(imatge de google imatges)
EL NOM I EL VERB
RECORDA:
El nom i el verb són es dues categories gramaticals bàsiques , que es diferencien pel significat i la flexió que presenten.
*Amb els noms designem tot allò que forma part del món exterior (objectes, elements de la natura, l’ésser humà...) i també del món interior (sentiments, percepcions, idees, alegria...).
Els noms tenen morfemes de gènere (masculí i femení) i nombre (singular o plural).
*Amb els verbs manifestem estats (ser, estar...), accions (caminar, escriure...) i processos (viure, créixer, morir...).
Les formes verbals tenen morfema de persona (1a,2a,3a), nombre (singular i plural), temps ( present, imperfet, futur...) i mode (indicatiu, subjuntiu, imperatiu).
1.Destria els noms i els verbs de les estrofes següents:
El meu amic el mar
té la calma d’un déu adormit,
quan la meva nau busca recer
a l’illa del seu pit.
El meu amic el mar
té el coratge d’un déu exiliat,
i quan s’omple d’aire el meu velam
seguim un joc incert
Lluís Llach
RECORDA:
Per localitzar els noms, cal tenir present el fenomen de la substantivació. La substantivació és el procés pel qual paraules pertanyents a altres classes gramaticals passen a actuar com a noms. Per convertir-se en noms cal que puguin portar l’article al davant:
Bressol de tots els blaus blau és un adjectiu substantivat.
Hi ha substantius que provenen d’infinitius que, amb el temps, han perdut el caràcter verbal. Quan sentim per exemple, El dinar és a taula!, entenem el dinar com un nom, no pas com una acció.
El context de l’oració ens indicarà si aquestes formes dubtoses són noms o verbs. Quan fan de noms solen portar l’article al davant: El sopar és cuit --> nom M’agrada sopar d’hora- verb
2. Digues si les formes en negreta fan de nom o de verb:
a) L’esmorzar és a taula. Esmorzo d’hora. Esmorzem plegats. No m’agraden els esmorzars lleugers. Qui esmorza amb mi?
b) Dino molt tard. M’agraden els dinars que prepara la mare. Avui no podré dinar.
c) M’agrada molt sopar amb amics. El sopar és a punt! El sopar és l’àpat que més m’agrada. Cal sopar de manera lleugera.
RECORDA:
Per localitzar les formes verbals, cal fer atenció a dos aspectes:
• Els temps simples i compostos. Les formes verbals s’organitzen en temps simples (formats per un sol mot: vaig, sóc, tenim...) i compostos (formats per l’auxiliar haver + el participi el verb que es conjuga: he vingut, havíem vist, haguéssiu trencat...).
• Les perífrasis verbals. Estan formades per dos verbs, però expressen una sola idea verbal. El primer verb (l’auxiliar) informa el temps i el mode i està conjugat; el segon verb és el que aporta el significat verbal i està en forma no personal (infinitiu, gerundi o participi). Estic (verb auxiliar) a punt de marxar (verb en forma no personal- infinitiu).
PERÍFRASIS
NOMÉS PER A 3R A I 3R B)
L'expressió de l'obligació
1. Per expressar l'obligació de fer una cosa s'utilitzen les estructures següents:
haver de
Hem de fer una sol·licitud al rector.
caldre
Cal que es refaci la carta de dalt a baix.
fer falta
Faria falta posar més èmfasi en les actuacions.
ser necessari
És necessari comprar més material.
2. No s'han d'utilitzar, en canvi, les estructures següents:
tenir que
Tenim que fer una sol·licitud al rector.
haver-hi que
Hi ha que refer la carta de dalt a baix.
deure
Es deuria de posar més èmfasi en les actuacions.
ser precís
És precís que feu aquestes
L'expressió de les ordres
Per expressar les ordres o fer recomanacions s'utilitza l'imperatiu i no pas l'infinitiu.
INFINITIU
IMPERATIU
No fumar, si us plau => No fumeu, si us plau
Estirar/empènyer => Estireu/Empenyeu
Trucar al timbre => Truqueu al timbre
No passar => No passeu
Prémer la tecla de retorn => Premeu la tecla de retorn
Veure la pàgina 5 => Vegeu la pàgina 5
L'expressió de la causa: errors més freqüents
1. Ús incorrecte de degut a
La reunió s'ha hagut d'ajornar degut a l'absència del president de la comissió.
La reunió s'ha hagut d'ajornar per causa de l'absència del president de la comissió.
Es van publicar les actes sense el seu article degut a que no va ser a temps de lliurar-lo.
Es van publicar les actes sense el seu article perquè no va ser a temps de lliurar-lo.
· Ús correcte: degut, deguda, deguts, degudes: són participis que concorden amb el nom al qual acompanyen.
És un problema degut a la manca de formació.
Aquesta mancança, deguda a una mala planificació, es resoldrà aviat.
2. Ús incorrecte de doncs
Convé que l'aviseu, doncs farà tard a la reunió.
Convé que l'aviseu, perquè farà tard a la reunió.
Ho va preguntar al professor, doncs no n'estava segur.
Ho va preguntar al professor, ja que no n'estava segur.
· Ús correcte: doncs expressa una conseqüència o una conclusió d'allò que s'acaba de dir.
No te'n fas càrrec? Doncs hauries de fer-ho saber al cap.
No ha volgut venir. Deu estar enfeinada, doncs.
3. Conjuncions i locucions per expressar la causa
amb Amb la creació d'aquesta associació hem aconseguit els objectius.
atès que Atès que no hi esteu d'acord, no lliurarem el document.
com Com és tan tard, farem la reunió demà.
com que Com que no hi ha quòrum, no es pren cap decisió.
gràcies a Gràcies a la seva intervenció s'han resolt les diferències.
ja que Van signar el document, ja que tothom hi estava d'acord.
per causa de Per causa d'una errada, van presentar el projecte l'endemà.
per causes Han hagut de retardar l'examen per causes administratives.
per culpa de No ha arribat la tramesa per culpa d'un error a l'adreça.
per motiu de S'hi van presentar més tard, per motiu del trànsit.
per motius No hi ha pogut haver quòrum per motius diversos.
per raó de S'han de reforçar els fonaments, per raó de la inestabilitat de l'estructura.
per raons S'han ajornat els actes per raons alienes al departament.
perquè Han presentat ara l'informe perquè els ho han demanat.
que No surtis, que plou.
vist que Vist que s'han presentat moltes sol·licituds, s'ha de fer una llista.
L'expressió de la probabilitat: errors més freqüents
Per expressar la probabilitat sovint s'utilitzen estructures amb temps verbals erronis per influència del castellà.
1. Frases amb futur incorrecte
Per expressar la probabilitat en present, no es pot fer servir el futur com a temps verbal.
La forma correcta més habitual és la perífrasi deure + infinitiu en present.
Com ja sabràs, s'acaba d'inaugurar el Nexus II.
Com ja deuràs saber, s'acaba d'inaugurar el Nexus II.
Com ja deus saber, s'acaba d'inaugurar el Nexus II.
A hores d'ara, ja hauran aprovat els Estatuts.
A hores d'ara, ja deuran haver aprovat els Estatuts.
A hores d'ara, ja deuen haver aprovat els Estatuts.
Aquestes frases també es poden construir amb un adverbi i el verb en present.
Com probablement ja saps, s'acaba d'inaugurar el Nexus II.
A hores d'ara, segurament ja s'han aprovat els Estatuts.
2. Frases amb condicional incorrecte
Per expressar la probabilitat en passat, no es pot fer servir el condicional com a temps verbal.
La forma correcta més habitual és la perífrasi deure + infinitiu en passat.
Quan es va acabar la sessió, serien les quatre.
Quan es va acabar la sessió, deurien ser les quatre.
Quan es va acabar la sessió, devien ser les quatre.
En aquell moment, ja hauria arribat el vicerector.
En aquell moment, ja deuria haver arribat el vicerector.
En aquell moment, ja devia haver arribat el vicerector.
Aquestes frases també es poden construir amb un adverbi i el verb en passat.
Quan es va acabar la sessió, possiblement eren les quatre.
En aquell moment, potser ja havia arribat el vicerector.
3. Frases amb subjuntiu mal construït
Per expressar la probabilitat en futur, no es pot fer servir el subjuntiu en frases principals.
La forma correcta més habitual és el futur acompanyat d'un adverbi.
La biblioteca potser tanqui una hora abans.
La biblioteca potser tancarà una hora abans.
Probablement el laboratori participi en el projecte.
Probablement el laboratori participarà en el projecte.
L'acte segurament es faci a una de les aules.
L'acte segurament es farà a una de les aules.
Possiblement el congrés s'hagi d'ajornar una setmana.
Possiblement el congrés s'haurà d'ajornar una setmana.
El subjuntiu només es pot utilitzar en frases subordinades, és a dir, que depenen de la conjunció que:
La biblioteca pot ser que tanqui una hora abans.
És probable que el laboratori participi en el projecte.
L'acte és segur que es faci a una de les aules.
És possible que el congrés s'hagi d'ajornar una setmana.
3. Assenyala les perífrasis verbals de les frases següents i digues de quin tipus és cada una:
a) Els nostres esportistes han tornat a quedar primers i han hagut de pujar al podi.
b) El concert estava a punt de començar i encarar no havíem pogut comprar les entrades.
c) Vull fer les paus amb en Jan, però ha deixat de parlar-me.
d) Els delegats deuen fer una reunió perquè no pren de cridar.
e) L’he tornat a veure i començo a tenir esperances de sortir amb ell.
f) Estic treballant a l’ordinador i aviat acabaré de fer la feina.
g)Cal anar amb compte si no vols que et comencin a manipular.
h) Pots ajudar-me a portar-ho tot a casa?
i) Continuen esperant una resposta.
