Tirant lo Blanch
Durant el segle XII, a França s'escriuen i es divulguen unes narracions en vers que ens relaten les històries del rei Artús, heroi llegendari bretó; la seva dona, la reina Ginebra; els cavallers de la Taula Rodona, i els amors de Tristany i Isolda ... Tot un conjunt d'històries que es coneixen amb el nom de matèria de Bretanya.
Aquestes narracions, que reflectien l'ideal cavalleresc (valor, honor, fidelitat al senyor i enaltiment de la dama), aviat es difongueren per tot Europa i es convertiren en la lectura favorita de la noblesa.
Els protagonistes d'aquests relats són cavallers errants que recorren els camins buscant aventures, inspirats per l'amor a una dama.
A partir del segle XIII, quan aquestes històries ja es van escriure en prosa, es van anomenar llibres de cavalleria i es caracteritzaven per la presència d'elements meravellosos i inversemblants (dracs, serps, nans i gegants desmesurats ... ) i l'exagerada força física dels cavallers, que tenien qualitats sobrehumanes. L'acció se situava en terres llunyanes i exòtiques, en un passat remot i estaven envoltades d'un ambient de fantasia i de misteri.
En contrast amb aquestes obres, al segle xv s'escriuen unes novel·les protagonitzades també per cavallers, però amb unes característiques completament diferents: no hi ha elements meravellosos, es localitzen en geografies conegudes i se situen en un temps pròxim o immediat al dels seus autors. Els protagonistes són valents i intel·ligents, però sempre dins la mesura humana; presenten, a més, una psicologia rica i complexa. Aquestes obres incorporen també aspectes de la realitat del seu temps. Per distingir-les de les anteriors, s'anomenen novel·les cavalleresques.
1. Llegeix aquests dos fragments. El primer pertany al Romanç de Tristany i Isolda. Tristany, nebot del rei Marc de Cornualla, ha anat fins a Irlanda a buscar Isolda perquè es casi amb el rei.
Quan el temps s'acostà de remetre Isolda als cavallers de Cornualla, la seva mare recollí herbes, flors i arrels, les amerà amb vi, i pastà un beuratge poderós. Havent-lo acabat amb ciència i màgia, l'abocà dins un flascó i digué secretament a Brangiana:
-Filla, has de seguir Isolda al país del rei Marc, i tu li duus un amor fidel. Pren, doncs, aquest flascó de vi i retén les meves paraules. Amaga'l de manera que cap ull no el vegi i que cap llavi no s'hi atansi. Però, quan vindran la nit nuvial i l'instant en què hom deixa els esposos, abocaràs aquest vi d'herbes dins d'una copa i la presentaràs, perquè la buidin plegats, al rei Marc i a la reina Isolda. Ten compte, filla, que ells sols puguin tastar aquest beuratge. Perquè tal és la seva virtut: els que en beuran plegats s'amaran amb tots els sentits i amb tot el pensament, per sempre més, en vida i en mort.
Un dia, els vents caigueren, i les veles penjaven desinflades al llarg de l'arbre. Tristany féu prendre terra en una illa, i, cansats de la mar, els cent cavallers de Cornualla i els mariners davallaren a la platja. Isolda sola havia romàs a la nau, i una serventa petita. Tristany vingué on era la reina, i s'esforçava de calmar el seu cor. Com que el sol cremava i tenien set, demanaren per beure. La criatura cerca algun beuratge, talment que descobrí el flascó confiat a Brangiana per la mare d'Isolda.
-He trobat vi! -va cridar-los.
No, no era vi: era la passió, era l'aspra joia i l'angoixa sense fi, i la mort. La criatura omplí un anap (copa)' i el presenta a la seva mestressa. Ella begué a llargues gorjades, després l'abastà a Tristany, que el buidà.
En aquest instant, Brangiana entrà i els veié que es miraven en silenci,com extraviats i com transportats. Veié davant d'ells el vas gairebé buit i l'anap.
Joseph BÉDIER, El romanç de Tristany i Isolda
Aquest altre fragment pertany a la novel·la Tirant lo Blanc, i relata el moment en què el cavaller Tirant arriba a la cort de Constantinoble i coneix Carmesina, la filla de l'Emperador.
Mentre l'Emperador deia tals o semblants paraules, les orelles de Tirant estaven atentes a les seves paraules, però els ulls, d'altra part, contemplaven la gran bellesa de Carmesina. I per la forta calor que feia, perquè havia tingut les finestres tancades, Carmesina estava mig descordada, ensenyant als pits dues pomes de paradís que semblaven cristal·lines,les quals van donar entrada als ulls de Tirant, que en endavant no van trobar la porta per on sortir, i van ser empresonats per sempre sota el poder d'una persona lliure, fins que la mort dels dos els va separar.
Joanot MARTORELL, Tirant lo Blanc (1490)
a) Quines són les parelles que apareixen a cada fragment?
b) Quina és la causa de l'enamorament de cada parella?
c) Quina causa et sembla més real i quina més fantàstica? Per què?
d) Una d'aquestes narracions forma part de la matèria de Bretanya i l'altra és una novel·la cavalleresca. Sabries dir quina és cadascuna?
Joanot Martorell
VIDA
Joanot Martorell és l'autor de la gran novel·la cavalleresca catalana Tirant lo Blanc. Nascut entre el 1405 i el 1410 a Gandia o a València en una família de la mitjana noblesa valenciana, fou un escriptor i un cavaller molt aficionat a les lluites i a les armes i del qual es coneixen diferents desafiaments cavallerescos. Va viatjar a diferents corts europees: Anglaterra, França, Portugal i a la cort de Nàpols d'Alfons el Magnànim. Tots aquests viatges li van proporcionar material per a la seva novel·la Tirant lo Blanc, que va començar a escriure el 1460. Segons alguns estudiosos, quan Martorell morí, probablement el 1468, va deixar la novel·la inacabada i va ser Martí Joan de Galba l'encarregat d'acabar-la i de portar-la a la impremta, l'any 1490.
OBRA
Tirant lo Blanc consta de 487 capítols, en què es relaten les aventures del cavaller bretó Tirant, fill del marquès de Tirània i de Blanca de Bretanya, des que és fet cavaller a la cort d'Anglaterra fins a la seva mort, a Grècia, després d'haver demostrat que era el millor cavaller del món i també un bon capità dels exèrcits. La novel·la es divideix en cinc parts, que corresponen als diferents recorreguts geogràfics del protagonista:
1. Tirant a Anglaterra.
Marxa a Londres per participar en les justes i tornejos que convoca el rei anglès amb motiu del seu casament. És l'etapa de formació cavalleresca de Tirant.
2. Tirant a Sicília i Rodes.
Amb els seus companys se'n va a l'illa de Rodes per ajudar els seus habitants a trencar el setge a què els sotmeten les naus turques i genoveses. Abans passa per Sicília, on l'infant Felip de França s'enamora de la infanta Ricomana.
3. Tirant a l'Imperi grec.
Se'n va a Constantinoble a ajudar l'emperador grec a lluitar contra els turcs, que han envaït les seves terres. Tirant es converteix en el capità de l'exèrcit imperial i ens demostra que és un gran estrateg. En aquesta part, la més llarga i la més important de l'obra, s'alternen els episodis militars i els amorosos, ja que Tirant s'enamora de la filla de l'Emperador, la infanta Carmesina, i farà tots els possibles per conquerir-la.
4. Tirant al nord d'Àfrica.
Naufraga amb les seves naus davant les costes de Tunísia i és capturat i fet presoner.
5. Tirant torna a l'Imperi grec.
Arriba a Constantinoble per ajudar l'Emperador, que és atacat pels turcs. Aconsegueix fer la pau amb els turcs i l'Emperador, agraït, li dóna la mà de la seva filla Carmesina i el fa cèsar i hereu de l'Imperi. Quan sembla que els anhels de Tirant ja s'han complert, emmalalteix i mor d'una pulmonia; en assabentar-se'n, Carmesina mor de dolor.
NOVEL·LA TOTAL. CARACTERÍSTIQUES.
- versemblança: vol reflectir la realitat, els personatges, la seva evolució, la manera d'expressar-se, la geografia. Per ex.: Tirant és un cavaller amb una extraordinària formació cavalleresca per això és superior en els combats i per la seva intel·ligència. És humà, emmalalteix mor d'una pulmonia. Els personatges es poden explicar amb la lògica i la raó, no hi ha màgia ni fantasia (topònims i antropònims reals, personatges de cavallers contemporanis europeus, precisió en els detalls (xifres, dades, enumeracions), capacitat per introduir dades biogràfiques...
- Ironia i humor, impensables en els llibres de cavalleries artúrics. No tracta mai els afers importants (cavalleries, proeses, episodis militars) amb ironia i humor. Però quan l'acció se centra en la vida quotidiana i en les intrigues amoroses, la narració esdevé irònica i humorística.
- Càrrega sensual i eròtica. Sobretot en la descripció de les escenes amoroses, en els capítols de Constantinoble, les relacions entre els personatges de la novel·la (Tirant i Carmesina, Diafebus i Estefania, Hipòlit i l'emperadriu) es presenten amb una forta sensualitat i erotisme.
- La novel·la combina dos estils, el solemne, culte, renaixentista de la valenciana prosa i l'estil col·loquial i directe, ple d'expressions familiars, jocs de paraules i exclamacions que fan servir en els diàlegs. Les intervencions de Plaerdemavida en són una de les mostres més aconseguides.
Tirant lo Blanc és una novel·la amb unes característiques molt diferents de les dels llibres de cavalleries. Aquí l'afany de realisme és ben patent, tant pel que fa al protagonista - fort i valent, i que guanya gràcies al seu esforç i no a poders sobrenaturals-, com pel que fa a la narració de les accions. Aquest realisme i aquesta versemblança van ser les que van fer declarar a l'escriptor castellà del segle XVII Miguel de Cervantes, que coneixia l'obra per una traducció al castellà del segle XVI, que aquest era el millor llibre del món. Aquestes característiques, juntament amb la situació de l'acció en una geografia coneguda, les referències a situacions històriques i a personatges coneguts de l'època i el to d'ironia i humor present sobretot en els episodis amorosos, fan que aquesta obra sigui considerada com la precursora de la novel·la moderna.
Modernitat de la novel·la
L'obra és el resultat de la suma de moltes novel·les amb més o menys entitat pròpia cadascuna, vertebrades per la presència del protagonista, per una llengua comuna i per una visió totalitzadora del món.
Podem parlar del trencament que el Tirant representa respecte de la narrativa anterior. L'obra de Martorell suposa l'abandonament gairebé definitiu dels ideals medievals (religió, cavalleria), i l'apropiació ràpida dels ideals burgesos (plaer, raó, humor) per la qual cosa no podem considerar el Tirant lo Blanc com una novel·la de cavalleries convencional. A més, el seu protagonista no és un "caballero andante" sinó un hàbil capità.
Un altre signe de modernitat és, com en Curial e Güelfa, l'explicitació dels fets mitjançant la lògica i la raó i no mitjançat la fe i els seus misteris. Així, la novel·la és un compendi extraordinari d'estratègia militar i d'utilització científica dels elements de la naturalesa.
Més importants que les escenes de batalles i de festes cortesanes són les escenes de la vida diària, en les quals els protagonistes es mostren tal i com són realment, despullats de tot artifici, amb tota la senzillesa i espontaneïtat. Aquestes escenes vénen recolzades en el sensualisme de què està impregnada l'obra, amb incursions freqüents en l'erotisme, i per l'alternança narració-diàleg. La sensualitat i l'erotisme responen a una filosofia vitalista totalment allunyada de la immoralitat i a la condició d'adolescents i joves dels personatges principals. L'alternança narració en tercera persona / diàleg respon a la voluntat per part de l'autor de crear una atmosfera de versemblança mitjançant la rapidesa, l'expressivitat, la ironia i la naturalitat.
En el Tirant la cavalleria ha entrat en crisi; en resten encara les formes externes, els tornejos, els ideals de la fe i de l'honor, però ha desaparegut la ficció per deixar pas a la història comtemporània (la profanació de Santa Sofia de Constantinoble, els noms d'alguns personatges, la geografia precsa, etc.). També es nova la manera d'expressar-se, ara ja segons les normes de la prosa renaixentista. Abans la prosa era solemne, amb llargs parlaments retòrics, lamentacions, intercanvis de preguntes i respostes,etc. Contràriament, l'ideari burgès, modern, hi és expressat en un to col·loquial, dinàmic i mordaç que dóna als lectors la pauta de comportament (la psicologia) dels personatges.
El Tirant, per tot el que hem dit, a cavall de la tradició artúrica i la novel·la moderna, ens presenta una societat desgavellada que vol escapar-se dels lligams medievals i s'afanya a participar de la nova vida que li ofereix l'ideari burgès, perquè "lo temps perdut no es pot cobrar".
2. Llegeix aquest fragment del capítol LXVII de Tirant lo Blanc en què el nostre heroi lluita contra el senyor de les Vilesermes, que li ha enviat una lIetra de batalla en què el repta a lluitar a tota ultrança, és a dir, fins a la mort.
L'un va anar cap a l'altre com homes rabiosos. Durant els primers cops que es van donar, el cavaller francès portava el ganivet per damunt del cap, i Tirant el portava al pit. Quan van ser prop l'un de l'altre, el cavaller francès va donar un fort cop a Tirant per mig del cap, però aquest l'hi va rebatre i es va fer enrere i, de revés, li va donar un cop sobre l'orella, i tanta carn com li va arrencar tanta li'n va fer caure sobre les espatlles, que gairebé se li veia el cervell. L'altre, d'una ganivetada, va colpejar Tirant enmig de la cuixa, la qual li va obrir ben bé un pam. I immediatament li'n va donar una altra al braç esquerre, que li va arribar fins a l'os. I tots dos combatien tant que era cosa d'espant. I estaven tan junts que, a cada cop que es donaven, treien sang que aquell qui els veiés les cruels ferides que l'un i l'altre tenien se n'havia de compadir molt, que totes les camises s'havien tornat vermelles de tanta sang com perdien. Finalment, quan Tirant ja es veia prop de la mort per la molta sang que perdia, ell es va acostar tant com va poder cap a l'altre i li va clavar el ganivet de punta al pit esquerre en dret del cor. I l'altre li va donar una gran ganivetada sobre el cap, que li va fer perdre la vista dels ulls, i Tirant va caure a terra primer que l'altre. I si el francès s'hagués pogut sostenir quan Tirant va caure, ell l'hauria pogut bé matar si hagués volgut. Però ell no va tenir tanta força que no caigués d'immediat a terra.
Joanot MARTORELL, Tirant lo Blanc (1490)
a) Quines armes utilitzen els dos cavallers?
b) Quines qualitats tenen tots dos?
c) Creus que aquestes qualitats es trobaven també en els cavallers reals de l'època?
d) Per què Tirant és el vencedor final?
e) En aquesta lIuita entre Tirant i el senyor de Vilesermes cap deis dos porta armadura perquè així ho havien acordat abans, però normalment quan els cavallers lluitaven anaven ben protegits. Aquí tens un dibuix d'un arnés del segle xv i el nom de les peces que el componen. Fixa-t'hi bé i explica quina era la finalitat de les peces següents: bacinet, manyopa, peto, cuixot o cuixera, greva o gambera -
L'un va anar cap a l'altre com homes rabiosos. Durant els primers cops que es van donar, el cavaller francès portava el ganivet per damunt del cap, i Tirant el portava al pit. Quan van ser prop l'un de l'altre, el cavaller francès va donar un fort cop a Tirant per mig del cap, però aquest l'hi va rebatre i es va fer enrere i, de revés, li va donar un cop sobre l'orella, i tanta carn com li va arrencar tanta li'n va fer caure sobre les espatlles, que gairebé se li veia el cervell. L'altre, d'una ganivetada, va colpejar Tirant enmig de la cuixa, la qual li va obrir ben bé un pam. I immediatament li'n va donar una altra al braç esquerre, que li va arribar fins a l'os. I tots dos combatien tant que era cosa d'espant. I estaven tan junts que, a cada cop que es donaven, treien sang que aquell qui els veiés les cruels ferides que l'un i l'altre tenien se n'havia de compadir molt, que totes les camises s'havien tornat vermelles de tanta sang com perdien. Finalment, quan Tirant ja es veia prop de la mort per la molta sang que perdia, ell es va acostar tant com va poder cap a l'altre i li va clavar el ganivet de punta al pit esquerre en dret del cor. I l'altre li va donar una gran ganivetada sobre el cap, que li va fer perdre la vista dels ulls, i Tirant va caure a terra primer que l'altre. I si el francès s'hagués pogut sostenir quan Tirant va caure, ell l'hauria pogut bé matar si hagués volgut. Però ell no va tenir tanta força que no caigués d'immediat a terra.
Joanot MARTORELL, Tirant lo Blanc (1490)
a) Quines armes utilitzen els dos cavallers?
b) Quines qualitats tenen tots dos?
c) Creus que aquestes qualitats es trobaven també en els cavallers reals de l'època?
d) Per què Tirant és el vencedor final?
e) En aquesta lIuita entre Tirant i el senyor de Vilesermes cap deis dos porta armadura perquè així ho havien acordat abans, però normalment quan els cavallers lluitaven anaven ben protegits. Aquí tens un dibuix d'un arnés del segle xv i el nom de les peces que el componen. Fixa-t'hi bé i explica quina era la finalitat de les peces següents: bacinet, manyopa, peto, cuixot o cuixera, greva o gambera -
ENLLAÇOS:
Resum força detallat del Tirant
http://www.uv.es/~lemir/Tirant/Llegir_Tirant.html
Biblionet. Proposta de lectura a Biblionet, la guia interactiva de literatura catalana.Informació que cal saber abans de llegir, quan el llegeixes, després de llegir-lo.http://www.xtec.es/~lrius1/martorell/contenidor.htm
Guia didàctica http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/index.htm
ARMADURA D'UN CAVALLER https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsEgmsS97RkFFHfXpnrujjMOTFv1CtNqUGuIh76pTJSiHsqNq4kDA3_IUnQVSEjI4UW0v6DbaGcvYDQJuwkjzUB3ciwlnhyFWATYtAQrznrGNvPy8I2HYFAV7OAntaEToUv2k88aBVwpHN/s1600-h/escaneara0002.jpg
Aquest enllaç us portarà a una pàgina de l’Xtec per treballar alguns aspectes del llibre. Podeu triar el tema de l’amor o el de la cavalleria. Només cal que cliqueu a sobre de la paraula i immediatament tindreu una sèrie d’activitats que us remetran a unes altres. Pot resultar una mica perdedor, per tant pareu atenció a les següents instruccions.
http://www.xtec.cat/~acarre/index.htm
Un enllaç força interessant per aprendre més coses del Tirant http://www.xtec.es/~acarre/tirant.htm
http://www.xtec.cat/~acarre/frames1.htm
http://www.xtec.cat/~acarre/index.htm
Tirant lo Blanc en línia
LA VIDA CAVALLERESCA:
http://www.xtec.cat/~acarre/frames2.htm
D'ALTRES ENLLAÇOS
versals. Guia Interactiva. Tirant lo Blanc
http://www.lluisrius.com/versals/
Webquest del Tirant lo Blanc
http://webquest.xtec.cat/webquest2009/joanotmartorell/index.htm
Documental de Joanot
versals. Guia Interactiva. Tirant lo Blanc
http://www.lluisrius.com/versals/
Webquest del Tirant lo Blanc
http://webquest.xtec.cat/webquest2009/joanotmartorell/index.htm
Documental de Joanot
Martorell pujat per Turmeda
- Perfil humà de Joanot Martorell pujat per cervantes virtual
- Món bèl·lic Tirant lo Blanch per Marta Solé i Laura Font
- Joanot Martorell i Tirant per Mario Vargas Llosa
JOANOT MARTORELL: "TIRANT LO BLANCH"
- Perfil humà de Joanot Martorell pujat per cervantes virtual
- Món bèl·lic Tirant lo Blanch per Marta Solé i Laura Font
- Joanot Martorell i Tirant per Mario Vargas Llosa
JOANOT MARTORELL: "TIRANT LO BLANCH"
Edició digital del Tirant http://www.tinet.cat/bdt/tirant/
http://www.xtec.cat/~acarre/frames1.htmJoanot Martorell i en Tirant, de cavaller a cavaller. Joanot Martorell i el Tirant en clau de ficció.Producció audiovisual del Departament d'Ensenyament.guia didàctica interactiva de lectura del departament d'Educació.
http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/index.htm
Joanot Martorell., cavaller i escriptor. Aquest vídeo recull els aspectes biogràfics més destacables d'aquest cavaller i escriptor del segle XV. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26798
Eines per a la lectura del Tirant lo Blanc
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsEgmsS97RkFFHfXpnrujjMOTFv1CtNqUGuIh76pTJSiHsqNq4kDA3_IUnQVSEjI4UW0v6DbaGcvYDQJuwkjzUB3ciwlnhyFWATYtAQrznrGNvPy8I2HYFAV7OAntaEToUv2k88aBVwpHN/s1600-h/escaneara0002.jpg
- Almogàvers de Tirant lo Blanch
-Vídeo de vímeo de Tirant per Tirant pujat per Mala Barraca amb una mica d'humor
Tirant per Tirant from MalaBarraca on Vimeo.
.....
Per si voleu aprofundir en l'obra us deixo uns quants enllaços:Cacera del tresor del Tirant lo Blanc de Carme Cases
Joanot Martorell. Aquest vídeo recull els aspectes biogràfics més destacables d'aquest cavaller i escriptor del segle XV. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26798
JOANOT MARTORELL: "TIRANT LO BLANCH"Resum força detallat del Tirant ( Rafael Beltran. Universitat de València).
Un enllaç força interessant de l'xtec d'acarre per aprendre més coses del Tirant http://www.xtec.es/~acarre/tirant.htm
Presentació de sicafe
Presentació de Sicafe
Presentació de Bibiana Coromines
Edició digital del Tirant feta per la xarxa tarragonina de Tinet http://www.tinet.cat/bdt/tirant/
Joanot Martorell i en Tirant, de cavaller a cavaller. Joanot Martorell i el Tirant en clau de ficció. Producció audiovisual del Departament d'Ensenyament.guia didàctica interactiva de lectura del departament d'Educació.
http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/index.htm
El Tirant de Calixto Bieito. Sabíeu que del Tirant lo blanch se'n pot fer una obra de teatre moderna i transgressora?http://www.youtube.com/watch?v=wjXL2dGd9Nk&feature=player_embedded
Eines per a la lectura del Tirant lo Blanc
Per si voleu aprofundir en l'obra us deixo uns quants enllaços:Cacera del tresor del Tirant lo Blanc de Carme Cases
Resum força detallat del Tirant http://www.uv.es/~lemir/Tirant/Llegir_Tirant.html
Biblionet. Informació que cal saber abans de llegir, quan el llegeixes, després de llegir-lo.http://www.xtec.es/~lrius1/martorell/contenidor.htm Guia interactiva de lectura del Tirant del Departament d'Educació
Un enllaç força interessant per aprendre més coses del Tirant http://www.xtec.es/~acarre/tirant.htm
http://www.xtec.cat/~acarre/frames1.htm
http://www.xtec.cat/~acarre/index.htm
Tirant lo Blanc en línia
Guia didàctica http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/index.htm
Joanot Martorell. Aquest vídeo recull els aspectes biogràfics més destacables d'aquest cavaller i escriptor del segle XV. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26798
