(Il·lustracions de google imatges)
COM FER UNA EXPOSICIÓ ORAL I NO MORIR EN L'INTENT!
Aquests són els passos per fer una bona exposició oral:
1r pas. Triar el tema.
2n pas. Escriure una pluja d'idees sobre el tema.
3r pas. Cercar informació objectiva al respecte.
4t. pas. Triar i seleccionar la informació trobada.
5è pas. Organitzar l'explicació seguint l'esquema tot fent un guió.
6è pas. Preparar material de suport, imatges...
7è pas. Assajar bastant.
8è pas. I si fas tot això segur que et sortirà EXCEL·LENT!!
Per a preparar l'exposició:
1. Tingues en compte quin és el teu objectiu:
a) explicar
b) informar
c) argumentar algun tema
2. Pensa a qui va destinada (nombre de persones, edat, nivell cultural...)
3. Determina la durada (en el nostre cas ha de ser de 2 a 3 minuts)
4. Identifica i organitza les idees principals que vols transmetre.
5. Pensa com has de passar d’un punt a un altre de la teva exposició, de manera que es vegi el lligam del què vas dient i que el públic t'entengui bé.
6. Escull els exemples més adequats per a clarificar la presentació i fer-la entretinguda. Si vols, pots incloure alguna anècdota en l’explicació per a captar l’interès del públic.
El guió:
Serà la teva guia, però en cap cas ha de ser tota la teva exposició redactada. N'ha de ser un extracte. Un cop comencis l'exposició no la podràs usar, et servirà només per assajar.
Hi ha de constar de manera clara les tres parts de l'exposició:
- una introducció (de què vull parlar).
- un desenvolupament (en parlo).
- una conclusió (resum brevíssim del què he parlat).
Consells pràctics per a millorar l’exposició oral.
- Busca un fil conductor que t'ajudi a estructurar l'exposició.
- Recull informació que et pugui ser útil, no tota.
- Assaja l'exposició. Explica-la a algú de casa i sinó fes-ho davant del mirall i cronometra el temps. Pensa que amb els nervis aniràs més ràpid a classe que a l'assaig. Observa el posat, el gest i la mirada, el to de veu. Has de ser convincent, no arrogant.
- No recitis de memòria tot el que saps. És tracta d'una explicació, no d'una recitació.
- En cas excepcional de quedar-te en blanc, pots mirar el guió si et perds, però no el llegeixis.
- Ajuda't de material extra que doni suport a la teva exposició (usa la pissarra, imatges, objectes, sons... res de powerpoints).
- Parla alt però sense cridar. Els de l'última fila de la classe t'han d'escoltar també.
- Procura ser natural en el posat. No forcis una postura excessivament estudiada. No creuis els braços, no posis les mans a les butxaques, ni t'agafis les mànigues del jersei, ni moguis la cama nerviosament...
- Fes ús del llenguatge no verbal: la mirada, les pauses, els gestos...
- Varia el to i el volum de la veu. Sempre el mateix to de veu cansa.
- Vés recordant en quin moment de l'exposició et trobes. Ex.: Per finalitzar...
- Si introdueixes conceptes nous o tècnics que potser no se saben, explica'ls.
- Ajuda't de connectors (conjuncions), remarca'ls per tal de donar emfasi a les diferents parts de la teva exposició.
- Crida l'atenció del teu auditori. Utilitza una anècdota o algun toc d'humor.
- Pensa en el teu públic quan posis exemples o proves.
- Per acabar, fes una síntesi d'allò que has parlat. Aquí pots refermar el teu punt de vista o bé pots plantejar un dubte i deixar-lo en l'aire.
Què avaluaré?
- Ajuda't de material extra que doni suport a la teva exposició (usa la pissarra, imatges, objectes, sons... res de powerpoints).
- Parla alt però sense cridar. Els de l'última fila de la classe t'han d'escoltar també.
- Procura ser natural en el posat. No forcis una postura excessivament estudiada. No creuis els braços, no posis les mans a les butxaques, ni t'agafis les mànigues del jersei, ni moguis la cama nerviosament...
- Fes ús del llenguatge no verbal: la mirada, les pauses, els gestos...
- Varia el to i el volum de la veu. Sempre el mateix to de veu cansa.
- Vés recordant en quin moment de l'exposició et trobes. Ex.: Per finalitzar...
- Si introdueixes conceptes nous o tècnics que potser no se saben, explica'ls.
- Ajuda't de connectors (conjuncions), remarca'ls per tal de donar emfasi a les diferents parts de la teva exposició.
- Crida l'atenció del teu auditori. Utilitza una anècdota o algun toc d'humor.
- Pensa en el teu públic quan posis exemples o proves.
- Per acabar, fes una síntesi d'allò que has parlat. Aquí pots refermar el teu punt de vista o bé pots plantejar un dubte i deixar-lo en l'aire.
Què avaluaré?
- La imatge que desprenies era de seguretat i confiança, de naturalitat o era tot el contrari? Has arribat als teus oïents o no?
- Has fet una exposició ordenada, amb les idees clares? Se t'ha entès? Has remarcat clarament les diverses parts? Has iniciat l'exposició amb una salutació o situant el tema i l'has acabat amb el resum o comiat?
- El teu públic t'ha seguit amb ganes i entusiasme o s'ha avorrit i ha deixat d'escoltar? Has introduït alguna anècdota o nota d'humor?
- Has fet una explicació sobre el tema o l'has recitat de memòria. Has usat el guió o no? Si has hagut de recòrrer a ell, l'has llegit o has explicat?
- Se't sentia bé des de qualsevol lloc de la classe? El teu to era l'adequat, ni massa alt ni massa baix? Has modulat la veu i no has utilitzat sempre el mateix to? Has articulat bé els sons, has vocalitzat?
- Has utilitzat el registre que calia, ni massa culte ni massa familiar o vulgar? El vocabulari utilitzat era l'adequat pel tema, ric, precís, correcte?
- Has evitat castellanismes i crosses lingüístiques (paraules que repetim per donar-nos temps pensar) del tipus: "vale", "pues", "i"...?
- La teva postura era l'adequada o indicava molt de nerviosisme (posició molt lenta i tensa, arrepenjada, braços creuats- tancament, moviment nerviós de cames...) i ganes d'acabar? T'has ajudat del llenguatge no verbal per acompanyar l'expressió o no?
- T'ha faltat temps? Te n'ha sobrat? O potser has tingut el temps just, cronometrat?
- Has recorregut a elements de suport visual? Els has gestionat adequadament?
- El teu públic t'ha seguit amb ganes i entusiasme o s'ha avorrit i ha deixat d'escoltar? Has introduït alguna anècdota o nota d'humor?
- Has fet una explicació sobre el tema o l'has recitat de memòria. Has usat el guió o no? Si has hagut de recòrrer a ell, l'has llegit o has explicat?
- Se't sentia bé des de qualsevol lloc de la classe? El teu to era l'adequat, ni massa alt ni massa baix? Has modulat la veu i no has utilitzat sempre el mateix to? Has articulat bé els sons, has vocalitzat?
- Has utilitzat el registre que calia, ni massa culte ni massa familiar o vulgar? El vocabulari utilitzat era l'adequat pel tema, ric, precís, correcte?
- Has evitat castellanismes i crosses lingüístiques (paraules que repetim per donar-nos temps pensar) del tipus: "vale", "pues", "i"...?
- La teva postura era l'adequada o indicava molt de nerviosisme (posició molt lenta i tensa, arrepenjada, braços creuats- tancament, moviment nerviós de cames...) i ganes d'acabar? T'has ajudat del llenguatge no verbal per acompanyar l'expressió o no?
- T'ha faltat temps? Te n'ha sobrat? O potser has tingut el temps just, cronometrat?
- Has recorregut a elements de suport visual? Els has gestionat adequadament?
D'altres orientacions generals
Una exposició oral parteix d’un text que prèviament s’ha d’haver preparat tenint en compte que el tema que es tractarà ha de ser ben limitat i definit. Així doncs, l’exposició no es pot improvisar sinó que s’ha de buscar informació sobre el tema que s’ha d’exposar.
A continuació, s’ha de seleccionar la informació sense oblidar que el temps d’exposició estarà pautat. Després, cal fer un esquema que serveixi de guió. L’esquema ha de contenir els mateixos apartats que té una exposició escrita; és a dir, introducció, desenvolupament, resum i/o conclusió. En la introducció es presenta el tema i se’n destaca l’elecció, o l’interès o importància o actualitat.
Pel que fa al desenvolupament, és la part central i per tant, la més llarga. Com a conclusió o resum, ens pot oferir una valoració dels resultats del treball o simplement un resum.
A l’hora de l’exposició, sempre s’ha de recordar que hi ha gent que escolta i així es podrà notar si l’auditori es perd, i cal anar més a poc a poc; si es cansa, i s’ha d’abreujar; o si interessa, i es pot ampliar amb anècdotes o curiositats diverses. Per situar en el tema l’auditori, serà bo que qui parli vagi anunciant els diferents apartats del tema a mesura que van apareixent en el discurs. Així mateix, és convenient emprar les fórmules habituals per iniciar la conferència com ara la intenció d’interessar, les limitacions a l’hora d’abordar el tema, etc i les habituals per acabar, l’agraïment per l’atenció, etc.
Amb l’objectiu de facilitar la comprensió o d’atraure l’atenció sobre el tema que es tracta, es pot utilitzar la pissarra o altres elements de suport com ara fotocòpies, documents sonors, audiovisuals, objectes...
En començar, cal saludar i presentar-se correctament. Cal fer servir un registre adequat: un vocabulari ric, precís, correcte, evitant paraules massa col·loquials o vulgars.
A continuació, s’ha de seleccionar la informació sense oblidar que el temps d’exposició estarà pautat. Després, cal fer un esquema que serveixi de guió. L’esquema ha de contenir els mateixos apartats que té una exposició escrita; és a dir, introducció, desenvolupament, resum i/o conclusió. En la introducció es presenta el tema i se’n destaca l’elecció, o l’interès o importància o actualitat.
Pel que fa al desenvolupament, és la part central i per tant, la més llarga. Com a conclusió o resum, ens pot oferir una valoració dels resultats del treball o simplement un resum.
A l’hora de l’exposició, sempre s’ha de recordar que hi ha gent que escolta i així es podrà notar si l’auditori es perd, i cal anar més a poc a poc; si es cansa, i s’ha d’abreujar; o si interessa, i es pot ampliar amb anècdotes o curiositats diverses. Per situar en el tema l’auditori, serà bo que qui parli vagi anunciant els diferents apartats del tema a mesura que van apareixent en el discurs. Així mateix, és convenient emprar les fórmules habituals per iniciar la conferència com ara la intenció d’interessar, les limitacions a l’hora d’abordar el tema, etc i les habituals per acabar, l’agraïment per l’atenció, etc.
Amb l’objectiu de facilitar la comprensió o d’atraure l’atenció sobre el tema que es tracta, es pot utilitzar la pissarra o altres elements de suport com ara fotocòpies, documents sonors, audiovisuals, objectes...
En començar, cal saludar i presentar-se correctament. Cal fer servir un registre adequat: un vocabulari ric, precís, correcte, evitant paraules massa col·loquials o vulgars.
Altres consells:
Haver treballat i raonat prèviament el tema per explicar-lo amb fluïdesa i poder improvisar, si cal. Tot dintre del temps fixat.
No memoritzar totalment l’exposició perquè la memòria pot fallar.
Tenir l’esquema de l’exposició a la vista per seguir l’ordre establert si ens perdem, i tenir-hi anotats els exemples, les citacions, les dates, etc. És important mirar els qui escolten i no fixar la vista en l’esquema.
Articular bé els sons de manera que la pronúncia sigui clara. Parlar amb fluïdesa i naturalitat per assegurar-se d’una audició perfecta. El ritme ha de ser més lent en les idees importants i més ràpid, en les secundàries.
Ajustar el to de la veu (més alt o més baix) i el ritme de la parla (més ràpid o més lent) al contingut de l’exposició per subratllar les idees importants. Hi ha tècniques per dominar la intensitat i la modulació de la veu. Respirar bé és fonamental perquè, si no, l’aire s’acaba aviat, potser en el moment en què es diu el més important. La intensitat de la veu es pot practicar llegint en veu alta a casa: primer en veu molt baixa, a poc a poc, i després es pot provar de fer-ho en veu cada cop més alta.
Gesticular amb mesura. Si estem drets, hem de mantenir una postura recta, sense moure excessivament el cos i sense necessitat de recolzar-nos enlloc ni amagar les mans... Si estem asseguts, deixarem l’esquema damunt la taula. S’ha d’evitar fer sorolls amb la cadira... La nostra imatge també comunica!
Haver treballat i raonat prèviament el tema per explicar-lo amb fluïdesa i poder improvisar, si cal. Tot dintre del temps fixat.
No memoritzar totalment l’exposició perquè la memòria pot fallar.
Tenir l’esquema de l’exposició a la vista per seguir l’ordre establert si ens perdem, i tenir-hi anotats els exemples, les citacions, les dates, etc. És important mirar els qui escolten i no fixar la vista en l’esquema.
Articular bé els sons de manera que la pronúncia sigui clara. Parlar amb fluïdesa i naturalitat per assegurar-se d’una audició perfecta. El ritme ha de ser més lent en les idees importants i més ràpid, en les secundàries.
Ajustar el to de la veu (més alt o més baix) i el ritme de la parla (més ràpid o més lent) al contingut de l’exposició per subratllar les idees importants. Hi ha tècniques per dominar la intensitat i la modulació de la veu. Respirar bé és fonamental perquè, si no, l’aire s’acaba aviat, potser en el moment en què es diu el més important. La intensitat de la veu es pot practicar llegint en veu alta a casa: primer en veu molt baixa, a poc a poc, i després es pot provar de fer-ho en veu cada cop més alta.
Gesticular amb mesura. Si estem drets, hem de mantenir una postura recta, sense moure excessivament el cos i sense necessitat de recolzar-nos enlloc ni amagar les mans... Si estem asseguts, deixarem l’esquema damunt la taula. S’ha d’evitar fer sorolls amb la cadira... La nostra imatge també comunica!
L' exposició haurà de ser clara i rigorosa i ha de sintetitzar tot el treball que heu fet. Penseu que no es tracta de llegir un text, sinó de parlar en públic.
Penseu quins mitjans tècnics podeu utilitzar (ordinador, projector de diapositives, retroprojector de transparències, reproductor de vídeos, CD-ROM, connexió a internet...).
Si es tracta d’un treball de grup, repartiu equitativament els continguts que haurà d’exposar cada company.
Recordeu que disposeu d'un temps limitat.
Identifiqueu i organitzeu les idees principals que voleu transmetre.
Penseu com heu de passar d’un punt a un altre de la tema exposició, de manera que es vegi el lligam del que aneu dient i que el públic us entengui bé.
Penseu quins mitjans tècnics podeu utilitzar (ordinador, projector de diapositives, retroprojector de transparències, reproductor de vídeos, CD-ROM, connexió a internet...).
Si es tracta d’un treball de grup, repartiu equitativament els continguts que haurà d’exposar cada company.
Recordeu que disposeu d'un temps limitat.
Identifiqueu i organitzeu les idees principals que voleu transmetre.
Penseu com heu de passar d’un punt a un altre de la tema exposició, de manera que es vegi el lligam del que aneu dient i que el públic us entengui bé.
Elegiu els exemples més adequats per a clarificar la presentació i fer-la entretinguda. Si voleu, podeu incloure alguna anècdota en l’explicació per a captar l’interès del públic.
Proveïu-vos d’un guió esquemàtic de l'exposició amb els punts clau del treball i els exemples. El podreu utilitzar durant la presentació en cas de quedar-vos en blanc.
Practiqueu l’exposició:
Cadascú ha de memoritzar l’estructura i el desenvolupament general de la seva intervenció. Fa molt mal efecte que el qui parla hagi de mirar contínuament el paper per saber què ha de dir.
Cadascú ha de memoritzar l’estructura i el desenvolupament general de la seva intervenció. Fa molt mal efecte que el qui parla hagi de mirar contínuament el paper per saber què ha de dir.
Assageu en veu alta i comproveu que la durada de la vostra intervenció no sobrepassa el temps de què disposeu. Feu que us escolti el vostre professor tutor o d’altres companys de classe: us poden aconsellar sobre molts aspectes de la vostra intervenció (claredat, amenitat, etc.).
Assegureu-vos que l’explicació oral encaixa bé amb els mitjans audiovisuals que heu preparat.
Durant la presentació individual, mira el públic. No parlis mirant al terra o amb la vista perduda.
Parla a poc a poc, amb naturalitat i amb un to de veu audible. Si parles de pressa no s’entendrà bé el que dius, oblidaràs coses o et repetiràs....
Canvia el ritme i el to de veu durant la presentació, perquè no sigui monòtona.
Mostra't relaxat i convençut de l'interès del teu treball.
Consulta el guió durant la presentació, però el mínim possible.
Harmonitza la teva explicació oral amb els mitjans visuals que facis servir. No et limitis a llegir els textos projectats.
Centrat en el que és fonamental, evita les repeticions, no gastis tot el temps en un punt perquè això t’obligarà a córrer per a tractar els altres punts.
No excedeixis del temps que et toca.
De ben segur que si seguiu aquests consells us sortirà molt bé! I recordeu, és qüestió d'assajar molt! :)
