PRIMERES ERRADES

(imatge de google imatges)

Hola "tenirs que"! I algun que altre "haver de" correcte!

Uix, me n'he adonat (res de donar-me compte!!- erradaaaaa) que havíem fet els exercicis de les primeres errades i no havia penjat el document.

Me n'havia oblidat completament! Aquí el teniu, així podreu repassar i estudiar millor per a l'examen! Va, que no és gens difícil si estudieu una mica! ;)

VOSALTRES PODEU! NOMÉS CAL UNA MIQUETA D'ESFORÇ!

(imatge de google imatges)

Exercicis del Quadernet 1r. Primeres errades de l'Ed. Text- La Galera.
primeres errades

TEXT EXPLICATIU O EXPOSITIU. REFORÇ I AMPLIACIÓ

(imatge de google imatges)

EL TEXT EXPLICATIU O EXPOSITIU

EL TEMA

És l’assumpte de què tracta el text. S’indica amb un Sintagma nominal i es pot precisar amb complements. Ex.: l’amor / l’amor en l’adolescència/ l’amor en l’adolescència dels alumnes de l’INS Ernest Lluch.

L’ESTRUCTURA

Té tres parts:

-1ª part Introducció   

Sol ocupar un paràgraf i entrem en contacte amb el tema.

-2ª part Desenvolupament  

És on es presenta la informació més important i es desenvolupen els subtemes. Abarca més d’un paràgraf.

-3ª part Conclusió

Tancament del text. És breu, sol ser d’un paràgraf.

AMPLIACIÓ TEORIA PER A 2N X

El text explicatiu o expositiu té com a finalitat informar i transmetre coneixements. Ex.: les enciclopèdies, els llibres de qualsevol especialitat, les conferències...

1.     El tema és l'assumpte de què tracta el text. Quan diem el tema, no expliquem les idees que desenvolupa el text, sinó que simplement l'expliquem de manera general. El tema s'indica amb un sintagma nominal (l'amor, la por, els insectes...). El sintagma nominal es pot precisar amb complements: La salut • La salut de la població • La salut de la població infantil •La salut de la població infantil dels suburbis • La salut de la població infantil dels suburbis de Nova York.

2.     L’estructura

Consta de tres parts: entrar en contacte. Desenvolupar el contingut, desenvolupar el contingut i tancar la comunicació.

· La introducció: és el primer punt de contacte amb el tema. Té un caràcter general, és breu i, en un text d'una pàgina, sol ocupar un paràgraf. 

 La introducció pot ser de molts tipus: pot situar antecedents del tema (apunts històrics, geogràfics...), oferir dades generals (fets, estadístiques, dates...), plantejar interrogants per cridar 'atenció dels lectors, definir el concepte clau... Les possibilitats de la introducció són variades, però sempre es caracteritzen perquè obren el tema i tenen un caràcter general.

·  El desenvolupament: és el contingut pròpiament dit del text. El tema del text es desenvolupa en subtemes o unitats de sentit, que presenten un ordre lògic d'exposició (per exemple, de més general a més concret). Per fer efectiva aquesta fase, cal dividir el text en blocs que diferenciïn els subtemes i posar a cada un un títol que indiqui la qüestió que tracta. Els paràgrafs són bona guia per establir l'estructura del text.

· La conclusió: és el tancament del text. Sol ser breu (un paràgraf) i es pot plantejar de diverses maneres: pot resumir les idees exposades, relacionar-se amb la introducció, fer una crida als lectors, plantejar una hipòtesi de futur, extreure conclusions del text...

ACTIVITATS PER A TOTS ELS 2NS!!!

1. Llegeix atentament el text següent i després, completa l’esquema de sota:

gallina de Guinea. Ocell de l’ordre dels fasianiformes d’uns 60 cm, amb el cap i el coll sense plomes, les ales curtes i el cos esvelt. El plomatge és d’un color negrenc densament esquitxat de petites taques blanques.És gregari i s’alimenta d’herbes, de llavors i d’insectes; nia a terra, i sol pondre uns vuit ous. Habita a Etiòpia, al Sudan, a Eritrea i al SE d’Aràbia.
Gran Enciclopèdia Catalana. (Activitat ampliació Nou Arç. Ed.Castellnou)

trets físics:               costums alimentaris:                    reproducció:                hàbitat:                                                                                 

2.Llegeix el text següent. Després reescriu-lo com si volguessis explicar en què consisteix el fenomen de la pluja a un nen petit.

pluja f METEOR 1 1 Precipitació en forma de gotes d’aigua que cauen dels núvols. En el procés de formació de la pluja, que és molt complex, resulta essencialment indispensable la presència de nuclis de condensació i que la temperatura sigui inferior al punt de la rosada, per tal que les minúscules gotes que formen un núvol s’agrupin en gotes de pluja. El diàmetre de les gotes de pluja és molt variable, comprès generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depèn de la velocitat dels corrents ascendents que tenen lloc a l’interior dels núvols o a les capes atmosfèriques de sota d’ells.

Gran Enciclopèdia Catalana (Activitat reforç Nou Arç. Ed.Castellnou)

3.El text següent està desordenat, té faltes d’expressió, de puntuació i d’ortografia. Revisa’l i redacta’l correctament. A més digues el tema de què tracta i assenyala i posa el nom a les parts quan estigui ordenat.

Els incendis forestals

Els incendis forestals son un greu problema que no nomes afecta la conservacio de la natura. Les causes dels incendis son molt variades, llamps, linies electriques, crema incontrolada de rostolls, burilles llançades des d’un cotxe, piromans, etc. Per tant es poden dividir en naturals i causats per la ma de l’home que són la majoria (accidentals o intencionats).

El problema es molt greu perque un bosc cremat necessita molts anys per recuperar-se (un minim de quinze anys) i fins cinquanta anys despres no tornara a recuperar l’aspecte perdut. Pero el problema mes greu es l’erosio que es produeix despres de l’incendi, la terra perd la proteccio vegetal i la pluja pot endur-se la terra i acabar degradant el terreny i desertitzant el terreny.

 (Activitat reforç Nou Arç. Ed.Castellnou)

4.Escull un dels dos temes proposats i fes-ne una pluja d’idees. Després, ordena-les en un mapa conceptual i, finalment, redacta’n un text.

tema pluja d’idees

l’ús de la televisió

tema pluja d’idees

l’alimentació sana

 (Activitat reforç Nou Arç. Ed.Castellnou)

5. Llegeix atentament aquest text. Primer, separa’n les idees i subratlla’n els mots clau; després,

elabora’n un esquema numèric.

asteques Poble de l’altiplà central mexicà, on s’instal·laren al s. XII; també dits mexiques o tenotxques. Militaristes, s’imposaren als pobles veïns. Llur imperi comprenia des del S de Michoacán fins a l’istme de Tehuantepec. La capital, Tenochtitián, fundada al s. XIV, tenia uns 100.000 h. cap al 1520. De tècniques agrícoles molt avançades, assimilaren la civilització tolteca i formaren una cultura refinada. De parla nàhuatl, coneixien l’escriptura i el calendari i bastiren monuments importants (temples de Tenayuca, Tepoztlán, Malinalco, etc.). Adoraven Quetzalcoatl, déu de l’aire, i els déus de la pluja, la vida i la guerra. practicaven sacrifi cis humans, esp. de presoners de guerra, amb molta crueltat. Les classes socials, molt marcades, incloïen una noblesa militar, una classe popular lliure i esclaus. Eren governats per un emperador, cap polític, militar i religiós de poder absolut. En arribar a Mèxic l’expedició d’Hernán Cortès, aliat amb pobles sotmesos pels asteques, l’enderrocà, no sense difi cultats. Els asteques, sotmesos a l’imperi colonial castellà, han perviscut a Mèxic i Amèrica Central; alguns grups conserven la parla nàhuatl.

Petit Curial Enciclopèdic (reforç nou arç castellnou)

6. Et presentem dos textos: el resum d’una pel·lícula publicat a la premsa i una notícia breu. Digues quines parts (plantejament, nus i desenllaç) estan més explicades. Després, en un full a part, inventa’t les que no s’expliquen.

Jane, la meva petita salvatge

(1982) Director: Eligio Herrero

Actors: Álvaro de Luna, Juan Carlos Naya

TVE 1, 00.50 Matinada

L’Elsa i el seu marit han llogat una petita avioneta per a la seva lluna de mel. En un accident van a parar a la selva. S’escapen de caníbals i troben dos joves blancs que estan adaptats a la selva perquè hi van arribar quan eren petits.

Un nen amagat des de Tànger fins a Múrcia

La Guàrdia Civil de Lorca (Múrcia) va localitzar ahir un menor marroquí, B. H. que havia aconseguit travessar la frontera amagant-se en els baixos d’un camió que procedia de Tànger, segons van informar fonts de la Delegació del Govern. El menor, que estava sol i indocumentat, va ser localitzat al polígon industrial de Torrecilla i va ingressar en un centre de serveis socials. (Activitat reforç Nou arç Ed. Castellnou)

7.A partir d’aquest esquema, redacta un text. Abans, però, n’hauràs de fer un esborrany. Modalitats esportives: nombre de participants, lloc on es practiquen, instruments utilitzats en la seva pràctica, extensió i oficialitat.(Activitat reforç Nou arç Ed. Castellnou)

ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ (NOMÉS PER A 2N X)

1.Explica en què consisteixen les següents marques per reconèixer un text explicatiu o expositiu:

Títols i subtítols.

Paràgrafs.

Tipus de lletra.

Gràfics, esquemes, quadres o il·lustracions.

2.Tria un tema i redacta un text explicatiu d’unes dues-centes paraules. Després marca les parts.

3.Els connectors són els elements que relacionen i organitzen les frases i els paràgrafs dins del text per cohesionar-lo. Subratlla els connectors que trobis en el text següent i reescriu-los en la taula de més avall segons a quin tipus pertanyin. A més digues quin és el tema del text, fes-ne un resum i assenyala les tres parts que té.

En la societat Occidental, l’obesitat està augmentant de manera preocupant tant en adults com en nens.En els últims anys, l’obesitat infantil s’ha triplicat a l’Estat espanyol.

Des del primer moment, l’organisme de l’ésser humà determina el propi nombre de cèl·lules greixoses; en efecte, condiciona el risc de ser obès.

En primer lloc, el risc és major quan el pes en néixer és alt i quan hi ha un ràpid augment de pes en la primera infantesa. En segon lloc, en la adolescència hi ha canvis en la composició i la distribució del teixit greixós, i el risc d’esdevenir obès és més gran en les noies que en els nois

Per acabar, és el torn de les recomanacions. Cal destacar que la dieta ha de ser variada, amb un mínim de cinc racions de fruita i verdura al dia. Al mateix temps, es recomana un exercici físic regular de 30 a 60 minuts diaris.

connectors temporals 

connectors explicatius 

connectors d’ordre

4. En un full a part, redacta un text a partir d’aquest mapa conceptual. Si convé, busca més información en llibres, revistes, Internet... Procura que el text mantingui l’ordre i l’estructura de l’esquema. No oblidis de fer l’esborrany abans d’escriure el text definitiu:

Climes: climes càlids (equatorial, tropical, desèrtic), climes temperats (atlàntic,continental, mediterrani), climes freds(polar, d’alta muntanya). (reforç nou arç castellnou)

5. Llegeix aquest text i fes-ne un esquema amb claus després de subratllar-ne les idees principals i els mots clau. Finalment, escriu-ne un resum de set o vuit ratlles:

Malalts del xip

Quan el televisor va començar a ser omnipresent a les llars, se’l va acusar –i encara se l’acusa– de trencar la comunicació familiar. Una tele encesa presidia el saló i les famílies seien al seu davant amb la resplendor refl ectida a les cares. Només es parlava quan hi feien anuncis. Ara, la dictadura televisiva ha passat a un segon pla amb els riscos de l’addicció a l’ordinador, anomenada computerisme, ja que almenys la televisió es pot veure en compañía

L’opinió dels experts oscil·la entre els que creuen que la dependència a l’ordinador no s’ha de tractar com una addicció i prefereixen considerar-la només un abús, i els que consideren que pot provocar conductes compulsives, aïllament emocional, vivències irreals, alteracions del son, fracàs escolar, mal caràcter, agressivitat i altres trastorns.

L’ésser humà té una inclinació natural a la dependència. El grau i l’objecte d’aquesta tendència és el que pot trastornar. Els que creuen que el computerisme no és una addicció argumenten que no s’experimenta dependència física ni síndrome d’abstinència, com passa amb les drogues, però sí que es dóna dependència psicològica. Les xarxes internacionals, com ara Internet, han enganxat molts usuaris. Traspassar la frontera entre la curiositat i l’entreteniment i el vici ha costat un disgust a més d’una persona. No només econòmic, sinó també personal.

Segons els experts, el vici informàtic és una forma d’evadir-se de la realitat, ja que l’usuari no ha de tractar cara a cara amb el seu interlocutor, amb el qual es troba en igualtat de condicions. Cap dels dos és més guapo o més ric que l’altre, perquè només es coneixen a través dels seus missatges. Així, en la seva comunicació desapareixen els complexos personals i la inhibició. Però alhora creix l’aïllament, ja que la relació informàtica pot acabar substituint la personal. De fet, el nombre més gran de persones enganxades es troba entre els habitants solitaris, que només arribar a casa es connecten amb interlocutors desconeguts, amics en línia.

EVA DOMÍNGUEZ, El Periódico de l’Estudiant (reforç nou arç castellnou)

SINÒNIMS, ANTÒNIMS, MOTS POLISÈMICS,HOMÒNIMS, HIPERÒNIMS I HIPÒNIMS. REFORÇ I AMPLIACIÓ.

(imatge de goalbookapp.com)

HOLA HIPÒNIMS D'UN GRAN HIPERÒNIM!! ANTÒNIMS D'UN SINÒNIM!! 
SÍ, VA DE LÈXIC...

3. Lèxic

 3.1. Sinònims

Mots diferents que tenen el mateix significat.

Ex.: apertura, inici, començament... 

3.2. Antònims

Mots que tenen el significat contrari.

Ex.: lliure-esclau

 3.3. Polisèmics

Mots que tenen diversos significats. Al diccionari tenen la mateixa entrada però amb diverses accepcions o significats del mot. Entre les diverses accepcions hi ha una relació de semblança per la forma, el color...

Ex.: granota. 1a accepció animal amfibi... 2a accepció vestit d’una sola peça amb mànigues i que se solen posar els mecànics per a treballar.

 3.4. Homònims

 Mots que tenen la mateixa forma, però que tenen diferent significat. Apareixen al diccionari amb entrades diferents.

Ex.: 1.set. Necessitat de beure aigua. 2.set. El número set,7. 3.set. En el tennis, cada una de les parts en què es divideix un partit.

 3.5. Hiperònims

Mots que tenen un significat més ampli que uns altres, els quals els inclouen.

Ex.: moble (inclou taula, cadira, armari, tauleta de nit...), família (pare, mare, cosí, germana, nora, cunyat...).

 3.6. Hipònims

Mots que s’inclouen en el significat general d’un hiperònim.

Ex.: taula, cadira, armari, tauleta de nit, pare, mare, cosí, germana, nora, cunyat...

EXERCICIS ED CRUÏLLA 2N ESO REFORÇ
(PER A TOTS ELS 2NS)

1. Destria en cada grup de mots, els sinònims dels antònims:

a) diversitat: abundància, unitat, multiplicitat, complexitat, homogeneïtat, varietat.

b) exagerar: disminuir, ampliar, augmentar, minvar, engrossir, reduir.

c) fals: fingit, fictici, real, segur, aparent, legítim.

d) lleure: oci, treball, descans, esbarjo, ocupació, vacances.

e) mantenir: conservar, defensar, malmetre, destruir, alterar, salvar.

f) mesclar: barrejar, triar, remenar, ajuntar, separar, entrecreuar.

g) molest: agradable, carregós, plaent, alleugeridor, emprenyador, impertinent.

2. Busca l’hiperònim de cada sèrie d’hipònims:

a) cabra, lleó, gossa, mosquit, llangardaix.

b) poma, pera, mandarina, síndria, albercoc.

c) fuster, professora, metgessa, infermer, dentista.

d) pèsols, cigrons, llenties, fesols, faves.

e) boina, barretina, gorra, bombí, pamela.

f) taronjada, llimonada, orxata, suc, aigua.

g) diamant, robí, topazi, safir, maragda.

3. Relaciona cada expressió figurada amb el seu significat: EXPRESSIONS FIGURADES 

Estar pels núvols.

Donar una empenta.

Donar veus.

Seguir món.

Pujar a cavall.

Fer-se la barba d’or.

SIGNIFICATS

Fer circular una nova.

Viatjar.

Dominar.

Enriquir-se.

Ésser car, inabastable.

Ajudar, agilitzar.

4. Relaciona cada adjectiu amb la definició que li correspongui:

adust · angost · honest · just · nefast · venust

a) Amb exactitud, sense deixar gens de marge.

b) Que ha estat marcat per esdeveniments funestos.

c) De geni eixut, aspre.

d) D’una gran bellesa.

e) Que no s’oposa als bons costums.

5. Relaciona cada adjectiu amb el seu antònim:

a) amarg animat

b) esbalaït apagat

c) confús descoratjat

d) fictici dolç

e) entusiasta clar

f) encès real

6. Assenyala, en cada cas, el tipus de relació que hi ha entre les diferents accepcions d’aquests mots polisèmics:
a) flaix: 1. Aparell que produeix un esclat lluminós que permet impressionar una pel·lícula fotogràfica quan no hi ha prou llum natural. 2. Notícia breu i sintètica. 3. Pla de durada molt breu que trenca la continuïtat normal d’una acció cinematogràfica, en què es mostra només un detall característic.

b) energia: 1. Potència activa d’un organisme. 2. Capacitat d’obrar o de produir un efecte. 3. Capacitat d’un sistema físic d’efectuar treball.
c) cosmopolita: 1. Que considera tot el món com a pàtria seva. 2. Que viu tan aviat en un país com en un altre. 3. Que es roba a tot arreu del món. 4. On hi ha sempre gent de molts països.
d) colar-se: 1. Introduir-se sense permís o sense pagar entrada en algun lloc. 2. Passar al davant d’algú, en una cua, sense esperar el torn.

e) bala: 1. Projectil de diverses formes i grandàries que disparen les armes de foc. 2. Petita esfera de terra cuita, de pedra, de vidre o d’altres materials que serveix per a jugar.

7. El mot banc té moltes accepcions i s’utilitza sovint en sentit figurat. Fes un frase amb cadascuna de les accepcions que et donem a continuació:
banc de fuster: ...........................................................................
banc de sardines: .......................................................................
(Llengua catalana, Ed. Castellnou)

8 Comenta el llenguatge figurat d’aquesta estrofa:
A mig aire de la serra .................................................................
veig un ametller florit: ...............................................................
Déu te guard bandera blanca .....................................................
dies ha que t’he delit. ................................................................

9.Digues a quin camp semàntic pertanyen els mots autobús, autocar, taxi i cotxe familiar. Després respon
les preguntes següents:
a) Què tenen en comú l’autocar i l’autobús? Per a què s’utilitzen? Què els diferencia?............................................................................
b) Què tenen en comú el taxi i el cotxe familiar? Què els diferencia?..........................................................................................
c) Defineix, cada un d’aquest mots:
autobús: ..............................................................................................
autocar: ..............................................................................................
taxi: ....................................................................................................
cotxe familiar: ................................................................................

9.En un full a part, fes el mateix amb els mots tren, metro i tramvia.

10. Relaciona cada mot de l’esquerra amb el seu antònim:
a) ignorant                                 1 net
b) dòcil                                      2 discret
c) brut                                        3 plàcid
d) xerraire                                 4 silenciós
e) valent                                    5 rebec
f) treballador                             6 decidit
g) xafarder                                7 dropo
h) violent                                  8 savi
i) brètol                                     9 poruc
j) vacil·lant                              10 bonastre

11. Completa la graella amb els sinònims i els antònims dels adjectius següents:
sinònims                           antònims
a) balder
b) cridaner
c) empolainat
d) extremat
e) adornat
f) elegant
g) rebregat

12. Relaciona els mots d’una columna amb els de l’altra:
a) cinturó              1 solapa
b) agulla               2 botó
c) sabata               3 veta
d) màniga             4 camals
e) pantalons         5 cordons
f) espardenya       6 sivella
g) coll                  7 puny
h) trau                  8 didal

ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ (NOMÉS  PER A 2N X)-
1.Substitueix els mots en cursiva per l’adjectiu culte corresponent (derivat directament del llatí o del grec) que tens en el quadre. Si et cal, fes-lo concordar.
eòlic, capil·lar, bucal, ocular, cervical, forestal, felí, fluvial, lacti, renal
a) Cada estiu hi ha molts incendis al bosc. ....................................
b) El iogurt i el formatge són derivats de la llet. ...........................
c) L’han hagut d’internar urgentment a causa d’una afecció dels ronyons. .............................
d) Aquesta artista té una mirada de gat. .............................................
e) Per preveure la calvície m’he fet un tractament dels cabells. ............................................
f) Per estalviar petroli hauríem d’aprofitar més l’energia solar i del vent. ...................................
g) A partir d’una certa edat cal fer-se periòdicament una revisió dels ulls. .............................
h) Les institucions volen potenciar la navegació pel riu. ............................................
i) Per prevenir malalties, és molt important la higiene de la boca. ............................................

j) L’accident de cotxe li va causar una lesió a les vèrtebres del coll. ............................................

2.Restitueix al seu estat original aquest text de Josep Pla. Per fer-ho, substitueix cadascun del mots que hi ha entre parèntesis per un altre de significat més específic d’entre els que et proposem. Després, torna a llegir el text i compara’ls.
trànsit, travessia, embarcar, dogues de castanyer, mestral, velers, bergantí, hissàrem, tripulat, salpàrem, bótes
Quan jo era petit, la meva salut fou molt escassa. Els meus pares decidiren (posar) .................... -me en un dels (vaixells) ......................... de la seva propietat que feien el (recorregut) ..................... d’Itàlia.
Generalment anaven a Ànzio a carregar (fustes) ............................... per a (recipients) ..........................
Els meus pares cregueren que (un viatge) ....................... per mar m’enfortiria i em faria tenir gana.
(Sortírem) ....................... de Cadaqués amb un (vaixell) ...................... familiar (conduït) ....................per gent d’aquest poble, excel·lents navegants. Era l’hivern i (pujàrem) ...................... veles amb (vent)...................... fresc.

Josep Pla, Contraban (fragment adaptat)

3.Completa les frases següents amb el mot adequat: (Compte amb els falsos sinònims!)
a) Des que vaig ............................ (provar / tastar) les maduixes amb nata, en demano sempre.
b) El peix ............................... (gran / gros) es menja el petit.
c) El congrés va comptar amb un gran ............................. (nombre / número) d’assistents.
d) Cada vegada que plou s’inunda el ............................... (soterrani / subterrani).
e) Aquesta salsa és tan picant que fa caure d’ .................................... (espatlles / esquena).
f) M’he quedat sense foc. Algú té una .......................... (caixa / capsa) de llumins.
g) M’he escaldat la mà i ara la tinc plena de ................................ (butllofes / ampolles).
h) L’han ............................. (anomenat / nomenat) cap de secció.
i) L’arquitecte m’ha ensenyat el ................................. (planell / plànol) del pis.
j) L’has de ............................. (doblar / doblegar) per la línia de punts.
k) Entre d’altres documents, he de presentar un certificat .................... (metge / mèdic).

l) Has de ............................. (empegar / pegar) la teva foto al requadre.

4.Escriu el que designa cada definició:
a) ..............................: dany que sofreix un aparell, una màquina.
b) ..............................: espai comprès entre dues parets que formen angle.
c) ..............................: conjunt de persones que es reuneixen per parlar.
d) ..............................: persona que representa un país en un altre país.

5. Completa les frases amb una de les paraules proposades entre parèntesis:
a) Heu de signar l’........................ (acta/acte) de la reunió.
b) ..................... (Compta/Compte) fins a deu i ja pots obrir els ulls.
c) Súria és .................... (entra/entre) Manresa i Cardona.
d) Em fa l’..................... (afecte/efecte) que avui no vindran.
e) Posi’m una ....................... (lliura/lliure) de sardines.
f) La nau ....................... (espacial/especial) va sortir del cap de Creus.
g) Em passes el .........................., si et plau? (regla/regle).
h) Això no m’.................. (afecta/afecte) gens.
i) El seu ........................ (tracta/tracte) era molt bo.

j) Si vols civada, vine amb un ....................... (cova/cove).

6.Els sufixos solen fer canviar la categoria gramatical del mot primitiu. Escriu un derivat dels mots següents tenint en compte el canvi de categoria gramatical indicat. 
Exemple: pèl (N → adj.): pelut
a) pluja (N → adj.): ..........................................................................
b) mar ( N → V): .............................................................................
c) hospital (N → V): ........................................................................
d) dormir (V → N): ..........................................................................
e) somiar (V → adj.): .......................................................................
f) rondinar (V → adj.): .....................................................................
g) coix (adj. → V): ............................................................................
h) brut (adj. → N): ............................................................................

i) feliç (adj. → adv.): ........................................................................

7.Hi ha noms d’animals que, per habilitació, equivalen a un adjectiu qualificatiu. Per exemple, un home porc equival a un home brut. Relaciona els noms habilitats com a adjectius de la columna de l’esquerra amb el significat que adquireixen, a la columna de la dreta:
a) cabra                1 covard, -a
b) gallina             2 fort, -a
c) mula                3 esbojarrat, -ada
d) toro                 4 veloç
e) fura                 5 tossut, -uda
f) lleó                  6 esmunyedís, -sa
g) llebre              7 fidel
h) anguila            8 alt, -a
i) gos                   9 llest, -a
j) escurçó            10 valent, -a
k) girafa              11 estalviador, -a

l) formiga            12 traïdor, -a

8.Escriu un derivat o mot de la mateixa família que sigui abstracte, acabat en -esa, -ència, -ió, etc.
a) tendre: ............................... d) trist: ...........................................
b) coherent: ........................... e) decidit: .......................................

c) concís: ............................... f) inclòs: .........................................

9.Escriu la paraula a què corresponen les definicions següents:
a) ........................: Conducte subterrani per on s’escolen les aigües brutes o residuals.
b) ........................: Persona que transita per una via o lloc públic.
c) ........................: Cantonada d’un edifici que forma un pla tallant al cantell de la façana.
d) ........................: Part de certs estanys o fonts d’on surt amb força, per adorn, un raig d’aigua.
e) ........................: Part lateral d’una via urbana.
f) ........................: Rebaix fet a la vorera per facilitar que els cotxes puguin entrar a la calçada i sortir-ne.
g) ........................: Caixa fixada a la paret o al terra que té una obertura estreta per on poden tirar-s’hi cartes, targetes, plecs, etc.

10.Escriu un mot derivat dels següents:
a) heredar:................................. f) harmonia:.................................
b) honrar:.................................. g) hel·lènic:..................................
c) habitar:................................. h) herba:........................................
d) humà:................................... i) hipòtesi:.....................,,..............

e) hàbil:.................................... j) humil:.........................................

11.S’escriuen amb h els mots que comencen amb els prefixos grecs hidro-, hiper-, hipo-, hemi-, hecto-,hepta-, hexa-, homo-, hetero-, hemo-. D’acord amb aquesta regla anterior, escriu el mot que correspon a cada definició:
a) Sortida de sang de qualsevol part del cos: ...................................
b) Avió que aterra sobre l’aigua: .....................................................
c) Vers de sis síl·labes mètriques: ...................................................
d) Vers de set peus: .........................................................................
e) Sala semicircular: .......................................................................
f) Establiment comercial molt gran: ................................................
g) Mots diferents que es pronuncien de la mateixa manera: ....................................................................

h) Que sent atracció sexual envers els individus de l’altre sexe: ................................................................

DIFTONGS. REFORÇ

(IMATGE DE tantscapstantsbarrets.wordpress.com)

hOLA CARINYETS MEUS!!! 

Aquí tenim la teoria dels diftongs... I MÉS EXERCICIS PERQUÈ ESTÀ COSTANT UNA MIQUETA! PERÒ HO SUPERAREM!!!

2.Diftongs:
Dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl•laba.

N’hi ha de dos tipus:

 2. 1. Creixents

- gua, güe, güi, guo, qua, qüe, quï, quo
 Ex.: quatre, pingüí, quòrum

 - A principi de mot: iogurt, iode.

 -Entre vocals: cre-ia, ri-uen, ve-uen

 2.2. Decreixents
 ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu
 Ex.: mai, Lleida, boira, cuina, palau, teu, riu, pou, duu

EXERCICIS EXTRETS DE LLENGUA CATALANA 2N D'ESO, ED. CRUÏLLA

1. Indica els casos en què hi hagi diftong:

a) maques e) desqualificat i) guitarra

b) aigua    f) quiròfan         j) llengües

c) quota    g) mercat           k) cuinar

d) gerani   h) guió              l) raqueta

2. Completa els espais buits amb c, cu, qu o qü: 

a) __an pensava __è volia s’adonava __e no ho sabia. 

b) Vis__ al cin__è pis d’a__esta __asa. 

c) La __estió és __e estava tot tan__at i barrat. 

d) Per __ulpa de la __osa més insospitada va __omençar a anar tot a mal borràs. 

e) Van estar en __arantena fins __e els van eva__ar. 

f) Ja no volen més __omptes amb __antitats tan baixes, ens hem de re__uperar.

3. Posa u amb dièresi (ü) o sense (u) quan calgui: 

a) unguent e) ambiguitat i) guant b) desqualificar f) paraigua j) questionari c) quocient g) quantificador k) cuirassa d) questionable h) reguitzell l) croqueta 

4. Classifica els mots segons si contenen un diftong decreixent o un diftong creixent:

a) quotidià e) iogurt       i) desqualificació

b) desmai  f) creia          j) guanyar

c) aixeta    g) peixera     k) noia

d) daurat    h) moixernó l) teulada

5. Determina quins grups de vocals no fan diftong:

a) caòtic    e) ambulància i) informació

b) realitat  f) aigüera        j) eixordador

c) baina     g) conquesta   k) descuit

d) foguera h) quarantena  l) quincalla

6. Escriu dièresi quan faci falta:

a) músiques   e) quasi            i) equestre

b) guant         f) frequència    j) guanyador

c) sequència  g) delinquent    k) ambiguitat

d) quart          h) bilinguisme l) piraguisme

7. Separa les paraules següents en síl·labes. Fixa’t en els diftongs.
a) cuina:................................. g) veí:.........................................
b) rei:..................................... h) qüestió:..................................
c) llengua:.............................. i) següent:.................................
d) eina:.................................. j) heura:.....................................
e) desmai:.............................. k) pingüí:....................................
f) paisatge:............................ l) buides:...................................
(Llengua catalana Ed Castellnou)

TIPUS DE TEXTOS

    (Fotografia  de Sininho)

TOTS A RODAR, SEREU ACTORS PER UN DIA!! 
SI EN VOLEU SABER MÉS, MIREU COM US HO PASSAREU DE BÉ TOT TREBALLANT!! 

TIPUS DE TEXTOS

 1. El text descriptiu

Té com a finalitat explicar com és qualsevol element real, les persones, animals, llocs, paisatges, objectes... I dir les seves característiques.

Ex.: Ell era alt i ros, tenia els ulls en forma d’ametlla. Semblava agradable i simpàtic...

 2. El text narratiu

Té com a finalitat narrar fets, reals o fictícies, explicar una història amb un o diversos protagonistes, en un espai i temps concret i una acció. Contes, novel·les.

Ex.: Hi havia una vegada una noia, va sortir al carrer, li va caure una torreta al cap, la van dur a l’hospital i va conèixer el seu ídol perquè estava a l’habitació del costat.

 3. El text conversacional o dialogat

Té com a finalitat reproduir una conversa entre dues o més persones. Fragments de diàlegs de les narracions, teatre o entrevistes.

Ex.: Joana.- M’estimes?

 Marc.- Només una mica.

 Joana.- I què en faré, jo, d’aquesta mica?

 Marc.- Fer-la créixer dia a dia, amor...

 4. El text retòric

Té com a finalitat produir un efecte estètic de bellesa i treballa la llengua. Poemes, eslògans publicitaris, acudits, refranys...

Ex.: un plat blanc, pla, ple de pebre negra està.

 5. El text expositiu o explicatiu

Té com a finalitat informar o transmetre coneixement de manera objectiva, sense donar cap tipus d’opinió. Llibres de text, enciclopèdies, conferències...

Ex.: En català hi ha dos tipus d’accents, l’obert i el tancat...

 6. El text argumentatiu

Té com a finalitat convèncer, oferir al receptor tota una sèrie de raons o arguments per tal que opini el mateix que l’emissor. Articles d’opinió, debats, discursos polítics...

Ex.: jo crec que a l’estiu no podem fer classe perquè és impossible suportar les temperatures tan altes que fa al nostre centre. L’edifici és tot de vidre i la calor es concentra dins i arribem a tenir temperatures asfixiants. Patiríem desmais, no aprofitaríem el temps, a més necessitem un temps de descans...

 7. El text instructiu

Té com a finalitat donar ordres, recomanar passos a seguir per tal de fer alguna cosa. Muntar un moble, una recepta de cuina, l’ús d’un medicament...

Ex.: En primer lloc, tallar unes llesques de pa; en segon lloc, tallar un tomàquet i sucar el pa; en tercer lloc, posar sal i oli a les llesques. I per últim, servir al plat tot acompanyant-lo de pernil salat. I bon profit!

 8. El text predictiu

Té com a finalitat anticipar fets futurs que encara no han passat. La previsió metereològica del temps, els horòscops, les endevinacions...

Ex.: Demà els taure tindran un dia rodó, faran nous amics, coneixeran la seva parella i podran fer un petit viatge si aprofiten l’oportunitat que els sorgirà.

TREBALL

AQUÍ US DEIXO UN EXEMPLE DEL TREBALL QUE HEU DE REALITZAR!! SÓN ALUMNES DE 3R DEL CURS PASSAT! ESPERO QUE US SERVEIXIN D'EXEMPLE.
TENIU TEMPS SUFICIENT, FINS A FINALS DEL 2N TRIMESTRE PER ACABAR-LO!!!

Heu de fer grups, tantes persones com vulgueu de 3r A,B,C, X) per a fer un guió previ i un vídeo que gravareu vosaltres, on han de sortir tots els tipus de text. TOTS HI HEU DE SORTIR!!! AU, A RODAR!!! CINEASTES!!!