(imatge de google imatges)
AQUESTS SÓN TEXTOS QUE HEU FET ALGUNS DE VOSALTRES!! ARA ELS MILLORAREU CADASCÚ... ÀNIMS!!!
UNA POMA CATALANA
Hi havia una vegada una poma, aquesta poma era de Catalunya, però no era independent.
Una vegada, la poma va anar a comprar mobles: una taula, una cadira, una porta.. Tambè tenia que comprar estris per l'escola: bolígrafs, llibretes, fulls de paper, l'ordinador, un projector, portafolis per guardar els deures... Però per desgràcia va tenir un problema: es va deixar les seves botes d'aigua. No sap si va ser alestuari de l'equip de bàsquet, de ping-pong, de tenis o de kàrate.
Va anar a les esgolfes a de la seva casa, per veure si trovava algunes altres botes o un paraigües. (Ja que plovía) No es veía res, va provar de obrir una finestra, però entrava molt poca llum.
En una caixa va trovar fotos d'ella amb els seus amics: la pinya i el kiwi. Eren les fotos d'unes vacances que van fer en vaixell i avió.
En aquell viatge, quan van arribar a terra, van conèixer a una família de patates que sempre que feien partits de qualsevol esport deixaven el marcador dels contrincants pel terra.
Sempre entrava la pilota per la cistella, mai fallaven... però hi havia una patata que mai jugava amb ells, deia que era com una espècie de ninja, i realment ho semblava.
Quan van tornar del viatge, cada dissabte es dedicàven a vendre llimonada en la carretera que hi ha davant de la casa de la poma, sempre es quedaven llà fins que sortien les estrelles.
Un dia qualsevol, an veure a una tortuga amb skate... va ser algu molt estrany.
-¡Quins bons records!- Va dir la poma.
Un dia un ninja que feia karate, va anar a una casa de un home independent, va obrir la
porta i senva escolta una música. En mig de la taula ni havia una poma un kiwi i una pinya
i al terra una pilota, despres el ninja va apartar la cadira on hi havia un bolígraf que es va
caure dins del moble. No li va preocupa molt asi que va obrir totes les llibretes, portafolis
etc. Fins que va...
3r C
Un dia quant estava apunt de sortir a llançar la brossa.
Es va apagar tota la llum de la casa. Despres de uns vint minuts va tornar.
Vaig mirar per la finestra i feia molt de vent i mal temps.
Em va trucar un amic i em va dir que s'apropava una tempesta molt forta i amb ella podrien venir uns terratremols i uns tornados molt forts.
Jo amb molta por vaig dir-li: Espera que agafo el cotxe del meu pare i vinc a buscarte a la teva casa.
Pero quant vaig vaixar al garatge no vaig trobar el cotxe, pero vaig trovar la moto de color violeta de la meva germana.
Vaig agafarla i em vaig anar a buscar al meu amic.
Vaig arrivar a casa seva i vaig trucar la porta.
Em va obrir el seu pare i li vaig preguntar on es el teu fill?
Esta adalt va dir ell.
Vaig trucar la porta de la seva habitacio tot nervios.
I com és el meu amic se que quant esta nervios sempre agafa unaa fulla de la llibreta i un boli del estoig i començava a escriure coses com si els deus son molt forts, que algun dia ens quedariem sense aigua tot el mon, que si la policia te un departamet ple de coses confiscades, que si nosaltres avans erem micos, que si nosaltres no vam crear la cadira, sino que es va crear sola etc...
ell em va obrir i m'el vaig trovar escoltant musica de piano i divuixant un divuix ala seva pissara.
Ell ja portava la maleta feta.
Li vaig obrir la maleta i vaig trovar que tenia uns calçotets, una camiseta de color groc com el sol i mes coses.
Ell em va dir: ens tenim que anar de aqui ara mateix i a algun pais amb millor societat.
I que farem, on trovarem trevall ? vaig dir-li jo.
ell em va dir que tenia diners i que volia fer una tenda de llaminadures. va agafar tot lo que tenia a la taula i ens vam anar a alemanya.
Abu
Hi havia una vegada una nena que estava a la seva habitació, havia tingut un accident , sabia
trencat el turmell i portava una closa.
Estava fent els deures en una fulla en blanc
quan de sobte dintre de l’estoig
van començar a sortir per art de màgia un bolígraf,
un llapis, una pissarra, unes llepolies,
una samarreta, calçotets,... No s’ho podia creure llavors va agafar el estoig i va
obrir uns dels departaments i es va apropar
quan de cop i volta es va veure dins d’ell.
Allà va poder observar que era un mon molt estrany , tot estava de color violeta. Les coses volaven donant
voltes com si fos un tornado. Es
veien micos volant, portes, cadires, taules , finestres i fins i tot va arribar a veure una moto enganxada a un piano!!!,
feia molt de vent. Després va obrir la porta i es va topar amb una llum que no li deixava veure que hi
havia. La nena com tenia molta curiositat va entrar fins que es va trobar
dintre d’una casa on el sostre era molt alt i que hi tenia un
forat on no parava de caure aigua,
després tot mullada va veure una altre
porta a d’alt d’unes escaleres la va
obrir, ella no es podia creure el que estava veient, , es va pessigar els
braços per veure si era un somni, però no!!! Tot estava succeint de veritat.
Feia molt von temps, el sol cremava moltíssim, semblava que
estava pegat a la Terra de la calor
que feia. Quines ganes tenia de estar amb els meus amics jugant amb un joc de
taula. Allà dins tot tremolava, semblava un terratrèmol. Déu meu
quina por!!!.
Lo rara que sempre deia que la nostra societat
era de boixos em donava compte de que això no podia ser veritat, que hauria
de ser un mal somni que això si que era de boixos. De sobte ella va notar com
algú li feia pessigolles...era el seu gat!!! S’havia quedat adormida mentre
feia els seus deures a la seva habitació.
Anaïs
3r B
Es va llevar al matí i va donar-se comte que el seu xiclet, que havia desat a la nit sobre la taula, havia estat intercanviat per un caragol. Tenia gana. Va anar a la nevera i l'única cosa que hi havia era mitja poma que havia collit en aquell parc on el vagabund tocava la guitarra sota aquell arbre tan gran, mentres li anava tirant la pilota al seu gos que, de tant en tant, es menjava alguna formiga en aquell mar de gespa, aquell vagabund tenia els pantalons trencats i una polsera de punxes seguint l'estètica Heavy, portava un dibuix d'un vaixell naufragant a la seva samarreta, també maltractada.
Els seus ulls van fugir del cantant i el seu instrument i es van girar cap a la taula de picnic, on terriblement va veure a l'assassí que havia matat al seu gran amor davant dels seus ulls i li havia provocat una depressió plena de tristesa de la qual encara no n'estava recuperat. Es va quedar paralitzat i va recordar com la va conèixer.
Ell estava menjant una pera pel carrer quan la va veure jugant a bàsquet, es van conèixer i va arribar a saber que ella sabia parlar xinès, el seu color preferit era el vermell perquè li causava alegria i que tenia un cavall que mantenia amb l'ajuda d'un company de la feina.
El seu cervell es va començar a omplir de brossa, sentiments contradictoris. Va pensar en que si no haguessin agafat el cotxe aquell dia, si s'haguessin quedat a la porta de casa, encara que sigués per uns minuts per uns minuts, haguessin pogut evitar aquella mort. Aquell dia li havia regalat la seva flor preferida, una violeta...
Es va convertir en una mena de fantasma del passat, ple d'odi i de dolor, i no va poder parar d'observar la cadira on s'asseia la lletja persona...
Amàlia
3r D
Un unicorn anava caminant amb una cabra. Aquest tenia certa amistad amb una tortuga i portava un estoig amb molts diners per comprar una perruca a un marcià. El marcià havia vingut de vacances i no anava, com es pot esperar, amb una nau espaial, sinó que portava un cotxe vermell i anava a buscar la seva limusina negra. L'extraterrestre va recollir tots els altres amics a casa seva per anar a veure una pel·licula on surtia un gos ,un gat i un ocell.
Al film, el gos que condueix un avió es va estavella en un aula i va trenca una taula i una cadira a la sortida es troba un gat que tenia el cor enamorat de una moto . Que entra per una porta i es troba uns pantalons demunt d'una biciquleta que esta sobre una tovallola que te un dibuix del l'arc iris . El ga t que es compra un vestit per fer-li un peto a un arbre que esta en mig de un alzinar que es veu desde un vaixell.
Hi ha un ocell que fa tombs per el cel hi en una llibreta anota que hi ha un trànsit a la ciutat quan vaixa a terra es troba un ordinador amb el carregdor engegat infinites hores.
ITHAN SORIA
CORRECCIÓ en construcció!!!! ACABEU-LA VOSALTRES!!
