça
Érem al cinema
Veníem de Barcelona
Ningú no renunciava al premi final
Va bé acostumar-se a fer esport
Només parlen de futbol
Pensa a donar menjar als animals
Ets massa gelós per ser només el seu company.
Es dediquen a la venda de llibres vells
No sap jugar a cartes
Es recorda de l’excursió
No han pagat la mesada a les treballadores.
Parlen de nosaltres
Pensam en totes les coses
Aquell infant du tacat el baverall.
Tots vàrem renunciar a la festa de fi de curs
Telefonem a tots els ciutadans!
Aquella dona pareix la Mare de Déu.
No sé si m’arriscaré a passar
Sempre s’oblida dels problemes

1. Substitueix els CD i CI d’aquestes oracions pels pronoms febles adequats:
Varen explicar allò a la mare
Va dir als convidats que no hi arribassin tard
Pregunta als que esperen per què fan tant de renou
Varen dir al director que en Pere encara no hi era
Explicarem tot el que ha passat a les autoritats
Va demanar als assistents que no fumessin


2. Substitueix els complements subratllats per la combinació de pronoms adequada col·locant-los davant i darrere el verb. Fitxa’t en l’exemple:

La mestra va demanar el treball als nins: La mestra els el va demanar – La mestra va demanar-los-el
Dóna albergínies a tots
Dóna les albergínies a tots
Explica contes als cosins
Posa els jerseis als nins
Torna la carpeta a les mestres
Explica allò a en Joan
Amaga l’arròs als excursionistes
Va repartir caramels als nins
Vaig manllevar aquest disc als meus amics
Explica el que hem dit als avis
Penja l’abric dins l’armari
Compra els caramels a la botiga En Jaume va fer un obsequi als seus pares.


3. Substitueix els següents complements per la combinació de pronoms adequada. Fes-ho de les dues maneres sempre que sigui possible:

Hem solucionat el problema a en Joan
Nosaltres vàrem donar els llibres a na Maria
Avui duré el regal al meu amic
Avui horabaixa tornarem les sabates al sabater
N’Alexandre llegeix contes a na Lluïsa
Després comprarem la farina a la mare
Explicaré el problema al meu company
Deixaré la pilota a en Toni
Demà duré les entrades al meu amic
He comprat taronges a en Jaume
Regalaré un llibre a na Joana
Explicarem els problemes a l’alumne

4. Corregeix les faltes que trobis a aquestes frases:


Volia veure-ls. Llegeix-els, aquests poemes. Portem-el a casa. Duguem-els-ho a casa. Acostuma’t-hi. Dóna’li records. Fesho aviat. Me’n ha comprat tres. No l’utilitzaven bé, l’eina. Talla’m-els curts, els cabells. Dóna-me-ho tot. Què m’en dius? Ja t’en sortiràs. No’t moguis. Deixam fer. Si ens deixa el martell, els hi tornarem de tot d’una. Aquelles al·lotes deuen trobar estrany que no els hi presentem els nostres amics. L’aigua els hi arriba als genolls. Si et demanen el cotxe, deixa’ls hi. Puc donar-lis un bon consell. Jo també vaig a demanar-los-hi diners.


1. Substitueix tots dos complements alhora:

a) Aquest individu ha pres la cartera al passatger del bigoti.
b) Hem encarregat les postres a la Neus.
e) Ha cedit la paraula al sots-secretari.
c) He venut la brusa a la Griselda.
d) Aviat retornaran el material a la Lluísa.
e) Han apujat el sou al Sergi.


2.Relaciona amb fletxes:
a) Li paga els llibres.                1) L'hi paga.
b) Li paga les factures.              2) La hi paga.
c) Li paga deutes.                      3) Els hi paga.
d) Li paga la manutenció.           4) Les hi paga.
e) Li paga allò.                           5) Li'n paga (o N'hi paga).
f) Li paga els estudis.                   6) Li ho paga.
g) Li paga el mobiliario
h) Li paga els cursets.
i) Li paga això.
i) Li paga el lloguer.


3. Substitueix els dos complements:

a) Donaré la llauna al Pep
b) Donaré la llauna a la Pepa.
e) Donaré les llaunes al Pep
c) Donaré les llaunes a la Pepa.
d) He deixat el tornavís a la Maria.
e) He deixat el tornavís al Marià,
f) He deixat les tenalles a la Júlia.
g) He deixat les tenalles al Julià.


4. Substitueix els dos complements:

a) Demà mateix tornarem això a la Lucrècia.
b) Venim per demanar la cassola grossa a la mare
e) Donava caramels al seu nét.
c) A vostè l'aprecia moIt. Ja veurà com li facilitarà informacions molt valuoses.
d) Ha canviat els bolquers a la criatura.
e) Li han esclafat la pilota de ping-pong,
f) Hem sol·licitat els horaris a l'empleat de la taquilla.
g) Mai no demanava diners al seu pare.


5. Omple els buits amb la combinació adient (sempre dos pronoms).
Model.• • No sabien quina mena de substàncies eren aquelles i van demanar a un farmacèutic
que els les analitzés.


a) Si necessiten tela, d'aquí a un parell de dies .....................podrem servir un quilòmetre,
si cal.
b) Quant deuen costar aquelles sabates de xarol? Quan vinguin els dependents, ........................ preguntarem.
c) Digues als músics que encara tinc les seves partitures i que ........................... tornaré tan aviat
com pugui.
d) Els clients que vénen al nostre forn a comprar el pa, generalment ja porten bossa, .................... quan no en duen emboliquem amb un paper molt higiènic.
e) Van demanar a l'empleat de I'agéncia de viatges l'adreca de l'hotel, pero no ................................
va saber trobar.
f) Joan, afanya't a fer el sopar als convidats i serveix.................................... de seguida, que ja
ronquen els budells ...
g) Aquests informes són per als arquitectes: fes _______________arribar tan aviat com puguis, que l'Enric i el Joan els esperen amb candeletes.


6. Rescriu les frases substituint per un pronom cada element repetit.

Model: • Sense voler, he trepitjat el peu a la Paula, pero no he fet mal a la Paula. _ ... pero no li
he fet mal .


a) No cree que la Bet vulgui fer la volta al món en globus amb nosaltres. De tota manera, ja
preguntaré a la Bet si vol fer la volta al món en globus amb nosaltres.
b) Quan expliquis l'accident a la seva dona, explica l'accident a la seva dona amb molt de
tacte.
c) L'Isidre va demanar al màgic Andreu que li expliqués com havia partit la noia, però
aquest no va voler revelar a I'Isidre com havia partit la noia.
d) La nena ha dit que, mentre fos fora, deixaria al seu germà la pilota i la raqueta i, a
última hora, s'ha repensat i ara només vol deixar al seu germà una de les dues coses.
e) La Núria ha demanat al veí que enretirés de davant el gual el seu Eivissa negre matrícula
KK, però aquest es resistia a enretirar-li l'Eivissa negre matrícula KK.
f) És millor que expliquis a la Flor que aquesta nit ens hem trobat, però explica bé a la Flor
que aquesta nit ens hem trobat, que no malpensés ...
g) L'amo no volia que el vailet pasturés el ramat pels seus camps, perquè feia malbé
a l'amo els seus camps.
h) He demanat tants favors a la Margarida, que no tinc prou valor per demanar més favors
a la Margarida.


7.Completa:

a) Cambrer! Serveixi el segon plat a la meva senyora: no esperi a servir ___ , que té
tard.
b) Aquesta llimonada és per a la Roser: porta _______ .
e) Susanna, dóna aquestes bombetes al pare: porta _______ ara mateix.
d) A l'hora de berenar, el nen voldrà els entrepans: tu seràs l'encarregat de
donar _______ .
e) Va dir que comentaria la cerimònia a la presidenta, pero no va comentar _______ .
f) Encara no tens clar si llogaràs el pis al noi de Cerdanyola? No t'hi pensis més:
lloga _______ .
g) La pobra pianista necessitaria algú que l'ajudés a girar els fulls. Per què no _______
gires tu?
h) La Rita se n'ha anat un moment al lavabo i ha deixat les seves coses a la Berta perquè
______ guardés.


8. Evita les repeticions fent ús d'una combinació de CD + CI.
Models:
• El client ha demanat al notari les escriptures del pis i aquest ha donat les escriptures
del pis al client.
_ ... i aquest les hi ha donades (donat).


a) Com que en Rafel no havia vist mai els nostres peixos, he ensenyat els nostres peixos a en Rafel.
b) El presoner conservava la pipa entre les mans mentre lligaven les mans al presoner.
c) Encara que tothom donava la raó al fiscal, l'advocat defensor tenia prou proves per no donar la raó al fiscal.
d) En Gerard ens va fer una mala passada, pero ens ho vam agafar amb humor: li vam agafar l'orella dreta i vam estirar l'orella dreta a en Gerard tot dient-li que no hi tornés més ...
e) L'Olga va demanar els dos llits plegables a la mestressa i aquesta no va dubtar ni un segon a deixar els dos llits plegables a l'Olga.
f) El conseller allargà la mà a l'empresària i aquesta estrenyé la mà al conseller efusivament.
g) L'Oleguer era tan entremaliat que un dia agafà la cua al quisso amb la intenció
d'arrencar la cua al quisso.
h) En veure passar l'equip rival, en Terenci s'ha ajupit per agafar uns rocs de terra i ha tirat els rocs a l'equip rival.
i)Aquest matí el Ricard m'ha demanat si li podia deixar la maleta i he deixat la maleta a en Ricard.


9. Reconstrueix les combinacions

Model: •A l'Hortènsia se li ha gangrenat una cama i no sé pas si la hi salvaran.
-(...)si salvaran la cama a l'Hortènsia.


a) Ja has pagat el rebut de la llum a la mestressa? -No, encara no l'hi he pagat.
b) L'Eduard em va demanar que, tan bon punt em diguessin la notícia, la hi fes
e) El soldat es va desfer en excuses, pero el sergent no les hi va acceptar.
c) A l'Avel·lina no li agradava gens aquell pis. No se'l compraria per res del món,
bé de preu que l'hi oferissin.
d) La Raquel va demanar a la Sílvia si li podia deixar la moto i la hi ha deixada.
e) Tot i que el metge havia promés a la Marta que li prendria el pols, va marxar sense prendre-l'hi.



COMBINACIÓ DE PRONOMS


4. Torna a escriure estes frases i substituïx els complements subratllats pels pronoms febles corresponents. Tingues en compte que sempre es tracta de combinacions de pronoms amb funció de CI + CD

a) Si vols demanar el llibre a la Rosa, jo ja no te'l dono.

b) La Maria ha demanat els bombons a la seva amiga.

c) El Manel ha regalat l'ordinador a el Miquel.

d) No ha reservat la pista de tennis al Lluís

e) No vull explicar al Josep les meves dèries

f) Vaig enviar el paquet al meu amic Esteve.

g) El delegat pretenia explicar als mestres què havia passat

h) Em va ordenar: "Dóna el regal als xiquets!"

i) Porta els resultats a les teves alumnes.

j) Si vols que et deixi mil euros, hauràs de tornar-me mil cinc-cents euros.

k) No penso dir el resultat de les proves a la Maria i a tu.

l) Cada nit l'Assumpta llegeix al seu fill el conte que li regalares

m) Vicent va donar això als seus fills

n) El Miquel et volia desbaratar totes les propostes

o) El meu company em regalà una camisa vermella

p) El Joan ens porta la declaració d'hisenda

q) No volia tornar-nos els diners.

r) He regalat tres vestits a unes amigues.

s) Podríem deixar els nostres apunts a en Joan.

t) L'equip local va arribar a guanyar el partit als visitants

u) Conta un conte als xiquets, si us plau.

v) No ha volgut comprar les entrades a vosaltres.

w) El Joan ha fet la casa per a ell

Més exercicis per si voleu practicar a casa

PRONOMS FEBLES. Exercicis d'omplir forats de Maria Immaculada:
1. el els en ho l' la les n'
2. el Els els en Ens ens ho 'ho l' la les li Li 'ls m m' me Me n' us
3. els en hi ho l' les li me n'
4. el els En ho l' la les
5. Els En en hi Ho l' les Li n'
6. en hi n n'

dimecres, 11 de novembre del 2015

L'ORACIÓ SIMPLE


(imatge extreta de catala3escolagrevol.blogspot.com.)


Hola a tothom! CARINYETS, comencem tema nou!!! Ànimssss!


0. CATEGORIA, SINTAGMA I FUNCIÓ

S’han de distingir aquests conceptes.

-Categoria: la categoria gramatical fa referència a cadascun dels diferents tipus de mots o paraules que té una llengua. Es classifiquen segons la forma i el significat en: nom o substantiu (casa), adjectiu( gran), verb(ser), determinant(algun), pronom(ella), adverbi(ara), preposició (a), interjecció (apa!)i conjunció(però, i).

-Sintagma: fa referència al grup de mots que formen una unitat al voltant d’un nucli. Hi ha cinc tipus de sintagmes:
·         Sintagma nominal (SN): on el nucli és un nom. Ex.: Els meus grans amics
·         Sintagma verbal (SV): on el nucli és un verb. Ex.: viatjaven pel mar
·         Sintagma adjectival (SAdj.): on el nucli és un adjectiu. Ex.: molt fàcil
·         Sintagma adverbial (SAdv.): on el nucli és un adverbi. Ex.: massa aviat
·         Sintagma preposicional (SPrep.): és un sintagma que duu una preposició davant. 
Ex.: amb una clau anglesa (preposició+ SN)

-Funció: la funció és la relació que manté un mot o sintagma amb la resta de mots d’una oració. Hi ha dotze funcions sintàctiques diferents:
- subjecte, predicat, complement del nom, complement de l’adjectiu, complement de l’adverbi, complement del verb. Exemples:
Complement de l’adjectiu "No és capaç d'una cosa així".
Complement de l’adverbi. "La Mercè canta extraordinàriament ."

Dins del complement del verb n’hi ha de diversos tipus:

-          Complement directe, complement indirecte, atribut, complement predicatiu, complement de règim verbal o preposicional, complement circumstancial i complement agent.

1.L’ORACIÓ. PRINCIPIS BÀSICS.
-L’oració és un conjunt de paraules que tenen un sentit complet, entre les quals sempre hi ha d'haver un verb.  Ex: *El Joan (no té sentit- no és una oració) - El Joan riu (és una oració).
-          
         -L’oració està formada per dos elements bàsics:
-          El subjecte, que indica de qui o de què es parla.
-          El predicat, que informa sobre el subjecte (activitat o estat...).
El ministre                  ballarà un rock 
  SUBJECTE                              PREDICAT

-Els elements que formen l’oració no es troben pas en el mateix nivell d’igualtat . Hi ha elements que dominen (els nuclis) i elements dominats o subordinats (complements).
El ministre                         d’afers interiors               ballarà                 un rock al Parlament
NUCLI SUBJECTE          complement subj                NUCLI PREDICAT    complement verb

-Els dos pilars o fonaments de l’oració són el nucli del subjecte (nom, generalment) i el nucli del predicat (verb)

El nucli del subjecte és, generalment, un nom o pronom: ministre/ ell
El nucli del predicat és un verb: ballarà

El ministre d’afers interiors  ballarà un rock al Parlament
NUCLI SUBJECTE                     NUCLI PREDICAT

Concordança
-El nucli del subjecte i el nucli del predicat concorden en nombre (singular/ plural):
L’infant plora/ els infants ploren
No podem dir * L'infant ploren / els infants plora

Per identificar un subjecte cal fer la prova de la concordança. És a dir, mirar quin és el SN que concorda amb el verb.
El teu gos pesa vint quilos
*El teu gos pesen vint quilos. Els teus gossos pesen vint quilos
                                               subjecte

EL SUBJECTE EL·LÍPTIC
De vegades, el subjecte d'una oració ja queda sobreentès perquè el verb ens n'indica la persona i el nombre. En aquest cas diem que el subjecte de l'oració és el·líptic. I tota l'oració és el SV predicat
( Jo)                                                                           No vull més macarrons! 
Subjecte el·líptic 1a pers sg.                                               SV predicat

(Ells)                                                                          Llegien un capítol de la novel·la
Subjecte el·líptic 3a pers pl.                                               SV predicat

ORACIONS IMPERSONALS
Les oracions impersonals són aquelles que no tenen subjecte, ja que no el necessiten. Aquestes oracions són les que tenen com a nucli verbal un verb impersonal. 

Els verbs impersonals són:

a) Els verbs que es refereixen al temps meteorològic: ploure, nevar, pedregar...

Demà plourà tot el dia - No té subjecte
SV Predicat

b) El verb fer quan es refereix a un fenomen meteorològic: fer sol, fer fred...
Fa fred en aquesta habitació -  No té subjecte
SV Predicat

c) El verb haver-hi:
No hi ha ningú al pati - No té subjecte
SV Predicat

EL PREDICAT

El predicat informa sobre el subjecte. El verb és l'element nucli que domina i pot estar acompanyat de complements o no. Ex.: Plou. Escolta la ràdio. És coix.

1. Estructura

Predicat ---> verb (+CV) (+CC)


El verb selecciona els complements segons les necessitats per completar la predicació.

a) Els complements verbals són: CD, CI, CRV o C. Preposicional, Atribut i Predicatiu.

b)Els complements circumstancials: més allunyats de l'acció verbal, afegeixen circumstàncies (situen el lloc, mode, quantitat, finalitat, companyia, instrument...)

2. Classificació dels verbs:

a) Segons la seva relació que presenten amb el subjecte, es classifiquen en:

- verbs personals: tenen subjecte. Ex.: Nosaltres som amics

-verbs impersonals: no tenen subjecte. Són els verbs metereològics i el verb haver-hi. Ex.: Neva. Hi ha una multitud a l'entrada.

b) Segons la relació que presenten amb els complements, els verbs es classifquen en:

- Verbs copulatius: anomenats de predicació incompleta. El verb no informa, actua com d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. Verbs ser, estar, semblar i parèixer. Ex.: El Pep està molt content.
- Verbs predicatius: o de predicació completa, informen sobre l'acció o procés del subjecte. Ex:. En Joan canta òpera

Aquests últims es subclassifiquen en:

- transitius: necessiten CD Ex.: La Carme menja amanida
- intransitius: no admeten CD. Ex.:Renuncia a tot.
- reflexius: el subjecte és agent i pacient. Ex. Els nens es renten (a ells mateixos).
- pronominals: es conjuguen amb un pronom i denoten activitat interna Ex.: S'enrabia sovint.
- recíprocs: l'acció és feta i rebuda per tots els que la realitzen. Ex.: els meus alumnes s'abracen.

3. Complements del verb

3.1 El CD

- És el complement més directament relacionat amb el verb.

- Es reconeix perquè és la cosa feta, vista, demanada... (L'Oriol veu una pel·lícula- la pel·lícula és la cosa vista). I a més admet la transformació a passiva: La pel·lícula és vista per l'Oriol).

- El CD s'introdueix sense preposició. (Estimo el noi. Veg la noia). Va amb preposició: davant d'un pronom personal tònic (tu, ell...), davant els pronoms (tothom, tots, ningú), en l'expressió l'un a l'altre, davant d'infinitiu i en casos d'ambigüitat.

- Estructures possibles: SN -La Paula obria el llibre/ Infinitiu - En Pere sentia cantar/ Conjunció subordinada+Oració- Vull que vinguis.

- Substitució pronominal
*El, la, els, les ---> SN determinat amb article, demostratiu o possessiu. Deman els seus mitjons. Els demano.
* En ---> SN no determinat. Demano llibres- En demano.
*Ho ---> Això, allò, oració subordinada - Vull això- Ho vull /Vull que vinguis- Ho vull.

3.2 EL CI

- El CI és el receptor de l'acció verbal. Escric una carta a l'avi.

- Es reconeix perquè sol anar darrere del CD i s'introdueix amb les preposicions "a" o "per a". Compro segells per als nebots.

- Estructura: S. Preposicional (Faig una comanda al botiguer) / Conj. sub. + oració (Porto el diari per a qui el vulgui llegir).

Substitució Pronominal:
LI singular (masculí o femení) -li. Compro això a en Joan. Li compro això.
ELS plural (masculí o femení) -els. Pago el rebut a les veïnes. Els pago el rebut.

*** Combinació CD determinat (El, la , les , les ) +CI singular (li), el pronom li es transforma en "hi" i l'ordre s'altera CI+CD ---> CD+ CI. Dono l'oli al noi- L'hi dono/ Dono la caixa al noi-La hi dono.

3.3 El CRV o C PREP.

- És una extensió dels significat verbal. El verb exigeix una preposició per a relacionar-se amb el complement. S'adona de la situació.

- Per a identificar-lo, cal fixar-se en el verb per comprovar si demana la preposició.
A: accedir, contribuir, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
DE: recordar-se, oblidar-se, adonar-se, riure's...
EN: entossudir-se, tardar, vacil·lar, afanyar-se, pensar...
AMB: avenir-se, adir-se

*Cal tenir present que les preposicions canvien davant l'infinitiu, només admet "a" o "de". I que les preposicions cauen davant la conjunció "que". S'adona (de) que fa tard.

- Estructura: S Prep- Em dedico a la pintura / Prep+infinitiu- M'abstinc de votar / Prep+ oració introduïda per "que"- Va arriscar-se que tots el deixessin de banda.

- Substitució pronominal:
En- introduït per la preposició DE. Em burlo dels amics- Me'n burlo.
Hi- introduït per altres prep. excepte "de". Accedeixo al càrrec. Hi accedeixo.

3.4 L'ATRIBUT

- S'ajunta a verbs copulatius (ser, estar, semblar, parèixer). El verb només fa d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. L'Anna és tímida.

- Es pot reconèixer perquè concorda en gènere i nombre amb el subjecte quan es tracta d'un adjectiu. La carretera és costeruda. A més assenyala una qualitat i si s'elimina el verb, queda un sintagma nominal- La sabata és de pell- La sabata de pell.

- L'atribut es pot introduir amb preposició o sense. El color és pàl·lid. El camió és de gran tonatge.

- Estructura: SN- En Marcel és el pare. /S. Adj. En Marc estava enfadat / S. Prep. L'ordinador era de joguina. / Oració. En Roger és qui va resoldre el problema.

- Substitució pronominal:
El, la, els, les - substantiu determinat. Ell és el geni.-Ell l'és.
Ho- substantiu indeterminat. És arquitecte.- Ho és.
En- per emfasitzar. Que n'és de ximple.

3.5 EL PREDICATIU

- Complementa alhora al subjecte+verb ( En Quim anava cansat) o al verb+CD (Duu la camisa bruta).

- Es pot reconèixer perquè va amb verbs com "restar, mantenir-se, quedar, parèixer, mostrar-se, tornar-se, esdevenir, posar-se, viure, caminar, dur, caure, morir, trobar...". El trobo trist. I a més concorda amb el subjecte o el CD- Els nois es mantenen tensos.

- Pot introduir-se amb preposició o sense. El prenen per inútil. Corria espantat.

- Estructura: Adj. S'ha tornat impertinent. / Participi. En Xavi s'ha trobat marginat. / S. Prep.
El prenen per idiota.

- Substitució pronominal:
Hi- generalment sempre. Viu estressada- Hi viu.
En- Amb els verbs "elegir-se, dir-se, fer-se, nomenar" i semblants. Em dic Josep. Me'n dic.
Amb matís d'intensitat. Me'n sento tant, de trista!

3.6 EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

- Afegeix circumstàncies a l'acció verbal (lloc, temps, mode, quantitat, companyia, instrument, direcció, causa, finalitat, condició i concessió).

- Per a reconèixer el tipus cal fer la pregunta adequada: On?-lloc / Quan?-temps/ Com?-mode/ Quant?- quantitat/ Amb qui? Companyia/ Amb què? instrument/ Cap on?- direcció (corria contra direcció)/ A causa de què? causa (No vindré perquè estic ocupat)/ Amb quina finalitat? finalitat (No li diu que marxa a fi que no pateixi)/ A condició de què? condició (Si no feu bé l'examen, no podreu aprovat)/ Malgrat quin obstacle? concessió (Malgrat tots els accidents, l'excursió va ser un èxit).

-S'introdueixen amb o sense preposició (Vaig a Badalona), amb una locució preposicional (No hi anaren a causa de la pluja), amb una conjunció (Hi anirem quan sigui l'hora) i amb una locució conjuntiva (Després que hàgim esmorzat, caminarem).

- Estructura: SN- Va tornar l'altre dia / SPrep- Són a la muntanya/ S. Adv. -Treballarem aquí/ Prep+Oració - Si convé, hi anirem plegats.

- Substitució pronominal:
En - CC introduït per la prep DE. Vinc de París. En vinc.
Hi- CC introduït per una altra prep excepte "de". Vaig a Barcelona. Hi vaig.

*Els CCMode se substueixen sempre per HI (vagin amb prep "de" o no). Parla malament- hi parla/ Camina de genolls - Hi camina.