divendres, 11 de novembre del 2011

EXPOSICIÓ ORAL

 (Il·lustracions extretes de google imatges)

                    (Il·lustracions extretes de google imatges)


COM FER UNA EXPOSICIÓ ORAL I NO MORIR EN L'INTENT!



Aquests són els passos per fer una bona exposició oral:
1r pas. Triar el tema.
2n pas. Escriure una pluja d'idees sobre el tema.
3r pas. Cercar informació objectiva al respecte.
4t pas. Triar i seleccionar la informació trobada.
5è pas. Organitzar l'explicació seguint l'esquema tot fent un guió.
6è pas. Preparar material de suport, imatges...
7è pas. Assajar bastant.


8è pas. I si fas tot això segur que et sortirà EXCEL·LENT!!Per a preparar l'exposició:

1. Tingues en compte quin és el teu objectiu:
a) explicar
b) informar
c) argumentar algun tema

2. Pensa a qui va destinada (nombre de persones, edat, nivell cultural...
3. Determina la durada (en el nostre cas ha de ser de 2 a 3 minuts)
4. Identifica i organitza les idees principals que vols transmetre.
5. Pensa com has de passar d’un punt a un altre de la teva exposició, de manera que es vegi el lligam del què vas dient i que el públic t'entengui bé.
6. Escull els exemples més adequats per a clarificar la presentació i fer-la entretinguda. Si vols, pots incloure alguna anècdota en l’explicació per a captar l’interès del públic.
El guió:
Serà la teva guia, però en cap cas ha de ser tota la teva exposició redactada. N'ha de ser un extracte. Un cop comencis l'exposició no la podràs usar, et servirà només per assajar.

Hi ha de constar de manera clara les tres parts de l'exposició:

- una introducció (de què vull parlar).
- un desenvolupament (en parlo).

- una conclusió (resum brevíssim del què he parlat).


Consells pràctics per a millorar l’exposició oral.- Busca un fil conductor que t'ajudi a estructurar l'exposició.
- Recull informació que et pugui ser útil, no tota.
- Assaja l'exposició. Explica-la a algú de casa i sinó fes-ho davant del mirall i cronometra el temps. Pensa que amb els nervis aniràs més ràpid a classe que a l'assaig. Observa el posat, el gest i la mirada, el to de veu. Has de ser convincent, no arrogant.
- No recitis de memòria tot el que saps. És tracta d'una explicació, no d'una recitació.
- En cas excepcional de quedar-te en blanc, pots mirar el guió si et perds, però no el llegeixis.
- Ajuda't de material extra que doni suport a la teva exposició (usa la pissarra, imatges, objectes, sons... res de powerpoints).
- Parla alt però sense cridar. Els de l'última fila de la classe t'han d'escoltar també.
- Procura ser natural en el posat. No forcis una postura excessivament estudiada. No creuis els braços, no posis les mans a les butxaques, ni t'agafis les mànigues del jersei, ni moguis la cama nerviosament...
- Fes ús del llenguatge no verbal: la mirada, les pauses, els gestos...
- Varia el to i el volum de la veu. Sempre el mateix to de veu cansa.
- Vés recordant en quin moment de l'exposició et trobes. Ex.: Per finalitzar...
- Si introdueixes conceptes nous o tècnics que potser no se saben, explica'ls.
- Ajuda't de connectors (conjuncions), remarca'ls per tal de donar èmfasi a les diferents parts de la teva exposició.
- Crida l'atenció del teu auditori. Utilitza una anècdota o algun toc d'humor.
- Pensa en el teu públic quan posis exemples o proves.
- Per acabar, fes una síntesi d'allò que has parlat. Aquí pots refermar el teu punt de vista o bé pots plantejar un dubte i deixar-lo en l'aire.


Què avaluaré?- La imatge que desprenies era de seguretat i confiança, de naturalitat o era tot el contrari? Has arribat als teus oïents o no?

- Has fet una exposició ordenada, amb les idees clares? Se t'ha entès? Has remarcat clarament les diverses parts? Has iniciat l'exposició amb una salutació o situant el tema i l'has acabat amb el resum o comiat?

- El teu públic t'ha seguit amb ganes i entusiasme o s'ha avorrit i ha deixat d'escoltar? Has introduït alguna anècdota o nota d'humor?

- Has fet una explicació sobre el tema o l'has recitat de memòria. Has usat el guió o no? Si has hagut de recòrrer a ell, l'has llegit o has explicat?

- Se't sentia bé des de qualsevol lloc de la classe? El teu to era l'adequat, ni massa alt ni massa baix? Has modulat la veu i no has utilitzat sempre el mateix to? Has articulat bé els sons, has vocalitzat?

- Has utilitzat el registre que calia, ni massa culte ni massa familiar o vulgar? El vocabulari utilitzat era l'adequat pel tema, ric, precís, correcte?

- Has evitat castellanismes i crosses lingüístiques (paraules que repetim per donar-nos temps pensar) del tipus: "vale", "pues", "i"...?

- La teva postura era l'adequada o indicava molt de nerviosisme (posició molt lenta i tensa, arrepenjada, braços creuats- tancament, moviment nerviós de cames...) i ganes d'acabar? T'has ajudat del llenguatge no verbal per acompanyar l'expressió o no?

- T'ha faltat temps? Te n'ha sobrat? O potser has tingut el temps just, cronometrat?

- Has recorregut a elements de suport visual? Els has gestionat adequadament?


D'altres orientacions generals

Una exposició oral parteix d’un text que prèviament s’ha d’haver preparat tenint en compte que el tema que es tractarà ha de ser ben limitat i definit. Així doncs, l’exposició no es pot improvisar sinó que s’ha de buscar informació sobre el tema que s’ha d’exposar.

A continuació, s’ha de seleccionar la informació sense oblidar que el temps d’exposició estarà pautat. Després, cal fer un esquema que serveixi de guió. L’esquema ha de contenir els mateixos apartats que té una exposició escrita; és a dir, introducció, desenvolupament, resum i/o conclusió. En la introducció es presenta el tema i se’n destaca l’elecció, o l’interès o importància o actualitat. Pel que fa al desenvolupament, és la part central i per tant, la més llarga. Com a conclusió o resum, ens pot oferir una valoració dels resultats del treball o simplement un resum.

A l’hora de l’exposició, sempre s’ha de recordar que hi ha gent que escolta i així es podrà notar si l’auditori es perd, i cal anar més a poc a poc; si es cansa, i s’ha d’abreujar; o si interessa, i es pot ampliar amb anècdotes o curiositats diverses. Per situar en el tema l’auditori, serà bo que qui parli vagi anunciant els diferents apartats del tema a mesura que van apareixent en el discurs. Així mateix, és convenient emprar les fórmules habituals per iniciar la conferència com ara la intenció d’interessar, les limitacions a l’hora d’abordar el tema, etc i les habituals per acabar, l’agraïment per l’atenció, etc.

Amb l’objectiu de facilitar la comprensió o d’atraure l’atenció sobre el tema que es tracta, es pot utilitzar la pissarra o altres elements de suport com ara fotocòpies, documents sonors, audiovisuals, objectes...

En començar, cal saludar i presentar-se correctament. Cal fer servir un registre adequat: un vocabulari ric, precís, correcte, evitant paraules massa col·loquials o vulgars.

Altres consells:Haver treballat i raonat prèviament el tema per explicar-lo amb fluïdesa i poder improvisar, si cal. Tot dintre del temps fixat.
No memoritzar totalment l’exposició perquè la memòria pot fallar.
Tenir l’esquema de l’exposició a la vista per seguir l’ordre establert si ens perdem, i tenir-hi anotats els exemples, les citacions, les dates, etc. És important mirar els qui escolten i no fixar la vista en l’esquema.
Articular bé els sons de manera que la pronúncia sigui clara. Parlar amb fluïdesa i naturalitat per assegurar-se d’una audició perfecta. El ritme ha de ser més lent en les idees importants i més ràpid, en les secundàries.
Ajustar el to de la veu (més alt o més baix) i el ritme de la parla (més ràpid o més lent) al contingut de l’exposició per subratllar les idees importants. Hi ha tècniques per dominar la intensitat i la modulació de la veu. Respirar bé és fonamental perquè, si no, l’aire s’acaba aviat, potser en el moment en què es diu el més important. La intensitat de la veu es pot practicar llegint en veu alta a casa: primer en veu molt baixa, a poc a poc, i després es pot provar de fer-ho en veu cada cop més alta.
Gesticular amb mesura. Si estem drets, hem de mantenir una postura recta, sense moure excessivament el cos i sense necessitat de recolzar-nos enlloc ni amagar les mans... Si estem asseguts, deixarem l’esquema damunt la taula. S’ha d’evitar fer sorolls amb la cadira... La nostra imatge també comunica!

L' exposició haurà de ser clara i rigorosa i ha de sintetitzar tot el treball que heu fet. Penseu que no es tracta de llegir un text, sinó de parlar en públic.
Penseu quins mitjans tècnics podeu utilitzar (ordinador, projector de diapositives, retroprojector de transparències, reproductor de vídeos, CD-ROM, connexió a internet...).
Si es tracta d’un treball de grup, repartiu equitativament els continguts que haurà d’exposar cada company.
Recordeu que disposeu d'un temps limitat.

Identifiqueu i organitzeu les idees principals que voleu transmetre.
Penseu com heu de passar d’un punt a un altre de la tema exposició, de manera que es vegi el lligam del que aneu dient i que el públic us entengui bé.


Elegiu els exemples més adequats per a clarificar la presentació i fer-la entretinguda. Si voleu, podeu incloure alguna anècdota en l’explicació per a captar l’interès del públic.
Proveïu-vos d’un guió esquemàtic de l'exposició amb els punts clau del treball i els exemples. El podreu utilitzar durant la presentació en cas de quedar-vos en blanc.

Practiqueu l’exposició:

Cadascú ha de memoritzar l’estructura i el desenvolupament general de la seva intervenció. Fa molt mal efecte que el qui parla hagi de mirar contínuament el paper per saber què ha de dir.
Assageu en veu alta i comproveu que la durada de la vostra intervenció no sobrepassa el temps de què disposeu. Feu que us escolti el vostre professor tutor o d’altres companys de classe: us poden aconsellar sobre molts aspectes de la vostra intervenció (claredat, amenitat, etc.).
Assegureu-vos que l’explicació oral encaixa bé amb els mitjans audiovisuals que heu preparat.

Durant la presentació individual, mira el públic. No parlis mirant al terra o amb la vista perduda.
Parla a poc a poc, amb naturalitat i amb un to de veu audible. Si parles de pressa no s’entendrà bé el que dius, oblidaràs coses o et repetiràs....
Canvia el ritme i el to de veu durant la presentació, perquè no sigui monòtona.
Mostra't relaxat i convençut de l'interès del teu treball.
Consulta el guió durant la presentació, però el mínim possible.
Harmonitza la teva explicació oral amb els mitjans visuals que facis servir. No et limitis a llegir els textos projectats.
Centrat en el que és fonamental, evita les repeticions, no gastis tot el temps en un punt perquè això t’obligarà a córrer per a tractar els altres punts.
No excedeixis del temps que et toca.


De ben segur que si seguiu aquests consells us sortirà molt bé! I recordeu, és qüestió d'assajar molt! :)

PER SABER-NE MÉS
PAUTES PRESENTACIÓ ORAL
Pautes presentació oral 4t de sicafe


View more presentations from sicafe.

(Presentació de l'expressió oral realitzada per Sicafe.)

Com parlar en públic. Blog on teniu una sèrie d'indicacions interessants de com parlar en públic.

COMPLEMENTS DEL VERB


(imatge de google imatges)

Ei, comencem amb el SV Predicat!!
EL PREDICAT

El predicat informa sobre el subjecte. El verb és l'element nucli que domina i pot estar acompanyat de complements o no. Ex.: Plou. Escolta la ràdio. És coix.

1. Estructura

Predicat ---> verb (+CV) (+CC)

El verb selecciona els complements segons les necessitats per completar la predicació.

a) Els complements verbals són: CD, CI, CRV o C. Preposicional, Atribut i Predicatiu.

b)Els complements circumstancials: més allunyats de l'acció verbal, afegeixen circumstàncies (situen el lloc, mode, quantitat, finalitat, companyia, instrument...)

2. Classificació dels verbs:

a) Segons la seva relació que presenten amb el subjecte, es classifiquen en:

- verbs personals: tenen subjecte. Ex.: Nosaltres som amics

-verbs impersonals: no tenen subjecte. Són els verbs metereològics i el verb haver-hi. Ex.: Neva. Hi ha una multitud a l'entrada.

b) Segons la relació que presenten amb els complements, els verbs es classifquen en:

- Verbs copulatius: anomenats de predicació incompleta. El verb no informa, actua com d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. Verbs ser, estar, semblar i parèixer. Ex.: El Pep està molt content.
- Verbs predicatius: o de predicació completa, informen sobre l'acció o procés del subjecte. Ex:. En Joan canta òpera

Aquests últims es subclassifiquen en:

- transitius: necessiten CD Ex.: La Carme menja amanida
- intransitius: no admeten CD. Ex.:Renuncia a tot.
- reflexius: el subjecte és agent i pacient. Ex. Els nens es renten (a ells mateixos).
- pronominals: es conjuguen amb un pronom i denoten activitat interna Ex.: S'enrabia sovint.
- recíprocs: l'acció és feta i rebuda per tots els que la realitzen. Ex.: els meus alumnes s'abracen.

3. Complements del verb

3.1 El CD

- És el complement més directament relacionat amb el verb.

- Es reconeix perquè és la cosa feta, vista, demanada... (L'Oriol veu una pel·lícula- la pel·lícula és la cosa vista). I a més admet la transformació a passiva: La pel·lícula és vista per l'Oriol).

- El CD s'introdueix sense preposició. (Estimo el noi. Veg la noia). Va amb preposició: davant d'un pronom personal tònic (tu, ell...), davant els pronoms (tothom, tots, ningú), en l'expressió l'un a l'altre, davant d'infinitiu i en casos d'ambigüitat.

- Estructures possibles: SN -La Paula obria el llibre/ Infinitiu - En Pere sentia cantar/ Conjunció subordinada+Oració- Vull que vinguis.

- Substitució pronominal
*El, la, els, les ---> SN determinat amb article, demostratiu o possessiu. Deman els seus mitjons. Els demano.
* En ---> SN no determinat. Demano llibres- En demano.
*Ho ---> Això, allò, oració subordinada - Vull això- Ho vull /Vull que vinguis- Ho vull.

3.2 EL CI

- El CI és el receptor de l'acció verbal. Escric una carta a l'avi.

- Es reconeix perquè sol anar darrere del CD i s'introdueix amb les preposicions "a" o "per a". Compro segells per als nebots.

- Estructura: S. Preposicional (Faig una comanda al botiguer) / Conj. sub. + oració (Porto el diari per a qui el vulgui llegir).

Substitució Pronominal:
LI singular (masculí o femení) -li. Compro això a en Joan. Li compro això.
ELS plural (masculí o femení) -els. Pago el rebut a les veïnes. Els pago el rebut.

*** Combinació CD determinat (El, la , les , les ) +CI singular (li), el pronom li es transforma en "hi" i l'ordre s'altera CI+CD ---> CD+ CI. Dono l'oli al noi- L'hi dono/ Dono la caixa al noi-La hi dono.

3.3 El CRV o C PREP.

- És una extensió dels significat verbal. El verb exigeix una preposició per a relacionar-se amb el complement. S'adona de la situació.

- Per a identificar-lo, cal fixar-se en el verb per comprovar si demana la preposició.
A: accedir, contribuir, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
DE: recordar-se, oblidar-se, adonar-se, riure's...
EN: entossudir-se, tardar, vacil·lar, afanyar-se, pensar...
AMB: avenir-se, adir-se

*Cal tenir present que les preposicions canvien davant l'infinitiu, només admet "a" o "de". I que les preposicions cauen davant la conjunció "que". S'adona (de) que fa tard.

- Estructura: S Prep- Em dedico a la pintura / Prep+infinitiu- M'abstinc de votar / Prep+ oració introduïda per "que"- Va arriscar-se que tots el deixessin de banda.

- Substitució pronominal:
En- introduït per la preposició DE. Em burlo dels amics- Me'n burlo.
Hi- introduït per altres prep. excepte "de". Accedeixo al càrrec. Hi accedeixo.

3.4 L'ATRIBUT

- S'ajunta a verbs copulatius (ser, estar, semblar, parèixer). El verb només fa d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. L'Anna és tímida.

- Es pot reconèixer perquè concorda en gènere i nombre amb el subjecte quan es tracta d'un adjectiu. La carretera és costeruda. A més assenyala una qualitat i si s'elimina el verb, queda un sintagma nominal- La sabata és de pell- La sabata de pell.

- L'atribut es pot introduir amb preposició o sense. El color és pàl·lid. El camió és de gran tonatge.

- Estructura: SN- En Marcel és el pare. /S. Adj. En Marc estava enfadat / S. Prep. L'ordinador era de joguina. / Oració. En Roger és qui va resoldre el problema.

- Substitució pronominal:
El, la, els, les - substantiu determinat. Ell és el geni.-Ell l'és.
Ho- substantiu indeterminat. És arquitecte.- Ho és.
En- per emfasitzar. Que n'és de ximple.

3.5 EL PREDICATIU

- Complementa alhora al subjecte+verb ( En Quim anava cansat) o al verb+CD (Duu la camisa bruta).

- Es pot reconèixer perquè va amb verbs com "restar, mantenir-se, quedar, parèixer, mostrar-se, tornar-se, esdevenir, posar-se, viure, caminar, dur, caure, morir, trobar...". El trobo trist. I a més concorda amb el subjecte o el CD- Els nois es mantenen tensos.

- Pot introduir-se amb preposició o sense. El prenen per inútil. Corria espantat.

- Estructura: Adj. S'ha tornat impertinent. / Participi. En Xavi s'ha trobat marginat. / S. Prep.
El prenen per idiota.

- Substitució pronominal:
Hi- generalment sempre. Viu estressada- Hi viu.
En- Amb els verbs "elegir-se, dir-se, fer-se, nomenar" i semblants. Em dic Josep. Me'n dic.
Amb matís d'intensitat. Me'n sento tant, de trista!

3.6 EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

- Afegeix circumstàncies a l'acció verbal (lloc, temps, mode, quantitat, companyia, instrument, direcció, causa, finalitat, condició i concessió).

- Per a reconèixer el tipus cal fer la pregunta adequada: On?-lloc / Quan?-temps/ Com?-mode/ Quant?- quantitat/ Amb qui? Companyia/ Amb què? instrument/ Cap on?- direcció (corria contra direcció)/ A causa de què? causa (No vindré perquè estic ocupat)/ Amb quina finalitat? finalitat (No li diu que marxa a fi que no pateixi)/ A condició de què? condició (Si no feu bé l'examen, no podreu aprovat)/ Malgrat quin obstacle? concessió (Malgrat tots els accidents, l'excursió va ser un èxit).

-S'introdueixen amb o sense preposició (Vaig a Badalona), amb una locució preposicional (No hi anaren a causa de la pluja), amb una conjunció (Hi anirem quan sigui l'hora) i amb una locució conjuntiva (Després que hàgim esmorzat, caminarem).

- Estructura: SN- Va tornar l'altre dia / SPrep- Són a la muntanya/ S. Adv. -Treballarem aquí/ Prep+Oració - Si convé, hi anirem plegats.

- Substitució pronominal:
En - CC introduït per la prep DE. Vinc de París. En vinc.
Hi- CC introduït per una altra prep excepte "de". Vaig a Barcelona. Hi vaig.

*Els CCMode se substueixen sempre per HI (vagin amb prep "de" o no). Parla malament- hi parla/ Camina de genolls - Hi camina.

3r d'ESO. EL NOM I EL VERB. PERÍFRASIS


(imatge de google imatges)

EL NOM I EL VERB

RECORDA:

El nom i el verb són es dues categories gramaticals bàsiques , que es diferencien pel significat i la flexió que presenten.
*Amb els noms designem tot allò que forma part del món exterior (objectes, elements de la natura, l’ésser humà...) i també del món interior (sentiments, percepcions, idees, alegria...).
Els noms tenen morfemes de gènere (masculí i femení) i nombre (singular o plural).
*Amb els verbs manifestem estats (ser, estar...), accions (caminar, escriure...) i processos (viure, créixer, morir...).
Les formes verbals tenen morfema de persona (1a,2a,3a), nombre (singular i plural), temps ( present, imperfet, futur...) i mode (indicatiu, subjuntiu, imperatiu).

1.Destria els noms i els verbs de les estrofes següents:
El meu amic el mar
té la calma d’un déu adormit,
quan la meva nau busca recer
a l’illa del seu pit.

El meu amic el mar
té el coratge d’un déu exiliat,
i quan s’omple d’aire el meu velam
seguim un joc incert

Lluís Llach

RECORDA:
Per localitzar els noms, cal tenir present el fenomen de la substantivació. La substantivació és el procés pel qual paraules pertanyents a altres classes gramaticals passen a actuar com a noms. Per convertir-se en noms cal que puguin portar l’article al davant:
Bressol de tots els blaus  blau és un adjectiu substantivat.

Hi ha substantius que provenen d’infinitius que, amb el temps, han perdut el caràcter verbal. Quan sentim per exemple, El dinar és a taula!, entenem el dinar com un nom, no pas com una acció.

El context de l’oració ens indicarà si aquestes formes dubtoses són noms o verbs. Quan fan de noms solen portar l’article al davant: El sopar és cuit --> nom M’agrada sopar d’hora- verb

2. Digues si les formes en negreta fan de nom o de verb:
a) L’esmorzar és a taula. Esmorzo d’hora. Esmorzem plegats. No m’agraden els esmorzars lleugers. Qui esmorza amb mi?
b) Dino molt tard. M’agraden els dinars que prepara la mare. Avui no podré dinar.
c) M’agrada molt sopar amb amics. El sopar és a punt! El sopar és l’àpat que més m’agrada. Cal sopar de manera lleugera.

RECORDA:
Per localitzar les formes verbals, cal fer atenció a dos aspectes:
• Els temps simples i compostos. Les formes verbals s’organitzen en temps simples (formats per un sol mot: vaig, sóc, tenim...) i compostos (formats per l’auxiliar haver + el participi el verb que es conjuga: he vingut, havíem vist, haguéssiu trencat...).
• Les perífrasis verbals. Estan formades per dos verbs, però expressen una sola idea verbal. El primer verb (l’auxiliar) informa el temps i el mode i està conjugat; el segon verb és el que aporta el significat verbal i està en forma no personal (infinitiu, gerundi o participi). Estic (verb auxiliar) a punt de marxar (verb en forma no personal- infinitiu).

PERÍFRASIS
NOMÉS PER A 3R A I 3R B)

 L'expressió de l'obligació

1. Per expressar l'obligació de fer una cosa s'utilitzen les estructures següents:
haver de
Hem de fer una sol·licitud al rector.
caldre
Cal que es refaci la carta de dalt a baix.
fer falta
Faria falta posar més èmfasi en les actuacions.
ser necessari
És necessari comprar més material.

2. No s'han d'utilitzar, en canvi, les estructures següents:
tenir que
Tenim que fer una sol·licitud al rector.
haver-hi que
Hi ha que refer la carta de dalt a baix.
deure
Es deuria de posar més èmfasi en les actuacions.
ser precís
És precís que feu aquestes 

L'expressió de les ordres
Per expressar les ordres o fer recomanacions s'utilitza l'imperatiu i no pas l'infinitiu.

INFINITIU
IMPERATIU

No fumar, si us plau => No fumeu, si us plau
Estirar/empènyer => Estireu/Empenyeu
Trucar al timbre => Truqueu al timbre
No passar => No passeu
Prémer la tecla de retorn => Premeu la tecla de retorn
Veure la pàgina 5 => Vegeu la pàgina 5

L'expressió de la causa: errors més freqüents
1. Ús incorrecte de degut a

La reunió s'ha hagut d'ajornar degut a l'absència del president de la comissió.
La reunió s'ha hagut d'ajornar per causa de l'absència del president de la comissió.

Es van publicar les actes sense el seu article degut a que no va ser a temps de lliurar-lo.
Es van publicar les actes sense el seu article perquè no va ser a temps de lliurar-lo.

· Ús correcte: degut, deguda, deguts, degudes: són participis que concorden amb el nom al qual acompanyen.

És un problema degut a la manca de formació.
Aquesta mancança, deguda a una mala planificació, es resoldrà aviat.


2. Ús incorrecte de doncs

Convé que l'aviseu, doncs farà tard a la reunió.
Convé que l'aviseu, perquè farà tard a la reunió.

Ho va preguntar al professor, doncs no n'estava segur.
Ho va preguntar al professor, ja que no n'estava segur.

· Ús correcte: doncs expressa una conseqüència o una conclusió d'allò que s'acaba de dir.

No te'n fas càrrec? Doncs hauries de fer-ho saber al cap.
No ha volgut venir. Deu estar enfeinada, doncs.

3. Conjuncions i locucions per expressar la causa

amb Amb la creació d'aquesta associació hem aconseguit els objectius.
atès que Atès que no hi esteu d'acord, no lliurarem el document.
com Com és tan tard, farem la reunió demà.
com que Com que no hi ha quòrum, no es pren cap decisió.
gràcies a Gràcies a la seva intervenció s'han resolt les diferències.
ja que Van signar el document, ja que tothom hi estava d'acord.
per causa de Per causa d'una errada, van presentar el projecte l'endemà.
per causes Han hagut de retardar l'examen per causes administratives.
per culpa de No ha arribat la tramesa per culpa d'un error a l'adreça.
per motiu de S'hi van presentar més tard, per motiu del trànsit.
per motius No hi ha pogut haver quòrum per motius diversos.
per raó de S'han de reforçar els fonaments, per raó de la inestabilitat de l'estructura.
per raons S'han ajornat els actes per raons alienes al departament.
perquè Han presentat ara l'informe perquè els ho han demanat.
que No surtis, que plou.
vist que Vist que s'han presentat moltes sol·licituds, s'ha de fer una llista.

L'expressió de la probabilitat: errors més freqüents

Per expressar la probabilitat sovint s'utilitzen estructures amb temps verbals erronis per influència del castellà.
1. Frases amb futur incorrecte
Per expressar la probabilitat en present, no es pot fer servir el futur com a temps verbal.

La forma correcta més habitual és la perífrasi deure + infinitiu en present.

Com ja sabràs, s'acaba d'inaugurar el Nexus II.
Com ja deuràs saber, s'acaba d'inaugurar el Nexus II.
Com ja deus saber, s'acaba d'inaugurar el Nexus II.

A hores d'ara, ja hauran aprovat els Estatuts.
A hores d'ara, ja deuran haver aprovat els Estatuts.
A hores d'ara, ja deuen haver aprovat els Estatuts.

Aquestes frases també es poden construir amb un adverbi i el verb en present.

Com probablement ja saps, s'acaba d'inaugurar el Nexus II.
A hores d'ara, segurament ja s'han aprovat els Estatuts.

2. Frases amb condicional incorrecte
Per expressar la probabilitat en passat, no es pot fer servir el condicional com a temps verbal.

La forma correcta més habitual és la perífrasi deure + infinitiu en passat.

Quan es va acabar la sessió, serien les quatre.
Quan es va acabar la sessió, deurien ser les quatre.
Quan es va acabar la sessió, devien ser les quatre.

En aquell moment, ja hauria arribat el vicerector.

En aquell moment, ja deuria haver arribat el vicerector.
En aquell moment, ja devia haver arribat el vicerector.

Aquestes frases també es poden construir amb un adverbi i el verb en passat.

Quan es va acabar la sessió, possiblement eren les quatre.
En aquell moment, potser ja havia arribat el vicerector.

3. Frases amb subjuntiu mal construït

Per expressar la probabilitat en futur, no es pot fer servir el subjuntiu en frases principals.

La forma correcta més habitual és el futur acompanyat d'un adverbi.

La biblioteca potser tanqui una hora abans.
La biblioteca potser tancarà una hora abans.

Probablement el laboratori participi en el projecte.
Probablement el laboratori participarà en el projecte.

L'acte segurament es faci a una de les aules.
L'acte segurament es farà a una de les aules.

Possiblement el congrés s'hagi d'ajornar una setmana.
Possiblement el congrés s'haurà d'ajornar una setmana.

El subjuntiu només es pot utilitzar en frases subordinades, és a dir, que depenen de la conjunció que:

La biblioteca pot ser que tanqui una hora abans.
És probable que el laboratori participi en el projecte.
L'acte és segur que es faci a una de les aules.
És possible que el congrés s'hagi d'ajornar una setmana.

3. Assenyala les perífrasis verbals de les frases següents i digues de quin tipus és cada una:
a) Els nostres esportistes han tornat a quedar primers i han hagut de pujar al podi.
b) El concert estava a punt de començar i encarar no havíem pogut comprar les entrades.
c) Vull fer les paus amb en Jan, però ha deixat de parlar-me.
d) Els delegats deuen fer una reunió perquè no pren de cridar.
e) L’he tornat a veure i començo a tenir esperances de sortir amb ell.
f) Estic treballant a l’ordinador i aviat acabaré de fer la feina.
g)Cal anar amb compte si no vols que et comencin a manipular.
h) Pots ajudar-me a portar-ho tot a casa?
i) Continuen esperant una resposta.

VERBS CATALANS. REFORÇ I AMPLIACIÓ


(imatge de google imatges)

Hola mindundis meus!
Iniciem una altra categoria, els verbs.

El verb és la classe gramatical que informa sobre les accions, estats o processos del subjecte. Ex.: Els nens juguen a pilota. L'ambient està carregat. El cadell ha crescut.

Morfològicament: el verb és una classe flexiva i té uns morfemes propis. Un verb està format per: el lexema o arrel que no varia i expressa el significat ( jo surt-o) i la terminació o desinència, que varia i està formada per morfemes verbals que indiquen la persona, el nombre, el temps, el mode i l'aspecte ( jo surt- o)

Sintàcticament: el verb és el nucli del predicat i determina els complements que l'acompanyen. Ha de concordar en nombre (singular o plural) amb el subjecte (El nen plora/ Els nens ploren).

Lèxicament: es poden formar verbs afegint morfemes derivatius a lexemes d'altres categories com noms (telèfon- telefonar) adjectius (feble- afeblir), verbs (cridar-escridassar).

Morfologia del verb: els morfemes verbals: informen sobre un conjunt de característiques del verb

Persona: 1a sg. jo / 2a sg. tu /3a sg. ell-a // 1a pl. nosaltres /2a pl. vosaltres / 3a pl. ells-es.

Nombre: singular o plural

Temps: expliquen el moment en què es realitza l'acció: present(ara), passat(abans), futur (després), condicional (es pot fer o no).

El mode:
Indicatiu: expressa un fet real: Va fer un bot.
Subjuntiu: expressa un desig o una possibilitat: No vol que hi entri ningú.
Imperatiu: expressa una ordre: Fes un pastís.

L'aspecte: 
L’aspecte verbal imperfectiuAlgunes formes expressen una acció inacabada, que està en procés, és a dir, no indiquen el moment en què comença ni en què acaba l’acció: jugava
(= encara no havia acabat de jugar).

L’aspecte verbal perfectiuEn canvi, d’altres formes ens presenten una acció ja acabada: havia jugat (= l’acció de jugar ja estava acabada).

2. Qüestions que cal recordar:


Pel que fa als temps, distingim entre: temps simples (formats per un sol mot- cantem) i temps compostos (formats per l'auxiliar haver i el participi del verb- hem tornat)

Qua a l'expressió de la persona gramatical, hi ha formes personals (tenen morfema de persona- jo mirava) i formes no personals (no tenen morfema de persona; són l'infinitiu, el gerundi i el participi- fer les maletes; anant per la carretera; trobats al riu).

Les conjugacions. Cada verb es conjuga seguint un dels tres models que es classifiquen segons la terminació de l'infinitiu:

Els verbs poden ser de tres conjugacions.
Primera conjugació, l’infinitiu acaba en –ar: cantar, saltar, ...
Segona conjugació, l’infinitiu acaba en –re/-er: beure, témer, ...
Tercera conjugació, l’infinitiu acaba en –ir: sofrir, cosir, ...


Segons si segueixen o no els models de conjugació, hi ha: els verbs regulars (segueixen els models) o els verbs irregulars (no segueixen els models de conjugació).
Els podeu estudiar d'aquí, cliqueu ;)


models de verbs catalans





Hola pretèrits anteriors meus! Sí! Tant pels simples com per als perifràstics!
En aquest document podeu trobar els models de verbs catalans de les tres conjugacions I NO FALTA CAP TEMPS VERBAL. Aquesta setmana ens toca l'examen dels de la tercera, dormir i l'incoatiu servir. Va ànims,que a hores d'ara ja ens sabem de memòria tot! :)





EXERCICIS: 
Per a tots els 3rs!
Exercicis de verbs de la primera conjugació(J. Caussa)
Exercicis: la flexió verbal (UPV): Superior pdf
Activitats: La família del verb: Primària: cicle superior, 1r ESO, 2n ESO (BAL)