(imatge de google imatges)
hOLA lectors i lectores de 1r de BAT!
Bé, avui us vull explicar el que sento quan llegeixo...
Llegeixo pel mateix pel que abraço els altres, passejo a la vora de la platja, menjo xocolata o converso amb les meves amistats: m'agrada, gaudeixo fent-ho i em senta tan bé ...
Llegir és una cosa íntima que envolta, transforma com l'abraçada. El lector entra a la història com a l'aigua: de cap. I el cap arrossega el cos a viure totes les sensacions que espera en aquest mar d'imaginació i tinta que és el llibre.
Troba un personatge que li dóna la mà i l'acompanya fins a l'interior del seu habitatge. Li ensenya com viu, amb qui es relaciona habitualment, quins són els seus desitjos o aspiracions. A poc a poc, va donant les pistes necessàries per a situar-lo en aquest món del qual forma part d'una manera genuïna.
El lector està completament immers en la vida del personatge: sap que les estovalles de la seva taula són blaves, que els divendres fa galetes de gingebre per a la Marina, que voldria besar-la i que ella ho recordi, que aspira a conquistar-la amb els seus dolços cada cap de setmana encara que sap que Marina no el reconeixerà per causa de l'alzheimer.
Llegir crea un vincle afectiu amb el personatge que porta a comprendre i a identificar-se amb ell. Després de la lectura, el lector surt de la història transformat. Al seu voltant té punts de vista diversos que abans no tenia, s'ha enriquit com ho fan d'estimació les abraçades. Abraçar modifica el temps ... Llegir també... el fa més feliç!
Amb això us vull dir que heu de llegir per plaer, heu de trobar aquell llibre que us va a mida, a la mida del vostre peu, perquè cap peu és diferent. A alguns els agradarà més dur unes sabates de còmic, uns altres de novel·la negra, uns altres d'amor, etc.
Per aquest motiu m'agradaria trobar el sistema per poder avaluar-vos alhora que puguéssiu triar lliurement una lectura. Però de moment encara no sé com unir aquestes dues premisses, no puc llegir 180 llibres, tants com alumnes tinc. I, per tant, arribarem a un terme mig.
He decidit donar-vos l'opció de triar entre alguns llibres la vostra lectura, la d'aquest tercer trimestre. No cal que la classe es posi d'acord per arribar al consens sobre quin únic llibre trieu dels quatre. Cadascú de vosaltres pot agafar el que vulgui, independentment d'allò que faci el seu company o companya de classe.
Les lectures són les següents:
1. Jaume Cabré. Senyoria.
2. Trecy Chevalier. La noia de la perla.
3. Carme Riera. L'estiu de l'anglès
4. Sergi Pàmies. Sentimental.
5. Quim Monzó. Guadalajara
6. Isabel Clara Simó: Raquel
7. Andreu Martín: Flanagan de luxe.
8.Laura Gallego: Memòries d'Idhun. La Resistència I.
9.Cornelia Funke: Cor de tinta.
Només una indicació més, "Raquel", "Flanagan de luxe", "la noia de la perla" o "sentimental" són més recomanables per a aquells o aquelles que habitualment no llegiu i us costa una mica més. Des del meu parer,"Senyoria" és la que té un nivell més alt.
Les últimes quatre lectures no són pròpiament potser per a la vostra edat, perquè són per a lectors més juvenils, però les he posat perquè de tant en tant a tots ens agrada de tornar a mirar amb aquells ulls de nen o nena les coses i estan plens d'imaginació, sobretot els dos primers. Jo confesso que els he llegit de gran i m'han enganxat!
Ara us les presento una a una o ho fan els seus protagonistes perquè decidiu bé:
1. SENYORIA
Jaume Cabré
(imatges de google imatges)
Ed. Columna Jove
ISBN 978-84-9932-047-2
El Protagonista de "Senyoria" és Rafel Massó, el regent civil de la Reial Audiència de Barcelona, home molt poderós, influent, que ha lluitat per aconseguir un lloc destacat a la Societat borbònica de la Barcelona de finals del XVIII i que no dubta ni un moment a carregar-se tot allò que li pugui impedir de conservar la seva posició econòmica i social. L'altre protagonista és l'Andreu Perramon, acusat injustament d'un crim que no ha comès. Aquest haurà de demostrar la seva innocència.
Així, el senyor Rafel Massó per salvaguardar la seva posició, no dubtarà a enviar a la forca un innocent, acusant-lo de l’assassinat d’una cantant lírica francesa que pocs dies més tard havia d’actuar davant del rei. Però els esdeveniments es giraran en contra del Regent, en descobrir-se la seva implicació en un altre assassinat que va pels homes… que també poden delinquir. … La justícia humana és injusta per definició.”. “La justícia sempre tenia a Déu a la boca; excepte en el moment de prendre decisions, que si no depenen de la digestió pesada de l’oïdor es devien a un codi mecanicista basat en la no correspondència fatal entre culpa i falta.” El protagonista, en Rafel Massó, és un jutge que es nega a ser jutjat, un espòs infidel a qui traeixen, un assassí extorsionat, un home cruel e impassible a qui la mala consciència no deixa dormir, un amant dels estels i de les dones, inassolibles.
Com ell, la resta dels protagonistes tenen el seu propi món i trets diferenciats que els fan únics; són complexes i evolucionen al llarg de la novel·la. Donya Mariana, la senyora de sa senyoria, és una creient fervent però alhora lluita per defensar el paper de la dona dins d’una confraria dominada pels homes.
Mme. Desflors, el russinyol d’Orleans, “una dona opulenta, inacabable, grandiosa, no tant pel seu volum estricte com per l’aurèola i el posat que adoptava” i també “una extraordinària fornicadora”, “una dona excessiva que s’ho passava bé deixant-se admirar el cos... que advocava per la llibertat d’esperit i de moviments”.
L’Andreu Perramon és un jove poeta enamorat de l’aire, de la poesia; un innocent que escriu versos sobre la llibertat i acaba empresonat .
Mossèn Joan, impacient, malparlat, conscienciós a la seva professió, subornat pel bé de la rectoria.
Personatges principals:
- Rafel Massó: Regent Civil de la Reial Audiència de Barcelona.
- Andreu Perramón: jove músic i poeta acusat injustament de cometre un assassinat.
- Nando Sorts: amic de l’Andreu que marxa de Barcelona per unir-se a l’exèrcit.
- Elvira: és l’amant de Don Rafel amb qui comparteix dues tardes setmanals de passió. Malauradament el Regent és molt poca cosa pel seu voraç apetit sexual, i la resta de les tardes satisfà la seva voracitat amb joves millor dotats per complaure-la.
- Gaietana Baronessa de Xerta: amor impossible de Don Rafel, a qui aquest observa clandestinament des del despatx de casa seva.
- Donya Marianna: esposa beata i casta de Don Rafel, més casada amb Déu que amb el seu propi espòs.
- Ciset: antic masover de Don Rafel a qui arreglava un jardí que és l’enveja de tothom, i on va amagar una sorpresa inesperada pel seu amo.
- Marie de l’Aube Desflors: cantant lírica francesa assassinada misteriosament després de compartir una nit de sexe amb l’Andreu.
- Jerónimo Manuel Cascal de los Rosales y Cortés de Setubal: Cap de la policia de Barcelona. És un conspirador sense escrúpols que aprofita la més mínima errada de Don Rafel per treure’n el major benefici possible sense cap mirament.
- Monsieur Vidal: pianista de la Desflors i... culpable del seu assassinat.
Tracy Chevalier
(imatges de google imatges)
MAGRANA EDICIONS
EAN: 9788498670448
La noia de la perla és una novel·la inspirada en un quadre del pintor holandès Johannes Vermeer. L’autora desenvolupa una història on predomina la passió per l’art, l’amor i la vida. Amb una estructura lineal i senzilla, la novel.la constitueix un retrat viu i detallista de la ciutat de Delft durant la segona meitat del segle XVII. Una ciutat on impera un ordre social estricte, que divideix catòlics i protestants, rics i pobres, amos i criats.
Tanmateix, la mirada curiosa, intel·ligent i sensible d’una jove minyona, la Griet, envers la pintura, farà trontollar, ni que sigui temporalment, aquest món ple de normes i regles.
La novel.la es llegeix molt bé. La prosa de Tracy Chevalier és planera i detallista i aconsegueix submergir-te en el món quotidià d’una minyona que ha d’anar a comprar cada dia al mercat, i s’ha d’encarregar de les dures tasques de la llar (netejar, cuinar, fer la bugada, estendre la roba, cosir…).
Sotmesa a la rígida mirada de la mestressa de la casa, es reflecteix el petit món de tensions, enveges i recels que vivien els criats dins de les cases on servien. Només les tasques amagades que haurà de fer, ajudant al pintor en el seu taller, alliberen la Griet d’un entorn mesquí i rutinari. La Griet és una jove humil, però amb una sensibilitat especial, que poc a poc es guanya la confiança del seu amo i establirà amb ell una relació molt particular.
Les diferències socials, les tensions religioses, l’atracció per l’art, el despertar de la sensualitat… són temes que impregnen tota la novel.la. Com autèntics espectadors d’una pintura, amb la lectura de La noia de la perla, assistim a un espectacle gens majestuós; ans al contrari, la intimitat, el petit detall, les paraules no pronunciades, són els ingredients bàsics que fan que tot el que llegim ens enlluerni com la perla que la jove llueix en el seu quadre.
3. L'ESTIU DE L'ANGLÈS
Carme Riera
(imatges de google imatges)
Ed. PROA. EDICIONS LA BUTXACA ISBN 978-84-9930-109-9
Contraportada:
Vostè parla anglès? Recorda quin mètode va seguir per aprendre’n? O potser no en sap i, malgrat intentar-ho, mai no ha passat d’”I love you…” Tant si en sap com si no, aquesta novel·la l’interessarà i se sentirà còmplice de la seva protagonista, una agent immobiliària de Barcelona, cansada de comprovar com el seu desconeixement de l’anglès entrebanca la seva aspiració d’ascens professional. Per això decideix sacrificar les vacances d’agost, s’inscriu en un curs d’immersió, viatja fins a un poble perdut d’Anglaterra i s’instal·la a casa de la professora Grose, una dona peculiar que viu aïllada al mig del camp".
La Laura treballa en una immobiliària de Barcelona, i cansada de comprovar com el seu desconeixement de l’anglès entrebanca la seva aspiració d’ascens professional, decideix dedicar les seves vacances d’agost, per inscriure’s en un curs d’immersió. Així que, viatja fins a un poble perdut d’Anglaterra i s’instal·la a casa de la professora Grose, que viu aïllada al mig del camp. Aquesta, però, té uns mètodes molt peculiars perquè la seva alumna aprengui la llengua anglesa.
Instal.lada al cassalot solitari de la seva professora, la peculiar senyora Grose, aviat descobreix que el mètode utilitzat per ella va més enllà de la fèrria disciplina. La convivència de les dues dones genera una tensió que ens arrossega primer a la intriga i després al terror
Sergi Pàmies
(imatge de google imatges)
Quaderns Crema
ISBN 84-7727-15-6 ISBN-13: 978877271352
" «L'home que fa un moment ha dit: 'Vaig a comprar tabac' no tornarà mai més a casa seva» és la primera frase d'una història que combina el drama, la comèdia i l'acció per descriure l'experiència accidentada d'un home que fuig. El ritme trepidant i la utilització d'elements fantàstics –que contrasten amb una prosa precisa i realista– atrapen el lector, que segueix les peripècies del rpotagonista amb una barreja d'estupefacció i d'angoixa. Amb Sentimental, Sergi Pàmies porta al límit les virtuds que li han estat unànimament reconegudes als seus llibres anteriors i ens ofereix una novel·la fascinant, amb brillants canvis d'escenari i una profunda descripció d'estats d'ànim." (Extret de la contraportada)
“Sentimental” és una novel·la breu que a grans trets, explica la història d'un home en recerca de la seva identitat real, allunyada de la família i la quotidianitat. Es divideix en sis capítols, i cadascun d'aquests en vàries “escenes”.En aquesta novel·la es barregen trets realistes amb altres característiques introspectives, psicològiques, detalls de ficció i inclús aspectes que resulten inversemblants i absurds. Sergi Pàmies intenta transmetre un “sentimentalisme” molt allunyat dels cànons estètics habituals. Fa una narració objectiva, malgrat ser aquesta en tercera persona. Molts cops es limita a tractar el desenvolupament dels fets de manera “freda”, descrivint únicament el que ocorre, la qual cosa aporta molts detalls a la descripció.
Al principi de l'obra Pàmies introdueix una citació que, com es veurà més endavant, resulta força transcendental. Diu el següent: “Sabem que l'imant atreu la magnetita, però ignorem si la magnetita també atreu l'imant o hi és arrossegada contra la seva voluntat.” Atribuït a un metge àrab del segle XII.
És a dir, la qüestió de partida del llibre és si una persona és capaç de sobreposar-se al seu destí o si aquest l'arrossegarà inexorablement durant tota la seva vida, per la qual cosa aquesta deixarà de tenir sentit. És una mica aquesta reflexió la que intenta fer Pàmies per mitjà del seu personatge principal a “Sentimental”, un home sense identitat.
D'aquest personatge només sabem, a priori, que és fumador, i que un dia va sortir de casa a comprar tabac i no va tornar-hi mai més. Tot girarà entorn a aquest home que, per diferents circumstàncies, no tornarà a casa seva, malgrat haver sortit només a comprar tabac, malgrat tenir una vida establerta a Bèlgica i una dona i una filla, de les quals gairebé no en sabrem res més. Aquesta situació inicial és, si més no, impactant.
La llarga odissea d'aquest protagonista, que després adoptarà la falsa identitat de Lourenço Oliveira, després d'haver patit un accident d'avió, d'haver sobreviscut, d'haver escapat d'un hospital i d'haver viatjat al Brasil amagat en un vaixell mercant és absurda i irònica. I l'Oliveira patirà altres problemes, fins i tot serà adduït per uns ens extraterrestres.
Indubtablement, Sergi Pàmies es proposa aquí, a “Sentimental”, d'abordar algunes de les emocions més freqüents en les persones d'una manera totalment original, deslligada de qualsevol tòpic (amor apassionat, mort com a dolor, amistat incondicional).
Podem dir que el tema principal de la novel·la és una reflexió sobre la condició humana i el destí, tot i que aquesta reflexió està disfressada per moltes descripcions detallistes que de vegades freguen l'absurd.
Sergi Pàmies aborda primerament el tema de la mort, a la qual es veu gairebé sotmès el protagonista en patir un accident d'avió del qual se salva miraculosament. Llavors inicia un viatge cap a l'eternitat de la mort, que l'autor també descriu invariablement, del qual finalment el protagonista retorna per continuar la seva vida.
El tema amorós apareix sempre, és una constant al llarg de la novel·la. Pàmies ens descriu com el futur Oliveira estima (o estimava, això mai s'aclareix) la seva dona i la filla, com eren una família feliç. També descriu l'amor entre dos doctors de l'hospital de Porto. Posteriorment, l'Oliveira s'enamora un altre cop, al Brasil, de la dona que anuncia els vols a l'aeroport, de nom Iris. L'amic de l'Oliveira, qui li proporciona la identitat falsa i l'amaga en el vaixell, el cuiner Horacio, també té una família i s'estima la seva dona, la Lúcia.
El tercer tema destacat és l'amistat. L'amistat que més fortament s'estableix (i gairebé la única) a la novel·la és entre l'Oliveira i l'Horácio, que serà trencada finalment per l'adducció de l'Oliveira.Un subtema destacat (sobretot al final de la novel·la) és la valoració sobre el nucli i la institució familiar que fa Sergi Pàmies. L'Oliveira, de fet, ha abandonat a dues famílies, dues dones, una filla que necessitarà tractament psiquiàtric i que acabarà guanyant una important competició d'atletisme sense ni tan sols pensar-ho i rebent les caloroses felicitacions del món sencer, una noia que acabarà pensant en la glòria i enfonsant-se de nou en la timidesa, mentre l'Oliveira la mira a distància des del seu estat insensible de l'adducció, i mentre ella només es veu amb cor de respondre als periodistes, amb les emocions que acaba de sentir, els records que està evocant, aquest estat en el que es troba després de córrer cent metres en deu segons,“No es pot descriure amb paraules”.
Entre l'inici de la novel·la (el protagonista va a buscar tabac) i el final (la seva filla bat el rècord dels cent metres) passen deu anys.
És simplement la narració d'una vida atípica, la de l'Oliveira, que comença amb dona i filla a Brussel·les i acaba tot sol, amb unes xancletes que fan pampallugues, contestant preguntes mentals d'ens extraterrestres tímids i anticompassius.
L'autor no pretén mai defensar la postura i les decisions que pren l'Oliveira, però tampoc les critica. Simplement, les explica. Aquest punt de vista és perfecte per dues coses; primer, per suscitar l'opinió del lector, que no li ve donada per endavant; i segon, per crear expectació i acabar amb un final inversemblant o sorprenent.
I per finalitzar ens podem preguntar: l'Oliveira aconsegueix fugir del seu destí? Aconsegueix escapar per complet de tot el que està prefixat i forjar-se una nova vida lluny de casa? O, per contrari, viu esclau del record? Sent remordiments quan gairebé veu córrer la seva filla? Li sap greu haver-se allunyat de la Iris per col·laborar amb els ens? És el seu viatge sense sentit una recerca d'ell mateix que no el durà enlloc? Quin és el sentit de tot plegat? Això és una reflexió que Sergi Pàmies deixa oberta a cada lector.
Personatges:
- L'home que va sortir a comprar tabac (Lourenço Oliveira): protagonista de la novel·la. No sabem gairebé res del seu passat. El seu caràcter no és descrit rofundament. Un dia, sense saber-ho, inicia un viatge que no té tornada. De Brussel·les a Porto. De Porto a Río de Janeiro. De Río a l'espai dels ens interseccionats. En aquest home sembla imperar la raó. Malgrat això, està sempre molt influït pels sentiments- Nelson Horácio: cuiner del vaixell on s'amaga l'Oliveira, i posteriorment el millor amic d'aquest, qui li proporcionarà una nova feina, un lloc on viure i una nova identitat a Río de Janeiro. No sabem si l'Horácio se sent decepcionat quan el seu amic és adduït pels extraterrestres. La seva dona es diu Lúcia. Tenen tres fills.
- Lúcia: esposa de l'Horácio. Es silenciosa, d'una timidesa que contrasta amb el seu caràcter aparentment alegre. Fa un cafè molt bo.
- Antunes: és el cap de l'Oliveira en la feina que troba a Río. És un home taciturn, insensible i incapaç de mostrar qualsevol sentiment. Malgrat això no és mala persona, ni molt menys. L'Oliveira arriba a apreciar-lo. El maten a trets per accident.
- Iris: treballa a l'aeroport de Río, únicament anunciant els vols (alguns d'ells falsos). Ho fa perquè té una veu extremadament bonica. L'Oliveira s'enamora de la seva veu i, a base d'insistir, l'Iris acabarà sent la seva companya sentimental.
- La filla de l'Oliveira: és una atleta belga de la qual desconeixem el nom i la vida, majoritàriament. Sabem que va batre el rècord dels 100 metres en deu segons. La seva mare la veia per la televisió, amb el Phillip, el seu company. El seu pare escoltava la narració de l'esdeveniment en algun lloc de l'espai, amb els ens interseccionats.
- Els ens interseccionats: són uns organismes o ens, simplement, que addueixen l'Oliveira perquè se senten atrets per les seves xancletes de colors amb llums, que li havia regalat l'Iris. Són molt tímids i rebutgen l'autocompassió.
- El cambrer de l'hotel: és un personatge terciari (només apareix dues vegades). Malgrat això té una peculiaritat, i és que sabem per què se'l va trobar mort l'Oliveira, quan encara no es deia Oliveira i buscava tabac: algun marit gelós l'havia mort a trets amb una pistola amb silenciador.
Per saber-ne més:
5. GUADALAJARA
Quim Monzó
(imatges de google imatges)
Quaderns Crema, Col·lecció Mínima Minor, 65
ISBN: 978-84-7727-293-9
«Els detalls d'observació són magnífics. Un gest d'un personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre l'ambient d'un bar de poble, donen vida a històries en què l'element metafòric o surrealista ha desplaçat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels apòlegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pànics. Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. Guadalajara no és cap excepció».
Julià Guillamon, La Vanguardia
El llibre es compon de 14 relats dividits en cinc apartats.
1 Vida familiar
A la família d'Armand és totalment natural tallar un dit de la mà com una mena de ritus de pas a la pubertat. Fins que ocórre un fet sorprenent. 2 A les portes de Troia Era tan bona la idea del cavall de Troia? Què passaria si els troians decidissin no introduir-lo a la ciutat?
Les llibertats Helvètiques
Tothom parla de Guillem Tell, aquest heroi, però res sabem del seu fill, potser més valent que ell. Quin és el punt de vista?
Gregor
Quan, un matí, l'escarabat va sortir de l'estat nimfal es va trobar convertit en alguna cosa grossa...
Fam i set de justícia
Robin Hood robava els rics per a lliurar-ho als pobres. És clar, que si un fa això durant molt de temps, potser al final ...
3 El dia de cada dia
El poder de la paraula
Què opinaria un parlador compulsiu d'algú taciturn? I viceversa?
La literatura
En acabar el primer llibre en el qual inclou una mort, un escriptor decideix revisar tots els llibres que porta escrits. Es trobarà una sorpresa.
4 La força centrípeta
Un home descobreix que no pot sortir de casa, cada vegada que surt per la porta apareix de nou al rebedor. L'arribada dels bombers no arreglarà les coses.
5 Estratègies
Una successió sense límits d'exàmens, el vot d'un candidat polític i un actor que s'enfronta cada dia a la mateixa obra. I les seves estratègies.
Vida dels profetes
Un home desperta amb la certesa d'haver rebut una revelació. A partir de llavors, ell i després el seu fill, es convertiran en profetes.
Durant la guerra
No s'ha de capgirar la vida normal d'un perquè una guerra hagi esclatat.
Els llibres
Un lector apassionat s'enfronta a la difícil tasca de triar entre els quatre llibres que té sobre la taula.
Els concisos resums no fan justícia als relats, però no vull aixafar el final a ningú. Imagineu una barreja de Kafka i Becket passat pel tamís d' Ionesco. Això i una mica més: Quim Monzó, potser el millor contista dels nostres temps.
Isabel Clara Simó
(imatges de google imatges)
Ed. Columna jove
ISBN: 9788499320472
Jo em dic Raquel. Tinc 17 anys i estudio COU a Barcelona. Ara que estic rellegint el meu diari, me n'adono que no sóc gens feliç, estic farta de tot. La vida és injusta! La meva millor amiga Montse està molt malalta i jo no hi puc fer res, té càncer. Els meus pares no m'escolten, no em comprenen i tampoc estan gaire bé entre ells. Estic agobiada pels exàmens i la feina de l'insti. No m'agrada el meu físic, em sento lletja, grassa. Així no sé com es podrà fixar l'Oriol en mi, tal com sóc és impossible, ningú no em voldrà mai.
Però ja en tinc prou de tot això, de sentir-me tan malament amb mi mateixa. No tinc per què estar un dia més així i avui hi posaré remei. Estic decidida! Intentaré canviar la meva manera de veure la vida i d'acceptar-me tal com sóc. Treure partit els meus punts forts i minimitzar els febles. Tinc intenció de milorar en tot el que pugui. Si et sents identificat o identificada amb mi, podem fer el cami junts o juntes, ajudar-nos mútuament. Què em dius? T'agrada la meva proposta? VA, sí! Va, que et presentaré la Montse, és una autèntica amiga, i l'Oriana, una noia que mola molt. També l'Oriol, que està com un tren! Això sí, ni tocar-lo!
Per saber-ne més:
- Raquel. Proposta de lectura. edu365
- Raquel. Ed Columna
- Qui és qui. Cercador de les lletres catalanes. Isabel Clara Simó. http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?nom1=simF3&nom2=&cerca=Cerca&quinform=form1&NRegistre=2&idregi
stre=3314
- Isabel Clara Simó
- Viquipèdia. Isabel Clara Simó
7. FLANAGAN DE LUXE
Andreu Martín i Jaume Ribera
(imatges de google imatges)
Ed. Columna Jove
ISBN 978-84-9932-047-2
Jo em dic Joan Anguera, però tothom em diu Flanagan. Sóc un adolescent que viu en un barri conflictiu de Barcelona. M'agrada molt investigar i tinc, juntament, amb la meva germana una petita agència de detectius, que sempre em porta a ficar-me en molts embolics i aventures. L'últim ha estat gràcies a la Nines. Què qui és la Nines?Una vella amiga.
La Nines viu en un barri bo de la mateixa ciutat que jo, i m'ha demanat si puc ocultar un amic seu, l'Erra-à, que s'ha ficat en un embolic amb uns narcotraficants que es diuen Eugenio i Pedernales. La idea que tenia la Nines era amagar l'Erra-à a casa meva. Però jo he decidit amagar l'Erra-à a casa d'una amiga, la Maria Gual. L'Erra-à, en compensació m'ha ofert si vull anar a passar uns dies al poble d'estiueig d'ell, de la Nines i dels seus amics, a Sant Pau del Port.
Mentre anava fent les meves investigacions vam haver de fugir corrents, ja que els camells ens van trobar. Després de la persecució a mi em semblava que les coses s'havien calmat una mica però no era així. Perquè els camells ens han seguit el rastre i hem hagut de sortir a alta mar amb el vaixell dels pares de l'Erra-à. És llavors quan he descobert la veritat, després del segrest de l' Erra-à he resolt el cas.
Si voleu saber com ho he fet, VENIU, SEGUIU-ME, però no feu gaire soroll que hem d'anar d'incògnit!
Per saber-ne més:
- Andreu Martín Ed. Grup 62
- Flanagan de luxe Ed. Grup 62
- Qui és qui. Cercador de les lletres catalanes. Andreu Martín
-Qui és qui. Cercador de les lletres catalanes. Jaume Ribera.
- Viquipèdia. Andreu Martín
- Viquipèdia. Jaume Ribera
8. MEMÒRIES D'IDHUN. LA RESISTÈNCIA I .
Laura Gallego
(imatges de google imatges)
Ed. Cruïlla
ISBN 9788466110112
Jo em dic Jack i aquestes són les meves memòries, les Memòries d'Idhun, tres aventures que no sé si són relitatat o fantasia que transcorren en diversos mons: la Terra, Limbhad i, per descomptat, Idhun, el món dels tres sols i les tres llunes. M'acompanya la Victòria en una lluita per salvar els idhunites del govern d'Ashran el Nigromant i els sheks, les temibles serps alades.
No vull recordar quan va començar tot, vaig veure com, en tornar a casa, Kirtash i el seu company Elrion, van assassinar els meus pares. Alsan em va rescatar d'ells portant-me a Limbhad, un lloc entre la Terra i Idhun, un món màgic. Allà em vaig trobar amb la Victoria i el Shail, uns mags, ella semimaga, que formen, amb mi, la Resistència.
Els mags em van informar que Kirtash és un shek i que, quan es va produir la conjunció astral dels tres sols i les tres llunes d'Idhun, Ashran el Nigromant es va fer amb el poder d'Idhun, i els mags van haver de fugir a través de la porta interdimensional per arribar a la Terra.
Ara Kirtash s'encarrega de matar els mags que van fugir d'Idhun, i vol trobar l'únic unicorn, que va veure Shail, i l'únic drac, que va trobar Alsan, per matar-los i així fer desaparèixer la màgia i amb ella tots els seus enemics. Els únics que poden mantenir viva la màgia d'Idhún són l'últim drac i l'últim unicorn.Per tant, és de vital impotància trobar-los abans que ell.
Nosaltres, la Resistència vivim a Limbhad, un lloc entre els dos mons on només hi podem arribar a través de l'Ànima.
Ens vols ajudar a salvar l'únic unicorn que existeix i l'últim drac de les mans despietades i assassines d'Ashran? Segur que sí! UNEIX-TE A LA RESISTÈNCIA!
Personatges:
-Jack. Un mag nascut a la Terra, que té un estrany poder de piroquinesi i explica que ha vist Yandrak, l'últim drac de Idhún. Enamorat de Victòria.
-Victòria. Una semimaga, portadora del Bàcul d'Ayshel. El seu poder de curació s'explica perquè també ha vist a Lunnaris, l'últim unicorn d'Idhun que pot mantenir viva la seva màgia. Enamorada de Jack i de Christian alhora.
-Shail. Un mag, molt amic de Victòria, que pertany a la Resistència.
-Alsan. Un mag, que ensenya a Jack a brandar a Domivat. També pertany a la Resistència.
- Allegra. L'àvia de Victòria, que l'havia adoptat de petita perquè volia protegir-la. Allegra és una fada que ha fugit d'Idhún i ha construït un lloc segur a la Terra per a Victòria.
-Kirtash. Un shek, que pot transformar-se en serp i traeix la seva raça. Enamorat de Victòria.
-Elrion. El company de Kirtash.
-Ashran. El pare de Kirtash, i governador d'Idhún.
-Geerve. Una fada que ha traït la seva espècie i s'ha unit als sheks, està dirigida per Ashran.
Per saber-ne més:
-Ed.Cruïlla. Memòries d'Idhun.La Resistència I.
- Ed. Cruïlla. Memòries d'Idhun. Tríada II.
- Ed. Cruïlla. Memòries d'Idhun. Panteó III.
- Web de Laura Gallego http://www.lauragallego.com/
- Viquipèdia. Laura Gallego
9. COR DE TINTA
Cornelia Funke
Ed. La Magrana
ISBN 9788498673852
"Sigueu benvingut, foraster o forastera! Digueu: Qui us ha llegit fins el Món de Tinta? No sembleu pas ser un home de vidre, ni un bandit, i per descomptat, tampoc un elf de foc... Potser busqueu l'amagatall del Príncep Negre? Sabeu escopir o empassar foc? Sou coneixedor de les masmorres del Castell de la Nit? Sabeu de lluita d'espases i de fórmules màgiques? No És clar. Veniu aquí per saber de tot això, no és veritat? Llegiu, doncs, la següent frase en veu alta, i si la vostra veu conté la màgia suficient, us arrossegarà per si mateixa al Món de Tinta: "Tar set utnam quim vorti ku loquor." No funciona? Torneu-ho a provar amb més força, amb més ganes, articulant més bé les paraules,deixeu-nos sentir la vostra llengua de bruixot. Expliqueu-cap a quina història us agradaria ser llegit. Entreu, sigoseu, en un món ple de perills i de màgia. En un món que creix sense parar, que creix amb cada paraula..." Cornelia Funke
Ja ets dins! Ho has aconseguit! Em dic Meggie i sóc la filla de Mo, un enquadernador de llibres vells a qui també anomenen Llengua Màgica. L'altre dia es va presentar un desconegut a casa, molt misteriós. Vaig veure com el meu pare discutia amb ell, però no vaig escoltar bé la conversa. De seguida que va marxar, el meu pare va fer les malestes i em va dur a casa de la tia Elionor, a qui encara no coneixia. És la propietària d'una de les més fascinants biblioteques que us pugueu imaginar. Quina passada d'incunables! Però es veu que no ha servit de res fugir, aquell home ens ha tornat a trobar. Es diu Dit de Pols i es veu que treballa per un tal Capricorn. No sé què ens faran, de moment han cremat la valuosa biblioteca de la tieta Elionor i ens duen presos a tots tres cap a no sé on... Si us plau, vine a salvar-nos o digues-li a algú que ho faci, si no t'atreveixes tu!
Per saber-ne més:
- Pàgina oficial de Cornelia Funke
- Viquipèdia. Cornelia Funke.
- Ed. La Magrana. Cor de tinta.
- Ed. La Magrana. Sang de tinta.
-Ed. La Magrana. Mort de tinta.
Us desitjo una abraçada lectora molt forta! ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada