1r de BAT. TREBALL ANTOLOGIA POÈTICA

( imatge extreta de gogle imatges)

QUIN POEMA T'HA TOCAT FER?

Cadascú de vosaltres ha de fer un comentari de text, a banda de la resta del treball.

1r de BAT A

AMELBURU ÁLAREZ, MARTA 10. “A la vora de la mar” (cançó popular). ASENSIO GIL, ARIADNA 19. Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957). 
BARRIOS, IVAN 20. Josep Carner: “Bèlgica”, de Llunyania (1952), edició de Poesia (1957). 
BELLES CASTAÑO, ADRIÀ 21. Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’Espigues en flor (1926). 
BONVINO, LUDMILA 22. Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920). 
BUJALANTE, CARLOS 23. Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921). 
CARBALLO LUQUE, PAULA 24. Joan Salvat-Papasseit: “Com sé que es besa”, d’El poema de la rosa als llavis (1923). 
CASADO GARCÍA, MARINA 25. Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923). 
CASTILLO PERNS, AMANDA 26. Josep Maria de Sagarra: “Aigua-marina”, d’Àncores i estrelles (1936). 
CASTRO ARCOS, ANAIS 27. Carles Riba: “Que jo no sigui més com un ocell tot sol...”, d’Estances (llibre segon) (1930). 
FAJARDO GUASCA, KAROL 28. Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny...”, ’Elegies de Bierville (1943). 
GALLEGO CARRASCO, RAFAEL 29. Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920). 
GONZÁLEZ DOMÍNGUEZ, HELENA 30. Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952). 
ISERTE FRIAS, RUBÉN 31. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del foc (1938). 
LOAIZA, LUIS ALBERTO 32. Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947). 
LOPEZ RUIZ, ANDREA 33. Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946), edició d’Obra poètica completa (1971). MEDINA BUERA, NEREA 34. J.V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella...”, de Sol, i de dol (1947). 
MEJÍAS RUIZ, DIEGO 35. J.V. Foix: “És quan dormo que hi veig clar”, d’On he deixat les claus... (1953). 
NARANJO LINARES, AIDA 36. Salvador Espriu: “Cançó del matí encalmat”, d’El caminant i el mur (1954). 
PÉREZ ITURRALDE, SERGIO 37. Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’El caminant i el mur (1954). 
PIE VENTURA, ÀLEX 38. Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947). 
RAMIREZ ANTÓN, IGNACIO 39. Pere Quart: “Vacances pagades”, de Vacances pagades (1961). 
RIDAURA TRILLO, SHEILA 40. Joan Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979). 
SALAZAR ARGENTÉ, RICARD 41. Gabriel Ferrater: “Floral”, de Da nuces pueris (1960). 
SERRA ARCUSA, NEREA 42. Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960). 
TALIBI, ADNANE 43. Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975). VALENZUELA ORTEGA, ESTEFANIA 44. Joan Brossa: “Eco”, de Rua de llibres (1980). 
VIÑALS CASTELLÓ, XÈNIA 45. Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971). 
VEAS, ISABEL 46. Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972). ZAMORA COREDOR, JUDIT 47. Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979).

POEMES PER COMENTAR VOLUNTÀRIAMENT: 
1. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”. 
2. Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit...”. 
3. Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria...”. 
4. Ausiàs March: Poema LXXXI (“Així com cell qui es veu prop de la mort...”). 
5. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”). 
6. Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”. 
7. Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de seny”. 
8. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”. 
9. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”.

11. Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”. 
12. Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins” de Nou llibret de versos (1909). 
13. Jacint Verdaguer: “Els dos campanars”, de Canigó (1885). 
14. Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895). 
15. Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de 1907. 
16. Joan Maragall: “La vaca cega”, de Poesies (1895). 
17. Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900). 
18. Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909). 

1r de BAT B 

ÁLVAREZ MARTOS, MANEL 19. Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957). 
AMBOUD, RACHID 20. Josep Carner: “Bèlgica”, de Llunyania (1952), edició de Poesia (1957). 
ANTOUN LÓPEZ, ROGER 21. Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’Espigues en flor (1926). 
CALDWELL ZAMPA, BRIAN 22. Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920). 
CALZADILLA CORTÉS, IRENE 23. Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921). 
CAPILLA MUÑOZ, BÁRBARA 24. Joan Salvat-Papasseit: “Com sé que es besa”, d’El poema de la rosa als llavis (1923). 
DOMÍNGUEZ LATORRE, FERNANDO 25. Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923). 
ESPINOSA ZALDUMBIDE, PAULINA 26. Josep Maria de Sagarra: “Aigua-marina”, d’Àncores i estrelles (1936). 
FERNÁNDEZ ESTUDILLO, JONATAN 27. Carles Riba: “Que jo no sigui més com un ocell tot sol...”, d’Estances (llibre segon) (1930). 
FERNÁNDEZ PINILLA, VICTÒRIA 28. Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny...”, ’Elegies de Bierville (1943). 
GALLEGO PÉREZ, DAVID 29. Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920). 
GÓMEZ BURGUEÑO, ARIADNA 30. Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952). 
KHTIRA, MAROUA 31. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del foc (1938). 
LASCORZ MORENO, DAVID 32. Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947). 
LÓPEZ REQUENA, BELEN 33. Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946), edició d’Obra poètica completa (1971). MOLINA FERNÁNDEZ, SANTI 34. J.V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella...”, de Sol, i de dol (1947). 
MORENO ORTIZ, JUAN LUIS 35. J.V. Foix: “És quan dormo que hi veig clar”, d’On he deixat les claus... (1953). 
PÉREZ MONCADA, LISI 36. Salvador Espriu: “Cançó del matí encalmat”, d’El caminant i el mur (1954). 
PIE VENTURA, XAVIER 37. Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’El caminant i el mur (1954). 
PRAT SOTO, M. CARMEN 38. Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947). 
RAPISARDA PANDIELLA, ESTEFANIA 39. Pere Quart: “Vacances pagades”, de Vacances pagades (1961). 
RISCO VICENTE, NÚRIA 40. Joan Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979). RODRÍGUEZ, JOSE LUÍS 41. Gabriel Ferrater: “Floral”, de Da nuces pueris (1960). 
RUIZ LÓPEZ, NÚRIA 42. Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960). 
SÁNCHEZ FERRER, JORDI 43. Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975). 
SANTIAGO BELTRAN, AROA 44. Joan Brossa: “Eco”, de Rua de llibres (1980). 
SAVCHAK, SERGEI 45. Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971). 
SOLOMANDO ARANEGA, ALEJANDRO 46. Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972). 
VALLEJO RUBIO, JESUS 47. Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979).

POEMES PER COMENTAR VOLUNTÀRIAMENT: 
1. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”. 
2. Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit...”. 
3. Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria...”. 
4. Ausiàs March: Poema LXXXI (“Així com cell qui es veu prop de la mort...”). 
5. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”). 
6. Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”. 
7. Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de seny”. 
8. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”. 
9. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”. 
10. “A la vora de la mar” (cançó popular). 
11. Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”. 
12. Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins” de Nou llibret de versos (1909). 
13. Jacint Verdaguer: “Els dos campanars”, de Canigó (1885). 
14. Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895). 
15. Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de 1907. 
16. Joan Maragall: “La vaca cega”, de Poesies (1895). 
17. Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900). 
18. Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909).

EXPLICACIÓ DEL TREBALL DE L'ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA 

Una coseta, aclarim algun dubte que m'heu fet arribar. Si feu el treball individualment, heu de fer només un comentari de text i les activitats del primer bloc. Si pel contrari sou un grup de dos persones, heu de fer el bloc I i II; si el grup està format per tres persones, heu de fer fins el bloc III; i si sou quatre, tots els quatre blocs. Entesos? Un últim punt, el títol de les preguntes fa referència sempre a un dels poemes de l'Antologia. Espero que us serveixi per aclarir les idees! (Aquest és el document de treball rectificat)

TREBALL ANTOLOGIA POÈTICA 2 de martaaprovam

Publish at Calaméo or browse others.

LECTURES OBLIGATÒRIES 1r de BAT - Joanot Martorell: Tirant lo Blanc" *selecció - "Antologia de la Poesia Catalana" *selecció 

LECTURES OBLIGATÒRIES 2n de BAT - Caterina Albert- Víctor Català: "Drames Rurals" - Miquel Llor: "Laura la Ciutat dels Sants" Teniu aquí la selecció de capítols de "Tirant lo Blanc" i dels poemes de l'"Antologia de la Poesia Catalana"

Lectures prescriptives de batxillerat 2010-2011 de jscid

View more documents from jscid.

"ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA" Recull dels poemes dels diversos autors i autores.

Antologia de poesia catalana. Annex Ed. Cruïlla

Publish at Calaméo or browse others.

En aquest enllaç podreu trobar tots els poemes seleccionats de diversos autors que heu de llegir http://docs.google.com/View?docid=dnmdn5z_513gjvmmtcw Guia didàctica de l'antologia. Us pot ajudar per saber com treballar alguns poemes. http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/poesia/index.htm

Llista d'enllaços de l'Antologia de la Poesia Catalana de "meixarc3"

http://www.xtec.cat/~meixarc3/Poesia/Webs_poesia.htm

3r d'ESO i 1r de BAT. ELS TEMPS CANVIEN I LES FELICITACIONS TAMBÉ!!

HUMOR NADALENC!!!!!!! MOLT BON NAAAAAAAAADAAAAAAAAAAAALLLLLLLL A TOTHOM!!!
Social Media Christmass Weihnachten Noel Navidad 2.o pujat al youtube per andrescarceller

1r BAT. RECUPERACIÓ ORTOGRAFIA

( imatge extreta de gogle imatges)

PER PODER FER LA RECUPERACIÓ ORTOGRÀFICA

Per poder fer l'examen de recuperació d'ortografia durant el segon trimestre, m'haureu d'entregar fets els exercicis d'un dels dos llibres que us dono a triar:

a) Opció A: "Pas i repàs. 150 exercicis de llengua" de Jaume Macià i Anna Maria Muñoz. Editorial Teide. ISBN: 9788430752980

b) Opció B: "Bona ortografia sense esforç. Quadern de Batxillerat, FP i persones adultes" de Daniel Gabarró. Ed. Boira. ISBN 978-84-614-0168-0
Doneu les dades del llibre indicant que a Catalunya el distribueix Besai Tel.: 93 442 54 46

ALGUNS EXERCICIS MÉS D'ORTOGRAFIAUs presento un recurs per a fer un repàs d'ortografia bàsica. Es tracta d'un curs on line de català, realitzat per la Universitat Pompeu Fabra. En aquest curs podreu treballar aquells aspectes que més us interessi.

1. Entreu a Salc o aneu a l'adreça http//salc.upf.edu
2. Aneu a l'apart de Treballa amb el salc.
3. Creeu un nova fitxa personal de treball. No us oblideu de copiar el vostre usuari i la vostra contrasenya.
4.En la següent pestanya, entreu a treballa.
5. Seguidament, en la següent pantalla, entreu en exercicis lliure.
6. Us sortirà una pantalla amb un quadre de coneixements, com ortografia, sintaxi, etc.
7. Us recomano que comenceu ja en el nivell mitjà.
8. A l'esquerra dels exercicis teniu les icones de correcció, un diccionari on line, etc.

SUGGERIMENTS
Recomanacions per millorar en ortografia a batxillerat

Text d' Amadeu Lleopart, pedagog

"L’alumne O (de segon de batxillerat) feia moltes faltes d’ortografia, sobretot quan escrivia en català. El Departament de Llengua i Literatura Catalanes del seu institut li va lliurar un full amb recomanacions per millorar en ortografia. Les vam llegir, les vam comentar i les vam adaptar a les seves característiques personals:

“Quan llegeixis, acostuma’t a observar algunes paraules (en quins casos s’utilitzen, com s’escriuen...). També és important que et fixis en els signes de puntuació.

Quan escriguis, tingues en compte els coneixements d’ortografia (normes que ja saps; paraules que, fixant-t’hi una mica, pots resoldre bé —perquè recordes com s’escriuen, perquè coneixes mots de la mateixa família lèxica—, etc.). Utilitza, també, el diccionari per aclarir dubtes.

Vés formant una llista de mots relativament habituals que, a vegades, escrius de manera equivocada. De tant en tant, repassa-la. Una llibreteta per ordenar alfabèticament aquestes paraules podria ser-te molt útil.

A casa, dicta’t paràgrafs (és millor que abans els hagis llegit, fixant-te en les paraules més complicades). També pots fer exercicis d’ortografia aprofitant llibres de cursos anteriors.”

3r d'ESO i 1r de BAT. TRADICIÓ CATALANA DE NADAL: Caganer i Tió

(imatge extreta de google imatges)

EL CAGANER

El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya i el País Valencià, sovint amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa.

Curiositat:el personatge sempre ha dut barretina, menys en el franquisme, quan es va prohibir l’ús d’aquesta peça de roba en totes les figures del pessebre....

QUIN D'AQUESTS ESCOLLIRIES?

(imatges de google imatges)


Història

L'origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Els caganers apareixen ja als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX. Ara, de bon principi la figura del caganer no era exclusiva del pessebre.

Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l'església. La gent deia que amb les seves femtes abonava la terra i així la fertilitzava per l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures.

EL TIÓ

(imatges de google imatges)

Curiosament, el caganer no és l'únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, el Tió, un tronc d'arbre que els nens escullen i que és portat al menjador de la sala. És cobert per una manta perquè no passi fred i és alimentat fins el dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa, tot cantant-li el parenostre del tió, li donen cops amb un bastó perquè "cagui" neules, torrons, dolços i llepolies.

El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc de llenya per alimentar la llar de foc, i els regals eren l'escalfor i la llum que ens proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina vermella.

Se'l fa cagar repetidament colpejant-lo amb un bastó, que emula el tradicional atiador de la llar de foc, alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d'aquesta circumstància. Els focs, per animar-los, cal atiar-los, removent els tions, per retirar la cendra i ventant-los per fer córrer l'aire a través de les ascles que cremen.

Del fet de fer cagar el tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió, ja que diverses cançons comencen amb aquests mots, on "caga" és de fet el verb en imperatiu, però no és una denominació amb tradició.

Pel dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte la palla): garrofes, carabassa, etc. i verdura; els nens de pagès no tenen, doncs, cap dificultat a l'hora d'aconseguir menjar per al Tió.

La nit de Nadal (o en algunes cases el mateix dia de Nadal), es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d'estar encès. Però avui dia, com que a la majoria de les cases no hi ha llar de foc, ja no se l'encén.

Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics del poble acudeixen a atiar-lo per rebre els regals.

La tradició del Tió pot estar emparentada amb la de l'arbre de Nadal, ja que el Tió no és altra cosa que la soca d'un arbre que la nit de Nadal obsequia amb regals els més petits de la casa.                                               Informació extreta de la Viquipèdia

3r d'ESO i 1r BAT. FELICITACIÓ NADAL

(Il·lustracions extretes de gogle imatges)

Carinyets meus!!!

US desitjo que passeu aquests Nadals en companyia de les persones que us estimen i que gaudiu de la bellesa de cada moment, espremeu la vida perquè cada instant és preciós i irrepetible!!

MOLT BON NADAL I FELIÇ 2011!! I a veure si ens toca "EL NIÑO" i em jubilo!! jajaja! ;)

Vídeoclip youtube Aquelles nits de Nadal de Cançons de Nadal 3 d' horasdeluz


Vídeo youtube  Bon Nadal de  Maria Luisa Alzaga