dijous, 9 d’octubre del 2014

TEXT EXPLICATIU O EXPOSITIU. REFORÇ I AMPLIACIÓ


(imatge de google imatges)

EL TEXT EXPLICATIU O EXPOSITIU

EL TEMA
És l’assumpte de què tracta el text. S’indica amb un Sintagma nominal i es pot precisar amb complements. Ex.: l’amor / l’amor en l’adolescència/ l’amor en l’adolescència dels alumnes de l’INS Ernest Lluch.

L’ESTRUCTURA

Té tres parts:
-1ª part Introducció   
Sol ocupar un paràgraf i entrem en contacte amb el tema.

-2ª part Desenvolupament  
És on es presenta la informació més important i es desenvolupen els subtemes. Abarca més d’un paràgraf.

-3ª part Conclusió
Tancament del text. És breu, sol ser d’un paràgraf.

AMPLIACIÓ TEORIA PER A 2N X
El text explicatiu o expositiu té com a finalitat informar i transmetre coneixements. Ex.: les enciclopèdies, els llibres de qualsevol especialitat, les conferències...
1.     El tema és l'assumpte de què tracta el text. Quan diem el tema, no expliquem les idees que desenvolupa el text, sinó que simplement l'expliquem de manera general. El tema s'indica amb un sintagma nominal (l'amor, la por, els insectes...). El sintagma nominal es pot precisar amb complements: La salut • La salut de la població • La salut de la població infantil •La salut de la població infantil dels suburbis • La salut de la població infantil dels suburbis de Nova York.
2.     L’estructura
Consta de tres parts: entrar en contacte. Desenvolupar el contingut, desenvolupar el contingut i tancar la comunicació.
· La introducció: és el primer punt de contacte amb el tema. Té un caràcter general, és breu i, en un text d'una pàgina, sol ocupar un paràgraf. 

 La introducció pot ser de molts tipus: pot situar antecedents del tema (apunts històrics, geogràfics...), oferir dades generals (fets, estadístiques, dates...), plantejar interrogants per cridar 'atenció dels lectors, definir el concepte clau... Les possibilitats de la introducció són variades, però sempre es caracteritzen perquè obren el tema i tenen un caràcter general.
·  El desenvolupament: és el contingut pròpiament dit del text. El tema del text es desenvolupa en subtemes o unitats de sentit, que presenten un ordre lògic d'exposició (per exemple, de més general a més concret). Per fer efectiva aquesta fase, cal dividir el text en blocs que diferenciïn els subtemes i posar a cada un un títol que indiqui la qüestió que tracta. Els paràgrafs són bona guia per establir l'estructura del text.
· La conclusió: és el tancament del text. Sol ser breu (un paràgraf) i es pot plantejar de diverses maneres: pot resumir les idees exposades, relacionar-se amb la introducció, fer una crida als lectors, plantejar una hipòtesi de futur, extreure conclusions del text...

ACTIVITATS PER A TOTS ELS 2NS!!!
1. Llegeix atentament el text següent i després, completa l’esquema de sota:
gallina de Guinea. Ocell de l’ordre dels fasianiformes d’uns 60 cm, amb el cap i el coll sense plomes, les ales curtes i el cos esvelt. El plomatge és d’un color negrenc densament esquitxat de petites taques blanques.És gregari i s’alimenta d’herbes, de llavors i d’insectes; nia a terra, i sol pondre uns vuit ous. Habita a Etiòpia, al Sudan, a Eritrea i al SE d’Aràbia.
Gran Enciclopèdia Catalana.
 (Activitat ampliació Nou Arç. Ed.Castellnou)

trets físics:               costums alimentaris:                    reproducció:                hàbitat:                                                                                 
2.Llegeix el text següent. Després reescriu-lo com si volguessis explicar en què consisteix el fenomen de la pluja a un nen petit.
pluja f METEOR 1 1 Precipitació en forma de gotes d’aigua que cauen dels núvols. En el procés de formació de la pluja, que és molt complex, resulta essencialment indispensable la presència de nuclis de condensació i que la temperatura sigui inferior al punt de la rosada, per tal que les minúscules gotes que formen un núvol s’agrupin en gotes de pluja. El diàmetre de les gotes de pluja és molt variable, comprès generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depèn de la velocitat dels corrents ascendents que tenen lloc a l’interior dels núvols o a les capes atmosfèriques de sota d’ells.
Gran Enciclopèdia Catalana (Activitat reforç Nou Arç. Ed.Castellnou)

3.El text següent està desordenat, té faltes d’expressió, de puntuació i d’ortografia. Revisa’l i redacta’l correctament. A més digues el tema de què tracta i assenyala i posa el nom a les parts quan estigui ordenat.
Els incendis forestals
Els incendis forestals son un greu problema que no nomes afecta la conservacio de la natura. Les causes dels incendis son molt variades, llamps, linies electriques, crema incontrolada de rostolls, burilles llançades des d’un cotxe, piromans, etc. Per tant es poden dividir en naturals i causats per la ma de l’home que són la majoria (accidentals o intencionats).
El problema es molt greu perque un bosc cremat necessita molts anys per recuperar-se (un minim de quinze anys) i fins cinquanta anys despres no tornara a recuperar l’aspecte perdut. Pero el problema mes greu es l’erosio que es produeix despres de l’incendi, la terra perd la proteccio vegetal i la pluja pot endur-se la terra i acabar degradant el terreny i desertitzant el terreny.
 (Activitat reforç Nou Arç. Ed.Castellnou)

4.Escull un dels dos temes proposats i fes-ne una pluja d’idees. Després, ordena-les en un mapa conceptual i, finalment, redacta’n un text.
tema pluja d’idees
l’ús de la televisió
tema pluja d’idees
l’alimentació sana
 (Activitat reforç Nou Arç. Ed.Castellnou)

5. Llegeix atentament aquest text. Primer, separa’n les idees i subratlla’n els mots clau; després,
elabora’n un esquema numèric.
asteques Poble de l’altiplà central mexicà, on s’instal·laren al s. XII; també dits mexiques tenotxques. Militaristes, s’imposaren als pobles veïns. Llur imperi comprenia des del S de Michoacán fins a l’istme de Tehuantepec. La capital, Tenochtitián, fundada al s. XIV, tenia uns 100.000 h. cap al 1520. De tècniques agrícoles molt avançades, assimilaren la civilització tolteca i formaren una cultura refinada. De parla nàhuatl, coneixien l’escriptura i el calendari i bastiren monuments importants (temples de Tenayuca, Tepoztlán, Malinalco, etc.). Adoraven Quetzalcoatl, déu de l’aire, i els déus de la pluja, la vida i la guerra. practicaven sacrifi cis humans, esp. de presoners de guerra, amb molta crueltat. Les classes socials, molt marcades, incloïen una noblesa militar, una classe popular lliure i esclaus. Eren governats per un emperador, cap polític, militar i religiós de poder absolut. En arribar a Mèxic l’expedició d’Hernán Cortès, aliat amb pobles sotmesos pels asteques, l’enderrocà, no sense difi cultats. Els asteques, sotmesos a l’imperi colonial castellà, han perviscut a Mèxic i Amèrica Central; alguns grups conserven la parla nàhuatl.
Petit Curial Enciclopèdic (reforç nou arç castellnou)

6. Et presentem dos textos: el resum d’una pel·lícula publicat a la premsa i una notícia breu. Digues quines parts (plantejament, nus i desenllaç) estan més explicades. Després, en un full a part, inventa’t les que no s’expliquen.
Jane, la meva petita salvatge
(1982) Director: Eligio Herrero
Actors: Álvaro de Luna, Juan Carlos Naya
TVE 1, 00.50 Matinada
L’Elsa i el seu marit han llogat una petita avioneta per a la seva lluna de mel. En un accident van a parar a la selva. S’escapen de caníbals i troben dos joves blancs que estan adaptats a la selva perquè hi van arribar quan eren petits.

Un nen amagat des de Tànger fins a Múrcia
La Guàrdia Civil de Lorca (Múrcia) va localitzar ahir un menor marroquí, B. H. que havia aconseguit travessar la frontera amagant-se en els baixos d’un camió que procedia de Tànger, segons van informar fonts de la Delegació del Govern. El menor, que estava sol i indocumentat, va ser localitzat al polígon industrial de Torrecilla i va ingressar en un centre de serveis socials. (Activitat reforç Nou arç Ed. Castellnou)

7.A partir d’aquest esquema, redacta un text. Abans, però, n’hauràs de fer un esborrany. Modalitats esportives: nombre de participants, lloc on es practiquen, instruments utilitzats en la seva pràctica, extensió i oficialitat.(Activitat reforç Nou arç Ed. Castellnou)

ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ (NOMÉS PER A 2N X)
1.Explica en què consisteixen les següents marques per reconèixer un text explicatiu o expositiu:
Títols i subtítols.
Paràgrafs.
Tipus de lletra.
Gràfics, esquemes, quadres o il·lustracions.

2.Tria un tema i redacta un text explicatiu d’unes dues-centes paraules. Després marca les parts.

3.Els connectors són els elements que relacionen i organitzen les frases i els paràgrafs dins del text per cohesionar-lo. Subratlla els connectors que trobis en el text següent i reescriu-los en la taula de més avall segons a quin tipus pertanyin. A més digues quin és el tema del text, fes-ne un resum i assenyala les tres parts que té.
En la societat Occidental, l’obesitat està augmentant de manera preocupant tant en adults com en nens.En els últims anys, l’obesitat infantil s’ha triplicat a l’Estat espanyol.
Des del primer moment, l’organisme de l’ésser humà determina el propi nombre de cèl·lules greixoses; en efecte, condiciona el risc de ser obès.
En primer lloc, el risc és major quan el pes en néixer és alt i quan hi ha un ràpid augment de pes en la primera infantesa. En segon lloc, en la adolescència hi ha canvis en la composició i la distribució del teixit greixós, i el risc d’esdevenir obès és més gran en les noies que en els nois
Per acabar, és el torn de les recomanacions. Cal destacar que la dieta ha de ser variada, amb un mínim de cinc racions de fruita i verdura al dia. Al mateix temps, es recomana un exercici físic regular de 30 a 60 minuts diaris.
connectors temporals 
connectors explicatius 
connectors d’ordre

4. En un full a part, redacta un text a partir d’aquest mapa conceptual. Si convé, busca més información en llibres, revistes, Internet... Procura que el text mantingui l’ordre i l’estructura de l’esquema. No oblidis de fer l’esborrany abans d’escriure el text definitiu:
Climes: climes càlids (equatorial, tropical, desèrtic), climes temperats (atlàntic,continental, mediterrani), climes freds(polar, d’alta muntanya). (reforç nou arç castellnou)

5. Llegeix aquest text i fes-ne un esquema amb claus després de subratllar-ne les idees principals i els mots clau. Finalment, escriu-ne un resum de set o vuit ratlles:
Malalts del xip
Quan el televisor va començar a ser omnipresent a les llars, se’l va acusar –i encara se l’acusa– de trencar la comunicació familiar. Una tele encesa presidia el saló i les famílies seien al seu davant amb la resplendor refl ectida a les cares. Només es parlava quan hi feien anuncis. Ara, la dictadura televisiva ha passat a un segon pla amb els riscos de l’addicció a l’ordinador, anomenada computerisme, ja que almenys la televisió es pot veure en compañía
L’opinió dels experts oscil·la entre els que creuen que la dependència a l’ordinador no s’ha de tractar com una addicció i prefereixen considerar-la només un abús, i els que consideren que pot provocar conductes compulsives, aïllament emocional, vivències irreals, alteracions del son, fracàs escolar, mal caràcter, agressivitat i altres trastorns.
L’ésser humà té una inclinació natural a la dependència. El grau i l’objecte d’aquesta tendència és el que pot trastornar. Els que creuen que el computerisme no és una addicció argumenten que no s’experimenta dependència física ni síndrome d’abstinència, com passa amb les drogues, però sí que es dóna dependència psicològica. Les xarxes internacionals, com ara Internet, han enganxat molts usuaris. Traspassar la frontera entre la curiositat i l’entreteniment i el vici ha costat un disgust a més d’una persona. No només econòmic, sinó també personal.
Segons els experts, el vici informàtic és una forma d’evadir-se de la realitat, ja que l’usuari no ha de tractar cara a cara amb el seu interlocutor, amb el qual es troba en igualtat de condicions. Cap dels dos és més guapo o més ric que l’altre, perquè només es coneixen a través dels seus missatges. Així, en la seva comunicació desapareixen els complexos personals i la inhibició. Però alhora creix l’aïllament, ja que la relació informàtica pot acabar substituint la personal. De fet, el nombre més gran de persones enganxades es troba entre els habitants solitaris, que només arribar a casa es connecten amb interlocutors desconeguts, amics en línia.
EVA DOMÍNGUEZ, El Periódico de l’Estudiant (reforç nou arç castellnou)