POESIA. MÈTRICA I FIGURES.

(imatge de google imatges)

Mètrica

1.     El ritme

El ritme és la repetició d’un fenomen a intervals regulars de temps. Els elements que contribueixen a donar ritme a un poema són:

a)      L’accent rítmic, que és la successió constant d’accents tònics i àtons en intervals fixats. És l’element principal del ritme.

b)      Les pauses, repartides a espais regulars.

c)      El metre o mesura dels versos, és a dir, la repetició d’un mateix nombre de síl·labes a cada vers.

d)      La rima, que és la reputació parcial o total de sons al final de cada vers.

1. Analitza tots els elements que marquen el ritme del poema.

Cançó de na Ruixa Mantells

Pas/sant /ge/me/go/sa com/ fa /la/ ga/vi/na

1      2      3     4    5           6    7   8    9  10

que/ vol/ta/ ri/be/res / i /tor/na a /vol/tar,

1       2   3    4   5        6    7     8     9     10

a/na/va/ la /bo/ja /del /Camp/ de/ Ma/ri/na

vo/re/ra /de /mar.

Des/cal/ça i /co/ber/ta /de /ro/ba/ es/quin/ça/da,

Cor/ri/a/ sal/vat/ge,/ bo/tant /pels /es/culls;

I en/ca/ra e/ra/ be/lla /sa /tes/ta /col/ra/da,

la /flor/ de /sos/ ulls.

Miquel Costa i Llobera

2.     El metre

El metre és la mesura dels versos, és a dir, el nombre i la distribució de síl·labes de cada vers. En català per comptar les síl·labes d’un vers, es compta fins a l’última síl·laba tònica de l’última paraula del vers.

Ex.: Qui-na-pe-ti-ta-pà/-tri-a 6    //  en-cer-cla el ce-men-ti/-ri!       Salvador Espriu

Separació de síl·labes:

Els dígrafs que no se separen mai són quatre:  ll ( ca-lla), ny (ca-nya), gu (aigua), qu (quota).

Els contactes vocàlics a I'interior del vers afecten la mesura.
- L'elisió consisteix a eliminar un so, i es produeix quan hi ha contacte entre una vocal àtona i una de tònica o dues d'àtones. Les àtones són les que s'elideixen:

Per - sem-pre - s'ha a-dor-mit - a - dins - del - port
No es-tà - per - fres-sa el - ma-ri-ner - Lu-ard

- La sinalefa consisteix en la formació d'un diftong entre vocals contigües

Els - pes-ca-dors - I'han - dut - so-ta u-na - ve-la
I a-quells - mis-te-ris - pla-te-jats - del - peix.

JOSEP M. DE SAGARRA

- L'hiat. Es tracta de dues vocals en contacte que es pronuncien en síl·Iabes separades:

És dur de viure sol / i sempre em dic / que no hem de pensar en la mort,!
que no hem de voler pensar en la mort (MIQUEL MARTÍ I POL)

3.     La rima

La rima pot ser:

·  Assonant, quan tan sols es produeix la repetició dels sons vocàlics.

· Consonant, quan hi ha repetició de sons vocàlics i consonàntics.

Els versos que tenen la mateixa rima s'assenyalen amb una determinada lletra
Si són versos fins a vuit síl·labes, s'utilitza la lletra minúscula; si són de més de
vuit es fa servir la majúscula. Recorda que rimen segons es pronuncia, no com s’escriu.

                                      Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure       A

                                                  que em deixes quan te'n vas,                          b

                                      i un moviment de branca entre dos aires, lliure,        A

                                                  en I'últim zenit del teu braç.                           b

                                                                                       MÀRlUS TORRES

·  Rima femenina, quan el vers acaba en paraula plana o esdrúixola.

·  Rima masculina, quan el vers acaba en paraula aguda.

Ex.: clara rima femenina – carrer rima masculina

·  Rima fàcil, no són difícils de crear. ( Ho són: una paraula i el seu compost: fer i desfer; paraules d’una mateixa categoria, com ara les terminacions verbals: anar i tornar, tenia i encenia; adverbis acabats en -ment: solemnement i lànguidament; mots que, per la seva relació semàntica, fan la rima previsible: gloria victòria, or i tresor).

2.      Indica el metre i la rima dels fragments següents. Fes atenció als contactes i digues en cada cas si la rima és femenina o masculina:

1.M'abelleixen quatre coses   
qui prou les sabrà IIoar?

El sol que bada les roses,
I'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla

i el vent que les esfulla

per no veure-Ies secar,

M, ANTÒNIA SALVÀ

2.Al pot petit hi ha poca confitura

i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura,
la IIibertat, la IIei que és més segura,
la veritat, bandera que no es jura,

i el paradís, un bon plat de verdura,

               ENRIC CASASSAS

4.Poemes blancs i poemes lliures

La construcció dels poemes ha sofert una evolució important al llarg de la història. En temps moderns, la poesia pren camins d'experimentació. Alguns poetes abandonen el rigor formal del metre i la rima, i plantegen la poesia  des d'altres perspectives.

Cal destacar dos tipus de poema sense rima o regularitat mètrica:

·  Poemes blancs: no tenen rima però presenten regularitat mètrica.

·  Poemes lliures: no presenten rima ni regularitat mètrica.

3.Llegeix atentament el text i determina si es tracta d'un poema blanc o d'un poema lliure. Justifica la resposta.

El temps

Tot el país cobert,

bromes al nord, als fondals.
Alguna ullada de sol

a muntanya, al migdia.
Pluges al litoral. Al cor,
com sempre, maregassa.

NARCíS COMADIRA

5.Tipus de versos

Segons si els versos que composen el poema presenten un mateix nombre de síl·labes o no, es classifiquen en:

·  Versos isosil·làbics: hi ha una regularitat mètrica al llarg de tot el poema.

·  Versos anisosil·làbics: els versos que componen el poema presenten una mètrica irregular.

Segons el nombre de síl·labes que tenen, els versos es classifiquen en versos
d'art menor (fins a vuit síl·labes) i versos d'art major (a partir de vuit síl·labes).

Aquests són els principals tipus de versos:

D'art menor

·  Monosíl·lab: 1 síl·laba

·   Bisíl·lab: 2 síl·labes

·  trisíl·lab: 3 síl·labes

·  tetrasíl·lab: 4 síl·labes

·  pentasíl·lab 5 síl·labes

·  hexasíl·lab. 6 síl·labes

·  heptasíl·lab. 7 síl·labes

·  octosíl·lab:  8 síl·labes

·  D'art major

·  enneasíl·lab: 9 síl·labes

·  decasíl·lab: 10 síl·labes

·  hendecasíl·lab 11 síl·labes

·  dodecasíl·lab i alexandrí: 12 síl·labes

4. Llegeix els poemes següents i digues quins tipus de versos presenten:

1.     Més boig

que Roig
(ni tinc

ni Cinc

ni fetge
de metge
ni ple
d'alè).

ENRIC CASASSAS

2.     Avui el cel
és ja només
ofec, buidor,
ploguda nit

al mar, al camp,
dolenta mà.

Com que no puc
mai més dormir,
faig del meu Ilit
por de presó.

SALVADOR ESPRIU

3.     Faune mutilat,
brollador eixut,
jardí desolat

de ma joventut.

JOAN ALCOVER

4.  Què tindran aquestes roses

Que el cor sempre m’han robat?

Dins ses fulles mig descloses,

Quin misteri hi ha amagat?

El perfum de poesia

que exhalava el tany florit,
tota l'ànima rn'omplia ...

i encara el sent dins mon pit.

                        M. ANTONIA SALVÀ

5.         Bricolatge domèstic

Ells dos, la paret, el taladre,

la broca, la pols, el forat,

un vis esclatant dins el tac,

més pols i l'anella del quadre.
Les mans, les ulleres i el nas
són tot pols petita, vermella,
que els asseca el cor. la parella
sempre el penja recte, el fracàs.

JAUME SUBIRANA

6.    Jo sé que no I'estimes.

No ho diguis a ningú.

Tots tres, si tu ens ajudes,
guardarem el secret.

GABRIEL FERRATER

6. Les Pauses

Les pauses són silencis que es produeixen a I'interior o al final del vers. La cesura és una pausa mètrica que es produeix a I'interior de versos que tenen vuit o més síl·labes. El vers queda dividit en dues parts que s'anomenen hemistiquis.

El recompte de síl·labes en el primer hemistiqui es resol de la mateixa manera que com si fos a final de vers, és a dir, es compta fins a I'última síl·laba tònica:

És per la Ment / que se m'obre Natura
1   2   3  4   / 5      6   7  8 9 10

a I'ull golós, / per ella em sé immortal
1 2    3    4 / 5     6    7   8      9  10

Veus eixa mar que abraça / de pol a pol la terra?

  1    2 3   4   5      6    / 7   8 9 10 1112

En altre temps d'alegres / Hespèrides fou l'hort:

          1 2 3 4         5 6       / 7   8 910 11 12

El decasíl·lab és el vers per excel·lència de la poesia catalana. Molt conreat en la poesia medieval, també tingué un gran seguiment durant el segle xx. El vers clàssic català duu cesura i pren la forma de 4 + 6, encara que també pot presentar altres estructures: 5 + 5 (d'origen castellà), 6 + 4 (d'origen francès) i sense cesura (italià).

5.Assenyala les cesures que hi ha en cada un deis fragments següents:

1. Rústica padrina que cerns la farina, (cerns: passes pel sedàs)
que gires les figues damunt el terrat,
que adorms a la falda el nin o la nina

i arranques les herbes que creixen pel blat;

M. ANTÓNIA SALVÀ

2. Jo tem la nit, però la nit m'emporta
ert, pels verals, vora la mar sutjosa;  (ert: dret i rígid; verals: voltants; sutjosa: negra bruta de carbó)

en IIum morent la cobla es sent, confosa,

em trob amb mi, tot sol, i això em conforta.

J. V. FOIX

3. Les ones van i vénen amb son plomall d'escuma: (plomall: pom de plomes que tenen alguns ocells al cap)
ja s'alcen bullidores, ja cauen gemegant, (rims: rimes)

ja en rims de perles brillen a la claror dels astres,
ja estenen per la platja son transparent cristall.

VÍCTOR BALAGUER

4. Hi havia dos amants vora la mar en pena.

Venia la tardor per serres fosquejants.

El vent féu un xiulet saltant per la carena;
amb fullaraca i pols embolcallà els amants. (embolcallà: va embolicar)

JOSEP CARNER

6.L’estrofa

Una estrofa és una agrupació de versos relacionats per la rima i per una alternança de metres constant. Cal distingir entre estrofes compostes per versos isosil·làbics (mateix nombre de síl·labes) i estrofes compostes per versos anisosil·làbics (nombre desigual de síl·labes).

ESTROFES DE VERSOS ISOSIL·LÀBICS

·   Apariat: dos versos amb rima assonant o consonant.

·  Tercet: combinació de tres versos.

·  Quarteta (art menor) i quartet (art major): quatre versos.

·   Quinteta (art menor) i quintet (art major): cinc versos.

·   Sexteta (art menor) o sextet (art major): sis versos.

·  Octava: combinació de vuit versos, generalment d'art major.

·   Dècima: deu versos.

La rima en les estrofes és variada. Pot ser:

·   Encadenada: ABA BCB

·   Encreuada: ABBA

6.Fes el recompte mètric dels poemes següents, destria'n la rima i digues quin tipus d'estrofa presenta cada un:

1.     La ginesta altra vegada!

La ginesta amb tanta olor!
És la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

JOAN MARAGALL

2.     Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l'han dictada

tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l'espai

JOAN MARAGALL

3.     El matí és un mocador

la tarda un pom de violetes
la nit un full de paper.

ALBERT RÁFOLS-CASAMADA

4.     Si visc no visc.

L'amor del risc,
com m'abellia!

CLEMENTINA ARDERIU

7.FIGURES LITERÀRIES

·   L'al·literació. que consisteix a repetir un so vocàlic o consonàntic en un poema per produir un resultat acústic determinat:

A peu, i a poc a poc, anem pujant.

GABRIEL FERRATER

• L'onomatopeia, que es basa en la imitació de sons naturals:

Sentia les campanes

-ding-dong! ding-dong! ding-dong!
dong!- de Santa Maria

del Mar -dong!- amollar
gansoneres Ilur fresa

d'ous de bronze ...

Dong-dong ... !

AGUSTÍ BARTRA

·   La paronomàsia, que consisteix a escriure en un mateix vers mots molt semblants pel que fa a la forma:

Balla damunt la palla.

J. V. Folx

• L'anàfora. que consisteix a repetir una o més paraules a I'inici d'alguns versos
Ni que només fos

per veure't la claror dels ulls mirant al mar.
Ni que només fos

per sentir el frec d'una presència.
Ni que només fos

poder-nos dir un altre adéu serenament.

LLUÍS LLACH

·         El paral·lelisme, que es basa en la repetició d'estructures gramaticals.

Què diuen per la radio?
Tinc fred, tinc por, tinc fam.

J. V. Forx

• El polisíndeton, que consisteix a repetir conjuncions de coordinació.

De sobte, a l'una, esperançant la vida,
la gent s'adreça com la mar revolta:

i corre, i es para, i torna a córrer, i crida,
i calla aprés, i tremolant escolta ...

ÀNGEL GUIMERÀ

• L'asíndeton, que consisteix a suprimir conjuncions de coordinació.

Desparo taula i nego dins de I'aigua
desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.

M. MERCÈ MARÇAL

·   L'encavalcament, que es produeix quan les estructures sintàctiques no coincideixen amb el límit del vers. Per exemple, una mateixa frase que s'escriu al llarg de dos o més versos diferents.

El camí és llarg i no pas
sempre recte A voltes cal
canviar de ruta, i a cada

contrada podem trobar nous
paisatges, no sempre del tot
nítids, però el gest fidel ...

QUIMA JAUME

·         L'hipèrbaton, que es basa en I'alteració de I'ordre habitual dels elements d'una frase (subjecte + predicat).

El tràngol gronxa les naus

i a punta d'alba llangueixen
la lluïssor deis estels,

la remor de la taverna.

TOMÀS GARCÉS

·         La comparació, que consisteix a associar dos elements (un de real i un d'imaginari) que presenten una relació de semblança. Generalment, s'uneixen a partir d'un nexe. com, talment, així com. ..

La primavera és com un nen / que sap poesies. (R. M. RILKE)

Element Real NEXE                   ELEMENT IMAGINARI         

       

·         La metàfora, que converteix en idèntics dos elements que s'assemblen d'alguna manera. Hi ha dos tipus de metàfores.

- Metàfora impura: són presents els dos termes, el real i I'imaginari.

La pluja és una bruixa amb els cabells molt lIargs. (M. MERCÈ MARÇAL)

- Metàfora pura: el terme real és substituït per I'imaginari.

Quan amb son preciós robí / l'aigua ditxosa toca ... (F.v. GARClA)

ELEMENT IMAGINARI –robí     ELEMENT REAL: els seus Ilavis

·         La personificació, que consisteix a atribuir qualitats humanes a animals, objectes ...

Ara ha vingut la primavera / i I'hivern, plorós, ha fugit. (TOMÁS GARCÉS)

·         L’oxímoron, que associa conceptes contraris de manera contigua.

                           La tendra duresa de la sina / La càlida fredor d'una mà amiga.

·         La sinestèsia, que consisteix a associar dos elements que provenen de camps sensorials diferents.

            ... he dit paraules blanques. (SALVADOR ESPRIU)

                      paraules -+ percepció acústica                        blanques -+ percepció visual

7.Digues quin tipus de figura literària presenten els dos títols següents:

a)    El prefaci faci'l fàcil (títol d'un poema d'Enric Casassas)

b)   Cap al dard (títol d'un recull de poemes de Manuel Forcano)

8.Quina figura literària s'hi fa servir?

1.  T'enganyen. No són prou savis
els metges per a tornar-te,
benamada marta Marta,

la sang -i la mel- als Ilavis.

PERE QUART

2. -Bla. Bla. Bla. Bla. Bla.
-Bli. Bli. Bli. Bli. Bli.

-Glu. Glu. Glu. Glu. Glu.

S'adonen que tots enraonen
alhora i callen.

(Durant el silenci s'adonen

que no diu res ningú, i hi tornen.)
-Bla. Bla. Bla. Bla. Bla.

-Bli. Bli. Bli. Bli. Bli.

-Glu. Glu. Glu. Glu. Glu.

GUILLEM VILADOT

3. Qui veu un gravat és com qui toca mare

Mumare, mumare, mumare: material de memòria.
El crit silent del mar, de les llàgrimes, de la nit.

BIEL MESQUIDA

4.      El cap

del rap

no cap

al cap:
quin nyap!

MIQUEL DESCLOT

9. Indica I'element real i I'element imaginari en cada una de les comparacions següents i comenta'n el sentit:

1.    Amor, aquesta força imperiosa

que es refà, com la mar, en les tempestes.

PERE QUART

2.     Una dona sense un home

és com un peix sense bicicleta.

ANÓNIM

3.     Com una amada silenciosa
s'ajau la nit damunt dels blats.

JOAQUIM FOLGUERA

4.     Tota la meva vida es lliga a tu
com en la nit les flames a la fosca.

BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL

10. Localitza les metàfores dels fragments següents, indica'n I’element real i I'element imaginari i digues si són pures o impures:

1.    El dia és un vaixell que avança dissolent-se
i és un gran arbre immemorial la nit.

JOSEP CARNER

2.     Catalunya rep la saba

deis mugrons dels Pirineus,
i no vol ésser esclava

sinó del mar que té als peus.

ANGEL GUIMERÁ

3.    A l'amat he donades
totes les claus;

jo tinc totes les seves,
i fem les paus.

CLEMENTINA ARDERIU

4. Dispersa i vehement,
la vida és l'abegot

que brunz un sol instant

i es perdrà dins la tarda;
no el riu, solemne i dòcil,

que lliurarà les aigües a una mar
que el faci perdurable.

MIQUEL MARTÍ I POL

11. Llegeix els fragments següents i assenyala les personificacions, els oxímorons i les sinestèsies que hi trobis:

1. Navego contra corrent.

Hi vaig quan en tornen.

Abans de pensar em repenso.
Ploro i somric en silenci

i en soledat.

PERE QUART

2.   La nit pujava
lentament per l' escala;
i l'escoltàvem,

amb pànic, en silenci,
per veure on s'aturava.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

3.    Oh, el meu vell, molt vell país!
iOh, la seva desmenjada mort,  (desmenjada: que no té ganes de fer res)
la incapacitat de les places per
aixecar-se

en un salat crit de tempesta!

FRANCESC PARCERISAS

4. Tot l'espai

té una flaire de cants d'ocell.

ALBERT RÀFOLS-CASAMADA

5.     Sense enyor

se'ns va morint la Ilum, que era color
de mel, i ara és color d'oIor de poma.

GABRIEL FERRATER

6.      Sóc vell com la teva mort,
sóc jove com la teva vida.

JORDI SARSANEDAS

7.     Com fer-se pas, però,
entre tants records,
tanta presència absent,

tanta, tan quotidiana recança? (recança: pena)
MARTA PESSARRODONA 

Quadre de www.xtec.cat/~aribas4/literatura/metrica.htm

NOM	Nombre Versos	MIDA DEL VERS	ESTRUCTURA DE RIMA	TIPUS DE RIMA	CARACTERÍSTIQUES-VARIANTS
apariat	2	qualsev (norm 7)	aa , AA aA , Aa	qualsevol	RODOLÍ: auques humorístiques NOVES RIMADES: 8 síl. Consonants, en sèrie indeterminada . Medieval i p. popular fins el XIX CODOLADA: combina versos llargs i curts (4+ 7/8 síl.) usada pels poetes valencians del XIV-XV,p.popular i Verdaguer.
tercet	3	qualsev	aba,ABA	consonant	Sol aparèixer als SONETS,refranys de dansa, tirades i lai culte. TERCET ENCADENAT: rima encadenada ABA BCB CDC...10 síl., cons. Origen italià (Dante),introduït per A. FEBRER quan traduí la Divina Comèdia. Molt usat al Renaix. i Barroc,avui es fa A-A B-B o monorrim AAA BBB TERCINA: Tercet encadenat amb un vers més a la darrera estrofa:ABA,BCB...YZYZ. HAIKÚ: Popular japonesa,breu, combina dues realitats amb enginy.De moda a principis del s. XX.
quarteta	4	art menor (norm7)	abab abba aaaa -a-a	consonant	Una sola quarteta pot fer tot un poema: madrigal, epigrama, epitafi, sàtira. QUARTET: igual que la quarteta però amb versos de 10 síl.labes. CORRANDA: Quarteta de versos solts, en la poesia popular. SEGUIDILLA: 6-4a6-4a, de vegades de tres versos : 4a6-4a (estrofa castellana no usada en català).
quinteta	5	art menor	abaab ababa abbab aabba	consonant	QUINTET: igual amb versos d´art major. ESTANÇA: combinació de decasíl.labs i hexasíl.-labs,però també d´altres: 8A12B12B12A12A LIRA: 5 versos de 6 síl. i de 10 síl.6A10B6B6B10B o 6A10B6A6A10B
sexteta	6	art menor	ababcc abbaab ababab	consonant	SEXTET: Igual, però d´art major SEXTET ITALIÀ: igual ,art major,però tres rimes: AABCCB o ABCABC. SEXTINA: 6 sextets decasíl.labs i 1 tercet com a tornada final.D´origen trobadoresc, repeteix les mateixes paraules en posició de rima, en cada estrofa en un ordre diferent, i el darrer mot d´una estrofa marca la primera rima de l´estrofa següent.A la tornada apareixen aquests 6 mots-rima, tres a dins del vers i tres al final.Avui no es fa gaire.
-	7	-	-	-	No existeixen les estrofes de 7 versos.Són combinacions de quartets/etes i tercets.
octava	8	10 síl. cesurat	ABAB-CDCD (cadeno-encade-nada) ABBA-CDDC (creu-creuada) ABAB-CCDD (cadeno-caudada) ABBA-CDCD (creu-ncadenada) ABAB-CDDC (cadeno-creuada) ABBA-CCDD (creu-caudada)	consonant	Molt usada en poesia culta fins al Barroc. OCTAVA ITALIANA: -AAB-CCB OCTAVA LÍRICA: ABAB-ABBA-CCCD-CCCA OCTAVA REIAL: Vuit decasíl.labs els primers sis són encadenats i els dos darrers són apariats: ABABABCC o ABBAABCC. Va ser una estrofa introduïda també per Garcilaso i Boscán. CANÇÓ TROBADORESCA: De 5 a 7 octaves acabades amb una tornada (quartet amb la mateixa rima de la darrera estrofa, on hi havia el senhal de la dama o l´amic a qui el poeta adreçava la seva cançó, queera un nom fals o pseudònim).
-	9	-	-	-	No existeixen les estrofes de 9 versos: Són un quartet/ a i un quintet/a
dècima	10	art menor	rima en dos grups de cinc versos.	consonant	Ve del Barroc imitant la COBLA REIAL CASTELLANA i l´ESPINELA de 7 síl: ABBAACCDDC
sonet	14	qualsev	ABBA- ABBA- CDE-CDE ABAB-ABAB-CDC- DCD	qualsevol	El conposen dos quartets i dos tercets. SONET ANGLÈS: 3 quartets i 1 Apariat
romanç	indeter	qualsev (norm 7)	-a-a-a-a-a	assonant als parells i lliures els imparells	Introduït a Catalunya el s. XVI, en la poesia popular. Després s´han fet adaptacions cultes.
silva	indeter	10 i 6		consonant i versos blancs	Llibertat de col.locació dels metres. Prové del Barroc castellà.
tirallonga monorrima	indeter	art major	AAAAAAAA AAAA....	consonant	Per poemes èpics i filosòfics.
vers paral.lelístic	indeter	art major	-	no rima	Es fa a partir de frases sinònimes o antònimes (Psalms, Poesia popular, Proverbis)
vers lliure	indeter	qualsev	-	no rima	Neix com a innovació per l´esgotament de les estrofes clàssiques, el s. XIX. El seu inventor és Walt Whitman i té un cert ritme intern, sintàctic o de repetició de paraules.