dilluns, 4 de març del 2013

TIRANT LO BLANCH, DE JOANOT MARTORELL. S XV


  (Fotografia extreta de google imatges)

Tirant lo Blanch

Durant el segle XII, a França s'escriuen i es divulguen unes narracions en vers que ens relaten les històries del rei Artús, heroi llegendari bretó; la seva dona, la reina Ginebra; els cavallers de la Taula Rodona, i els amors de Tristany i Isolda ... Tot un conjunt d'històries que es coneixen amb el nom de matèria de Bretanya.
Aquestes narracions, que reflectien l'ideal cavalleresc (valor, honor, fidelitat al senyor i enaltiment de la dama), aviat es difongueren per tot Europa i es convertiren en la lectura favorita de la noblesa.
Els protagonistes d'aquests relats són cavallers errants que recorren els camins buscant aventures, inspirats per l'amor a una dama. 

A partir del segle XIII, quan aquestes històries ja es van escriure en prosa, es van anomenar llibres de cavalleria i es caracteritzaven per la presència d'elements meravellosos i inversemblants (dracs, serps, nans i gegants desmesurats ... ) i l'exagerada força física dels cavallers, que tenien qualitats sobrehumanes. L'acció se situava en terres llunyanes i exòtiques, en un passat remot i estaven envoltades d'un ambient de fantasia i de misteri. 

En contrast amb aquestes obres, al segle xv s'escriuen unes novel·les protagonitzades també per cavallers, però amb unes característiques completament diferents: no hi ha elements meravellosos, es localitzen en geografies conegudes i se situen en un temps pròxim o immediat al dels seus autors. Els protagonistes són valents i intel·ligents, però sempre dins la mesura humana; presenten, a més, una psicologia rica i complexa. Aquestes obres incorporen també aspectes de la realitat del seu temps. Per distingir-les de les anteriors, s'anomenen novel·les cavalleresques.

1. Llegeix aquests dos fragments. El primer pertany al Romanç de Tristany i Isolda. Tristany, nebot del rei Marc de Cornualla, ha anat fins a Irlanda a buscar Isolda perquè es casi amb el rei.

Quan el temps s'acostà de remetre Isolda als cavallers de Cornualla, la seva mare recollí herbes, flors i arrels, les amerà amb vi, i pastà un beuratge poderós. Havent-lo acabat amb ciència i màgia, l'abocà dins un flascó i digué secretament a Brangiana:
-Filla, has de seguir Isolda al país del rei Marc, i tu li duus un amor fidel. Pren, doncs, aquest flascó de vi i retén les meves paraules. Amaga'l de manera que cap ull no el vegi i que cap llavi no s'hi atansi. Però, quan vindran la nit nuvial i l'instant en què hom deixa els esposos, abocaràs aquest vi d'herbes dins d'una copa i la presentaràs, perquè la buidin plegats, al rei Marc i a la reina Isolda. Ten compte, filla, que ells sols puguin tastar aquest beuratge. Perquè tal és la seva virtut: els que en beuran plegats s'amaran amb tots els sentits i amb tot el pensament, per sempre més, en vida i en mort.

Un dia, els vents caigueren, i les veles penjaven desinflades al llarg de l'arbre. Tristany féu prendre terra en una illa, i, cansats de la mar, els cent cavallers de Cornualla i els mariners davallaren a la platja. Isolda sola havia romàs a la nau, i una serventa petita. Tristany vingué on era la reina, i s'esforçava de calmar el seu cor. Com que el sol cremava i tenien set, demanaren per beure. La criatura cerca algun beuratge, talment que descobrí el flascó confiat a Brangiana per la mare d'Isolda.
-He trobat vi! -va cridar-los.
No, no era vi: era la passió, era l'aspra joia i l'angoixa sense fi, i la mort. La criatura omplí un anap (copa)' i el presenta a la seva mestressa. Ella begué a llargues gorjades, després l'abastà a Tristany, que el buidà.
En aquest instant, Brangiana entrà i els veié que es miraven en silenci,com extraviats i com transportats. Veié davant d'ells el vas gairebé buit i l'anap.
                                  Joseph BÉDIER, El romanç de Tristany i Isolda

Aquest altre fragment pertany a la novel·la Tirant lo Blanc, i relata el moment en què el cavaller Tirant arriba a la cort de Constantinoble i coneix Carmesina, la filla de l'Emperador.
Mentre l'Emperador deia tals o semblants paraules, les orelles de Tirant estaven atentes a les seves paraules, però els ulls, d'altra part, contemplaven la gran bellesa de Carmesina. I per la forta calor que feia, perquè havia tingut les finestres tancades, Carmesina estava mig descordada, ensenyant als pits dues pomes de paradís que semblaven cristal·lines,les quals van donar entrada als ulls de Tirant, que en endavant no van trobar la porta per on sortir, i van ser empresonats per sempre sota el poder d'una persona lliure, fins que la mort dels dos els va separar.
Joanot MARTORELL, Tirant lo Blanc (1490)


a) Quines són les parelles que apareixen a cada fragment?
b) Quina és la causa de l'enamorament de cada parella?
c) Quina causa et sembla més real i quina més fantàstica? Per què?
d) Una d'aquestes narracions forma part de la matèria de Bretanya i l'altra és una novel·la cavalleresca. Sabries dir quina és cadascuna?

Joanot Martorell
VIDA

Joanot Martorell és l'autor de la gran novel·la cavalleresca catalana Tirant lo Blanc. Nascut entre el 1405 i el 1410 a Gandia o a València en una família de la mitjana noblesa valenciana, fou un escriptor i un cavaller molt aficionat a les lluites i a les armes i del qual es coneixen diferents desafiaments cavallerescos. Va viatjar a diferents corts europees: Anglaterra, França, Portugal i a la cort de Nàpols d'Alfons el Magnànim. Tots aquests viatges li van proporcionar material per a la seva novel·la Tirant lo Blanc, que va començar a escriure el 1460. Segons alguns estudiosos, quan Martorell morí, probablement el 1468, va deixar la novel·la inacabada i va ser Martí Joan de Galba l'encarregat d'acabar-la i de portar-la a la impremta, l'any 1490.

OBRA

Tirant lo Blanc consta de 487 capítols, en què es relaten les aventures del cavaller bretó Tirant, fill del marquès de Tirània i de Blanca de Bretanya, des que és fet cavaller a la cort d'Anglaterra fins a la seva mort, a Grècia, després d'haver demostrat que era el millor cavaller del món i també un bon capità dels exèrcits. La novel·la es divideix en cinc parts, que corresponen als diferents recorreguts geogràfics del protagonista:

1. Tirant a Anglaterra.
Marxa a Londres per participar en les justes i tornejos que convoca el rei anglès amb motiu del seu casament. És l'etapa de formació cavalleresca de Tirant.

