(imatge de google imatges)
El Substantiu
View more presentations from ventadorm.
Copieu la teoria de la formació del gènere en el substantiu a la llibreta, la del nombre, no. Mireu-vos primer la presentació i després... cliqueu els enllaços i feu els exercicis corresponents. Copieu els enunciats i respostes a la llibreta o imprimiu els exercicis i els feu. Ànims!! :)
Gènere i nombre dels substantius
El gènere d’un nom pot ser masculí o femení. Un nom masculí pot portar l’article el o un al davant. Un nom femení pot portar l’article la o una al davant.
Hi ha noms que canvien de significat en canviar de gènere:
un editorial (article) / una editorial (empresa)
el fi (la finalitat) / la fi (el final)
el llum (aparell) / la llum (claror)
un ordre (contrari de desordre) / una ordre (manament)
el pols (batec) / la pols (partícules en suspensió)
el son (acte de dormir) / la son (ganes de dormir)
1. Generalment, per formar el femení s’afegeix una -a al masculí:
nen nena
fuster fustera
De vegades, el fet d’afegir una -a fa que l’última consonant es modifiqui (llop / lloba, advocat / advocada, amic / amiga, esclau / esclava).
2. Altres casos:
– Els substantiu acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per una -a: alumna, monja, atea...
– El femení també es pot formar afegint al masculí les terminacions -na, -ina, -essa: germana, metgessa...
– Alguns noms femenins tenen terminacions pròpies: actriu, astròloga
– En alguns casos, és el masculí que es formar a partir del femení amb la terminació -ot: bruixot
– Hi ha masculins i femenins amb arrel diferent: gendre / nora o jove, amo / mestressa, oncle / tia...
– De vegades la mateixa forma serveix per als dos gèneres. És el cas dels noms que acaben en -aire, -ista, -cida, -ta: firaire, electricista, homicida, gimnasta...
El nombre d’un substantiu pot ser singular o plural.
1. La majoria dels noms formen el plural amb una -s final: llibres, nois, gats...
2. Altres casos:
– Els substantius acabats en -a àtona (la majoria de femenins i alguns de masculins) fan el plural en -es: noies, taules, dies...
– La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns: cosins, pans...
– Els substantius masculins aguts acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural afegint -os: casos, braços, esquitxos...
– Molts substantius que acaben en -s la dupliquen: nassos, pastissos...
– Els noms acabats en –sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural, -s final o –os: boscs o boscos, texts o textos...
– Hi ha noms invariables: llapis, tipus, dilluns, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres...
(Activitats per a tots els 3rs!!!)
El substantiu o nom és la classe de mot que utilitzem per designar les persones, els animals, les coses i els conceptes abstractes. Fa de nucli del subjecte i de molts complements de l’oració.
El gènere d’un nom pot ser masculí o femení. Un nom masculí pot portar l’article el o un al davant. Un nom femení pot portar l’article la o una al davant.
Hi ha noms que canvien de significat en canviar de gènere:
un editorial (article) / una editorial (empresa)
el fi (la finalitat) / la fi (el final)
el llum (aparell) / la llum (claror)
un ordre (contrari de desordre) / una ordre (manament)
el pols (batec) / la pols (partícules en suspensió)
el son (acte de dormir) / la son (ganes de dormir)
1. Generalment, per formar el femení s’afegeix una -a al masculí:
nen nena
fuster fustera
De vegades, el fet d’afegir una -a fa que l’última consonant es modifiqui (llop / lloba, advocat / advocada, amic / amiga, esclau / esclava).
2. Altres casos:
– Els substantiu acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per una -a: alumna, monja, atea...
– El femení també es pot formar afegint al masculí les terminacions -na, -ina, -essa: germana, metgessa...
– Alguns noms femenins tenen terminacions pròpies: actriu, astròloga
– En alguns casos, és el masculí que es formar a partir del femení amb la terminació -ot: bruixot
– Hi ha masculins i femenins amb arrel diferent: gendre / nora o jove, amo / mestressa, oncle / tia...
– De vegades la mateixa forma serveix per als dos gèneres. És el cas dels noms que acaben en -aire, -ista, -cida, -ta: firaire, electricista, homicida, gimnasta...
El nombre d’un substantiu pot ser singular o plural.
1. La majoria dels noms formen el plural amb una -s final: llibres, nois, gats...
2. Altres casos:
– Els substantius acabats en -a àtona (la majoria de femenins i alguns de masculins) fan el plural en -es: noies, taules, dies...
– La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns: cosins, pans...
– Els substantius masculins aguts acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural afegint -os: casos, braços, esquitxos...
– Molts substantius que acaben en -s la dupliquen: nassos, pastissos...
– Els noms acabats en –sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural, -s final o –os: boscs o boscos, texts o textos...
– Hi ha noms invariables: llapis, tipus, dilluns, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres...
(Activitats per a tots els 3rs!!!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada