Francesc Eiximenis (Girona, 1378- Perpinyà, 1417)
(imatge extreta del llire llengua catalana 4t d'ESO Ed. Teide)
Hola ratolinets i ratolinetes!! Ja falta poc per acabar el curs i tots i totes estem molt cansats. Però hem de fer un esforç final tots plegats! Va, ànims! Que això s'acabaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!
Abans d'acabar... més literaturaaaaaaaaaaaa!!!
Extret de Llengua catalana i literatura. Ed. Teide. Pàg. 79 a 81.
El segle XIV va ser un segle de crisi econòmica, social i espiritual. Una de les causes que va provocar-la fou el Cisma d'Occident (1378-1417),que comportà una divisió entre els membres de l'Església segons a quin papa obeien, el de Roma o el d'Avinyó. En aquest context de confusió,hi hagué una relaxació dels costums i una pèrdua de confiança en els valors religiosos. En aquest segle neix una literatura religiosa i moral adreçada sobretot a la gent de les ciutats i que pretén difondre els valors del cristianisme i els bons costums. Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda, tres escriptors que pertanyien a ordes religiosos, són les figures més importants d'aquest tipus de literatura.
Abans d'acabar... més literaturaaaaaaaaaaaa!!!
Extret de Llengua catalana i literatura. Ed. Teide. Pàg. 79 a 81.
El segle XIV va ser un segle de crisi econòmica, social i espiritual. Una de les causes que va provocar-la fou el Cisma d'Occident (1378-1417),que comportà una divisió entre els membres de l'Església segons a quin papa obeien, el de Roma o el d'Avinyó. En aquest context de confusió,hi hagué una relaxació dels costums i una pèrdua de confiança en els valors religiosos. En aquest segle neix una literatura religiosa i moral adreçada sobretot a la gent de les ciutats i que pretén difondre els valors del cristianisme i els bons costums. Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda, tres escriptors que pertanyien a ordes religiosos, són les figures més importants d'aquest tipus de literatura.
Francesc Eiximenis va néixer a Girona cap al 1327. Fill d'una família burgesa benestant, va entrar de jove a l'orde franciscà. Va viatjar força per Europa i va visitar universitats i convents. Residí i estudià a Colònia, Pans, Oxford, Cambridge, Roma i Tolosa de LLenguadoc, on obtingué el títol de mestre en Teologia. Fou una persona d'una considerable influència política que tingué la protecció i la confiança de la família reial. Va residir durant vint-i-cinc anys a València, on fou conseller dels jurats de la ciutat. L'any 1408, el papa Benet XIII el nomenà bisbe d'Elna i, a títol honorífic, patriarca de Jerusalem. L'any següent, el 1409, va morir a Perpinyà, on fou enterrat.
És un dels escriptors més prolífics de l'edat mitjana i un dels que ha tingut més difusió. Les seves obres van ser conegudes no solament a la corona catalanoaragonesa sinó per tot Europa, ja que durant els segles XV i XVI van ser traduïdes a diferents llengües.
L'obra d'Eiximenis té una intenció didàctica i divulgadora.Volia posar a l'abast del poble tot el saber cristià que s'acumulava a les universitats, monestirs i convents. És una obra de caràcter religiós en què destaca l'ús d 'una prosa senzilla i directa, per captar l'atenció de la gent. Per aquest motiu utilitza dites populars, exemples, anècdotes, històries i acudits, en un estil amè, pIe d'humor i d'ironia, que el converteix en un «cronista popular del seu temps».
La seva obra més important és "Lo Crestià", escrita entre 1379 i 1386,que pretenia ser una mena d'enciclopèdia de la seva època. Havia de tenir tretze llibres o parts però segurament inacabada, només ens n'han arribat quatre: el Primer, el Segon, el Terç i el Dotzè.
(imatge extreta del llire llengua catalana 4t d'ESO Ed. Teide)
Altres obres seves són el "Llibre dels àngels" (1392), un tractat sobre la naturalesa, les classes i els atributs dels àngels, i el "Llibre de les dones" (1396), una obra moralitzadora adreçada a les dones, en què reflexiona sobre com ha de ser la dona cristiana perfecta.
ACTIVITATS:
1. Al tercer llibre de "Lo Crestià", Eiximenis compara els costums en el menjar i el beure dels catalans amb els d'altres nacions per arribar a la conclusió que els catalans ho fan millor.
Llegeix a continuació alguns dels arguments que utilitza l'autor i contesta les preguntes que hi ha al final.
Llegeix a continuació alguns dels arguments que utilitza l'autor i contesta les preguntes que hi ha al final.
(imatge extreta del llire llengua catalana 4t d'ESO Ed. Teide)
"El primer és que la nació catalana evita completament qualsevol luxe en el viure de cada dia, ja que normalment cadascú s'acontenta menjant per dinar un plat de carn o de peix; i per sopar, peix, ous o qualsevol cosa que sigui senzilla. Com que això és molt equilibrat i les altres nacions hi fan de més o de menys, es demostra, dones, que la nació catalana s'alimenta millor que les altres.
La segona raó és que els catalans en els convits donen rostit i escudella i res més. I això és suficient, prou adequat i no hi ha cap excés, mentre que les altres nacions hi donen molt més. Es demostra, doncs, que els catalans ho fan més bé.
La tercera és que la nació catalana, en el menjar de cada dia i en els convits, té el vi suficient i en pren la quantitat adequada, sense fer, generalment, cap excés. Els anglesos i els alemanys no en solen beure, ja que solen beure cervesa, sidra, hidromel o una altra beguda sense res a veure amb el vi; i els francesos i els llombards beuen vi en excés. Per tant, segons ells, sembla que els catalans ho fan millor.
La tercera és que la nació catalana, en el menjar de cada dia i en els convits, té el vi suficient i en pren la quantitat adequada, sense fer, generalment, cap excés. Els anglesos i els alemanys no en solen beure, ja que solen beure cervesa, sidra, hidromel o una altra beguda sense res a veure amb el vi; i els francesos i els llombards beuen vi en excés. Per tant, segons ells, sembla que els catalans ho fan millor.
[ ... ]
La cinquena és que els catalans mengen primer el rostit i després l'escudella, cosa que abans hem demostrat que era un costum millor, més sa i més convenient que el costum contrari. Es dedueix, doncs, que ho fan més bé els catalans.
La sisena és que els catalans, tant en els convits com en el menjar de cada dia, no mengen ni massa carn ni massa poca, sinó que en mengen suficient i tanta com calgui. Però les altres nacions hi fan uns excessos tan grans, i amb tots els estils possibles, que en surt una cosa fada, inútil i vana.
La setena és que els catalans sempre mengen asseguts a taula, però els castellans seuen aterra i altres nacions ho fan de maneres molt poc adequades. Per tant, els catalans ho fan millor.
La novena és que els catalans generalment fan dos àpats al dia, però les altres nacions no hi tenen cap ni centener, ja que n'hi ha que s'aixequen de nits per menjar, com els alemanys, i n'hi ha que beuen desmesuradament, com ara els francesos.
Francesc Eiximenis, "Lo Crestià" (1379-1386)
b)Compara aquests costums amb els actuals. Quins creus que encara són vigents?
2. En un capítol del "Llibre de les dones", Eiximenis fa una crítica a la manera com van vestides les dones del seu temps. Llegeix el fragment següent i fes les activitats que segueixen:
(imatge extreta del llire llengua catalana 4t d'ESO Ed. Teide)
A més, porten al cap cabells manllevats de dones mortes, cosa que els hauria de fer feredat. 1 perquè semblin belles els porten al cap de manera no gens natural, d'una part alts, de l'altra baixos, aquí d'una forma, allà d'una altra, segons els sembla que les faci més belles. A més corretges, bosses i anells en gran nombre, variats, estranys i luxosos, sense cap necessitat, sinó solament per la il·lusió de la seva bellesa. La cara pintada, els ulls alcofollats (ennegrits amb cosmètics) i pintats d'una forma més gran i més llarga de la que tenen els ulls que Déu els ha donat.
Francesc Eiximenis, "Llibre de les dones" (1396)
a) Què critica Eiximenis de les dones?
2. En un capítol del "Llibre de les dones", Eiximenis fa una crítica a la manera com van vestides les dones del seu temps. Llegeix el fragment següent i fes les activitats que segueixen:
(imatge extreta del llire llengua catalana 4t d'ESO Ed. Teide)
[ ... ] perquè tu les veuràs portar al cap coses curioses que depassen tota regla i tota mesura. Ja que, si són donzelles, porten corones reials excessives ; si són casades, porten vels grocs amb brodats delicats, quan, segons diu sant Ambròs, el cap de la dona ha d'anar cobert en senyal que d' ella va eixir primerament el pecat, per mostrar que està subjugada al seu marit i per tal que no provoqui els altres a pecat. I elles, tanmateix, es col·loquen de tal manera els vels que se'ls vegin els pits, i que així provoquin els homes a cobejar-les, les quals coses comporten la condemnació de les seves ànimes.
En segon lloc, porten els vels fixats amb luxoses agulles d'argent, amb els caps daurats, amb perles i pedres precioses, cosa que fa més nociu l'esmentat ornament.
En tercer lloc, per augmentar la seva bellesa porten vestits de la matèria més cara que poden, de tal manera que n'hi ha de millor ornades que els altars en què es diu missa, és a dir, teixits d'or, de vellut, d'escarlata, de duai (tela provinent de Douai, Flandes francès), de porpra, de taurís (tela d'origen persa o musulmà), de seda aràbiga i d'altres luxoses vestidures.
En tercer lloc, per augmentar la seva bellesa porten vestits de la matèria més cara que poden, de tal manera que n'hi ha de millor ornades que els altars en què es diu missa, és a dir, teixits d'or, de vellut, d'escarlata, de duai (tela provinent de Douai, Flandes francès), de porpra, de taurís (tela d'origen persa o musulmà), de seda aràbiga i d'altres luxoses vestidures.
A més, porten al cap cabells manllevats de dones mortes, cosa que els hauria de fer feredat. 1 perquè semblin belles els porten al cap de manera no gens natural, d'una part alts, de l'altra baixos, aquí d'una forma, allà d'una altra, segons els sembla que les faci més belles. A més corretges, bosses i anells en gran nombre, variats, estranys i luxosos, sense cap necessitat, sinó solament per la il·lusió de la seva bellesa. La cara pintada, els ulls alcofollats (ennegrits amb cosmètics) i pintats d'una forma més gran i més llarga de la que tenen els ulls que Déu els ha donat.
Francesc Eiximenis, "Llibre de les dones" (1396)
a) Què critica Eiximenis de les dones?
b) Com haurien d'anar vestides i pentinades les dones segons que es desprèn del text?
Per saber-ne més:
Presentació feta per Amparo
Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana
http://www.slideshare.net/Emparsanz/tema-4-la-literatura-didees-en-ledat-mitjana
Francesc Eiximenis Powerpoint. Presentació feta per mguinoa
http://www.slideshare.net/mguinoa/francesc-eiximenis-powerpoint
- Francesc Eiximenis a la Viquipèdia
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2009/11/3654747_7084_1.jpg&imgrefurl=http://valenciamisteridelx.blogspot.com/2009/11/eiximenis-internacional-la-universitat.html&usg=__VFWKEHSVMR0lS0uufVjmgUY_3LM=&h=243&w=522&sz=56&hl=ca&start=7&zoom=1&um=1&itbs=1&tbnid=yqliS2FsPCf0qM:&tbnh=61&tbnw=131&prev=/search%3Fq%3Dfrancesc%2Beiximenis%26um%3D1%26hl%3Dca%26sa%3DN%26biw%3D1259%26bih%3D624%26tbm%3Disch%26prmd%3Divnsbo&ei=Fs3KTdLRK9Kr8AO5mZ3VCA
- Francesc Eiximenis a l'espai LletrA de la UOC
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2009/11/3654747_7084_1.jpg&imgrefurl=http://valenciamisteridelx.blogspot.com/2009/11/eiximenis-internacional-la-universitat.html&usg=__VFWKEHSVMR0lS0uufVjmgUY_3LM=&h=243&w=522&sz=56&hl=ca&start=7&zoom=1&um=1&itbs=1&tbnid=yqliS2FsPCf0qM:&tbnh=61&tbnw=131&prev=/search%3Fq%3Dfrancesc%2Beiximenis%26um%3D1%26hl%3Dca%26sa%3DN%26biw%3D1259%26bih%3D624%26tbm%3Disch%26prmd%3Divnsbo&ei=Fs3KTdLRK9Kr8AO5mZ3VCA
- Francesc Eiximenis a l'AELC
Presentació feta per Amparo
Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana
http://www.slideshare.net/Emparsanz/tema-4-la-literatura-didees-en-ledat-mitjana
Francesc Eiximenis Powerpoint. Presentació feta per mguinoa
http://www.slideshare.net/mguinoa/francesc-eiximenis-powerpoint
- Francesc Eiximenis a la Viquipèdia
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2009/11/3654747_7084_1.jpg&imgrefurl=http://valenciamisteridelx.blogspot.com/2009/11/eiximenis-internacional-la-universitat.html&usg=__VFWKEHSVMR0lS0uufVjmgUY_3LM=&h=243&w=522&sz=56&hl=ca&start=7&zoom=1&um=1&itbs=1&tbnid=yqliS2FsPCf0qM:&tbnh=61&tbnw=131&prev=/search%3Fq%3Dfrancesc%2Beiximenis%26um%3D1%26hl%3Dca%26sa%3DN%26biw%3D1259%26bih%3D624%26tbm%3Disch%26prmd%3Divnsbo&ei=Fs3KTdLRK9Kr8AO5mZ3VCA
- Francesc Eiximenis a l'espai LletrA de la UOC
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2009/11/3654747_7084_1.jpg&imgrefurl=http://valenciamisteridelx.blogspot.com/2009/11/eiximenis-internacional-la-universitat.html&usg=__VFWKEHSVMR0lS0uufVjmgUY_3LM=&h=243&w=522&sz=56&hl=ca&start=7&zoom=1&um=1&itbs=1&tbnid=yqliS2FsPCf0qM:&tbnh=61&tbnw=131&prev=/search%3Fq%3Dfrancesc%2Beiximenis%26um%3D1%26hl%3Dca%26sa%3DN%26biw%3D1259%26bih%3D624%26tbm%3Disch%26prmd%3Divnsbo&ei=Fs3KTdLRK9Kr8AO5mZ3VCA
- Francesc Eiximenis a l'AELC
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2009/11/3654747_7084_1.jpg&imgrefurl=http://valenciamisteridelx.blogspot.com/2009/11/eiximenis-internacional-la-universitat.html&usg=__VFWKEHSVMR0lS0uufVjmgUY_3LM=&h=243&w=522&sz=56&hl=ca&start=7&zoom=1&um=1&itbs=1&tbnid=yqliS2FsPCf0qM:&tbnh=61&tbnw=131&prev=/search%3Fq%3Dfrancesc%2Beiximenis%26um%3D1%26hl%3Dca%26sa%3DN%26biw%3D1259%26bih%3D624%26tbm%3Disch%26prmd%3Divnsbo&ei=Fs3KTdLRK9Kr8AO5mZ3VCA
- Francesc Eiximenis a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives.
- Francesc Eiximenis a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives.
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2009/11/3654747_7084_1.jpg&imgrefurl=http://valenciamisteridelx.blogspot.com/2009/11/eiximenis-internacional-la-universitat.html&usg=__VFWKEHSVMR0lS0uufVjmgUY_3LM=&h=243&w=522&sz=56&hl=ca&start=7&zoom=1&um=1&itbs=1&tbnid=yqliS2FsPCf0qM:&tbnh=61&tbnw=131&prev=/search%3Fq%3Dfrancesc%2Beiximenis%26um%3D1%26hl%3Dca%26sa%3DN%26biw%3D1259%26bih%3D624%26tbm%3Disch%26prmd%3Divnsbo&ei=Fs3KTdLRK9Kr8AO5mZ3VCA
- Web del Congrès Internacional Francesc Eiximenis sis-cents anys (1409-2009).
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2009/11/3654747_7084_1.jpg&imgrefurl=http://valenciamisteridelx.blogspot.com/2009/11/eiximenis-internacional-la-universitat.html&usg=__VFWKEHSVMR0lS0uufVjmgUY_3LM=&h=243&w=522&sz=56&hl=ca&start=7&zoom=1&um=1&itbs=1&tbnid=yqliS2FsPCf0qM:&tbnh=61&tbnw=131&prev=/search%3Fq%3Dfrancesc%2Beiximenis%26um%3D1%26hl%3Dca%26sa%3DN%26biw%3D1259%26bih%3D624%26tbm%3Disch%26prmd%3Divnsbo&ei=Fs3KTdLRK9Kr8AO5mZ3VCA
- Web del Congrès Internacional Francesc Eiximenis sis-cents anys (1409-2009).
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2009/11/3654747_7084_1.jpg&imgrefurl=http://valenciamisteridelx.blogspot.com/2009/11/eiximenis-internacional-la-universitat.html&usg=__VFWKEHSVMR0lS0uufVjmgUY_3LM=&h=243&w=522&sz=56&hl=ca&start=7&zoom=1&um=1&itbs=1&tbnid=yqliS2FsPCf0qM:&tbnh=61&tbnw=131&prev=/search%3Fq%3Dfrancesc%2Beiximenis%26um%3D1%26hl%3Dca%26sa%3DN%26biw%3D1259%26bih%3D624%26tbm%3Disch%26prmd%3Divnsbo&ei=Fs3KTdLRK9Kr8AO5mZ3VCA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada