EXERCICIS DE L'HABILITACIÓ
1. Subratlla les paraules habilitades d'aquestes frases i digues quin canvi de categoria s'ha produït:
a) Contempleu el blau del cel.
b) El no de la mare és definitiu, no hi ha res a fer.
c) Ha estat el tercer de la seva categoria.
d) El meu germà ha cremat el rostit.
e) Hem de pensar amb il·lusió en el després.
f) No m'agraden els racistes.
g) Té dos Picassos a la seva mansió.
h) Recorden l'ahir amb enyorança.
i) Cal mirar per a veure-hi clar.
j) Silenci, que aquí no hi ha qui llegeixi.
k) M'agrada el teu somriure.
l) A la Ribera parlen cantant.
m) Vaig a comprar el diari.
2. Subratlla les paraules habilitades d'aquestes frases i digues quin canvi de categoria s'ha produït:
a) M'he deixat el berenar a casa.
b)El president de la companyia té un Miró.
c) Els companys de feina li fan el buit.
d) Aquella noia té molts pretendents.
e) La veïna del cinquè és molt bleda.
3. Escriu una frase amb cada un dels adjectius següents habilitats com a substantius:
a) havà
b) escalfador
c) anuari.
4. Escriu una frases en què els verbs en participi s'utilitzin com a substantius:
Ex. Verb parar- M'he hagut d'esperar mitja hora a la parada de l'autobús.
a) trametre
b) batre
c) dictar
d) suar
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris habilitació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris habilitació. Mostrar tots els missatges
dimarts, 10 d’abril del 2018
dimarts, 1 d’octubre del 2013
DERIVACIÓ DE MOTS. HABILITACIÓ I PARAULES COMPOSTES.
(imatge de google imatges)
1. LA DERIVACIÓ. ELS AFIXOS.
Consisteix a afegir un afix a un lexemma o arrel a fi que en resulti un nou mot.
Ex.: temps, tempesta, temperatura, temporal, temperar...
Les llengües constantment creen paraules noves a mesura que evolucionen i creixen les necessitats dels parlants. Una manera de tenir paraules noves és per mitjà de la derivació. Aquest procediment consisteix a afegir algun tipus d’afix al radical d’un nom, adjectiu o verb, i produeix un nou significat.
Els afixos (partícules afegides) poden ser de tres classes segons la posició que ocupen:
a) Prefixos (quan se situen davant el mot): TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…
A-: (negació) ASIMÈTRIC/ ANORMAL…
ANTE-: (abans o davant de) ANTEPOSAR/ ANTESALA…
ANTI-: (contrari) ANTÍTESI/ ANTIRÀBIC…
BEN-/ MAL-: (positiu/ negatiu) BENPENSAT/ MALDESTRE…
CON-: (companyia) CONTEMPORANI/ CONVIURE…
CONTRA-: (oposició) CONTRAOFERTA/ CONTRAMURALLA…
DES-: (contrari) DESFER/ DESPIETAT…
EX-: (a fora) EXPRESIDENT/ EXRECTOR…
IN-: (negació) INHUMÀ/ INÚTIL…
PRE-/ POST-: (anterior/ posterior) PREESCOLAR/ POSTELECTORAL…
PSEUDO-: (fals) PSEUDÒNIM/ PSEUDOMORFISME…
RE-: (reiteració) RENAIXEMENT/ RECREMAT…
SEMI-: (meitat) SEMICERCLE/ SEMICONSONANT…
TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…
b) Infixos (quan se situen a l’interior del mot). Són els més poc nombrosos: - AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…
- ASS-/ -ISS-/ -OSS-/ -USS-: ALLARGASSAR/ BORRISSOL…
- AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…
- ISC-/ -USC-: PLOVISQUEJAR/ PEDRUSCALL…
c) Sufixos (quan se situen al final del mot). Són els més abundants. Indiquen:Diminitius: -ET/A; -ELL/A; -Í/INA; -Ó/ONA (FILLONA/ FILLET…)
Diminitius: -ET/A (REIET, BOTIGUETA); -ELL/A (PRADELL (prat petit)/ TORRELLA); -Í/INA (CORBATÍ/ PAPERINA); -OL/ONA (ESTANYOL/ BESTIOLA; -IM (PLUGIM);-ILL/-ILLA(CORDILL/ SABATILLA); -OI/-OIA ( CAMINOI, BONICOIA); -O/-ONA (CANTIRÓ/ CASONA)
Augmentatius: -ÀS/ASSA(COTXÀS/ CASASSA…); -OT/OTA (SABATOT, CAMISOTA) -ARRO/-ARRA (PEUARRO, VEUARRA);-ASTRE/-ASTRA (POLITICASTRE (mal polític), FILLASTRA).
Col·lectiu: -ALLA (canalla); -ATGE (fullatge); -ADA (costellada, cotxada); -AM (paperam); -EDA (arbreda); -AR/ -ERAR (canyar, oliverar); -AT (veïnat)
Lloc o conjunt: -AR; -EDA (FAGEDA/ PINAR…)
Ofici: -ER/ERA (cotxer,ferrer fornera); -ISTA (electricista) ; -AIRE (BOLETAIRE; -À/-ANA ( cirurgià, ciutadana)
Botigues i botiguers: -ERIA; -ER/A (FUSTERIA/ MERCERIA/ ADROGUER…)
Objectes o llocs: -ER/A; -AL; -IA (CENDRER/ RECTORIA…)
Virtuts, defectes, abstraccions: -OR; -ÚRIA; -EDAT/-ETAT; -ESA; -ÀNCIA, -ÈNCIA, -ITUD…
(BLANCOR/ FOSCÚRIA/ FALSEDAT/ ESCASSETAT/ SAVIESA/ ABUNDÀNCIA/ ABSÈNCIA/ EXACTITUD/ BRUTÍCIA/ GROGOR/ NUESA/ VELLÚRIA…)
Gentilicis:
-a/-ana: andorrà, ...
-enc/-enca: sabadellenc, ...
-ès/-esa: anglès, ...
-í/-ina: mallorquí, ...
2. L'HABILITACIÓ
L'habilitació és un procés que atribueix funcions noves a un mot sense canviar-ne la forma. Generalment es tracta d'un canvi de categoria gramatical que comporta un canvi de significat.
Vegem-ne algunes de les possibilitats:
a. Substantius habilitats com a adjectius:
“color taronja”, “un verd oliva”, “és porc i ase com son pare”, etc.
“No he menjat ni una oliva.” [= ús originari del mot com a substantiu]
“Ha pintat les persianes d'un verd oliva.” [= mot habilitat com a adjectiu]
b. Adjectius habilitats com a substantius:
“els francesos”, “un treballador”, “una rentadora”, “un diari”, etc.
“Aquests nois són francesos.” [= ús originari del mot com a adjectiu]
“Ara arriben els francesos.” [= mot habilitat com a substantiu]
c. Verbs habilitats com a substantius:
“el berenar”, “el sopar”, “l'ésser”, “un viatjant”, “un corrent”, etc.
d. Noms propis (de persona, de lloc, de marques comercials…) habilitats com a noms comuns:
“un mecenes”, “menjarem magdalenes”, “un jersei d'angora”, “un túrmix”, “unes xiruques”, etc.
a. Substantius habilitats com a adjectius:
“color taronja”, “un verd oliva”, “és porc i ase com son pare”, etc.
“No he menjat ni una oliva.” [= ús originari del mot com a substantiu]
“Ha pintat les persianes d’un verd oliva.” [= mot habilitat com a adjectiu]
b. Adjectius habilitats com a substantius:
“els francesos”, “un treballador”, “una rentadora”, “un diari”, etc.
“Aquests nois són francesos.” [= ús originari del mot com a adjectiu]
“Ara arriben els francesos.” [= mot habilitat com a substantiu]
c. Verbs habilitats com a substantius:
“el berenar”, “el sopar”, “l'ésser”, “un viatjant”, “un corrent”, etc.
d. Noms propis (de persona, de lloc, de marques comercials…) habilitats com a noms comuns:
“un mecenes”, “menjarem magdalenes”, “un jersei d’angora”, “un túrmix”, “unes xiruques”, etc.
3. ELS MOTS COMPOSTOS. EL GUIONET.
La composició és una altra manera de crear nous mots a través de la unió de dues paraules ja conegudes que quan s’uneixen donen lloc a un nou significat: CERCAR + VILA = CERCAVILA/ GUARDAR + ROBA = GUARDA-ROBES…
La majoria de paraules compostes s’uneixen afegint-se i res més, però n’hi ha unes altres que ho fan per mitjà d’un guionet. Vegem els casos en què això passa.
Les possibilitats de combinació són moltes. Vegem les més freqüents amb dos radicals:
SUBSTANTIU+ SUBSTANTIU autopista, ferrocarril
ADJECTIU+ ADJECTIU ciència-ficció, agredolç
SUBSTANTIU+ ADJECTIU aiguamoll, celobert
ADJECTIU+SUBSTANTIU milfulles, trespeus
VERB +SUBSTANTIU caganiu, gratacel
SUBSTANTIU+VERB capalçar, ullprendre
ADJECTIU+VERB carvendre, migpartir
A més, hi ha altres possibilitats:
Combinació d’altres categories: gairebé (= dos adverbis), adéu (= preposició + nom), arreveure,
sempreviva, tanmateix...
Més de dos components: aleshores (a+les+hores), capicua (cap+i+cua), coliflor, enhorabona, maldecap, vistiplau...
Onomatopeies i repeticions: pengim-penjam, piu-piu, tic-tac, xano-xano...
Els compostos, evidentment, pertanyen a categories distintes, i admeten la flexió corresponent (nominal o verbal):
Substantius: autopista, altaveu, caganiu, trencaclosques, capicua, maldecap, voraviu, xup-xup...
Adjectius: agredolç/-a, sociocultural, nord-americà/-ana, judeocristià/-ana...
Verbs: capgirar, migpartir, ullprendre...
Altres: aleshores, gairebé, potser, nogensmenys, onsevulla, tanmateix...
Posarem guionet:
a) Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per R-/S-/X-:
MALVA-ROSA/ POCA-SOLTA/ ESCURA-XEMENEIES…
b) Quan la unió podria provocar lectures difícils o equivocades:
BELL-LLOC/ PÈL-LLARG/ CAP-ROIG/ PIT-ROIG…
c) En els noms repetitius i expressius:
XIU-XIU/ GORI-GORI/ XINO-XANO/ ZIGA-ZAGA/ FRU-FRU/ ZUM-ZUM/ DAIXO-DAIXO…
d) Quan el primer element és un punt cardinal:
NORD-AMERICÀ/ SUD-OEST/ NORD-AFRICÀ/ NORD-EST…
e) A un reduït nombre de mots com:
DESPÚS-AHIR/ ADÉU-SIAU/ CUL-DE-SAC/ ABANS-D’AHIR…
En canvi, no posarem guionet:
a) En els composts de prefix culte i un altre mot
(ARXI-/ EX-/ PLUS-/ PRO-/ PSEUDO-/ SOBRE-/ SOTS-/ ULTRA-/ VICE-…): PLUSVÀLUA/ VICERECTOR/ ULTRASÒ…
b) A les formes prefixades acabades en -O/ -I cultes:
PISCIFACTORIA/ CATALANOARAGONÈS/ AUDIOVISUAL/ FISICOQUÍMIC…
c) I en general, la majoria de paraules compostes:
DROGOADDICCIÓ/ POCATRAÇA/ AIGUARDENT/ CORREBOU/ LLARGMETRATGE/ SETCIÈNCIES…
1. LA DERIVACIÓ. ELS AFIXOS.
Consisteix a afegir un afix a un lexemma o arrel a fi que en resulti un nou mot.
Ex.: temps, tempesta, temperatura, temporal, temperar...
Les llengües constantment creen paraules noves a mesura que evolucionen i creixen les necessitats dels parlants. Una manera de tenir paraules noves és per mitjà de la derivació. Aquest procediment consisteix a afegir algun tipus d’afix al radical d’un nom, adjectiu o verb, i produeix un nou significat.
Els afixos (partícules afegides) poden ser de tres classes segons la posició que ocupen:
a) Prefixos (quan se situen davant el mot): TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…
A-: (negació) ASIMÈTRIC/ ANORMAL…
ANTE-: (abans o davant de) ANTEPOSAR/ ANTESALA…
ANTI-: (contrari) ANTÍTESI/ ANTIRÀBIC…
BEN-/ MAL-: (positiu/ negatiu) BENPENSAT/ MALDESTRE…
CON-: (companyia) CONTEMPORANI/ CONVIURE…
CONTRA-: (oposició) CONTRAOFERTA/ CONTRAMURALLA…
DES-: (contrari) DESFER/ DESPIETAT…
EX-: (a fora) EXPRESIDENT/ EXRECTOR…
IN-: (negació) INHUMÀ/ INÚTIL…
PRE-/ POST-: (anterior/ posterior) PREESCOLAR/ POSTELECTORAL…
PSEUDO-: (fals) PSEUDÒNIM/ PSEUDOMORFISME…
RE-: (reiteració) RENAIXEMENT/ RECREMAT…
SEMI-: (meitat) SEMICERCLE/ SEMICONSONANT…
TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…
b) Infixos (quan se situen a l’interior del mot). Són els més poc nombrosos: - AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…
- ASS-/ -ISS-/ -OSS-/ -USS-: ALLARGASSAR/ BORRISSOL…
- AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…
- ISC-/ -USC-: PLOVISQUEJAR/ PEDRUSCALL…
c) Sufixos (quan se situen al final del mot). Són els més abundants. Indiquen:Diminitius: -ET/A; -ELL/A; -Í/INA; -Ó/ONA (FILLONA/ FILLET…)
Diminitius: -ET/A (REIET, BOTIGUETA); -ELL/A (PRADELL (prat petit)/ TORRELLA); -Í/INA (CORBATÍ/ PAPERINA); -OL/ONA (ESTANYOL/ BESTIOLA; -IM (PLUGIM);-ILL/-ILLA(CORDILL/ SABATILLA); -OI/-OIA ( CAMINOI, BONICOIA); -O/-ONA (CANTIRÓ/ CASONA)
Augmentatius: -ÀS/ASSA(COTXÀS/ CASASSA…); -OT/OTA (SABATOT, CAMISOTA) -ARRO/-ARRA (PEUARRO, VEUARRA);-ASTRE/-ASTRA (POLITICASTRE (mal polític), FILLASTRA).
Col·lectiu: -ALLA (canalla); -ATGE (fullatge); -ADA (costellada, cotxada); -AM (paperam); -EDA (arbreda); -AR/ -ERAR (canyar, oliverar); -AT (veïnat)
Lloc o conjunt: -AR; -EDA (FAGEDA/ PINAR…)
Ofici: -ER/ERA (cotxer,ferrer fornera); -ISTA (electricista) ; -AIRE (BOLETAIRE; -À/-ANA ( cirurgià, ciutadana)
Botigues i botiguers: -ERIA; -ER/A (FUSTERIA/ MERCERIA/ ADROGUER…)
Objectes o llocs: -ER/A; -AL; -IA (CENDRER/ RECTORIA…)
Virtuts, defectes, abstraccions: -OR; -ÚRIA; -EDAT/-ETAT; -ESA; -ÀNCIA, -ÈNCIA, -ITUD…
(BLANCOR/ FOSCÚRIA/ FALSEDAT/ ESCASSETAT/ SAVIESA/ ABUNDÀNCIA/ ABSÈNCIA/ EXACTITUD/ BRUTÍCIA/ GROGOR/ NUESA/ VELLÚRIA…)
Gentilicis:
-a/-ana: andorrà, ...
-enc/-enca: sabadellenc, ...
-ès/-esa: anglès, ...
-í/-ina: mallorquí, ...
2. L'HABILITACIÓ
L'habilitació és un procés que atribueix funcions noves a un mot sense canviar-ne la forma. Generalment es tracta d'un canvi de categoria gramatical que comporta un canvi de significat.
Vegem-ne algunes de les possibilitats:
a. Substantius habilitats com a adjectius:
“color taronja”, “un verd oliva”, “és porc i ase com son pare”, etc.
“No he menjat ni una oliva.” [= ús originari del mot com a substantiu]
“Ha pintat les persianes d'un verd oliva.” [= mot habilitat com a adjectiu]
b. Adjectius habilitats com a substantius:
“els francesos”, “un treballador”, “una rentadora”, “un diari”, etc.
“Aquests nois són francesos.” [= ús originari del mot com a adjectiu]
“Ara arriben els francesos.” [= mot habilitat com a substantiu]
c. Verbs habilitats com a substantius:
“el berenar”, “el sopar”, “l'ésser”, “un viatjant”, “un corrent”, etc.
d. Noms propis (de persona, de lloc, de marques comercials…) habilitats com a noms comuns:
“un mecenes”, “menjarem magdalenes”, “un jersei d'angora”, “un túrmix”, “unes xiruques”, etc.
a. Substantius habilitats com a adjectius:
“color taronja”, “un verd oliva”, “és porc i ase com son pare”, etc.
“No he menjat ni una oliva.” [= ús originari del mot com a substantiu]
“Ha pintat les persianes d’un verd oliva.” [= mot habilitat com a adjectiu]
b. Adjectius habilitats com a substantius:
“els francesos”, “un treballador”, “una rentadora”, “un diari”, etc.
“Aquests nois són francesos.” [= ús originari del mot com a adjectiu]
“Ara arriben els francesos.” [= mot habilitat com a substantiu]
c. Verbs habilitats com a substantius:
“el berenar”, “el sopar”, “l'ésser”, “un viatjant”, “un corrent”, etc.
d. Noms propis (de persona, de lloc, de marques comercials…) habilitats com a noms comuns:
“un mecenes”, “menjarem magdalenes”, “un jersei d’angora”, “un túrmix”, “unes xiruques”, etc.
3. ELS MOTS COMPOSTOS. EL GUIONET.
La composició és una altra manera de crear nous mots a través de la unió de dues paraules ja conegudes que quan s’uneixen donen lloc a un nou significat: CERCAR + VILA = CERCAVILA/ GUARDAR + ROBA = GUARDA-ROBES…
La majoria de paraules compostes s’uneixen afegint-se i res més, però n’hi ha unes altres que ho fan per mitjà d’un guionet. Vegem els casos en què això passa.
Les possibilitats de combinació són moltes. Vegem les més freqüents amb dos radicals:
SUBSTANTIU+ SUBSTANTIU autopista, ferrocarril
ADJECTIU+ ADJECTIU ciència-ficció, agredolç
SUBSTANTIU+ ADJECTIU aiguamoll, celobert
ADJECTIU+SUBSTANTIU milfulles, trespeus
VERB +SUBSTANTIU caganiu, gratacel
SUBSTANTIU+VERB capalçar, ullprendre
ADJECTIU+VERB carvendre, migpartir
A més, hi ha altres possibilitats:
Combinació d’altres categories: gairebé (= dos adverbis), adéu (= preposició + nom), arreveure,
sempreviva, tanmateix...
Més de dos components: aleshores (a+les+hores), capicua (cap+i+cua), coliflor, enhorabona, maldecap, vistiplau...
Onomatopeies i repeticions: pengim-penjam, piu-piu, tic-tac, xano-xano...
Els compostos, evidentment, pertanyen a categories distintes, i admeten la flexió corresponent (nominal o verbal):
Substantius: autopista, altaveu, caganiu, trencaclosques, capicua, maldecap, voraviu, xup-xup...
Adjectius: agredolç/-a, sociocultural, nord-americà/-ana, judeocristià/-ana...
Verbs: capgirar, migpartir, ullprendre...
Altres: aleshores, gairebé, potser, nogensmenys, onsevulla, tanmateix...
Posarem guionet:
a) Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per R-/S-/X-:
MALVA-ROSA/ POCA-SOLTA/ ESCURA-XEMENEIES…
b) Quan la unió podria provocar lectures difícils o equivocades:
BELL-LLOC/ PÈL-LLARG/ CAP-ROIG/ PIT-ROIG…
c) En els noms repetitius i expressius:
XIU-XIU/ GORI-GORI/ XINO-XANO/ ZIGA-ZAGA/ FRU-FRU/ ZUM-ZUM/ DAIXO-DAIXO…
d) Quan el primer element és un punt cardinal:
NORD-AMERICÀ/ SUD-OEST/ NORD-AFRICÀ/ NORD-EST…
e) A un reduït nombre de mots com:
DESPÚS-AHIR/ ADÉU-SIAU/ CUL-DE-SAC/ ABANS-D’AHIR…
En canvi, no posarem guionet:
a) En els composts de prefix culte i un altre mot
(ARXI-/ EX-/ PLUS-/ PRO-/ PSEUDO-/ SOBRE-/ SOTS-/ ULTRA-/ VICE-…): PLUSVÀLUA/ VICERECTOR/ ULTRASÒ…
b) A les formes prefixades acabades en -O/ -I cultes:
PISCIFACTORIA/ CATALANOARAGONÈS/ AUDIOVISUAL/ FISICOQUÍMIC…
c) I en general, la majoria de paraules compostes:
DROGOADDICCIÓ/ POCATRAÇA/ AIGUARDENT/ CORREBOU/ LLARGMETRATGE/ SETCIÈNCIES…
Exercicis (Albert Aragonés)
http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-noms-verbs1.htm
Exercicis
Augmentatius i diminutius. Teide 2n
- Assenyala el lexema de cadascuna de les sèries següents:
- Aigüera, aigua aiguat-
- Germaneta, agermanar, germà
- Invariable, variat, variarem
- Blanc, blanquinós, emblanquinar.
- Separa el lexema dels afixos en les paraules següents i classifica’ls en prefixos, infixos i sufixos: Lleidatana, agenollar, mandrós, improbable, peixater, percussionista.
- Fes els diminutius o augmentatius i assenyala els sufixos dels mots derivats:
Dona (augmentatiu), sabata (diminutiu), carrer (diminutiu), casa (augmentatiu) , rei (diminutiu) , pluja (diminutiu), vida (augmentatiu), bèstia (diminutiu) , pols (diminutiu), mà (augmentatiu), home (augmentatiu), nas (diminutiu), pare (augmentatiu).
Derivats amb sufixos. Teide 3r
- Indica el lexema de les paraules següents: foguera, guardiola, mostrador, finestra, davanter, calendari.
- No tots són derivats amb l’estructura lexema+ sufix. Digues quins són derivats i de quina paraula procedeixen.
Fragment, turment, moment, patiment, inclement, muntatge, greixatge, patge, embalatge, imatge, moscam, ham, fam, rocam, paperam, madura, soldadura, ferradura, triadura, serradures, fuster, paper, veler, darrer, joier.
- Troba l’adjectiu derivat a què es refereix cada definició.
- Que sap molt d’alguna cosa.
- Que es pot llegir.
- Que tendeix a ser blau.
- Que té un geni fort
- Que, en una sèrie, és el que fa cinc
- Que es belluga contínuament
- Que és natural de Mallorca
- Que, en una sèrie, és el que fa vint-i-cinc
- Que té pigues
- Que té propensió a enamorar-se
- Escriu els derivats que resulten de combinar els lexemes següents amb els sufixos verbals –egar, -ejar, -itzar, -ificar, -itar.
Fàcil, just, hospital, sovint, feliç, etern, fluix, caràcter, fàstic.
Derivats amb prefixos Teide 3r
- Tots els mots no tenen un prefix. Digues quins sí.
Proreformista, professor, protesta, prodigi, proteïna, precipici, predestinar, preciós, presentar, prejudici, exalcalde, excursió, expatriar, excel·lent, excèntric, internacional, internat, interès, interacció, interposar-se.
- Els prefixos a- (an), anti-, des-, (es-), dis-, in- (il-) expressen idea de contrari. Substitueix l’expressió per un derivat amb aquests prefixos.
- Sempre deixa les feines per acabar.
- No és lògic que diguis que els altres són mal educats quan tu sempre crides.
- Ha perdut el costum de fer exercici físic i no es troba tan bé.
- Només es pot avançar quan hi ha la línia que no és contínua.
- El vent ha deixat l’acàcia sense fulles.
- Deixar entrar gossos en els parcs infantils no és higiènic.
- En aquest país no és legal conduir per autopista a més de 120 km/h.
- Encara hi ha un 10% de població que no està alfabetitzada.
- S’ha de planxar la roba que no està plegada.
- Construeix totes les paraules possibles, combinant els prefixos i els lexemes que hi ha a continuació. Prefixos: des-, bes- , avant-, dis-, re-, entre- // Lexemes: sort, gust, passat, nét, sol, suar.
- Fes el verb derivat de cadascun dels substantius següents amb el prefix en- o –em:
Gàbia, bena, boira, mirall, fil, llard, presó, pesta, vernís.
- Combina els prefixos a-, o en- amb els adjectius següents i els sufixos –ar o –ir per formar derivats verbals. Ex.: en-vermell-ir
Lexemes: car, fluix, lleuger, fang, camp, vell, parell, fosc
Exercicis (Albert Aragonés)
http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-noms-verbs1.htm
dilluns, 25 de febrer del 2013
COMPOSICIÓ DE PARAULES,DERIVACIÓ, HABILITACIÓ I MOTS COMPOSTOS.
(imatge de google imatges)
1. LA DERIVACIÓ. ELS AFIXOS.
Consisteix a afegir un afix a un lexemma o arrel a fi que en resulti un nou mot.
Ex.: temps, tempesta, temperatura, temporal, temperar...
Les llengües constantment creen paraules noves a mesura que evolucionen i creixen les necessitats dels parlants. Una manera de tenir paraules noves és per mitjà de la derivació. Aquest procediment consisteix a afegir algun tipus d’afix al radical d’un nom, adjectiu o verb, i produeix un nou significat.
Els afixos (partícules afegides) poden ser de tres classes segons la posició que ocupen:
a) Prefixos (quan se situen davant el mot): TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…
A-: (negació) ASIMÈTRIC/ ANORMAL…
ANTE-: (abans o davant de) ANTEPOSAR/ ANTESALA…
ANTI-: (contrari) ANTÍTESI/ ANTIRÀBIC…
BEN-/ MAL-: (positiu/ negatiu) BENPENSAT/ MALDESTRE…
CON-: (companyia) CONTEMPORANI/ CONVIURE…
CONTRA-: (oposició) CONTRAOFERTA/ CONTRAMURALLA…
DES-: (contrari) DESFER/ DESPIETAT…
EX-: (a fora) EXPRESIDENT/ EXRECTOR…
IN-: (negació) INHUMÀ/ INÚTIL…
PRE-/ POST-: (anterior/ posterior) PREESCOLAR/ POSTELECTORAL…
PSEUDO-: (fals) PSEUDÒNIM/ PSEUDOMORFISME…
RE-: (reiteració) RENAIXEMENT/ RECREMAT…
SEMI-: (meitat) SEMICERCLE/ SEMICONSONANT…
TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…
b) Infixos (quan se situen a l’interior del mot). Són els més poc nombrosos: - AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…
- ASS-/ -ISS-/ -OSS-/ -USS-: ALLARGASSAR/ BORRISSOL…
- AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…
- ISC-/ -USC-: PLOVISQUEJAR/ PEDRUSCALL…
c) Sufixos (quan se situen al final del mot). Són els més abundants. Indiquen:Diminitius: -ET/A; -ELL/A; -Í/INA; -Ó/ONA (FILLONA/ FILLET…)
Diminitius: -ET/A (REIET, BOTIGUETA); -ELL/A (PRADELL (prat petit)/ TORRELLA); -Í/INA (CORBATÍ/ PAPERINA); -OL/ONA (ESTANYOL/ BESTIOLA; -IM (PLUGIM);-ILL/-ILLA(CORDILL/ SABATILLA); -OI/-OIA ( CAMINOI, BONICOIA); -O/-ONA (CANTIRÓ/ CASONA)
Augmentatius: -ÀS/ASSA(COTXÀS/ CASASSA…); -OT/OTA (SABATOT, CAMISOTA) -ARRO/-ARRA (PEUARRO, VEUARRA);-ASTRE/-ASTRA (POLITICASTRE (mal polític), FILLASTRA).
Col·lectiu: -ALLA (canalla); -ATGE (fullatge); -ADA (costellada, cotxada); -AM (paperam); -EDA (arbreda); -AR/ -ERAR (canyar, oliverar); -AT (veïnat)
Lloc o conjunt: -AR; -EDA (FAGEDA/ PINAR…)
Ofici: -ER/ERA (cotxer,ferrer fornera); -ISTA (electricista) ; -AIRE (BOLETAIRE; -À/-ANA ( cirurgià, ciutadana)
Botigues i botiguers: -ERIA; -ER/A (FUSTERIA/ MERCERIA/ ADROGUER…)
Objectes o llocs: -ER/A; -AL; -IA (CENDRER/ RECTORIA…)
Virtuts, defectes, abstraccions: -OR; -ÚRIA; -EDAT/-ETAT; -ESA; -ÀNCIA, -ÈNCIA, -ITUD…
(BLANCOR/ FOSCÚRIA/ FALSEDAT/ ESCASSETAT/ SAVIESA/ ABUNDÀNCIA/ ABSÈNCIA/ EXACTITUD/ BRUTÍCIA/ GROGOR/ NUESA/ VELLÚRIA…)
Gentilicis:
-a/-ana: andorrà, ...
-enc/-enca: sabadellenc, ...
-ès/-esa: anglès, ...
-í/-ina: mallorquí, ...
2. L'HABILITACIÓ
L'habilitació és un procés que atribueix funcions noves a un mot sense canviar-ne la forma. Generalment es tracta d'un canvi de categoria gramatical que comporta un canvi de significat.
Vegem-ne algunes de les possibilitats:
a. Substantius habilitats com a adjectius:
“color taronja”, “un verd oliva”, “és porc i ase com son pare”, etc.
“No he menjat ni una oliva.” [= ús originari del mot com a substantiu]
“Ha pintat les persianes d'un verd oliva.” [= mot habilitat com a adjectiu]
b. Adjectius habilitats com a substantius:
“els francesos”, “un treballador”, “una rentadora”, “un diari”, etc.
“Aquests nois són francesos.” [= ús originari del mot com a adjectiu]
“Ara arriben els francesos.” [= mot habilitat com a substantiu]
c. Verbs habilitats com a substantius:
“el berenar”, “el sopar”, “l'ésser”, “un viatjant”, “un corrent”, etc.
d. Noms propis (de persona, de lloc, de marques comercials…) habilitats com a noms comuns:
“un mecenes”, “menjarem magdalenes”, “un jersei d'angora”, “un túrmix”, “unes xiruques”, etc.
a. Substantius habilitats com a adjectius:
“color taronja”, “un verd oliva”, “és porc i ase com son pare”, etc.
“No he menjat ni una oliva.” [= ús originari del mot com a substantiu]
“Ha pintat les persianes d’un verd oliva.” [= mot habilitat com a adjectiu]
b. Adjectius habilitats com a substantius:
“els francesos”, “un treballador”, “una rentadora”, “un diari”, etc.
“Aquests nois són francesos.” [= ús originari del mot com a adjectiu]
“Ara arriben els francesos.” [= mot habilitat com a substantiu]
c. Verbs habilitats com a substantius:
“el berenar”, “el sopar”, “l'ésser”, “un viatjant”, “un corrent”, etc.
d. Noms propis (de persona, de lloc, de marques comercials…) habilitats com a noms comuns:
“un mecenes”, “menjarem magdalenes”, “un jersei d’angora”, “un túrmix”, “unes xiruques”, etc.
3. ELS MOTS COMPOSTOS. EL GUIONET.
La composició és una altra manera de crear nous mots a través de la unió de dues paraules ja conegudes que quan s’uneixen donen lloc a un nou significat: CERCAR + VILA = CERCAVILA/ GUARDAR + ROBA = GUARDA-ROBES…
La majoria de paraules compostes s’uneixen afegint-se i res més, però n’hi ha unes altres que ho fan per mitjà d’un guionet. Vegem els casos en què això passa.
Les possibilitats de combinació són moltes. Vegem les més freqüents amb dos radicals:
SUBSTANTIU+ SUBSTANTIU autopista, ferrocarril
ADJECTIU+ ADJECTIU ciència-ficció, agredolç
SUBSTANTIU+ ADJECTIU aiguamoll, celobert
ADJECTIU+SUBSTANTIU milfulles, trespeus
VERB +SUBSTANTIU caganiu, gratacel
SUBSTANTIU+VERB capalçar, ullprendre
ADJECTIU+VERB carvendre, migpartir
A més, hi ha altres possibilitats:
Combinació d’altres categories: gairebé (= dos adverbis), adéu (= preposició + nom), arreveure,
sempreviva, tanmateix...
Més de dos components: aleshores (a+les+hores), capicua (cap+i+cua), coliflor, enhorabona, maldecap, vistiplau...
Onomatopeies i repeticions: pengim-penjam, piu-piu, tic-tac, xano-xano...
Els compostos, evidentment, pertanyen a categories distintes, i admeten la flexió corresponent (nominal o verbal):
Substantius: autopista, altaveu, caganiu, trencaclosques, capicua, maldecap, voraviu, xup-xup...
Adjectius: agredolç/-a, sociocultural, nord-americà/-ana, judeocristià/-ana...
Verbs: capgirar, migpartir, ullprendre...
Altres: aleshores, gairebé, potser, nogensmenys, onsevulla, tanmateix...
Posarem guionet:
a) Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per R-/S-/X-:
MALVA-ROSA/ POCA-SOLTA/ ESCURA-XEMENEIES…
b) Quan la unió podria provocar lectures difícils o equivocades:
BELL-LLOC/ PÈL-LLARG/ CAP-ROIG/ PIT-ROIG…
c) En els noms repetitius i expressius:
XIU-XIU/ GORI-GORI/ XINO-XANO/ ZIGA-ZAGA/ FRU-FRU/ ZUM-ZUM/ DAIXO-DAIXO…
d) Quan el primer element és un punt cardinal:
NORD-AMERICÀ/ SUD-OEST/ NORD-AFRICÀ/ NORD-EST…
e) A un reduït nombre de mots com:
DESPÚS-AHIR/ ADÉU-SIAU/ CUL-DE-SAC/ ABANS-D’AHIR…
En canvi, no posarem guionet:
a) En els composts de prefix culte i un altre mot
(ARXI-/ EX-/ PLUS-/ PRO-/ PSEUDO-/ SOBRE-/ SOTS-/ ULTRA-/ VICE-…): PLUSVÀLUA/ VICERECTOR/ ULTRASÒ…
b) A les formes prefixades acabades en -O/ -I cultes:
PISCIFACTORIA/ CATALANOARAGONÈS/ AUDIOVISUAL/ FISICOQUÍMIC…
c) I en general, la majoria de paraules compostes:
DROGOADDICCIÓ/ POCATRAÇA/ AIGUARDENT/ CORREBOU/ LLARGMETRATGE/ SETCIÈNCIES…
1. LA DERIVACIÓ. ELS AFIXOS.
Consisteix a afegir un afix a un lexemma o arrel a fi que en resulti un nou mot.
Ex.: temps, tempesta, temperatura, temporal, temperar...
Les llengües constantment creen paraules noves a mesura que evolucionen i creixen les necessitats dels parlants. Una manera de tenir paraules noves és per mitjà de la derivació. Aquest procediment consisteix a afegir algun tipus d’afix al radical d’un nom, adjectiu o verb, i produeix un nou significat.
Els afixos (partícules afegides) poden ser de tres classes segons la posició que ocupen:
a) Prefixos (quan se situen davant el mot): TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…
A-: (negació) ASIMÈTRIC/ ANORMAL…
ANTE-: (abans o davant de) ANTEPOSAR/ ANTESALA…
ANTI-: (contrari) ANTÍTESI/ ANTIRÀBIC…
BEN-/ MAL-: (positiu/ negatiu) BENPENSAT/ MALDESTRE…
CON-: (companyia) CONTEMPORANI/ CONVIURE…
CONTRA-: (oposició) CONTRAOFERTA/ CONTRAMURALLA…
DES-: (contrari) DESFER/ DESPIETAT…
EX-: (a fora) EXPRESIDENT/ EXRECTOR…
IN-: (negació) INHUMÀ/ INÚTIL…
PRE-/ POST-: (anterior/ posterior) PREESCOLAR/ POSTELECTORAL…
PSEUDO-: (fals) PSEUDÒNIM/ PSEUDOMORFISME…
RE-: (reiteració) RENAIXEMENT/ RECREMAT…
SEMI-: (meitat) SEMICERCLE/ SEMICONSONANT…
TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…
b) Infixos (quan se situen a l’interior del mot). Són els més poc nombrosos: - AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…
- ASS-/ -ISS-/ -OSS-/ -USS-: ALLARGASSAR/ BORRISSOL…
- AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…
- ISC-/ -USC-: PLOVISQUEJAR/ PEDRUSCALL…
c) Sufixos (quan se situen al final del mot). Són els més abundants. Indiquen:Diminitius: -ET/A; -ELL/A; -Í/INA; -Ó/ONA (FILLONA/ FILLET…)
Diminitius: -ET/A (REIET, BOTIGUETA); -ELL/A (PRADELL (prat petit)/ TORRELLA); -Í/INA (CORBATÍ/ PAPERINA); -OL/ONA (ESTANYOL/ BESTIOLA; -IM (PLUGIM);-ILL/-ILLA(CORDILL/ SABATILLA); -OI/-OIA ( CAMINOI, BONICOIA); -O/-ONA (CANTIRÓ/ CASONA)
Augmentatius: -ÀS/ASSA(COTXÀS/ CASASSA…); -OT/OTA (SABATOT, CAMISOTA) -ARRO/-ARRA (PEUARRO, VEUARRA);-ASTRE/-ASTRA (POLITICASTRE (mal polític), FILLASTRA).
Col·lectiu: -ALLA (canalla); -ATGE (fullatge); -ADA (costellada, cotxada); -AM (paperam); -EDA (arbreda); -AR/ -ERAR (canyar, oliverar); -AT (veïnat)
Lloc o conjunt: -AR; -EDA (FAGEDA/ PINAR…)
Ofici: -ER/ERA (cotxer,ferrer fornera); -ISTA (electricista) ; -AIRE (BOLETAIRE; -À/-ANA ( cirurgià, ciutadana)
Botigues i botiguers: -ERIA; -ER/A (FUSTERIA/ MERCERIA/ ADROGUER…)
Objectes o llocs: -ER/A; -AL; -IA (CENDRER/ RECTORIA…)
Virtuts, defectes, abstraccions: -OR; -ÚRIA; -EDAT/-ETAT; -ESA; -ÀNCIA, -ÈNCIA, -ITUD…
(BLANCOR/ FOSCÚRIA/ FALSEDAT/ ESCASSETAT/ SAVIESA/ ABUNDÀNCIA/ ABSÈNCIA/ EXACTITUD/ BRUTÍCIA/ GROGOR/ NUESA/ VELLÚRIA…)
Gentilicis:
-a/-ana: andorrà, ...
-enc/-enca: sabadellenc, ...
-ès/-esa: anglès, ...
-í/-ina: mallorquí, ...
2. L'HABILITACIÓ
L'habilitació és un procés que atribueix funcions noves a un mot sense canviar-ne la forma. Generalment es tracta d'un canvi de categoria gramatical que comporta un canvi de significat.
Vegem-ne algunes de les possibilitats:
a. Substantius habilitats com a adjectius:
“color taronja”, “un verd oliva”, “és porc i ase com son pare”, etc.
“No he menjat ni una oliva.” [= ús originari del mot com a substantiu]
“Ha pintat les persianes d'un verd oliva.” [= mot habilitat com a adjectiu]
b. Adjectius habilitats com a substantius:
“els francesos”, “un treballador”, “una rentadora”, “un diari”, etc.
“Aquests nois són francesos.” [= ús originari del mot com a adjectiu]
“Ara arriben els francesos.” [= mot habilitat com a substantiu]
c. Verbs habilitats com a substantius:
“el berenar”, “el sopar”, “l'ésser”, “un viatjant”, “un corrent”, etc.
d. Noms propis (de persona, de lloc, de marques comercials…) habilitats com a noms comuns:
“un mecenes”, “menjarem magdalenes”, “un jersei d'angora”, “un túrmix”, “unes xiruques”, etc.
a. Substantius habilitats com a adjectius:
“color taronja”, “un verd oliva”, “és porc i ase com son pare”, etc.
“No he menjat ni una oliva.” [= ús originari del mot com a substantiu]
“Ha pintat les persianes d’un verd oliva.” [= mot habilitat com a adjectiu]
b. Adjectius habilitats com a substantius:
“els francesos”, “un treballador”, “una rentadora”, “un diari”, etc.
“Aquests nois són francesos.” [= ús originari del mot com a adjectiu]
“Ara arriben els francesos.” [= mot habilitat com a substantiu]
c. Verbs habilitats com a substantius:
“el berenar”, “el sopar”, “l'ésser”, “un viatjant”, “un corrent”, etc.
d. Noms propis (de persona, de lloc, de marques comercials…) habilitats com a noms comuns:
“un mecenes”, “menjarem magdalenes”, “un jersei d’angora”, “un túrmix”, “unes xiruques”, etc.
3. ELS MOTS COMPOSTOS. EL GUIONET.
La composició és una altra manera de crear nous mots a través de la unió de dues paraules ja conegudes que quan s’uneixen donen lloc a un nou significat: CERCAR + VILA = CERCAVILA/ GUARDAR + ROBA = GUARDA-ROBES…
La majoria de paraules compostes s’uneixen afegint-se i res més, però n’hi ha unes altres que ho fan per mitjà d’un guionet. Vegem els casos en què això passa.
Les possibilitats de combinació són moltes. Vegem les més freqüents amb dos radicals:
SUBSTANTIU+ SUBSTANTIU autopista, ferrocarril
ADJECTIU+ ADJECTIU ciència-ficció, agredolç
SUBSTANTIU+ ADJECTIU aiguamoll, celobert
ADJECTIU+SUBSTANTIU milfulles, trespeus
VERB +SUBSTANTIU caganiu, gratacel
SUBSTANTIU+VERB capalçar, ullprendre
ADJECTIU+VERB carvendre, migpartir
A més, hi ha altres possibilitats:
Combinació d’altres categories: gairebé (= dos adverbis), adéu (= preposició + nom), arreveure,
sempreviva, tanmateix...
Més de dos components: aleshores (a+les+hores), capicua (cap+i+cua), coliflor, enhorabona, maldecap, vistiplau...
Onomatopeies i repeticions: pengim-penjam, piu-piu, tic-tac, xano-xano...
Els compostos, evidentment, pertanyen a categories distintes, i admeten la flexió corresponent (nominal o verbal):
Substantius: autopista, altaveu, caganiu, trencaclosques, capicua, maldecap, voraviu, xup-xup...
Adjectius: agredolç/-a, sociocultural, nord-americà/-ana, judeocristià/-ana...
Verbs: capgirar, migpartir, ullprendre...
Altres: aleshores, gairebé, potser, nogensmenys, onsevulla, tanmateix...
Posarem guionet:
a) Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per R-/S-/X-:
MALVA-ROSA/ POCA-SOLTA/ ESCURA-XEMENEIES…
b) Quan la unió podria provocar lectures difícils o equivocades:
BELL-LLOC/ PÈL-LLARG/ CAP-ROIG/ PIT-ROIG…
c) En els noms repetitius i expressius:
XIU-XIU/ GORI-GORI/ XINO-XANO/ ZIGA-ZAGA/ FRU-FRU/ ZUM-ZUM/ DAIXO-DAIXO…
d) Quan el primer element és un punt cardinal:
NORD-AMERICÀ/ SUD-OEST/ NORD-AFRICÀ/ NORD-EST…
e) A un reduït nombre de mots com:
DESPÚS-AHIR/ ADÉU-SIAU/ CUL-DE-SAC/ ABANS-D’AHIR…
En canvi, no posarem guionet:
a) En els composts de prefix culte i un altre mot
(ARXI-/ EX-/ PLUS-/ PRO-/ PSEUDO-/ SOBRE-/ SOTS-/ ULTRA-/ VICE-…): PLUSVÀLUA/ VICERECTOR/ ULTRASÒ…
b) A les formes prefixades acabades en -O/ -I cultes:
PISCIFACTORIA/ CATALANOARAGONÈS/ AUDIOVISUAL/ FISICOQUÍMIC…
c) I en general, la majoria de paraules compostes:
DROGOADDICCIÓ/ POCATRAÇA/ AIGUARDENT/ CORREBOU/ LLARGMETRATGE/ SETCIÈNCIES…
Exercicis (Albert Aragonés)
http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-noms-verbs1.htm
Exercicis
Augmentatius i diminutius. Teide 2n
- Assenyala
el lexema de cadascuna de les sèries següents:
-
Aigüera, aigua aiguat-
-
Germaneta, agermanar, germà
-
Invariable, variat, variarem
-
Blanc, blanquinós, emblanquinar.
- Separa el lexema dels afixos en les
paraules següents i classifica’ls en prefixos, infixos i sufixos: Lleidatana, agenollar, mandrós,
improbable, peixater, percussionista.
- Fes els diminutius o augmentatius i assenyala els sufixos dels mots derivats:
Dona (augmentatiu),
sabata (diminutiu), carrer (diminutiu), casa (augmentatiu) , rei (diminutiu) ,
pluja (diminutiu), vida (augmentatiu), bèstia (diminutiu) , pols (diminutiu),
mà (augmentatiu), home (augmentatiu), nas (diminutiu), pare (augmentatiu).
Derivats amb sufixos. Teide 3r
- Indica el lexema de les paraules
següents: foguera, guardiola, mostrador, finestra, davanter, calendari.
- No tots són derivats amb l’estructura
lexema+ sufix. Digues quins són derivats i de quina paraula procedeixen.
Fragment, turment,
moment, patiment, inclement, muntatge, greixatge, patge, embalatge, imatge,
moscam, ham, fam, rocam, paperam, madura, soldadura, ferradura, triadura,
serradures, fuster, paper, veler, darrer, joier.
- Troba l’adjectiu derivat a què es
refereix cada definició.
-
Que sap molt d’alguna cosa.
-
Que es
pot llegir.
-
Que tendeix a ser blau.
-
Que té un geni fort
-
Que, en una sèrie, és el que fa cinc
-
Que es belluga contínuament
-
Que és natural de Mallorca
-
Que, en una sèrie, és el que fa vint-i-cinc
-
Que té pigues
-
Que té propensió a enamorar-se
- Escriu els derivats que resulten de
combinar els lexemes següents amb els sufixos verbals –egar, -ejar,
-itzar, -ificar, -itar.
Fàcil, just,
hospital, sovint, feliç, etern, fluix, caràcter, fàstic.
Derivats amb prefixos Teide 3r
- Tots els mots no tenen un prefix. Digues
quins sí.
Proreformista,
professor, protesta, prodigi, proteïna, precipici, predestinar, preciós,
presentar, prejudici, exalcalde, excursió, expatriar, excel·lent, excèntric,
internacional, internat, interès, interacció, interposar-se.
- Els prefixos a- (an), anti-, des-, (es-),
dis-, in- (il-) expressen idea de contrari. Substitueix l’expressió per un derivat
amb aquests prefixos.
-
Sempre deixa les feines per acabar.
-
No és lògic que diguis que els altres són
mal educats quan tu sempre crides.
-
Ha perdut el costum de fer exercici físic
i no es troba tan bé.
-
Només es pot avançar quan hi ha la línia que
no és contínua.
-
El vent ha deixat l’acàcia sense fulles.
-
Deixar entrar gossos en els parcs infantils
no és higiènic.
-
En aquest país no és legal conduir per
autopista a més de 120 km/h.
-
Encara hi ha un 10% de població que no està
alfabetitzada.
-
S’ha de planxar la roba que no està plegada.
- Construeix totes les paraules possibles,
combinant els prefixos i els lexemes que hi ha a continuació.
Prefixos: des-, bes- , avant-,
dis-, re-, entre- // Lexemes: sort, gust, passat, nét, sol, suar.
- Fes el verb derivat de cadascun dels
substantius següents amb el prefix en- o –em:
Gàbia, bena,
boira, mirall, fil, llard, presó, pesta, vernís.
- Combina els prefixos a-, o en- amb els
adjectius següents i els sufixos –ar o –ir per formar derivats verbals.
Ex.: en-vermell-ir
Lexemes: car,
fluix, lleuger, fang, camp, vell, parell, fosc
dilluns, 5 de març del 2012
DERIVACIÓ. HABILITACIÓ. MOTS COMPOSTOS.
(imatge de google imatges)
1. LA DERIVACIÓ. ELS AFIXOS.
Consisteix a afegir un afix a un lexemma o arrel a fi que en resulti un nou mot.
Ex.: temps, tempesta, temperatura, temporal, temperar...
Les llengües constantment creen paraules noves a mesura que evolucionen i creixen les necessitats dels parlants. Una manera de tenir paraules noves és per mitjà de la derivació. Aquest procediment consisteix a afegir algun tipus d’afix al radical d’un nom, adjectiu o verb, i produeix un nou significat.
Els afixos (partícules afegides) poden ser de tres classes segons la posició que ocupen:
a) Prefixos (quan se situen davant el mot): TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…
A-: (negació) ASIMÈTRIC/ ANORMAL…
ANTE-: (abans o davant de) ANTEPOSAR/ ANTESALA…
ANTI-: (contrari) ANTÍTESI/ ANTIRÀBIC…
BEN-/ MAL-: (positiu/ negatiu) BENPENSAT/ MALDESTRE…
CON-: (companyia) CONTEMPORANI/ CONVIURE…
CONTRA-: (oposició) CONTRAOFERTA/ CONTRAMURALLA…
DES-: (contrari) DESFER/ DESPIETAT…
EX-: (a fora) EXPRESIDENT/ EXRECTOR…
IN-: (negació) INHUMÀ/ INÚTIL…
PRE-/ POST-: (anterior/ posterior) PREESCOLAR/ POSTELECTORAL…
PSEUDO-: (fals) PSEUDÒNIM/ PSEUDOMORFISME…
RE-: (reiteració) RENAIXEMENT/ RECREMAT…
SEMI-: (meitat) SEMICERCLE/ SEMICONSONANT…
TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…
b) Infixos (quan se situen a l’interior del mot). Són els més poc nombrosos: - AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…
- ASS-/ -ISS-/ -OSS-/ -USS-: ALLARGASSAR/ BORRISSOL…
- AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…
- ISC-/ -USC-: PLOVISQUEJAR/ PEDRUSCALL…
c) Sufixos (quan se situen al final del mot). Són els més abundants. Indiquen:Diminitius: -ET/A; -ELL/A; -Í/INA; -Ó/ONA (FILLONA/ FILLET…)
Diminitius: -ET/A (REIET, BOTIGUETA); -ELL/A (PRADELL (prat petit)/ TORRELLA); -Í/INA (CORBATÍ/ PAPERINA); -OL/ONA (ESTANYOL/ BESTIOLA; -IM (PLUGIM);-ILL/-ILLA(CORDILL/ SABATILLA); -OI/-OIA ( CAMINOI, BONICOIA); -O/-ONA (CANTIRÓ/ CASONA)
Augmentatius: -ÀS/ASSA(COTXÀS/ CASASSA…); -OT/OTA (SABATOT, CAMISOTA) -ARRO/-ARRA (PEUARRO, VEUARRA);-ASTRE/-ASTRA (POLITICASTRE (mal polític), FILLASTRA).
Col·lectiu: -ALLA (canalla); -ATGE (fullatge); -ADA (costellada, cotxada); -AM (paperam); -EDA (arbreda); -AR/ -ERAR (canyar, oliverar); -AT (veïnat)
Lloc o conjunt: -AR; -EDA (FAGEDA/ PINAR…)
Ofici: -ER/ERA (cotxer,ferrer fornera); -ISTA (electricista) ; -AIRE (BOLETAIRE; -À/-ANA ( cirurgià, ciutadana)
Botigues i botiguers: -ERIA; -ER/A (FUSTERIA/ MERCERIA/ ADROGUER…)
Objectes o llocs: -ER/A; -AL; -IA (CENDRER/ RECTORIA…)
Virtuts, defectes, abstraccions: -OR; -ÚRIA; -EDAT/-ETAT; -ESA; -ÀNCIA, -ÈNCIA, -ITUD…
(BLANCOR/ FOSCÚRIA/ FALSEDAT/ ESCASSETAT/ SAVIESA/ ABUNDÀNCIA/ ABSÈNCIA/ EXACTITUD/ BRUTÍCIA/ GROGOR/ NUESA/ VELLÚRIA…)
Gentilicis:
-a/-ana: andorrà, ...
-enc/-enca: sabadellenc, ...
-ès/-esa: anglès, ...
-í/-ina: mallorquí, ...
2. L'HABILITACIÓ
L'habilitació és un procés que atribueix funcions noves a un mot sense canviar-ne la forma. Generalment es tracta d'un canvi de categoria gramatical que comporta un canvi de significat.
Vegem-ne algunes de les possibilitats:
a. Substantius habilitats com a adjectius:
“color taronja”, “un verd oliva”, “és porc i ase com son pare”, etc.
“No he menjat ni una oliva.” [= ús originari del mot com a substantiu]
“Ha pintat les persianes d'un verd oliva.” [= mot habilitat com a adjectiu]
b. Adjectius habilitats com a substantius:
“els francesos”, “un treballador”, “una rentadora”, “un diari”, etc.
“Aquests nois són francesos.” [= ús originari del mot com a adjectiu]
“Ara arriben els francesos.” [= mot habilitat com a substantiu]
c. Verbs habilitats com a substantius:
“el berenar”, “el sopar”, “l'ésser”, “un viatjant”, “un corrent”, etc.
d. Noms propis (de persona, de lloc, de marques comercials…) habilitats com a noms comuns:
“un mecenes”, “menjarem magdalenes”, “un jersei d'angora”, “un túrmix”, “unes xiruques”, etc.
a. Substantius habilitats com a adjectius:
“color taronja”, “un verd oliva”, “és porc i ase com son pare”, etc.
“No he menjat ni una oliva.” [= ús originari del mot com a substantiu]
“Ha pintat les persianes d’un verd oliva.” [= mot habilitat com a adjectiu]
b. Adjectius habilitats com a substantius:
“els francesos”, “un treballador”, “una rentadora”, “un diari”, etc.
“Aquests nois són francesos.” [= ús originari del mot com a adjectiu]
“Ara arriben els francesos.” [= mot habilitat com a substantiu]
c. Verbs habilitats com a substantius:
“el berenar”, “el sopar”, “l'ésser”, “un viatjant”, “un corrent”, etc.
d. Noms propis (de persona, de lloc, de marques comercials…) habilitats com a noms comuns:
“un mecenes”, “menjarem magdalenes”, “un jersei d’angora”, “un túrmix”, “unes xiruques”, etc.
3. ELS MOTS COMPOSTOS. EL GUIONET.
La composició és una altra manera de crear nous mots a través de la unió de dues paraules ja conegudes que quan s’uneixen donen lloc a un nou significat: CERCAR + VILA = CERCAVILA/ GUARDAR + ROBA = GUARDA-ROBES…
La majoria de paraules compostes s’uneixen afegint-se i res més, però n’hi ha unes altres que ho fan per mitjà d’un guionet. Vegem els casos en què això passa.
Les possibilitats de combinació són moltes. Vegem les més freqüents amb dos radicals:
SUBSTANTIU+ SUBSTANTIU autopista, ferrocarril
ADJECTIU+ ADJECTIU ciència-ficció, agredolç
SUBSTANTIU+ ADJECTIU aiguamoll, celobert
ADJECTIU+SUBSTANTIU milfulles, trespeus
VERB +SUBSTANTIU caganiu, gratacel
SUBSTANTIU+VERB capalçar, ullprendre
ADJECTIU+VERB carvendre, migpartir
A més, hi ha altres possibilitats:
Combinació d’altres categories: gairebé (= dos adverbis), adéu (= preposició + nom), arreveure,
sempreviva, tanmateix...
Més de dos components: aleshores (a+les+hores), capicua (cap+i+cua), coliflor, enhorabona, maldecap, vistiplau...
Onomatopeies i repeticions: pengim-penjam, piu-piu, tic-tac, xano-xano...
Els compostos, evidentment, pertanyen a categories distintes, i admeten la flexió corresponent (nominal o verbal):
Substantius: autopista, altaveu, caganiu, trencaclosques, capicua, maldecap, voraviu, xup-xup...
Adjectius: agredolç/-a, sociocultural, nord-americà/-ana, judeocristià/-ana...
Verbs: capgirar, migpartir, ullprendre...
Altres: aleshores, gairebé, potser, nogensmenys, onsevulla, tanmateix...
Posarem guionet:
a) Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per R-/S-/X-:
MALVA-ROSA/ POCA-SOLTA/ ESCURA-XEMENEIES…
b) Quan la unió podria provocar lectures difícils o equivocades:
BELL-LLOC/ PÈL-LLARG/ CAP-ROIG/ PIT-ROIG…
c) En els noms repetitius i expressius:
XIU-XIU/ GORI-GORI/ XINO-XANO/ ZIGA-ZAGA/ FRU-FRU/ ZUM-ZUM/ DAIXO-DAIXO…
d) Quan el primer element és un punt cardinal:
NORD-AMERICÀ/ SUD-OEST/ NORD-AFRICÀ/ NORD-EST…
e) A un reduït nombre de mots com:
DESPÚS-AHIR/ ADÉU-SIAU/ CUL-DE-SAC/ ABANS-D’AHIR…
En canvi, no posarem guionet:
a) En els composts de prefix culte i un altre mot
(ARXI-/ EX-/ PLUS-/ PRO-/ PSEUDO-/ SOBRE-/ SOTS-/ ULTRA-/ VICE-…): PLUSVÀLUA/ VICERECTOR/ ULTRASÒ…
b) A les formes prefixades acabades en -O/ -I cultes:
PISCIFACTORIA/ CATALANOARAGONÈS/ AUDIOVISUAL/ FISICOQUÍMIC…
c) I en general, la majoria de paraules compostes:
DROGOADDICCIÓ/ POCATRAÇA/ AIGUARDENT/ CORREBOU/ LLARGMETRATGE/ SETCIÈNCIES…
1. LA DERIVACIÓ. ELS AFIXOS.
Consisteix a afegir un afix a un lexemma o arrel a fi que en resulti un nou mot.
Ex.: temps, tempesta, temperatura, temporal, temperar...
Les llengües constantment creen paraules noves a mesura que evolucionen i creixen les necessitats dels parlants. Una manera de tenir paraules noves és per mitjà de la derivació. Aquest procediment consisteix a afegir algun tipus d’afix al radical d’un nom, adjectiu o verb, i produeix un nou significat.
Els afixos (partícules afegides) poden ser de tres classes segons la posició que ocupen:
a) Prefixos (quan se situen davant el mot): TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…
A-: (negació) ASIMÈTRIC/ ANORMAL…
ANTE-: (abans o davant de) ANTEPOSAR/ ANTESALA…
ANTI-: (contrari) ANTÍTESI/ ANTIRÀBIC…
BEN-/ MAL-: (positiu/ negatiu) BENPENSAT/ MALDESTRE…
CON-: (companyia) CONTEMPORANI/ CONVIURE…
CONTRA-: (oposició) CONTRAOFERTA/ CONTRAMURALLA…
DES-: (contrari) DESFER/ DESPIETAT…
EX-: (a fora) EXPRESIDENT/ EXRECTOR…
IN-: (negació) INHUMÀ/ INÚTIL…
PRE-/ POST-: (anterior/ posterior) PREESCOLAR/ POSTELECTORAL…
PSEUDO-: (fals) PSEUDÒNIM/ PSEUDOMORFISME…
RE-: (reiteració) RENAIXEMENT/ RECREMAT…
SEMI-: (meitat) SEMICERCLE/ SEMICONSONANT…
TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…
b) Infixos (quan se situen a l’interior del mot). Són els més poc nombrosos: - AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…
- ASS-/ -ISS-/ -OSS-/ -USS-: ALLARGASSAR/ BORRISSOL…
- AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…
- ISC-/ -USC-: PLOVISQUEJAR/ PEDRUSCALL…
c) Sufixos (quan se situen al final del mot). Són els més abundants. Indiquen:Diminitius: -ET/A; -ELL/A; -Í/INA; -Ó/ONA (FILLONA/ FILLET…)
Diminitius: -ET/A (REIET, BOTIGUETA); -ELL/A (PRADELL (prat petit)/ TORRELLA); -Í/INA (CORBATÍ/ PAPERINA); -OL/ONA (ESTANYOL/ BESTIOLA; -IM (PLUGIM);-ILL/-ILLA(CORDILL/ SABATILLA); -OI/-OIA ( CAMINOI, BONICOIA); -O/-ONA (CANTIRÓ/ CASONA)
Augmentatius: -ÀS/ASSA(COTXÀS/ CASASSA…); -OT/OTA (SABATOT, CAMISOTA) -ARRO/-ARRA (PEUARRO, VEUARRA);-ASTRE/-ASTRA (POLITICASTRE (mal polític), FILLASTRA).
Col·lectiu: -ALLA (canalla); -ATGE (fullatge); -ADA (costellada, cotxada); -AM (paperam); -EDA (arbreda); -AR/ -ERAR (canyar, oliverar); -AT (veïnat)
Lloc o conjunt: -AR; -EDA (FAGEDA/ PINAR…)
Ofici: -ER/ERA (cotxer,ferrer fornera); -ISTA (electricista) ; -AIRE (BOLETAIRE; -À/-ANA ( cirurgià, ciutadana)
Botigues i botiguers: -ERIA; -ER/A (FUSTERIA/ MERCERIA/ ADROGUER…)
Objectes o llocs: -ER/A; -AL; -IA (CENDRER/ RECTORIA…)
Virtuts, defectes, abstraccions: -OR; -ÚRIA; -EDAT/-ETAT; -ESA; -ÀNCIA, -ÈNCIA, -ITUD…
(BLANCOR/ FOSCÚRIA/ FALSEDAT/ ESCASSETAT/ SAVIESA/ ABUNDÀNCIA/ ABSÈNCIA/ EXACTITUD/ BRUTÍCIA/ GROGOR/ NUESA/ VELLÚRIA…)
Gentilicis:
-a/-ana: andorrà, ...
-enc/-enca: sabadellenc, ...
-ès/-esa: anglès, ...
-í/-ina: mallorquí, ...
2. L'HABILITACIÓ
L'habilitació és un procés que atribueix funcions noves a un mot sense canviar-ne la forma. Generalment es tracta d'un canvi de categoria gramatical que comporta un canvi de significat.
Vegem-ne algunes de les possibilitats:
a. Substantius habilitats com a adjectius:
“color taronja”, “un verd oliva”, “és porc i ase com son pare”, etc.
“No he menjat ni una oliva.” [= ús originari del mot com a substantiu]
“Ha pintat les persianes d'un verd oliva.” [= mot habilitat com a adjectiu]
b. Adjectius habilitats com a substantius:
“els francesos”, “un treballador”, “una rentadora”, “un diari”, etc.
“Aquests nois són francesos.” [= ús originari del mot com a adjectiu]
“Ara arriben els francesos.” [= mot habilitat com a substantiu]
c. Verbs habilitats com a substantius:
“el berenar”, “el sopar”, “l'ésser”, “un viatjant”, “un corrent”, etc.
d. Noms propis (de persona, de lloc, de marques comercials…) habilitats com a noms comuns:
“un mecenes”, “menjarem magdalenes”, “un jersei d'angora”, “un túrmix”, “unes xiruques”, etc.
a. Substantius habilitats com a adjectius:
“color taronja”, “un verd oliva”, “és porc i ase com son pare”, etc.
“No he menjat ni una oliva.” [= ús originari del mot com a substantiu]
“Ha pintat les persianes d’un verd oliva.” [= mot habilitat com a adjectiu]
b. Adjectius habilitats com a substantius:
“els francesos”, “un treballador”, “una rentadora”, “un diari”, etc.
“Aquests nois són francesos.” [= ús originari del mot com a adjectiu]
“Ara arriben els francesos.” [= mot habilitat com a substantiu]
c. Verbs habilitats com a substantius:
“el berenar”, “el sopar”, “l'ésser”, “un viatjant”, “un corrent”, etc.
d. Noms propis (de persona, de lloc, de marques comercials…) habilitats com a noms comuns:
“un mecenes”, “menjarem magdalenes”, “un jersei d’angora”, “un túrmix”, “unes xiruques”, etc.
3. ELS MOTS COMPOSTOS. EL GUIONET.
La composició és una altra manera de crear nous mots a través de la unió de dues paraules ja conegudes que quan s’uneixen donen lloc a un nou significat: CERCAR + VILA = CERCAVILA/ GUARDAR + ROBA = GUARDA-ROBES…
La majoria de paraules compostes s’uneixen afegint-se i res més, però n’hi ha unes altres que ho fan per mitjà d’un guionet. Vegem els casos en què això passa.
Les possibilitats de combinació són moltes. Vegem les més freqüents amb dos radicals:
SUBSTANTIU+ SUBSTANTIU autopista, ferrocarril
ADJECTIU+ ADJECTIU ciència-ficció, agredolç
SUBSTANTIU+ ADJECTIU aiguamoll, celobert
ADJECTIU+SUBSTANTIU milfulles, trespeus
VERB +SUBSTANTIU caganiu, gratacel
SUBSTANTIU+VERB capalçar, ullprendre
ADJECTIU+VERB carvendre, migpartir
A més, hi ha altres possibilitats:
Combinació d’altres categories: gairebé (= dos adverbis), adéu (= preposició + nom), arreveure,
sempreviva, tanmateix...
Més de dos components: aleshores (a+les+hores), capicua (cap+i+cua), coliflor, enhorabona, maldecap, vistiplau...
Onomatopeies i repeticions: pengim-penjam, piu-piu, tic-tac, xano-xano...
Els compostos, evidentment, pertanyen a categories distintes, i admeten la flexió corresponent (nominal o verbal):
Substantius: autopista, altaveu, caganiu, trencaclosques, capicua, maldecap, voraviu, xup-xup...
Adjectius: agredolç/-a, sociocultural, nord-americà/-ana, judeocristià/-ana...
Verbs: capgirar, migpartir, ullprendre...
Altres: aleshores, gairebé, potser, nogensmenys, onsevulla, tanmateix...
Posarem guionet:
a) Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per R-/S-/X-:
MALVA-ROSA/ POCA-SOLTA/ ESCURA-XEMENEIES…
b) Quan la unió podria provocar lectures difícils o equivocades:
BELL-LLOC/ PÈL-LLARG/ CAP-ROIG/ PIT-ROIG…
c) En els noms repetitius i expressius:
XIU-XIU/ GORI-GORI/ XINO-XANO/ ZIGA-ZAGA/ FRU-FRU/ ZUM-ZUM/ DAIXO-DAIXO…
d) Quan el primer element és un punt cardinal:
NORD-AMERICÀ/ SUD-OEST/ NORD-AFRICÀ/ NORD-EST…
e) A un reduït nombre de mots com:
DESPÚS-AHIR/ ADÉU-SIAU/ CUL-DE-SAC/ ABANS-D’AHIR…
En canvi, no posarem guionet:
a) En els composts de prefix culte i un altre mot
(ARXI-/ EX-/ PLUS-/ PRO-/ PSEUDO-/ SOBRE-/ SOTS-/ ULTRA-/ VICE-…): PLUSVÀLUA/ VICERECTOR/ ULTRASÒ…
b) A les formes prefixades acabades en -O/ -I cultes:
PISCIFACTORIA/ CATALANOARAGONÈS/ AUDIOVISUAL/ FISICOQUÍMIC…
c) I en general, la majoria de paraules compostes:
DROGOADDICCIÓ/ POCATRAÇA/ AIGUARDENT/ CORREBOU/ LLARGMETRATGE/ SETCIÈNCIES…
Exercicis (Albert Aragonés)
http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-noms-verbs1.htm
Subscriure's a:
Missatges (Atom)