EL TEXT NARRATIU. REFORÇ I AMPLIACIÓ

EL TEXT NARRATIU

(imatge extreta de google imatges)

HOLA CUENTISTES!
AMB LA VOSTRA IMMENSA IMAGINACIÓ PODEU CREAR MIL HISTÒRIES INCREÏBLES!!

1.La història i la trama:

a)La història: és el conjunt de fets explicats seguint l’ordre cronològic, tal com han passat a la realitat: pasta- present – futur.
b) La trama: és l’estructura que decideix seguir l’autor per explicar la història. Pot disposar els fets de moltes maneres, alterant el sentit del temps.

La trama o estructura de la narració pot ser:

b.1.Lineal o contínua: ordena els fets segons el pas real del temps:
-   Plantejament: esposa o presenta la situació, l’espai, el temps, els personatges i l’inici del conflicte.
-  Nus: és el desenvolupament de l’acció. El conflicte o conflictes s’encadenen fins a arribar al moment de més tensió, el clímax, que se situa poc abans del desenllaç.
-  Desenllaç: és la resolució final de l’argument segons com acaba es parla de narracions de final tancat (es resol de manera definitiva l’argument) o de final obert (demana una interpretació per part del lector).

b.2. No lineal o discontínua: trenca l’ordre lineal del temps i altera la successió dels fets, que poden organitzar-se de diferent manera: desenllaç, plantejament, nus // nus, plantejament, desenllaç.

L’autor altera el temps a partir de:

-L’anticipació: avança un fet que, seguint l’ordre dels esdeveniments, es produirà més endavant.
-La retrospecció : relata un fet que s’ha produït abans.
L’anticipació i la retrospecció serveixen per crear interès i intriga.

2.L’acció: cada fet provoca unes conseqüències que s’encadenen i generen el desenvolupament de la narració. Els verbs que expressen acció i moviment fan possible el dinamisme del relat.
En una narració hi poden aparèixer tres tipus de text o seqüències:

a)   narració: explica l’acció, els fets que succeeixen en el relat (ús de molts verbs, complements del verb, connectors de temps).
b) Descripció: atura l’acció per esposar característiques dels personatges, de l’espai, d’objectes i els posa de relleu ( ús de noms, complements del nom, connectors d’espai).
c) Diàleg :  explica l’acció a través de les converses entre personatges o com són, característiques dels propis personatges o les relacions entre ells. Els diàlegs són dinàmics, fan progressar l’acció. (ús de frases interrogatives, exclamatives, inacabades, curtes…).
3. El mòbil: és l’estímul dels personatges, allò que els impulsa a actuar. És la intenció que genera uns fets.
Hi ha mòbils sentimentals (l’amor, la gelosia, la venjança), familiars (la maternitat, la parella), econòmics (muntar una empresa, canviar de posició), psicològics (resoldre un problema interior, conèixer-se a un mateix), polítics...

4. El conflicte: el personatge ha d’enfrontar-se a les adversitats, als obstacles, les contrarietats que fan que el relat avanci. Són de tres tipus principalment:
a) amb forces humanes: amb altres personatges o institucions que l’envolten.
b) amb forces no humanes: agents naturals (el foc, l’aigua), animals o sers sobrenaturals.
c) Conflictes interns: problemes que té la persona (complexos, pors, inseguretats, problemes no resolts, desitjos no acomplerts).
El conflicte es presenta al plantejament, s’identifica al nus i es resol en el desenllaç. És el que fa que l’acció progressi i doni sentit al relat.

5. Els personatges: Es classifiquen en:

Segons la complexitat :

a)Plans : presenten un perfil psicològic poc desenvolupat. Es defineixen a partir d’un sol tret.

b)Rodons: tenen un perfil complex; s’analitzen aspectes diferents del caràcter, s’observen qualitats i defectes, contradiccions.
Segons els canvis que experimenten al llarg del relat:

a)Variables: evolucionen i es transformen al llarg de la història. Canvien per l’experiència, els conflictes o els personatges que els envolten.
b)Invariables: són estàtics i inamovibles, no canvien al llarg del relat.
Segons la funció que acompleixen:

a)Protagonistes : constitueixen el motor de la narració. Estan molt definits, en tenim molta informació i condueixen l’acció al llarg del relat.
b)Antagonistes: s’oposen als objectius dels protagonistes i creen tensió. De vegades pot ser l’entorn, les convencions socials o el mateix protagonista.
c)Col·laboradors: ajuden tant el protagonista com l’antagonista a assolir els seus objectius.
d)Decoratius: fan que l’acció i l’espai resultin versemblants (un cambrer, un porter, etc.).
6. L’espai: és el lloc on transcorre l’acció de la narració. Pot acomplir tres funcions diferents:
a) Funció díctica: l’acció transcorre en indrets reals que existeixen.
b) Funció referencial: l’espai no existeix en la realitat però sembla real, pot passar per real.
d) Funció simbòlica: l’espai és un àmbit subjectiu, carregat de simbologia que influeix el personatge. Per exemple, les muntanyes  pot ser un lloc de llibertat o d’opressió; una habitació pot simbolitzar una època de la vida...
7. El temps:

a)    El temps històric: fa referència a l’època històrica en què passa el relat, actual, futura, passada.
b)   El temps narratiu: quantitat de temps que dura l’acció narrada, dues hores, un dia, mesos, anys, segles.
c)    El temps del discurs : fa referencia a la manera com l’autor/a disposa els fets de la trama, lineal (introducció, nus i desenllaç) o fent un salt al pasta (retrospecció) o al futur (anticipació).
8. El punt de vista: perspectiva des de la qual es narra la història que marca el narrador.
8.1.  Intern: el narrador és un personatge que intervé en la història.
a)     protagonista: escriu en primera persona i explica el relat subjectivament, segons ell/a el veu.
b)    Testimoni: escriu en tercera persona; el personatge ha presenciat els fets o els coneix. Explicació subjectiva.
c)    Multiselectiu: tots els personatges prenen la paraula i expliquen la seva visió en primera persona, subjectivament.
8.2. Extern: és una veu que no intervé en la història i parla en tercera persona.
a)    parcial: coneix els fets, però no l’interior dels personatges, capta els moviments externs, no els pensaments i les idees dels personatges.
b)    Total: s’introdueix a l’interior dels personatges, coneix els seus sentiments i idees.

EXERCICIS

1. De cada text digues quina és la història, quina és la trama, les seqüències o tipus de textos dins del text, estructura lineal o discontínua, el mòbil, el conflicte, els tipus de personatges, el tipus d'espai i temps i el narrador.

TEXT 1

Per arribar fins aquí, el caçador ha hagut de llevar-se molt d'hora.  Després d'aparcar el tot terreny davant d'una benzinera, ha caminat durant una llarga estona per un camí que, a mesura que s'allunyava de la civilització, s'anava estretint fins a desaparèixer. De tant en tant, ha aixecat la mirada per orientar-se, però en cap moment no ha deixat de pensar en la presa. Mentalment, ha repetit l'escena que l'obsessiona des de fa dies: la bestia, que apareix de sobte, i el gest estudiat de prémer el gallet i fulminar-la d'un tret.                         Llengua catalana 3r d'ESO. Ed. Cruïlla

TEXT 2

Vaig haver de morir-me per saber si m'estimaven. En vida, mai no vaig ser gaire popular, i això em va crear un problema que vaig combatre amb molta disciplina i poc èxit. A casa, si jo no iniciava la conversa, ni els fills ni la dona no sentien la necessitat de dir-me ase ni bestia més enllà dels comentaris estrictament funcionals. A la feina, quan em posava malalt, ningú no em trobava a faltar. Per això no em van sorprendre les reaccions que va produir la meva mort.

              SERGI PÀMIES: «L'altra vida». dins Si menges una llimona sense fer ganyotes.

TEXT 3 INVASIÓ SUBTIL

A l'Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s'assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d'aquesta mena d'orientals. A l'hora de sopar, va asseure's a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l'atenció el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en qüestió de color tirava a galtes rosades i a cabell rossenc.Jo estava encuriosit per veure quins plats demanaria. Confesso que era una actitud pueril, esperant que encarregués plats poc corrents o combinacions exòtiques. El cas és que em va sorprendre fent-se servir amanida -"amb força ceba", digué-, cap i pota, molls a la brasa i ametlles torrades. Al final, cafè, una copa de conyac i una breva. M'havia imaginat que el japonès menjaria amb una pulcritud exagerada, irritant i tot, pinçant els aliments com si fossin peces de rellotgeria. Però no fou pas així: l'home se servia del ganivet i la forquilla amb una gran desimboltura, i mastegava a boca plena sense complicacions estètiques. A mi, la veritat, em feia trontollar els partits presos.D'altra banda, parlava català com qualsevol de nosaltres, sense ni una ombra de cap accent foraster. Això no era tan estrany, si es considera que aquesta gent és molt estudiosa i llesta en gran manera. Però a mi em feia sentir inferior, perquè no sé ni un borrall de japonès. És curiós de constatar que, el toc estranger a l'entrevista, l'hi posava jo, condicionant tota la meva actuació -gestos, paraules, entrades de conversa-, al fet que el meu interlocutor era japonès. Ell, en canvi, estava fresc com una rosa.Jo creia que aquell home devia ésser representant o venedor d'aparells fotogràfics, o de transistors. Qui sap si de perles cultivades... Vaig provar tots aquells temes i ell els apartà amb un ample moviment del braç. "Venc sants d'Olot, jo", digué. "Encara hi ha mercat?", vaig preguntar-li. I em va dir que sí, que anava de baixa però que ell es defensava. Feia la zona sud de la Península, i va afirmar que, així que tenia un descans o venien dues festes seguides, cap a casa falta gent...-No hi ha res com a cas! -reblà amb un aire de satisfacció.-Viviu al nostre país?-I doncs? On voleu que visqui?Sí, és clar, són rodamons i es fiquen pertot arreu. Me'l vaig tornar a mirar i asseguro que cap detall, ni en la roba ni en la figura, no delatava la seva procedència japonesa. Fins i tot duia un escut del Futbol de Club Barcelona a la solapa.Tot plegat era molt sospitós, i em va capficar. La meva dona s'havia fet servir el sopar a l'habitació, perquè estava una mica empiocada; vaig contar-li l'aventura, adornant el relat amb les meves aprensions: si molt convé, es tractava d'un espia.-I d'on ho has tret que és japonès? -em preguntà ella.Vaig riure, potser no de bona gana, compadit de la seva innocència.-Els conec d'una hora lluny... -vaig contestar-li.-Que vols dir que n'has vistos gaires?-No, però els clisso de seguida!-T'ho ha dit ell, que era japonès?-Ni una sola vegada. Són astuts...-T'ho ha dit algú?-Ningú no m'ha dit res, ni falta que em fa. Tinc l'instint esmoladíssim! Ens vam barallar. Sempre em burxa dient-me que sóc malpensat i que qualsevol dia tindré un disgust dels grossos. Com si no em conegués prou! Sembla que es complagui a no raonar i és d'una candidesa increïble.Aquella nit vaig dormir poc i malament. No em podia treure el japonès del cap. Perquè mentre es presentin com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se'n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d'aparat ful, donaran molta feina.______________________________

Pere Calders (1912-1994)

TEXT 4

EL TESTAMENT DE LA «HIENA»

M'havien delegat per assassinar un funcionari i, encara que em vingués a repèl, havia de complir. En aquest món, si només fèiem allò que ens ve de gust ens estovaríem. A més, considero que quan un home milita, ha d'ésser disciplinat i obedient.El funcionari em va rebre de seguida, perquè li portava de part d’una amiga seva una carta magistralment falsificada. Figurava que li duia un paquet confidencial i, en asseure'm davant d'ell, a l'altra banda de la gran taula de ministre, vaig obrir la cartera de mà i em vaig treure la pistola amb el silenciador posat. El buròcrata es va tornar groc i es mostrà molt estranyat. No se sabia avenir, em digué, que hagués passat els controls de vigilància. En explicar-li que els teníem sota suborn, va condemnar farisaicament la corrupció que imperava.Em feia llàstima. Potser era la falta de costum o es devia a l'abim que hi ha entre les prèdiques i les accions. El cert és que no em decidia a engegar-li el tret, no hi havia prou franquesa. Això sense comptar els escrúpols, que també pesen.—Què li passa? —em va preguntar el personatge.—Es que vostè hauria d'ajudar —vaig respondre-li—. Si disparo amb presses i el toco malament, patirà i em farà patir a mi. En canvi, programant-ho entre tots dos, podem encertar de bones a primeres una ferida fulminant, mortal de necessitat, que ens permeti de prescindir del daltabaix de l'agonia...Em va dedicar un gest despectiu amb el braç, com si m'enviés a la porra, i s'alçà del setial amb l'aire de fer unes quantes gambades. «Quiet!», vaig cridar-li. No s'aturà i ni tan sols es va girar per mirar-me. Recorregué el despatx amunt i avall, sense reparar en la meva presència. Cal dir que jo tenia molt disminuïda la capacitat d’espantar, pel fet d'haver declarat d'entrada el meu propòsit de matar-lo. Què podia afegir que em fes més perillós?—Miri que si disparo de mala fe i li toco el nervi, la sentida pot ser brutal! —vaig dir-li amb veu ronca—. Hi ha fiblades pitjors que la mort mateixa...Se'm va plantar al davant i em clavà una mirada interrogadora.—Com està d'anatomia topogràfica? —em preguntà— ¿Vol dir que sap on apuntar, no ja per martiritzar-me (tal com insinua), sinó per a eliminar-me, que és la pedra de toc d'aquesta entrevista?—No —vaig contestar-li—. No sé anatomia de cap mena fora del coneixement senzill de la figura. La idea és anar de cara al cor i deixar que la naturalesa faci el seu curs.—I on el tinc el cor, si no és indiscreció?—Al costat esquerre, com tothom.—No. Com tothom, el tinc entre els dos pulmons, justament damunt del diafragma. A vostè li falten els coneixements indispensables...M'havia fet el propòsit de tenir paciència perquè, pobre home, prou tribulació devia passar. Eren unes reflexions que em feia aleshores, desconeixedor del caràcter de la meva víctima. I, de passada, que se'm permeti una consideració que pot ésser útil a molts: quan es vol matar algú, convé conèixer-li el caràcter i les sortides abans d'embolicar-se. Tant de bo que jo ho hagués tingut en compte!—Bé —vaig replicar calmosament—: no ens posem nerviosos. A mi no em costa res de tirar on vostè digui. Al capdavall, l'interessat és vostè.—Hi ha un punt de la persona delicadíssim —digué—. La nuca! Un tret a la nuca amb l'arma a frec de pell, mai no necessita bis.De cop i volta el vaig trobar inclement. Calia tenir mala ànima per parlar amb tanta fredor d'una batzegada que el desgraciaria d'una manera irrevocable. Però no volia discutir-ho.—Vostè mateix —vaig dir-li.—No em fio del seu encert —replicà—. No es mogui, que li indicaré el lloc exacte...Jo romania assegut. Ell va acostar-se'm per darrera i amb la mà esquerra m'obligà a ajupir el cap, com fan els barbers amb els seus clients. Fins i tot, per un brevíssim instant, em vingué aquella son dolça que amoroseix el trasbals de fer-se tallar els cabells. Endormiscat, esperava que el meu antagonista em toqués amb la punta del dit índex el precís indret fatal. Però en comptes d'això, va agafar d'una revolada l’escrivania de plata que tenia a la taula i me la va estampar al clatell. Aquesta traïció la vaig saber dies després, perquè de moment em correspongué la pèrdua del coneixement i dels sentits.El metge de la presó opina que he quedat bé, que he tingut una sort enorme. Són punts de vista! Sordejava una mica i amb el cop he millorat. Ara, d'això a tenir sort... L'advocat d'ofici creu que n'hi ha per anys, que me la carregaré de valent, sobretot pel detall de portar armes sense permís en un centre oficial. M'agradaria saber què hauria passat si hagués demanat permís! Són una colla d’hipòcrites.La fermesa d'esperit no m’inclina al repòs i a la meditació entre aquestes quatre parets. Recordo, penso, faig balanç... Evoco amb nostàlgia el dia de la reunió secreta durant la qual van adjudicar-me l'àlias de «La hiena». No fou fàcil, perquè dos companys més aspiraven al mateix motiu, al·legant actuacions passades. Jo els vaig guanyar invocant una mística de futur, la meva set d'implacabilitat. El meu rival més pròxim va haver d'acontentar-se amb l'àlias de «La mangosta» i l'altre amb el de «L'escurçó». I encara gràcies!Sóc doncs, «La hiena», un pseudònim massa suggestiu per tancar-lo entre murs de pedra. No, no sóc egoista. Si pogués en faria donació al grup, en qualitat de reintegrament. Però al grup l'han fet miques. A còpia d'acorralar-me a preguntes nit i dia amb una insistència criminal, els han agafat a tots.I ara, en estat de plena lucidesa, sense coaccions de ningú, lliurement, vull deixar el sobrenom a qui en pugui fer bon ús, perquè és una pena que es consumeixi amb mi aquí dins. Jo, per molt de temps, no en faré res i a fora encara pot servir. No sóc versat en qüestió d'institucions de beneficència, tinc poques relacions i coneixences. En principi, el deixo a un asil d'orfes, amb l'esperança que, poc o molt, apreciaran que és tot el que tinc. Penso que potser hi haurà qui en sortirà ofès i enardit, amb prou punxades i raons per a utilitzar-lo amb pugnacitat vindicativa. I que es produirà el relleu immortal!                

(Pere Calders,d'Invasió subtil i altres contes, 1978)---------------

TEXT 5

EN MARC

Aquell viatge de fi de curs a París va ser realment inoblidable. Érem una bona colla i ens enteníem força bé. Vam marxar de nit, en autocar, i el trajecte va ser sensacional. Estàvem tan nerviosos que no sabíem ben bé què fèiem. Parlàvem amb l'un, amb l'altre, sense saber gaire bé de què però rèiem a cor què vols. Els mòbils no paraven de fer fotos dels quatre arrossegats que dormien i, finalment, amb unes ulleres de cavall, vam arribar a París. Quina meravella! Feia una brusquina fina que creava una atmosfera que et convida a penetrar en un món que, tanmateix, no t'era gens estrany. El que em va agradar més? La panoràmica de la ciutat des de la torre Eiffel. Amb els companys? Perfecte, tret de la història entre en Pep i la Blanca, que han de ser els "notes" del grup... i dels quatre penjats que sembla que ja ho han vist tot... La millor nit? La darrera, quan vam estar un bon grup junts en una habitació minúscula i teníem aquella necessitat de conquerir un món que ens el sentíem tan nostre...

EN JULI

Sí que el recordo, el viatge a París, és clar, però tot plegat ho vaig trobar una mica pobre. Viatjar en autocar durant dotze hores, on s'és vist! I aquella colla de nens infantils i immadurs que semblava que no havien sortit mai de casa! Ah, ah!Hi, hi! Semblava una guarderia el primer dia de col·le! Vaig intentar adormir-me, però res, impossible, era la primera vegada que passaven una nit de gresca! I la gracieta de les fotos, ja se sap, qui es colga amb criatures, s'aixeca amb pixerades! I bé, París, què t'he de dir, molta literatura i poca teca. A qui ha viatjat molt, com és el meu cas, no l'impressiona la torre Eiffel, un munt de ferralla rovellada... El que em va agradar més? El sopar que vaig fer d'amagat a Maxim's, un restaurant de luxe, amb el fill d'un conegut del pare. Amb els companys? Ni fred ni calor,han de créixer, encara! La millor nit? No t'explico, és absolutament privada.            

Llengua catalana 3r d'ESO. Ed. Cruïlla 

ACTIVITATS PER A TOTS ELS 2NS!

1.Llegeix el començament de l’obra El testament d’en Nasi, de F. Eiximenis, en l’adaptació d’A. Garriga. Després, omple la taula de més avall.

Al centre de l’escenari, de biaix, un llit. En Nasi, acotxat fins als braços, gemega. S’encenen els llums, o puja el teló, si n’hi ha. En Nasi gesticula amplament; es palpa el cor, el fetge, l’estómac, el cap... No deixa de gemegar. Entra la Quitèria, que trafegueja per la cambra.

NASI (sempre gemegant, amb veu molt feble): Quitèria...

QUITÈRIA: Què vols, ara...?

NASI: Vull fer testament...

QUITÈRIA: I ara! Testament! No sé per què...!

NASI (sempre gemegant): Vull fer testament, Quitèria...

QUITÈRIA: No home, no! Que et penses que treballa de franc, el notari? I quins uns, aquests que arreglen papers! No t’hi capfi quis... Jo sóc la teva dona, oi? Doncs si te’n vas a l’altre món, tot quedarà per mi, i en paus. Al cap i a la fi només tenim un bou i un pollastre...

NASI: Quitèria, jo vull fer testament...

Obra

Autor

Personatges

Escenari

Objectes

Altres elements  (Activitat reforç Nou Arç. Ed.Castellnou)

 2 Continua el fragment teatral de l’activitat anterior fent que tinguin lloc les situacions següents: arriba el notari, en Nasi fa testament, i explica les seves darreres voluntats. Inclou, també, la reacció de la Quitèria quan les sap. (No et descuidis de les acotacions.) 

(Activitat reforç Nou Arç. Ed.Castellnou)

3.Continua una de les narracions següents intentant imitar l’estil de l’autor:

a)Un dia, trobant-me dormint com he dormit tantes i tantes vegades, va despertar-me un soroll que venia del meu despatx.

—Ja hi som! –vaig dir-me–. És el lladre.

Fi, caminant de puntetes, vaig guanyar la distància que em separava del lloc on algú m’espoliava. Allí hi havia un senyor desconegut, amb un sac, que triava aquelles de les meves coses que li feien més goig i les amuntegava en una pila.

Pere Calders, Feblesa de caràcter

b)A les vuit en punt sona el despertador. Es regira al seu llit, allarga la seva mà i detura el seu riiing. Els seus badalls són llargs. Estira els seus braços i es lleva amb mandra. La seva alçada és considerable. Es posa les seves sabatilles, va al lavabo, orina, agafa el seu raspall i es renta les dents. Es dutxa prenent-se el seu temps.

Quim Monzó, Els possessius 

(Activitat ampliació Nou Arç. Ed.Castellnou)

4.Transforma aquest fragment teatral en un text narratiu que contingui un diàleg i una descripció. Aprofita les acotacions i afegeix-hi el que faci falta.

Ella: Digui. Digui. (Irritada) Digui! (Al seu home.) Han demanat per mi?

El marit: Sí.

Ella: Ningú no diu res. Digui! (Espera un moment i penja.)

El marit: Problema de línies.

Ella: Qui deu ser?

El marit: No ho sé, una dona.

Ella: Quina?

El marit: No li he conegut la veu, ja tornarà a trucar.

(L’aparell telefònic fa un clinc.)

J. M. Benet i Jornet (Activitat ampliació Nou Arç. Ed.Castellnou)

ACTIVITATS NOMÉS PER A 2N X!!

1. Llegeix i contesta les preguntes de més avall:

Va passar en un col·legi, com el vostre, i a classe de gimnàstica un dia que el profe estava malalt. Un grup de nois jugaven a voleibol, quan de sobte la pilota va començar a pujar i pujar d’una manera estranya i, en lloc de baixar recta, com si fos teledirigida se’n va anar cap a la dreta a tot gas i després va baixar fent ziga-zaga cap a uns arbres que hi havia al camp d’esports.

Els nois molt estranyats, es van apropar a buscar-la i van veure sorpresos que la pilota havia fet un forat a terra com si fos de plom. En aixecar-la es van adonar que de la terra sortia una llum especial, brillant, groga.

Tot d’una van sentir una veu, provenia d’un ase petit que parlava i fumava un puro alhora: «Nois, ajudeu- me, fa més de cent anys que sóc un ase fumador i en tinc el pap ben ple. No vull ser un ase ni vull fumar. Per desfer l’encanteri, un de vosaltres m’ha de demanar trenta-tres desitjos en un minut.».

Cap dels nois no era capaç de formular trenta-tres desitjos en un minut, fins que va arribar Artur, que sempre anava a la seva, i va dir: «D’acord, vull que em concedeixis trenta-tres desitjos per fer-los servir quan a mi em doni la gana...». I li van sobrar cinquanta-tres segons. Després d’haver-ho dit es va aixecar una fumera fabulosa i l’ase fumador es va convertir en el professor de gimnàstica, aquell que estava malalt i no havia anat a classe, i fregant-se els ulls va dir: «Vinga, què hi feu aquí mirant l’arbre?, continuem amb el voleibol, menys tu Artur, que te’n pots anar a llegir un còmic, si vols.

V. Bermejo, M. Gallardo: Contes per explicar en un minut.

1 Quants personatges hi ha en aquesta narració?

.................................................................................................

2 Qui és el personatge principal?

.................................................................................................

3 Quines parts d’aquest conte corresponen al plantejament, nus i desenllaç?

.................................................................................................

4 Fes un resum del conte (5 línies).

.................................................................................................

(Ed castellnou nou arç)

2. Llegeix aquest resum de la novel·la La dama de la gàbia de ferro de Víctor Móra i contesta les preguntes de més avall:

Bernat de Bellasor, de malnom Cor d’Acer, soldat almogàver, es troba per terres d’Hongria, de camí cap a casa. Se sent tip de guerres, cansat i un xic decebut. No està per històries i procura no fi car-se en embolics. Però el destí li juga una mala passada posant-lo en contacte amb una trepa de cruels mongols que duen empresonada dins una gàbia de ferro una bellíssima dama magiar, noble i infl uent, amb la intenció de tornar-la al palau d’on ha fugit. De seguida que torni l’obligaran a casar-se amb el delegat del Gran Khan i els mongols esdevindran els amos d’aquelles terres. Així comença l’aventura i el valent Cor d’Acer, tot i que tenia la intenció de no participar en més guerres, no dubtarà a erigir-se en paladí de la dama. Cavall Fort

a) Quina part de la novel·la explica aquest resum, el plantejament, el nus o el desenllaç?

.................................................................................................

b) Qui són els protagonistes dels fets? I els seus oponents?

.................................................................................................

c) Què ha succeït? En quin lloc s’han produït els fets?

.................................................................................................

d) El resum s’ha fet utilitzant el present com a temps bàsic. Reescriu el text usant el passat. (avaluació nou arç castellnou)

 ................................................................................................