L’origen medieval de l’@
 |
| http://blogs.sapiens.cat/batecsclassics/2014/01/17/lorigen-medieval-de-l/ |
L’arrova no és un invent propi de l’era Internet. Aquesta espècie d’a tancada en cercle té els seus orígens en una pràctica comuna entre els copistes medievals. Aleshores, per formar la preposició llatina ad (“fins a”) –molt habitual-, s’utilitzava l’@ com a resultat de la unió de les lletres “a” i la “d”. El mot arrova, en canvi, prové de l’àrab ar-rub, que, amb el significat de “quart” o “quarta part”, designa una unitat de pes variable segons les èpoques i regions, però que rondava el 11 kilograms i mig.
Al segle XVI ja era bastant habitual l’associació del terme àrab amb l’@ llatina com a indicació de mesura en el comerç. Amb el temps, el símbol deixà d’emprar-se i només es va mantenir més o menys viu al món anglosaxó, on s’acabà identificant amb la preposició at (“a”). Així, per indicar el cost d’unitat s’escrivia “12 productes @ 1$”.Això féu que l’@ aparegués en els teclats quan s’inventà la màquina d’escriure a finals del segle XIX. Després, els ordinadors també l’incorporarien.
Però la relació de l’@ amb el correu electrònic és molt posterior. Fou idea d’un jove enginyer nord-americà, Ray Tomlinson (Nova York, 1941), qui el 1971, en crear el correu electrònic, el trià perquè era un dels pocs símbols disponibles en els teclats. A més, no apareixia en els noms propis de les persones o empreses. Un altre punt a favor de la seva adopció és que l’arrova dóna una sensació de localització, atès que en anglès equival a la preposició at (“a”).
 |
| http://blogs.sapiens.cat/batecsclassics/2014/01/17/lorigen-medieval-de-l/ |
Ray Tomlinson, creador de l'emblema del món digital
La primera direcció de correu electrònic de la història fou tomlinson@bbn-tenexa, la qual es podia interpretar com a “Tomlinson a la (@) màquina bbn-tenexa” –aleshores el concepte de domini encara no estava definit. D’aquesta manera, un caràcter inventat pels copistes medievals com una forma de simplificar el seu treball es convertí en l’emblema de l’actual món digital.
Antoni Janer Torrens
El punt Avui
http://blogs.sapiens.cat/batecsclassics/2014/01/17/lorigen-medieval-de-l/
EL TEXT EXPLICATIU
El text explicatiu o expositiu té com a finalitat informar i transmetre coneixements. Ex.: les enciclopèdies, els llibres de qualsevol especialitat, les conferències...
- El tema és l'assumpte de què tracta el text. Quan formulem el tema, no expliquem les idees que desenvolupa el text, sinó que simplement n'indiquem la qüestió general. El tema s'indica amb un sintagma nominal (l'amor, la por, els insectes...). El sintagma nominal es pot precisar amb complements: La salut • La salut de la població • La salut de la població infantil •La salut de la població infantil dels suburbis • La salut de la població infantil dels suburbis de Nova York.
- L’estructura
Sol constar de tres parts que es corresponen amb l’estructura de qualsevol acte de comunicació: entrar en contacte. Desenvolupar el contingut, desenvolupar el contingut i tancar la comunicació.
· La introducció: és el primer punt de contacte amb el tema. Té un caràcter general, és breu i, en un text d'una pàgina, sol ocupar un paràgraf. La introducció pot ser de molts tipus: pot situar antecedents del tema (apunts històrics, geogràfics...), oferir dades generals (fets, estadístiques, dates...), plantejar interrogants per cridar 'atenció dels lectors, definir el concepte clau... Les possibilitats de la introducció són variades, però sempre es caracteritzen perquè obren el tema i tenen un caràcter general.
· El desenvolupament: és el contingut pròpiament dit del text. El tema del text es desenvolupa en subtemes o unitats de sentit, que presenten un ordre lògic d'exposició (per exemple, de més general a més concret). Per fer efectiva aquesta fase, cal dividir el text en blocs que diferenciïn els subtemes i posar a cada un un títol que indiqui la qüestió que tracta. Els paràgrafs són bona guia per establir l'estructura del text.
· La conclusió: és el tancament del text. Sol ser breu (un paràgraf) i es pot plantejar de diverses maneres: pot resumir les idees exposades, relacionar-se amb la introducció, fer una crida als lectors, plantejar una hipòtesi de futur, extreure conclusions del text...
- Models d’organització de les idees
Hi ha cinc models de text explicatiu:
3.1. Text descripció: exposa trets, característiques d’un objecte, d’un fenomen, d’una idea...
Per ex., la descripció d’un animal, un poble, un moviment històric, una moda...
Ex.: Tema: El meu poble
Aspectes que es desenvolupen: - situació geogràfica, -evolució històrica, -recursos econòmics, - estructura social, - festes i tradicions.
Text 1
Les mil cares del foc
El foc té moltes més de mil cares. La majoria d’elles es mouen entre el cel i la terra i entre la creació i la destrucció; entre la matèria i la imaginació; entre la necessitat i la por; entre el realisme i la màgia; entre el caràcter sobrenatural i el domini humà mitjançant la tècnica.
El foc és un fenomen de la naturalesa: l’escalfor del sol, el llamp, l’erupció volcànica, els incendis són fenòmens naturals.
Va ser a partir de l’observació dels fenòmens naturals, de l’assaig i de l’error, de l’atreviment i de la casualitat, que els humans van poder obtenir el foc i domesticar-lo.
El progressiu domini del foc ha estat un factor cabdal per al desenvolupament de la humanitat i de la civilització: foc per cuinar, per escalfar-se, per il·luminar-se, per protegir-se, per fondre o per defensar-se i atacar... El foc de la llar, el foc de forns de les fargues, els alts forns, les màquines de vapor, les centrals tèrmiques... El foc constitueix un aspecte fonamental de la tecnologia.
La domesticació del foc, però, és un objectiu mai plenament aconseguit; ni tan sols amb els poderosos mitjans de les tecnologies més modernes. El risc de l’incendi, la necessitat de la seva prevenció i extinció i la recuperació dels danys produïts han estat preocupacions de qualsevol societat i període històric. I per intentar prevenir i protegir-se dels perills del foc s’han elaborat diverses eines, normatives i sistemes de comunicació.
El calendari festiu, arreu del món, i particularment a Catalunya, és molt ric en representacions rituals i simbòliques del foc. Algunes d’elles són supervivències de ritus antics i precristians, i unes altres són recreacions on els aspectes més religiosos i cerimonials han deixat pas als més lúdics i espectaculars. En algun dels ritus també descobrim una tradició simbòlica que, avui, ens ajuda a mantenir la nostra identitat en un món que tendeix a la globalització.
Actualment, quan el món és dominat per la racionalitat, les ciències experimentals i per les seves aplicacions tecnològiques, el foc manté una força de simbolització extraordinària. Tradició i modernitat van lligades estretament; màgia i tecnologia, també. No és misteriós, i màgic, mantenir encesa la flama de la torxa olímpica a sota l’aigua? Segueix la màgia del foc i la festa de la màgia perquè el foc és un element molt llaminer. El foc ens continua motivant els cinc sentits i fent possible la confluència màgia del ritual i el poderós imaginari cultural amb l’esperit lúdic i la necessitat de diversió.
Extret del web gencat.
Activitat
- Fes l’esquema del text. Recorda que has de formular els apartats amb SN
1.Introducció
1.1.
2. Desenvolupament
2.1.
2.2.
2.3. ...
3. Conclusió
3.1.
3.2. Text seqüència: s’organitza seguint un ordre temporal. El contingut s’estructura en etapes que tenen una continuïtat en la línia temporal. Per ex., la història del cinema, país, guerra...
Tema: Història dels moviments migratoris
Fases o períodes: - A l’edat mitjana, - A l’edat moderna, - A l’edat contemporània, - Actualment
TEXT 2
Tihar o Diwali
El Tihar, Diwali o “Festa de les Llums” és una festa hinduista que se celebra tretze dies després de la lluna plena de Kartik, normalment al final d’octubre o al principi de novembre. Tihar significa literalment “fila de làmpades” i, durant els cinc dies que duren les festivitats, l’encesa de làmpades, espelmes i llums de tot tipus per tots els racons és la tradició més estesa i practicada. El Tihar també s’anomena “PanchaYama”, perquè durant aquests dies es venera el déu de la mort.
El primer dia, anomenat Kag Bali, és el “Dia del Corb”, en què es fan ofrenes (petits plats amb fulles verdes que contenen menjar, monedes, encens i espelmes d’oli) als corbs, que són els “missatgers de la mort” enviats per Yama. El segon dia del Tahir és el Swan o Sho Puja, el “Dia del gos”, en què es fa homenatge als gossos, tant als domèstics com als famèlics i pollosos que durant tot l’any vagaregen abandonats pels carrers. Es creu que el gos és el guardià de les portes del reialme de Yama. Aquest dia els gossos són tractats amb un respecte especial: se’ls alimenta com a reis, se’ls col·loquen flors i garlandes al voltant del coll i se’ls posa tika vermella al front en senyal de benedicció.
El tercer dia, anomenat Laxmi Puja, és el més important i el que dóna sentit a la festa perquè està dedicat a Laxmi, deessa de la salut i de la fortuna, coneguda popularment pel seu amor a la llum. Durant el matí es ret homenatge a la vaca, la forma visible de la deessa Laxmi. Les vaques són banyades, alimentades amb fruits i dolços, decorades amb garlandes de flors al voltant del coll i són venerades: tothom els mostra respecte i devoció. Els homes i les dones duen el fil de la bona sort al canell i el lliguen a la cua de la vaca per demanar-li ajuda després de la mort del cos. Es fan ofrenes (puja) a la imatge de Laxmi que hi hagi a la casa i que aquell dia es col·loca en lloc visible. Durant aquest dia grups de dones i nens recorren els carrers cantant la cançó Bhailo, recollint diners i dolços per les cases, encenent bengales i fent esclatar petards.
El quart dia se celebra de diferent manera segons la comunitat. Alguns fan honors als bous, com a les vaques el dia anterior, en un ritual anomenat Goru Puja. Però la festa més rellevant és el Mha Puja, una celebració que precedeix l’any nou dels newars (poble originari del Nepal). El Mha Puja, literalment “ofrena al propi cos o a un mateix”, és una celebració familiar en què els newars purifiquen el cos i la ment i demanen la il·luminació mitjançant rituals antics. Se celebra de nit, i tota la família es reuneix en una habitació buida de la casa convenientment netejada i pintada de color terra. El pare fa un mandala per a cada membre de la família. Els mandales són dibuixos amb dissenys geomètrics fets a terra amb sorra fina i decorats amb pols ocre. Estan creats a base de cercles concèntrics fets amb arròs i rodejats per vuit làmpades d’oli que simbolitzen la vida humana i la il·luminació. Quan el Mha Puja acaba, comença un gran àpat que dóna la benvinguda a l’any nou.
El cinquè dia coincideix amb l’any nou newar, i és celebrat per aquesta comunitat de manera reivindicativa amb una cercavila politicofestiva pels carrers del barri vell de Kàtmandu, en què participen representants de partits polítics, associacions, escoles, bandes de música... Es mouen circularment uns altíssims pals de bambú que estan coronats amb banderes i mates de cabells. La cercavila compta amb la presència de milers de persones engalanades amb els vestits tradicionals.
Manel Carrera
Activitat
2.Llegeix el text i indica’n el tema i l’estructura.
3.3. Text comparació: compara semblances i diferències entre dos o més elements. Per ex., la comparació de la vida rural amb la vida urbana, entre dues generacions, entre dos animals...
Ex.: Tema: La vida rural i la vida urbana
Elements que es comparen:
-Vida al camp:
· Entorn físic: contacte amb la natura; percepció dels canvis en els estacions; entorn acústic natural.
· Relacions humanes: contacte amb l’entorn humà; aïllament
· Feina i lleure: dificultats per trobar feina en molts sectors; oferta de lleure limitada.
-Vida a ciutat:
· Entorn físic: allunyament de la natura; manca de contacte amb les estacions; contaminació acústica.
· Relacions humanes: incomunicació; possibilitats més àmplies d’establir relacions.
· Feina i lleure: possibilitats de trobar feina en sectors diferents; abundància en l’oferta de lleure.
Text 3
Per als infants el temps és incert. El futur és una possibilitat i no pas una certesa i com a conseqüència intenten obtenir de manera immediata tot allò que és possible, sense confiar en les garanties del demà. L’infant no sap esperar: en els primers mesos, perquè no coneix el temps; després perquè no hi té confiança. Els adults administren el temps dels infants i els infants no sempre hi confien. Els adults diuen sempre “després, demà” i els infants aprenen aviat a dir “ja, ara mateix” perquè saben que tan sols l’immediat és segur.
Els adults, en canvi, organitzen el temps comptant amb el futur, però tan sols perquè el tenen assegurat. Tenen un compte al banc, la botiga al costat de casa, els aliments a la nevera, la pòlissa d’assegurances, el canvi d’estació. Veuen el present com una forma de projectar el futur. Són, de fet, dues concepcions diferents d’entendre el temps i la vida.
Francesco Tonucci, Quan els nens diuen prou!
Activitat
3.Llegeix el text, digues quin tema tracta i explica per què és un text comparació.
3.4. Text causa- efecte: parteix d’una o diverses causes que generen uns determinats efectes. Per ex., la relació entre l’escalfament del planeta i el canvi climàtic.
Tema: Efectes psicològics de l’enamorament
Causa: enamorament
Efectes: -sensació d’eufòria i felicitat; - augment de l’autoestima; -visió optimista del món; - estat d’alta emotivitat.
Text 4
Al sud de l’Índia hi ha algunes de les plantacions de te més famoses del país. Cada dotze anys, els pendents dels turons, entapissats de verd, queden estampats per taques malva. És per la flor anomenada neelakurinji, que triga tot aquest temps a florir. La seva aparició també ha fet florir el turisme: unes cinc mil persones vénen cada dia per contemplar-la. Uns altres visitants són les abelles, atretes per la neelakurinji. Els experts saben que al cap de poc temps es podrà recollir als ruscos una mel de qualitat excel·lent, per la qual val la pena esperar aquests dotze anys.
Extret del web gas natural
Activitat
4.Llegeix el text i completa la graella:
Causa: cada dotze anys floreix al sud de l’Índia la flor anomenada neelakurinji
Efectes:
Causa:
Efectes: es recull una mel de qualitat excel·lent.
3.5. Text problema- solució: presenta un problema i planteja una o diverses solucions.
Per ex., el problema dels animals en perill d’extinció, de la fam, del baix rendiment escolar...
Tema: El baix rendiment escolar
Problema: el baix rendiment escolar
Solucions: - Disminuir les hores de televisió i d’altres mitjans audiovisuals; - Seguir uns hàbits alimentaris i d’hores de son adequats a l’edat; -Incrementar la concentració a classe; - Mantenir uns hàbits en l’estudi.
Text 5
De pors més o menys definides en tenim tots, tant grans com petits, però sovint són fruit de la nostra imaginació. La foscor, la nit, els sorolls... poden despertar la por i l’angoixa sobretot del més menuts, tanmateix la imaginació també pot ser una bona eina per combatre-la, i els contes una gran ajuda. A més, llegir històries de por és emocionat i útil per transformar els sentiments desagradables en rialles. Amb aquests llibres es descobreix que no hi ha cap motiu de temor i que fins i tot és divertit, tot i que a vegades hi ha pors que són producte d’una dura realitat...
Extret del web bcn
Activitat
5.Llegeix el text i indica el problema que planteja i les solucions que s’hi exposen.
- Característiques lingüístiques pròpies
-Recursos generals de presentació de la informació:
*La definició. Serveix per situar els aspectes bàsics a l’hora d’iniciar el tema i aclarir el significat dels mots difícils.
*L’alternança entre conceptes i exemples. Els conceptes són idees; els exemples són fets, anècdotes que donen suport a les idees. Concepte: la població fa un mal ús de la tv; un fet que exemplifica seria: la fent mira la tv quatre hores de mitjana al dia.
- Recursos lingüístics:
*Els gràfics, els esquemes i les il·lustracions, per fer més clara la informació.
· Abundància de sintagmes nominals.
· Abundància de noms i verbs abstractes.
· Selecció de lèxic precís.
· Adjectius especificatius i no valoratius.
· Temps verbal: present atemporal.
· Ús dels connectors necessaris per establir relacions lògiques entre idees.
Ex.:
*Ordenadors del discurs:
-en primer lloc, en segon lloc...; d’una banda, de l’altra, per un costat, per un altre costat...; per començar, seguidament, més endavant, finalment, per últim, per acabar...
*Introductors del tema: pel que fa a, quant a, amb relació a...
*Afegir informació: a més, a més a més, també...
*Explicar amb altres paraules: és a dir, o sigui, dit d’una altra manera...
*Exemplificar: per exemple, a tall d’exemple, posem per cas...
*Determinar la causa: perquè, ja que, a causa de/que, com que, atès que, per raó de/que, per culpa de, gràcies a...
*Determinar la conseqüència: per tant, doncs, en conseqüència, com a conseqüència, de manera que, així que...
*Contraposar idees: però, sinó, al contrari, ben al contrari, ara bé, en canvi, no obstant això, tot i això, de tota manera, encara que, tot i que, malgrat que, a pesar que, sempre que...
*Resumir: en resum, en síntesi, comptat i debatut, ras i curt...
Activitat
6.Assenyala el tema del text, el model d’organització de les idees que presenta i classifica les expressions en negreta del text segons les relacions que estableixen (contraposar idees, organitzar el text...)
Text 6
Un tema d’actualitat i preocupant és el de les addiccions, tant a les conegudes substàncies tòxiques com a les noves tecnologies, sobretot, l’ordinador i el mòbil, que presenten molts nois i noies. De tota manera, no ens serveix de res dramatitzar aquestes conductes.
Per una banda, les noves tecnologies mai no són, per elles mateixes, perjudicials perquè pertanyen al nostre temps i al nostre món; ara bé, hem de saber utilitzar-les i en podem treure un gran profit. Poden millorar aspectes motrius de la persona, ajudar a obtenir informació de forma ràpida, desenvolupar l’atenció... Són, en conseqüència, una eina més de contacte amb l’exterior.
D’altra banda, entre els factors que podríem considerar negatius hi ha, per exemple, com passa en la majoria d’addiccions, que als joves els costa molt prendre consciència de la quantitat d’hores que dediquen a jugar, connectar-se a Internet, enviar missatges des del mòbil, etc. A més, deixen de fer altres activitats socials potenciadores del seu desenvolupament personal. Poden quedar apartades obligacions escolars, familiars i socials que, fins en aquell moment, havien estat totalment assumides pel jove i de les quals, per tant, els pares ja ens havíem despreocupat.
Això és el que li ha passat a la Begoña. Fins al darrer curs de l’educació secundària obligatòria, el seu expedient acadèmic va ser brillant. El curs següent, a primer de batxillerat, va descobrir Internet i es va enamorar perdudament d’un noi de l’altra punta de l’Estat. S’aixecava del llit quan els pares ja dormien per poder contactar amb ell. Consegüentment, el rendiment acadèmic va baixar en picat.
També hi estan enganxats dos germans, el David i la Gisela. Tan bon punt arriben a casa després de la jornada escolar, gairebé abans de dir hola a la família, de berenar i de deixar la motxilla aparcada al replà de l’entrada, el primer que fan és barallar-se per veure qui és el primer de posar en marxa l’ordinador. Que vagi escalfant motors...
Els pares triguem força a veure que tenim un fill enganxat a la pantalla. Encara que mantinguem un bon control damunt seu, és difícil, quan ens diu que se’n va a estudiar a la seva habitació, saber ben bé què fa durant aquell temps. No podem espiar-lo contínuament. Tard o d’hora, però, ens n’adonem, i ell també. No sap com deixar-ho, s’ha convertit en un hàbit, en una addicció. I encara que ho sap, no ho reconeix, no ens ho dirà.
Tant els pares de la Begoña com els del David i la Gisela, van prendre una alternativa contundent: “S’ha acabat l’ordinador” És la decisió encertada sempre que l’objectiu final no sigui la prohibició, sinó que el noi prengui consciència de la seva addicció. Amb el “s’ha acabat l’ordinador” no s’acaba el problema. El noi ha d’interioritzar l’addicció, ha de ser capaç de fer un control objectiu del temps que inverteix en els jocs o connexions i, des del diàleg amb els el pares, és ell qui ha de decidir el temps que hi dedicarà des d’aquell moment, en forma d’horari. Un horari amb el qual es compromet davant els pares i, sobretot, davant ell mateix.
El compromís, la coherència i l’autocontrol l’ajudaran molt més a madurar que un càstig imposat des de fora.
Imma Sagrera, Del xumet a la birra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada