(imatge extreta de google imatges)
HI HAVIA UNA VEGADA... LA RONDALLA!!! VOLEU SABER QUÈ ÉS, DONCS JO US HO EXPLICARÉ...
El text
narratiu. La Rondalla
La Rondalla: és un tipus de narració o
relat que pertany a la narrativa popular
de tradició oral i que té un autor anònim. Explica fets imaginaris i té l’objectiu de distreure i alliçonar (donar una lliçó
per aprendre).
Es van recollir
per escrit al S XIX, durant el romanticisme, època en què es redescobreix el valor de la
literatura tradicional.
Els primers
compiladors
de la narrativa tradicional oral foren els
germans Jacob i Wilhelm Grimm (Alemanya), que entre 1812 i 1818 van
publicar dos reculls de rondalles i llegendes. A partir d’aquí, folkloristes de
tot Europa van recollir tota mena de relats dels seus respectius països:
cançons, llegendes, rondalles, mites...
A Catalunya, entre els principals folkloristes que recopilen
reculls de llengendes i rondalles destaquen:
§ Francesc Maspons i Labrós, Tradicions del Vallès (1876)
§ Pau Bertran i Bros, El rondallari català (1909)
§ Valeri Serra i Boldú, Aplec de rondalles (1922)
§ Apel·les Mestres, Llegendes
i tradicions del Montseny (1933)
§ Joan Amades, Folklore
de Catalunya (1950)
Elements característics
de la rondalla
L’estructura: plantejament (presentació dels personatges i del conflicte), nus (desenvolupament del conflicte) i desenllaç (acabament tancat i final
feliç).
El temps i l’espai: se situen en un temps i espai indeterminats.
Els
personatges: són plans (no varien), la seva caracterització és molt simple. Representen valors positius o negatius (bo/dolent,
gandul/treballador, avar/generós)
El punt de
vista: el narrador és extern, explica els fets en
3a persona del singular. És a dir, no és un personatge que forma part del
relat, sinó fora d’ell.
Les
característiques de la llengua són d’un llenguatge oral i informal:
-
Frases curtes i que s’entenguin bé. Sintaxi simple.
-
Lèxic adequat a l’edat dels oients
-
Repeticions (canta que cantaràs, camina que caminaràs)
-
Expressions per cridar l’atenció de l’interlocutor (i sabeu què va fer?)
-
Frases fetes i locucions
(i tal dit, tal fet)
-
Onomatopeies
(catacric-catacrac)
-
Exageracions i comparacions (caminà cent hores lluny, alt com un sant Pau)
Fórmules fixes
d’encapçalament i acabament. Són fórmules fixes per començar i acabar el conte. Serveixen
per cridar l’atenció quan s’inicia el relat i per indicar que és a punt de
finalitzar. Les més usades són:
Fórmules
d’encapçalament:
-
Temps era temps, hi havia...
-
L’any tirolany...
-
Vet aquí que una vegada
-
Una vegada hi havia / Hi havia una vegada...
-
En un bosc perdut...
-
D’això que us contaré ja fa molts anys...
-
Heus ací...
Fórmules
d’acabament:
-
Catacric-catacrac, conte acabat
-
I van ser feliços i van menjar molts anissos
-
Conte contat és ben acabat, i si no és mentida, és veritat.
-
I tot això és tan segur com que tot el que és verd no és
madur
-
I tot això és tan cert com que tot el que és madur no és verd
-
Aquesta rondalla que he explicat és per al més bon minyó, i
al que no li agradi que n’expliqui una de millor
(imatge extreta de google imatges)
Tipus de
rondalles
Podem distingir quatre tipus de rondalles segons els
personatges que hi intervenen, l’aparació d’elements sobrenaturals i
determinades peculiaritats lingüístiques:
-
Rondalles humanes
Són
protagonitzades per personatges del
poble: matrimonis, joves, lladres, gent d’oficis diversos i autoritats. L’element sobrenatural no hi és i té un
to més realista.
Els temes giren a l’entorn dels defectes i les virtuts, i tenen una finalitat d’exemple moralitzant.
L’enginy, l’astúcia i l’humor són els valors més destacats.
-
Rondalles de bèsties
Hi intervenen molts tipus d’animals (l’ós, el lleó, el corb, la
cigonya, l’esparver, la garsa, la merla...), però els protagonistes
indiscutibles són la guineu o guilla i el llop.
Tenen una estructura molt simple,
normalment d’un sol episodi.
La característica principal és que els
animals parlen i actuen com éssers humans; els motius de les seves accions estan relacionades amb la supervivència
(menjar, perills...).
-
Rondalles meravelloses
Hi apareixen elements
sobrenaturals. Són les més complexes.
A partir d’un motiu central, d’una
necessitat, una dissort que cal reparar es desenvolupen totes les peripècies i dificultats que ha de superar
l’heroi i finalment assoleix l’èxit
i la recompensa.
Els personatges que hi intervenen són:
L’heroi: protagonista que lluita contra
l’adversitat (proves) i malgrat l’antagonista (l’agressor) i amb l’ajut de les
forces positives ( el donador i l’auxiliar), obtindrà l’èxit.
El fals heroi: vol suplantar la personalitat del protagonista. Mai no
se’n surt.
L’agressor: s’enfronta amb l’heroi
El donador: és aquell que, per atzar, troba
l’heroi i l’ajuda en els seus objectius.
L’auxiliar: sol ser el do màgic que el donador li
lliura.
El comanador: és el personatge que crea el
mòbil perquè l’heroi iniciï l’acció.
La princesa i el pare sempre són presents en aquest tipus de relat. Un
mateix personatge pot fer més d’una funció.
-
Rondalles de fórmula fixa
Presenten una estructura narrativa simple de divers tipus:
Rondalles acumulatives:
Són històries en què, a un fet o un personatge inicials, es van afegint successivament
altres fets i personatges que s’encadenen.
Rondalles lúdiques
Són endevinalles que exerciten l’enginy.
Rondalles ortofòniques
Són exercicis de pronúncia on abunden els embarbussaments
Rondalles paremiològiques
Tenen com a finalitat explicar l’origen de refranys o dites.
(imatge extreta de google imatges)
RECORDEM CONCEPTES!
El text narratiu
Una narració és un text en què un narrador explica el desenvolupament d'uns fets, que poden ser reals o ficticis, al llarg del temps.
1. Característiques del text narratiu
•Solen estar escrits en prosa.
•Hi ha la presència d'un narrador que explica la història.
•Lingüísticament, es fonamenten en el sintagma verbal, perquè l'acció s'expressa mitjançant el verb.
•S'hi inclouen descripcions i diàlegs.
2. Estructura del text narratiu
El text narratiu pot presentar dos tipus d'estructures:
•Estructura lineal o contínua: és el tipus més freqüent i consisteix a explicar els fets seguint un ordre cronològic. Consta de:
a)Plantejament o introducció: es presenta la situació i l'inici del conflicte.
b)Nus o desenvolupament: cos central de la narració. Al llarg del nus la tensió narrativa augmenta fins arribar al clímax (moment àlgid que anuncia el desenllaç).
c)Desenllaç o conclusió: acaba la història. El desenllaç pot ser:
-Tancat: el conflicte es resol.
-Obert: el conflicte no es decideix de manera clara i el lector pot imaginar diversos finals.
•Estructura no lineal o discontínua: l'ordre temporal dels fets s'altera. Hi ha diversos recursos per ordenar els fets de manera discontínua:
No cal dir que les històries, rondalles i contes són textos narratius. Fem una mica de repàs del text narratiu que ja vam explicar el curs passat.
El text narratiu
Una narració és un text en què un narrador explica el desenvolupament d'uns fets, que poden ser reals o ficticis, al llarg del temps.
1. Característiques del text narratiu
Els principals trets dels textos narratius són:
•Solen estar escrits en prosa.
•Hi ha la presència d'un narrador que explica la història.
•Lingüísticament, es fonamenten en el sintagma verbal, perquè l'acció s'expressa mitjançant el verb.
•S'hi inclouen descripcions i diàlegs.
2. Estructura del text narratiu
El text narratiu pot presentar dos tipus d'estructures:
•Estructura lineal o contínua: és el tipus més freqüent i consisteix a explicar els fets seguint un ordre cronològic. Consta de:
a)Plantejament o introducció: es presenta la situació i l'inici del conflicte.
b)Nus o desenvolupament: cos central de la narració. Al llarg del nus la tensió narrativa augmenta fins arribar al clímax (moment àlgid que anuncia el desenllaç).
c)Desenllaç o conclusió: acaba la història. El desenllaç pot ser:
-Tancat: el conflicte es resol.
-Obert: el conflicte no es decideix de manera clara i el lector pot imaginar diversos finals.
•Estructura no lineal o discontínua: l'ordre temporal dels fets s'altera. Hi ha diversos recursos per ordenar els fets de manera discontínua:
-Comença l'acció in medias res: el relat s'inicia en ple desenvolupament de l'acció. És un començament sobtat.
-Pot fer un retrocés en el temps: analepsi o flash back.
-Pot avançar-se en el temps: prolepsi o flash forward.
-Pot fer un retrocés en el temps: analepsi o flash back.
-Pot avançar-se en el temps: prolepsi o flash forward.
3. Elements de la narració
Els elements bàsics de la narració són: el narrador, el temps, l'espai i els personatges.
Els elements bàsics de la narració són: el narrador, el temps, l'espai i els personatges.
El narrador: explica la història i estableix el punt de vista des del qual es narren els fets.
•Narrador intern: intervé en l'acció. Pot ser el protagonista (1a persona), un testimoni (3a persona) o multiselectiu (diferents personatge de l'obra que expliquen en 1a persona la història).
•Narrador extern o omniscient: no intervé en la història. Explica els fets en 3a persona, des de fora. Pot ser:
-Total: si ho coneix tot, sap com pensen els personatges.
-Parcial: només explica allò que veu, com una càmera de cinema.
•Narrador intern: intervé en l'acció. Pot ser el protagonista (1a persona), un testimoni (3a persona) o multiselectiu (diferents personatge de l'obra que expliquen en 1a persona la història).
•Narrador extern o omniscient: no intervé en la història. Explica els fets en 3a persona, des de fora. Pot ser:
-Total: si ho coneix tot, sap com pensen els personatges.
-Parcial: només explica allò que veu, com una càmera de cinema.
El temps i l'espai:
•El temps històric: l'època en què succeeix l'acció.
•El temps narratiu: hores, dies o anys que dura l'acció.
•El temps del discurs: estructura lineal o discontínua
•L'espai: lloc on passa l'acció.
-real
-díctic
-simbòlic
•El temps històric: l'època en què succeeix l'acció.
•El temps narratiu: hores, dies o anys que dura l'acció.
•El temps del discurs: estructura lineal o discontínua
•L'espai: lloc on passa l'acció.
-real
-díctic
-simbòlic
Personatges: són els éssers, generalment persones, que intervenen en l'acció. Segons la seva complexitat poden ser:
•Plans: són simples i no evolucionen.
•Rodons: són complexos i experimenten canvis.
Segons la seva funció poden ser:
•Protagonistes: són els personatges principals.
•Antagonistes: s'enfronten als personatges principals.
•Secundaris: no són fonamentals per al desenvolupament de l'acció.
•Rodons: són complexos i experimenten canvis.
Segons la seva funció poden ser:
•Protagonistes: són els personatges principals.
•Antagonistes: s'enfronten als personatges principals.
•Secundaris: no són fonamentals per al desenvolupament de l'acció.
•Decoratius: la seva funció és fer real l'acció, l'espai...
Aquí ho teniu explicat més extensament! Cliqueu el document!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada