dijous, 3 d’octubre del 2013

EXERCICIS DE CATEGORIES GRAMATICALS. REFORÇ I AMPLIACIÓ.

(imatge de google imatges)


Ai, verbs de casa vostra! que no pareu mai!!! A fer exercicis...

(AQUEST EXERCICIS SÓN NOMÉS PER A 3r C i D !!!
1. Indica, en cada cas, què substitueixen els pronoms destacats:
Molt més tard vaig exposar el quadre, i em van dir que uns parents havien demanat preu. Eren uns cosins, i vaig anar-los a trobar. Pobra gent! Potser volien tenir un record de la pobra noia morta!
–Ja veurà –va dir-me–; la casa que vostè sap, la tenim en venda, i, com que uns coneguts d'Amèrica ens han parlat de comprar-la, volem enviar la vista que vostè en va treure (si fos barateta) perquè veiessin la finca.
–I la noia?
–La noia..., la noia..., rai: esborri-la.
Santiago Rusiñol, El pati blau,

2. Indica, en cada cas, de quin tipus són els pronoms destacats:
a) Molts la tenen.
b) Vosaltres sou tercers.
c) Què diu aquell?
d) Bastants el llegeixen.
e) Jo vaig primer.
f) Cadascú fa el seu.
g) Com les portarà?

3. Completa cada una de les oracions següents amb un pronom que hi vagi bé:
a) El meu amic és _____. _____ és el meu cosí.
b) Els meus fills estan _____ malalts. I _____ on són?
c) _____ no vol venir amb _____.
d) _____ passa amb _____?
e) _____ farà un pastís per a _____?
f) _____ no ho trobo gens bé. I _____?
g) _____ _____ acabaràs?

4. Classifica els següents adverbis o locucions adverbials segons el tipus:

TEMPS   LLOC MANERA QUANTITAT AFIRMACIÓ NEGACIÓ DUBTE

a) també e) no gens i) de cap manera
b) tal vegada f) força j) si fa no fa
c) a dalt g) sobretot k) enfora
d) a hores d’ara h) en breu l) tal vegada

5. Completa cada frase amb la locució preposicional que hi vagi bé:
amb relació a   en lloc de   a desgrat de   per tal de   per por de   gràcies a   a causa de   arran de
a) El sol es pon cada dia ____ _ deixar pas a la nit.
b) Lamentablement no podré venir ____ _ la feinada que m’espera quan arribi a casa.
c) Sort que ____ _ terra va aconseguir agafar el gerro i evitar que es trenqués.
d) Si t’ho penses massa no ho faràs ____ _ no sortir-te’n.
e) No pateixis, ____ _ fer-ho avui ho farem demà.
f) Hi anirem ____ _ la teva opinió.
g) ____ _ l’amistat dels teus amics, creus que és sincera?
h) Si ho aconsegueixo serà ____ _ la teva confiança en mi.

6. Escull, en cada cas, l’opció correcta:
a) (Des que / Des de que) he arribat que hi penso, però no hi caic.
b) He anat al pis de (baix / sota) per parlar amb l’Òscar.
c) Cada dia (pel / al) matí trec a passejar el meu gos.
d) Ens tornarem a veure (per / a) la tardor.
e) (Per / Al) Cap d’Any anirem al mas que tenen els meus tiets a la Garrotxa.
f) Demà he d’anar (en / a) Terrassa a veure un amic.
g) (Des d’ / Desde) ahir que no puc evitar taral·lejar la cançó que vaig sentir a la ràdio.

7. Corregeix els errors de cada frase, si n’hi ha:
a) Tranquil, porto prous diners.
b) L’altra dia no vaig poder venir.
c) He comprat masses coses.
d) No en vull ninguna més.
e) Només en necessito una quinta part.
f) Quan val?
g) De llibres, en tinc forces.
h) Això ho pot fer cualsevol.


