TEXT ARGUMENTATIU I EXPLICATIU

EL TEXT ARGUMENTATIU

Text argumentatiu

Tesi o Exposició (idea que es vol demostrar)

Demostració (arguments)

Conclusió (síntesi i reafirmació de la tesi)

El text argumentatiu té com a finalitat convèncer, oferir al receptor tota una sèrie de raons o arguments per tal que opini el mateix que l’emissor.  Articles d’opinió,  debats, discursos polítics...

És diferent opinar (jutjar, expressar el parer sobre una realitat) que argumentar (presentar raons i proves, per donar validesa a una opinió i convèncer.

Per fer-ho, ens servim de tres classes de proves:

-          Les documentals (basades en fets)

-          Les inductives (exemples)

-          Les deductives (raonaments)

Una argumentació es basa en una tesi, que és la idea fonamental al voltant de la qual es reflexiona i s’elabora l’escrit. Pot aparèixer al principi o al final del text. A continuació la demostració, el cos on l’autor aporta els arguments que sustenten la tesi inicial. En aquesta part, l’autor se serveix de cites, raons  (a favor o en contra) i exemples que il·lustren les raons exposades. I finalment, la conclusió, síntesi o resum d’allò que ha exposat l’autor.

Ex.: jo crec que a l’estiu no podem fer classe perquè és impossible suportar les temperatures tan altes que fa al nostre centre. L’edifici és tot de vidre i la calor es concentra dins i arribem a tenir temperatures asfixiants. Patiríem desmais, no aprofitaríem el temps, a més necessitem un temps de descans...

La nostra posició argumentativa pot ser :

-          Positiva:  l’emissor aporta raons que donen suport a l’opinió ( hi estic d’acord)

-          Negativa: l’emissor aporta raons que rebutgen l’opinió ( no hi estic d’acord)

-          Mixta: l’emissor reconeix arguments a favor i en contra de l’opinió. És una argumentació matisada. (D’una banda crec que... Però, d’altra banda considero...)

Posició positiva	Estic Sóc	prou força bastant ben del tot	d’acord (amb) partidari (de) a favor (de) favorable (a)	aquesta	idea afirmació opinió	perquè	crec opino sóc del parer penso considero trobo em sembla
Posició negativa	Estic Sóc	molt completament rotundament francament totalment	en desacord (amb) Contrari (a)
	No estic	gens gens ni mica ni de bon tros en absolut de cap manera	d’acord (amb)
Posició mixta	D’una banda,		estic d’acord sóc partidari estic a favor...	però, d’altra banda,

La contraargumentació és un argument contrari a la tesi que es defensa. Per exemple, en la posició contrària a la legalització de les drogues, un contraargument seria defensar l’ús terapèutic d’aquestes substàncies. L’ús dels contraarguments serveix per donar més solidesa a l’argumentació. És una manera de dir “no penseu que no sé els arguments en contra, però tot i així segueixo defensant la meva posició”.

RECURSOS

-Dels fets a la conclusió	Consisteix a explicar un fet que es pren com a exemple; a partir d’aquí, s’extreuen conclusions que donen suport a l’opinió defensada.
-L’expressió de valors	Un altre recurs per donar validesa als arguments és basar-se en valors vigents en la societat actual.
-La pregunta retòrica	Consisteix a formular una pregunta que no té resposta. La finalitat és cridar l’atenció del públic i fer-lo participar en el discurs.
-L’argument d’autoritat	Recurs que cita les paraules d’un autor prestigiós per donar solidesa a l’argument.
-La repetició d’elements	Recurs usat per donar èmfasi al missatge i fixar l’atenció en un element important del discurs que té un efecte estètic.

Els Connectors

El text argumentatiu construeix una xarxa de relacions entre idees que es posen de relleu a través dels connectors. Els connectors que es fan servir en els textos argumentatius són els mateixos que en els explicatius. Però aquells que tenen valor de contraposició s’usen més per plantejar contraarguments.

Introduir arguments
D’una banda... d’altra banda, en primer lloc... en segon lloc, per començar, finalment, per acabar, en definitiva, en resum, en conclusió, en primer lloc, en segon lloc, el punt següent
Afegir Informació	Explicar amb altres mots	Exemples	Resumir
A més, a més a més, també	És a dir, o sigui, dit d’una altra manera, més ben dit	Per exemple, a tall d’exemple, posem per cas	En resum, en síntesi, ras i curt, comptat i debat
Causa		Conseqüència
Perquè, ja que, a causa de/que, com que, atès que, per raó de/que, per culpa de, gràcies a		Per tant, doncs, en conseqüència, com a conseqüència, de manera que, així que
Contraposar idees
Ara bé, però, sinó que, al contrari, no obstant això, tanmateix, en canvi, en cas contrari, per contra, tot i així, de tota manera, encara que, tot i que, malgrat que, a pesar que, sempre que

Exercicis:

1.Llegeix el text següent i extreu un exemple dels tipus de proves que hi apareixen.

Educació i lentitud

Després d’haver agraït, ja fa dies, l’amabilitat dels anglesos, m’he quedat pensant que potser hi ha una paraula més justa per definir com m’han tractat a mi i com solen tractar-se ells mateixos en la vida quotidiana. La paraula més justa és educació. Per als llatins, l’amabilitat és una característica molt personal, gairebé un sentiment, desigualment repartit entre les persones. Quan això que en diem amabilitat no és una manifestació efusiva, que apareix selectivament com aquí, sinó una forma d’actuació més discreta però més sistemàtica, dir-ne educació em sembla més adequat. Entre nosaltres hi ha ciutadans extraordinàriament amables, funcionaris que ens atenen com si fossin amics nostres, i d’altres que ens tracten malament. O sigui, no pots saber mai què trobaràs. L’amabilitat és un atribut individual: es té o no es té. A Anglaterra no és habitual que hi hagi aquestes diferències tan marcades. Hi ha unes maneres, que només poden ser producte de l’educació social.

Seria interessant analitzar si la generalització d’aquestes normes d’educació tenen alguna cosa a veure amb la lentitud. El foraster s’adona de seguida que els anglesos no destaquen per la pressa. Saben que l’ordre –que és una manera d’exercir l’educació- demana temps i paciència. Per això són tan partidaris de les cues. Les cues angleses són modèliques. Mai no hi ha cap grumoll de gent davant un taulell o una parada d’autobús. El cartell “Per favor, esperi aquí per ser atès” és a tots els restaurants, i l’encarregat va recollint els clients en aquell punt per dur-los a una taula. Els llatins, que ocupem el tercer lloc de la cua, veiem que hi ha cinc taules lliures, ens neguitegem i ja hi correríem. I potser toparíem amb altres aspirants a seure a la mateixa taula. Sí, l’educació té un punt de lentitud. Però també pot suposar més eficàcia  i més seguretat. Els anglesos se senten segurs i còmodes en l’educació de la cua. Nosaltres ens sentim feliços en la improvisació i el desordre, que sovint ens fan ser mal educats, però a vegades amabilíssims i simpatiquíssims. Em sembla que els anglesos no són partidaris dels íssims, dels superlatius en les relacions socials.

¿Em permetran una opinió arriscada? Gràcies a la lentitud, els anglesos triguen a perdre, i a més, ho fan amb ordre i amb profit, mentre que els llatins accelerats ja perdem les coses abans de guanyar-les.

Josep M. Espinàs, Avui (13 juliol 1997)

2.Llegeix el text següent i extreu-ne les parts de què es compon

Desastres naturals força humans

Els anomenats desastres naturals són probablement els esdeveniments als quals més atenció dediquen els mitjans de comunicació. No sols permeten grans titulars impregnats de drama humà, sinó que a més ofereixen l’oportunitat de fer una ullada a països que sols ixen (surten) en les pàgines dels mitjans occidentals a través de la gran finestra del cataclisme.

Des de principis dels anys 80 hem tingut dècades, anys i dies de les Nacions Unides dedicats als desastres naturals. I s’ha aplicat tot tipus de principis per mitigar-los, prevenir-los, eludir-los i impedir-los, sense gaire eficàcia fins ara. El gran canvi aportat per aquests exercicis, encara que ara com ara no s’haja introduït suficientment en la percepció pública, és considerar l’anomenat desastre natural com un desastre causat en gran mesura pels humans. A mesura que aquest criteri s’imposa, subscrit per una evidència cada cop més indiscutible, la dimensió del desastre també s’amplia. Encara que la prepotència industrial de vegades tracte d’encobrir-ho, ara fins i tot els països rics comencen a admetre que moltes d’aquestes catàstrofes estan estretament emparentades amb la mal col·locació de l’ésser humà al planeta.

Estem mal col·locats des del punt de vista del creixement de la població, la cobertura dels espais disponibles, la gestió dels hàbitats i, sobretot, la no-aplicació dels recursos necessaris per a conviure amb entorns particularment inestables. Si a això unim la reticència tenaç a prendre mesures per a minorar l’impacte de les activitats industrials i agrícoles sobre els cicles climàtics, tenim tot el dret de paternitat per a imposar el nostre cognom, humanes, a la majoria de catàstrofes que assolen el planeta.

Luis Àngel Fernàndez Hermana, El Temps ambiental (juny 2000)

3. Marca i digues quin tipus de recurs hi ha clarament en cada text:

Com a homes de la Mediterrània, intel·lectuals i artistes, la dialèctica ( treure conclusions de dues o més idees contraposades) és, de fet, una de les nostres tàctiques fonamentals per mirar de resoldre la complexitat del món. “Els immortals són mortal i els mortals són immortals”, diu Heràclit.

Maria-Àngels Roque, Els reptes de la interculturalitat a la Mediterrània

Parlar és una de les prerrogatives de l’home mediterrani. “Al principi era el verb”, diu Déu. Parlar per informar; parlar per convèncer; parlar per orientar; parlar per salvar.

Maria-Àngels Roque, Els reptes de la interculturalitat a la Mediterrània

Hi ha concursos estúpids i distincions dubtoses. Hi ha persones que volen destacar sigui en el que sigui. Per aconseguir-ho no dubten a apuntar-se als concursos més estrafolaris. Sabien que als Estats Units hi ha un concurs de vambes putrefactes? Sembla increïble, però no és un invent ni un acudit. El concurs forma part de la moda de mal gust que domina el temps que vivim. Hi ha gent que presumeix d’anar mal vestida, de portar els cabells com un drap brut, de fer pudor.

Maria de la Pau Janer, Avui, 8-4-2007

En una piscina del nord d’Itàlia, un nen de sis o set anys aconsegueix el tercer lloc en un torneig nacional de natació en la seva categoria. El pare, indignat, li retreu:”Creus que hem vingut de Sicília per ser tercer?”. El nen plora.

Aquesta és una escena incivil que no s’hauria de veure mai. Sens dubte el comportament del pare va ser exagerat i absurd. Molts nens viuen l’experiència de la competició, de la victòria i del fracàs massa aviat i amb un cost emotiu excessiu. Fóra desitjable que les associacions esportives regulessin les activitats competitives tant en els entrenaments com en els torneigs fins a una edat raonable: dotze o catorze anys, per exemple.

                                                                                                  Francesco Tonucci. Quan els nens diuen prou!

4. Completa el fragment següent amb els connectors que proposem a continuació:

A més a més, d’una banda, d’altra banda, en definitiva, és a dir, ras i curt, gràcies a

L’esport ben dissenyat és, ______________ , una estratègia eficaç per entendre i comprendre com són els altres, ______________ , per aprendre a valorar les diferències i unir els uns amb els altres. ______________ , un esport ben dissenyat afavoreix la participació social, prepara l’adolescent per operar amb habilitat social en l’àmbit de les relacions i,  ______________ , genera certs canvis d’actitud amb relació a la cultura de grup. ______________ l’esport, s’adquireixen habilitats i la millora personal contribueix a la cohesió del grup. L’esport permet, ______________ , assumir els principis d’una justa convivència social. ______________ , l’esport és avui dia un antibiòtic social d’ampli aspectre.

Adolescència i esport. Diputació de Barcelona

5.Desenvolupa un dels temes següents, escriu almenys 10 línies

-Els aniversaris: motiu d’alegria o tristesa?

- La propina, és necessària?

- Els mitjans de comunicació han de mostrar imatges cruentes de la realitat?

- L’amor ideal existeix?

EL TEXT EXPLICATIU O EXPOSITIU

El text explicatiu té com a finalitat informar i transmetre coneixements. Ho són les enciclopèdies, qualsevol llibre de text, les conferències, reportatges,...

L’estructura:

Text explicatiu

Introducció (presentació del tema)

Desenvolupament (coneixements detallats sobre el tema en subtemes)

Conclusió (síntesi final)

-Introducció:  primer contacte amb el tema, és de caràcter general i sol ocupar un paràgraf. Pot situar antecedents del tema, oferir dades generals, plantejar interrogants per cridar l’atenció, definir el concepte. Obren el tema.

-Desenvolupament: cos del text en què es desplega tota la informació organitzada en subtemes. És el contingut pròpiament del text que es desenvolupa en subtemes, que presenta un ordre lògic d’exposició. Els paràgrafs són una bona guia per establir l’estructura del text.

-Conclusió: tancament del text. Sol ser breu, un paràgraf i es pot plantejar de diverses maneres: es pot resumir les idees exposades, relacionar-se amb la introducció, fer una crida als lectors, plantejar una hipòtesi de futur, extreure conclusions del text...

Presenta cinc models d’organització de les idees:

-          Text descripció: exposa trets, característiques d’un objecte, d’un fenomen, d’una idea...

-          Text seqüència: s’organitza seguint l’eix temporal

-          Text comparació: compara les semblances i diferències entre dos o més elements

-          Text causa- efecte: parteix d’una o diverses causes que generen uns determinats efectes.

-          Text problema-solució: presenta un problema i planteja una o diverses solucions.

Exemples:

Text descripció:

El meu poble

-          Situació geogràfica

-          Evolució històrica

-          Recursos econòmics

-          Estructura social

-          Festes i tradicionals

Text seqüència:

Història dels moviments migratoris

Fases o períodes:

-          A l’edat mitjana → A l’edat moderna → A l’edat contemporània → En l’actualitat

Text comparació:

La vida rural i la vida urbana

	La vida al camp	La vida a ciutat
Entorn físic	-Contacte amb la natura -Percepció dels canvis en les estacions. -Entorn acústic natural.	-Allunyament de la natura -Manca de contacte amb les estacions. -Contaminació acústica.
Relacions humanes	-Contacte amb l’entorn humà. -Aïllament	-Incomunicació -Possibilitats àmplies d’establir relacions.
Feina i lleure	-Dificultats per trobar feina en molts sectors. - Oferta de lleure limitada.	- Possibilitats de trobar feina en molts sectors. -Abundància en l’oferta de lleure.

Text causa-efecte

Efectes psicològics de l’enamorament

Causa: enamorament    Efectes: -sensació d’eufòria i felicitat  - augment de l’autoestima

   -Visió optimista del món         - estat d’alta emotivitat

Text problema- solució

El baix rendiment escolar

Problema- El baix rendiment escolar

Solucions: - Disminuir les hores de televisió, internet i d’altres mitjans audiovisuals.

     -Seguir uns hàbits alimentaris i d’hores de son adequats a l’edat.

     -Incrementar la concentració a classe.

     -Mantenir uns hàbits en l’estudi.

Recursos lingüístics o característiques:

L’objectivitat del text demana un llenguatge formal i precís que expressi amb claredat les idees:

-          L’ús d’exemples

-          Abundància de sintagmes nominals

-          Noms i verbs abstractes

-          Lèxic precís

-          Adjectius especificatius i no valoratius

-          Temps verbal: present atemporal

-          Connectors ( Molts d’ells són els mateixos que els del text argumentatiu)

Afegir Informació	Explicar amb altres mots	Exemples	Resumir
A més, a més a més, també	És a dir, o sigui, dit d’una altra manera, més ben dit	Per exemple, a tall d’exemple, posem per cas	En resum, en síntesi, ras i curt, comptat i debat
Causa		Conseqüència
Perquè, ja que, a causa de/que, com que, atès que, per raó de/que, per culpa de, gràcies a		Per tant, doncs, en conseqüència, com a conseqüència, de manera que, així que
Contraposar idees
Ara bé, però, sinó que, al contrari, no obstant això, tanmateix, en canvi, en cas contrari, per contra, tot i així, de tota manera, encara que, tot i que, malgrat que, a pesar que, sempre que

Exercicis:

1.Marca l’estructura d’aquest text explicatiu o expositiu:

El terme amor es defineix a partir de tres accepcions diferenciades. En la primera accepció, l’amor és la inclinació o afecció profunda envers una persona. En aquesta primera definició es recull, per exemple, l’amor de la parella, l’amor entre pares i fills, l’amor fraternal... En una segona accepció, l’amor s’entén com l’adhesió intensa i desinteressada a una cosa, uns principis... Com a mostra d’aquest tipus d’amor cal tenir present, per exemple, l’amor a la justícia, a la llibertat, a la pàtria... I finalment, l’amor es pot definir també com un gran desig o interès per alguna cosa. L’amor al vi, a l’estudi, a les matemàtiques, a les motos... serien bons exemples d’aquesta darrera accepció del terme amor.                                                                                                                                                                                                                     Enciclopèdia Catalana

2.Quin tipus de text explicatiu és:

Text 1

La carpa platejada va ser introduïda per pescadors en llacs dels EEUU fa uns trenta anys. Però ara s’ha estès per rius com el Mississipí i els seus afluents i significa una greu amenaça per als peixos autòctons. Per treure profit d’aquesta plaga, investigadors del Parc Zoològic de Saint-Louis estudien com elaborar amb la carpa un pastís per alimentar animals com pingüins, lleons marins i pelícans. El zoo gasta cada any més de 60 tones de menjar, i fer servir la carpa significaria un gran estalvi. A part de tranquil·litzar la resta de peixos del Mississipí.                                                                                               Extret del web gas natural.

Text 2

Els rius són els ecosistemes aquàtics que més s’han degradat durant l’últim segle com a conseqüència de la intensificació de l’agricultura, les extraccions indiscriminades d’àrids, l’increment d’abocaments i les escombraries, les obres de canalització i la reducció de la qualitat de les aigües.

                                                                                                        Extret del web fundacionatura

Text 3

Ben mirat, i sense gaires ganes de fer comparacions per força, la por és una mica com el xiclet, que s’estira i s’arronsa, es fa més gros o més petit i pren la forma que tu vols. El que passa és que, per poca traça que hi tinguis, el xiclet el fas anar al teu aire, però la por és de mal dominar, com aquelles eugues que no hi ha qui les pugui fer pujar al cim.                               Miquel Massaguer, No sé si dir-ho sabré. I altres contes

Text 4

El Tihar, Diwali o “Festa de les Llums” és una festa hinduista que se celebra tretze dies després de la lluna plena de Kartik, normalment a final d’octubre o al principi de noviembre. El primer dia, anomenat Kag Bali o «Dia del Corb», es fan ofrenes als corbs. Els corbs són «missatgers de la mort» enviats per Yama. El segon dia és el Swan o Sho Puja, «Dia del Gos», en què es fa un homenatge als gossos, els guardians de les portes del reialme de Yama.El tercer dia, anomenat Laxmi Puja, dedicat a Laxmi, deessa de la salut i la fortuna. La vaca és la forma visible de Laxmi.El quart dia, anomenat Mha Puja, que precedeix l’any nou dels newars,  consisteix en fer rituals de purificació del cos i la ment, i per demanar la il·luminació. S’elaboren mandales i es fa un àpat d’any nou. Els mandales simbolitzen la vida humana i la il·luminació.El cinquè dia coincideix amb l’any nou newar, es fa una cercavila politicofestiva a Kàtmandu amb un significat reivindicatiu.

Adaptació d’un text de Manel Carrera

Text 5

El foc té múltiples aspectes. Entre la creació i la distracció, el realisme i la màgia.

La doma del foc és un propòsit mai del tot assolit, ni tan sols amb els poderosos mitjans de les tecnologies modernes. El seu risc, la necessitat de prevenció i extinció i la recuperació dels danys han estat preocupacions de qualsevol societat i període històric.

El calendari festiu, a tot el planeta, i concretament a Catalunya, és molt ric en representacions rituals i simbòliques del foc.

El foc ens continua estimulant els cinc sentits, fent possible la confluència màgica del ritual, l’esperit lúdic i la necessitat de diversió.                                                              Adaptació del web gencat

3.Contesta les preguntes següents després de llegir el text:

a)Digues el tema

b) Marca les parts en què es divideix el text i posa el nom corresponent de cadascuna.

c) Digues quin model d’organització de les idees presenta.

d) Resumeix en una frase el contingut de cada paràgraf.

e) Localitza les definicions que apareixen en el text.

f) Indica els exemples que hi ha i explica en cada cas quina idea aclareixen.

g) Posa alguns exemples de les característiques lingüístiques que trobis.

h) Observa que el temps verbal que domina és el present. Què significa que aquest temps té un valor atemporal?

Text

El terme cicle forma part del vocabulari comú. Parlem del cicle de la lluna, del cicle menstrual, del cicle superior, d’un cicle de conferències, el cicle de la vida...

Però des del punt de vista de les ciències, la idea de cicle té una gran importància com a expressió d’una determinada manera d’entendre el funcionament del món.

Per a les ciències, un cicle és una successió de fets o fenòmens que presenten una certa periodicitat en l’espai o en el temps i que constitueixen les etapes d’una evolució des d’un estat inicial fins a un estat final.

La ciència és una manera de mirar el món i de pensar-hi. Es fonamenta en la convicció que el món natural es comporta d’una manera consistent i predictible; per aquest motiu el principal objectiu de les ciències és el de conèixer els models de comportament del món natural que tinguin poder explicatiu i predictiu.

El cicle és una manera potent de mirar, pensar i organitzar molts tipus de canvis, ja que ens permet mostrar les regularitats i lleis que els regeixen. Al mateix temps ens permet de fer prediccions: el dia que començarà la primavera, quan podrem veure al cel la constel·lació d’Orió, quan estarà a punt la collita...

                                         “Pensar i veure el món a través del concepte de cicle”, dins Ciències, núm. 4

4.Completa els texts següents amb connectors adequats:

-Avui comencem el cicle de conferències sobre cinema dedicat a Ventura Pons. _________________ , situarem els elements biogràfics del director; _________________ , farem un breu recorregut per la filmografia i, _________________ comentarem la seva primera pel·lícula.

-Quan els humans ens trobem en situacions límit, el tipus de resposta pot variar en gran manera, _________________ , hem de tenir en compte l’edat i les experiències vitals; _________________ , les circumstàncies personals del moment; i, _________________ , l’atzar, que pot fer que davant d’una determinada situació ens comportem de formes ben diferents.

- _________________ el tema del reciclatge, cal tenir presents dos aspectes: _________________ , no hi ha encara prou consciència sobre la utilitat de la tasca i, _________________ , els usuaris no coneixen els procediments bàsics per fer més rendible el reciclatge.

5.Elabora un text explicatiu de 10 línies sobre algun d’aquests temes:

-l’esport

- la violència en els estadis de futbol

- el riure

- el canvi climàtic