ERRADES SEGONES

(imatge de www.cosasparatumuro.com)             

No et lamentis dels teus errors, aprèn d'ells!! 

A APRENDRE...!

Errades que cal evitar 2 from martaaprovam

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES.. PROSA CATALANA S XII- XIV

(IMATGE DE www.carnestoltesregals.com)

HOLA REIETONS I REIETONES!

Continuem amb la literatura. Ara som entre els segles XII i XIV i aquesta és la prosa medieval catalana.

L'interès per conèixer la història i donar-ne testimoni és l'origen de la redacció de textos de caràcter testimonial que tenen la finalitat de difondre les gestes i les actuacions polítiques i militars dels governants de l' època. En la literatura catalana, aquest interès queda reflectit en un conjunt ampli de proses sobre fets històrics i d'un gran valor lingüístic i literari que descriuen el període comprès entre els anys 1250 i 1350 i que abasten els regnats següents:

Alfons I el Cast (1162-1196)
Pere I el Catòlic (1196-1213)
Jaume I el Conqueridor (1213-1276)
Pere II el Gran (1276-1285)
Alfons II el Franc (1286-1291)
Jaume II el Just (1291-1327)
Alfons III el Benigne (1327-1336)
Pere III el Cerimoniós (1336-1387)

Les quatre grans cròniques estan formades per:

- la Crònica de Jaume I o Llibre dels feyts.
- la Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere

- la Crònica de Ramon Muntaner.

- la Crònica de Pere III el Cerimoniós.

Cada crònica manté un estil propi i tracta d'un període històric determinat. Vegem-ho amb detall i en l'ordre cronològic en què van ser escrites.

Les CròNiques I La De Muntaner 2 from carme_d

La Crònica de Jaume I

(imatge extreta del llibre Llengua catalana i literatura 3r d'ESO. Ed. Teide)

Es caracteritza per tenir el contingut més autobiogràfic. Escrita en primera persona i en dues etapes ben diferenciades (1244 i 1274), la crònica narra el llarg regnat d'aquest rei (1213-1276) i s'hi relaten les seves dues grans empreses: les conquestes de Mallorca i de València. La narració fou escrita en vida del rei i els col·laboradors que la redactaren coneixien els fets de primera mà. Des del punt de vista històric, s'ha pogut comprovar la veracitat que mou tota l'obra; si hi ha algun fet que malparla de la memòria del rei, se'l silencia però no es tergiversa o canvia.

La narració no estalvia detalls, anècdotes, intimitats i pensaments del rei, motiu pel qual es creu que el rei va intervenir directament en la seva redacció. No la va escriure personalment, però hi ha proves que en va controlar directament tota l'elaboració, exceptuant els moments de la malaltia i mort, és clar. Per això l'obra és considerada com unes memòries reials.

Finalitat de la Crònica:
El Llibre dels feits s’obre amb un preàmbul en el qual el rei, en els darrers temps de la seva vida i veient la mort pròxima, explica les dues raons per les quals ha escrit el que podem considerar la seva autobiografia:perquè tothom recordi les seves gestes:per memòria d’aquells qui volran oir de les gràcies que nos que Nostre Senyor nos ha feites, perquè aquestes serveixin d'exemple a la posteritat: e per dar eximpli a tots los altres hòmens del món que facen ço que nós havem feit

Característiques principals de la Crònica:

Els trets humans
El sentiment religiós
La bel·licositat
L'amor del rei als seus regnes
Curiositat: L'engendrament de Jaume I

Molts dels moments de la vida de Jaume I han estat relacionats amb fets extraordinaris basats en la tradició mítica recollida pels joglars. Un d'aquests moments és el seu engendrament, explicat per Bernat Desclot i per Ramon Muntaner en les seves cròniques respectives. Segons aquest darrer, els fets van passar de la manera següent:

El rei Pere i la reina Maria vivien separats i calia un hereu per a la Corona d'Aragó i per a la senyoria de Montpeller. Per tal de solucionar-ho els prohoms de Montpeller decideixen que la reina suplanti una nit al llit l'amistançada del rei. La reina hi accedeix i, acompanyada d'un gran seguici que donarà fe de les persones que seran a la cambra i que pregarà per l'èxit de l'engany, entra a la cambra del rei. A l'alba els acompanyants de la reina hi entren i expliquen al rei les raons de la suplantació. Nou mesos després va néixer Jaume I.

Aquesta explicació extraordinària de l'engendrament d'un rei que serà considerat l'heroi català per excel·lència, està basada en l'engendrament d'un altre dels herois mítics: en el del rei Artús. I tant l'un -el de Jaume I- com l'altre -el d'Artús-, en el d'un altre dels herois tradicionals de la nostra cultura: en el d'Hèrcules. D'aquesta manera, Jaume I, un personatge real, és equiparat a dos personatges de ficció posseïdors de les característiques físiques i dels valors morals més representatius del moment.

La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere

(imatge extreta del llibre Llengua catalana i literatura 3r d'ESO. Ed. Teide)

Dedica una part de l'obra a tractar sobre els tres regnats anteriors al de Pere el Gran (1276-1286),i una altra part, al regnat d'aquest rei. Es coneixen poques dades de l'autor de la crònica, però tot fa suposar que Bernat Desclot era un membre de la cort del rei i un fidel servidor seu.

La crònica comença dient:

Ací comença lo libre que·n Bernat Desclot dictà e escriví ...

I aquesta és l'única cosa que sabem de Desclot. La seva identitat no ha pogut ésser mai documentada ja que en l'extensa i detallada documentació del regnat de Pere el Gran no apareix ningú amb aquest nom. A més, contràriament als autors de les altres tres grans cròniques, la figura dels quals és constantment present en la seva obra, Desclot hi amaga qualsevol referència personal i només una sola vegada hi apareix com a testimoni directe dels fets que narra.

Amb tot, pel profund coneixement que demostra de l'entorn del rei Pere i dels documents de la seva cancelleria, Miquel Coll i Alentorn el va identificar amb Bernat Escrivà (1240-1288), que procedia d'una família establerta a Es Clot, al Rosselló, i a qui l'any 1283 Pere el Gran va nomenar tresorer reial, càrrec que va exercir fins a la mort del rei. I a qui posteriorment Alfons II va designar cambrer reial.

Tal i com ell mateix ens diu a l'inici del llibre, Desclot tracta en la seva crònica dels grans feits e de les conquestes que feeren sobre sarraïns e sobre altres gens los nobles reis que hac en Aragó qui foren de l'alt llinatge del comte de...

Així doncs, la comença explicant els esdeveniments que van propiciar el naixement de la confederació catalanoaragonesa i la continua amb els regnats dels, fins aleshores, reis de la confederació: Alfons I el Cast, Pere el Catòlic, Jaume el Conqueridor i Pere el Gran.

L'espai dedicat a cadascun d'aquests regnats és molt diferent i augmenta progressivament a mesura que s'apropa al regnat dels dos reis que li són contemporanis, el de Jaume I i, sobretot, el de Pere el Gran, al qual dedica el gruix de l'obra.

Sota el regnat de Pere el Gran, Desclot va viure uns moments dramàtics i decisius de la història de Catalunya: la intervenció catalanoaragonesa al regne de Sicília i la guerra contra França, el regne cristià més poderós del moment. Això és el que ens explica en una crònica que acaba dient:

Ací fineix lo libre del rei En Pere, dels bons feits d'armes que ell féu sobre sarraïns e altres gents, e com morí.

El protagonista: Pere II el Gran
Pere el Gran qui, segons Desclot:

fo lo segon Alexandre per cavalleria i per conquesta

és el protagonista de la Crònica de Desclot. Al seu curt però dens regnat va dedicar Bernat Desclot 94 dels 168 capítols de la seva obra.

Fill de Jaume I i Violant d'Hongria, Pere el Gran havia nascut a València entre els mesos de juliol i agost de 1240. Va fer-se càrrec de la corona amb trenta-sis anys i en va regnar nou, entre 1276 i 1285. Pere, I de Catalunya i II d'Aragó, havia rebut per herència només el regnes d'Aragó, de València i Catalunya ja que Jaume I havia segregat de la corona el regne de Mallorca, que havia deixat al seu segon fill, Jaume.

Amb tot, quan va rebre la corona l'infant Pere tenia ja una llarga experiència política i guerrera; havia estat procurador dels regnes i s'havia fet càrrec de la campanya de Múrcia i de les darreres lluites del seu pare contra els sarraïns. Estava casat amb Constança de Sicília.

Característiques de la Crònica

L'esperit cavalleresc
L'heroisme
La crueltat
El patriotisme i el consegüent sentiment antifrancès
Les descripcions i la recreació de les situacions

Crònica de Ramon Muntaner

Escrita entre 1325~ 1328, abasta el període històric més llarg. S'hi relaten els fets des de l'engendrament de Jaume I el Conqueridor (1208) fins a la coronació d'Alfons III el Benigne, l'any 1328: cent vint anys d'història. Com la Crònica de Jaume I, té tots els elements que la identifiquen amb un llibre de memòries en què el narrador és un dels protagonistes de les gestes que s'hi relaten, com ara l'expedició catalana a Orient comandada per l'almirall Roger de Flor. L'estil de la crònica desprèn un patriotisme abrandat.

(imatge extreta del llibre Llengua catalana i literatura 3r d'ESO. Ed. Teide)

Ramon Muntaner
Ramon Muntaner va néixer a Peralada l'any 1265 i va morir a Eivissa, d'on era governador, el 1336. Tal i com ell mateix ens explica, l'any 1325, al seixanta anys, instal·lat a la seva alqueria de Xilvella, a l'Horta de València, va iniciar la redacció de la Crònica que porta el seu nom:

Per què, vull que sapiats que con jo isquí del dit lloc de Peralada, que no havia encara onze anys complits, e con fiu aquest llibre e el comencé era en temps (la Déu mercè) de seixanta anys. Lo qual llibre jo comencé el quinzè dia de mais de l'any de l'encarnació de nostre senyor Déu Jesucrist mil e tres-cents vint-e-cinc.

Muntaner inicia la seva obra amb el naixement, i posterior regnat, de Jaume I. Aquest començament faria trontollar el principi de Muntaner segons el qual només explicarà allò que ha vist, allò de què ha estat testimoni i, quan això no sigui possible, se servirà només d'altres fonts d'informació que l'hi siguin contemporànies:

E per ço reconte aquestes coses que cascun sàpia que jo viu lo dit senyor rei e que pusc dir ço que d'ell viu e aconseguí, que d'àls jo no em vull entremetre sinó de ço que en mon temps s'és fet.

Ara bé, Muntaner salva aquesta primera dificultat dient-nos que justament comença amb el naixement de Jaume I perquè és el primer rei que va conèixer personalment:

Finalitat de la Crònica:

Muntaner, conscient i agraït d'haver estat un home de sort que ha viscut en primera persona uns esdeveniments històrics irrepetibles i d'haver pogut sobreviure als molts perills que se li havien presentat al llarg de la seva vida, en dóna les gràcies a Déu i escriu les seves memòries per fer-nos partíceps de tot allò que li ha tocat de viure:

E per ço com, entre els altres hòmens del món, jo Ramon Muntaner, nadiu de la vila de Peralada e ciutadan de València, és raó que faça moltes gràcies a nostre senyor ver Déus e a la Verge madona santa Maria e a tota la cort celestial, de la gràcia e de la mercè que m'ha feita, de molts perills que m'ha gitats he escapat, així de trenta-dues batalles entre mar e terra en què són estat, e de moltes presons e turments qui en ma persona són estats donats en les guerres on jo són estat, e per moltes persecucions que he haudes, així en riquees com en altres maneres, segons que avant porets entendre en los fets qui en mon temps són estats.

Característiques principals de la crònica:
El patriotisme:

a)Exaltació dels reis del Casal de Barcelona

b) Elogi de Catalunya i de la llengua catalana

La Crònica de Pere III el Cerimoniós

Crnològicament és l'última. Escrita entre 1349 i 1385 i motivada per la crònica del seu rebesavi, Jaume I, pot considerar-se un llibre de memòries en què el rei Pere inspira, supervisa i dicta el text als seus col·laboradors.

(imatge extreta del llibre Llengua catalana i literatura 3r d'ESO. Ed. Teide)

La crònica s'ocupa dels regnats de Pere III i el seu pare. A diferència de les cròniques anteriors, la de Pere III defuig el to èpic i abrandat, i relata els fets amb una aparent objectivitat, amb la qual es percep el caràcter polític del rei. Els dos grans temes que recull la crònica són la reincorporació del regne de Mallorca a la corona catalanoaragonesa i la guerra contra els nobles rebels de la Unió a Aragó i a València.

(imatge extreta del llibre Llengua catalana i literatura 3r d'ESO. Ed. Teide)
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la darrera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. En ella Pere III -que diu que vol que el llibre es digui Llibre en què es contenen tots los grans fets qui són entrevenguts en nostra Casa, dins lo temps de la nostra vida, començant-los a nostra nativitat-, explica en primera persona, 50 anys de la seva vida (entre 1319, data del seu naixemet, i 1369), 33 dels quals corresponen al regnat que va exercir al llarg de 51 anys.

Pere III el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós, rei d'Aragó, Catalunya, València i Sardenya, fill d'Alfons el Benigne i de Teresa d'Entença, hereva del comtat d'Urgell, va néixer a Balaguer l'any 1319 i va morir a Barcelona el 5 de gener de 1387. Va ser proclamat rei als 16 anys. Durant els primers anys del seu regnat va reintegrar el Regne de Mallorca a la corona d'Aragó i va haver de fer front al moviment de Les Unions. Més tard va pacificar Sardenya i es va enfrontar a Gènova, la gran rival de Catalunya en el comerç de la Mediterrània. Es coneix com la Guerra dels dos Peres el conflicte bèl·lic que va mantenir amb Pere I el Cruel de Castella al llarg de 11 anys. Pel que fa a la política mediterrània va reincorporar a la Corona els ducats d'Atenes i Neopàtria i va preparar l'annexió de Sicília.

Es va casar quatre vegades. En una curiosa coincidència amb la mort del seu pare, la seva darrera dona, Sibil·la de Fortià, enfrontada també amb els fills del rei, va abandonar-lo dies abans de la seva mort. Pere el Cerimoniós va morir a Barcelona el 5 de gener de 1387. Les seves despulles van ser enterrades en un mausoleu que ell mateix va aprovar al monestir de Poblet; l'acompanyen les seves tres primeres dones; la darrera, Sibil·la de Fortià, és enterrada a la catedral de Barcelona.

Protector de les arts i les lletres -poeta i historiador, va crear la universitat de Perpinyà, va fer traduir els clàssics, va protegir Francesc d'Eiximenis i va ser un defensor del lul·lisme-, va donar tota la seva biblioteca al monestir de Poblet. Durant el seu regnat es va construir edificis religiosos com ara el claustre de la catedral de Barcelona, Santa Maria del Mar i l'església del Pi, i edificis civils com ara el Saló del Tinell, el Saló de Cent, i les terceres muralles de la mateixa ciutat.

En temps de Pere el Cerimoniós es va crear un consell permanent de les Corts catalanes format per tres diputats de cada braç. Aquest consell restringit va rebre el nom de Generalitat de Catalunya.

Durant el regnat de Pere III comencen ja a entreveure's les primeres mostres de les crisis que desembocaran en la decadència medieval de la Corona d'Aragó.

Finalitat de la Crònica:
La Crònica s’obre amb un pròleg dens en forma de sermó el qual el rei atribueix a la bondat divina que hagi estat posat en un lloc tan alt i agraeix a Déu les gràcies que li ha donat: a l'igual que David, a qui Déu va deslliurar de Saül, d'Absalon i del poble, que s'havia alçat en contra seva, així la misericòrdia de Déu ha deslliurat Pere III i dels seus regnes de tots els seus enemics. El Cerimoniós escriu el llibre perquè els reis que el succeeixin prenguin exemple que en llurs tribulacions, deuen esperar e confiar en lo llur Creador, de qui vénen tots béns, victòries e gràcies.

Autoria:
Pere el Cerimoniós va començar a escriure personalment la Crònica l'any 1349. Posteriorment el treball va ser encomanat a Bernat Descoll, un oficial reial. Entre la correspondència del rei hi ha una carta del rei a Descoll de data 8 d'agost de 1375 en la qual el Cerimoniós li diu que ha llegit els tres primers capítols i quins són els detalls que cal afegir-hi. També li ordena que completi el capítol quart i que escrigui el cinquè.

Pere el Cerimoniós va morir sense veure enllestida la seva Crònica. El seu fill Joan I el Caçador va procurar que aquesta fos acabada. Amb aquesta finalitat va promulgar tres ordres perquè se li pagués a Descoll la feina que estava fent. Amb tot, Descoll també va morir sense acabar-la. A la seva mort, se'n va fer càrrec el rei Joan, que va ordenar que li fossin enviades totes escriptures tocant les dites cròniques.

Informació extreta de la web "Les quatre grans cròniques medievals catalanes http://www.xtec.cat/recursos/catala/croniques/index.htm

ACTIVITATS:

1. Després d'haver llegit la informació anterior, digues en quines cròniques es narren els fets històrics següents:

a) Conquesta de Mallorca (1229)
b) Incorporació de Sicília a la corona catalanoaragonesa (1262)
c) La batalla de Muret(1213)
d) Conquesta de València (1238)

2. Llegeix l'inici del capítol I de la Crònica de Ramon Muntaner i reescriu-lo en la llengua actual.

"E estant jo en una alqueria mia per nom Xilvella, que és en la Horta de Valencia, e dorment en mon llit, a mi venc en visió un prohom vell vestir de blanc qui em dix:
-Muntaner, lleva sus e pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vistes que Déus ha fetes en les guerres on tu és estat, com a Déu plau que per tu sia manifestat".

Jaume I, les primeres memòries d'un rei. Fundació videoteca dels Països Catalans.40min.

Les quatre grans cròniques from ostrolica

PRIMERES ERRADES

(imatge de google imatges)

Hola "tenirs que"! I algun que altre "haver de" correcte!

Uix, me n'he adonat (res de donar-me compte!!- erradaaaaa) que havíem de fer els exercicis de les primeres errades i no havia penjat el document.

Me n'havia oblidat completament! Aquí el teniu! 

VOSALTRES PODEU! NOMÉS CAL UNA MIQUETA D'ESFORÇ!

(imatge de google imatges)






Exercicis del Quadernet 1r. Primeres errades de l'Ed. Text- La Galera.
primeres errades

DEURES ORACIONS NADAL. REFORÇ COMPLEMENTS VERBALS

(imatge de www.leblogdaliaslili.fr)

  

AQUESTS DEURES ESTAN POSATS AMB ANTERIORITAT PERQUÈ ELS FEU ABANS DE VACANCES (ELS PODEU IMPRIMIR) I DESPRÉS GAUDIU D'ELLES! 

SINCERAMENT, MOLT BON NADAL!!!!!

1.      Analitzeu  sintàcticament en forma d’arbre:

- Plou molt avui

- Tots i totes vam sortir molt contents del cinema.

- Una avaria informàtica col·lapsa el cel d'Europa.

- Els dilluns, el veí de la meva estimada germana organitza unes festes multitudinàries a casa seva.

- En Joel farà una entrevista als jugadors de futbol i al seu entrenador a l'estadi.
- Els alumnes i les alumnes de primer curs de batxillerat de la meva classe parlen molt a l'hora de la matèria de català

2.       Digues quin tipus de complements són els subratllats:

a) Renunciarà a tots els seus béns.

b) Hem arribat a casa     en mala hora.
c) Ve de cal metge      sense recepta.
d) En Miquel caminava    amb una noia desconeguda.
e) Els gossets jeuen dins la senalla.
f) T’adones del que has fet?
g) Tens la documentació   al despatx?
h) Ens hem oblidat de les postres!
i) El visitant estigué interessat    en tots els quadres.

j) La mainadera es ventava desesperada   al balcó del casalot.
k) En Quico semblava una fera salvatge.
l) Estan baldats de tanta feina.
m) Caminava mig perdut    pel passadís de l’hospital.
n) El grupet de la dreta són les infermeres del teu pare.
o) Vares arribar a casa regirat per la situació.
p) Les ocells volen baixos     avui vespre.

q) Escriu la redacció   al mestre
r) Explicava contes    als nens
s) Renta la cara    a n’Aina
t) En Joan només té un bolígraf
u) La pagesa collia fruita.
v) El torrent baixa ple.
w) Escriu a  la teva mare
x) Escriu la postal
y) La cuinera feia pollastre rostit
z) Anàrem a la plaça
a) Érem al cinema
b) Veníem de Barcelona
c) Ningú no renunciava al premi final
d)Va bé acostumar-se a fer esport
e) Només parlen de futbol
f) Pensa a donar menjar als animals
g) Ets massa gelós per ser només el seu company.
h) Es dediquen a la venda de llibres vells
i) No sap jugar a cartes
j) Es recorda de l’excursió
k) No han pagat la mesada   a les treballadores.
l) Parlen de nosaltres
m) Pensem en totes les coses
n) Aquell infant duu tacat   el jersei.
o) Tots vàrem renunciar a la festa de fi de curs
p) Telefonem la Maria!
q) Aquella dona sembla la teva amiga.
r) No sé si m’arriscaré a passar
s) Sempre s’oblida dels problemes

t) El professor escoltava atentament     els alumnes.

u) Hem saludat l’àvia  molt ràpidament

v) Caldrà portar el nen    al metge

SUBJECTE

1.LLegeix les frases següents. Indica si la paraula "roure" és el nucli d'un subjecte.

- El roure és un arbre majestuós.
- El roure del bosc de can Mateu era el primer que es veia.
- Vam veure l'únic roure que no s'havia cremat.
- Quina alegria veure un roure tan alt i verd!
- Els jardiners van plantar un roure al fons del parc.
- El roure marcava el límit de les terres de can Mateu.

2. Digues si els conjunts subratllats són el subjecte del verb marcat .

- La raó era seva.
- Ahir vam recórrer totes les botigues del carrer Gran.

- Sota el pseudònim de Víctor Català s'amagava una dona escriptora.
- La Maria no hi estava gens a favor.
- Això sembla el més interessant de la reunió.

3. Digues si el conjunt subratllat de cada frase fa de subjecte.

- La noia passava per la porta principal.
- M'agrada molt el pa amb tomàquet.
- Aquell anell passava de pares a fills.

- Vam enviar-los un telegrama.
- Entraven trens cada cinc minuts.

4. Assenyala les frases en què el conjunt subratllat (amb el nucli "préssecs") fa de subjecte.

- M'agraden els préssecs a l'estiu.
- A l'estiu menjo préssecs.
- Els préssecs madurs són molt més gustosos.
- Haurem de comprar préssecs per al pare.
- Aquest any vénen tard els préssecs.

COMPLEMENT DIRECTE (CD)

1. Digues si el conjunt subratllat fa de complement directe.

- Jo porto un anell al dit del mig.
- M'agraden les joies senzilles.
- Beveu molta aigua!
- El professor escoltava atentament els alumnes.
- El professor escoltava atentament els alumnes.

2. Fes el mateix que a l'exercici anterior.

- Caldrà portar el nen al metge a veure què li passa.
- No ens va sortir bé la confitura de poma i la vam haver de llençar.
- Plovia a bots i barrals.
- M'encanten les flors vermelles.
- M'han regalat tres poms de flors.

3. Fes el mateix que als exercicis anteriors.

- Els nens s'estan menjant el pastís a grapats.
- Quan hem arribat hem saludat l'àvia.
- El teu amic, l'hem vist quan sortia!
- El teu amic se'n va al Canadà.
- Les salamandres habiten les aigües pures.

COMPLEMENT INDIRECTE (CI)

1. Assenyala els complements indirectes.

- Portarem joguines als nens.
- Comprarem llibres per als teus cosins.
- La pel·lícula presentava la vida dels camperols.
- A la Maria, li regalarem una bufanda per Nadal.
- Escriurem la carta als Reis.

2. Fes el mateix.
- Van portar la carta al director.
- He acompanyat la mare a l'hospital.
- A nosaltres, ens regalarà música.
- Portarem flors al cementiri.
- Li agrada escoltar música als matins.

3. Reconeix els CI d'aquest fragment. Digues si els conjunts subratllats són CI o no.
Per jugar a escacs, les persones han inventat al llarg dels temps sistemes prou enginyosos. S'enviaven partides per correu a l'oponent, sovint per telegrama i tot. Al segle XII, sabem que els reis d'Anglaterra enviaven als reis de França les partides a través del Canal. Donaven a missatgers especials els sobres lacrats amb les jugades xifrades. Una partida podia durar anys.
Avui dia, l'ús d'Internet permet jugar amb algú a l'altra punta del món en temps real i enviar al contrincant de forma immediata la jugada. Allò que continua igual és el temps invertit per pensar una jugada.

COMPLEMENTS

1. Digues quina funció fa cada conjunt.

- El noi va posar un cartó de suc i una cullera de plàstic a la safata.

- Un home dormia agafat a l'ase, a la vora d'un dels camins que porten a Tunis. Somniava l'abundància que Déu negava al seu poble, on durava la secada i el bestiar moria o naixia mort.

ATRIBUT

1. Identifica les frases que tenen un atribut. Marca l'atribut.

- La noia estava ben quieta per fer la foto.
- Si no és a París, no sé pas on deu haver anat.
- Semblava de seda, de fina que era.
- Ha estat el teu amic qui ho ha denunciat.
- Era ben lluny de casa seva.

2. Fes el mateix.

- Ara són les dotze de la nit i cal anar a dormir.
- M'agrada aquesta hora de la nit.
- Toquen les dotze i hi ha silenci.
- Em sembla impossible tanta quietud.

- Sempre, és el moment de la nit més esperat. 

3. Fes el mateix.

- El rellotge és d'or.

- En Joan és metge.

- Em compraré un rellotge d'or.

- Aquesta noia viu tranquil·la.

- Ella és qui ens ha obert.

COMPLEMENTS

1. Identifica els complements.

Una vegada era una dona que, recolzada a la soca d'una figuera, llescava pa; i va pegar tan bella estrebada amb la ganiveta que, a més del pa, es va partir ella pel mig i va tallar de part a part la soca de la figuera i tot. Mireu si és molt!
I qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
                                              (Rondalles del Montserrat- Pau Bertran i Bros)

2. Identifica les funcions dels conjunts subratllats.
L'Stanley va ser el primer d'acabar. Va escopir al clot i se'n va anar a dutxar-se i a canviar-se de roba. Havien passat tres dies de la bugada i, per tant, fins i tot el recanvi net era brut i suat. L'endemà aquesta seria la seva roba de treball i li rentarien l'altra.
No trobava cap explicació de per què en Zero havia cavat el seu clot per ell. En Zero ni tan sols n'havia tastada cap, de pipa.
(LOUIS SACHAR. Clots)

COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL O PREPOSICIONAL (CRV o C. PREP.)

1. Identifica els complements de règim verbal. Assenyala els CRV o C. Prep.
Recorda que aquest complement s'introdueix per una preposició que el verb exigeix (regeix).

preposició A: acostumar-se, dedicar-se, exposar-se, arriscar-se...
preposició DE: parlar, oblidar-se, adonar-se, penedir-se, recordar-se...
preposició AMB: avenir-se, acarar-se, acarnissar, fer-se, conformar-se...
preposició EN: pensar, complaure's, confiar, consistir, creure, afanyar-se...

- Van accedir als resultats de les proves.

- Pensaven en qualsevol cosa menys en la feina.

- Regalarem roses als visitants.

- No es recorden de nosaltres i no vindran.

- El president es referia a les solucions possibles.

2. Assenyala els CRV o C. Prep.

- Es van comprometre en un pacte estranyíssim.

- Ho ragalarem a beneficiència.

- El producte de la venda es dedica a beneficiència.

- S'ha acostumat al fred i a la calor.

- Està molt entossudit en aquesta idea. 

3. Assenyala els CRV o C. Prep.

- Tan sols pensen a guanyar diners fàcilment.

- La prova consisteix en una llista de preguntes.

- Portarem el bestiar a la fira.

- No n'havia cap més en tota la botiga.

- Es referia a tota la gent que ha vingut.

4. Completa les frases següents amb una de les preposicions següents: A, DE, EN, AMB. Els complements que introdueixen són tots complements de règim verbal.

Recorda les regles següents de canvi i caiguda de preposicions en el complement de règim verbal.

1) Davant d'un infinitiu només hi podem posar A o DE. Cal canviar, doncs, EN i AMB per A o DE. Exemple: Penseu en el resultats. Penseu a treure bons resultats.

2) Davant d'una conjunció QUE no podem posar cap preposició. Exemple: Penseu en els resultats. Penseu que cal treure bons resultats.

- Va atrevir-se ___ saltar.

- Es conforma ___ que vingui demà.

- Estic d'acord ____ tot.

- Estic d'acord ____ que porti les postres.

- Penseu ___ tornar els llibres de la biblioteca.

- Es van penedir ___ tot el que havia fet.

5. Fes el mateix.

- Tan sols pensen ___ divertir-se.

- Cal comprometre's ___ complir els mínims.

- No es va atrevir ___ contradir-lo.

- Ja s'adonaran ___ que no és ell qui ho ha fet.

- Estava d'acord _____ tot.

- No es conformava ____ rebre la meitat de l'herència.

6. Completa les frases següents. Cal que tinguis en compte el canvi i caiguda de preposicions, per tant, pot ser que no s'hagi d'escriure res en alguna de les frases.

- Vam oblidar ___ que la festa era diumenge.

- Sempre ens exposem ____ trobar un forat negre.

- No us he de burlar ___ les persones febles.

- Us heu d'acostumar ____ que algú us ho faci.

- Vacil·lava ____ les seves decisions.

- Dubtava ____ recollir-ho amb la mà.

COMPLEMENT PREDICATIU (C. PRED.)

1. Identifica el complement predicatiu.

- La Maria estava cansada.

- La Maria arribava cansada.

- En Pau es va fer ric.

- Es va tornar groc de cop.

- Semblava espavilat.

2. Fes el mateix.

- Portava les sabates noves.

- Se'n va anar capficat per les notícies.

- Això sembla possible.

- Ell sempre es mostrava distant.

- En Pere s'ha posat bo en saber-ho.

3. Fes el mateix.

- Aquella bèstia s'ha tornat boja d'estar en una gàbia.

- Ens troba ben ridículs vestits així!

- Ens ha trobat un hotel per a les vacances.

- En Pau es considera un superdotat.

- Es va quedar ben parada!

EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (C.C.)

1. Reconeix els complements circumstancials.

Els complements circumstancials expressen matisos i circumstàncies de l'acció del verb. Els matisos que expressen solen ser de lloc, de temps, de mode o manera i de quantitat. També poden expressar altres factors de l'acció com els d'instrument, companyia i d'altres.

Exemples : Avui fa sol. (temps)
Ho va fer molt bé. (manera o mode)
Viu molt lluny. (lloc)
Ho va tallar amb les tisores. (instrument)

1. Reconeix el C.C. i digues de quin tipus es tracta. CCM: de mode;  CCLL: de lloc; CCT: de temps

- Avui he anat a comprar sabates.

- En aquest racó de món no en trobarem.

- Escrivia molt bé i va guanyar el premi.

- El dilluns, els teatres no solen fer funció.

- Viu a l'altre costat del poble.

- Aquest noi és així .

2. Assenyala el complement circumstancial.

- La noia caminava a poc a poc.

- Va arribar cansada.

- Va caure damunt una cadira.

- Va descansar durant una bona estona.

- Va tornar a marxar refeta.

RESUM

1. Escriu la funció que fa cada conjunt subratllat de les frases següents.SUBJ: subjecte; CD: complement directe; CI: complement indirecte;ATR: atribut; CRV: complement de règim verbal; CPRED: complement predicatiu; CCL: c. circums. de lloc; CCT: c. circums. de temps; CCM: c. circums. de mode o manera

La meva tia viu a la muntanya.
Sempre arriben cansats.
M'agraden els ocells de bosc.
Farem un recull de cançons de festa.

No s'avenia amb el seu germà.
Vam portar el que teníem a la Maria.
L'any passat va ploure molt.
De tan cansats caminàvem a poc a poc.

2. Fes el mateix.

No ens vam posar gens nerviosos.
Sempre ens llevem molt aviat.
Una forma d'avançar són els exercicis.
Volem anar a Mallorca.
Ara els petits d'abans ja són nois grans.
Aquell amic teu s'ha tornat molt antipàtic perquè no em saluda.
Per sopar menjo pa amb tomàquet.
Aquell noi no para de parlar de futbol a tota hora.