 |
| (fotografies d'Adele Enersen) |
 |
| (fotografies d'Adele Enersen) |
 |
| (fotografies d'Adele Enersen) |
 |
| (fotografies d'Adele Enersen) |
Hola caputxetes i llops ferotges de 3r!
Construir i explicar històries ens agrada molt a tots i totes. Des de sempre, la humanitat ha sentit la necessitat d’empescar-se històries que donin sentit a la seva vida. Ja des de la infantesa, tothom vol sentir contes que l’ajudin a configurar una manera d’entendre el món, que l'ajudin a superar les seves pors, tristeses, a sentir-se feliç, alegre, etc. Els contes ens ajuden perquè ens fan saber que no som els únics que sentim aquestes emocions i a més fan que entenguem millor el món on ens hem de moure.
No cal dir que les històries, rondalles i contes són textos narratius. Fem una mica de repàs del text narratiu que ja vam explicar el curs passat.
No cal dir que les històries, rondalles i contes són textos narratius. Fem una mica de repàs del text narratiu que ja vam explicar el curs passat.
El text narratiu
Una narració és un text en què un narrador explica el desenvolupament d'uns fets, que poden ser reals o ficticis, al llarg del temps.
1. Característiques del text narratiu
Els principals trets dels textos narratius són:
•Solen estar escrits en prosa.
•Hi ha la presència d'un narrador que explica la història.
•Lingüísticament, es fonamenten en el sintagma verbal, perquè l'acció s'expressa mitjançant el verb.
•S'hi inclouen descripcions i diàlegs.
2. Estructura del text narratiu
El text narratiu pot presentar dos tipus d'estructures:
•Estructura lineal o contínua: és el tipus més freqüent i consisteix a explicar els fets seguint un ordre cronològic. Consta de:
a)Plantejament o introducció: es presenta la situació i l'inici del conflicte.
b)Nus o desenvolupament: cos central de la narració. Al llarg del nus la tensió narrativa augmenta fins arribar al clímax (moment àlgid que anuncia el desenllaç).
c)Desenllaç o conclusió: acaba la història. El desenllaç pot ser:
-Tancat: el conflicte es resol.
-Obert: el conflicte no es decideix de manera clara i el lector pot imaginar diversos finals.
•Estructura no lineal o discontínua: l'ordre temporal dels fets s'altera. Hi ha diversos recursos per ordenar els fets de manera discontínua:
-Comença l'acció in medias res: el relat s'inicia en ple desenvolupament de l'acció. És un començament sobtat.
-Pot fer un retrocés en el temps: analepsi o flash back.
-Pot avançar-se en el temps: prolepsi o flash forward.
-Pot fer un retrocés en el temps: analepsi o flash back.
-Pot avançar-se en el temps: prolepsi o flash forward.
3. Elements de la narració
Els elements bàsics de la narració són: el narrador, el temps, l'espai i els personatges.
Els elements bàsics de la narració són: el narrador, el temps, l'espai i els personatges.
El narrador: explica la història i estableix el punt de vista des del qual es narren els fets.
•Narrador intern: intervé en l'acció. Pot ser el protagonista (1a persona), un testimoni (3a persona) o multiselectiu (diferents personatge de l'obra que expliquen en 1a persona la història).
•Narrador extern o omniscient: no intervé en la història. Explica els fets en 3a persona, des de fora. Pot ser:
-Total: si ho coneix tot, sap com pensen els personatges.
-Parcial: només explica allò que veu, com una càmera de cinema.
•Narrador intern: intervé en l'acció. Pot ser el protagonista (1a persona), un testimoni (3a persona) o multiselectiu (diferents personatge de l'obra que expliquen en 1a persona la història).
•Narrador extern o omniscient: no intervé en la història. Explica els fets en 3a persona, des de fora. Pot ser:
-Total: si ho coneix tot, sap com pensen els personatges.
-Parcial: només explica allò que veu, com una càmera de cinema.
El temps i l'espai:
•El temps històric: l'època en què succeeix l'acció.
•El temps narratiu: hores, dies o anys que dura l'acció.
•L'espai: lloc on passa l'acció.
•El temps històric: l'època en què succeeix l'acció.
•El temps narratiu: hores, dies o anys que dura l'acció.
•L'espai: lloc on passa l'acció.
Personatges: són els éssers, generalment persones, que intervenen en l'acció. Segons la seva complexitat poden ser:
•Plans: són simples i no evolucionen.
•Rodons: són complexos i experimenten canvis.
Segons la seva funció poden ser:
•Protagonistes: són els personatges principals.
•Antagonistes: s'enfronten als personatges principals.
•Secundaris: no són fonamentals per al desenvolupament de l'acció.
•Decoratius: la seva funció és fer real l'acció, l'espai...•Plans: són simples i no evolucionen.
•Rodons: són complexos i experimenten canvis.
Segons la seva funció poden ser:
•Protagonistes: són els personatges principals.
•Antagonistes: s'enfronten als personatges principals.
•Secundaris: no són fonamentals per al desenvolupament de l'acció.
4. Principals gèneres narratius
Es classifiquen en funció del caràcter real o fictici dels esdeveniments narrats.
Es classifiquen en funció del caràcter real o fictici dels esdeveniments narrats.
Gèneres narratius de ficció.
•Poema èpic o epopeia: Poema narratiu extens que explica les accions extraordinàries dels déus o herois llegendaris d'un poble. Sol ser anònim i de caràcter tradicional.
•Roman: Narració en vers que tracta sobre les antigues llegendes relacionades amb el rei Artús.
•El conte: Narració breu, en prosa, que explica fets extraordinaris.
-El conte tradicional: és anònim, sovint es transmet oralment i acostuma a tenir funció moralitzadora.
-El conte literari: és obra d'un autor conegut i és escrit.
•La novel·la: Narració extensa, en prosa, que explica una història fictícia amb la voluntat que sembli versemblant. N'hi ha molts tipus:
-Novel·la cavalleresca: apareguda al segle XV.
-Novel·la històrica: apareguda durant el romanticisme.
-Novel·la realista i naturalista: dominant a la segona meitat del segle XIX.
-Novel·la d'aventures.
-Novel·la psicològica: molt important al segle XX.
•Poema èpic o epopeia: Poema narratiu extens que explica les accions extraordinàries dels déus o herois llegendaris d'un poble. Sol ser anònim i de caràcter tradicional.
•Roman: Narració en vers que tracta sobre les antigues llegendes relacionades amb el rei Artús.
•El conte: Narració breu, en prosa, que explica fets extraordinaris.
-El conte tradicional: és anònim, sovint es transmet oralment i acostuma a tenir funció moralitzadora.
-El conte literari: és obra d'un autor conegut i és escrit.
•La novel·la: Narració extensa, en prosa, que explica una història fictícia amb la voluntat que sembli versemblant. N'hi ha molts tipus:
-Novel·la cavalleresca: apareguda al segle XV.
-Novel·la històrica: apareguda durant el romanticisme.
-Novel·la realista i naturalista: dominant a la segona meitat del segle XIX.
-Novel·la d'aventures.
-Novel·la psicològica: molt important al segle XX.
Gèneres narratius que no són de ficció:
•L'assaig: l'autor manifesta les seves idees sobre política, religió, història... Està molt vinculat a l'article periodístic, que es publica a la premsa i tracta temes d'actualitat.
•Les memòries: Narració autobiogràfica en què l'autor explica esdeveniments que ha viscut i en fa una valoració.
•Les memòries: Narració autobiogràfica en què l'autor explica esdeveniments que ha viscut i en fa una valoració.
Publish at Calaméo or browse others.
EXERCICI:
Inspireu-vos en alguna d'aquestes imatges precioses d'Alene Enersen que hi ha a l'inici de l'entrada o en aquest vídeo de sota i construïu el vostre propi conte. Podeu modificar-lo, no cal que segueixi la versió clàssica.
O obriu aquest enllaç http://www.youtube.com/watch?v=aoQVa86EvPA&feature=player_embedded
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada