dilluns, 8 de novembre del 2010

3r d'ESO i 1r BAT. EXPOSICIÓ ORAL, PAUTES.












(Il·lustracions de google imatges)
COM FER UNA EXPOSICIÓ ORAL I NO MORIR EN L'INTENT!

Aquests són els passos per fer una bona exposició oral:

1r pas. Triar el tema.

2n pas. Escriure una pluja d'idees sobre el tema.

3r pas. Cercar informació objectiva al respecte.

4t. pas. Triar i seleccionar la informació trobada.

5è pas. Organitzar l'explicació seguint l'esquema tot fent un guió.

6è pas. Preparar material de suport, imatges...

7è pas. Assajar bastant.

8è pas. I si fas tot això segur que et sortirà EXCEL·LENT!!


Per a preparar l'exposició:

1. Tingues en compte quin és el teu objectiu:

a) explicar

b) informar

c) argumentar algun tema


2. Pensa a qui va destinada (nombre de persones, edat, nivell cultural...)

3. Determina la durada (en el nostre cas ha de ser de 2 a 3 minuts)

4. Identifica i organitza les idees principals que vols transmetre.

5. Pensa com has de passar d’un punt a un altre de la teva exposició, de manera que es vegi el lligam del què vas dient i que el públic t'entengui bé.
6. Escull els exemples més adequats per a clarificar la presentació i fer-la entretinguda. Si vols, pots incloure alguna anècdota en l’explicació per a captar l’interès del públic.


El guió:

Serà la teva guia, però en cap cas ha de ser tota la teva exposició redactada. N'ha de ser un extracte. Un cop comencis l'exposició no la podràs usar, et servirà només per assajar. 

Hi ha de constar de manera clara les tres parts de l'exposició:

- una introducció (de què vull parlar).

- un desenvolupament (en parlo).

- una conclusió (resum brevíssim del què he parlat).



Consells pràctics per a millorar l’exposició oral.

- Busca un fil conductor que t'ajudi a estructurar l'exposició.

- Recull informació que et pugui ser útil, no tota.

- Assaja l'exposició. Explica-la a algú de casa i sinó fes-ho davant del mirall i cronometra el temps. Pensa que amb els nervis aniràs més ràpid a classe que a l'assaig. Observa el posat, el gest i la mirada, el to de veu. Has de ser convincent, no arrogant.

- No recitis de memòria tot el que saps. És tracta d'una explicació, no d'una recitació.

- En cas excepcional de quedar-te en blanc, pots mirar el guió si et perds, però no el llegeixis.

- Ajuda't de material extra que doni suport a la teva exposició (usa la pissarra, imatges, objectes, sons... res de powerpoints).

- Parla alt però sense cridar. Els de l'última fila de la classe t'han d'escoltar també.

- Procura ser natural en el posat. No forcis una postura excessivament estudiada. No creuis els braços, no posis les mans a les butxaques, ni t'agafis les mànigues del jersei, ni moguis la cama nerviosament...

- Fes ús del llenguatge no verbal: la mirada, les pauses, els gestos...

- Varia el to i el volum de la veu. Sempre el mateix to de veu cansa.

- Vés recordant en quin moment de l'exposició et trobes. Ex.: Per finalitzar...

- Si introdueixes conceptes nous o tècnics que potser no se saben, explica'ls.

- Ajuda't de connectors (conjuncions), remarca'ls per tal de donar emfasi a les diferents parts de la teva exposició.

- Crida l'atenció del teu auditori. Utilitza una anècdota o algun toc d'humor.

- Pensa en el teu públic quan posis exemples o proves.

- Per acabar, fes una síntesi d'allò que has parlat. Aquí pots refermar el teu punt de vista o bé pots plantejar un dubte i deixar-lo en l'aire.


Què avaluaré?

- La imatge que desprenies era de seguretat i confiança, de naturalitat o era tot el contrari? Has arribat als teus oïents o no?

- Has fet una exposició ordenada, amb les idees clares? Se t'ha entès? Has remarcat clarament les diverses parts? Has iniciat l'exposició amb una salutació o situant el tema i l'has acabat amb el resum o comiat?

- El teu públic t'ha seguit amb ganes i entusiasme o s'ha avorrit i ha deixat d'escoltar? Has introduït alguna anècdota o nota d'humor?

- Has fet una explicació sobre el tema o l'has recitat de memòria. Has usat el guió o no? Si has hagut de recòrrer a ell, l'has llegit o has explicat?

- Se't sentia bé des de qualsevol lloc de la classe? El teu to era l'adequat, ni massa alt ni massa baix? Has modulat la veu i no has utilitzat sempre el mateix to? Has articulat bé els sons, has vocalitzat?

- Has utilitzat el registre que calia, ni massa culte ni massa familiar o vulgar? El vocabulari utilitzat era l'adequat pel tema, ric, precís, correcte?

- Has evitat castellanismes i crosses lingüístiques (paraules que repetim per donar-nos temps pensar) del tipus: "vale", "pues", "i"...?

- La teva postura era l'adequada o indicava molt de nerviosisme (posició molt lenta i tensa, arrepenjada, braços creuats- tancament, moviment nerviós de cames...) i ganes d'acabar? T'has ajudat del llenguatge no verbal per acompanyar l'expressió o no?

- T'ha faltat temps? Te n'ha sobrat? O potser has tingut el temps just, cronometrat?

- Has recorregut a elements de suport visual? Els has gestionat adequadament?



D'altres orientacions generals

Una exposició oral parteix d’un text que prèviament s’ha d’haver preparat tenint en compte que el tema que es tractarà ha de ser ben limitat i definit. Així doncs, l’exposició no es pot improvisar sinó que s’ha de buscar informació sobre el tema que s’ha d’exposar.

A continuació, s’ha de seleccionar la informació sense oblidar que el temps d’exposició estarà pautat. Després, cal fer un esquema que serveixi de guió. L’esquema ha de contenir els mateixos apartats que té una exposició escrita; és a dir, introducció, desenvolupament, resum i/o conclusió. En la introducció es presenta el tema i se’n destaca l’elecció, o l’interès o importància o actualitat.


Pel que fa al desenvolupament, és la part central i per tant, la més llarga. Com a conclusió o resum, ens pot oferir una valoració dels resultats del treball o simplement un resum.

A l’hora de l’exposició, sempre s’ha de recordar que hi ha gent que escolta i així es podrà notar si l’auditori es perd, i cal anar més a poc a poc; si es cansa, i s’ha d’abreujar; o si interessa, i es pot ampliar amb anècdotes o curiositats diverses. Per situar en el tema l’auditori, serà bo que qui parli vagi anunciant els diferents apartats del tema a mesura que van apareixent en el discurs. Així mateix, és convenient emprar les fórmules habituals per iniciar la conferència com ara la intenció d’interessar, les limitacions a l’hora d’abordar el tema, etc i les habituals per acabar, l’agraïment per l’atenció, etc.

Amb l’objectiu de facilitar la comprensió o d’atraure l’atenció sobre el tema que es tracta, es pot utilitzar la pissarra o altres elements de suport com ara fotocòpies, documents sonors, audiovisuals, objectes...

En començar, cal saludar i presentar-se correctament. Cal fer servir un registre adequat: un vocabulari ric, precís, correcte, evitant paraules massa col·loquials o vulgars.


Altres consells:

Haver treballat i raonat prèviament el tema per explicar-lo amb fluïdesa i poder improvisar, si cal. Tot dintre del temps fixat.


No memoritzar totalment l’exposició perquè la memòria pot fallar.


Tenir l’esquema de l’exposició a la vista per seguir l’ordre establert si ens perdem, i tenir-hi anotats els exemples, les citacions, les dates, etc. És important mirar els qui escolten i no fixar la vista en l’esquema.


Articular bé els sons de manera que la pronúncia sigui clara. Parlar amb fluïdesa i naturalitat per assegurar-se d’una audició perfecta. El ritme ha de ser més lent en les idees importants i més ràpid, en les secundàries.


Ajustar el to de la veu (més alt o més baix) i el ritme de la parla (més ràpid o més lent) al contingut de l’exposició per subratllar les idees importants. Hi ha tècniques per dominar la intensitat i la modulació de la veu. Respirar bé és fonamental perquè, si no, l’aire s’acaba aviat, potser en el moment en què es diu el més important. La intensitat de la veu es pot practicar llegint en veu alta a casa: primer en veu molt baixa, a poc a poc, i després es pot provar de fer-ho en veu cada cop més alta.


Gesticular amb mesura. Si estem drets, hem de mantenir una postura recta, sense moure excessivament el cos i sense necessitat de recolzar-nos enlloc ni amagar les mans... Si estem asseguts, deixarem l’esquema damunt la taula. S’ha d’evitar fer sorolls amb la cadira... La nostra imatge també comunica!

L' exposició haurà de ser clara i rigorosa i ha de sintetitzar tot el treball que heu fet. Penseu que no es tracta de llegir un text, sinó de parlar en públic.
Penseu quins mitjans tècnics podeu utilitzar (ordinador, projector de diapositives, retroprojector de transparències, reproductor de vídeos, CD-ROM, connexió a internet...).
Si es tracta d’un treball de grup, repartiu equitativament els continguts que haurà d’exposar cada company.
Recordeu que disposeu d'un temps limitat.

Identifiqueu i organitzeu les idees principals que voleu transmetre.

Penseu com heu de passar d’un punt a un altre de la tema exposició, de manera que es vegi el lligam del que aneu dient i que el públic us entengui bé.


Elegiu els exemples més adequats per a clarificar la presentació i fer-la entretinguda. Si voleu, podeu incloure alguna anècdota en l’explicació per a captar l’interès del públic.

Proveïu-vos d’un guió esquemàtic de l'exposició amb els punts clau del treball i els exemples. El podreu utilitzar durant la presentació en cas de quedar-vos en blanc.


Practiqueu l’exposició:

Cadascú ha de memoritzar l’estructura i el desenvolupament general de la seva intervenció. Fa molt mal efecte que el qui parla hagi de mirar contínuament el paper per saber què ha de dir.

Assageu en veu alta i comproveu que la durada de la vostra intervenció no sobrepassa el temps de què disposeu. Feu que us escolti el vostre professor tutor o d’altres companys de classe: us poden aconsellar sobre molts aspectes de la vostra intervenció (claredat, amenitat, etc.).

Assegureu-vos que l’explicació oral encaixa bé amb els mitjans audiovisuals que heu preparat.

Durant la presentació individual, mira el públic. No parlis mirant al terra o amb la vista perduda.

Parla a poc a poc, amb naturalitat i amb un to de veu audible. Si parles de pressa no s’entendrà bé el que dius, oblidaràs coses o et repetiràs....

Canvia el ritme i el to de veu durant la presentació, perquè no sigui monòtona.

Mostra't relaxat i convençut de l'interès del teu treball.

Consulta el guió durant la presentació, però el mínim possible.

Harmonitza la teva explicació oral amb els mitjans visuals que facis servir. No et limitis a llegir els textos projectats.

Centrat en el que és fonamental, evita les repeticions, no gastis tot el temps en un punt perquè això t’obligarà a córrer per a tractar els altres punts.

No excedeixis del temps que et toca.


De ben segur que si seguiu aquests consells us sortirà molt bé! I recordeu, és qüestió d'assajar molt! :)

diumenge, 7 de novembre del 2010

3r d'ESO. VERBS











(Il·lustració de google imatges)
Hola pretèrits anteriors meus! Sí! Tant pels simples com per als perifràstics!
En aquest document podeu trobar els models de verbs catalans de les tres conjugacions I NO FALTA CAP TEMPS VERBAL. Aquesta setmana ens toca l'examen dels de la tercera, dormir i l'incoatiu servir. Va ànims,que a hores d'ara ja ens sabem de memòria tot! :)
models de verbs catalans de martaaprovam

dimecres, 3 de novembre del 2010

1r de BAT. ANÀLISI SINTÀCTICA









(Il·lustració de google imatges)

Hola, esforçats cavallers i dames!

Com que veig que us ha agradat moltíssim això de l'anàlisi sintàctica... He pensat que estaríeu desitjosos de fer més pràctica per a l'examen. Per tant, aquí va una segona tanda de quatre oracions, senzilles, no cal dir.
Molts ànims i ganes!

PD: Us deixo aquí també un recordatori de pauta de l'anàlisi sintàctica

Sintaxi de zhendra


View more presentations from zhendra.


EXERCICIS
- Analitzeu:

1. Plou molt avui
2. Tots i totes vam sortir molt contents del cinema
3. Una avaria informàtica col·lapsa el cel d'Europa

I ara les de nota:

4. Els dilluns, el veí de la meva estimada germana organitza unes festes multitudinàries a casa seva.
5. En Joel farà una entrevista als jugadors de futbol i al seu entrenador a l'estadi.
6. Els alumnes i les alumnes de primer curs de batxillerat de la meva classe parlen molt a l'hora de la matèria de català

Les següents oracions no cal que les analitzeu totes. Només mireu quins complements del verb o circumstancials hi ha:
- Parlen de l'aniversari
- Regaleu-nos les entrades
- La Laura em pentina
- No conec el fill de la veïna
- Trameteu als corresponsals les notes del mes
- El meu pare és mecànic
- Us porten les flors
- El pare ja s'ha posat bo
- Ahir us va veure
- Es riu dels amics
- Els va comprar jerseis
- Estava molt pàl·lida després de l'operació
- Es dedica a l'esport
- La conserge ens dóna el bon dia
- Es va quedar sord
- Els han comprat
- Preneu-vos un cafè
- Eren tots davant del palau
- Torna'ls els exàmens
- Aquest vestit sembla de seda
- Li va donar el llibre
- Ja s'acostumarà a la nova feina
- Ja són les deu
- Les miro
- Demà jugarem a pilota
- En poc temps s'ha fet famós
- Compra'ls
- En Joan no es fa amb la Laura
- Posa les postres a les convidades


Exercici. Reconeix les funcions sintàctiques qv (Marta Ibàñez) ESO

Identificació de subjectes. Reconeix el subjecte.
Reconeix el complement directe.
Reconeix el complement indirecte.
Identifica CD i CI.
Reconeix atributs.
Identifica complements.
Reconeix el complement de règim verbal.
Reconeix el complement predicatiu.
Reconeix els complements circumstancials.
Resum

Exercicis: Anàlisi de l'oració simple (Ferran Mota) bat

3r d'ESO. EXAMEN DE VERBS











(Il·lustració de google imatges)


Hola carabassetes meves!
Demà fem l'examen de verbs de la 2a conjugació. Hi ha hagut una mica d'embolic! Els verbs són el témer i el PRENDRE (EL PERDRE, NO).

Estudieu molt! 2a persona del plural del present de subjuntiu del verb estudiar, 1a conjugació.

Per cert, acabo de modificar els que havia afegit abans. Fins demà!

dilluns, 1 de novembre del 2010

1r de BAT. L'ORACIÓ SIMPLE. PREDICAT I COMPLEMENTS








(Il·lustració de google imatges)
Ei, comencem amb el SV Predicat!!


EL PREDICAT

El predicat informa sobre el subjecte. El verb és l'element nucli que domina i pot estar acompanyat de complements o no. Ex.: Plou. Escolta la ràdio. És coix.

1. Estructura

Predicat ---> verb (+CV) (+CC)

El verb selecciona els complements segons les necessitats per completar la predicació.

a) Els complements verbals són: CD, CI, CRV o C. Preposicional, Atribut i Predicatiu.

b)Els complements circumstancials: més allunyats de l'acció verbal, afegeixen circumstàncies (situen el lloc, mode, quantitat, finalitat, companyia, instrument...)


2. Classificació dels verbs:

a) Segons la seva relació que presenten amb el subjecte, es classifiquen en:

- verbs personals: tenen subjecte. Ex.: Nosaltres som amics

-verbs impersonals: no tenen subjecte. Són els verbs metereològics i el verb haver-hi. Ex.: Neva. Hi ha una multitud a l'entrada.


b) Segons la relació que presenten amb els complements, els verbs es classifquen en:

- Verbs copulatius: anomenats de predicació incompleta. El verb no informa, actua com d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. Verbs ser, estar, semblar i parèixer. Ex.: El Pep està molt content.

- Verbs predicatius: o de predicació completa, informen sobre l'acció o procés del subjecte. Ex:. En Joan canta òpera


Aquests últims es subclassifiquen en:

- transitius: necessiten CD Ex.: La Carme menja amanida

- intransitius: no admeten CD. Ex.:Renuncia a tot.

- reflexius: el subjecte és agent i pacient. Ex. Els nens es renten (a ells mateixos).

- pronominals: es conjuguen amb un pronom i denoten activitat interna Ex.: S'enrabia sovint.

- recíprocs: l'acció és feta i rebuda per tots els que la realitzen. Ex.: els meus alumnes s'abracen.


3. Complements del verb

3.1 El CD

- És el complement més directament relacionat amb el verb.

- Es reconeix perquè és la cosa feta, vista, demanada... (L'Oriol veu una pel·lícula- la pel·lícula és la cosa vista). I a més admet la transformació a passiva: La pel·lícula és vista per l'Oriol).

- El CD s'introdueix sense preposició. (Estimo el noi. Veg la noia). Va amb preposició: davant d'un pronom personal tònic (tu, ell...), davant els pronoms (tothom, tots, ningú), en l'expressió l'un a l'altre, davant d'infinitiu i en casos d'ambigüitat.

- Estructures possibles: SN -La Paula obria el llibre/ Infinitiu - En Pere sentia cantar/ Conjunció subordinada+Oració- Vull que vinguis.

- Substitució pronominal
*El, la, els, les ---> SN determinat amb article, demostratiu o possessiu. Deman els seus mitjons. Els demano.
* En ---> SN no determinat. Demano llibres- En demano.
*Ho ---> Això, allò, oració subordinada - Vull això- Ho vull /Vull que vinguis- Ho vull.



3.2 EL CI

- El CI és el receptor de l'acció verbal. Escric una carta a l'avi.

- Es reconeix perquè sol anar darrere del CD i s'introdueix amb les preposicions "a" o "per a". Compro segells per als nebots.

- Estructura: S. Preposicional (Faig una comanda al botiguer) / Conj. sub. + oració (Porto el diari per a qui el vulgui llegir).


Substitució Pronominal:
LI singular (masculí o femení) -li. Compro això a en Joan. Li compro això.
ELS plural (masculí o femení) -els. Pago el rebut a les veïnes. Els pago el rebut.

*** Combinació CD determinat (El, la , les , les ) +CI singular (li), el pronom li es transforma en "hi" i l'ordre s'altera CI+CD ---> CD+ CI. Dono l'oli al noi- L'hi dono/ Dono la caixa al noi-La hi dono.



3.3 El CRV o C PREP.

- És una extensió dels significat verbal. El verb exigeix una preposició per a relacionar-se amb el complement. S'adona de la situació.

- Per a identificar-lo, cal fixar-se en el verb per comprovar si demana la preposició.
A: accedir, contribuir, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
DE: recordar-se, oblidar-se, adonar-se, riure's...
EN: entossudir-se, tardar, vacil·lar, afanyar-se, pensar...
AMB: avenir-se, adir-se

*Cal tenir present que les preposicions canvien davant l'infinitiu, només admet "a" o "de". I que les preposicions cauen davant la conjunció "que". S'adona (de) que fa tard.

- Estructura: S Prep- Em dedico a la pintura / Prep+infinitiu- M'abstinc de votar / Prep+ oració introduïda per "que"- Va arriscar-se que tots el deixessin de banda.

- Substitució pronominal:
En- introduït per la preposició DE. Em burlo dels amics- Me'n burlo.
Hi- introduït per altres prep. excepte "de". Accedeixo al càrrec. Hi accedeixo.



3.4 L'ATRIBUT

- S'ajunta a verbs copulatius (ser, estar, semblar, parèixer). El verb només fa d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. L'Anna és tímida.

- Es pot reconèixer perquè concorda en gènere i nombre amb el subjecte quan es tracta d'un adjectiu. La carretera és costeruda. A més assenyala una qualitat i si s'elimina el verb, queda un sintagma nominal- La sabata és de pell- La sabata de pell.

- L'atribut es pot introduir amb preposició o sense. El color és pàl·lid. El camió és de gran tonatge.

- Estructura: SN- En Marcel és el pare. /S. Adj. En Marc estava enfadat / S. Prep. L'ordinador era de joguina. / Oració. En Roger és qui va resoldre el problema.

- Substitució pronominal:
El, la, els, les - substantiu determinat. Ell és el geni.-Ell l'és.
Ho- substantiu indeterminat. És arquitecte.- Ho és.
En- per emfasitzar. Que n'és de ximple.



3.5 EL PREDICATIU

- Complementa alhora al subjecte+verb ( En Quim anava cansat) o al verb+CD (Duu la camisa bruta).

- Es pot reconèixer perquè va amb verbs com "restar, mantenir-se, quedar, parèixer, mostrar-se, tornar-se, esdevenir, posar-se, viure, caminar, dur, caure, morir, trobar...". El trobo trist. I a més concorda amb el subjecte o el CD- Els nois es mantenen tensos.

- Pot introduir-se amb preposició o sense. El prenen per inútil. Corria espantat.

- Estructura: Adj. S'ha tornat impertinent. / Participi. En Xavi s'ha trobat marginat. / S. Prep.
El prenen per idiota.

- Substitució pronominal:
Hi- generalment sempre. Viu estressada- Hi viu.
En- Amb els verbs "elegir-se, dir-se, fer-se, nomenar" i semblants. Em dic Josep. Me'n dic.
Amb matís d'intensitat. Me'n sento tant, de trista!


3.6 EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

- Afegeix circumstàncies a l'acció verbal (lloc, temps, mode, quantitat, companyia, instrument, direcció, causa, finalitat, condició i concessió).

- Per a reconèixer el tipus cal fer la pregunta adequada: On?-lloc / Quan?-temps/ Com?-mode/ Quant?- quantitat/ Amb qui? Companyia/ Amb què? instrument/ Cap on?- direcció (corria contra direcció)/ A causa de què? causa (No vindré perquè estic ocupat)/ Amb quina finalitat? finalitat (No li diu que marxa a fi que no pateixi)/ A condició de què? condició (Si no feu bé l'examen, no podreu aprovat)/ Malgrat quin obstacle? concessió (Malgrat tots els accidents, l'excursió va ser un èxit).

-S'introdueixen amb o sense preposició (Vaig a Badalona), amb una locució preposicional (No hi anaren a causa de la pluja), amb una conjunció (Hi anirem quan sigui l'hora) i amb una locució conjuntiva (Després que hàgim esmorzat, caminarem).

- Estructura: SN- Va tornar l'altre dia / SPrep- Són a la muntanya/ S. Adv. -Treballarem aquí/ Prep+Oració - Si convé, hi anirem plegats.

- Substitució pronominal:
En - CC introduït per la prep DE. Vinc de París. En vinc.
Hi- CC introduït per una altra prep excepte "de". Vaig a Barcelona. Hi vaig.


*Els CCMode se substueixen sempre per HI (vagin amb prep "de" o no). Parla malament- hi parla/ Camina de genolls - Hi camina.