EL SUBSTANTIU
·
Paraula que anomena una persona,
animal, objecte o idea: dona, tortuga, llibre, felicitat.
·
És variable:
posseeix gènere (masculí i femení) i
nombre (singular i plural):
gat/gata, amistat/amistats
·
Classificació:
-nom concret:
llavis, moneda
-nom abstracte:
alegria, amor
-nom comú:
muntanya, casa
-nom propi:
Everest, Pere
-nom individual:
abella, ovella
-nom col·lectiu: eixam, ramat
L’ADJECTIU
· Paraula que
acompanya un substantiu i n’expressa una o diverses qualitats.
· Concorda en gènere i nombre amb el nom: senyor ric/ senyora
rica tortuga
lenta/ tortugues lentes
· Classificació:
-adjectiu especificatiu: expressa una
qualitat del substantiu que el particularitza: neu abundant
-adjectiu explicatiu: expressa una
qualitat del substantiu que aquest ja posseeix: neu blanca
· Amb el grau, l’adjectiu expressa una
intensitat major o menor:
-grau positiu: una
casa alta
-grau comparatiu:
*superioritat: una
casa més alta que...
*igualtat: una
casa tan alta com...
*inferioritat: una
casa menys alta que...
-grau superlatiu:
*absolut: una casa
molt alta/altíssima
*relatiu: la casa més alta de totes.
1.
Completa amb aquestes paraules: concret,
propi, comú, col·lectiu, abstracte, individual, Carles, llibre, gent,
felicitat.
a)
_____________: designa allò que només podem pensar: _____________
b)
_____________: designa allò que podem tocar,veure, olorar, tastar i/o
escoltar: _____________
c)
_____________: designa un ésser únic entre els de la seva espècie: _____________
d)
_____________: designa un ésser o un objecte de la mateixa espècie: _____________
e)
_____________: designa un element o la suma d’ells: _____________
f)
_____________: designa en singular un grup d’elements: _____________
2. Classifica aquests substantius Fixa’t en els exemples. Cireres: concret, comú, individual; Maria:
flors Canigó termòmetre
pena: amor súplica
centpeus Carme gambes
ramat roure pau
Ebre eixam aviram
3. Escriu aquests substantius i adjectius en femení i després en
plural.
a) l’abat piadós - l’abadessa piadosa / les abadesses piadoses
b)l’actor intel·ligent
c) el padrí afectuós
d) el duc feliç
e) l’emperador agradable
f) el cavall albí
g) el llop assassí
h) el príncep valent
i) el sacerdot cordial
j) el pianista solter
k) el tigre agressiu
l) el gendre superficial
4.Subratlla l’adjectiu i digues en quin grau es troba. Grau positiu,
comparatiu i superlatiu
a) El Pere és més ràpid que la Lluïsa comparatiu b) Aquest cérvol és molt veloç
c)Ja se senten les dolces veus d)
La meva ossa és la més bonica del barri
e)Aquí trobaràs uns còmics molt
interessants f) La Teresa arribà radiant a casa
g) El Lluís és tan treballador com el
seu germà h) Iniciaren la
nova etapa molt il·lusionats
i) El teu estilés menys personal que
el meu
5.Ratlla els adjectius que no deriven els substantius següents:
a) antagonisme : antagònic/a, antagonista, ansiós/a
b) ritu : rival, ritualisme, ritual
c) gràcia : graciós/a, gràcil, gradual
d) estima : estimat/da, estimable, estimulant
e) símbol : simbòlic, simbolista, simbiosi
6. Subratlla els adjectius que trobis en aquestes frases i escriu si
són explicatius o especificatius:
a)Els llops ferotges van acorralar
l’ovella espantada
b) Aquesta nit de lluna plena la
música estrident inunda els carrers
c) La fresca rosada del matí va
entelar els vidres dels cotxes aparcats.
d) La pudor fètida de les clavegueres
no va impedir que el fantasma les convertís en el seu refugi.
7. Llegeix aquest text i respon a les següents qüestions.
Pasta brick
És una pasta d’origen magrebí,
elaborada a base de farina de blat.
Es comercialitza en forma de
finíssims cercles de pasta, com una mena de creps molt prims, embolicats
cadascun entre dos papers vegetals.
Es fa servir per farcir, amb
preparacions més aviat seques o amb poc líquid.
La pasta brick queda cruixent i serveix alhora com a recipient.
Descobrir
cuina (núm. 62)
Digues quin és l’adjectiu que qualifica cadascun d’aquests substantius
del text.
-
Origen - cercles - creps -pasta
-
Papers - preparacions - líquid
8. Llegeix aquest text i subratlla tots els adjectiu; després indica el
nom que qualifica cadascun
Sovint, quan tenim convidats a casa i
els volem fer gaudir d’un àpat de festa, ens espera un gran rebombori de plats,
coberts, cadires, mantells, copes, etc. I sempre s’acaba amb el mateix,
sobretot entre els amics més joves, amb aquell típic aperitiu de patates de
bossa (tot i que n’hi ha algunes de molt bones), les olives farcides d’anxova,
les barres de surimi amb salsa rosa
de pot, les escopinyes de llauna, els llagostins bullits i congelats, i plats
d’embotits de qualitat ínfima. Però també podeu fer gaudir els comensals dels
vostres dots gastronòmics amb un xic de temps, una bona preparació i sobretot
organització en l’execució de tastets. Snacks
acabats de fer, culleres amb mil i un sabors, sopes fredes i calentes,
carpaccios clàssics o agosarats, pans de totes menes, amanides de tots els
racons, formatges de tot el món, aperitius amb fetge gras que es fonen a la
boca, enfilats que ens obren la gana, fregits ben saludables, cassoles de
sabors concentrats i postres sensacionals.
Pep Nogué i Puigvert, Tastets
9. Contesta les qüestions següents sobre el text anterior:
a) Escriu els noms concrets
b) Escriu els noms abstractes
c) Hi ha un adjectiu que funciona com
a substantiu. De quin mot es tracta?
EL DETERMINANT I EL PRONOM
EL DETERMINANT
·
Acompanya sempre el substantiu i en delimita el significat.
Els dos concorden en gènere (masculí i femení) i nombre (singular i plural): Aquestes branques han caigut
·
Classificació:
-articles: el, la, l’, els,
les
EL PRONOM
· Funcions
-
Fan referència a les persones
del verb: jo sóc alt
-
Substitueix un nom o
SN:
T’agrada aquesta casa; a mi, aquella.
-
Substitueix una oració sencera: m’han dit que tornés a venir,
però no ho he fet.
· Classificació:
-personals forts: jo, tu, ell,
nosaltres, vosaltres, ells...
-personals febles: em, et, nos, us,
ens, ‘ls...
- relatius: que, què, qui,
el qual, les quals
DETERMINANT i PRONOM
·
Hi ha una sèrie de determinants i pronoms que presenten la
mateixa forma. La diferència la
trobem en la funció; el determinant
acompanya un nom i el pronom el substitueix.
Ex. El meu germà i el teu són amics. “Meu” és un determinant que acompanya al nom
“germà”. I “teu” és un pronom perquè substitueix al nom germà. No porta un nom
al costat a qui determinar.
·
Són els següents:
-
Possessius: meu,
teu, seu, nostre, vostre, seu...
-
Demostratius:
aquest, aqueix, aquell...
-
Numerals: cardinals
1,2,3... ordinals: primer, segon, tercer 1r,2n,3r
-
Quantitatius: quant,
tant, molt,poc, bastant, gaire, massa, força, prou, més, menys, gens
-
Indefinits: algun,
algú, ningú, tothom, res, altre, tal, tot
(imatge de
1. Completa el quadre:
Determinants
|
Pronoms
|
Indiquen...
|
|
demostratius
|
P
|
P
|
...proximitat o llunyania del nom en relació amb el parlant
|
... el posseïdor de la realitat designada del nom
|
|||
... una quantitat exacta o l’ordre exacte
|
|||
... una quantitat aproximada
|
|||
... una quantitat de forma imprecisa
|
|||
...una pregunta o una exclamació
|
|||
... presenten o actualitzen el nom
|
|||
... indiquen les persones que intervenen en la comunicació
|
2.
Digues si els mots marcats són determinants o noms i a quin nom
determinen o substitueixen.
a) Cada
fracàs ensenya a l’home alguna cosa que li calia aprendre.
Dickens
b) Guarda
les teves pors, però comparteix el teu valor amb els altres. R.L-
Stevenson
c)
Estimar-se no és mirar-se l’un a l’altre, és
mirar junts en la mateixa direcció. A.de Saint Exupéry
d) El vint-i-vuit
de desembre ens recorda el que som durant els altres tres-cents
seixanta quatre dies de l’any. M. Twain
e) El
valor és la primera qualitat humana perquè és la qualitat que
garanteix les altres. W. Churchill
f)
És fàcil ser valent des d’una distància
segura. Esop
g) Hi
ha més mons, però poden trobar-se en aquest. P. Éluard
h) La
millor manera de gastar el temps és consumint-lo. M. Duras
3.
Col·loca els determinants i pronoms de l’activitat anterior al lloc
corresponent:
Articles
|
|
Determinants indefinits
|
|
Pronoms indefinits
|
|
Determinants possessius
|
|
Pronoms personals
|
|
Pronoms demostratius
|
|
Pronoms relatius
|
4.
Encercla la forma correcta.
a) Hi havia força/ forces persones al mercat d)Ja
has menjat prous/prou gelats
b) Tens gaires/gaire caramels? e)No
vull menjar masses/massa bombons
c) He quedat amb bastant/bastantes amigues f)He avançat bastanta/bastant feina
5. Escriu aquests determinants i
pronoms al lloc corresponent i digues si fan de pronom o determinant: cinquena, et, ell, quantes, ‘ls, la, quina, qui, el meu, aquests, ho,
tres, que, tu, la, mi, molta, la , ella, la meva, els.
a) Et vaig dir que no ________ fessis. h)
_________ pomes vol, ________?
b) Parla amb _______ quan _____vulguis i)
_______veu _____ sents és la_______
c) ____ no diu ____ veritat j)Ara
tinc _____ son
d) _____ ha vingut? k)
No conec la _____ norma del codi
e) _____ conversa més absurda!
f) ____ ____ porquets és ____ ____ conte preferit
g) -Vols ____ llibres?-Sí, posa ___ a ___prestatgeria
6. Digues si els mots marcats són determinats o pronoms i de quin tipus.a) Dóna’m aquella pel·lícula. Aquesta no m’agrada
6. Digues si els mots marcats són determinats o pronoms i de quin tipus.a) Dóna’m aquella pel·lícula. Aquesta no m’agrada
b) Els seus ulls són més
bonics que els meus
c) L’explicava l’àvia, aquesta
història
d) Quina sorpresa que
vingués!
e) Agafes uns pantalons
o n’agafes dos?
f) Vaig a molts llocs i
torno a alguns
EL VERB
Indica, en general, les accions del
subjecte, amb el qual concorda en persona i nombre.
Ella torna.
· Pot anar en 1a
persona -canto; 2a persona -cantes; 3a
persona -canten, del singular o del plural.
· Les formes
no personals no informen ni de la persona ni del nombre. Són I'infinitiu -conèixer,
el participi -conegut, i el gerundi -coneixent.
· Es conjuga en
un temps i un mode determinats
· És regular si
es conjuga com el verb model de la seva conjugació: cantar
(1 a conjugació), témer i perdre (2a conjugació), dormir (3a conjugació),
servir (3a conjugació incoativa). Són verbs incoatius aquells que intercalen
el grup -eix- entre el lexema i la terminació en algunes persones d'alguns
temps (serveixi, serveixes, serveix ... ).
(1 a conjugació), témer i perdre (2a conjugació), dormir (3a conjugació),
servir (3a conjugació incoativa). Són verbs incoatius aquells que intercalen
el grup -eix- entre el lexema i la terminació en algunes persones d'alguns
temps (serveixi, serveixes, serveix ... ).
· És irregular
si no es conjuga com el verb model: vinc (i no *veno)
· Un verb està
en veu activa si el subjecte realitza I'acció: La Lluïsa recull la
pilota. Un verb està en veu passiva si el subjecte rep I'acció: La pilota és
recollida per la Lluïsa.
pilota. Un verb està en veu passiva si el subjecte rep I'acció: La pilota és
recollida per la Lluïsa.
L ‘ADVERBI
· Complementa un
verb , un adjectiu o un adverbi. Ex.: verb- Dorms bé?,un
adjectiu -Ets molt àgil, un altre adverbi -Està molt bé.
· És invariable,
no admet ni gènere ni nombre: Agafa més torró. / Agafa més caramels.
· Classes d'adverbi: lloc -aquí, temps -ara, manera -així, quantitat -molt, afirmació -sí, negació -no, dubte -potser
· Parlem de locucions
adverbials quan dues o més paraules que van juntes tenen
el mateix significat que un adverbi: a poc a poc - lentament
1. Relaciona les diferents classes d'adverbis amb els exemples
corresponents
Dubte
aquí, allà, allí, dins, fora, davant, prop, darrere ...
Quantitat
bé, a propòsit, així ... i molts acabats en -ment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada