EL TEXT ARGUMENTATIU. REFORÇ I AMPLIACIÓ

(imatge de www.coachready.com)

TEORIA I ACTIVITATS PRIMERES PER A TOTS ELS 3R (3R C I D, mireu les presentacions de més a vall; 3r A i B, trobareu més exercicis i teoria exclusius per a vosaltres).

EL TEXT ARGUMENTATIU 

Opinar és jutjar, expressar el parer sobre una realitat que es pot valorar i discutir. Per ex. la manera d’actuar d’una persona, la bellesa d’un objecte, un fet o idea. 

Argumentar és presentar arguments, és a dir, raons i proves, per donar validesa a una opinió o convèncer algú d’una determinada posició.

 El text argumentatiu és un tipus de text en què s’expressen opinions sobre un determinat tema. Les opinions s’argumenten, és a dir, s’aporten raons i exemples amb la finalitat de convèncer algú. 

El podem trobar en tots els àmbits de la vida: àmbit interpersonal (opinions i discussions amb els amics, a casa); àmbit social (premsa: articles d’opinió, cartes al director; ràdio i tv: debats, col•loquis, taules rodones, publicitat); àmbit cientificotècnic i literari: argumentació de teories, defensa o acusació en un jutjat); àmbit acadèmic (exàmens i treballs). 

ACTIVITATS 

Text 1 

Recordant-ho ara, no es pot dubtar gaire que a la matrona li desagradaven profundament els nens. No ens somreia mai, ni ens deia res amable, i quan per exemple la gasa et quedava enganxada al tall que t’havies fet al genoll, no et deixava que te l’arrenquessis de mica en mica perquè no et fes mal; te l’arrencava ella d’una estrebada, mormolant: -No facis el ridícul com un nen petit! 

ROALD DAHL, El nen 

1. Llegeix el text 1 i respon aquestes preguntes: 

a) Quina idea vol defensar el narrador? 

b) Quins arguments planteja? 

c) Et sembla que el narrador té raó? Per què? 

2. Llegeix els textos següents i fes les activitats que hi ha a continuació: 

a) Exposa l’opinió que s’expressa en cada un. 

b) Digues si hi ha argumentació o no. 

c) Si n’hi ha, determina quins arguments s’exposen. 

Text 1. És que les terres de frontera són terres de guerra. (Marianne Fredriksson. Les filles de Hanna). 

Text 2. Johanna era la nineta del seu papa, que feia tot el que fes falta per ella. A nosaltres ni tan sols no ens mirava. (Marianne Fredriksson. Les filles de Hanna). 

Text 3. ”Mai no és possible entendre res”, va pensar. “Però davant les coses petites ens queda la intuïció.” (Marianne Fredriksson. Les filles de Hanna). 

Text 4. Des d’aleshores i fins ara, la lectura m’ha emmetzinat. M’agrada, sobretot la sensació que et produeix de desaparèixer d’aquest món, de ser dins el llibre i oblidar-te de tot el que t’envolta, de no ser conscient que existeixes, que ets viu. 

Text 5. M’interessen molt, com a personatges, aquells nois i noies que no destaquen en gairebé res. Em fixo com són i m’agrada retratar-los. I és que m’avorreixen els herois de pa sucat amb oli i els valents d’ocasió, els fatxendes. (Miquel Massaguer, No sé si dir-ho sabré. I altres contes). 

Text 6. L’esmorzar era el millor àpat del dia, en aquell hotel. Disposaven el menjar en una gran taula al vell mig del menjador, i cadascú se servia. Podies triar entre ben bé una cinquantena de plats. Hi havia grans gerres de llet, que tots els nens noruecs beuen a cada àpat. Hi havia plàteres de carn freda de bou, vedella, pernil i porc. Hi havia verat bullit fred submergit amb gelatina. I arengades, sardines, anguila fumada i ous de bacallà, adobats amb sal, pebre, espècies, escabetx... (Roald Dahl, El nen). 

Text 7. Oh, la meravella i el miracle de ser amb la família una altra vegada, després de totes aquelles setmanes de fera disciplina! Si no heu estat interns de petits, és absolutament impossible d’apreciar les delícies de viure a casa. (Roald Dahl, El nen). 

TEXT 2 

Mira, fill, hi ha coses que fan molt de mal i suposo que, amb el temps, t’has adonat que el teu pare me’n va fer molt. Sí, però ja han passat molts anys, gairebé deu, mare. I què? De vegades, el temps va en contra nostre i no pas a favor. El temps guareix ferides, sí, però, de vegades, és un forat que s’engrandeix més i més cada dia. Deixa anar una mica de fum i continua: no estic segura de si la força d’aquest forat prové de l’odi, de la gelosia, de la recança o de l’enyorament, no ho sé, però ho fa, alguna cosa fa que el temps, en lloc de suavitzar el mal, el remeni més cada cop. (Dolors García, Que se’n vagin els estranys!) 

TEXT 3 

A la pregunta “què els diria a les persones que han viscut una experiència com la seva?”, l’escriptora xilena Isabel Allende, després de perdre la seva filla Paula, responia: “els diria que la tristesa no marxa mai: es converteix en una segona pell. Aprenem a conviure amb ella i a estimar-la”. “Per què a estimar-la?”, “Perquè et fa més forta. Et dóna la capacitat d’entrar en contacte amb allò que hi ha d’essencial a la vida.” (Francesco Tonucci, Quan els nens diuen prou!) 

3. Fixa’t que, davant d’una mateixa experiència, la valoració que se’n fa pot ser diferent. Llegeix els textos 2 i 3 i respon les preguntes següents: 

a) De quin tema parlen els dos textos? 

b) Quina és la resposta que dóna cada un al problema? 

c) Quina de les dues actituds et sembla més raonable? Per què? 

COM S’EXPRESSEN LES OPINIONS 

Hi ha verbs i construccions sintàctiques que se solen usar per expressar les opinions: 

GUSTOS, PREFERÈNCIES: agradar/ desagradar, captivar/molestar, encantar/disgustar, fascinar/enutjar, plaure/desplaure, complaure/ fastiguejar, seduir/ repugnar, atraure/ irritar. Exemple: M’agrada / Em molesta ... 

IDEES: Pensar, considerar, creure, opinar, manifestar, expressar, exposar, comunicar... Exemple: Penso, crec, considero que... Vull exposar, comunicar, manifestar la meva opinió amb relació a... 

ACTIVITATS 

4. Usa els verbs del quadre per manifestar la teva opinió sobre els temes següents: 

a) Els amics b) la roba c) la música 

5. Fixa’t que totes les afirmacions i opinions següents. 

a) Digues què et sembla cada afirmació i aporta raons que defensin les teves opinions. 

b) Tria tres afirmacions i escriu un text seguint les estructures de com s’expressen les opinions. Aquestes afirmacions i opinions es van emetre en un projecte anomenat “La ciutat dels infants”, en el qual nens de diferents ciutats d’Itàlia presentaven propostes i participaven en els consells municipals. Llegeix-les en veu alta i fes les activitats:

- Per ser feliç cal que siguem dos o tres. - Estava jugant a la plaça i un policia em va prendre la pilota. 

- Els nens haurien de tenir el mateix espai per a jugar que tenen els adults per a aparcar els cotxes. 

- No és just que els nens hagin de pagar per jugar.

- M’agradaria un camp de futbol sense entrenador. 

- És millor anar al parc amb els avis que no pas amb els pares. 

- La bicicleta és més democràtica que no pas el cotxe. 

- Les cases haurien de ser transparents, així veuríem el que hi ha a fora. 

- Demanem que es nomeni un conseller dels nens. 

- Si jugar és un dret, també hauria de ser un deure. 

Francesco Tonucci, Quan els nens diuen prou! 

COM S’EXPRESSEN L’ACORD I EL DESACORD 

-Posició positiva (aporta raons que donen suport a l’opinió): 

Estic, Sóc... prou, força, bastant, ben, del tot... d’acord (amb), partidari (de), a favor (de), favorable a -

Posició negativa (aporta raons que rebutgen l’opinió): 

Estic, Sóc... molt, completament, rotundament, francament, totalment... en desacord(amb), contrari a... Aquesta idea, afirmació, opinió... perquè... crec, opino, sóc del parer, penso, considero, trobo, em sembla No estic... gens, gens ni mica, ni de bon tros, en absolut, de cap manera... d’acord (amb)... -

Posició mixta (reconeix raons a favor i en contra de l’opinió): 

D’una banda, ... estic d’acord, sóc partidari, estic a favor... però, d’altra banda... crec, opino, sóc del parer, penso... 

6. Manifesta el teu acord o desacord o posició mixta amb les afirmacions següents fent servir les estructures de més amunt: 

a) “Els millors metges del món són: el doctor dieta, el doctor repòs i el doctor alegria” (Jonathan Swift) 

b) Legalitzar les drogues és la millor manera de controlar-ne el tràfic. 

c) “Definitivament caldrà rendir-se a l’evidència que aquest món està boig” (Sacha Guitry) 

d) Tots tenim les mateixes oportunitats. 

e) “Troba el que t’encanta i fes-ho. Això et mantindrà viu, emocionat i emocionant.” (Frank McCourt).

ESTRUCTURA DEL TEXT ARGUMENTATIU 

  INTRODUCCIÓ: es diu de quin tema es tracta i s’exposen les idees més importants. (De vegades es prescindeix d’aquesta part). 

 TESI: S’hi presenta l’opinió que es defensa. 

 ARGUMENTACIÓ: s’hi aporten raons i proves o exemples que donen validesa l’opinió de la defensa. 
 CONCLUSIÓ: és la síntesi entre la tesi i els arguments. Expressa l’opinió final del tema. 

TEXT 4 

SORTIR DE CASA 

Sortir de casa, veure món, hauria de ser un pelegrinatge gairebé obligatori. Per a tothom. Haver-me embarcat recentment en aventures musicals a l’estranger m’ha fet pensar força en el que som o deixem de ser tant aquí com a fora. Com a creador de música, poder publicar un disc o fer concerts fora del teu país és importantíssim per fer carrera d’artista. Però sobretot és important perquè refresca l’acostumada i inevitable (per raons físiques) visió local del món musical. Qualsevol canvi sobtat a la vida és un bon sacseig i ajuda a apreciar les diferències i semblances entre el que ens és quotidià i el que és nou. També així ens adonem del que realment és essencial i del que és més secundari. En definitiva, el món occidental és força uniforme quant a escenes musicals. Per començar, ni els de fora són el millor del món ni el que fem nosaltres no va enlloc. De la mateixa manera, ni som la rehòstia, ni tot el que ve de fora que se’n torni per on ha vingut. 

                                                                                            Pau Guillamet, Enderrock, núm., 137. 

ACTIVITATS 7.

Llegeix el text amb atenció i determina l’opinió que planteja. 

8. Digues quina opinió pren l’autor davant de l’opinió exposada, positiva, negativa o mixta, i justifica la resposta. 

9. Assenyala els connectors del text que introdueixen els valors següents: 

a) Causa b) afegir informació c) conclusió 

10. Destria la tesi, l’argumentació i la conclusió del text. 

 TEXT 5 

Sempre tenim tendència a pensar que la humanitat progressa constantment. Però aquesta idea és la herència del segle de la il•lustració i realment necessita uns quants matisos. Si ens fixem en la comprensió científica que tenim del món, efectivament hi ha un progrés innegable. Però hem avançat pel que fa als valors i a la conducta moral? Hem millorat la manera de tractar la natura? Durant els últims decennis hem maltractat el planeta i hem posat en perill el més essencial: la supervivència de l’espècie humana. Volem dominar la natura, però en realitat l’esclafem... De vegades penso que, segons com, la filosofia dels indis d’Amèrica, dels boiximans del sud de l’Àfrica o dels aborígens australians era superior a la nostra... Quan els primers colons europeus van arribar a Austràlia, van preguntar als aborígens: “A qui pertany aquesta terra?” Els aborígens no van trobar cap resposta. No coneixien aquest concepte: per ells, la terra no tenia propietari. En aquella cultura, els homes pertanyen a la terra i en són una part integrant, igual que els animals i els arbres. Ni més ni menys. És un concepte magnífic, individual que impregna sempre el nostre comportament. Em sembla que, si ens poséssim a aprendre d’aquestes cultures tradicionals i a extreure lliçons de la memòria dels nostres avantpassats, hi guanyaríem. 

                                                                     André Langaney i d’altres, La història més bella de l’home 

11. Llegeix el text i fes les activitats següents: 

a) Indica’n l’estructura i assenyala quin tipus de posició argumentativa presenta. 

b) Assenyala també les fórmules de verbs i construccions sintàctiques que es fan servir per argumentar. 

ACTIVITATS I TEORIA NOMÉS PER A 2N A I B!!

LA CONTRAARGUMENTACIÓ 

Un contraargument és un argument contrari a la tesi que es defensa. Per exemple, en la posició contrària a la legalització de les drogues, un contra argument seria defensar l’ús terapèutic d’aquestes substàncies. L’ús dels contraarguments serveixen per a donar més solidesa a l’argumentació. És una manera de dir “no penseu que no sé els arguments en contra, però tot i així segueixo defensant la meva posició”. 

12. Planteja contra arguments a la tesi i els arguments següents: 

TESI: Cal prohibir els mòbils a les escoles. 

ARGUMENTS: -El mòbil no té cap funció a les aules. -El mòbil és un element de distracció -El mòbil és, de vegades, una eina per assetjar els alumnes (fotos i filmacions violentes). 

TEXT 6 

En general, seria important que els pares renunciessin a apuntar els fills a un nombre tan elevat d’activitats extraescolars: artístiques, esportives, d’aprenentatge de llengües estrangeres... Les motivacions dels pares són diverses i en aparença vàlides: no saben on deixar els nens ni a qui confiar-los; desitgen que els fills tinguin allò que ells no han pogut tenir per causes econòmiques i d’oportunitats socials; sostenen que són experiències útils per formar-se en el futur... La primera motivació és comprensible: en efecte, la ciutat sembla impedir que els nens puguin trobar-se, viure i gaudir amb suficient autonomia del temps lliure a causa de la mateixa estructura urbana i de la por dels diferents perills... La segona motivació és egoista: és sempre un error considerar els fills com a pròtesis dels pares, destinats a aconseguir allò que els pares no han estat capaços o no han pogut assolir. La tercera és equivocada: les diferents activitats (esportives, artístiques, lingüístiques) que els nens inicien a causa dels pares i que les arriben a deixar per cansament es perden per sempre i també les que tornaran a iniciar i tornaran a abandonar. Es produeix una vacunació per sempre dels nens amb relació a aquestes activitats. Valdria la pena deixar als nens més temps lliure per organitzar de forma autònoma els jocs amb els amics i esperar que siguin ells qui demanin, i amb insistència, per exemple, matricular-se en un curs per perfeccionar una activitat que ja han experimentat com a gratificant i que estigui en correspondència amb les seves expectatives i capacitats. S’estalviarien diners, moltes frustracions i els nens guanyarien temps per jugar. 

                                                           Francesco Tonucci, Quan els nens diuen prou! 

13. Assenyala el tema del text i indica les parts d’aquest. 

14. Fixa’t que l’argumentació es basa a rebutjar arguments a favor de les activitats extraescolars. Enumera aquests arguments.

RECURSOS DEL TEXT ARGUMENTATIU

La intenció del text argumentatiu és convèncer i això demana que s’utilitzi un conjunt de recursos per posar èmfasi en el missatge, per critdar l’atenció del públic, per sorprendre’l...

Alguns d’aquests recursos són: exposar un fet i, conduir l’argumentació cap a una conclusió; expressar valors socials vigents; plantejar preguntes retòriques; recolzar una idea amb un argument d’autoritat; repetir expressions o idees; fer jocs de paraules...

a)      Dels fets a la conclusió

Consisteix a explicar un fet (anècdota, un relat, una experiència científica...) que es pren com a exemple; a partir d’aquí s’extreuen conclusions que donen suport a l’opinió que es defensa. És una manera indirecta de plantejar l’argumentació, però té un gran poder de convicció.

TEXT 7

En una piscina del nord d’Itàlia, un nen de sis o set anys aconsegueix el tercer lloc en un torneig nacional de natació en la seva categoria. El pare, indignat, li retreu: “Creus que hem vingut de Sicília per ser tercer?” El nen plora.

Aquesta és una escena incivil que no s’hauria de veure mai. Sens dubte el comportament del pare va ser exagerat i absurd. Molts nens viuen l’experiència de la competició, de la victòria i del fracàs massa aviat i amb un cost emotiu excessiu. Fóra desitjable que les associacions esportives regulessin les activitats competitives tant en els entrenaments com en els torneigs fins a una edat raonable: dotze o catorze anys, per exemple.

Francesco Tonucci, quan els nens diuen prou!

15.       Fixa’t que, en aquest text, la força de l’argumentació es troba en el breu relat que s’hi explica. Destria l’anècdota de la valoració.

16.       Assenyala la tesi, l’argumentació i la conclusió.

b)      L’expressió de valors

Un altre recurs per donar validesa als arguments és basar-se en valors vigents en la societat actual.

Text 8

Zo we zo, en una Ilengua de I'Àfrica central, el sangoa, significa «un home és home». Una persona és una persona: tots els éssers humans tenen la mateixa  dignitat. Això és una veritat tan antiga com nosaltres mateixos, enfosquida, en  aquests anys que veuen la violència racial, el genocidi, la guerra econòmica i  religiosa i venjances seculars que devasten pobles que es voldrien anomenar civilitzats.

Què podem fer, individualment i col·lectivament, per posar-hi fi, perquè no passi més? Si hem de jutjar per tot el que expliquen els diaris i la televisió cada dia, la resposta és «res o ben poc>. Jo no sóc capaç de respondre a aquesta qüestió,  i no he trobat mai ningú capaç de fer-ho. Si hi ha algú que sàpiga com evitar  aquesta matança quotidiana, que ho digui al més aviat possible. El món és ple de bones intencions i d'aplicacions funestes. Però, si no som capaços de fer habitable aquesta societat, què hi podem fer aquí?

Podrien respondre els qui hi van venir abans que nosaltres? No ho crec, perquè tot el que tenim al nostre voltant avui dia és en bona part una herència deixada pels qui ens han precedit. «Jo dic que els morts enterren els vius», exclama  personatge d'Esquil. I, no obstant això, devem als nostres pares i als nostres avis el fet mateix de ser vius. Què pot fer una nova generació per incidir en el curs de la història? Hem de trobar-hi una resposta.

És útil recordar que les coses que ens fan iguals són preponderants respecte les que ens fan diferents. El color de la pell i la forma del cos, la lIengua i la cultura  diferencien els milions d'éssers humans escampats pel planeta. Aquesta varietat que testimonia la nostra capacitat d'afrontar el canvi, adaptar-nos a ambients diversos i desenvolupar estils de vida originals, és la millor garantia per al futur  l'espècie humana. Els coneixements que hem adquirit sobre nosaltres mateixos mostren, però, amb claredat, que tota aquesta diversitat, com l'aspecte canviant  de la superfície del mar o de la volta del cel, és ben poca cosa respecte a I'immens patrimoni que els éssers humans tenim en comú.

LUIGI LUCA I FRANCESCO CAVALLI-SFORZA • Qui som: historia de la diversitat humana

17.       Assenyala el tema, la tesi , l’argumentació i les conclusions del text.

18.       Digues quins valors defensa el text i raona si són valors actuals.

c)       La pregunta retòrica

Consisteix a formular una pregunta que no té o espera resposta. La finalitat que es busca amb
aquest recurs és cridar I'atenció del públic i fer-Io participar en el discurs.

TEXT 9

Hi ha concursos estúpids i distincions dubtoses. Hi ha persones que volen destacar sigui en el que sigui. Per aconseguir-ho no dubten a apuntar-se als concursos més estrafolaris. Sabien que als Estats Units hi ha un concurs de vambes putrefactes? Sembla increïble, però no és un invent ni un acudit. El concurs forma part de la moda del mal gust que domina el temps que vivim. Hi ha gent que presumeix d’anar mal vestida, de portar els cabells com un drap brut, de fer pudor.

Maria de la Pau Janer, Avui 8-4-2007

19.       Assenyala la pregunta retòrica que apareix en el text i justifica per què ho és.

d)      L’argument d’autoritat

L'argument d'autoritat és un recurs molt usat que consisteix a citar paraules d'un autor prestigiós en qualsevol àmbit (social, polític, literari, científic … ). Aquest recurs dóna solidesa a I'argumentació perquè s’empara en I'opinió d'algú que s'ha guanyat una bona reputació. En els textos escrits, la cita ha d'anar entre cometes.

20.     Assenyala I'argument d'autoritat que s'exposa en el fragment següent:

Com a homes de la Mediterrània, intel·lectuals i artistes, la dialèctica ( raonament que consisteix a treure una conclusió de dues o més idees contraposades) és, de fet, una de les nostres tàctiques fonamentals per mirar de resoldre la complexitat del món. «Els immortals són mortals i els mortals són immortals”” diu Heràclit.

e)      La repetició

La repetició d'elements (de mots i expressions, d'estructures sintàctiques, d’idees…) és un recurs molt utilitzat en I'argumentació per donar èmfasi al missatge que I'autor vol transmetre. D'una banda, fa que el lector fixi I'atenció en un element important del discurs i, d'altra banda, té resultats literaris perquè juga amb la Ilengua per assolir un efecte estètic.

TEXT 10

Déu n'hi do, el primer amor!

La mare que va parir els tòpics!

Primer amor. Primer amor. PRIMER AMOR.

Bé, què?

Enraones amb qui sigui sobre el primer amor i et deixa anar el rotllo. El seu rotllo. Si encara no l'has tingut, gires els ulls en blanc i et poses lànguid. Et fas la típica sèrie de preguntes poca-soltes: «On deu ser?», «Em dec haver encreuat amb ell alguna vegada sense saber-ho?», «El reconeixeré quan arribi
el moment?», «Trigarà gaire?»

I si ja ha passat ... Que no surt mai bé. Que és com la grip, que cal passar-Ia al llit i suar perquè no hi ha cap remei per combatre-Ia. Que deixa senyals. Que et marca per a tota la vida. Que no s'oblida. Que ...

I si et sur! bé, si t'enrotlles amb el manso en qüestió, si tires pel dret, tinguis l’edat que tinguis, et vénen amb l'altra cara del disc: que cornençar tan aviat amb un noi no pot ser bo. Que et cremes abans. Que et cases aviat. Que les parelles que comencen a sortir d'adolescents o massa joves se separen als
trenta. Que ...

En què quedem?

Algú em pot dir ALGUNA COSA DIFERENT?

Ei, sóc aquíl Em sentiu?

Jordi Sierra i Fabra, Ràbia

21.     Indica el tema del text i formula la tesi completant la frase següent:

Sobre el primer amor no hi ha informació fiable: només sentim a dir…

f)      Altres recursos

La ironia i d'altres figures literàries són també recursos que s'utilitzen en els textos argumentatius. Els jocs de paraules, les frases fetes, les metàfores, les antítesis ... formen part de les estratègies que s'usen sovint per fer més convincents els arguments. 

*********

     

Textos Argumentatius from Mariapin

Text Argumentatiu from plerat2

El text argumentatiu

Definició i característiques

El text argumentatiu from Fàtima

El text argumentatiu té la funció de convèncer i la seva estructura bàsica consta de tres parts. A més d'afirmar o negar una cosa, el text argumentatiu ha de presentar els arguments. Per dur-ho a terme, es divideix en les següents parts:

1. TESI. (Introducció): es presenta la tesi, la idea que es vol demostrar. És la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte al tema.

1. MOTIUS O ARGUMENTS, la demostració: es presenten els arguments que corroboren la tesi de qui argumenta i que han de servir per convèncer l'interlocutor. 'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d'altres de secundaris o de suport, si és el cas.
2. CONCLUSIÓ, recull i enuncia de manera sintètica i clara la tesi de l'autor i ofereix nous temes per tractar en un futur. Recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf.

Gèneres: assajos, conferències, articles d'opinió, cartes al director, debats, taules rodones, col·loquis, discursos polítics, anuncis publicitaris, etc.

Trets gramaticals: ús de verbs del tipus dir, creure, pensar, opinar, etc. Oracions introduïdes per connectors causals, consecutius, adversatius, etc.

Indicar causa: a causa de/que, a còpia de, a força de, atès que, car, com que, considerant que, gràcies a/que, ja que, per culpa de, perquè, puix que/ puix, vist que...

Indicar consqüència: a conseqüència de/que, així és que, consegüentment, de manera que, doncs, en conseqüència, per això, per aquest fet, per consegüent, per tant...

Indicar finalitat: a fi de/que, amb l'objectiu de /que, la finalitat del qual, per tal de/que, perquè...

Indicar condició: a condició de/que, amb que, en cas de/que, només que, posat que, si...

Indicar oposició: a condició de /que, amb que, en cas de/que, només que, posat que, si...

Indicar oposició: això no obstant, al contrari, amb tot, ara bé, en canvi, no obstant això, per contra, tanmateix, nogensmenys...

Indicar objecció: baldament, encara que, mal que, malgrat de/que, per bé que, tot i que...

En el text argumentatiu l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l'ús de la primera persona.

Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc.

Per fer una contraargumentació cal analitzar el text, tenint en compte: el receptor a qui s'adreça el que argumenta, els arguments que fa servir, les premisses de què parteix, l'estructura dels arguments, el seu propòsit i les seves estratègies. A l'hora de construir els contraarguments, cal valorar: els caràcter i circumstàncies del receptor, els contraarguments més idonis per ales seves premisses, els possibles dubtes del contrincant, les respostes a aquests dubtes, el nostre propòsit general en relació a aquest receptor concret i les estratègies més adequades de cara a aquest propòsit.

Els recursos lingüístics

Alguns dels principals recursos lingüístics utilitzats en les diferents classes de textos argumentatius són:

• La utilització de la ironia. De vegades alguns arguments són reforçats per frases o expressions iròniques.
• Contar un relat. En alguns casos, quan volem convèncer algú, abans preparem el seu estat d'ànim per tal de predisposar-lo favorablement respecte d'allò que li volem exposar. Una manera d'aconseguir-ho és relatant alguns fets colpidors que es relacionen directament amb les opinions que volem defensar.
• La utilització de la repetició, és a dir, de la insistència i del bombardeig d'arguments.
• Posar de manifest determinats valors. Per exemple, quan es fa al·lusió a valors com la solidaritat i la llibertat per defensar determinades opinions a favor dels drets humans, etc.
• L'argument d'autoritat. Quan l'emissor es recolza en els seus coneixements respecte del tema a què es refereix, o bé, en el seu estatus social.
• Les qüestions retòriques. Ens referim als jocs de paraules, als recursos gràfics i al recurs que anomenem la interrogació retòrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s'espera obtenir resposta i que serveix, com en el cas dels altres recursos retòrics, per centrar l'atenció i l'interès del receptor cap a allò que exposa l'emissor.

Respon en un document word, les preguntes següents: 

1. Per quin/s motiu/s podem escriure un text argumentatiu?
2. Quina és la finalitat i objectiu del text argumentatiu?
3. Quina és l’estructura d’aquest tipus de text i què s’hi escriu en cada una de les parts?
4. Què és la tesi del text? És el mateix que el tema? Raona la resposta.
5. Què són els connectors? Per què és important el seu ús?
6. Aquest tipus de text utilitza diferents recursos, com l’ús de la ironia o les preguntes retòriques. Pots explicar en què consisteixen aquests dos recursos?
7. Cita tres tipus de textos argumentatius.
8. En quina persona s’acostumen a escriure aquest tipus de textos?
9. Què són els arguments?
10. Per què s’ha d’acabar amb una conclusió?