AQUESTS DEURES ESTAN POSATS AMB ANTERIORITAT PERQUÈ ELS FEU ABANS DE VACANCES (ELS PODEU IMPRIMIR) I DESPRÉS GAUDIU D'ELLES!
SINCERAMENT, MOLT BON NADAL!!!!!
1. Analitzeu sintàcticament en forma
d’arbre:
- Plou molt avui
- Tots i totes vam sortir molt
contents del cinema.
- Una avaria informàtica col·lapsa el
cel d'Europa.
- Els dilluns, el veí de la meva
estimada germana organitza unes festes multitudinàries a casa seva.
- En Joel farà una entrevista als
jugadors de futbol i al seu entrenador a l'estadi.
- Els alumnes i les alumnes de primer curs de batxillerat de la meva classe
parlen molt a l'hora de la matèria de català
2.
Digues
quin tipus de complements són els subratllats:
a) Renunciarà a tots els seus béns.
b) Hem arribat a
casa en mala hora.
c) Ve de cal metge sense recepta.
d) En Miquel caminava amb una noia desconeguda.
e) Els gossets jeuen dins la
senalla.
f) T’adones del que has fet?
g) Tens la documentació al
despatx?
h) Ens hem oblidat de les postres!
i) El visitant estigué interessat
en
tots els quadres.
j) La mainadera es ventava desesperada al balcó del casalot.
k) En Quico semblava una fera
salvatge.
l) Estan baldats de tanta feina.
m) Caminava mig perdut pel
passadís de l’hospital.
n) El grupet de la dreta són les
infermeres del teu pare.
o) Vares arribar a casa regirat per
la situació.
p) Les ocells volen baixos avui vespre.
q) Escriu la redacció al mestre
r) Explicava contes als
nens
s) Renta la cara a
n’Aina
t) En Joan només té un bolígraf
u) La pagesa collia fruita.
v) El torrent baixa ple.
w) Escriu a la teva mare
x) Escriu la postal
y) La cuinera feia pollastre rostit
z) Anàrem a la plaça
a) Érem al cinema
b) Veníem de Barcelona
c) Ningú no renunciava al premi final
d)Va bé acostumar-se a fer esport
e) Només parlen de futbol
f) Pensa a donar menjar als animals
g) Ets massa gelós per ser
només el seu company.
h) Es dediquen a la venda de llibres
vells
i) No sap jugar a cartes
j) Es recorda de l’excursió
k) No han pagat la mesada a
les treballadores.
l) Parlen de nosaltres
m) Pensem en totes les coses
n) Aquell infant duu tacat el
jersei.
o) Tots vàrem renunciar a la festa de
fi de curs
p) Telefonem la Maria!
q) Aquella dona sembla la teva amiga.
r) No sé si m’arriscaré a passar
s) Sempre s’oblida dels problemes
t) El professor escoltava atentament els
alumnes.
u) Hem saludat l’àvia molt
ràpidament
v) Caldrà portar el nen al
metge
SUBJECTE
1.LLegeix les frases següents. Indica si la
paraula "roure" és el nucli d'un subjecte.
- El roure
és un arbre majestuós.
- El roure
del bosc de can Mateu era el primer que es veia.
- Vam veure l'únic roure que no s'havia cremat.
- Quina alegria veure un roure tan alt i verd!
- Els jardiners van plantar un roure al fons del parc.
- El roure
marcava el límit de les terres de can Mateu.
2.
Digues si els conjunts subratllats són el subjecte del verb marcat .
- La raó era seva.
- Ahir vam recórrer totes les botigues del carrer
Gran.
- Sota el pseudònim de Víctor Català s'amagava una dona escriptora.
- La Maria no hi estava gens a favor.
- Això sembla el més interessant de la reunió.
3.
Digues si el conjunt subratllat de cada frase fa de subjecte.
- La noia passava per
la porta principal.
- M'agrada molt el pa amb tomàquet.
- Aquell anell passava de pares a
fills.
- Vam enviar-los un telegrama.
- Entraven trens cada
cinc minuts.
4. Assenyala les frases
en què el conjunt subratllat (amb el nucli "préssecs") fa de
subjecte.
- M'agraden els préssecs a l'estiu.
- A l'estiu menjo préssecs.
- Els préssecs madurs són molt més gustosos.
- Haurem de comprar préssecs per al pare.
- Aquest any vénen tard els préssecs.
COMPLEMENT DIRECTE (CD)
1. Digues si el conjunt subratllat fa de
complement directe.
- Jo porto un anell al dit del
mig.
- M'agraden les joies senzilles.
- Beveu molta aigua!
- El professor escoltava atentament els
alumnes.
- El professor escoltava atentament els
alumnes.
2. Fes
el mateix que a l'exercici anterior.
- Caldrà portar el nen al
metge a veure què li passa.
- No ens va sortir bé la confitura
de poma i la vam haver de llençar.
- Plovia a bots i barrals.
- M'encanten les flors vermelles.
- M'han regalat tres poms de flors.
3. Fes
el mateix que als exercicis anteriors.
- Els nens s'estan menjant el
pastís a grapats.
- Quan hem arribat hem saludat l'àvia.
- El teu amic, l'hem vist
quan sortia!
- El teu amic se'n va
al Canadà.
- Les salamandres habiten les
aigües pures.
COMPLEMENT
INDIRECTE (CI)
1.
Assenyala els complements indirectes.
- Portarem joguines als nens.
- Comprarem llibres per als teus cosins.
- La pel·lícula presentava la vida dels
camperols.
- A la Maria, li regalarem una bufanda per
Nadal.
- Escriurem la carta als Reis.
2. Fes
el mateix.
- Van portar la carta al director.
- He acompanyat la mare a l'hospital.
- A nosaltres, ens regalarà música.
- Portarem flors al cementiri.
- Li agrada escoltar música als matins.
3. Reconeix els CI d'aquest fragment.
Digues si els conjunts subratllats són CI o no.
Per jugar a escacs, les persones han inventat al llarg dels
temps sistemes prou enginyosos. S'enviaven partides per
correu a l'oponent, sovint per telegrama i tot. Al segle
XII, sabem que els reis d'Anglaterra enviaven als reis de França les
partides a través del Canal. Donaven a missatgers especials els
sobres lacrats amb les jugades xifrades. Una partida podia durar anys.
Avui dia, l'ús d'Internet permet jugar amb algú a l'altra
punta del món en temps real i enviar al contrincant de
forma immediata la jugada. Allò que continua igual és el temps invertit per
pensar una jugada.
COMPLEMENTS
1. Digues quina funció fa cada conjunt.
- El noi va posar un cartó de suc i una cullera
de plàstic a la safata.
- Un home dormia agafat a l'ase, a la vora d'un dels
camins que porten a Tunis. Somniava l'abundància que
Déu negava al seu poble, on durava la secada i
el bestiar moria o naixia mort.
ATRIBUT
1. Identifica les frases que tenen un atribut. Marca l'atribut.
- La noia estava ben quieta per fer la foto.
- Si no és a París, no sé pas on deu haver anat.
- Semblava de seda, de fina que era.
- Ha estat el teu amic qui ho ha denunciat.
- Era ben lluny de casa seva.
2. Fes el mateix.
- Ara són les dotze de la nit i cal anar a dormir.
- M'agrada aquesta hora de la nit.
- Toquen les dotze i hi ha silenci.
- Em sembla impossible tanta quietud.
- Sempre, és el moment de la nit més esperat.
3. Fes el mateix.
- El rellotge és d'or.
- En Joan és metge.
- Em compraré un rellotge d'or.
- Aquesta noia viu tranquil·la.
- Ella és qui ens ha obert.
COMPLEMENTS
1. Identifica els
complements.
Una vegada era una dona que, recolzada a la soca d'una figuera, llescava pa; i va pegar tan bella estrebada amb la ganiveta que, a
més del pa, es va partir ella pel mig i va
tallar de part a part la soca de la figuera i tot. Mireu si és molt!
I qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
(Rondalles del Montserrat- Pau Bertran i Bros)
2. Identifica les
funcions dels conjunts subratllats.
L'Stanley va ser el primer d'acabar. Va
escopir al clot i se'n va anar a dutxar-se i a canviar-se de roba. Havien
passat tres dies de la bugada i, per tant, fins i tot el recanvi net era brut i suat.
L'endemà aquesta seria la seva roba de treball i li rentarien l'altra.
No trobava cap explicació de
per què en Zero havia cavat el seu clot per ell. En Zero ni tan sols n'havia tastada cap,
de pipa.
(LOUIS SACHAR. Clots)
COMPLEMENT DE RÈGIM
VERBAL O PREPOSICIONAL (CRV o C. PREP.)
1. Identifica els complements de règim
verbal. Assenyala els CRV o C. Prep.
Recorda que aquest complement s'introdueix per una preposició que el verb
exigeix (regeix).
preposició A: acostumar-se, dedicar-se, exposar-se, arriscar-se...
preposició DE: parlar, oblidar-se, adonar-se, penedir-se, recordar-se...
preposició AMB: avenir-se, acarar-se, acarnissar, fer-se, conformar-se...
preposició EN: pensar, complaure's, confiar, consistir, creure, afanyar-se...
- Van accedir als resultats de les proves.
- Pensaven en qualsevol cosa menys en la feina.
- Regalarem roses als visitants.
- No es recorden de nosaltres i no vindran.
- El president es referia a les solucions possibles.
2. Assenyala els CRV o C. Prep.
- Es van comprometre en un pacte estranyíssim.
- Ho ragalarem a beneficiència.
- El producte de la venda es dedica a beneficiència.
- S'ha acostumat al fred i a la calor.
- Està molt entossudit en aquesta idea.
3. Assenyala els CRV o
C. Prep.
- Tan sols pensen a guanyar diners fàcilment.
- La prova consisteix en una llista de preguntes.
- Portarem el bestiar a la fira.
- No n'havia cap més en tota la botiga.
- Es referia a tota la gent que ha vingut.
4. Completa les frases següents amb una de
les preposicions següents: A, DE, EN, AMB. Els complements que introdueixen són
tots complements de règim verbal.
Recorda les regles següents de canvi i
caiguda de preposicions en el complement de règim verbal.
1) Davant d'un infinitiu només hi podem posar A o DE. Cal canviar, doncs, EN i
AMB per A o DE. Exemple: Penseu en el resultats.
Penseu a treure bons resultats.
2) Davant d'una conjunció QUE no podem posar cap preposició. Exemple: Penseu en
els resultats. Penseu que cal treure bons resultats.
- Va atrevir-se ___ saltar.
- Es conforma ___ que vingui demà.
- Estic d'acord ____ tot.
- Estic d'acord ____ que porti les postres.
- Penseu ___ tornar els llibres de la biblioteca.
- Es van penedir ___ tot el que havia fet.
5. Fes el mateix.
- Tan sols pensen ___ divertir-se.
- Cal comprometre's ___ complir els mínims.
- No es va atrevir ___ contradir-lo.
- Ja s'adonaran ___ que no és ell qui ho ha fet.
- Estava d'acord _____ tot.
- No es conformava ____ rebre la meitat de
l'herència.
6. Completa les frases següents. Cal que
tinguis en compte el canvi i caiguda de preposicions, per tant, pot ser que no
s'hagi d'escriure res en alguna de les frases.
- Vam oblidar ___ que la festa era
diumenge.
- Sempre ens exposem ____ trobar un forat negre.
- No us he de burlar ___ les persones febles.
- Us heu d'acostumar ____ que algú us ho faci.
- Vacil·lava ____ les seves decisions.
- Dubtava ____ recollir-ho amb la mà.
COMPLEMENT PREDICATIU
(C. PRED.)
1. Identifica el complement predicatiu.
- La Maria estava cansada.
- La Maria arribava cansada.
- En Pau es va fer ric.
- Es va tornar groc de cop.
- Semblava espavilat.
2. Fes el mateix.
- Portava les sabates noves.
- Se'n va anar capficat per les notícies.
- Això sembla possible.
- Ell sempre es mostrava distant.
- En Pere s'ha posat bo en saber-ho.
3. Fes el mateix.
- Aquella bèstia s'ha tornat boja d'estar en una gàbia.
- Ens troba ben ridículs vestits així!
- Ens ha trobat un hotel per a les vacances.
- En Pau es considera un superdotat.
- Es va quedar ben parada!
EL COMPLEMENT
CIRCUMSTANCIAL (C.C.)
1. Reconeix els complements circumstancials.
Els complements circumstancials expressen matisos i circumstàncies de l'acció
del verb. Els matisos que expressen solen ser de lloc, de temps, de mode o manera
i de quantitat. També poden expressar altres factors de l'acció com els
d'instrument, companyia i d'altres.
Exemples : Avui fa sol. (temps)
Ho va fer molt bé. (manera o mode)
Viu molt lluny. (lloc)
Ho va tallar amb les tisores. (instrument)
1. Reconeix el C.C. i digues de quin tipus es tracta. CCM: de mode; CCLL: de lloc; CCT: de temps
- Avui he anat a comprar sabates.
- En aquest racó de món no en trobarem.
- Escrivia molt bé i va guanyar el premi.
- El dilluns, els teatres no solen fer funció.
- Viu a l'altre costat del poble.
- Aquest noi és així .
2. Assenyala el complement circumstancial.
- La noia caminava a poc a poc.
- Va arribar cansada.
- Va caure damunt una cadira.
- Va descansar durant una bona estona.
- Va tornar a marxar refeta.
RESUM
1. Escriu la funció que fa cada conjunt subratllat de les frases següents.SUBJ:
subjecte; CD: complement directe; CI: complement indirecte;ATR: atribut; CRV:
complement de règim verbal; CPRED: complement predicatiu; CCL: c. circums. de
lloc; CCT: c. circums. de temps; CCM: c. circums. de mode o manera
La meva tia viu a la muntanya.
Sempre arriben cansats.
M'agraden els
ocells de bosc.
Farem un
recull de cançons de festa.
No s'avenia amb el seu germà.
Vam portar el que teníem a la Maria.
L'any
passat va ploure molt.
De tan cansats caminàvem a poc a poc.
2. Fes el mateix.
No ens vam posar gens nerviosos.
Sempre ens llevem molt aviat.
Una forma d'avançar són els exercicis.
Volem anar a
Mallorca.
Ara els petits d'abans ja són nois grans.
Aquell amic teu s'ha tornat molt antipàtic perquè no em
saluda.
Per sopar menjo pa amb tomàquet.
Aquell noi no para de parlar de futbol a tota hora.
Me n'havia oblidat completament! Aquí el teniu! 