2. Tirant a Sicília i Rodes.
Amb els seus companys se'n va a l'illa de Rodes per ajudar els seus habitants a trencar el setge a què els sotmeten les naus turques i genoveses. Abans passa per Sicília, on l'infant Felip de França s'enamora de la infanta Ricomana.

3. Tirant a l'Imperi grec.
Se'n va a Constantinoble a ajudar l'emperador grec a lluitar contra els turcs, que han envaït les seves terres. Tirant es converteix en el capità de l'exèrcit imperial i ens demostra que és un gran estrateg. En aquesta part, la més llarga i la més important de l'obra, s'alternen els episodis militars i els amorosos, ja que Tirant s'enamora de la filla de l'Emperador, la infanta Carmesina, i farà tots els possibles per conquerir-la.

4. Tirant al nord d'Àfrica.
Naufraga amb les seves naus davant les costes de Tunísia i és capturat i fet presoner.

5. Tirant torna a l'Imperi grec.
Arriba a Constantinoble per ajudar l'Emperador, que és atacat pels turcs. Aconsegueix fer la pau amb els turcs i l'Emperador, agraït, li dóna la mà de la seva filla Carmesina i el fa cèsar i hereu de l'Imperi. Quan sembla que els anhels de Tirant ja s'han complert, emmalalteix i mor d'una pulmonia; en assabentar-se'n, Carmesina mor de dolor.

NOVEL·LA TOTAL. CARACTERÍSTIQUES.
- versemblança
: vol reflectir la realitat, els personatges, la seva evolució, la manera d'expressar-se, la geografia. Per ex.: Tirant és un cavaller amb una extraordinària formació cavalleresca per això és superior en els combats i per la seva intel·ligència. És humà, emmalalteix mor d'una pulmonia. Els personatges es poden explicar amb la lògica i la raó, no hi ha màgia ni fantasia (topònims i antropònims reals, personatges de cavallers contemporanis europeus, precisió en els detalls (xifres, dades, enumeracions), capacitat per introduir dades biogràfiques...

- Ironia i humor, impensables en els llibres de cavalleries artúrics. No tracta mai els afers importants (cavalleries, proeses, episodis militars) amb ironia i humor. Però quan l'acció se centra en la vida quotidiana i en les intrigues amoroses, la narració esdevé irònica i humorística.

- Càrrega sensual i eròtica. Sobretot en la descripció de les escenes amoroses, en els capítols de Constantinoble, les relacions entre els personatges de la novel·la (Tirant i Carmesina, Diafebus i Estefania, Hipòlit i l'emperadriu) es presenten amb una forta sensualitat i erotisme.

- La novel·la combina dos estils, el solemne, culte, renaixentista de la valenciana prosa i l'estil col·loquial i directe, ple d'expressions familiars, jocs de paraules i exclamacions que fan servir en els diàlegs. Les intervencions de Plaerdemavida en són una de les mostres més aconseguides.

Tirant lo Blanc és una novel·la amb unes característiques molt diferents de les dels llibres de cavalleries. Aquí l'afany de realisme és ben patent, tant pel que fa al protagonista - fort i valent, i que guanya gràcies al seu esforç i no a poders sobrenaturals-, com pel que fa a la narració de les accions. Aquest realisme i aquesta versemblança van ser les que van fer declarar a l'escriptor castellà del segle XVII Miguel de Cervantes, que coneixia l'obra per una traducció al castellà del segle XVI, que aquest era el millor llibre del món. Aquestes característiques, juntament amb la situació de l'acció en una geografia coneguda, les referències a situacions històriques i a personatges coneguts de l'època i el to d'ironia i humor present sobretot en els episodis amorosos, fan que aquesta obra sigui considerada com la precursora de la novel·la moderna.

Modernitat de la novel·la

L'obra és el resultat de la suma de moltes novel·les amb més o menys entitat pròpia cadascuna, vertebrades per la presència del protagonista, per una llengua comuna i per una visió totalitzadora del món.


Podem parlar del trencament que el Tirant representa respecte de la narrativa anterior. L'obra de Martorell suposa l'abandonament gairebé definitiu dels ideals medievals (religió, cavalleria), i l'apropiació ràpida dels ideals burgesos (plaer, raó, humor) per la qual cosa no podem considerar el Tirant lo Blanc com una novel·la de cavalleries convencional. A més, el seu protagonista no és un "caballero andante" sinó un hàbil capità.

Un altre signe de modernitat és, com en Curial e Güelfa, l'explicitació dels fets mitjançant la lògica i la raó i no mitjançat la fe i els seus misteris. Així, la novel·la és un compendi extraordinari d'estratègia militar i d'utilització científica dels elements de la naturalesa.


Més importants que les escenes de batalles i de festes cortesanes són les escenes de la vida diària, en les quals els protagonistes es mostren tal i com són realment, despullats de tot artifici, amb tota la senzillesa i espontaneïtat. Aquestes escenes vénen recolzades en el sensualisme de què està impregnada l'obra, amb incursions freqüents en l'erotisme, i per l'alternança narració-diàleg. La sensualitat i l'erotisme responen a una filosofia vitalista totalment allunyada de la immoralitat i a la condició d'adolescents i joves dels personatges principals. L'alternança narració en tercera persona / diàleg respon a la voluntat per part de l'autor de crear una atmosfera de versemblança mitjançant la rapidesa, l'expressivitat, la ironia i la naturalitat.

En el Tirant la cavalleria ha entrat en crisi; en resten encara les formes externes, els tornejos, els ideals de la fe i de l'honor, però ha desaparegut la ficció per deixar pas a la història comtemporània (la profanació de Santa Sofia de Constantinoble, els noms d'alguns personatges, la geografia precsa, etc.). També es nova la manera d'expressar-se, ara ja segons les normes de la prosa renaixentista. Abans la prosa era solemne, amb llargs parlaments retòrics, lamentacions, intercanvis de preguntes i respostes,etc. Contràriament, l'ideari burgès, modern, hi és expressat en un to col·loquial, dinàmic i mordaç que dóna als lectors la pauta de comportament (la psicologia) dels personatges.


El Tirant, per tot el que hem dit, a cavall de la tradició artúrica i la novel·la moderna, ens presenta una societat desgavellada que vol escapar-se dels lligams medievals i s'afanya a participar de la nova vida que li ofereix l'ideari burgès, perquè "lo temps perdut no es pot cobrar".


2. Llegeix aquest fragment del capítol LXVII de Tirant lo Blanc en què el nostre heroi lluita contra el senyor de les Vilesermes, que li ha enviat una lIetra de batalla en què el repta a lluitar a tota ultrança, és a dir, fins a la mort.

L'un va anar cap a l'altre com homes rabiosos. Durant els primers cops que es van donar, el cavaller francès portava el ganivet per damunt del cap, i Tirant el portava al pit. Quan van ser prop l'un de l'altre, el cavaller francès va donar un fort cop a Tirant per mig del cap, però aquest l'hi va rebatre i es va fer enrere i, de revés, li va donar un cop sobre l'orella, i tanta carn com li va arrencar tanta li'n va fer caure sobre les espatlles, que gairebé se li veia el cervell. L'altre, d'una ganivetada, va colpejar Tirant enmig de la cuixa, la qual li va obrir ben bé un pam. I immediatament li'n va donar una altra al braç esquerre, que li va arribar fins a l'os. I tots dos combatien tant que era cosa d'espant. I estaven tan junts que, a cada cop que es donaven, treien sang que aquell qui els veiés les cruels ferides que l'un i l'altre tenien se n'havia de compadir molt, que totes les camises s'havien tornat vermelles de tanta sang com perdien. Finalment, quan Tirant ja es veia prop de la mort per la molta sang que perdia, ell es va acostar tant com va poder cap a l'altre i li va clavar el ganivet de punta al pit esquerre en dret del cor. I l'altre li va donar una gran ganivetada sobre el cap, que li va fer perdre la vista dels ulls, i Tirant va caure a terra primer que l'altre. I si el francès s'hagués pogut sostenir quan Tirant va caure, ell l'hauria pogut bé matar si hagués volgut. Però ell no va tenir tanta força que no caigués d'immediat a terra.
Joanot MARTORELL, Tirant lo Blanc (1490)

a) Quines armes utilitzen els dos cavallers?
b) Quines qualitats tenen tots dos?
c) Creus que aquestes qualitats es trobaven també en els cavallers reals de l'època?
d) Per què Tirant és el vencedor final?
e) En aquesta lIuita entre Tirant i el senyor de Vilesermes cap deis dos porta armadura perquè així ho havien acordat abans, però normalment quan els cavallers lluitaven anaven ben protegits. Aquí tens un dibuix d'un arnés del segle xv i el nom de les peces que el componen. Fixa-t'hi bé i explica quina era la finalitat de les peces següents: bacinet, manyopa, peto, cuixot o cuixera, greva o gambera -

ENLLAÇOS:

Resum força detallat del Tirant 
http://www.uv.es/~lemir/Tirant/Llegir_Tirant.html

Biblionet. Proposta de lectura a Biblionet, la guia interactiva de literatura catalana.Informació que cal saber abans de llegir, quan el llegeixes, després de llegir-lo.http://www.xtec.es/~lrius1/martorell/contenidor.htm

Guia didàctica http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/index.htm


ARMADURA D'UN CAVALLER https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsEgmsS97RkFFHfXpnrujjMOTFv1CtNqUGuIh76pTJSiHsqNq4kDA3_IUnQVSEjI4UW0v6DbaGcvYDQJuwkjzUB3ciwlnhyFWATYtAQrznrGNvPy8I2HYFAV7OAntaEToUv2k88aBVwpHN/s1600-h/escaneara0002.jpg

Aquest enllaç us portarà a una pàgina de l’Xtec per treballar alguns aspectes del llibre. Podeu triar el tema de l’amor o el de la cavalleria. Només cal que cliqueu a sobre de la paraula i immediatament tindreu una sèrie d’activitats que us remetran a unes altres. Pot resultar una mica perdedor, per tant pareu atenció a les següents instruccions.
http://www.xtec.cat/~acarre/index.htm

Un enllaç força interessant per aprendre més coses del Tirant http://www.xtec.es/~acarre/tirant.htm
http://www.xtec.cat/~acarre/frames1.htm
http://www.xtec.cat/~acarre/index.htm
Tirant lo Blanc en línia


LA VIDA CAVALLERESCA:

http://www.xtec.cat/~acarre/frames2.htm



D'ALTRES ENLLAÇOS

versals. Guia Interactiva. Tirant lo Blanc
http://www.lluisrius.com/versals/

Webquest del Tirant lo Blanc
http://webquest.xtec.cat/webquest2009/joanotmartorell/index.htm

Documental de Joanot


Martorell pujat per Turmeda


- Perfil humà de Joanot Martorell pujat per cervantes virtual


- Món bèl·lic Tirant lo Blanch per Marta Solé i Laura Font

- Joanot Martorell i Tirant per Mario Vargas Llosa

JOANOT MARTORELL: "TIRANT LO BLANCH"


Edició digital del Tirant http://www.tinet.cat/bdt/tirant/

http://www.xtec.cat/~acarre/frames1.htm
Joanot Martorell i en Tirant, de cavaller a cavaller. Joanot Martorell i el Tirant en clau de ficció.Producció audiovisual del Departament d'Ensenyament.guia didàctica interactiva de lectura del departament d'Educació.
http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/index.htm
Joanot Martorell., cavaller i escriptor. Aquest vídeo recull els aspectes biogràfics més destacables d'aquest cavaller i escriptor del segle XV. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26798
Edu3.cat


El Tirant de Calixto Bieito. Sabíeu que del Tirant lo blanch se'n pot fer una obra de teatre moderna i transgressora?http://www.youtube.com/watch?v=wjXL2dGd9Nk&feature=player_embedded

Eines per a la lectura del Tirant lo Blanc



 https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsEgmsS97RkFFHfXpnrujjMOTFv1CtNqUGuIh76pTJSiHsqNq4kDA3_IUnQVSEjI4UW0v6DbaGcvYDQJuwkjzUB3ciwlnhyFWATYtAQrznrGNvPy8I2HYFAV7OAntaEToUv2k88aBVwpHN/s1600-h/escaneara0002.jpg







https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizejK-Ai4kRS5VTafrR62xdLwMR_R8zpnRK86cYsw-2c-JwC5Y1aPpKl5WhYuVMV5C1w71DL-694wm8XtHFULyF-uHu-wvTQwcnjJ_wWTBQ2Xo-Yghp7JlJVF-0IJBDYJn9X1pY6NRem_4/s1600-h/escanear0002.jpg





- Almogàvers de Tirant lo Blanch

-Vídeo de vímeo de Tirant per Tirant pujat per Mala Barraca amb una mica d'humor

Tirant per Tirant from MalaBarraca on Vimeo.



.....

Per si voleu aprofundir en l'obra us deixo uns quants enllaços:Cacera del tresor del Tirant lo Blanc de Carme Cases


Joanot Martorell. Aquest vídeo recull els aspectes biogràfics més destacables d'aquest cavaller i escriptor del segle XV. 
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26798


JOANOT MARTORELL: "TIRANT LO BLANCH"Resum força detallat del Tirant ( Rafael Beltran. Universitat de València).


Biblionet. Proposta de lectura a Biblionet, la guia interactiva de literatura catalana. Hi teniu nformació que cal saber abans de llegir, quan el llegeixes, després de llegir-lo.http://www.xtec.es/~lrius1/martorell/contenidor.htm

Un enllaç força interessant de l'xtec d'acarre per aprendre més coses del Tirant 
http://www.xtec.es/~acarre/tirant.htm


Espai Lletra. Pàgina principal del Tirant.


Presentació de sicafe


Presentació de Sicafe

Presentació de Bibiana Coromines


Edició digital del Tirant feta per la xarxa tarragonina de Tinet http://www.tinet.cat/bdt/tirant/

Joanot Martorell i en Tirant, de cavaller a cavaller. Joanot Martorell i el Tirant en clau de ficció. Producció audiovisual del Departament d'Ensenyament.guia didàctica interactiva de lectura del departament d'Educació.
http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/index.htm



Joanot Martorell., cavaller i escriptor. Aquest vídeo recull els aspectes biogràfics més destacables d'aquest cavaller i escriptor del segle XV. ( Edu3.cat. Programa Viure i escriure) http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26798


El Tirant de Calixto Bieito. Sabíeu que del Tirant lo blanch se'n pot fer una obra de teatre moderna i transgressora?
http://www.youtube.com/watch?v=wjXL2dGd9Nk&feature=player_embedded

Eines per a la lectura del Tirant lo Blanc 







https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizejK-Ai4kRS5VTafrR62xdLwMR_R8zpnRK86cYsw-2c-JwC5Y1aPpKl5WhYuVMV5C1w71DL-694wm8XtHFULyF-uHu-wvTQwcnjJ_wWTBQ2Xo-Yghp7JlJVF-0IJBDYJn9X1pY6NRem_4/s1600-h/escanear0002.jpg





Per si voleu aprofundir en l'obra us deixo uns quants enllaços:Cacera del tresor del Tirant lo Blanc de Carme Cases

Resum força detallat del Tirant http://www.uv.es/~lemir/Tirant/Llegir_Tirant.html 

Biblionet. Informació que cal saber abans de llegir, quan el llegeixes, després de llegir-lo.http://www.xtec.es/~lrius1/martorell/contenidor.htm 
Guia interactiva de lectura del Tirant del Departament d'Educació

Un enllaç força interessant per aprendre més coses del Tirant http://www.xtec.es/~acarre/tirant.htm
http://www.xtec.cat/~acarre/frames1.htm
http://www.xtec.cat/~acarre/index.htm
Tirant lo Blanc en línia

Guia didàctica 
http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/index.htm

Joanot Martorell. Aquest vídeo recull els aspectes biogràfics més destacables d'aquest cavaller i escriptor del segle XV. 
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26798


ERRADES SEGONES


(imatge de www.cosasparatumuro.com)            

No et lamentis dels teus errorsaprèn d'ells!! 

A APRENDRE...!
Errades que cal evitar 2


View more documents from martaaprovam.

dilluns, 25 de febrer del 2013

COMPOSICIÓ DE PARAULES,DERIVACIÓ, HABILITACIÓ I MOTS COMPOSTOS.


(imatge de google imatges)

1. LA DERIVACIÓ. ELS AFIXOS.
Consisteix a afegir un afix a un lexemma o arrel a fi que en resulti un nou mot.
Ex.: temps, tempesta, temperatura, temporal, temperar...

Les llengües constantment creen paraules noves a mesura que evolucionen i creixen les necessitats dels parlants. Una manera de tenir paraules noves és per mitjà de la derivació. Aquest procediment consisteix a afegir algun tipus d’afix al radical d’un nom, adjectiu o verb, i produeix un nou significat.

Els afixos (partícules afegides) poden ser de tres classes segons la posició que ocupen:

a) Prefixos (quan se situen davant el mot): TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…

A-: (negació) ASIMÈTRIC/ ANORMAL…
ANTE-: (abans o davant de) ANTEPOSAR/ ANTESALA…
ANTI-: (contrari) ANTÍTESI/ ANTIRÀBIC…
BEN-/ MAL-: (positiu/ negatiu) BENPENSAT/ MALDESTRE…
CON-: (companyia) CONTEMPORANI/ CONVIURE…
CONTRA-: (oposició) CONTRAOFERTA/ CONTRAMURALLA…
DES-: (contrari) DESFER/ DESPIETAT…
EX-: (a fora) EXPRESIDENT/ EXRECTOR…
IN-: (negació) INHUMÀ/ INÚTIL…
PRE-/ POST-: (anterior/ posterior) PREESCOLAR/ POSTELECTORAL…
PSEUDO-: (fals) PSEUDÒNIM/ PSEUDOMORFISME…
RE-: (reiteració) RENAIXEMENT/ RECREMAT…
SEMI-: (meitat) SEMICERCLE/ SEMICONSONANT…
TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…

b) Infixos (quan se situen a l’interior del mot). Són els més poc nombrosos: - AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…

- ASS-/ -ISS-/ -OSS-/ -USS-: ALLARGASSAR/ BORRISSOL…
- AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…
- ISC-/ -USC-: PLOVISQUEJAR/ PEDRUSCALL…

c) Sufixos (quan se situen al final del mot). Són els més abundants. Indiquen:Diminitius: -ET/A; -ELL/A; -Í/INA; -Ó/ONA (FILLONA/ FILLET…)

Diminitius: -ET/A (REIET, BOTIGUETA); -ELL/A (PRADELL (prat petit)/ TORRELLA); -Í/INA (CORBATÍ/ PAPERINA); -OL/ONA (ESTANYOL/ BESTIOLA; -IM (PLUGIM);-ILL/-ILLA(CORDILL/ SABATILLA); -OI/-OIA ( CAMINOI, BONICOIA); -O/-ONA (CANTIRÓ/ CASONA)
Augmentatius: -ÀS/ASSA(COTXÀS/ CASASSA…); -OT/OTA (SABATOT, CAMISOTA) -ARRO/-ARRA (PEUARRO, VEUARRA);-ASTRE/-ASTRA (POLITICASTRE (mal polític), FILLASTRA).
Col·lectiu: -ALLA (canalla); -ATGE (fullatge); -ADA (costellada, cotxada); -AM (paperam); -EDA (arbreda); -AR/ -ERAR (canyar, oliverar); -AT (veïnat)
Lloc o conjunt: -AR; -EDA (FAGEDA/ PINAR…)
Ofici: -ER/ERA (cotxer,ferrer fornera); -ISTA (electricista) ; -AIRE (BOLETAIRE; -À/-ANA ( cirurgià, ciutadana)
Botigues i botiguers: -ERIA; -ER/A (FUSTERIA/ MERCERIA/ ADROGUER…)
Objectes o llocs: -ER/A; -AL; -IA (CENDRER/ RECTORIA…)
Virtuts, defectes, abstraccions: -OR; -ÚRIA; -EDAT/-ETAT; -ESA; -ÀNCIA, -ÈNCIA, -ITUD…
(BLANCOR/ FOSCÚRIA/ FALSEDAT/ ESCASSETAT/ SAVIESA/ ABUNDÀNCIA/ ABSÈNCIA/ EXACTITUD/ BRUTÍCIA/ GROGOR/ NUESA/ VELLÚRIA…)
Gentilicis:
-a/-ana: andorrà, ...
-enc/-enca: sabadellenc, ...
-ès/-esa: anglès, ...
-í/-ina: mallorquí, ...

2. L'HABILITACIÓ

L'habilitació és un procés que atribueix funcions noves a un mot sense canviar-ne la forma. Generalment es tracta d'un canvi de categoria gramatical que comporta un canvi de significat.
Vegem-ne algunes de les possibilitats:

a. Substantius habilitats com a adjectius:
“color taronja”, “un verd oliva”, “és porc i ase com son pare”, etc.
“No he menjat ni una oliva.” [= ús originari del mot com a substantiu]
“Ha pintat les persianes d'un verd oliva.” [= mot habilitat com a adjectiu]

b. Adjectius habilitats com a substantius:
“els francesos”, “un treballador”, “una rentadora”, “un diari”, etc.
“Aquests nois són francesos.” [= ús originari del mot com a adjectiu]
“Ara arriben els francesos.” [= mot habilitat com a substantiu]

c. Verbs habilitats com a substantius:
“el berenar”, “el sopar”, “l'ésser”, “un viatjant”, “un corrent”, etc.

d. Noms propis (de persona, de lloc, de marques comercials…) habilitats com a noms comuns:
“un mecenes”, “menjarem magdalenes”, “un jersei d'angora”, “un túrmix”, “unes xiruques”, etc.

a. Substantius habilitats com a adjectius:

“color taronja”, “un verd oliva”, “és porc i ase com son pare”, etc.

“No he menjat ni una oliva.” [= ús originari del mot com a substantiu]

“Ha pintat les persianes d’un verd oliva.” [= mot habilitat com a adjectiu]


b. Adjectius habilitats com a substantius:

“els francesos”, “un treballador”, “una rentadora”, “un diari”, etc.

“Aquests nois són francesos.” [= ús originari del mot com a adjectiu]

“Ara arriben els francesos.” [= mot habilitat com a substantiu]


c. Verbs habilitats com a substantius:

“el berenar”, “el sopar”, “l'ésser”, “un viatjant”, “un corrent”, etc.

d. Noms propis (de persona, de lloc, de marques comercials…) habilitats com a noms comuns:

“un mecenes”, “menjarem magdalenes”, “un jersei d’angora”, “un túrmix”, “unes xiruques”, etc.


3. ELS MOTS COMPOSTOS. EL GUIONET.

La composició és una altra manera de crear nous mots a través de la unió de dues paraules ja conegudes que quan s’uneixen donen lloc a un nou significat: CERCAR + VILA = CERCAVILA/ GUARDAR + ROBA = GUARDA-ROBES…
La majoria de paraules compostes s’uneixen afegint-se i res més, però n’hi ha unes altres que ho fan per mitjà d’un guionet. Vegem els casos en què això passa.

Les possibilitats de combinació són moltes. Vegem les més freqüents amb dos radicals:

SUBSTANTIU+ SUBSTANTIU autopista, ferrocarril
ADJECTIU+ ADJECTIU ciència-ficció, agredolç
SUBSTANTIU+ ADJECTIU aiguamoll, celobert
ADJECTIU+SUBSTANTIU milfulles, trespeus
VERB +SUBSTANTIU caganiu, gratacel
SUBSTANTIU+VERB capalçar, ullprendre
ADJECTIU+VERB carvendre, migpartir

A més, hi ha altres possibilitats:

Combinació d’altres categories: gairebé (= dos adverbis), adéu (= preposició + nom), arreveure,
sempreviva, tanmateix...

Més de dos components: aleshores (a+les+hores), capicua (cap+i+cua), coliflor, enhorabona, maldecap, vistiplau...

Onomatopeies i repeticions: pengim-penjam, piu-piu, tic-tac, xano-xano...

Els compostos, evidentment, pertanyen a categories distintes, i admeten la flexió corresponent (nominal o verbal):

Substantius: autopista, altaveu, caganiu, trencaclosques, capicua, maldecap, voraviu, xup-xup...

Adjectius: agredolç/-a, sociocultural, nord-americà/-ana, judeocristià/-ana...

Verbs: capgirar, migpartir, ullprendre...

Altres: aleshores, gairebé, potser, nogensmenys, onsevulla, tanmateix...



Posarem guionet:

a) Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per R-/S-/X-:
MALVA-ROSA/ POCA-SOLTA/ ESCURA-XEMENEIES…

b) Quan la unió podria provocar lectures difícils o equivocades:
BELL-LLOC/ PÈL-LLARG/ CAP-ROIG/ PIT-ROIG…

c) En els noms repetitius i expressius:
XIU-XIU/ GORI-GORI/ XINO-XANO/ ZIGA-ZAGA/ FRU-FRU/ ZUM-ZUM/ DAIXO-DAIXO…

d) Quan el primer element és un punt cardinal:
NORD-AMERICÀ/ SUD-OEST/ NORD-AFRICÀ/ NORD-EST…

e) A un reduït nombre de mots com:
DESPÚS-AHIR/ ADÉU-SIAU/ CUL-DE-SAC/ ABANS-D’AHIR…

En canvi, no posarem guionet:

a) En els composts de prefix culte i un altre mot
(ARXI-/ EX-/ PLUS-/ PRO-/ PSEUDO-/ SOBRE-/ SOTS-/ ULTRA-/ VICE-…): PLUSVÀLUA/ VICERECTOR/ ULTRASÒ…

b) A les formes prefixades acabades en -O/ -I cultes:
PISCIFACTORIA/ CATALANOARAGONÈS/ AUDIOVISUAL/ FISICOQUÍMIC…

c) I en general, la majoria de paraules compostes:
DROGOADDICCIÓ/ POCATRAÇA/ AIGUARDENT/ CORREBOU/ LLARGMETRATGE/ SETCIÈNCIES…


Exercicis (Albert Aragonés)
http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-noms-verbs1.htm

Exercicis


Augmentatius i diminutius.  Teide 2n
  1. Assenyala el lexema de cadascuna de les sèries següents:
-          Aigüera, aigua aiguat-
-          Germaneta, agermanar, germà
-          Invariable, variat, variarem
-          Blanc, blanquinós, emblanquinar.
  1. Separa el lexema dels afixos en les paraules següents i classifica’ls en prefixos, infixos i sufixos:    Lleidatana, agenollar, mandrós, improbable, peixater, percussionista.
  2. Fes els diminutius o augmentatius i  assenyala els sufixos dels mots derivats:
Dona (augmentatiu), sabata (diminutiu), carrer (diminutiu), casa (augmentatiu) , rei (diminutiu) , pluja (diminutiu), vida (augmentatiu), bèstia (diminutiu) , pols (diminutiu), mà (augmentatiu), home (augmentatiu), nas (diminutiu), pare (augmentatiu).

Derivats amb sufixos. Teide 3r
  1. Indica el lexema de les paraules següents: foguera, guardiola, mostrador, finestra, davanter, calendari.
  2. No tots són derivats amb l’estructura lexema+ sufix. Digues quins són derivats i de quina paraula procedeixen.
Fragment, turment, moment, patiment, inclement, muntatge, greixatge, patge, embalatge, imatge, moscam, ham, fam, rocam, paperam, madura, soldadura, ferradura, triadura, serradures, fuster, paper, veler, darrer, joier.
  1. Troba l’adjectiu derivat a què es refereix cada definició.
-          Que sap molt d’alguna cosa.
-          Que  es pot llegir.
-          Que tendeix a ser blau.
-          Que té un geni fort
-          Que, en una sèrie, és el que fa cinc
-          Que es belluga contínuament
-          Que és natural de Mallorca
-          Que, en una sèrie, és el que fa vint-i-cinc
-          Que té pigues
-          Que té propensió a enamorar-se
  1. Escriu els derivats que resulten de combinar els lexemes següents amb els sufixos verbals –egar, -ejar, -itzar, -ificar, -itar.
Fàcil, just, hospital, sovint, feliç, etern, fluix, caràcter, fàstic.

Derivats amb prefixos Teide 3r

  1. Tots els mots no tenen un prefix. Digues quins sí.
Proreformista, professor, protesta, prodigi, proteïna, precipici, predestinar, preciós, presentar, prejudici, exalcalde, excursió, expatriar, excel·lent, excèntric, internacional, internat, interès, interacció, interposar-se.

  1. Els prefixos a- (an), anti-, des-, (es-), dis-, in- (il-) expressen idea de contrari.  Substitueix l’expressió per un derivat amb aquests prefixos.
-          Sempre deixa les feines per acabar.
-          No és lògic que diguis que els altres són mal educats quan tu sempre crides.
-          Ha perdut el costum de fer exercici físic i no es troba tan bé.
-          Només es pot avançar quan hi ha la línia que no és contínua.
-          El vent ha deixat l’acàcia sense fulles.
-          Deixar entrar gossos en els parcs infantils no és higiènic.
-          En aquest país no és legal conduir per autopista a més de 120 km/h.
-          Encara hi ha un 10% de població que no està alfabetitzada.
-          S’ha de planxar la roba que no està plegada.

  1. Construeix totes les paraules possibles, combinant els prefixos i els lexemes que hi ha a continuació. Prefixos:  des-, bes- , avant-, dis-, re-, entre- // Lexemes: sort, gust, passat, nét, sol, suar.
  2. Fes el verb derivat de cadascun dels substantius següents amb el prefix en- o –em:
Gàbia, bena, boira, mirall, fil, llard, presó, pesta, vernís.

  1. Combina els prefixos a-, o en- amb els adjectius següents i els sufixos –ar o –ir per formar derivats verbals. Ex.: en-vermell-ir
Lexemes: car, fluix, lleuger, fang, camp, vell, parell, fosc

LES QUATRE CRÒNIQUES. S XII-XIV

HOLA BITXETS MEUS I BITXETES MEVES!

Continuem amb la literatura. Ara som entre els segles XII i XIV i aquesta és la prosa medieval catalana.

L'interès per conèixer la història i donar-ne testimoni és l'origen de la redacció de textos de caràcter testimonial que tenen la finalitat de difondre les gestes i les actuacions polítiques i militars dels governants de l' època. En la literatura catalana, aquest interés queda reflectit en un conjunt ampli de proses sobre fets històrics i d'un gran valor lingüístic i literari que descriuen el període compès entre els anys 1250 i 1350 i que abasten els regnats següents:Alfons I el Cast (1162-1196)
Pere I el Catòlic (1196-1213)
Jaume I el Conqueridor (1213-1276)
Pere II el Gran (1276-1285)
Alfons II el Franc (1286-1291)
Jaume II el Just (1291-1327)
Alfons III el Benigne (1327-1336)
Pere III el Cerimoniós (1336-1387)


Les quatre grans cròniques estan formades per:

- la Crònica de Jaume I o Llibre dels feyts.

- la Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere
- la Cronica de Ramon Muntaner.
- la Cronica de Pere III el Cerimoniós.

Cada crònica manté un estil propi i tracta d'un període històric determinat. Vegem-ho amb detall i en l'ordre cronològic en què van ser escrites.

La Cronica de Jaume I

(imatge extreta del llibre Llengua catalana i literatura 3r d'ESO. Ed. Teide)
Es caracteritza per tenir el contingut més autobiogràfic. Escrita en primera persona i en dues etapes ben diferenciades (1244 i 1274), la crònica narra el llarg regnat d'aquest rei (1213-1276) i s'hi relaten les seves dues grans empreses: les conquestes de Mallorca i de València. La narració fou escrita en vida del rei i els col·laboradors que la redactaren coneixien els fets de primera mà. Des del punt de vista històric, s'ha pogut comprovar la veracitat que mou tota l'obra; si hi ha algun fet que malparla de la memòria del rei, se'l silencia però no es tergiversa o canvia.
La narració no estalvia detalls, anècdotes, intimitats i pensaments del rei, motiu pel qual es creu que el rei va intervenir directament en la seva redacció. No la va escriure personalment, però hi ha proves que en va controlar directament tota l'elaboració, exceptuant els moments de la malaltia i mort, és clar. Per això l'obra és considerada com unes memòries reials.

Finalitat de la Crònica:
El Llibre dels feits s’obre amb un preàmbul en el qual el rei, en els darrers temps de la seva vida i veient la mort pròxima, explica les dues raons per les quals ha escrit el que podem considerar la seva autobiografia:perquè tothom recordi les seves gestes:per memòria d’aquells qui volran oir de les gràcies que nos que Nostre Senyor nos ha feites,

perquè aquestes serveixin d'exemple a la posteritat: e per dar eximpli a tots los altres hòmens del món que facen ço que nós havem feit

Característiques principals de la Crònica:
Els trets humans
El sentiment religiós
La bel·licositat
L'amor del rei als seus regnes


Curiositat: L'engendrament de Jaume I
Molts dels moments de la vida de Jaume I han estat relacionats amb fets extraordinaris basats en la tradició mítica recollida pels joglars. Un d'aquests moments és el seu engendrament, explicat per Bernat Desclot i per Ramon Muntaner en les seves cròniques respectives. Segons aquest darrer, els fets van passar de la manera següent:

El rei Pere i la reina Maria vivien separats i calia un hereu per a la Corona d'Aragó i per a la senyoria de Montpeller. Per tal de solucionar-ho els prohoms de Montpeller decideixen que la reina suplanti una nit al llit l'amistançada del rei. La reina hi accedeix i, acompanyada d'un gran seguici que donarà fe de les persones que seran a la cambra i que pregarà per l'èxit de l'engany, entra a la cambra del rei. A l'alba els acompanyants de la reina hi entren i expliquen al rei les raons de la suplantació. Nou mesos després va néixer Jaume I.

Aquesta explicació extraordinària de l'engendrament d'un rei que serà considerat l'heroi català per excel·lència, està basada en l'engendrament d'un altre dels herois mítics: en el del rei Artús. I tant l'un -el de Jaume I- com l'altre -el d'Artús-, en el d'un altre dels herois tradicionals de la nostra cultura: en el d'Hèrcules. D'aquesta manera, Jaume I, un personatge real, és equiparat a dos personatges de ficció posseïdors de les característiques físiques i dels valors morals més representatius del moment.


La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere

(imatge extreta del llibre Llengua catalana i literatura 3r d'ESO. Ed. Teide)
Dedica una part de l'obra a tractar sobre els tres regnats anteriors al de Pere el Gran (1276-1286),i una altra part, al regnat d'aquest rei. Es coneixen poques dades de l'autor de la crònica, però tot fa suposar que Bernat Desclot era un membre de la cort del rei i un fidel servidor seu.

La crònica comença dient:

Ací comença lo libre que·n Bernat Desclot dictà e escriví ...

I aquesta és l'única cosa que sabem de Desclot. La seva identitat no ha pogut ésser mai documentada ja que en l'extensa i detallada documentació del regnat de Pere el Gran no apareix ningú amb aquest nom. A més, contràriament als autors de les altres tres grans cròniques, la figura dels quals és constantment present en la seva obra, Desclot hi amaga qualsevol referència personal i només una sola vegada hi apareix com a testimoni directe dels fets que narra.

Amb tot, pel profund coneixement que demostra de l'entorn del rei Pere i dels documents de la seva cancelleria, Miquel Coll i Alentorn el va identificar amb Bernat Escrivà (1240-1288), que procedia d'una família establerta a Es Clot, al Rosselló, i a qui l'any 1283 Pere el Gran va nomenar tresorer reial, càrrec que va exercir fins a la mort del rei. I a qui posteriorment Alfons II va designar cambrer reial.

Tal i com ell mateix ens diu a l'inici del llibre, Desclot tracta en la seva crònica dels grans feits e de les conquestes que feeren sobre sarraïns e sobre altres gens los nobles reis que hac en Aragó qui foren de l'alt llinatge del comte de...

Així doncs, la comença explicant els esdeveniments que van propiciar el naixement de la confederació catalanoaragonesa i la continua amb els regnats dels, fins aleshores, reis de la confederació: Alfons I el Cast, Pere el Catòlic, Jaume el Conqueridor i Pere el Gran.

L'espai dedicat a cadascun d'aquests regnats és molt diferent i augmenta progressivament a mesura que s'apropa al regnat dels dos reis que li són contemporanis, el de Jaume I i, sobretot, el de Pere el Gran, al qual dedica el gruix de l'obra.

Sota el regnat de Pere el Gran, Desclot va viure uns moments dramàtics i decisius de la història de Catalunya: la intervenció catalanoaragonesa al regne de Sicília i la guerra contra França, el regne cristià més poderós del moment. Això és el que ens explica en una crònica que acaba dient:

Ací fineix lo libre del rei En Pere, dels bons feits d'armes que ell féu sobre sarraïns e altres gents, e com morí.


El protagonista: Pere II el Gran
Pere el Gran qui, segons Desclot:

fo lo segon Alexandre per cavalleria i per conquesta

és el protagonista de la Crònica de Desclot. Al seu curt però dens regnat va dedicar Bernat Desclot 94 dels 168 capítols de la seva obra.

Fill de Jaume I i Violant d'Hongria, Pere el Gran havia nascut a València entre els mesos de juliol i agost de 1240. Va fer-se càrrec de la corona amb trenta-sis anys i en va regnar nou, entre 1276 i 1285. Pere, I de Catalunya i II d'Aragó, havia rebut per herència només el regnes d'Aragó, de València i Catalunya ja que Jaume I havia segregat de la corona el regne de Mallorca, que havia deixat al seu segon fill, Jaume.

Amb tot, quan va rebre la corona l'infant Pere tenia ja una llarga experiència política i guerrera; havia estat procurador dels regnes i s'havia fet càrrec de la campanya de Múrcia i de les darreres lluites del seu pare contra els sarraïns. Estava casat amb Constança de Sicília.


Característiques de la Crònica


L'esperit cavalleresc
L'heroisme
La crueltat
El patriotisme i el consegüent sentiment antifrancès
Les descripcions i la recreació de les situacions


Crònica de Ramon Muntaner
Escrita entre 1325~ 1328, abasta el període històric més llarg. S'hi relaten els fets des de l'engendrament de Jaume I el Conqueridor (1208) fins a la coronació d'Alfons III el Benigne, l'any 1328: cent vint anys d'història. Com la Crònica de Jaume I, té tots els elements que la identifiquen amb un llibre de memòries en què el narrador és un dels protagonistes de les gestes que s'hi relaten, com ara l'expedició catalana a Orient comandada per l'almirall Roger de Flor. L'estil de la crònica desprèn un patriotisme abrandat.

(imatge extreta del llibre Llengua catalana i literatura 3r d'ESO. Ed. Teide)
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner va néixer a Peralada l'any 1265 i va morir a Eivissa, d'on era governador, el 1336. Tal i com ell mateix ens explica, l'any 1325, al seixanta anys, instal·lat a la seva alqueria de Xilvella, a l'Horta de València, va iniciar la redacció de la Crònica que porta el seu nom:

Per què, vull que sapiats que con jo isquí del dit lloc de Peralada, que no havia encara onze anys complits, e con fiu aquest llibre e el comencé era en temps (la Déu mercè) de seixanta anys. Lo qual llibre jo comencé el quinzè dia de mais de l'any de l'encarnació de nostre senyor Déu Jesucrist mil e tres-cents vint-e-cinc.

Muntaner inicia la seva obra amb el naixement, i posterior regnat, de Jaume I. Aquest començament faria trontollar el principi de Muntaner segons el qual només explicarà allò que ha vist, allò de què ha estat testimoni i, quan això no sigui possible, se servirà només d'altres fonts d'informació que l'hi siguin contemporànies:

E per ço reconte aquestes coses que cascun sàpia que jo viu lo dit senyor rei e que pusc dir ço que d'ell viu e aconseguí, que d'àls jo no em vull entremetre sinó de ço que en mon temps s'és fet.

Ara bé, Muntaner salva aquesta primera dificultat dient-nos que justament comença amb el naixement de Jaume I perquè és el primer rei que va conèixer personalment:

Finalitat de la Crònica:

Muntaner, conscient i agraït d'haver estat un home de sort que ha viscut en primera persona uns esdeveniments històrics irrepetibles i d'haver pogut sobreviure als molts perills que se li havien presentat al llarg de la seva vida, en dóna les gràcies a Déu i escriu les seves memòries per fer-nos partíceps de tot allò que li ha tocat de viure:

E per ço com, entre els altres hòmens del món, jo Ramon Muntaner, nadiu de la vila de Peralada e ciutadan de València, és raó que faça moltes gràcies a nostre senyor ver Déus e a la Verge madona santa Maria e a tota la cort celestial, de la gràcia e de la mercè que m'ha feita, de molts perills que m'ha gitats he escapat, així de trenta-dues batalles entre mar e terra en què són estat, e de moltes presons e turments qui en ma persona són estats donats en les guerres on jo són estat, e per moltes persecucions que he haudes, així en riquees com en altres maneres, segons que avant porets entendre en los fets qui en mon temps són estats.

Característiques principals de la crònica:
El patriotisme:

a)Exaltació dels reis del Casal de Barcelona

b) Elogi de Catalunya i de la llengua catalana


La Crònica de Pere III el Cerimoniós
Cronològicament és l'última. Escrita entre 1349 i 1385 i motivada per la crònica del seu rebesavi, Jaume I, pot considerar-se un llibre de memòries en què el rei Pere inspira, supervisa i dicta el text als seus col·laboradors.

(imatge extreta del llibre Llengua catalana i literatura 3r d'ESO. Ed. Teide)

La crònica s'ocupa dels regnats de Pere III i el seu pare. A diferència de les cròniques anteriors, la de Pere III defuig el to èpic i abrandat, i relata els fets amb una aparent objectivitat, amb la qual es percep el caràcter polític del rei. Els dos grans temes que recull la crònica són la reincorporació del regne de Mallorca a la corona catalanoaragonesa i la guerra contra els nobles rebels de la Unió a Aragó i a València.

(imatge extreta del llibre Llengua catalana i literatura 3r d'ESO. Ed. Teide)
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la darrera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. En ella Pere III -que diu que vol que el llibre es digui Llibre en què es contenen tots los grans fets qui són entrevenguts en nostra Casa, dins lo temps de la nostra vida, començant-los a nostra nativitat-, explica en primera persona, 50 anys de la seva vida (entre 1319, data del seu naixemet, i 1369), 33 dels quals corresponen al regnat que va exercir al llarg de 51 anys.

Pere III el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós, rei d'Aragó, Catalunya, València i Sardenya, fill d'Alfons el Benigne i de Teresa d'Entença, hereva del comtat d'Urgell, va néixer a Balaguer l'any 1319 i va morir a Barcelona el 5 de gener de 1387. Va ser proclamat rei als 16 anys. Durant els primers anys del seu regnat va reintegrar el Regne de Mallorca a la corona d'Aragó i va haver de fer front al moviment de Les Unions. Més tard va pacificar Sardenya i es va enfrontar a Gènova, la gran rival de Catalunya en el comerç de la Mediterrània. Es coneix com la Guerra dels dos Peres el conflicte bèl·lic que va mantenir amb Pere I el Cruel de Castella al llarg de 11 anys. Pel que fa a la política mediterrània va reincorporar a la Corona els ducats d'Atenes i Neopàtria i va preparar l'annexió de Sicília.

Es va casar quatre vegades. En una curiosa coincidència amb la mort del seu pare, la seva darrera dona, Sibil·la de Fortià, enfrontada també amb els fills del rei, va abandonar-lo dies abans de la seva mort. Pere el Cerimoniós va morir a Barcelona el 5 de gener de 1387. Les seves despulles van ser enterrades en un mausoleu que ell mateix va aprovar al monestir de Poblet; l'acompanyen les seves tres primeres dones; la darrera, Sibil·la de Fortià, és enterrada a la catedral de Barcelona.

Protector de les arts i les lletres -poeta i historiador, va crear la universitat de Perpinyà, va fer traduir els clàssics, va protegir Francesc d'Eiximenis i va ser un defensor del lul·lisme-, va donar tota la seva biblioteca al monestir de Poblet. Durant el seu regnat es va construir edificis religiosos com ara el claustre de la catedral de Barcelona, Santa Maria del Mar i l'església del Pi, i edificis civils com ara el Saló del Tinell, el Saló de Cent, i les terceres muralles de la mateixa ciutat.

En temps de Pere el Cerimoniós es va crear un consell permanent de les Corts catalanes format per tres diputats de cada braç. Aquest consell restringit va rebre el nom de Generalitat de Catalunya.

Durant el regnat de Pere III comencen ja a entreveure's les primeres mostres de les crisis que desembocaran en la decadència medieval de la Corona d'Aragó.

Finalitat de la Crònica:
La Crònica s’obre amb un pròleg dens en forma de sermó el qual el rei atribueix a la bondat divina que hagi estat posat en un lloc tan alt i agraeix a Déu les gràcies que li ha donat: a l'igual que David, a qui Déu va deslliurar de Saül, d'Absalon i del poble, que s'havia alçat en contra seva, així la misericòrdia de Déu ha deslliurat Pere III i dels seus regnes de tots els seus enemics. El Cerimoniós escriu el llibre perquè els reis que el succeeixin prenguin exemple que en llurs tribulacions, deuen esperar e confiar en lo llur Creador, de qui vénen tots béns, victòries e gràcies.

Autoria:

Pere el Cerimoniós va començar a escriure personalment laCrònica l'any 1349. Posteriorment el treball va ser encomanat a Bernat Descoll, un oficial reial. Entre la correspondència del rei hi ha una carta del rei a Descoll de data 8 d'agost de 1375 en la qual el Cerimoniós li diu que ha llegit els tres primers capítols i quins són els detalls que cal afegir-hi. També li ordena que completi el capítol quart i que escrigui el cinquè.

Pere el Cerimoniós va morir sense veure enllestida la seva Crònica. El seu fill Joan I el Caçador va procurar que aquesta fos acabada. Amb aquesta finalitat va promulgar tres ordres perquè se li pagués a Descoll la feina que estava fent. Amb tot, Descoll també va morir sense acabar-la. A la seva mort, se'n va fer càrrec el rei Joan, que va ordenar que li fossin enviades totes escriptures tocant les dites cròniques.

Informació extreta de la web "Les quatre grans cròniques medievals catalanes http://www.xtec.cat/recursos/catala/croniques/index.htm

ACTIVITATS:

1. Després d'haver llegit la informació anterior, digues en quines cròniques es narren els fets històrics següents:
a) Conquesta de Mallorca (1229)
b) Incorporació de Sicília a la corona catalanoaragonesa (1262)
c) La batalla de Muret(1213)
d) Conquesta de València (1238)

2. Llegeix l'inici del capítol I de la Crònica de Ramon Muntaner i reescriu-lo en la llengua actual.

"E estant jo en una alqueria mia per nom Xilvella, que és en la Horta de Valencia, e dorment en mon llit, a mi venc en visió un prohom vell vestir de blanc qui em dix:
-Muntaner, lleva sus e pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vistes que Déus ha fetes en les guerres on tu és estat, com a Déu plau que per tu sia manifestat".

Jaume I, les primeres memòries d'un rei. Fundació videoteca dels Països Catalans.40min.

Edu3.cat