dijous, 16 d’octubre del 2014

CATEGORIES GRAMATICALS. REFORÇ

(imatge de tacticaleditor.com)
Hola Subtantius adverbials meus!
Aquí teniu unes explicacions de les categories a mode de presentació i un quadre molt ampli de les categories gramaticals. Estudieu-vos els determinants només. 

(Publicat per I. Santacruz)


View more presentations from LSantacruz.
Les Categories Gramaticals (publicades per Guest24e58c)


View more presentations from guest24e58c.

1.Classifica els mots següents segons la seva categoria gramatical:
dona,sense,i,però,allà,aquest,ells,això,intel·ligent,algun,hi,alegria,córrer,a,ara,vermell,gran,amb,molt,suaument.             

2.Classifica els determinants següents (articles, demostratius, possessius, numerals, indefinits, quantitatius, interrogatius o exclamatius):
cada, trenta-dos, seves,quins,aqueix, les,alguns,quart, aquelles,teva,centena,nostres




RECORDA:

- L'article no s'apostrofa davant paraules femenines començades per i,u, hi, hu àtones (la unió); davant de noms de lletra (la ema); davant d'una "i" /"u" consonàntiques que formen part d’un diftong creixent, amb "h" o sense (la iaia, la hiena).

- Les formes "llur/llurs"dels possessius, formes literàries, equivalen a seu, seva, seus, seves. S'usen quan hi ha més d'un posseïdor, en els altres casos són incorrectes. (El llapis del Joan i la Roser- llur llapis)

- En els numerals hi ha formes que s'escriuen amb guionet (D-U-C): entre les desenes i les unitats (trenta-quatre); entre les unitats i centenes (quatre-cents).

- La forma “bastant” en femení té la mateixa que el masculí bastant (hi ha bastant gent). Bastanta / bastantes no és correcte.

- Les formes "prou, massa i força" no tenen plural (Són massa noies) masses, prous, forces

- Cal fer atenció a l'ús de les formes "molt i gaire": molt s'usa en frases afirmatives (fa molta calor) i gaire s'usa en les frases interrogatives, negatives, condicionals i després de "sense" (Fa gaire fred? No fa gaire calor)

- Cal fer atenció l'ús de les formes "prou i bastant": "prou" equival a "suficient" (no tenim prou diners); "bastant" equival a "certa quantitat" (Hi ha bastants animals).

- No s'ha de confondre l'adverbi "gens" amb el pronom "res" (No tinc gens de ganes de sortir aquest vespre/ No fan res)

- Davant de nom de ciutat, nació..., la forma "tot" és invariable. (Tot Catalunya fou un clam contra la guerra).

- Les formes "algo, els demés, ningun, varis" són incorrectes. Les correctes són "alguna cosa, els altres o la resta, cap, diversos o alguns".

- "Ambdós o ambdues" signifiquen tots dos, totes dues.

- "Qualsevol, qualsevulla, fan el plural afegint una essa entre mig: qualssevol, qualssevulla.

- La forma "sengles" significa "respectius, corresponents".

3.Identifica les categories gramaticals de les paraules d'aquest text:
Aquests dies, quan em llevo, davant de la finestra de la meva cambra les altes tiges del fenàs, fan una mena de fines reverències a ple sol. La prunera clàudia que hi ha ran de la casa és immòbil en l'ombra, carregada com mai de fruit. Tot d'una passa una puput, delicadament decorada, o s'alça, amb piuladissa alegre, un vol de pardals. Enllà, hi ha constel·lacions de campànules d'un blau pàl·lid. I els avellaners tenen un verd fosc, gerd, gairebé primaveral.
                         Marià Manent, L'aroma d'arç (1970)

4. Posa en cada cas la forma de l'article que convingui:
euga, ela, àguila, Anna, por, elisió, unió, imaginació, indústria, erra, ungla, Índia, humitat, inanició, imatge.

5. Escriu quinze paraules que no s'apostrofin perquè formen part de l'excepció de les paraules femenines començades per i,u, hi, hu àtones.

6. Completa cada una de les oracions següents amb la forma de l'article contracte adequada:
a) Vaig passar....... carrer ..... avi i no vaig trobar-lo.
b) M'agrada anar ...... estadi i veure l'ambient que regna ..... camp.
c) Si no sóc a ...... Pere, truca'm a ............ Andreu.
d) Vinc ........ camp i he vist les vaques que pasturaven ...... era.
e) En Manel de ........ Estret escriu contes ...... mainada del poble.
f) A la plaça ........ Oli hi arribaràs passant ...... riu.
g) Posa el nom ....... marge ....... full.
h) La dedicatòria no és ...... Pere, sinó ......... Laia.

7. Escriu la forma que convingui en cada cas: el nostre/la nostraavió, maleta, postre, pis, casa, cançó, germà, gos, mirada, casament, pendent

8. Substitueix cada una de les formes destacades per la forma de possessiu corresponent. Fixa't quan hi pots posar les variants llur i llurs:
a) El cotxe d'en Ramon s'ha estavellat: el seu cotxe s'ha estavellat
b) Les discussions dels nuvis van durar tota la nit: ........ discussions van durar tota la nit.
c) Els invents dels científics han revolucionat el mapa genètic: ........... invents han revolucionat el mapa genètic.
d) El casc del Pep està abonyegat: ......... casc està abonyegat.
e) La casa dels avis té una vista sorprenent: ......... casa té una vista sorprenent.
f) L'èxit dels famosos és una qüestió de consum cultural: .......... èxit és una qüestió de consum cultural.

9. Assenyala les formes de demostratiu i possessiu i digues si són determinants o pronoms:
a) El meu pare és més autoritari que el teu. Aquella nit va quedar ben clar com era de fort el seu geni.
b) Si aquest és bo, aquell és millor. No veus aquestes etiquetes?
c) Això és ben clar i aquestes coses les sap tothom.
d) Aquest quadern és el meu i aquell és el teu.
e) Aquestes sabates no són les meves.

10. Completa cada una de les oracions següents amb el quantitatiu que calgui. No has de repetir cap forma:
a) Tinc ................ por que no sé si seré capaç de fer la prova.
b) ............. nois has convidat a la festa? Em sembla que ja n'hi ha .........., de gent.
c) Té ............. vergonya i ............ barra. Així és el teu germà.
d) Em fa l'efecte que has preparat ............ menjar. Si fas .............. plats, en tindrem per dies.
e) No tinc ................ gana.
f) Hi he posat ................. sal.

11. Omple els buits amb "gens" o "res":
a) No queda ......... de pa. Vaig a comprar-ne. Vols ...... més?
b) No tinc ......... de ganes d'anar a treballar. Passa ....... si avui no hi vaig?
c) No hi ha ........ a pensar, no hi ha ......... a fer.
d) A la tele no fan .......... de bo.
e) No és .......... treballador. Ara bé, no és ......... empipador, tot li està bé i no rondina per ........... .

12. Omple els buits amb "molt, molta, molts, moltes o gaire, gaires:
a) Hi ha ..................... gent a la botiga, però crec que no farem ...................... caixa. Miren .................... i no compren ........................... .
b) No és .............................. optimista. Sempre veu les coses ............................. difícils.
c) Va enviar .......................... currículums sense .......................... probabilitats d'aconseguir cap feina.
d) Crec que hi ha .................... gent que pensa que no som ......................... eficaços.
e) Si no hi ha ......................... gent, aprofitaré per comprar ........................ coses.

13. Corregeix les formes incorrectes:
a) Tota Barcelona gaudeix de les festes de la Mercè.
b) Aquí hi ha algo que no va gaire bé.
c) No pateixis, els demés arribaran aviat.
d) He llegit varios anuncis que conviden a la presentació de la botiga.
e) No hi ha ningun problema que no es pugui resoldre.
f) Tinc masses problemes.

14. Assenyala els determinants i pronoms que hi ha en aquest text i digues de quin tipus és cada un:
Molta gent pensa que el meu company no té gaires coses al cap. De fet, té poca intel·ligència i, com diuen molts, no té tres dits de front. Jo crec que no té gaire solució; son pare tenia les mateixes característiques i, de fet, tot l va anar bé. Tothom ho sap.

15. Escriu amb lletres els números següents: 16, 17, 28, 75, 109, 231, 1004, 2425, 28302084

16. Escriu en lletra, a la teua llibreta, els següents numerals ordinals: Ex. 3r -> tercer
1r 4t 5è 7è 9è 10è 12è 14è 16è

17. Classifica cada paraula del text segons la categoria gramatical a la qual pertanyi:
Les orelles són un òrgan de la curiositat humana considerable i decisiu. Les orelles, s'entén l'oïda. I precisament perquè les orelles són un òrgan de la curiositat donen tants disgustos i males passades. els disgustos poden entrar en el cos per molts camins: una bona part d'ells entren per les orelles.                                                                                                             Josep Pla, Per passar l'estona

18. Escriu al costat de cada enunciat  l'estructura que li correspongui:
Ex:.- Aviat serà el seu aniversari. adv.+ verb + det + det + nom

- El piano és un instrument de corda.
- Et demanen a recepció.
- Manifestació contra la guerra.
- Si véns, truca!
- Ei, bon dia!
- Envia'm un correu.
- La cançó de la terra amarga.
- Parles i treballes.
- Un nen juga amb una pilota.

19. Digues de què és el conjunt que designa cada un d'aquests substantius. Desprès, cerca tres adjectius, sense repetir-ne cap, per a cada un dels substantius:
Estol, aviram, feix, família, brancam, gent, ram, bandada, ramat, fireta, eixam, llenya, pollancreda, mobiliari.

20. Digues si les paraules destacades són pronoms o determinants. I si són pronoms, quin nom substitueixen:
TRÀNSIT
A l'hora de la mort el sacerdot va provar d'assistir-lo ell, amb un filet de veu, li preguntà:
- Perdoni, mossèn: quines garanties tinc?
Tot depèn de la voluntat que vostè hi posi... - va respondre-li l'eclesiàstic amb un to altament professional. 
I el moribund va tancar els ulls, amb una conformitat que hauria de servir d'exemple. L'un se'n va anar i l'altre es va quedar, tots dos submergits en un mateix misteri.
                                                                                                       Pere Calders, Tot s'aprofita

21. Escriu dues frases amb cada mot dels que tens a continuació. En un cas ha de fer d'adjectiu i en l'altre, de substantiu.  vermell, savi, diari, jove, impermeable, treballador

22. Digues a quina categoria pertanyen les paraules destacades.
Tenia, però, unes faccions bellíssimes: un nas regular, llavis petits i vermells com el corall, un front ample, solcat per una lleugera arruga que donava a aquell rostre un no sé què de malenconiós; dos ulls, a més, negres com el carbó, d'un acabat perfecte, amb llargues pestanyes, vius i animats per un esclat poderós, que en algun moment podia espantar fins i tot els més agosarats filibusters. La seva estatura alta, esvelta, el seu aire elegant, les seves mans aristocràtiques, l'haurien fet passar, ja de bones a primeres, per un home d'alta condició social i sobretot per un home acostumat manar.
                                         Emilio Salgari, El corsari negre

23. Classifica els adjectius i substantius del text següent. Digues si els noms són propis, comuns, concrets, abstractes, col·lectius o individuals; i si els adjectius són explicatius o especificatius.
Es tractava d'un capellà ni baix ni alt, que a mi em semblà vell i decrèpit, encara que en realitat no devia tenir gaire més de cinquanta-cinc anys. era positivament magre i els ossos del crani li aguditzaven l'expressió enèrgica de la cara, especialment els pòmuls marcadíssims, i el maxil·lar inferior que li feia una barba massissa, agressiva i de molta voluntat. Dut per la meva dèria de comparar exemplars humans amb bèsties conegudes, en les òrbites, les celles i les parpelles de sant baró, vaig veure una gran semblança amb els d'un gos d'atura; un gos d'aquells que, dins el seu aire abandonat i sofert, mantenen, en fina suspensió, una tendresa més aviat desolada.
                          Josep Maria de Sagarra, Memòries

I MÉS ACTIVITATS PER AQUELLS QUE VULGUIN APRENDRE-HO MOLT BÉ!! 

DETERMINANTS
1. Escriu en lletres les dades següents per practicar els determinants numerals:
a) Edat del teu pare: .......................................................................................
b) Edat de la teva mare:...................................................................................
c) Número del carrer on vius: ........................................................................
d) Número de telèfon de casa teva: ..................................................................
(Activitat ampliació Nou Arç. Ed.Castellnou)

2.Completa les oracions següents amb el determinant quantitatiu proposat en la forma que correspongui:
a) Fa ........................... (massa) dies que plou.
b) Ja hi ha posat ........................... (prou) farina per fer els bunyols.
c) Podrà llegir ........................... (bastant) novel·les.
d) Hi havia ........................... (força) raons que ho aconsellaven.
e) Tenen ........................... (poc) diners per comprar-ho.
(Activitat ampliació Nou Arç. Ed.Castellnou)

PRONOM
3.Escriu, davant del verb, el pronom feble que t’indiquem en la forma que correspongui:
a) Agafa a la barana de l’escala. (es) ........................................................
b) Aixafa el peu. (em).............................................................................
c) Assessora sobre cotxes i motos. (la) ....................................................
d) Infl ava a poc a poc. (la) ....................................................................
e) Ha venut més a la nova botiga. (en) .....................................................
(Activitat reforç Nou Arç. Ed.Castellnou)

4.Substitueix els mots en cursiva per un pronom personal:
a) L’Esperança, en Roger i jo us esperem a la festa. ................................
b) Aquesta que us escolta us admira molt. ..............................................
c) La Liya us explicarà un conte xinès. .................................................
d) La Virgínia, la Carme i la Rosa són germanes. .................................
e) Tu i en Marc hi anireu junts. ............................................................
f) La Isabel i la Zulema ho faran demà. ...............................................
(Activitat reforç Nou Arç. Ed.Castellnou)

5.Completa les frases següents amb el pronom personal corresponent:
a) El que és ................................ rai, està ben arreglada!
b) ................................ no hi vull anar; per més que ................................ o la teva germana m’ho ordeneu. Si m’hi acompanya ................................ encara. Però amb ................................ ni parlar-ne.
c) Ei! Us crido a ................................! Que no em sentiu?
d) ................................ queda’t aquí per esperar-les, a ................................
e) ................................ no sé resoldre aquest problema, ................................ us l’explicarà.
f) ................................ cantareu a duo en el concert.
(Activitat ampliació Nou Arç. Ed.Castellnou)

NOM
6.Completa les frases següents:
Exemple: aquest noi és ben ximplet; em desagrada la seva ximpleria
1 Avui estic molt trist; t’encomanaré la meva ....................
2 En Joan és molt seriós; la seva .........................és exagerada per la seva edat.
3 Aquests nois són molt alegres; la seva ........................em fa feliç.
4 Aquesta xocolata és molt dolça; tanta ......................m’empalaga.
5 Aquest pastís és molt fred; aquesta....................em molesta.
6 Avui fa un dia molt clar; aquesta ....................em molesta.
7 han netejat els vidres, avui brillen; aquesta .....................no em deixa veure res.
8 Tots ens farem vells; la ..........................és inevitable. (reforç nou arç castellnou)

7.Uneix amb fletxes els noms dels col·lectius que hi ha la columna de l’esquerra amb els noms dels animals que hi ha a la dreta:
a) eixam                          1 gallines
b) eguassada                    2 ovelles, bous
c) ramat                          3 ocells
d) formiguer                    4 mosquits
e) vesper                         5 egües
f) esbart                          6 formigues
g) banc                           7 peixos
h) aviram                        8 vespes
(Activitat ampliació Nou Arç. Ed.Castellnou)

8.Digues noms abstractes que derivin dels mots següents:
a) bo ........................... c) blanc ....................... e) trist .............................. g) alegre .............
b) dolent ...................... d) tranquil .................... f) serè ............................. h) sol .................
(Activitat ampliació Nou Arç. Ed.Castellnou)

9.Escriu substantius per acompanyar els dos determinants de cada parella que et proposem i escriu una frase amb cada parella:
a) aquesta/aquella ..................................................................................
b) el/la ..................................................................................................
c) meu/teu ............................................................................................
d) nostres/vostres .................................................................................
e) aquests/aquestes ...............................................................................
f) els/les .............................................................................................
g) seu/nostre .......................................................................................


(Activitat reforç  Nou Arç. Ed.Castellnou)

9. Fes noms abstractes a partir de :
bo ..................................
trist ..................................
serè ..................................
tranquil ...............................
sol ...................................
pobre ................................. (avaluació nou arç castellnou)

ADJECTIUS
10.Associa cada un dels adjectius que et donem amb el substantiu que més li escaigui. Recorda que ha de concordaren gènere i nombre amb el substantiu al qual acompanya.
eficient intens blanques calent laboralista cabdalós
a) entrepà ................................
b) rànsit ...................................
c) dents ...................................
d) advocat .................................
e) treballador .............................
f) riu ..........................................  (Activitat reforç Nou Arç. Ed.Castellnou)

11.Completa el text de més avall amb els adjectius del quadre:
confosa, maragda, negres, quadrades, sever, tigrat
Es va girar per fer un somriure al gat ..................................., però ja no hi era. En comptes d’això, el somriure el va fer a una dona d’aspecte bastant ................................... que duia unes ulleres
................................... amb la mateixa forma de les taques que el gat tenia al voltant dels ulls.També ella portava una capa, una capa de color ................................... Duia els cabells ................................... recollits en un monyo. Semblava ...................................
J. K. ROWLING, Harry Potter i la pedra fi losofal
(Reforç Nou arç Ed. Castellnou)

VERB
12. Identifica els verbs del text següent i indica’n l’infinitiu:
Però els pirates, a més d’ostatges, volien la mercaderia, i el que cercaven era or. El capità va cridar:
—Mariners, si caiem en les seves urpes ens faran presoners a tots fi ns que algú pagui el nostre rescat. Venguem cares les nostres vides i la nostra llibertat. Il corso no ha de ser seu ni encara que la mar es tenyeixi de sang!
P. PONS, Memorial de Tabarka
verb infinitiu (Reforç Nou arç Ed. Castellnou)

13.Escriu el gerundi i el participi dels verbs del text de l’activitat anterior:
gerundi participi (Reforç Nou arç Ed. Castellnou)


14.Omple els buits de les frases següents amb el present d’indicatiu o el present de subjuntiu, segons s’escaigui:
a) Deixa que les roses .............................. (escampar) el seu perfum.
b) La diada de Sant Jordi tothom .............................. (comprar) llibres.
c) En Pere sempre .............................. (xerrar) pels descosits.
d) Ara no .............................. (abandonar) el teu lloc.
e) Avui .............................. (començar) les classes de violí. (Reforç Nou arç Ed. Castellnou)

15. Escriu tres frases conjugant el verb en els temps verbals que t’indiquem:
futur simple d’indicatiu: .........................................................
...........................................................................................
plusquamperfet d’indicatiu: ....................................................
...........................................................................................
present de subjuntiu: ............................................................
.........................................................................................
(Reforç Nou arç Ed. Castellnou)

16.Escriu el gerundi dels verbs següents:
a) veure: ....................... d) prendre: ..................... g) votar: ..........................
b) marxar: ..................... e) obeir: ......................... h) rebre: ..........................
c) cantar: ...................... f) vèncer: .......................
(Activitat ampliació Nou Arç. Ed.Castellnou)

17.Escriu la forma en què trobaries en el diccionari cada una d’aquestes formes verbals:
a) conec: ............................................................................................
b) cosiràs: ...........................................................................................
c) havíem perdut: .................................................................................
d) movien: .........................................................................................
e) canta: ............................................................................................
f) hagi arribat: ....................................................................................
g) rigut: ..............................................................................................
h) fugirem: .........................................................................................
i) duc: ................................................................................................
j) desaparegut: ....................................................................................
(Activitat ampliació Nou Arç. Ed.Castellnou)

18.Escriu les formes del present d’indicatiu dels verbs següents:
desitjar deixar
jo
tu
ell/ella
nosaltres
vosaltres
ells/elles
(Activitat ampliació Nou Arç. Ed.Castellnou)

19. Escriu el verb que correspon a cada una d’aquestes paraules:
a) moble ...................... c) comiat ...................... e) condició ....................... g) magre ..................
b) vernís ....................... d) segur ........................ f) negre ........................... h) lleuger ................
(Activitat ampliació Nou Arç. Ed.Castellnou)

 20.Omple els buits amb la forma adequada dels verbs que estan entre parèntesis
Ahir la meva família............................(fer) una excursió al Montseny.
Aquest matí jo ..................................(arribar) tard a l’Institut.
Quan era petita .................................(jugar) cada dia al carrer.
Jo cada dia.........................................(estudiar) una hora a casa abans de sopar.
L’any passat el meu germà ...............................(suspendre) totes les assignatures.
La professora, avui, ens................................(posar) molts deures.
Va veure que la professora el.....................(mirar).
El diumenge passat jo............................dinar) a les 4h. de la tarda.
Ahir feien una bona pel·lícula per televisió, per això, aquesta nit no............(dormir) gaire.
(avaluació nou arç)

21 Subratlla amb una línia els adjectius, amb dues els noms, i marca amb un requadre els verbs:
El pagès jove va córrer espantat fi ns el canal, que era tan ple com sempre. El va seguir minuciosament. I descobrí una gran quantitat de petits canalons, farcits, que regaven les terres del veí; l’aigua sobrera entrava en una bassa immensa tot just acabada d’estrenar. Per això. Quan l’aigua arribava al seu hort, ja no tenia pressió i només rajaven quatre petites gotes. (avaluació nou arç ed castellnou)

22.Fes un verb corresponent a cada un d’aquests mots
passeig ..............................
càstig ...............................
desig ...............................
vent ................................
neu ................................. (avaluació nou arç castellnou)

preposició i conjunció
23.Completa el text següent amb les preposicions i conjuncions que et donem:
de a que per però o
La mobilitat és un dret social ..... cal preservar i garantir. Cada dia es produeixen ..... la ciutat .....
Barcelona més de quatre milions de desplaçaments interns. Moure’s per la ciutat, ja sigui .....
anar a l’escola, a la feina, al parc ..... al cinema és una de les activitats pròpies de l’espai urbà,
..... les maneres de fer-ho hauran de canviar si volem garantir el dret a la mobilitat. 
(reforç nou arç Ed. Castellnou)

dimecres, 15 d’octubre del 2014

PRIMERES ERRADES


(imatge de google imatges)
Hola "tenirs que"! I algun que altre "haver de" correcte!

Uix, me n'he adonat (res de donar-me compte!!- erradaaaaa) que havíem fet els exercicis de les primeres errades i no havia penjat el document.

Me n'havia oblidat completament! Aquí el teniu, així podreu repassar i estudiar millor per a l'examen! Va, que no és gens difícil si estudieu una mica! ;)

VOSALTRES PODEU! NOMÉS CAL UNA MIQUETA D'ESFORÇ!


(imatge de google imatges)

Exercicis del Quadernet 1r. Primeres errades de l'Ed. Text- La Galera.
primeres errades


dijous, 9 d’octubre del 2014

TEXT EXPLICATIU O EXPOSITIU. REFORÇ I AMPLIACIÓ


(imatge de google imatges)

EL TEXT EXPLICATIU O EXPOSITIU

EL TEMA
És l’assumpte de què tracta el text. S’indica amb un Sintagma nominal i es pot precisar amb complements. Ex.: l’amor / l’amor en l’adolescència/ l’amor en l’adolescència dels alumnes de l’INS Ernest Lluch.

L’ESTRUCTURA

Té tres parts:
-1ª part Introducció   
Sol ocupar un paràgraf i entrem en contacte amb el tema.

-2ª part Desenvolupament  
És on es presenta la informació més important i es desenvolupen els subtemes. Abarca més d’un paràgraf.

-3ª part Conclusió
Tancament del text. És breu, sol ser d’un paràgraf.

AMPLIACIÓ TEORIA PER A 2N X
El text explicatiu o expositiu té com a finalitat informar i transmetre coneixements. Ex.: les enciclopèdies, els llibres de qualsevol especialitat, les conferències...
1.     El tema és l'assumpte de què tracta el text. Quan diem el tema, no expliquem les idees que desenvolupa el text, sinó que simplement l'expliquem de manera general. El tema s'indica amb un sintagma nominal (l'amor, la por, els insectes...). El sintagma nominal es pot precisar amb complements: La salut • La salut de la població • La salut de la població infantil •La salut de la població infantil dels suburbis • La salut de la població infantil dels suburbis de Nova York.
2.     L’estructura
Consta de tres parts: entrar en contacte. Desenvolupar el contingut, desenvolupar el contingut i tancar la comunicació.
· La introducció: és el primer punt de contacte amb el tema. Té un caràcter general, és breu i, en un text d'una pàgina, sol ocupar un paràgraf. 

 La introducció pot ser de molts tipus: pot situar antecedents del tema (apunts històrics, geogràfics...), oferir dades generals (fets, estadístiques, dates...), plantejar interrogants per cridar 'atenció dels lectors, definir el concepte clau... Les possibilitats de la introducció són variades, però sempre es caracteritzen perquè obren el tema i tenen un caràcter general.
·  El desenvolupament: és el contingut pròpiament dit del text. El tema del text es desenvolupa en subtemes o unitats de sentit, que presenten un ordre lògic d'exposició (per exemple, de més general a més concret). Per fer efectiva aquesta fase, cal dividir el text en blocs que diferenciïn els subtemes i posar a cada un un títol que indiqui la qüestió que tracta. Els paràgrafs són bona guia per establir l'estructura del text.
· La conclusió: és el tancament del text. Sol ser breu (un paràgraf) i es pot plantejar de diverses maneres: pot resumir les idees exposades, relacionar-se amb la introducció, fer una crida als lectors, plantejar una hipòtesi de futur, extreure conclusions del text...

ACTIVITATS PER A TOTS ELS 2NS!!!
1. Llegeix atentament el text següent i després, completa l’esquema de sota:
gallina de Guinea. Ocell de l’ordre dels fasianiformes d’uns 60 cm, amb el cap i el coll sense plomes, les ales curtes i el cos esvelt. El plomatge és d’un color negrenc densament esquitxat de petites taques blanques.És gregari i s’alimenta d’herbes, de llavors i d’insectes; nia a terra, i sol pondre uns vuit ous. Habita a Etiòpia, al Sudan, a Eritrea i al SE d’Aràbia.
Gran Enciclopèdia Catalana.
 (Activitat ampliació Nou Arç. Ed.Castellnou)

trets físics:               costums alimentaris:                    reproducció:                hàbitat:                                                                                 
2.Llegeix el text següent. Després reescriu-lo com si volguessis explicar en què consisteix el fenomen de la pluja a un nen petit.
pluja f METEOR 1 1 Precipitació en forma de gotes d’aigua que cauen dels núvols. En el procés de formació de la pluja, que és molt complex, resulta essencialment indispensable la presència de nuclis de condensació i que la temperatura sigui inferior al punt de la rosada, per tal que les minúscules gotes que formen un núvol s’agrupin en gotes de pluja. El diàmetre de les gotes de pluja és molt variable, comprès generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depèn de la velocitat dels corrents ascendents que tenen lloc a l’interior dels núvols o a les capes atmosfèriques de sota d’ells.
Gran Enciclopèdia Catalana (Activitat reforç Nou Arç. Ed.Castellnou)

3.El text següent està desordenat, té faltes d’expressió, de puntuació i d’ortografia. Revisa’l i redacta’l correctament. A més digues el tema de què tracta i assenyala i posa el nom a les parts quan estigui ordenat.
Els incendis forestals
Els incendis forestals son un greu problema que no nomes afecta la conservacio de la natura. Les causes dels incendis son molt variades, llamps, linies electriques, crema incontrolada de rostolls, burilles llançades des d’un cotxe, piromans, etc. Per tant es poden dividir en naturals i causats per la ma de l’home que són la majoria (accidentals o intencionats).
El problema es molt greu perque un bosc cremat necessita molts anys per recuperar-se (un minim de quinze anys) i fins cinquanta anys despres no tornara a recuperar l’aspecte perdut. Pero el problema mes greu es l’erosio que es produeix despres de l’incendi, la terra perd la proteccio vegetal i la pluja pot endur-se la terra i acabar degradant el terreny i desertitzant el terreny.
 (Activitat reforç Nou Arç. Ed.Castellnou)

4.Escull un dels dos temes proposats i fes-ne una pluja d’idees. Després, ordena-les en un mapa conceptual i, finalment, redacta’n un text.
tema pluja d’idees
l’ús de la televisió
tema pluja d’idees
l’alimentació sana
 (Activitat reforç Nou Arç. Ed.Castellnou)

5. Llegeix atentament aquest text. Primer, separa’n les idees i subratlla’n els mots clau; després,
elabora’n un esquema numèric.
asteques Poble de l’altiplà central mexicà, on s’instal·laren al s. XII; també dits mexiques tenotxques. Militaristes, s’imposaren als pobles veïns. Llur imperi comprenia des del S de Michoacán fins a l’istme de Tehuantepec. La capital, Tenochtitián, fundada al s. XIV, tenia uns 100.000 h. cap al 1520. De tècniques agrícoles molt avançades, assimilaren la civilització tolteca i formaren una cultura refinada. De parla nàhuatl, coneixien l’escriptura i el calendari i bastiren monuments importants (temples de Tenayuca, Tepoztlán, Malinalco, etc.). Adoraven Quetzalcoatl, déu de l’aire, i els déus de la pluja, la vida i la guerra. practicaven sacrifi cis humans, esp. de presoners de guerra, amb molta crueltat. Les classes socials, molt marcades, incloïen una noblesa militar, una classe popular lliure i esclaus. Eren governats per un emperador, cap polític, militar i religiós de poder absolut. En arribar a Mèxic l’expedició d’Hernán Cortès, aliat amb pobles sotmesos pels asteques, l’enderrocà, no sense difi cultats. Els asteques, sotmesos a l’imperi colonial castellà, han perviscut a Mèxic i Amèrica Central; alguns grups conserven la parla nàhuatl.
Petit Curial Enciclopèdic (reforç nou arç castellnou)

6. Et presentem dos textos: el resum d’una pel·lícula publicat a la premsa i una notícia breu. Digues quines parts (plantejament, nus i desenllaç) estan més explicades. Després, en un full a part, inventa’t les que no s’expliquen.
Jane, la meva petita salvatge
(1982) Director: Eligio Herrero
Actors: Álvaro de Luna, Juan Carlos Naya
TVE 1, 00.50 Matinada
L’Elsa i el seu marit han llogat una petita avioneta per a la seva lluna de mel. En un accident van a parar a la selva. S’escapen de caníbals i troben dos joves blancs que estan adaptats a la selva perquè hi van arribar quan eren petits.

Un nen amagat des de Tànger fins a Múrcia
La Guàrdia Civil de Lorca (Múrcia) va localitzar ahir un menor marroquí, B. H. que havia aconseguit travessar la frontera amagant-se en els baixos d’un camió que procedia de Tànger, segons van informar fonts de la Delegació del Govern. El menor, que estava sol i indocumentat, va ser localitzat al polígon industrial de Torrecilla i va ingressar en un centre de serveis socials. (Activitat reforç Nou arç Ed. Castellnou)

7.A partir d’aquest esquema, redacta un text. Abans, però, n’hauràs de fer un esborrany. Modalitats esportives: nombre de participants, lloc on es practiquen, instruments utilitzats en la seva pràctica, extensió i oficialitat.(Activitat reforç Nou arç Ed. Castellnou)

ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ (NOMÉS PER A 2N X)
1.Explica en què consisteixen les següents marques per reconèixer un text explicatiu o expositiu:
Títols i subtítols.
Paràgrafs.
Tipus de lletra.
Gràfics, esquemes, quadres o il·lustracions.

2.Tria un tema i redacta un text explicatiu d’unes dues-centes paraules. Després marca les parts.

3.Els connectors són els elements que relacionen i organitzen les frases i els paràgrafs dins del text per cohesionar-lo. Subratlla els connectors que trobis en el text següent i reescriu-los en la taula de més avall segons a quin tipus pertanyin. A més digues quin és el tema del text, fes-ne un resum i assenyala les tres parts que té.
En la societat Occidental, l’obesitat està augmentant de manera preocupant tant en adults com en nens.En els últims anys, l’obesitat infantil s’ha triplicat a l’Estat espanyol.
Des del primer moment, l’organisme de l’ésser humà determina el propi nombre de cèl·lules greixoses; en efecte, condiciona el risc de ser obès.
En primer lloc, el risc és major quan el pes en néixer és alt i quan hi ha un ràpid augment de pes en la primera infantesa. En segon lloc, en la adolescència hi ha canvis en la composició i la distribució del teixit greixós, i el risc d’esdevenir obès és més gran en les noies que en els nois
Per acabar, és el torn de les recomanacions. Cal destacar que la dieta ha de ser variada, amb un mínim de cinc racions de fruita i verdura al dia. Al mateix temps, es recomana un exercici físic regular de 30 a 60 minuts diaris.
connectors temporals 
connectors explicatius 
connectors d’ordre

4. En un full a part, redacta un text a partir d’aquest mapa conceptual. Si convé, busca més información en llibres, revistes, Internet... Procura que el text mantingui l’ordre i l’estructura de l’esquema. No oblidis de fer l’esborrany abans d’escriure el text definitiu:
Climes: climes càlids (equatorial, tropical, desèrtic), climes temperats (atlàntic,continental, mediterrani), climes freds(polar, d’alta muntanya). (reforç nou arç castellnou)

5. Llegeix aquest text i fes-ne un esquema amb claus després de subratllar-ne les idees principals i els mots clau. Finalment, escriu-ne un resum de set o vuit ratlles:
Malalts del xip
Quan el televisor va començar a ser omnipresent a les llars, se’l va acusar –i encara se l’acusa– de trencar la comunicació familiar. Una tele encesa presidia el saló i les famílies seien al seu davant amb la resplendor refl ectida a les cares. Només es parlava quan hi feien anuncis. Ara, la dictadura televisiva ha passat a un segon pla amb els riscos de l’addicció a l’ordinador, anomenada computerisme, ja que almenys la televisió es pot veure en compañía
L’opinió dels experts oscil·la entre els que creuen que la dependència a l’ordinador no s’ha de tractar com una addicció i prefereixen considerar-la només un abús, i els que consideren que pot provocar conductes compulsives, aïllament emocional, vivències irreals, alteracions del son, fracàs escolar, mal caràcter, agressivitat i altres trastorns.
L’ésser humà té una inclinació natural a la dependència. El grau i l’objecte d’aquesta tendència és el que pot trastornar. Els que creuen que el computerisme no és una addicció argumenten que no s’experimenta dependència física ni síndrome d’abstinència, com passa amb les drogues, però sí que es dóna dependència psicològica. Les xarxes internacionals, com ara Internet, han enganxat molts usuaris. Traspassar la frontera entre la curiositat i l’entreteniment i el vici ha costat un disgust a més d’una persona. No només econòmic, sinó també personal.
Segons els experts, el vici informàtic és una forma d’evadir-se de la realitat, ja que l’usuari no ha de tractar cara a cara amb el seu interlocutor, amb el qual es troba en igualtat de condicions. Cap dels dos és més guapo o més ric que l’altre, perquè només es coneixen a través dels seus missatges. Així, en la seva comunicació desapareixen els complexos personals i la inhibició. Però alhora creix l’aïllament, ja que la relació informàtica pot acabar substituint la personal. De fet, el nombre més gran de persones enganxades es troba entre els habitants solitaris, que només arribar a casa es connecten amb interlocutors desconeguts, amics en línia.
EVA DOMÍNGUEZ, El Periódico de l’Estudiant (reforç nou arç castellnou)