RITME
El ritme mètric d'un poema es construeix a partir del
nombre de síl·labes del vers. En català, cal comptar fins a
la darrera vocal tònica. Exemples:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ausiàs March
L’elisió: Supressió en la
pronunciació d’una de les dues vocals en contacte (la a o la e àtones).
La sinalefa: Pronunciació en una sola síl·laba de les dues vocals en contacte.
El hiat: Pronunciació separada de les dues vocals en contacte. És freqüent
sobretot en la poesia medieval.
* Els dígrafs no se separen mai. Són quatre: ll (calla), ny (canya). gu (aigua), qu (quota).
LA PAUSA
Els versos
llargs, és a dir, aquells que tenen nou o més síl·labes, de vegades tenen
una pausa interior, que anomenem cesura. D'aquesta manera, el
vers queda dividit en dos hemistiquis.
El recompte de síl·labes en el primer hemistiqui es resol de la mateixa
manera que com si fos a final de vers, és a dir, es compta fins a l'última
síl·laba tònica:
És per la Ment / que
se m'obre Natura
1 2 3 4 / 5 6 7 8 9 10
a I'ull golós, / per ella em sé
immortal
1 2 3 4 / 5 6 7 8 9 10
Veus eixa mar que
abraça / de pol a pol la terra?
1 2 3 4
5 6 / 7
8 9 10 1112
En altre temps
d'alegres / Hespèrides fou l'hort:
1 2 3 4
5 6 / 7 8 910 11 12
El decasíl·lab és el
vers per excel·lència de la poesia catalana. Molt conreat en la poesia
medieval, també tingué un gran seguiment durant el segle xx. El vers clàssic
català duu cesura i pren la forma de 4 + 6, encara que també pot presentar
altres estructures: 5 + 5 (d'origen castellà), 6 + 4 (d'origen francès) i
sense cesura (italià).
TIPUS DE VERSOS
Segons si els versos que composen el poema presenten
un mateix nombre de síl·labes o no, es classifiquen en:
· Versos isosil·làbics: hi ha una regularitat mètrica al
llarg de tot el poema.
· Versos anisosil·làbics: els versos que
componen el poema presenten una mètrica irregular.
Segons el nombre de síl·labes que tenen, els versos
es classifiquen en:
· Versos d'art menor: fins a 8
síl·labes
· Versos d'art major: a partir de 9
síl·labes
Aquests són els principals tipus de versos:
D'art menor
· Monosíl·lab: 1 síl·laba
· Bisíl·lab: 2 síl·labes
· trisíl·lab: 3 síl·labes
· tetrasíl·lab: 4 síl·labes
· pentasíl·lab 5 síl·labes
· hexasíl·lab. 6 síl·labes
· heptasíl·lab. 7 síl·labes
· octosíl·lab: 8 síl·labes
· D'art major
· enneasíl·lab: 9 síl·labes
· decasíl·lab: 10 síl·labes
· hendecasíl·lab 11 síl·labes
· dodecasíl·lab i alexandrí: 12 síl·labes
RIMA
La rima pot ser:
· ·Assonant, quan tan sols es produeix la repetició dels sons
vocàlics.
· Consonant,
quan hi ha repetició de sons vocàlics i consonàntics.
Els versos que tenen la mateixa rima
s'assenyalen amb una determinada lletra.
Si són versos fins a vuit síl·labes, s'utilitza la lletra minúscula; si són de més de vuit es fa servir la majúscula. Recorda que rimen segons es pronuncia, no com s’escriu.
Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure
A
que
em deixes quan te'n vas,
b
i
un moviment de branca entre dos aires, lliure,
A
en
l'últim zenit del teu braç.
b
MÀRlUS TORRES
· Rima femenina, quan el vers acaba en paraula plana o
esdrúixola.
· Rima masculina, quan el vers acaba en paraula aguda.
Ex.: clara rima femenina – carrer rima
masculina
· Rima fàcil, no són difícils de crear. ( Ho són: una paraula
i el seu compost: fer i desfer; paraules d’una mateixa categoria,
com ara les terminacions verbals: anar i tornar, tenia i encenia; adverbis
acabats en -ment: solemnement i lànguidament; mots que, per la seva relació
semàntica, fan la rima previsible: gloria victòria, or i tresor)
POEMES BLANCS I POEMES LLIURES
La construcció dels poemes ha sofert una evolució
important al llarg de la història. En temps moderns, la poesia pren camins
d'experimentació. Alguns poetes abandonen el rigor formal del metre i la
rima, i plantegen la poesia des d'altres perspectives.
Cal destacar dos tipus de poema sense rima o
regularitat mètrica:
· Poemes blancs: no tenen rima però presenten regularitat
mètrica.
· Poemes lliures: no presenten rima ni
regularitat mètrica.
EESTROFA
Una estrofa és una
agrupació de versos relacionats per la rima i per una alternança de metres
constant. Cal distingir entre estrofes compostes per:
versos isosil·làbics
(mateix nombre de síl·labes)
versos
anisosil·làbics (nombre desigual de síl·labes).
ESTROFES DE VERSOS
ISOSIL·LÀBICS
· Apariat: dos versos amb rima assonant o consonant.
· Tercet: combinació de tres versos.
· Quarteta (art menor) i quartet (art major): quatre versos.
· Quinteta (art menor) i quintet (art major): cinc versos.
· Sexteta (art menor) o sextet (art major): sis versos.
· Octava: combinació de vuit versos, generalment d'art major.
· Dècima: deu versos.
La rima en les
estrofes és variada. Pot ser:
· Encadenada: ABA BCB
· Encreuada: ABBA
Quadre de www.xtec.cat/~aribas4/literatura/metrica.htm
IFIGURES LITERÀRIES
· L'al·literació. que consisteix
a repetir un so vocàlic o consonàntic en un poema per produir un resultat
acústic determinat:
A peu, i a poc a
poc, anem pujant.
GABRIEL FERRATER
• L'onomatopeia,
que es basa en la imitació de sons naturals:
Sentia les campanes
-ding-dong!
ding-dong! ding-dong!
dong!- de Santa Maria
del Mar -dong!-
amollar
gansoneres Ilur fresa
d'ous de bronze ...
Dong-dong ... !
AGUSTÍ BARTRA
· La paronomàsia, que consisteix a
escriure en un mateix vers mots molt semblants pel que fa a la forma:
Balla damunt la
palla.
J. V. Folx
• L'anàfora. que consisteix a repetir una o
més paraules a I'inici d'alguns versos
Ni que només fos
per veure't la
claror dels ulls mirant al mar.
Ni que només fos
per sentir el frec
d'una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un
altre adéu serenament.
LLUÍS LLACH
· El paral·lelisme, que es basa en la
repetició d'estructures gramaticals.
Què diuen per la
radio?
Tinc fred, tinc por, tinc fam.
J. V. Forx
• El polisíndeton, que
consisteix a repetir conjuncions de coordinació.
De sobte, a l'una,
esperançant la vida,
la gent s'adreça com la mar revolta:
i corre, i es para, i torna a
córrer, i crida,
i calla aprés, i tremolant escolta ...
ÀNGEL GUIMERÀ
• L'asíndeton, que consisteix a
suprimir conjuncions de coordinació.
Desparo taula i nego
dins de I'aigua
desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.
M. MERCÈ MARÇAL
· L'encavalcament, que es produeix quan
les estructures sintàctiques no coincideixen amb el límit del vers. Per
exemple, una mateixa frase que s'escriu al llarg de dos o més versos
diferents.
El camí és llarg
i no pas
sempre recte A voltes cal canviar de ruta, i a cada
contrada podem trobar nous
paisatges, no sempre del tot nítids, però el gest fidel ...
QUIMA JAUME
· L'hipèrbaton, que es basa
en I'alteració de I'ordre habitual dels elements d'una frase (subjecte + predicat).
El tràngol gronxa les naus
i a punta d'alba
llangueixen
la lluïssor deis estels,
la remor de la
taverna.
TOMÀS GARCÉS
· La comparació, que consisteix a associar dos elements (un de real i un d'imaginari) que presenten una relació de semblança. Generalment, s'uneixen a partir d'un nexe. com, talment, així
com. ..
La primavera és com un nen / que sap poesies. (R. M. RILKE)
Element Real NEXE
ELEMENT IMAGINARI
· La metàfora, que converteix
en idèntics dos elements que s'assemblen d'alguna manera. Hi ha dos tipus de metàfores.
- Metàfora impura: són presents els dos termes, el real i I'imaginari.
La pluja és una bruixa amb els cabells molt lIargs. (M. MERCÈ MARÇAL)
- Metàfora pura: el terme real és substituït per I'imaginari.
Quan amb son preciós robí / l'aigua ditxosa toca ... (F.v. GARClA)
ELEMENT IMAGINARI –robí ELEMENT REAL: els seus Ilavis
· La personificació, que consisteix a atribuir qualitats humanes a animals, objectes ...
Ara ha vingut la primavera / i I'hivern, plorós, ha fugit. (TOMÁS GARCÉS)
· L’oxímoron, que associa conceptes contraris de manera contigua.
La tendra duresa de la sina / La càlida fredor d'una mà amiga.
· La sinestèsia, que consisteix a associar dos elements que provenen de camps sensorials diferents.
... he dit paraules blanques. (SALVADOR ESPRIU)
paraules -+ percepció acústica
blanques -+ percepció visual
EXERCICIS:
el teu silenci acompanya el paisatge. Si aquesta trena que et vola a l’atzar té la color més gentil de la platja, el gessamí que ara portes al pit posa un perfum en la tarda daurada, i es fa sensible en aquella alenada la lleu aroma del teu esperit. Marià Manent.
Cançó de na Ruixa Mantells
Pas/sant /ge/me/go/sa com/ fa /la/
ga/vi/na
1 2
3 4
5
6 7 8 9 10
que/ vol/ta/ ri/be/res / i /tor/na a /vol/tar,
1 2 3
4 5 6
7 8 9
10
a/na/va/ la /bo/ja /del /Camp/ de/ Ma/ri/na
vo/re/ra /de /mar.
Des/cal/ça i /co/ber/ta /de /ro/ba/ es/quin/ça/da,
Cor/ri/a/ sal/vat/ge,/ bo/tant /pels /es/culls;
I en/ca/ra e/ra/ be/lla /sa /tes/ta /col/ra/da,
la /flor/ de /sos/ ulls.
Miquel Costa i Llobera
2.
2. Indica el metre i la rima dels fragments següents. Fes atenció
als contactes i digues en cada cas si la rima és femenina o masculina:
1M'abelleixen
quatre coses
qui prou les sabrà lloar?
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar, la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar,
M, ANTÒNIA SALVÀ
Al pot petit hi ha poca confitura
i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura, la llibertat, la llei que és més segura, la veritat, bandera que no es jura,
i el paradís, un bon plat de verdura,
ENRIC CASASSAS
3.Llegeix atentament el text i determina si es tracta d'un
poema blanc o d'un poema lliure. Justifica la resposta.
El temps
Tot el país cobert,
bromes al nord, als fondals.
Alguna ullada de sol
a muntanya, al migdia.
Pluges al litoral. Al cor, com sempre, maregassa.
NARCíS COMADIRA
4. Llegeix els poemes següents i digues quins tipus de versos
presenten:
1. Més boig
que Roig
(ni tinc
ni Cinc
ni fetge
de metge ni ple d'alè).
ENRIC CASASSAS
2. Avui el cel
és ja només ofec, buidor, ploguda nit
al mar, al camp,
dolenta mà.
Com que no puc
mai més dormir, faig del meu llit por de presó.
SALVADOR ESPRIU
3. Faune mutilat,
brollador eixut, jardí desolat
de ma joventut.
JOAN ALCOVER
4. Què tindran aquestes roses
Que el cor sempre m’han robat?
Dins ses fulles mig descloses,
Quin misteri hi ha amagat?
El perfum de poesia
que exhalava el tany florit,
tota l'ànima m'omplia ...
i encara el sent dins mon pit.
M. ANTONIA SALVÀ
5.
Bricolatge domèstic
Ells dos, la paret, el taladre,
la broca, la pols, el forat,
un vis esclatant dins el tac,
més pols i l'anella del quadre.
Les mans, les ulleres i el nas són tot pols petita, vermella, que els asseca el cor. la parella sempre el penja recte, el fracàs.
JAUME SUBIRANA
6. Jo sé que no l'estimes.
No ho diguis a ningú.
Tots tres, si tu ens ajudes,
guardarem el secret.
GABRIEL FERRATER
5.Assenyala les cesures que hi ha en
cada un deis fragments següents:
1. Rústica
padrina que cerns la farina, (cerns: passes pel sedàs)
que gires les figues damunt el terrat, que adorms a la falda el nin o la nina
i arranques les herbes que creixen pel
blat;
M. ANTÒNIA SALVÀ
2. Jo
tem la nit, però la nit m'emporta ert, pels verals, vora la mar sutjosa;
(ert: dret i rígid; verals: voltants; sutjosa: negra bruta de carbó)
en llum morent la cobla es sent,
confosa,
em trob amb mi, tot sol, i això em
conforta.
J. V. FOIX
3. Les
ones van i vénen amb son plomall d'escuma: (plomall: pom de plomes que tenen
alguns ocells al cap)
ja s'alcen bullidores, ja cauen gemegant, (rims: rimes)
ja en rims de perles brillen a la
claror dels astres,
ja estenen per la platja son transparent cristall.
VÍCTOR BALAGUER
4. Hi
havia dos amants vora la mar en pena.
Venia la tardor per serres fosquejants.
El vent féu un xiulet saltant per la
carena;
amb fullaraca i pols embolcallà els amants. (embolcallà: va embolicar)
JOSEP CARNER
6.Fes el recompte mètric
dels poemes següents, destria'n la rima i digues quin tipus d'estrofa presenta cada un:
1. La ginesta altra vegada!
La ginesta amb tanta olor!
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
JOAN MARAGALL
2. Tinc una oda començada
que no puc acabar mai: dia i nit me l'han dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l'espai
JOAN MARAGALL
3. El matí és un mocador
la tarda un pom de violetes
la nit un full de paper.
ALBERT RàFOLS-CASAMADA
4.
Si visc no visc.
L'amor del risc,
com m'abellia!
CLEMENTINA ARDERIU
7.Digues quin tipus de figura literària presenten els dos
títols següents:
a) El prefaci faci'l fàcil (títol d'un poema d'Enric Casassas)
b) Cap al dard (títol d'un recull de poemes de Manuel Forcano)
8.Quina figura literària s'hi fa
servir?
1. T'enganyen. No són prou savis els metges per a tornar-te,
benamada marta Marta,
la sang -i la mel- als llavis.
PERE QUART
2. -Bla.
Bla. Bla. Bla. Bla.
-Bli. Bli. Bli. Bli. Bli.
-Glu. Glu. Glu. Glu. Glu.
S'adonen que tots enraonen
alhora i callen.
(Durant el silenci s'adonen
que no diu res ningú, i
hi tornen.)
-Bla. Bla. Bla. Bla. Bla.
-Bli. Bli. Bli. Bli. Bli.
-Glu. Glu. Glu. Glu. Glu.
GUILLEM VILADOT
3. Qui
veu un gravat és com qui toca mare
Mumare, mumare, mumare: material de memòria.
El crit silent del mar, de les llàgrimes, de la nit.
BIEL MESQUIDA
4. El cap
del rap
no cap
al cap:
quin nyap!
MIQUEL DESCLOT
9. Indica l'element real i l'element imaginari
en cada una de les comparacions següents i comenta'n el sentit:
1. Amor, aquesta força imperiosa
que es refà, com la mar, en les
tempestes.
PERE QUART
2. Una dona sense un home
és com un peix sense bicicleta.
ANÓNIM
3. Com una amada silenciosa
s'ajau la nit damunt dels blats.
JOAQUIM FOLGUERA
4. Tota la meva vida es lliga a tu
com en la nit les flames a la fosca.
BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL
10. Localitza les
metàfores dels fragments següents, indica'n l’element real i I'element
imaginari i digues si són pures o impures:
1. El dia és un vaixell que avança dissolent-se
i és un gran arbre immemorial la nit.
JOSEP CARNER
2. Catalunya rep la saba
deis mugrons dels Pirineus,
i no vol ésser esclava
sinó del mar que té als peus.
ANGEL GUIMERÁ
3. A l'amat he donades
totes les claus;
jo tinc totes les seves,
i fem les paus.
CLEMENTINA ARDERIU
4. Dispersa i vehement,
la vida és l'abegot
que brunz un sol instant
i es perdrà dins la tarda; no el riu, solemne i dòcil,
que lliurarà les aigües a una mar
que el faci perdurable.
MIQUEL MARTÍ I POL
11.
Llegeix els fragments següents i assenyala les personificacions, els
oxímorons i les sinestèsies que hi trobis:
1. Navego
contra corrent.
Hi vaig quan en tornen.
Abans de pensar em repenso.
Ploro i somric en silenci
i en soledat.
PERE QUART
2. La nit pujava
lentament per l' escala; i l'escoltàvem,
amb pànic, en silenci,
per veure on s'aturava.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
3. Oh, el meu vell, molt vell país! I Oh, la seva desmenjada
mort, (desmenjada: que no té ganes de fer res)
la incapacitat de les places per aixecar-se
en un salat crit de
tempesta!
FRANCESC PARCERISAS
4. Tot l'espai
té una flaire de cants d'ocell.
ALBERT RÀFOLS-CASAMADA
5. Sense enyor
se'ns va morint la Ilum, que era color de mel, i ara és color d'oIor de
poma.
GABRIEL FERRATER
6. Sóc vell com la teva mort,
sóc jove com la teva vida.
JORDI SARSANEDAS
7. Com fer-se pas, però, entre tants records,
tanta presència absent,
tanta, tan quotidiana recança?
(recança: pena)MARTA PESSARRODONA
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
dimecres, 10 de febrer del 2016
MÈTRICA CATALANA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada