VERBS CATALANS. REFORÇ I AMPLIACIÓ

(imatge de google imatges)

Hola mindundis meus!
Iniciem una altra categoria, els verbs.

El verb és la classe gramatical que informa sobre les accions, estats o processos del subjecte. Ex.: Els nens juguen a pilota. L'ambient està carregat. El cadell ha crescut.

Morfològicament: el verb és una classe flexiva i té uns morfemes propis. Un verb està format per: el lexema o arrel que no varia i expressa el significat ( jo surt-o) i la terminació o desinència, que varia i està formada per morfemes verbals que indiquen la persona, el nombre, el temps, el mode i l'aspecte ( jo surt- o)

Sintàcticament: el verb és el nucli del predicat i determina els complements que l'acompanyen. Ha de concordar en nombre (singular o plural) amb el subjecte (El nen plora/ Els nens ploren).

Lèxicament: es poden formar verbs afegint morfemes derivatius a lexemes d'altres categories com noms (telèfon- telefonar) adjectius (feble- afeblir), verbs (cridar-escridassar).

Morfologia del verb: els morfemes verbals: informen sobre un conjunt de característiques del verb

Persona: 1a sg. jo / 2a sg. tu /3a sg. ell-a // 1a pl. nosaltres /2a pl. vosaltres / 3a pl. ells-es.

Nombre: singular o plural

Temps: expliquen el moment en què es realitza l'acció: present(ara), passat(abans), futur (després), condicional (es pot fer o no).

El mode:
 Indicatiu: expressa un fet real: Va fer un bot.
 Subjuntiu: expressa un desig o una possibilitat: No vol que hi entri ningú.
 Imperatiu: expressa una ordre: Fes un pastís.

L'aspecte: 

 L’aspecte verbal imperfectiuAlgunes formes expressen una acció inacabada, que està en procés, és a dir, no indiquen el moment en què comença ni en què acaba l’acció: jugava
(= encara no havia acabat de jugar).

 L’aspecte verbal perfectiuEn canvi, d’altres formes ens presenten una acció ja acabada: havia jugat (= l’acció de jugar ja estava acabada).

2. Qüestions que cal recordar:

Pel que fa als temps, distingim entre: temps simples (formats per un sol mot- cantem) i temps compostos (formats per l'auxiliar haver i el participi del verb- hem tornat)

Qua a l'expressió de la persona gramatical, hi ha formes personals (tenen morfema de persona- jo mirava) i formes no personals (no tenen morfema de persona; són l'infinitiu, el gerundi i el participi- fer les maletes; anant per la carretera; trobats al riu).

Les conjugacions. Cada verb es conjuga seguint un dels tres models que es classifiquen segons la terminació de l'infinitiu:

Els verbs poden ser de tres conjugacions.
 Primera conjugació, l’infinitiu acaba en –ar: cantar, saltar, ...
 Segona conjugació, l’infinitiu acaba en –re/-er: beure, témer, ...
 Tercera conjugació, l’infinitiu acaba en –ir: sofrir, cosir, ...

Segons si segueixen o no els models de conjugació, hi ha: els verbs regulars (segueixen els models) o els verbs irregulars (no segueixen els models de conjugació).
Els podeu estudiar d'aquí, cliqueu ;)

models de verbs catalans

Hola pretèrits anteriors meus! Sí! Tant pels simples com per als perifràstics!

En aquest document podeu trobar els models de verbs catalans de les tres conjugacions I NO FALTA CAP TEMPS VERBAL. Aquesta setmana ens toca l'examen dels de la tercera, dormir i l'incoatiu servir. Va ànims,que a hores d'ara ja ens sabem de memòria tot! :)

models de verbs catalans

Publish at Calaméo or browse others.

EXERCICIS: 
Per a tots els 3rs!
Exercicis de verbs de la primera conjugació(J. Caussa)

Exercicis de verbs regulars IES Olorda 2n (Sebastià Bech)
Els verbs regulars: Exercicis pdf (IES Olorda) 4t eso
Els verbs regulars (ortografia): Exercicis pdf (IES Olorda) 4t eso
Exercicis: La flexió verbal (UPV): Elemental pdf
Exercicis: La flexió verbal (UPV): Mitjà pdf

Només per a 3r A i B!!!

Exercicis: la flexió verbal (UPV): Superior pdf
Activitats: La família del verb: Primària: cicle superior, 1r ESO, 2n ESO (BAL)

3r d'ESO. IL·LUSTREM EL NOSTRE CONTE AMB STORYBIRD!!

(imatge de google imatges)
Hola "cuentistes"! Que sou uns "cuentistes"!

Ja sabeu que heu de fer la il·lustració del conte que ja teniu fet. Es tracta de plasmar en dibuixos el vostre relat. He estat mirant quin programa era el més adequat i n'he trobat un que té unes imatges precioses. Qui no el vulgui fer a mà, a la manera tradicional té una altra opció. Intenteu-ho amb el programa on line storybird http://storybird.com/

Us heu de registrar. Rebreu un missatge al vostre correu que heu d'acceptar i clicar. Us durà a la pàgina de la web. Poseu el nom i la contrassenya. Una vegada ja heu entrat, només cal que trieu un dibuixant dels que hi ha o, a sota, podeu triar per temes, per exemple gat. I us surten tots els dibuixos que hi ha de gats. Això sí, per triar un tema heu de posar el nom en anglès, "cat".

El deseu "save" i en fer-ho deixeu sense publicar de moment. Si sabeu compartir-lo amb mi, feu-ho, sinó ja us ho explicaré. He trobat un tutorial d'historybird fet per "hortdigital" que és força clar:

http://www.youtube.com/watch?v=tI8D59LryRM

Aquest és un exemple de com queden! Fantàstics!

Conte Dad’s Best Story Yet fet per Cypress 




Dad's Best Story Yet on Storybird


Pas a pas per crear el vostre storybird:

Bé, hi afegeixo a aquesta entrada els passos detallats a seguir perquè no tingueu més dubtes. Crec que aquest "text instructiu" serà suficient perquè pugueu crear la vostra pròpia història, sinó pregunteu-me de nou. No us atabaleu, i aneu un per un:


1. Obre la pàgina http://storybird.com

2. A les pestanyes de la dreta clica "Sin up", (està al costat de"Sin in" i "Help")

3. Clica a tipus de conte "Regular" (ni "Teacher" ni "Kid")

4. Hauràs d'omplir els requadres amb el nom, el correu dues vegades, la contrassenya dues vegades més, les lletres que posen. I per últim marca el requadret 1r "I agree to the Terms of Service" Accepta.

5. Quan hagis acceptat, t'enviaran un missatge al teu correu amb un enllaç en blau; clica a sobre d'ell i se t'obrirà el programa storybird.

6. Et trobaràs a l'esquerra, a dalt, tres pestanyes, "You", "Create" i"Read". Clica a "Create"

7. Ara tens davant una pàgina amb diversos dibuixos. Pots veure'n més clicant a "See more art " de la banda dreta, damunt dels dibuixos. N'hauràs de triar un, el que més t'agradi, clicant damunt per fer el teu conte.

8. Quan hagis clicat s'obriran totes les imatges d'aquell conte al costat dret. Mira si et serveix, si n'hi ha prou. Si són poques torna enrrere. Si els dibuixos ja et serveixen per fer el teu conte clica la pestanya blava de dalt a la dreta "Start a Storybird "

9. Se't carregarà el conte i tindràs les il·lustracions als costats i la pàgina on has de treballar al centre.

10. Clica "Cover" que és a baix a l'esquerra. És la portada. Se t'ha carregat al centre; ara aquí clica damunt i posa en el primer requadre el teu títol de conte i a baix, al segon requadre el teu nom.

11. Després, fet això, clica a baix a l'esquerra, al costat de"Cover", on posa "1". És la primera pàgina. Arrossega un dels dibuixos que tinguis al costat per fer la primera pàgina. Segons en quina part el deixes anar, tens la il·lustració a l'esquerra, a la dreta o ocupa tota la pàgina.Has d'omplir els requadres de la narració del conte.

12. Pots crear tantes pàgines com vulguis, damunt de "Cover" tens "Add a page". Cada vegada que hi cliquis se't genera una pàgina nova.T'hi poses damunt i ja la pots editar. Recorda que n'hi ha d'haver mésde deu i que els requadres de text han d'estar plens.

13. Mentre facis el conte has d'anar desant, clica la pestanya de dalt, on posa "Save"

14. I després de fer la portada del conte m'has de convidar perquè jo pugui veure el treball, és igual si encara no està acabat. Comparteix amb mi el document:

a) Vés a la pestanya de la dreta "Menú". Clica la primera opció "Invite someone..."
b) En el primer requadre buit posa el meu nom: Marta.
c) En el segon el meu correu: martaaprovam@gmail.com
d) La resta, la pots deixar en blanc.
e) Clica la pestanya blava final "Invite"
f) Se t'obre una pàgina nova. Ara vés al final de la pàgina i clica damunt del dibuix de la portada del teu conte. Ja pots construir-lo.

15. Quan l'hagis acabat tot, vés a "Menú", i clica "Save and close".

Això és tot!
Bona sort! ;)

GÈNERE I NOMBRE DE L'ADJECTIU

(imatge de google imatges)

L'ADJECTIU
• És la paraula que acompanya el nom i ens en diu una qualitat.

• Les qualitats que diu del nom poden referir-se:

-Al color: gata negra
-A la forma: cara rodona.
-A la mida: vestit petit.
-Al caràcter: nen amable.
-A l’estat: dia alegre.

Els adjectius són uns mots dependents d'un nom substantiu. Aquesta dependència es manifesta en la forma i en el significat.

a. L'adjectiu ha de concordar amb el substantiu en gènere i nombre. És a dir, té el mateix gènere i el mateix nombre que el nom amb qui va:
El cel blau, la faldilla blava.

b. L'adjectiu necessita la presència d'un substantiu per atribuir-li el significat que expressa.
el cistell buit - la capsa buida
els cistells buits - les capses buides

Observa que l'adjectiu buit pren una forma quan acompanya un nom de gènere femení així ho fan la majoria dels adjectius. S' anomenen adjectius de dues terminacions o variables. N' hi ha d' altres que només tenen una forma tant si acompanyen un nom masculí com un nom femení.

l'aprenent jove - l'aprenenta jove
els aprenents joves - les aprenentes joves

• Poden ser:

De dues terminacions:
Varien de forma segons siguin masculins o femenins.

Un matí llarg, una jornada llarga.

D’una terminació: Són invariables. Tenen la mateixa forma pel masculí i femení.

Un dia agradable, una tarda agradable.

ELS ADJECTIUS D’UNA TERMINACIÓ
-ble Monstre horrible – fera horrible
-aire Avi xerraire – àvia xerraire
-ar / -or Conte popular – història popular; dia anterior – setmana anterior

-cida/ -ista Conductor suïcida – conductora suïcida; grup excursionista – colla excursionista

-al/ -el/ -il Veí cordial – veïna cordial; amic fidel – amiga fidel; home àgil – dona àgil

-ant -ent Gust amargant – poma amargant; consells prudents – solucions prudents

-aç/ -iç / -oç Invariables només en singular

Noi audaç- noia audaç (nois audaços -noies audaces) ; fill feliç- filla feliç (fills feliços- filles felices) ; cotxe veloç – moto veloç ( cotxes veloços- motos veloces)

ELS ADJECTIUS DE DUES TERMINACIONS
Singular Plural
M F M F
c - g groc groga grocs grogues

t - d buit buida buits buides

u - v nou nova nous noves

ig – j/g boig boja bojos boges

l – l•l tranquil tranquil•la tranquils tranquil•les

s - ss gros grossa grossos grosses

Exercicis:
Exercicis de l'adjectiu (Itineraris d'aprenentatge.Intermedi) Si vas seguint l'explicació "Què és l'adjectiu?", trobaràs un exercici al final que es diu "Són adjectius?". Fes-lo!
Després, a la banda esquerra, clica "El gènere i el nombre de l'adjectiu". Fes l'exercici que hi ha. Realitza també els exercicis dels enllaços de l'esquerra corresponents a: "adjectius de dues terminacions", "adjectius d'una terminació", "casos especials".Exercici La flexió dels adjectius (Universitat Jaume I. Magisteri de Primària) per a tots els 3rs!!!
Exercicis de flexió de l'adjectiu (Carmina Ribés)
Només per a 3r A i B!!!

EL SUBSTANTIU. GÈNERE I NOMBRE,

(imatge de google imatges)

HOLA SUBSTANTIUS MEUS!!! 

COPIEU LA TEORIA  I LLEGIU-LA BÉ ABANS DE FER ELS EXERCICIS DE SOTA

El substantiu i l'adjectiu

El substantiu, o nom, és una categoria gramatical que serveix per anomenar els elements de la realitat: persones, animals, objectes, sentiments...
Els substantius, segons el seu significat, es classifiquen en:

· Comuns o propis
El nom comú designa una classe d'elements: got, nen, taula. Els noms comuns s'escriuen en minúscula.
El nom propi, en canvi, designa un element únic i particular entre els del seu grup: Júlia, Pirineu, Mataró... Els noms propis s'escriuen en majúscula.

· Abstractes o concrets
El nom concret designa un element de la realitat que podem percebre amb els sentits: arbre,llibre, muntanya...
El nom abstracte, en canvi, és un concepte que no es pot percebre amb els sentits: bellesa, intel·ligència, amor...

· Col·lectius o individuals
El nom individual designa un sol element: arbre, persona, bé ...
El nom col·lectiu designa un conjunt d'elements, encara que vagi en singular: arbreda, gent, ramat...

DEFINICIÓ. El substantiu

El substantiu o nom és la classe gramatical amb què designem éssers i elements de la realitat. Tot allò que veiem (persones, animals,objectes ... ), sentim (sensacions, emocions... ), conceptualitzem (pensaments, idees... ) es designa amb els noms:
cadira, Martina, alegria, saviesa, blancor...

Morfològicament, el substantiu és una categoria flexiva que es compon d'un lexema al qual li adjuntem morfemes de gènere i nombre que indiquen si el nom és masculí o femení, singular o plural:
noi - noi - a noi - s
M. SING. F. SING. M. PL.

Sintàcticament, el substantiu realitza funcions diverses dins l'oració:
- Subjecte: La pissarra és plena de disbarats.
- Complement del nom: El color de la pissarra és verd.
- Complement del verb: Els operaris han canviat la pissarra de lloc.

Lèxicament, es poden formar substantius afegint determinats morfemes derivatius al lexema:
carrer. carreró verd . verdor cansar. cansament

1. Assenyala els noms del fragment següent i indica el gènere i el nombre de cada un:

Tenia la taula de treball a la finestra que donava al carrer: El meu camp visual era limitat per la casa d'enfront, i la finestra del tercer pis corresponia exactament amb la meva. Les persianes eren pintades de verd, hi havia geranis a l'ampit i un ocell en una gàbia que mai no vaig sentir cantar i que un dia va fugir -una veïna ho explicà, cridant des de la finestra, a la meva portera-. Una tarda vaig veure baixar llits, cadires, taules, un piano. Els veïns d'enfront devien canviar de casa. Jo mirava distret com aquells mobles es gronxaven en el buit a l'extrem d'una corda. Els crits dels homes que els carregaven a la conductora i els primers símptomes d'una primavera precoç m'emperesien l'esperit i m'impregnaven d'aquella melangia arrossegadissa que a dinou anys provoquen les coses.
MERCE RODOREDA • Contes

2. Indica si els noms destacats complementen un nom o un verb:
a) La classe de matemàtiques la farem al pati i treballarem les medicions.
b) No té gana, ni set. Fa dies que el nen de la Lali no es troba bé.
e) El transportista del barri carregava un camió amb melons.
c) He contractat uns nois perquè netegin l'edifici del sindicat.
d) No recorda l'oncle. Va marxar quan va esclatar la guerra dels Balcans.
e) Una casa sense amo és el títol d'una novel·la.
f) Té por de tot. Haurà de fer una teràpia de control.

Morfologia del substantiu: el gènere

El gènere és un tret característic del substantiu: tots els noms són masculins o femenins. Ara bé, el gènere és arbitrari, és a dir, en la major part de noms no marca una diferència de sexe. Són pocs els noms que presenten aquesta relació: el noi / la noia; una dona / un home; el fill / la filla; el nét/ la néta; un cavall / una euga; el porc / la truja...
En canvi, el sol, la lluna, el riu, la bassa, el vent, la brisa, el tro, la pluja...
Formació del gènere

1. Formació bàsica del gènere
masculí: - 0 / femení:-a company, companya; xicot, xicota; nen, nena

• Canvis en l'accentuació mot agut pagès-- mot pla pagesa
mot pla soci-- mot esdrúixol sòcia. Lluís Lluïsa.

• Canvis en la consonant
p> b llop-lloba; t>d cunyat-cunyada; c>g amic-amiga; f>v serf-serva; s>ss gos-gossa; l>l·l Marcel- Marcel·la;

• Canvis en la vocal
e>a mestre-mestra; o>a monjo-monja; u>a reu-rea; u>v esclau-esclava; -òleg>-òloga fiòleg-filòloga; vocal tònica> -na germà-germana.

2. Sufixos específics -essa; -ina; -iu
comte, comtessa; gall, gallina; emperador, emperadriu

3. Formació del masculí a partir del femení -a > -ot
abella, abellot; bruixa, bruixot

4. Arrels diferents
pare, mere; gendre, nora; caval, euga; marrà, ovella

5. Invariables -aire, -ista, -cida
un / una drapaire; un / una excursionista; un / una homicida

6. Invariables referits a animals nom + mascle / femella
rossinyol mascle / femella; formiga mascle / femella

En alguns noms, el canvi de gènere ocasiona un canvi de significat. Per exemple:
el fi: la finalitat.
el llum: l'aparell que emet llum.
el son: el fet de dormir, la dormida.
el salut: la salutació.
el terra: el paviment, el sòl.
el pols: el batec del cor.
el clau: la peça per clavar.
el pudor: la vergonya.
un editorial: l'article d'un diari.

la fi: el final, l'acabament.
la llum: la claror.
la son: les ganes de dormir.
la salut: l'estat de l'orqanisme.
la terra: el planeta.
la pols: les partícules.
la clau: per obrir la porta.
la pudor: la mala olor.
una editorial: l'empresa.

Morfologia del substantiu: el nombre
Formació del nombre

1. Formació bàsica del nombre
singular: -0 / plural:-s cop-cops, pare-pares, segle-segles,noi-nois, melic-melics.

2. Acabats en vocal neutra > -es
casa. cases; taula. taules; cama. cames
Cal fer atenció als canvis següents:
-ga > -gues amiga- amigues; -ca > -ques: vaca - vaques; -ja > -ges: esponja- esponges
-gua > -gües aigua-aigües; -qua > -qües: pasqua-pasqües

3. Acabats en vocal tònica > -ns
fre, frens, pi, pins, capità, capitans

Excepcions:
Els noms de lletra: les as, les ces... Les notes musicals: els res, els mis... Altres: les mamàs, els papàs, els sofàs, els tarannàs, els bebès, els cafès, els comitès, les mercès, els tes, vostès, els esquís, els purés...

4. Acabats en -s, -c, -x, -ix, -tx > -os
cas-casos; avanç-avanços; reflex-reflexos; calaix-calaixos, esquitx-esquitxos

Els acabats en -s, en fer el plural, poden duplicar la essa o no duplicar-la:
• Dupliquen la essa -ss-: arròs, cabàs, capatàs, compàs, embaràs, interès, accés. congrés, succés, anís,passadís...
• No dupliquen la essa -s-: as, cas, tres, marquès, mes, pis, avís, permís, matís, paradís, país, abús, nus...

Excepcions:
Fan el plural amb -s: esfinx, linx, tòrax, dúplex, índex...

5. Acabats en -sc, -st, -xt, -ig > -s /-os
disc- discs/discos; gest- gests/gestos; text- texts/textos; assaig- assaigs/assajos

6. Invariables
• Alguns dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres...
• Acabats en -us: tipus, virus...
• Altres: temps, fans, llapis...

3. Completa el text amb els noms següents. Flexiona'ls amb el gènere i nombre que convingui:
poema, llegenda, raça, superstició, invasor, tradició, arpista, població, costum.

A mitjan segle v, part de la .............. cèltica de la Gran Bretanya, empesa per
germànics, travessà la Mànega i fundà una petita Bretanya a l'Armòrica, conservant-hi llengua i .............. . Una altra part, major, restà arraconada dins l'illa, apassionada, decantada a la .............. i al misteri, elaborà de bonhora amb les seves .............. i mites una poesia abundant. .............. bretons de banda i banda de l'Estret, cantors i contadors alhora, la difonien entre l'Occident feudal, en curts .............. anomenats lais. Des del segle XII, un cert nombre de trobadors francesos i anglo-normands, oferint-los ja les tradicions èpiques nacionals poca materia per a nous cants, acudiren a les .............. estrangeres, especialment a les de la Gran Bretanya.
CARLES RIBA. nota preliminar a Joseph Bédier • El romanç de Tristany i Isolda

4.Canvia el gènere dels noms destacats del fragment següent:
L'avi té una granja d'animals i allà m'encanta passar-hi l'estiu! Els galls i els ànecs s'empaiten tot el dia a l'encalç del gra que l'avi, diligentment, escampa cada
matí. Els cavalls, a la quadra, corren lliures i les vaques pasturen amb parsimònia als camps del costat de l'arbreda on els marrans no es cansen de belar, com si tinguessin por que sense el crit no ens recordéssim de la seva presència. Els porcs escampen aquella flaire tan punyent i fins i tot els bocs miren d'escampar la boira. L'ase, pacient, no s'immuta i amb aquell aire mig adormit encomana el tedi apegalós de l'estiu.

5.Fes el femení dels noms següents i indica en cada cas el model de formació del gènere que segueixen. Si cal, consulta el diccionari:

a) bruixa b) oncle c) àrbitre d) europeu e) amo f) abat g) marquès h) llop i) baró
j) sociòleg k) capità l) nuvi m) actor n) sogre o) hereu

6. Assenyala els noms de les frases següents i escriu-los en femení:
a) El comte i I'emperador són els meus herois.
b) El metge del rei és el padrí del beduí.
c) El duc era orfe de pare.
d) El mestre és el germà del baró.
e) El gendre és soci de l'alcalde.
f) El ministre s'emparà en el nebot del president.
g) El tsar increpà l'institutor del príncep.
h) L'hereu deixà les terres al monjo i es convertí en un gran traumatóleg.

7. Assenyala els noms que apareguin a cada frase i posa'ls en plural. Si cal, posa també en plural la resta del sintagma.
a) Tinc el desig de comprar-me l'últim disc del meu cantant favorit.
b) La protesta va ser ecològica: el veí va plantar un pi a la plaça.
c) El gas que emana del camió és tòxic i perillós.
d) Va fer un gest ofensiu per la finestra del despatx.
e) Desa el matalàs: el guardarem per al pis de lloguer.
f) L'esquitx sangonós li va provocar un fort mareig.

8. Posa determinants i adjectius a cada un dels noms de les frases següents:
a) .............. afores del poble del teu oncle són ..............
b) Encén .............. llum .............. del menjador.
c) .............. síndrome de .............. sida és ara una malaltia crònica.
d) He de fer-me .............. anàlisis .............. al nou consultori.
e) Les mèdiums perceben .............. senyals .............. .
f) Avui fa .............. resplendor .............. .

9. Escriu la forma que convingui en cada cas:

el, un llum / la, una llum

a) Apaga .............. d'una vegada. No puc dormir.
b) M'agrada veure com entra .............. al matí.
e) He comprat .............. per a la tauleta de nit.
d) Aquest pis té .............. que enlluerna.

el, un fi / la, una fi

a) Gairebé ja sóc a .............. de la novel·la.
b) Treballo amb .............. de viatjar a l'estranger.
e) És una ONG que té .............. d'ajudar la gent gran.
d) La mort és .............. de la vida.

el, un son / la, una son

a) Tinc .............. !
b) Cada dia em costa més agafar .............. .
e) Té .............. que no pot ni parlar.
d) És un dormilega, sempre té .............. .

10. Fes el plural dels noms següents tot posant-los a la casella que els
correspon:
record. padrí . dimarts . fet . temps . esponja. roba. patí . despatx . sufix . greix . pit . raig . violí . rei . pretext . impost . llapis . cactus. forca . casc
eruga . cançó . calaix
Invariable
-s/ -os
-s
-es
-ns
-os

11. Fes el plural deis sintagmes següents tot vigilant si dobla o no dobla la essa:
a) compromís seriós
b) anís estantís
e) qimnàs espaiós
d) pagès obès
e) andalús indecís
f) espòs gras
g) ós suís
h) avís dubtós

12. Escriu tots els substantius de les frases següents en plural:

a) El llangardaix entra al despatx i envia un fax al capatàs.
b) Mentre fa el passeig del divendres canta una cançó ben bonica.
e) M'han regalat un disc de música antiga.
c) L'esperanca del país es basa en el compromís.
d) El desig del capità és construir un iglú per al seu cosí.
e) El pastís del veí és gros i rodó.
g) Té una llengua llarga i una piga boteruda.
h) L'oca i la vaca són animals que habiten a la granja.
i) El text ofereix un contrast important.
j) El gest del capellà és indecís.

CATEGORIES GRAMATICALS. REFORÇ I AMPLIACIÓ

Les classes gramaticals són categories de mots que presenten ues característiques morfològiques i sintàctique comunes. Són les següents:

* substantiu o nom: designa, nomena els elements de la realitat (persones, animals, objectius, sentiments): cuc, poma, bellesa...

* Determinant: precedeix (va davant) el nom, tot indicant determinació (la noia, posessió (el meu padrí), situació en l'espai (aquest gos, aquell arbre), quantitat (tres idees, uns quants fills)...

*Adjectu: qualifica, caracteritza el nom; li atribueix qualitats, propietats, situació greu, infant difícil, vista fantàstica, bon home...

*Pronom: substitueix el nom: ell és aquí, això és teu, els escoltaré.

*Verb: informa sore les accions, estats o processos d'un subjecte: en Joan escolta la ràdio. Jo explico el problema. El tre surt ara mateix.

*Adverbi: modifica el verb, és a dir, caracteritza l'acció verbal tot indicant el lloc i el moment (ahir vam treballar aquí), la manera (la festa sortirà bé), la quantitat (va treballar molt)...

*Preposició i conjunció: relacionen elements i oracions: casa sense amo,pa amb mel, peix o carn, fills i pares...


1. Digues si cada una de les formes destacades és un determinant o un pronom i indica'n el tipus:

a) Els meus pares són molt exigents; els teus no ho són tant.
b) Aquella no m'agrada i aquesta tampoc.
e) Avui hi ha pocs alumnes. Molts són en un intercanvi.
d) La Núria qualsevol dia pot guanyar. Aixó ho sap qualsevol.
e) Tal dia ho aconseguiran. Ambdós en són conscients.
f) Aixo ho reculls ara i allò ja ho taras més endavant.
g) Tots els cristians diuen que tots som germans.
h) Pocs saben com s'ha de fer. Tan sois uns quants sen sortiran.
i) Són bastants. Em pensava que no hi hauria tanta gent.
j) Fa molt fred. No tinc gaires ganes de sortir.
k) Ets el sisè. El teu germà ocupa el vuite lloc.
1) Cadascun deis assistents seura al seu lloc. Cadascú té un seient.

Article i pronom feble

Hi ha formes de l'article que coincideixen amb les dels pronoms febles.
Cal tenir present que:
• l'article determina el nom i se situa al davant: les penes, els trobadors, la gent, en Joan, l'alegria.
• Els pronoms febles substitueixen noms i se situen davant o darrere del verb:
Avui veuré el Joan i el saludaré. Recull la tassa i desa-la.
Tinc gana, i això que últimament no en tenia gaire.

2. Assenyala l'element que substitueix cada una de les formes de pronom feble destacades:
a) He portat l'ordinador al tècnic. Demà el tindré a punt.
b) No veig mai la família, i la trobo molt a faltar.
e) De tresors, tots en tenim. Alguns els conservem tota la vida.
c) Li encanta fer fotografies: les contempla cada dia.
d) Anna, renta't les mans a la font?

3. Completa cada buit amb la forma de pronom feble adequada, digues quin element substitueix:
a) Estic fent el dinar; _ tindré a punt d'aquí a dues hores.
b) He pres nota de les queixes i _ passaré en net.
e) He comprat uns Ilibres i _ he regalat a la mareo he fet felic.
d) Hi ha nens a qui no agrada la Ilet, pero cal que _ prenguin.
e) La Rosa i l'Eva ja vénen. Val més que _ esperem.

4. Digues si les formes el, la, els, les, en fan d'article o de pronom feble:
a) el: el pa . el veu . el saluda. el menjar . el camí
b) la: la mira. la noia . la trabes. la cama. la sorpren
e) els: els ajuda . els nens . els veu . els homes . els distreu
d) les: les té . les ungles . les fa . les agafa . les mans
e) en: en Jordi . en Pau . en troba . en compra. en David


5. Indica si cada forma destacada és un determinant, un pronom o un adverbi.
a) Té molts amics i surt molt amb ells. Molts ja han deixat els estudis.
b) Se'n surt prou bé, tot i que té prou problemes.
c) Menja tan bé, té tanta gana.
d) «Hi ha més dies que llonganisses» és la dita més encertada.
e) Hi ha massa gent al concert. Els organitzadors s'esveren massa. Són massa joves.
f) No beguis més. Tindràs més problemes i seràs més vulnerable.

Pronom relatiu i pronom interrogatiu
Les formes de pronom relatiu i interrogatiu coincideixen en alguns casos (que, qui, on).
• Els pronoms relatius, com a pronoms que són. substitueixen elements i poden aparèixer en dues construccions:
- Amb la presència del nom que substitueixen, que s'anomena antecedent.
El poble (antecedent) on passo l'estiu és molt petit.
- Sense la presència de l'antecedent, perquè és evident i es refereix a la gent, les persones, les coses ... :
Qui toqui la flauta sortirà de classe. (Es refereix a la persona.)

• Els pronoms interrogatius apareixen en oracions interrogatives, tant de tipus directe com indirecte:
Què fas? Explica'm què fas. Qui truca? Digues-me qui truca.
Per distingir les formes coincidents, cal tenir present que els pronoms interrogatius es poden substituir per quin, quina, quins, quines:
Explica-li què faran. (És interrogatiu: podem dir quina cosa.)

. Digues si cada una de les formes destacades és un pronom relatiu o interrogatiu. Quan sigui relatiu, indica si té antecedent o no:
a) Fes el que et dic i explica al noi que t'acompanya el que cal fer.
b) Qui et traurà les castanyes del foc? Explica'm qui te les traurà.
c) La casa on visc té unes finestres que no tanquen. No sé què fer.
d) Digues-me què faràs de tot el material que ja has revisat.
e) Qui arribi primer no sabrà a qui adreçar-se.

Determinant, pronom i adverbi
Hi ha algunes formes, sobretot de quantitatius, que poden fer de determinants, pronoms o adverbis:
Hi ha poca carn. ~ determinant Pocs han arribat. ~ pronom Menja poc ~ adverbi
Per localitzar-los adequadament, cal tenir present a què es refereixen i què modifiquen: el determinant acompanya el nom, el pronom el substitueix
i l'adverbi modifica el verb. A més, el determinant i el pronom són classes
variables; en canvi, l'adverbi és invariable.

7. Indica si cada forma destacada és un determinant, un pronom o un adverbi.
a) Té molts amics i surt molt amb ells. Molts ja han deixat els estudis.
b) Se'n surt prou bé, tot i que té prou problemes.
c) Menja tan bé, té tanta gana.
d) «Hi ha més dies que llonganisses» és la dita més encertada.
e) Hi ha massa gent al concert. Els organitzadors s'esveren massa. Són massa joves.
f) No beguis més. Tindràs més problemes i seràs més vulnerable.

La Preposició i la Conjunció.
La preposició i la conjunció són classes gramaticals que relacionen parts del discurs. De forma general, podem afirmar el següent:
Les preposicions relacionen sintagmes: Són fora de la llista, malgrat la promesa de la presidenta.
Les conjuncions relacionen oracions: Encara que vulguis, no ha farem quan tu diguis.

8. Assenyala les preposicions que hi ha en aquest text:
Un dia, la gata va marxar. La dona de fer feines va obrir la porta del carrer per netejar els poms i escombrar l'entrada, i la bèstia se n'anà. La meva dona va començar a cridar-la per tot el pis. No la va veure. Anava amb una camisa de dormir de llunes petites, vermella, curta, amb dos volants, i una cinta blanca als cabells. No duia res als peus.
MARIA MERCÈ ROCA. Contes personals.

9. Indica les conjuncions que apareixen a les oracions següents:
a) No hi he anat perquè no sé el camí i ningú me n'ha dit res.
b) En Pep és tan gandul com el seu germà, però resulta encantador.
e) En cas que vulguis venir, truca'm.
c) Era tan intel·liqent que totes les empreses se'l disputaven.
d) Endreça l'armari com li va ensenyar la mare.
e) Després que tornis, sortirem a fer una volta i en parlarem.
f) Si decideixes fer les paus, avisa'm.
g) Quan fa sol, m'agrada passejar pel pare i estirar-me a la gespa.
h) Em vaig apuntar a una ONG per tal d'ajudar la gent pobra.
i) Anirem allà on vulguis, però no em deixis plantat com ahir.
j) Mentre tu fas el sopar, jo planxaré les camises.
1) Està cansat, de manera que no podrà fer els panellets.
m) A pesar que som indisciplinats, som bona gent.
n) Estalvien molt perquè es volen comprar un pis.
o) Tot i que està malalt, ha fet tota la feina.

Adverbi i preposició
Hi ha formes preposicionals que provénen d'adverbis, i aquest fet pot originar confusions. Cal recordar que l'adverbi modifica el verb; en canvi, la preposició relaciona elements.
Adverbis -----.. Són dalt.
Vindrà després.
Han arribat abans.
Preposicions -----.. Són dalt del cim.
Vindrà després de les deu.
Han arribat abans de sopar.

10. Assenyala si les formes destacades són adverbis o preposicions:
a) L'ha llancat dins del pou .. No miris a dins.
b) Deixa-ho aquí damunt. . Salta al damunt de la taula.
e) Situa't al davant de la fila .. Li agrada caminar al davant.
d) Sempre es posa darrere .. Darrere teu hi ha una mosca.
e) Ens parlava de dalt estant. . Les bosses són dalt de l'armari.
f) Estendré la roba a fora .. Menjo fora de casa.
g) Han escrit a sobre .. Ho tinc a sobre de l'escriptori.
h) S'amaga sota de la taula .. Mira a sota i ho trobaràs.
i) Són lluny de la civilització .. El va enviar lluny.
j) Treballen vora dels pares .. Viuen a la vora.
k) Ho faré després .. Hi anirem després de classe.
1) Ja han trucat abans .. Ho volen abans de les sis.


NOMÉS PER A 3R A I B!!!
Preposició i conjunció

Hi ha formes que poden fer de preposicions o conjuncions. Es tracta de veure si uneixen sintagmes o oracions. En aquest últim cas, cal tenir present que perquè hi hagi una nova oració hi ha d'haver un nou verb; a més, sol aparèixer en la locució la forma que.
No vam venir a causa del mal temps.
locució PREPOSICIONAL SN

S PREP (CC DE CAUSA)

VES AMB COMPTE

• Una locució preposicional és un conjunt de paraules que fan la funció d'una precosició: a causa de. per por de.

• Una locució conjuntiva és un conjunt de paraules que fan la funció d'una conjunció: a causa que, per tal que.

No vam venir a causa que va ploure molt.
Locució CONJUNTIVA V

ORACIÓ SUBORDINADA DE CAUSA

11. Indica si cada una de les formes destacad es és una locució preposiCional o una locució conjuntiva:
a) Després de la festa truca'M ... Després que tornis, m'ajudarÀs.
b) Abans que surtis. explica-m'ho .. Acaba-ho abans de les set.
e) Va netejar-ho per por que el renyessin .. No hi va anar per por de tu.
d) Els ho va explicar a fi que ho entenguessin .. Ho fa a fi de bé.
e) Malgrat tot, hem organitzat la festa .. L'hem organitzada malgrat que tothom es posa en contra.
f) En cas d'incendi. cal sortir per la porta d'emerqència .. En cas que
plogui, cal tancar la porta.

12. Indica la classe gramatical de totes les formes que hi ha a les oracions següents:
a) No hi aniré fins demà perquè tinc molta feina endarrerida.
b) Era una dona vella i magra, però tenia una gran vitalitat.
e) D'ara endavant anirem millor a causa del bon clima que tindrem.
d) El va mirar de fit a fit i tot d'un plegat es trenca la màgia.
e) És tan brut i res no l'amoïna. Qualsevol dia tindrà un disgust.
f) Tothom sap que cal fer però cadascú ho resol com pot.
g) En Pep no ens escolta mai i això provocar problemes greus.
h) Digues-me quin noi t'agrada més, perquè estic col·locant els noms i la disposició de tots els convidats per al sopar de la festa.

13.Fes el mateix que a I'activitat anterior en aquest text:
Estimadíssima Lorena,

Els minuts em són tan insuportables, lluny de tu, que aquest matí he intentat per tres vegades llevar-me la vida.
He volgut fer-me un tall al coll, però no he aconseguit altra cosa que tacar-me el jersei a ratlles grogues i blaves (el que tu em vas regalar; recordes?). Es tractava d'un suïcidi dolorós, i jo no puc suportar el dolor. Això, a tu, ja et consta.
Després he insinuat el moviment de llançar-me daltabaix del balcó; però el sol
il·luminava els meus geranis amb uns colors tan bells, que m'han inspirat un
sonet i he hagut de córrer a fer-lo.
El tercer intent l'he fet a base d'una cosa que no mata. He volgut deixar-me
morir per convicció, fent-me'n el decidit propòsit i tibant la voluntat. Però, t'ho
repeteixo, això no mata.
Ja veus si sóc dissortat.