8. Torna a escriure el text següent canviant les formes del perfet perifràstic pel perfet simple:Va afegir el full als vint-i-un fulls precedents, que eren en una carpeta de tapes blaves. En un altrefull va picar el títol del llibre –La cartera– i el lema amb el qual es presentava: Aliquando bonus dormitat Homerus. Va picar aquest mateix lema en un sobre i en un altre full. En aquest altre full, però, va afegir el seu nom, l’adreça i el telèfon, i el va ficar al sobre. Hi va passar la llengua i el va tancar.                                               Pere CALDERS, «El segrest». A: L’illa de Maians (1985)

9. Escriu el present i l’imperfet de subjuntiu dels verbs venir i tenir.PRESENT SUBJUNTIU      IMPERFET SUBJUNTIU      Jo ________________      Tu ________________Ell ________________Nos. ______________Vos. _______________Ells _______________PRESENT SUBJUNTIU     Jo ________________Tu ________________Ell ________________Nos. ______________Vos. _______________Ells _______________

(AQUEST EXERCICIS SÓN NOMÉS PER A 3r C i D !!!
3R A i B, NO ELS HA DE FER. HA DE FER ELS QUE HI HA A SOTA!!)
Ed. Cruïlla 2n d'ESO i 3r d'ESO

1.Escriu la forma d’article que calgui en cada cas:
a) ocell e) arbre i) iglú
b) estel f) eruga j) humanitat
c) urbanització g) indi k) elegància
d) elefant h) òliba l) urgència

2. Completa les frases amb algun indefinit:
a) Se n’ha anat amb __________ amigues.
b) Pot arribar en __________ tren d’aquests.
c) No tinc __________ llibre d’aquests.
d) __________ dissabte passa el mateix.
e) Reparteix-ne un per a __________ dels convidats.
f) Ha vingut amb __________ els seus gats.

3. Escriu els numerals següents:
a) 1/2 g) 538.154
b) 3.469 h) 1/3
c) 10a i) 3r
d) x 5 j) x 8
e) 8è l) 67.846
f) 16.732 k) 23.497.235

4. Escriu en cada cas la forma de l’article que correspongui:
a) ___ orgue e) ___ humiliació i) ___ identitat
b) ___ humanitat f) ___ intenció j) ___ erra
c) ___ ànec g) ___ estranger k) ___ humà
d) ___ intensitat h) ___ alarma l) ___ hematoma

5. Completa el text següent amb la combinació de preposició i article que convingui:
La versió (de + la) ________ llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s'escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici (a + el) ________ monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla (de + el) ________ rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat (per + el) ________ aparició d'un bell cavaller que es va enfrontar (a + el) ________ drac i el va matar. La tradició afegeix que (de + la) ________ sang vessada va néixer un roser de flors vermelles.
Extret del web gencat

6. Completa cada una de les frases següents amb la combinació de preposició i article que convingui:
a) Com que passàvem (per + el) ________ camí vam anar (a + el) ________ hort a buscar enciams.
b) Vam passar (per + la) ________ autopista per anar (a + el) ________ aeroport.
c) L’amic (de + la) ________ Imma és (de + el) ________ Vendrell.
d) Vaig a (ca + el) ________ Ernest (per + el) ________ carrer de dalt.
e) A (ca + la) ________ Àngela sempre hi trobes algun (de + els) ________ veïns.
f) Va anar de (ca + el) ________ metge (a + el) ________ hospital a peu coix.
g) (de + el) hotel (a + el) ________ hivernacle hi ha cinc minuts a peu.

7. Indica si els elements destacats són determinants o pronoms:
a) Aquest se la sap molt llarga, els nostres amics ja ho saben.
b) Ningú pensava que ell pogués ser tan valent.
c) Qui demana per la meva néta?
d) Aquest gos és molt gros, el meu és més petit...
e) Ell sempre igual. Quines penques!
f) M’agraden molt més aquells!
g) Es pensa que ho sap fer bé.



8. Assenyala les preposicions que hi ha en les frases següents:
a) Totes les coses tendeixen a gastar-se amb el pas del temps.
b) Avui el sol llueix amb una esplendor més potent que ahir al matí.
c) La fortalesa de les persones ens permet superar qualsevol entrebanc que trobem pel camí.
d) El record de la infantesa amb nostàlgia és inevitable.
e) No juguis amb els ginys de les golfes, que estan plens de pols.
f) Els ulls de llautó de la nina que et vaig comprar em recorden la lluna dels dies plujosos.
g) Amb el fred incrustat als ossos, em costa molt articular qualsevol paraula.

9. Indica, en cada cas, si es tracta d’una preposició o d’un adverbi:
a) L’animal ferit es dirigeix cap aquí.
b) Abans sempre pensava molt en les coses que més el preocupaven.
c) He deixat els llibres al pis de dalt perquè no facin nosa.
d) No sé què et passa, no estaré tants dies fora.
e) Visc a la casa de davant, sóc la vostra veïna.
f) Ara ja estem molt lluny de la ciutat.
g) Avui tinc moltes activitats extraescolars, no sé si ho podré fer abans de les deu.
h) He trobat les meves ulleres dins de la bossa d’esport.

10. Completa el fragment següent amb adjectius. Fixa’t bé en el gènere i el nombre, cal que concordin:
L'home _____ passeja tranquil·lament per la ciutat ______. Camina per un carrer _____ a prop de la plaça _____. Respira una mica d'aire _____ del mar, i s'apropa al mirador _____. _____ i _____, no s’adona de les obres que estan fent i ensopega amb una tanca _____. Acte seguit, es precipita al fons del forat _____ que hi ha i acaba tot _____ i _____.

11. Classifica els mots següents segons siguin substantius o adjectius:
a) tassa e) simpàtica i) clatellot
b) vell f) ple j) agre
c) muntanya g) nina k) caragol
d) taula h) brutes l) esquerp

12. Escriu amb lletres els determinants numerals següents:
a) 132 persones ______________________________________________________
b) 1 000 000 d’il·lusions ________________________________________________
c) 74 987 monedes d’or ________________________________________________
d ) 354 872 formigues __________________________________________________
e) 1 769 490 possibilitats _______________________________________________

13. Subratlla els determinants dels sintagmes nominals següents i indica de quin tipus són:
Per exemple: aquesta tempesta: demostratiu
a) certes intencions: ______________________ e) tota la família: ___________________________
b) poca gana: ___________________________ f ) mitja taronja: ____________________________
c) quina por!: ___________________________ g) sisè classificat: __________________________
d ) la indiferència: ________________________ h) dues dotzenes d’ous: _____________________

14. Classifica els substantius del poema següent en noms comuns o noms propis:
[...]
Tres gavines volategen
la despulla d'un puput.
La veïna de l'escala,
per no veure-ho, alça l'ull.
Ara plou, i plou aquí
i per sobre els horts de Campos.
Passa el vell de can Ribot.
Deu venir de pagar els amos.
[...]
MIQUEL BAUÇÀPoemes, El Bordil, Barcelona, 1973


15. Conjuga l’imperfet d’indicatiu dels verbs següents:
TROBAR CAVAR ARROSSEGAR VIURE
Jo
Tu
Ell
Nosaltres
Vosaltres
Ells

                       INFINITIU              GERUNDI               PARTICIPI
condueixen
païm
traeixis
lluíssim
reduiríem
obeeix
esmorteïa
reclou
paeixo



16. Escriu la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs següents a la columna corresponent:
absorbir, aclarir, acollir, bullir, cobrir, compartir, contenir, conquerir, cosir, cruixir, cruspir, definir


17. Indica de quina conjugació és cadascun dels verbs següents:
a) dibuixava e) omples i) somies
b) dormirem f) embrutaràs j) portareu
c) correria g) conduïen k) prems
d) amania h) depenem l) estendríeu

18. Indica les formes verbals que conté el següent fragment de poema:

Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
[...]
JOSEP M. DE SAGARRACançons de rem i de vela, Proa, Barcelona, 2002

19. Assenyala les formes verbals d’aquestes oracions i indica en quina persona gramatical i en quin nombre està cada una:
a) Volíem un gelat de maduixa.
b) Saltareu aquestes tanques.
c) Estudio la lliçó d’avui.
d) Hi pensaven sovint.
e) El Pau bevia molt a l’hora del pati.
f) Dormirem ben tranquils avui.
g) Ho sabies des de fa molts dies.
h) Ningú traurà més el tema.

20. Classifica les formes verbals destacades en personals i no personals:
Dimarts passat més d'un centenar de dones van inundar el Centre Cultural Can Sisteré per fer públic el seu interès per aprendre català. Es tractava de la majoria de les alumnes que estan fent, o ja han fet, alguns dels cursos de català organitzats mitjançant la col·laboració del Centre de Normalització Lingüística L'Heura i alguns dels grups de dones de la ciutat, distribuïts pels diversos barris colomencs, així com per un grup de dones magribines, mares del col·legi Lluís Millet, del barri de les Oliveres.
                                          ALBERT FAVÀEl Punt del Barcelonès Nord, 27 de novembre de 2001

21. Assenyala les formes verbals del fragment següent i indica si es tracta de temps simples o temps compostos:
Mai no m’ha agradat la mentida, però encara menys els mentiders. El mentider s’alimenta de la bona fe dels altres, necessita de persones crèdules capaces de combregar amb rodes de molí. De mentiders, és clar, n’hi ha de moltes menes, però els que a mi més em molesten són aquells que la vida ha situat en llocs de poder, en càrrecs polítics o institucionals que els permeten vestir de solemnitat les seves mentides.

                            VÍCTOR ALEXANDREEl 9 Nou d’Osona-Ripollès, 29 de juny de 2001

dimarts, 1 d’octubre del 2013

DERIVACIÓ DE MOTS. HABILITACIÓ I PARAULES COMPOSTES.


(imatge de google imatges)

1. LA DERIVACIÓ. ELS AFIXOS.
Consisteix a afegir un afix a un lexemma o arrel a fi que en resulti un nou mot.
Ex.: temps, tempestatemperatura, temporal, temperar...

Les llengües constantment creen paraules noves a mesura que evolucionen i creixen les necessitats dels parlants. Una manera de tenir paraules noves és per mitjà de la derivació. Aquest procediment consisteix a afegir algun tipus d’afix al radical d’un nom, adjectiu o verb, i produeix un nou significat.

Els afixos (partícules afegides) poden ser de tres classes segons la posició que ocupen:

a) Prefixos (quan se situen davant el mot): TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…

A-: (negació) ASIMÈTRIC/ ANORMAL…
ANTE-: (abans o davant de) ANTEPOSAR/ ANTESALA…
ANTI-: (contrari) ANTÍTESI/ ANTIRÀBIC…
BEN-/ MAL-: (positiu/ negatiu) BENPENSAT/ MALDESTRE…
CON-: (companyia) CONTEMPORANI/ CONVIURE…
CONTRA-: (oposició) CONTRAOFERTA/ CONTRAMURALLA…
DES-: (contrari) DESFER/ DESPIETAT…
EX-: (a fora) EXPRESIDENT/ EXRECTOR…
IN-: (negació) INHUMÀ/ INÚTIL…
PRE-/ POST-: (anterior/ posterior) PREESCOLAR/ POSTELECTORAL…
PSEUDO-: (fals) PSEUDÒNIM/ PSEUDOMORFISME…
RE-: (reiteració) RENAIXEMENT/ RECREMAT…
SEMI-: (meitat) SEMICERCLE/ SEMICONSONANT…
TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…

b) Infixos (quan se situen a l’interior del mot). Són els més poc nombrosos: - AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…

- ASS-/ -ISS-/ -OSS-/ -USS-: ALLARGASSAR/ BORRISSOL…
- AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…
- ISC-/ -USC-: PLOVISQUEJAR/ PEDRUSCALL…

c) Sufixos (quan se situen al final del mot). Són els més abundants. Indiquen:Diminitius: -ET/A; -ELL/A; -Í/INA; -Ó/ONA (FILLONA/ FILLET…)

Diminitius: -ET/A (REIET, BOTIGUETA); -ELL/A (PRADELL (prat petit)/ TORRELLA); -Í/INA (CORBATÍ/ PAPERINA); -OL/ONA (ESTANYOL/ BESTIOLA; -IM (PLUGIM);-ILL/-ILLA(CORDILL/ SABATILLA); -OI/-OIA ( CAMINOI, BONICOIA); -O/-ONA (CANTIRÓ/ CASONA)
Augmentatius: -ÀS/ASSA(COTXÀS/ CASASSA…); -OT/OTA (SABATOT, CAMISOTA) -ARRO/-ARRA (PEUARRO, VEUARRA);-ASTRE/-ASTRA (POLITICASTRE (mal polític), FILLASTRA).
Col·lectiu: -ALLA (canalla); -ATGE (fullatge); -ADA (costellada, cotxada); -AM (paperam); -EDA (arbreda); -AR/ -ERAR (canyar, oliverar); -AT (veïnat)
Lloc o conjunt: -AR; -EDA (FAGEDA/ PINAR…)
Ofici: -ER/ERA (cotxer,ferrer fornera); -ISTA (electricista) ; -AIRE (BOLETAIRE; -À/-ANA ( cirurgià, ciutadana)
Botigues i botiguers: -ERIA; -ER/A (FUSTERIA/ MERCERIA/ ADROGUER…)
Objectes o llocs: -ER/A; -AL; -IA (CENDRER/ RECTORIA…)
Virtuts, defectes, abstraccions: -OR; -ÚRIA; -EDAT/-ETAT; -ESA; -ÀNCIA, -ÈNCIA, -ITUD…
(BLANCOR/ FOSCÚRIA/ FALSEDAT/ ESCASSETAT/ SAVIESA/ ABUNDÀNCIA/ ABSÈNCIA/ EXACTITUD/ BRUTÍCIA/ GROGOR/ NUESA/ VELLÚRIA…)
Gentilicis:
-a/-ana: andorrà, ...
-enc/-enca: sabadellenc, ...
-ès/-esa: anglès, ...
-í/-ina: mallorquí, ...

2. L'HABILITACIÓ

L'habilitació és un procés que atribueix funcions noves a un mot sense canviar-ne la forma. Generalment es tracta d'un canvi de categoria gramatical que comporta un canvi de significat.
Vegem-ne algunes de les possibilitats:

a. Substantius habilitats com a adjectius:
“color taronja”, “un verd oliva”, “és porc i ase com son pare”, etc.
“No he menjat ni una oliva.” [= ús originari del mot com a substantiu]
“Ha pintat les persianes d'un verd oliva.” [= mot habilitat com a adjectiu]

b. Adjectius habilitats com a substantius:
“els francesos”, “un treballador”, “una rentadora”, “un diari”, etc.
“Aquests nois són francesos.” [= ús originari del mot com a adjectiu]
“Ara arriben els francesos.” [= mot habilitat com a substantiu]

c. Verbs habilitats com a substantius:
“el berenar”, “el sopar”, “l'ésser”, “un viatjant”, “un corrent”, etc.

d. Noms propis (de persona, de lloc, de marques comercials…) habilitats com a noms comuns:
“un mecenes”, “menjarem magdalenes”, “un jersei d'angora”, “un túrmix”, “unes xiruques”, etc.

a. Substantius habilitats com a adjectius:

“color taronja”, “un verd oliva”, “és porc i ase com son pare”, etc.

“No he menjat ni una oliva.” [= ús originari del mot com a substantiu]

“Ha pintat les persianes d’un verd oliva.” [= mot habilitat com a adjectiu]


b. Adjectius habilitats com a substantius:

“els francesos”, “un treballador”, “una rentadora”, “un diari”, etc.

“Aquests nois són francesos.” [= ús originari del mot com a adjectiu]

“Ara arriben els francesos.” [= mot habilitat com a substantiu]


c. Verbs habilitats com a substantius:

“el berenar”, “el sopar”, “l'ésser”, “un viatjant”, “un corrent”, etc.

d. Noms propis (de persona, de lloc, de marques comercials…) habilitats com a noms comuns:

“un mecenes”, “menjarem magdalenes”, “un jersei d’angora”, “un túrmix”, “unes xiruques”, etc.


3. ELS MOTS COMPOSTOS. EL GUIONET.

La composició és una altra manera de crear nous mots a través de la unió de dues paraules ja conegudes que quan s’uneixen donen lloc a un nou significat: CERCAR + VILA = CERCAVILA/ GUARDAR + ROBA = GUARDA-ROBES…
La majoria de paraules compostes s’uneixen afegint-se i res més, però n’hi ha unes altres que ho fan per mitjà d’un guionet. Vegem els casos en què això passa.

Les possibilitats de combinació són moltes. Vegem les més freqüents amb dos radicals:

SUBSTANTIU+ SUBSTANTIU autopista, ferrocarril
ADJECTIU+ ADJECTIU ciència-ficció, agredolç
SUBSTANTIU+ ADJECTIU aiguamoll, celobert
ADJECTIU+SUBSTANTIU milfulles, trespeus
VERB +SUBSTANTIU caganiu, gratacel
SUBSTANTIU+VERB capalçar, ullprendre
ADJECTIU+VERB carvendre, migpartir

A més, hi ha altres possibilitats:

Combinació d’altres categories: gairebé (= dos adverbis), adéu (= preposició + nom), arreveure,
sempreviva, tanmateix...

Més de dos components: aleshores (a+les+hores), capicua (cap+i+cua), coliflor, enhorabona, maldecap, vistiplau...

Onomatopeies i repeticions: pengim-penjam, piu-piu, tic-tac, xano-xano...

Els compostos, evidentment, pertanyen a categories distintes, i admeten la flexió corresponent (nominal o verbal):

Substantius: autopista, altaveu, caganiu, trencaclosques, capicua, maldecap, voraviu, xup-xup...

Adjectius: agredolç/-a, sociocultural, nord-americà/-ana, judeocristià/-ana...

Verbs: capgirar, migpartir, ullprendre...

Altres: aleshores, gairebé, potser, nogensmenys, onsevulla, tanmateix...



Posarem guionet:

a) Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per R-/S-/X-:
MALVA-ROSA/ POCA-SOLTA/ ESCURA-XEMENEIES…

b) Quan la unió podria provocar lectures difícils o equivocades:
BELL-LLOC/ PÈL-LLARG/ CAP-ROIG/ PIT-ROIG…

c) En els noms repetitius i expressius:
XIU-XIU/ GORI-GORI/ XINO-XANO/ ZIGA-ZAGA/ FRU-FRU/ ZUM-ZUM/ DAIXO-DAIXO…

d) Quan el primer element és un punt cardinal:
NORD-AMERICÀ/ SUD-OEST/ NORD-AFRICÀ/ NORD-EST…

e) A un reduït nombre de mots com:
DESPÚS-AHIR/ ADÉU-SIAU/ CUL-DE-SAC/ ABANS-D’AHIR…

En canvi, no posarem guionet:

a) En els composts de prefix culte i un altre mot
(ARXI-/ EX-/ PLUS-/ PRO-/ PSEUDO-/ SOBRE-/ SOTS-/ ULTRA-/ VICE-…): PLUSVÀLUA/ VICERECTOR/ ULTRASÒ…

b) A les formes prefixades acabades en -O/ -I cultes:
PISCIFACTORIA/ CATALANOARAGONÈS/ AUDIOVISUAL/ FISICOQUÍMIC…

c) I en general, la majoria de paraules compostes:
DROGOADDICCIÓ/ POCATRAÇA/ AIGUARDENT/ CORREBOU/ LLARGMETRATGE/ SETCIÈNCIES…


Exercicis (Albert Aragonés)
http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-noms-verbs1.htm

Exercicis

Augmentatius i diminutius.  Teide 2n
  1. Assenyala el lexema de cadascuna de les sèries següents:
-          Aigüera, aigua aiguat-
-          Germaneta, agermanar, germà
-          Invariable, variat, variarem
-          Blanc, blanquinós, emblanquinar.
  1. Separa el lexema dels afixos en les paraules següents i classifica’ls en prefixos, infixos i sufixos:    Lleidatana, agenollar, mandrós, improbable, peixater, percussionista.
  2. Fes els diminutius o augmentatius i  assenyala els sufixos dels mots derivats:
Dona (augmentatiu), sabata (diminutiu), carrer (diminutiu), casa (augmentatiu) , rei (diminutiu) , pluja (diminutiu), vida (augmentatiu), bèstia (diminutiu) , pols (diminutiu), mà (augmentatiu), home (augmentatiu), nas (diminutiu), pare (augmentatiu).

Derivats amb sufixos. Teide 3r
  1. Indica el lexema de les paraules següents: foguera, guardiola, mostrador, finestra, davanter, calendari.
  2. No tots són derivats amb l’estructura lexema+ sufix. Digues quins són derivats i de quina paraula procedeixen.
Fragment, turment, moment, patiment, inclement, muntatge, greixatge, patge, embalatge, imatge, moscam, ham, fam, rocam, paperam, madura, soldadura, ferradura, triadura, serradures, fuster, paper, veler, darrer, joier.
  1. Troba l’adjectiu derivat a què es refereix cada definició.
-          Que sap molt d’alguna cosa.
-          Que  es pot llegir.
-          Que tendeix a ser blau.
-          Que té un geni fort
-          Que, en una sèrie, és el que fa cinc
-          Que es belluga contínuament
-          Que és natural de Mallorca
-          Que, en una sèrie, és el que fa vint-i-cinc
-          Que té pigues
-          Que té propensió a enamorar-se
  1. Escriu els derivats que resulten de combinar els lexemes següents amb els sufixos verbals –egar, -ejar, -itzar, -ificar, -itar.
Fàcil, just, hospital, sovint, feliç, etern, fluix, caràcter, fàstic.

Derivats amb prefixos Teide 3r

  1. Tots els mots no tenen un prefix. Digues quins sí.
Proreformista, professor, protesta, prodigi, proteïna, precipici, predestinar, preciós, presentar, prejudici, exalcalde, excursió, expatriar, excel·lent, excèntric, internacional, internat, interès, interacció, interposar-se.

  1. Els prefixos a- (an), anti-, des-, (es-), dis-, in- (il-) expressen idea de contrari.  Substitueix l’expressió per un derivat amb aquests prefixos.
-          Sempre deixa les feines per acabar.
-          No és lògic que diguis que els altres són mal educats quan tu sempre crides.
-          Ha perdut el costum de fer exercici físic i no es troba tan bé.
-          Només es pot avançar quan hi ha la línia que no és contínua.
-          El vent ha deixat l’acàcia sense fulles.
-          Deixar entrar gossos en els parcs infantils no és higiènic.
-          En aquest país no és legal conduir per autopista a més de 120 km/h.
-          Encara hi ha un 10% de població que no està alfabetitzada.
-          S’ha de planxar la roba que no està plegada.

  1. Construeix totes les paraules possibles, combinant els prefixos i els lexemes que hi ha a continuació. Prefixos:  des-, bes- , avant-, dis-, re-, entre- // Lexemes: sort, gust, passat, nét, sol, suar.
  2. Fes el verb derivat de cadascun dels substantius següents amb el prefix en- o –em:
Gàbia, bena, boira, mirall, fil, llard, presó, pesta, vernís.

  1. Combina els prefixos a-, o en- amb els adjectius següents i els sufixos –ar o –ir per formar derivats verbals. Ex.: en-vermell-ir
Lexemes: car, fluix, lleuger, fang, camp, vell, parell, fosc

Exercicis (Albert Aragonés)
http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-noms-verbs1.htm