Un unicorn anava caminant amb una cabra. Aquest tenia certa amistad amb una
tortuga perquè eren veïns. L'unicorn portava un estoig amb molts diners per comprar una perruca a
un marcià que duia un cotxe vermell i anava a cercar la seva
limusina negre. anaave a veure una pel·licula on surtia un gos ,un gat i un ocell.
El gos que condueix un avió es va estavella en un
aula i va trenca una taula i una cadira a la sortida es troba un gat que
tenia el cor enamorat de una moto . Que entra per una porta i es troba
uns pantalons demunt d'una biciquleta que esta sobre una tovallola que
te un dibuix del l'arc iris . El ga t que es compra un vestit per fer-li
un peto a un arbre que esta en mig de un alzinar que es veu desde un
vaixell.
Hi ha un ocell que fa tombs per el cel hi en una llibreta
anota que hi ha un trànsit a la ciutat quan vaixa a terra es troba un
ordinador amb el carregdor engegat infinites hores.
3r A
Havia una vegada,a Catalunya,una petita casa,amb una porta vermella i una finestra verda.Al saló hi havia una taula amb moltes cadires.Aquí vivia un deportista independent.En Sergi treballava de professor i cada día portava bolígrafs i llibretes de alumnes.
Tenía papers que semblaven exàmens i un esborrador rosa de la pissarra.Tornant del treball,caminan per el bosc,allunyat de la carretera amb les seves botes de pluja i el seu paraïgues per si de cas plovia.Al arribar a la seva casa,va agafar un got d'áigua i va començar a corregir deures i ficar-los
dintre de un portafolis.Mentre estant va arribar la seva novia,la Nere,que venia de comprar patates,pinyes,pomes,kiwis i pales de ping pong. Va anar a donar-li de menjar a la seva tortuga.que es deia skate i va anar a saludar al Sergi.A continuació,el Sergi,va proyectar una llum que reflexava estrelles i vaixells.La Nere,encantada amb el projecte,va posar música amb l'ordinador i li va donar una fulla.En Sergi la va mirar,era un bitllet d'avió! Al cap de una setmana,al aeroport,mentre esperaven al avió,van predre una llimonada. Ja dins l'avió,un dels pasajers semblava un ninja.
Ja amb els peus a Terra,la Nere li va dir que anirian a veure karate profesional i després un partit de bàsquet de los Lakers.El partit ho va gaudir molt,amb un marcador de 88-104 a favor,i els seeients justament darrere de la cistella,ho va poder disfrutar del tot.Al acabar el parit,a la botiga de regals,va comprar una pilota firmada per Pau Gasol.
Marina Sánchez.
Hi havia una vegada un noi que es deia Aleix , que tenia dos aficions, jugar a bàsquet amb la seva pilota i li agradava tocar la guitarra. Moltes vegades se l'escoltava parlant o cantant sol, però ell deia que tenia un company. El seus pares es preocupaven per què el metges li deien que no era normal però que podria ser la edad llavors ho van deixar passar. El nen va seguir fent-se gran i els pares seguien sense entendre res, fins que un dia van arrivar amb el cotxe i a l'entrar per la porta es van sorpendre quant van anar a la cuina. Era espantòs, un ganivet a sobre del marbre tallant pomes i peres sense que ningú ho subjectés amb molt odi. Van pensar que podia sr un fantasma llavors van trucar a la policia i lo van dir que tenien coses més importants a feer, ja que un assassí havía atracat un vaixell. El pares van penjar el telèfon i van anar ràpid a l'habitació de l'Aleix i a sobre del llit havien els seus pantalons i samarreta preferida, la seva polsra vermella que no sortia de casa sense ella i el seu instrument. Van baixar ràpid les escales i sobre la taula i havia un xinès ballant amb un peu a sobre la taula i l'altre a sobre de la cadira mastegant un xiclet amb alegria, els pares no entenien res, van sortir fora i havia un arbre carregat de formigues i caragols. Va passar el camió de la brossa amb música heavy molt alta. Van decidirfer fora al xinés i es van sentar impacientats a esperar-li.
l'Aleix no havia desaparegut, només necessitava un temps de reflexió, va começar a pensar que ja no era el mateix, que ja no era eaquell nen petit, que havia fet un cambi, que els caballets de mar ja no eren de color violeta, que poc a poc l'amor es convertia en tristesa, que els ulls servien per a algo, es va donar compte que la vida no es sempre de color rosa, que avegades es lletja, en aquell instant, només en aquell prec´´is enstant es va donar compte que havia madurat.
Meritxell Cornella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada