(imatge de
Hola xatos i xates!
Tot corregint els exercicis vaig veure que alguns de vosaltres encara no acaba d'identificar els adverbis. Per això farem algun exercici més de reforç. Són els següents:
Exercicis extrets de Morfologia verbal. Núria Martín i Montserrat Miró. Ed. Text- La Galera
1. Indica si les formes d'aquestes oracions són adverbis o determinants.
a) Treballa molt
b) Corria molt
c) He trobat moltes fulles seques
d) Reflexiona molt abans de decidir
a) No pensa gaire. Fa les coses així
b) No hi sent gaire
c)No tenim gaire menjar
d) T'estimes gaire els germans?
a) L'espectacle ha estat força bo
b) Durant el camí m'he marejat força
c) Hem fet força exercici
g) He tingut força sort
a) No m'atabalis més
b) Té encara més amics
c)Avui han entrat més clients
d) No vull engreixar-me més
a)És menys ràpid en les curses de cent
b) Està menys gras perquè fa règim
c) Avui he treballat menys
d) Ja té menys esperances
a) Fa tan fred!
b) Ha fet tants amics aquest estiu!
c) No corris tant!
d) No m'atabalis tant!
2. Subratlla, els adverbis i locucions adverbials i indica si són de temps, lloc, quantitat, mode...
a) Anem al teatre de tant en tant.
b) Sempre deixa les coses ençà i enllà; és ben desordenat!
c) Solament es concentra quan estudia de nit
d) Havent dinat només té ganes de jeure i s'ajeu ben arrepapat al sofà
e) Sovint compra roba els preus de la qual són fora mida
f) Pel cap alt serem un centenar
g) Ens trobarem aquí cap al tard
h) Avui he treballat bastant tot i que m'he trobat molt malament
i) Ara per ara no el trobo gens simpàtic i, a més, parla massa fort
j) Arreu on van s'ho passen d'allò més bé
k) Si fa no fa, arribarem a trenc d'alba; només queden sis hores!
l) Mai de la vida no ha vist un home tan alt
m) Enguany els resultats han estat tan bons!
n) Al vespre no li agrada treballar gaire; tan sols rendeix al matí
o) Al capvespre ens vam trobar aquí si fa no fa una cinquantena
3. Subratlla, els adverbis i locucions adverbials i indica si són de temps, lloc, quantitat, mode...
No em repeteixo. Dic
només coses semblants
i encara de vegades.
Sovint em descobreixo
noves arrugues, nous
i molt subtils defectes;
raons per creure en mi,
per explorar-me i créixer.
D'això parlo.
Són fets evidentment banals,
discrets, subsidiaris.
Ho sé bé prou. No em faig
il·lusions absurdes;
ja fa quaranta-nou
anys i escaig que em contemplo.
No em resigno, però,
ni a l'oci ni al silenci.
Teixiré vida amb fils
de la mateixa corda
que se'm desfila als dits;
escriuré encara: escric.
I no , no repeteixo.
Miquel Martí i Pol, Obra completa, Ed. 62
4. Subratlla els adverbis i les locucions adverbials de temps d'aquest text
Encara avui recordo la pro que d'infant passava a la nit. A hores d'ara m'ho miro amb una certa distància però mai oblidaré la terrible vivència de la por, sempre tindré present aquella agonia que enterbolia les nits de la meva infantesa. Havent sopat, anava al llit i al cap de poc la mare apagava els llums. Llavors, durant una hora si fa no fa encara sentia sorolls coneguts: de primer, la conversa dels pares que s'esmorteïa a poc a poc; després, els gemecs del petit i, finalment, els darrers moviments abans que tot quedés en silenci. Aquest silenci, encara ple de la quotidianitat de la casa, no durava gaire... Ara i sempre començava a sentir petits sorolls: ara l'un, després l'altre... però eren encara remors fortuïtes que no tenien lògica ni connexió. D'aleshores ençà tot prenia una altra dimensió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada