EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES. REFORÇ

(imatge de www.xtec.cat)

Ei, esmolets!!

RESUM DE LA SUBSTITUCIÓ DELS COMPLEMENTS DEL VERB PELS PRONOMS FEBLES DE 3a PERSONA

blogs.cpnl.cat

1. El CD

*El, la, els, les ---> SN determinat amb article, demostratiu o possessiu. Demano els seus mitjons. Els demano.
* En ---> SN no determinat. Demano llibres- En demano.
*Ho ---> Això, allò, oració subordinada - Vull això- Ho vull /Vull que vinguis- Ho vull.

2. EL CI

*Li ---> CI singular (masculí i femení). Dono les gràcies al secretari. Li dono les gràcies.
* Els ---> CI plural. Trec les entrades del cinema per als nens- Els trec les entrades del cinema.

*** Combinació CD determinat (El, la , les , les ) +CI singular (li), el pronom li es transforma en "hi" i l'ordre s'altera CI+CD ---> CD+ CI. Dono l'oli al noi- L'hi dono/ Dono la caixa al noi - La hi dono.

RECORDA

Recorda l'hi , la hi (no s'apostrofa), els hi, les hi.
I per últim una regla d'or, com més a la dreta puguis apostrofar millor!

Le s combinacions ho+hi / en+en/ ho+en/ hi+hi NO SÓN POSSIBLES. Només substituïm un dels dos complements en aquests casos.

3. El CRV o C PREP.
* En---> introduït per la preposició DE. Em burlo dels amics- Me'n burlo.

* Hi---> introduït per altres prep. excepte "de". Accedeixo al càrrec. Hi accedeixo.

EXERCICIS

1. La Maribel s’interessa molt pel seu germà petit.
2. M'he adonat que últimament no em fas cas.
3. Ens hem acostumat a la seva presència.
4. No vull que parlis més d'aquest tema.
5. No he dubtat mai de tu.
6. Sempre pensa en ell.
7. Contribuirem a la campanya.
8. No pensa mai en les conseqüències.
9. Sempre he cregut en els meus amics
10. Penseu a portar els papers que necessitem
11. No es relaciona amb ningú.
12. No pot prescindir de les classes.
13. No accedeix a les seves idees.
14. A veure si t'afanyes a acabar això.
15. Té molt d'interès a conèixer-te.
16. Dubto que sigueu demà puntuals.
17. Després de la votació van procedir a fer l'escrutini deIs vots.
18. Ens dedicàvem a la música
19. Després us penedireu d'haver pronunciat aquestes paraules.
20. Interesseu-vos per la poesia.
21. S'ha entossudit que hi anem tots plegats.
22. El seu oncle es dedica a la política
23. L'Albert ja no es fa amb el seu company d'oficina.
24. Si et comportes així t'exposes a perdre la feina.
25. Volia exposar-nos a un fracàs rotund
26. M'afanyo en la meva tasca
27. Alguna vegada ens referim als nostres assumptes
28. Es dedica a la venda d'objectes curiosos
29. En Jordi s'interessava per tot allò que l'envoltava
30. Mai no us acostumareu a llevar-vos d'hora
31. Van entossudir-se en la seva actitud
32. No vacil·leu en aquesta qüestió.

4. L'ATRIBUT
* El, la, els, les ---> substantiu determinat. Ell és el geni.-Ell l'és.
* Ho---> substantiu indeterminat. És arquitecte.- Ho és.

* En ---> per emfasitzar. Que n'és de ximple.

EXERCICIS

1. El Joan sempre està trist.
2. Aquestes flors semblen de paper
3. La Cinta és la primera de la classe.
4. Els teus dibuixos són els més macos.
5. El perdedor esta enfadat.
6. El nostre professor és l'avorriment personificat.
7. Amb aquesta roba sembles un captaire.
8. Realment ets un poca-vergonya.
9. Aquest rellotge és massa car.
10. L'inversionista està ben informat.
11. Aquests senyors són els meus veïns
12. Ja són les sis.
13. Aquests maniquins semblen persones.
14. Sembla bona noia.
15. Sóc de Tarragona.

5. EL PREDICATIU

* Hi---> generalment sempre. Viu estressada- Hi viu.

* En---> Amb els verbs "elegir-se, dir-se, fer-se, nomenar" i semblants. Em dic Josep. Me'n dic.
Amb matís d'intensitat. Me'n sento tant, de trista!

EXERCICIS

1. El vi es va tornar agre
2. Us estàveu tranquil•les a l'ombra de l'arbre
3. La noia va sentir-se embolcallada per la bufada de vent de mar
4. Ella no es va donar mai per al.ludida
5. En Joan es considerava llest
6. De cop ens sentírem marejats
7. Els mitjons s'han fet petits
8. Els preníem per espies
9. No li treia els ulls de sobre i ell es va posar vermell
10. Tots nosaltres ens trobàvem incòmodes en aquella reunió
11. Em vaig quedar ert.
12. He pintat la paret blanca.
13. No rendeix i treballa cansat.
14. Passa per ric, peró no ho és
15. Em sento jove.
16. Considero pobra la teva resposta.
17. Aquest noi s'està tornant un maleducat.
18. Vas brut.
19. Trobo excessius els teus remordiments.
20. Sempre acaben barallats.
21. El pare ja s'ha fet gran.
22. Té les celles espesses.
23. Van elegir l'escriptor com un dels millors de l'any.
24. M'han fet passar per ximple.
25. Portes els pantalons arrugats.
26. Perdoneu, anava distreta.
27. Ja saps que portes la camisa estripada?
28. Has dibuixat la ratlla torta.

6. EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
* En ---> CC introduït per la prep DE. Vinc de París. En vinc.
* Hi---> CC introduït per una altra prep excepte "de". 

Vaig a Barcelona. Hi vaig.
*Els CCMode se substueixen sempre per HI (vagin amb prep "de" o no). Parla malament- hi parla/ Camina de genolls - Hi camina.

EXERCICIS

1. Es treia repetidament el rellotge de la butxaca
2. El petit es ficà totes les coses que té a l'abast a la boca
3. No es prenguin les coses al peu de la lletra
4. Al bar de l'estació es va comprar l'entrepà i la beguda
5. El pare em guardava els diners que guanyava en una petita capsa de galetes
6. No us prengueu les coses tan a la valenta
7. T'agrairé que em posis les espelmes grosses al prestatge de sempre
8. No et tires mai sucre al cafè?
9. Renteu-vos els peus en aquesta palangana!
10. Ens hem posat massa sal a l'amanida
11. Sempre t'atures als mateixos aparadors
12. M'acostava a l'envelat
13. Vàreu asseure-us al replà de l'escala
14. S'afaitaven amb navalla
15. M'acompanyaràs a Berga?
16. Ens hem inscrit a l'associació
17. Vàrem perdre'ns per aquells camins
18. Distreu-te amb el joc que tens
19. No t'aboquis al pou
20. Et parlaré tranquil•lament i amb franquesa
21. En Joan bevia sempre el vi fresc
22. Nomenarem la sòcia més antiga presidenta de la mesa
23. Tota aquella gent duia els vestits esparracats
24. Trobà el bosc ple de papers
25. Han designat com a secretari el fill del director
26. Feia posar els nois vermells
27. Tractava la jove de criatura
28. Llegia els lIibres ben interessada
29. Els nostres veïns acostumen els fills a treballar
30. Tenia els papers molt desordenats
31. Dirigírem la mirada cap a la blanca paret del jardí
32. Dedico la setmanada a la música
33. Duia les maletes sota el braç
34. Treu les cadires al jardí!
35. Traurem les llonganisses i els pernils del rebost
36. Portava els porcs cap a la cort
37. Poseu els gots sobre la taula !
38. Si veus les meves amigues a la Rambla, saluda-les de part meva
39. Obrirem els finestrals de bat a bat
40. He vist els veïns al balcó
41. Vivia sol al pis
42. Extreia coses extraordinàries d'un barret
43. Baixarem al carrer amb cautela
44. Endreceu tot això a l'armari!
45. Porta aigua de la font!
46. Va treure allò del sac
47. Va treure patates de la bossa

UNA MICA MÉS DE PRÀCTICA?

Considereu l’oració següent i responeu a les preguntes:

Aquell matí l’àvia va renyar el noi, li va fúmer un mastegot, el va obligar a pentinar-se bé, el va acompanyar fins a la porta de l’escola i va observar com hi entrava.

a) Escriviu els pronoms febles que hi ha en l’oració.
b) Indiqueu la funció sintàctica de cada pronom feble.
c) Quin és l’antecedent de se ?
d) Quins verbs de l’oració tenen subjecte el•líptic?
e) Quins són els antecedents d’aquests subjectes el•líptics?

2. Indica quina funció sintàctica fan els elements subratllats d’aquest text. Després busca els pronoms febles i digues quins són els seus antecedents. I per últim, quins verbs de les oracions següents tenen subjecte el•líptic.

En Quim ha de marxar a fora. S’ha ficat en el negoci d’un hotel nou, molt important, que edifiquen a la costa. La societat necessita capital i li han dit de participar-hi. Ha d’anar a veure-ho i a amidar-ho. Sap que no és un viatge divertit i que no fóra oportú emportar-se la Dolors. Així doncs, li diu que serà fora tres o quatre dies i que la deixa sola. Que faci tot el que li vingui de gust, però –alça el dit, imperatiu, que no vol que surti amb en Jacint, ni que el rebi a casa mentre ell és fora.

3. Localitza en cada oració el pronom o el grup de dos pronoms febles que hi ha i relaciona’ls amb l’antecedent o els antecedents. Per exemple: Tothom juga a la loteria i jo, en canvi, no hi jugo mai (hi=a la loteria); El bibliotecari m’ha reclamat els llibres que tinc a casa demà mateix els hi portaré (els= els llibres que tinc a casa; hi = al bibliotecari).

a) Els nens es miren els gelats però no els agraden.
b) Has arreglat l’ordinador o encara no ho has fet?
c)Érem quinze jugadors a l’equip i ja només en quedem set.
d) L’avi no vol sal al brou; no n’hi posis tanta.
e) Tres alumnes van demanar la revisió d’exàmens al matí i la tutora els la va fer a la tarda mateix.
f) Si no vols dir al teu germà que em torni el mòbil, li ho diré jo demà.
g) Els teus oncles han de saber això de la casa; demà els en parlaré una bona estona.
h) Com que demà a la tarda els meus cosins han d’anar al teatre i no tenen cotxe, ja els hi portaré jo mateixa.

PER SI EN VOLEU MÉS...

1. El noi vol pa amb tomàquet.
2. El gos té moltes puces.
3. La gata grisa del meu avi va tenir uns gatets petits molt bufons.
4. L'eixerit soldat llençà el fusell.
5. L'Anna estima el seu xicot.
6. El Joaquim treballa per al seu pare.
7. La mestressa de la casa endreçava les habitacions per als distingits convidats.
8. La minyona feia els llits dels convidats.
9. El pare de la meya amiga comprarà menjars congelats per als seus fills.
10. Aquests nens juguen a la gallineta cega al pati
11. Les dones del cabdill àrab opinaven sobre llurs fills.
12. Aquells homes de cares inexpressives omplien els càntirs d'aigua fresca.
13. La Maria i la seva germana, l'Anna, compraven pastissos per als nens orfes.
14. El xicot del forn carrega la cistella de vímet de pa tou per als clients matiners.
15. Demà anirem al parc amb bicicleta.
16. A les branques més altes piulaven els ocells.
17. A l'escorxador maten els cavalls.
18. Transportarà el malalt a l'hospital provincial.
19. Al festival, cantaren noves cançons aquells conjunts de rock.
20. Aquells amics del germà de la Mònica cantaven havaneres sota del pavelló del govern basc.
21. A la sala de la caixa forta del banc, aquells individus armats amb pistoles omplien de diners
les seves bosses negres.
22. Ahir assassinaren l'autor d'aquell estudi, tan llarg i complet, sobre la novel.la La cambra fosca de Márius Cabrera.
23. Molts dels dirigents consideraran inoportú i inútil aquest acte curull de bona voluntat.
24. Ella i jo li vam parlar del fosc assumpte del Miquel, aquell brétol tan groIler.
25. A les cinc de la tarda els anglesos prenen el te cerimoniosarnent.
26. El Joan pensava en un iot de luxe
27. A Lituània van preparar una festa de recepció per al conseller d'afers exteriors de la Generalitat de Catalunya.
28. En Joan sense por creia en la bondat humana.
29. En aquella població del Baix Ebre s'amagava l'autor d'aquells estudis sobre els espies moscovites.
30. Expressaren la seva admiració a l'enginyer més brillant d'aquells anys.
31. Treu els vuits i els nous de la baralla.
32. Aquell és el meu germà.
33. Tots aquests bolets són dels Pirineus.
34. L'edifici ha estat enderrocat pel "bulldozer".
35. Aquell es comporta sense solta ni volta.
36. EIs nens neixen descalços.
37. Alguns van acudir apàtics a la reunió.
38. M'agrada aquesta barriada.
39. Em va semblar correcte tot allò.
40. La porta és verda.
41. Estava boig.
42. Sembla fàcil.
43. Ell és així.
44. Està com un llum.
45. Això em sembla bé.
46. Era paleta.
47. Aquest pa sembla una pedra.
48. Semblava de seda.
49. La taula és de marbre.
50. El pacient es va tornar groc.
51. El jutge va deixar lliures tots els detinguts.
52. Considerava aquell amic seu un pobre home.
53. El cava s'ha tornat agre.
54. Els prenen per savis.
55. El tracten de ximple.
56. El va admetre com a soci.
57. S'ha fet capellà.
58. El fill de la Marta es diu Eloi.
59. Es va quedar bocabadat.
60. Aquest noi sembla llest.
61.Vivia sol.
62. Vivia comodament.
63.Vivia bé.
64. La nevada ha deixat els camins intransitables.
65. Va penjar la cortina estampada.

CATEGORIES GRAMATICALS. REFORÇ I AMPLIACIÓ

Les classes gramaticals són categories de mots que presenten ues característiques morfològiques i sintàctique comunes. Són les següents:

* substantiu o nom: designa, nomena els elements de la realitat (persones, animals, objectius, sentiments): cuc, poma, bellesa...

* Determinant: precedeix (va davant) el nom, tot indicant determinació (la noia, posessió (el meu padrí), situació en l'espai (aquest gos, aquell arbre), quantitat (tres idees, uns quants fills)...

*Adjectu: qualifica, caracteritza el nom; li atribueix qualitats, propietats, situació greu, infant difícil, vista fantàstica, bon home...

*Pronom: substitueix el nom: ell és aquí, això és teu, els escoltaré.

*Verb: informa sore les accions, estats o processos d'un subjecte: en Joan escolta la ràdio. Jo explico el problema. El tre surt ara mateix.

*Adverbi: modifica el verb, és a dir, caracteritza l'acció verbal tot indicant el lloc i el moment (ahir vam treballar aquí), la manera (la festa sortirà bé), la quantitat (va treballar molt)...

*Preposició i conjunció: relacionen elements i oracions: casa sense amo,pa amb mel, peix o carn, fills i pares...


1. Digues si cada una de les formes destacades és un determinant o un pronom i indica'n el tipus:

a) Els meus pares són molt exigents; els teus no ho són tant.
b) Aquella no m'agrada i aquesta tampoc.
e) Avui hi ha pocs alumnes. Molts són en un intercanvi.
d) La Núria qualsevol dia pot guanyar. Aixó ho sap qualsevol.
e) Tal dia ho aconseguiran. Ambdós en són conscients.
f) Aixo ho reculls ara i allò ja ho taras més endavant.
g) Tots els cristians diuen que tots som germans.
h) Pocs saben com s'ha de fer. Tan sois uns quants sen sortiran.
i) Són bastants. Em pensava que no hi hauria tanta gent.
j) Fa molt fred. No tinc gaires ganes de sortir.
k) Ets el sisè. El teu germà ocupa el vuite lloc.
1) Cadascun deis assistents seura al seu lloc. Cadascú té un seient.

Article i pronom feble

Hi ha formes de l'article que coincideixen amb les dels pronoms febles.
Cal tenir present que:
• l'article determina el nom i se situa al davant: les penes, els trobadors, la gent, en Joan, l'alegria.
• Els pronoms febles substitueixen noms i se situen davant o darrere del verb:
Avui veuré el Joan i el saludaré. Recull la tassa i desa-la.
Tinc gana, i això que últimament no en tenia gaire.

2. Assenyala l'element que substitueix cada una de les formes de pronom feble destacades:
a) He portat l'ordinador al tècnic. Demà el tindré a punt.
b) No veig mai la família, i la trobo molt a faltar.
e) De tresors, tots en tenim. Alguns els conservem tota la vida.
c) Li encanta fer fotografies: les contempla cada dia.
d) Anna, renta't les mans a la font?

3. Completa cada buit amb la forma de pronom feble adequada, digues quin element substitueix:
a) Estic fent el dinar; _ tindré a punt d'aquí a dues hores.
b) He pres nota de les queixes i _ passaré en net.
e) He comprat uns Ilibres i _ he regalat a la mareo he fet felic.
d) Hi ha nens a qui no agrada la Ilet, pero cal que _ prenguin.
e) La Rosa i l'Eva ja vénen. Val més que _ esperem.

4. Digues si les formes el, la, els, les, en fan d'article o de pronom feble:
a) el: el pa . el veu . el saluda. el menjar . el camí
b) la: la mira. la noia . la trabes. la cama. la sorpren
e) els: els ajuda . els nens . els veu . els homes . els distreu
d) les: les té . les ungles . les fa . les agafa . les mans
e) en: en Jordi . en Pau . en troba . en compra. en David


5. Indica si cada forma destacada és un determinant, un pronom o un adverbi.
a) Té molts amics i surt molt amb ells. Molts ja han deixat els estudis.
b) Se'n surt prou bé, tot i que té prou problemes.
c) Menja tan bé, té tanta gana.
d) «Hi ha més dies que llonganisses» és la dita més encertada.
e) Hi ha massa gent al concert. Els organitzadors s'esveren massa. Són massa joves.
f) No beguis més. Tindràs més problemes i seràs més vulnerable.

Pronom relatiu i pronom interrogatiu
Les formes de pronom relatiu i interrogatiu coincideixen en alguns casos (que, qui, on).
• Els pronoms relatius, com a pronoms que són. substitueixen elements i poden aparèixer en dues construccions:
- Amb la presència del nom que substitueixen, que s'anomena antecedent.
El poble (antecedent) on passo l'estiu és molt petit.
- Sense la presència de l'antecedent, perquè és evident i es refereix a la gent, les persones, les coses ... :
Qui toqui la flauta sortirà de classe. (Es refereix a la persona.)

• Els pronoms interrogatius apareixen en oracions interrogatives, tant de tipus directe com indirecte:
Què fas? Explica'm què fas. Qui truca? Digues-me qui truca.
Per distingir les formes coincidents, cal tenir present que els pronoms interrogatius es poden substituir per quin, quina, quins, quines:
Explica-li què faran. (És interrogatiu: podem dir quina cosa.)

. Digues si cada una de les formes destacades és un pronom relatiu o interrogatiu. Quan sigui relatiu, indica si té antecedent o no:
a) Fes el que et dic i explica al noi que t'acompanya el que cal fer.
b) Qui et traurà les castanyes del foc? Explica'm qui te les traurà.
c) La casa on visc té unes finestres que no tanquen. No sé què fer.
d) Digues-me què faràs de tot el material que ja has revisat.
e) Qui arribi primer no sabrà a qui adreçar-se.

Determinant, pronom i adverbi
Hi ha algunes formes, sobretot de quantitatius, que poden fer de determinants, pronoms o adverbis:
Hi ha poca carn. ~ determinant Pocs han arribat. ~ pronom Menja poc ~ adverbi
Per localitzar-los adequadament, cal tenir present a què es refereixen i què modifiquen: el determinant acompanya el nom, el pronom el substitueix
i l'adverbi modifica el verb. A més, el determinant i el pronom són classes
variables; en canvi, l'adverbi és invariable.

7. Indica si cada forma destacada és un determinant, un pronom o un adverbi.
a) Té molts amics i surt molt amb ells. Molts ja han deixat els estudis.
b) Se'n surt prou bé, tot i que té prou problemes.
c) Menja tan bé, té tanta gana.
d) «Hi ha més dies que llonganisses» és la dita més encertada.
e) Hi ha massa gent al concert. Els organitzadors s'esveren massa. Són massa joves.
f) No beguis més. Tindràs més problemes i seràs més vulnerable.

La Preposició i la Conjunció.
La preposició i la conjunció són classes gramaticals que relacionen parts del discurs. De forma general, podem afirmar el següent:
Les preposicions relacionen sintagmes: Són fora de la llista, malgrat la promesa de la presidenta.
Les conjuncions relacionen oracions: Encara que vulguis, no ha farem quan tu diguis.

8. Assenyala les preposicions que hi ha en aquest text:
Un dia, la gata va marxar. La dona de fer feines va obrir la porta del carrer per netejar els poms i escombrar l'entrada, i la bèstia se n'anà. La meva dona va començar a cridar-la per tot el pis. No la va veure. Anava amb una camisa de dormir de llunes petites, vermella, curta, amb dos volants, i una cinta blanca als cabells. No duia res als peus.
MARIA MERCÈ ROCA. Contes personals.

9. Indica les conjuncions que apareixen a les oracions següents:
a) No hi he anat perquè no sé el camí i ningú me n'ha dit res.
b) En Pep és tan gandul com el seu germà, però resulta encantador.
e) En cas que vulguis venir, truca'm.
c) Era tan intel·liqent que totes les empreses se'l disputaven.
d) Endreça l'armari com li va ensenyar la mare.
e) Després que tornis, sortirem a fer una volta i en parlarem.
f) Si decideixes fer les paus, avisa'm.
g) Quan fa sol, m'agrada passejar pel pare i estirar-me a la gespa.
h) Em vaig apuntar a una ONG per tal d'ajudar la gent pobra.
i) Anirem allà on vulguis, però no em deixis plantat com ahir.
j) Mentre tu fas el sopar, jo planxaré les camises.
1) Està cansat, de manera que no podrà fer els panellets.
m) A pesar que som indisciplinats, som bona gent.
n) Estalvien molt perquè es volen comprar un pis.
o) Tot i que està malalt, ha fet tota la feina.

Adverbi i preposició
Hi ha formes preposicionals que provénen d'adverbis, i aquest fet pot originar confusions. Cal recordar que l'adverbi modifica el verb; en canvi, la preposició relaciona elements.
Adverbis -----.. Són dalt.
Vindrà després.
Han arribat abans.
Preposicions -----.. Són dalt del cim.
Vindrà després de les deu.
Han arribat abans de sopar.

10. Assenyala si les formes destacades són adverbis o preposicions:
a) L'ha llancat dins del pou .. No miris a dins.
b) Deixa-ho aquí damunt. . Salta al damunt de la taula.
e) Situa't al davant de la fila .. Li agrada caminar al davant.
d) Sempre es posa darrere .. Darrere teu hi ha una mosca.
e) Ens parlava de dalt estant. . Les bosses són dalt de l'armari.
f) Estendré la roba a fora .. Menjo fora de casa.
g) Han escrit a sobre .. Ho tinc a sobre de l'escriptori.
h) S'amaga sota de la taula .. Mira a sota i ho trobaràs.
i) Són lluny de la civilització .. El va enviar lluny.
j) Treballen vora dels pares .. Viuen a la vora.
k) Ho faré després .. Hi anirem després de classe.
1) Ja han trucat abans .. Ho volen abans de les sis.


NOMÉS PER A 3R A I B!!!
Preposició i conjunció

Hi ha formes que poden fer de preposicions o conjuncions. Es tracta de veure si uneixen sintagmes o oracions. En aquest últim cas, cal tenir present que perquè hi hagi una nova oració hi ha d'haver un nou verb; a més, sol aparèixer en la locució la forma que.
No vam venir a causa del mal temps.
locució PREPOSICIONAL SN

S PREP (CC DE CAUSA)

VES AMB COMPTE

• Una locució preposicional és un conjunt de paraules que fan la funció d'una precosició: a causa de. per por de.

• Una locució conjuntiva és un conjunt de paraules que fan la funció d'una conjunció: a causa que, per tal que.

No vam venir a causa que va ploure molt.
Locució CONJUNTIVA V

ORACIÓ SUBORDINADA DE CAUSA

11. Indica si cada una de les formes destacad es és una locució preposiCional o una locució conjuntiva:
a) Després de la festa truca'M ... Després que tornis, m'ajudarÀs.
b) Abans que surtis. explica-m'ho .. Acaba-ho abans de les set.
e) Va netejar-ho per por que el renyessin .. No hi va anar per por de tu.
d) Els ho va explicar a fi que ho entenguessin .. Ho fa a fi de bé.
e) Malgrat tot, hem organitzat la festa .. L'hem organitzada malgrat que tothom es posa en contra.
f) En cas d'incendi. cal sortir per la porta d'emerqència .. En cas que
plogui, cal tancar la porta.

12. Indica la classe gramatical de totes les formes que hi ha a les oracions següents:
a) No hi aniré fins demà perquè tinc molta feina endarrerida.
b) Era una dona vella i magra, però tenia una gran vitalitat.
e) D'ara endavant anirem millor a causa del bon clima que tindrem.
d) El va mirar de fit a fit i tot d'un plegat es trenca la màgia.
e) És tan brut i res no l'amoïna. Qualsevol dia tindrà un disgust.
f) Tothom sap que cal fer però cadascú ho resol com pot.
g) En Pep no ens escolta mai i això provocar problemes greus.
h) Digues-me quin noi t'agrada més, perquè estic col·locant els noms i la disposició de tots els convidats per al sopar de la festa.

13.Fes el mateix que a I'activitat anterior en aquest text:
Estimadíssima Lorena,

Els minuts em són tan insuportables, lluny de tu, que aquest matí he intentat per tres vegades llevar-me la vida.
He volgut fer-me un tall al coll, però no he aconseguit altra cosa que tacar-me el jersei a ratlles grogues i blaves (el que tu em vas regalar; recordes?). Es tractava d'un suïcidi dolorós, i jo no puc suportar el dolor. Això, a tu, ja et consta.
Després he insinuat el moviment de llançar-me daltabaix del balcó; però el sol
il·luminava els meus geranis amb uns colors tan bells, que m'han inspirat un
sonet i he hagut de córrer a fer-lo.
El tercer intent l'he fet a base d'una cosa que no mata. He volgut deixar-me
morir per convicció, fent-me'n el decidit propòsit i tibant la voluntat. Però, t'ho
repeteixo, això no mata.
Ja veus si sóc dissortat.

3r d'ESO i 1r de BAT. SIMULACRE D'EXAMEN PRONOMS FEBLES

(Il·lustracions de google imatges)

Ei, "tremendus"!

Aquí teniu un petit exercici que us puntuarà per a fer-vos una idea de com aneu en el tema pronoms febles! Espero que us ajudi, que m'ha costat molt de fer-lo amb el programa potatoes! ;)
Examen de 10 frases de pronoms febles sense opcions
Examen de 15 frases de pronoms febles amb diverses opcions