divendres, 21 de novembre del 2014

MÉS EXERCICIS D'ADVERBIS! REFORÇ.


(imatge de catatrux.blogspot.com)

Hola  xatos i xates!

Tot corregint els exercicis vaig veure que alguns de vosaltres encara no acaba d'identificar els adverbis. Per això farem algun exercici més de reforç. Són els següents:

Exercicis extrets de Morfologia verbal. Núria Martín i Montserrat Miró. Ed. Text- La Galera

1. Indica si les formes d'aquestes oracions són adverbis o determinants.
a) Treballa molt
b) Corria molt
c) He trobat moltes fulles seques
d) Reflexiona molt abans de decidir

a) No pensa gaire. Fa les coses així
b) No hi sent gaire
c)No tenim gaire menjar
d) T'estimes gaire els germans?

a) L'espectacle ha estat força bo
b) Durant el camí m'he marejat força
c) Hem fet força exercici
g) He tingut força sort

a) No m'atabalis més
b) Té encara més amics
c)Avui han entrat més clients
d) No vull engreixar-me més

a)És menys ràpid en les curses de cent
b) Està menys gras perquè fa règim
c) Avui he treballat menys
d) Ja té menys esperances

a) Fa tan fred!
b) Ha fet tants amics aquest estiu!
c) No corris tant!
d) No m'atabalis tant!


2. Subratlla, els adverbis i locucions adverbials i indica si són de temps, lloc, quantitat, mode...

a) Anem al teatre de tant en tant.
b) Sempre deixa les coses ençà i enllà; és ben desordenat!
c) Solament es concentra quan estudia de nit
d) Havent dinat només té ganes de jeure i s'ajeu ben arrepapat al sofà
e) Sovint compra roba els preus de la qual són fora mida
f) Pel cap alt serem un centenar
g) Ens trobarem aquí cap al tard
h) Avui he treballat bastant tot i que m'he trobat molt malament
i) Ara per ara no el trobo gens simpàtic i, a més, parla massa fort
j) Arreu on van s'ho passen d'allò més bé
k) Si fa no fa, arribarem a trenc d'alba; només queden sis hores!
l) Mai de la vida no ha vist un home tan alt
m) Enguany els resultats han estat tan bons!
n) Al vespre no li agrada treballar gaire; tan sols rendeix al matí
o) Al capvespre ens vam trobar aquí si fa no fa una cinquantena

3. Subratlla, els adverbis i locucions adverbials i indica si són de temps, lloc, quantitat, mode...

No em repeteixo. Dic 
només coses semblants 
i encara de vegades. 
Sovint em descobreixo 
noves arrugues, nous
i molt subtils defectes; 
raons per creure en mi, 
per explorar-me i créixer. 
D'això parlo. 
Són fets evidentment banals, 
discrets, subsidiaris. 
Ho sé bé prou. No em faig 
il·lusions absurdes; 
ja fa quaranta-nou 
anys i escaig que em contemplo. 
No em resigno, però, 
ni a l'oci ni al silenci. 
Teixiré vida amb fils 
de la mateixa corda 
que se'm desfila als dits; 
escriuré encara: escric. 
I no , no repeteixo.

Miquel Martí i Pol, Obra completa, Ed. 62

4. Subratlla els adverbis i les locucions adverbials de temps d'aquest text

Encara avui recordo la pro que d'infant passava a la nit. A hores d'ara m'ho miro amb una certa distància però mai oblidaré la terrible vivència de la por, sempre tindré present aquella agonia que enterbolia les nits de la meva infantesa. Havent sopat, anava al llit i al cap de poc la mare apagava els llums. Llavors, durant una hora si fa no fa encara sentia sorolls coneguts: de primer, la conversa dels pares que s'esmorteïa a poc a poc; després, els gemecs del petit i, finalment, els darrers moviments abans que tot quedés en silenci. Aquest silenci, encara ple de la quotidianitat de la casa, no durava gaire... Ara i sempre començava a sentir petits sorolls: ara l'un, després l'altre... però eren encara remors fortuïtes que no tenien lògica ni connexió. D'aleshores ençà tot prenia una altra dimensió.

dijous, 20 de novembre del 2014

VERBS


(imatge de google imatges)
Hola pretèrits anteriors meus! Sí! Tant pels simples com per als perifràstics! 
En aquest document podeu trobar els models de verbs catalans de les tres conjugacions I NO FALTA CAP TEMPS VERBAL. Aquesta setmana vinent ens toca l'examen dels de la primera conjugació, CANTAR. CAL ESTUDIAR TOTS ELS TEMPS DEL VERB CANTAR. 1r i 2n full!!!!! Compte: el pretèrit perfet simple es diu passat simple i el pretèrit perfet perifràstic és el passat perifràstic.
Va ànims, que a hores d'ara ja ens sabem de memòria tot! :)









Iniciem una altra categoria, els verbs.

El verb és la classe gramatical que informa sobre les accions, estats o processos del subjecte. Ex.: Els nens juguen a pilota. L'ambient està carregat. El cadell ha crescut.


Morfològicament: el verb és una classe flexiva i té uns morfemes propis. Un verb està format per: el lexema o arrel que no varia i expressa el significat ( jo surt-o) i la terminació o desinència, que varia i està formada per morfemes verbals que indiquen la persona, el nombre, el temps, el mode i l'aspecte ( jo surt- o)

Sintàcticament: el verb és el nucli del predicat i determina els complements que l'acompanyen. Ha de concordar en nombre (singular o plural) amb el subjecte (El nen plora/ Els nens ploren).

Lèxicament: es poden formar verbs afegint morfemes derivatius a lexemes d'altres categories com noms (telèfon- telefonar) adjectius (feble- afeblir), verbs (cridar-escridassar).

Morfologia del verb: els morfemes verbals: informen sobre un conjunt de característiques del verb

Persona: 1a sg. jo / 2a sg. tu /3a sg. ell-a // 1a pl. nosaltres /2a pl. vosaltres / 3a pl. ells-es.

Nombre: singular o plural

Temps: expliquen el moment en què es realitza l'acció: present(ara), passat(abans), futur (després), condicional (es pot fer o no).

El mode:
Indicatiu: expressa un fet real: Va fer un bot.
Subjuntiu: expressa un desig o una possibilitat: No vol que hi entri ningú.
Imperatiu: expressa una ordre: Fes un pastís.

L'aspecte:
L’aspecte verbal imperfectiu.  
Algunes formes expressen una acció inacabada, que està en procés, és a dir, no indiquen el moment en què comença ni en què acaba l’acció: jugava
(= encara no havia acabat de jugar).

L’aspecte verbal perfectiu
En canvi, d’altres formes ens presenten una acció ja acabada: havia jugat (= l’acció de jugar ja estava acabada).

2. Qüestions que cal recordar:


Pel que fa als temps, distingim entre: temps simples (formats per un sol mot- cantem) i temps compostos (formats per l'auxiliar haver i el participi del verb- hem tornat)

Qua a l'expressió de la persona gramatical, hi ha formes personals (tenen morfema de persona- jo mirava) i formes no personals (no tenen morfema de persona; són l'infinitiu, el gerundi i el participi- fer les maletes; anant per la carretera; trobats al riu).

Les conjugacions. Cada verb es conjuga seguint un dels tres models que es classifiquen segons la terminació de l'infinitiu:
Els verbs poden ser de tres conjugacions.

Primera conjugació, l’infinitiu acaba en –ar: cantar, saltar, ...
Segona conjugació, l’infinitiu acaba en –re/-er: beure, témer, ...
Tercera conjugació, l’infinitiu acaba en –ir: sofrir, cosir, ...

Segons si segueixen o no els models de conjugació, hi ha: els verbs regulars (segueixen els models) o els verbs irregulars (no segueixen els models de conjugació).
Els podeu estudiar d'aquí, cliqueu ;)



Activitats: La família del verb: Primària: cicle superior, 1r ESO, 2n ESO (BAL)

EXERCICIS NOMÉS PER A 2N X!!!


dilluns, 17 de novembre del 2014

EL VERB I L'ADVERBI II. REFORÇ


(imatge de google imatges)

EL VERB
·      Indica, en general, les accions del subjecte, amb el qual concorda en persona i nombre. Ella torna.
·      Pot anar en 1a persona -canto; 2a persona -cantes; 3a persona -canten, del singular o del plural.
·  Les formes no personals no informen ni de la persona ni del nombre. Són  I'infinitiu -conèixer, el participi -conegut, i el gerundi -coneixent.

·  Es conjuga en un temps i un mode determinats

·  És regular si es conjuga com el verb model de la seva conjugació: cantar
(1 a conjugació), témer i perdre (2a conjugació), dormir (3a conjugació),
servir (3a conjugació incoativa). Són verbs incoatius aquells que intercalen
el grup -eix-
entre el lexema i la terminació en algunes persones d'alguns
temps (serveixi, serveixes, serveix ... ).

·  És irregular si no es conjuga com el verb model: vinc (i no *veno)



·  Un verb està en veu activa si el subjecte realitza I'acció: La Lluïsa recull la
pilota. Un verb està en veu passiva si el subjecte rep I'acció: La pilota és
recollida per la Lluïsa. 


L ‘ADVERBI
·      Complementa un verb , un adjectiu o un adverbi. Ex.: verb- Dorms ?,un adjectiu -Ets molt àgil, un altre adverbi -Està molt bé.
·      És invariable, no admet ni gènere ni nombre: Agafa més torró. / Agafa més caramels.
·      Classes d'adverbi: lloc -aquí, temps -ara, manera -així, quantitat -molt, afirmació -sí, negació -no, dubte -potser
·      Parlem de locucions adverbials quan dues o més paraules que van juntes tenen el mateix significat que un adverbi: a poc a poc - lentament 


1. Relaciona les diferents classes d'adverbis amb els exemples corresponents
Dubte                                 aquí, allà, allí, dins, fora, davant, prop, darrere ...
Quantitat                            bé, a propòsit, així ... i molts acabats en -ment (malament, pausadament ...)
temps                                  també, certament, efectivament, sí. ..
Lloc                                    ara, abans, després, aviat, sempre, avui, ahir, demà, ja ...
negació                               possiblement, potser, probablement ...
Afirmació                           molt, massa, prou, bastant, més ...
Manera                               tampoc, mai, no, pas ... 

2.Escriu tots els adverbis i les locucions adverbials que trobis al text i indica a quina classe pertanyen.

La tardor

Quan arriba la tardor, les fulles dels arbres cauen a terra. De fet, hauria de dir-ho així: quan les fulles cauen, som a la tardor. Cal que corregeixi el meu estil. La darrera vegada van fer-me aquest comentari: «Estil llastimós». Això m'amarga, però no ho puc pas canviar. Me l'estimo, la tardor. Laire és més fresc; de cop les coses de la terra es veuen molt diferents, els matins centellegen esplendorosos, i a la nit fa un fred que és una delícia. Tot i amb això, passegem fins molt tard. La muntanya que presideix la ciutat mostra uns colors molt bonics i et poses trist quan penses que donen l'entrada a un descoloriment general. Aviat volaran flocs de neu.
                                                                                                     ROBERT WALSER, El quadern de Fritz Kocher

3.Cal no confondre alguns adverbis amb els determinants i pronoms indefinits i quantitatius. Recorda que I'adverbi no canvia el gènere ni el nombre; en canvi, els determinants i els pronoms sí que els canvien. A més, els adverbis no poden modificar el nom ni els determinants sí que ho poden fer. Diferencia'ls.
a) Pardals? N'hem vist bastants.
b) Em trabo bastant bé, després del descans.
c) Hi havia massa gent.
d) Avui heu menjat poc, no?
e)  - T'han agradat les fotos? -Només algunes.
f) Les pomes encara no són prou madures.
g) Portem treballant molts dies.
El conec massa bé.
Aquesta nit he lIegit molt.
Avui no tinc gaires forces. Ho intento demà
Aquest mal de cap et dura força.

4. Digues en quin temps, persona i mode es troben aquests verbs
Hagués
Recordeu
Mosseguin
Prescindeixin
Estiguí
Vagi
Somiava
Tremolà
Hagués exhibit
Vam escoltar

divendres, 7 de novembre del 2014

EL SUBSTANTIU I L’ADJECTIU. EL VERB I L'ADVERBI.


(IMATGE DE undesertacasa.blogspot.com)
EL SUBSTANTIU
·      Paraula que anomena una persona, animal, objecte o idea: dona, tortuga, llibre, felicitat.
·      És variable: posseeix gènere (masculí i femení) i nombre (singular i plural): gat/gata, amistat/amistats
·      Classificació:
-nom concret: llavis, moneda
-nom abstracte: alegria, amor

-nom comú: muntanya, casa
-nom propi: Everest, Pere

-nom individual: abella, ovella

-nom col·lectiu: eixam, ramat


L’ADJECTIU
·  Paraula que acompanya un substantiu i n’expressa una o diverses qualitats.
·  Concorda en gènere i nombre amb el nom: senyor ric/ senyora rica  tortuga lenta/ tortugues lentes
·  Classificació:
-adjectiu especificatiu: expressa una qualitat del substantiu que el particularitza: neu abundant
-adjectiu explicatiu: expressa una qualitat del substantiu que aquest ja posseeix: neu blanca
·  Amb el grau, l’adjectiu expressa una intensitat major o menor:
-grau positiu: una casa alta
-grau comparatiu:
*superioritat: una casa més alta que...
*igualtat: una casa tan alta com...
*inferioritat: una casa menys alta que...
-grau superlatiu:
*absolut: una casa molt alta/altíssima
*relatiu: la casa més alta de totes.



1.    Completa amb aquestes paraules: concret, propi, comú, col·lectiu, abstracte, individual, Carles, llibre, gent, felicitat.
a)      _____________: designa allò que només podem pensar: _____________
b)      _____________: designa allò que podem tocar,veure, olorar, tastar i/o escoltar: _____________
c)       _____________: designa un ésser únic entre els de la seva espècie: _____________
d)      _____________: designa un ésser o un objecte de la mateixa espècie: _____________
e)      _____________: designa un element o la suma d’ells: _____________
f)       _____________: designa en singular un grup d’elements: _____________

2. Classifica aquests substantius Fixa’t en els exemples. Cireres: concret, comú, individual; Maria:
flors                                                                  Canigó                                                termòmetre
pena:                                                                 amor                                                   súplica
centpeus                                                           Carme                                                 gambes
ramat                                                                roure                                                   pau
Ebre                                                                 eixam                                                  aviram

3. Escriu aquests substantius i adjectius en femení i després en plural.
a) l’abat piadós - l’abadessa piadosa / les abadesses piadoses
b)l’actor intel·ligent 
c) el padrí afectuós 
d) el duc feliç 
e) l’emperador agradable 
f) el cavall albí 
g) el llop assassí 
h) el príncep valent 
i) el sacerdot cordial 
j) el pianista solter 
k) el tigre agressiu 
l) el gendre superficial 

4.Subratlla l’adjectiu i digues en quin grau es troba. Grau positiu, comparatiu i superlatiu
a) El Pere és més ràpid que la Lluïsa  comparatiu        b) Aquest cérvol és molt veloç
c)Ja se senten les dolces veus                                           d) La meva ossa és la més bonica del barri
e)Aquí trobaràs uns còmics molt interessants                  f)  La Teresa arribà radiant a casa
g) El Lluís és tan treballador com el seu germà               h) Iniciaren la nova etapa molt il·lusionats
i) El teu estilés menys personal que el meu

5.Ratlla els adjectius que no deriven els substantius següents:
a) antagonisme : antagònic/a, antagonista, ansiós/a
b) ritu : rival, ritualisme, ritual
c) gràcia : graciós/a, gràcil, gradual
d) estima : estimat/da, estimable, estimulant
e) símbol : simbòlic, simbolista, simbiosi

6. Subratlla els adjectius que trobis en aquestes frases i escriu si són explicatius o especificatius:
a)Els llops ferotges van acorralar l’ovella espantada
b) Aquesta nit de lluna plena la música estrident inunda els carrers
c) La fresca rosada del matí va entelar els vidres dels cotxes aparcats.
d) La pudor fètida de les clavegueres no va impedir que el fantasma les convertís en el seu refugi.

7. Llegeix aquest text i respon a les següents qüestions.
Pasta brick
És una pasta d’origen magrebí, elaborada a base de farina de blat.
Es comercialitza en forma de finíssims cercles de pasta, com una mena de creps molt prims, embolicats cadascun entre dos papers vegetals.
Es fa servir per farcir, amb preparacions més aviat seques o amb poc líquid.
La pasta brick queda cruixent i serveix alhora com a recipient.
Descobrir cuina (núm. 62)

Digues quin és l’adjectiu que qualifica cadascun d’aquests substantius del text.
-          Origen                                 - cercles                                            - creps                               -pasta
-          Papers                                 - preparacions                                  - líquid

8. Llegeix aquest text i subratlla tots els adjectiu; després indica el nom que qualifica cadascun
Sovint, quan tenim convidats a casa i els volem fer gaudir d’un àpat de festa, ens espera un gran rebombori de plats, coberts, cadires, mantells, copes, etc. I sempre s’acaba amb el mateix, sobretot entre els amics més joves, amb aquell típic aperitiu de patates de bossa (tot i que n’hi ha algunes de molt bones), les olives farcides d’anxova, les barres de surimi amb salsa rosa de pot, les escopinyes de llauna, els llagostins bullits i congelats, i plats d’embotits de qualitat ínfima. Però també podeu fer gaudir els comensals dels vostres dots gastronòmics amb un xic de temps, una bona preparació i sobretot organització en l’execució de tastets. Snacks acabats de fer, culleres amb mil i un sabors, sopes fredes i calentes, carpaccios clàssics o agosarats, pans de totes menes, amanides de tots els racons, formatges de tot el món, aperitius amb fetge gras que es fonen a la boca, enfilats que ens obren la gana, fregits ben saludables, cassoles de sabors concentrats i postres sensacionals.
                                                                                     Pep Nogué i Puigvert, Tastets

9. Contesta les qüestions següents sobre el text anterior:
a) Escriu els noms concrets 
b) Escriu els noms abstractes 
c) Hi ha un adjectiu que funciona com a substantiu. De quin mot es tracta?


EL DETERMINANT I EL PRONOM


EL DETERMINANT
·      Acompanya sempre el substantiu i en delimita el significat. Els dos concorden en gènere (masculí i femení) i nombre (singular i plural): Aquestes branques han caigut
·      Classificació:

-articles: el, la, l’, els, les


EL PRONOM
·  Funcions
-          Fan referència a les persones del verb: jo sóc alt
-          Substitueix un nom o SN: T’agrada aquesta casa; a mi, aquella.
-           Substitueix una oració sencera: m’han dit que tornés a venir, però no ho he fet.
·  Classificació:
-personals forts: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells...
-personals febles: em, et, nos, us, ens, ‘ls...
- relatius: que, què, qui, el qual, les quals

 
DETERMINANT i PRONOM
·      Hi ha una sèrie de determinants i pronoms que presenten la mateixa forma. La diferència la trobem en la funció; el determinant acompanya un nom i el pronom el substitueix.  Ex. El meu germà i el teu són amics.  “Meu” és un determinant que acompanya al nom “germà”. I “teu” és un pronom perquè substitueix al nom germà. No porta un nom al costat a qui determinar.
·      Són els següents:  
-          Possessius: meu, teu, seu, nostre, vostre, seu...
-          Demostratius: aquest, aqueix, aquell...
-          Numerals: cardinals 1,2,3... ordinals: primer, segon, tercer 1r,2n,3r
-          Quantitatius: quant, tant, molt,poc, bastant, gaire, massa, força, prou, més, menys, gens
-          Indefinits: algun, algú, ningú, tothom, res, altre, tal, tot
  


(imatge de usuaris.tinet.org)
1.  Completa el quadre:

Determinants
Pronoms
Indiquen...
demostratius
P
P
...proximitat o llunyania del nom en relació amb el parlant



... el posseïdor de la realitat designada del nom



... una quantitat exacta o l’ordre exacte



... una quantitat aproximada



... una quantitat de forma imprecisa



...una pregunta o una exclamació



... presenten o actualitzen el nom



... indiquen les persones que intervenen en la comunicació

2.    Digues si els mots marcats són determinants o noms i a quin nom determinen o substitueixen.
a)       Cada fracàs ensenya a l’home alguna cosa que li calia aprendre. Dickens
b)       Guarda les teves pors, però comparteix el teu valor amb els altres. R.L- Stevenson
c)        Estimar-se no és mirar-se l’un a l’altre, és mirar junts en la mateixa direcció. A.de Saint Exupéry
d)       El vint-i-vuit de desembre ens recorda el que som durant els altres tres-cents seixanta quatre dies de l’any. M. Twain
e)       El valor és la primera qualitat humana perquè és la qualitat que garanteix les altres. W. Churchill
f)        És fàcil ser valent des d’una distància segura. Esop
g)       Hi ha més mons, però poden trobar-se en aquest. P. Éluard
h)       La millor manera de gastar el temps és consumint-lo. M. Duras

3.    Col·loca els determinants i pronoms de l’activitat anterior al lloc corresponent:
Articles

Determinants indefinits

Pronoms indefinits

Determinants possessius

Pronoms personals

Pronoms demostratius

Pronoms relatius


4.    Encercla la forma correcta.
a)    Hi havia força/ forces persones al mercat               d)Ja has menjat prous/prou gelats
b)   Tens gaires/gaire caramels?                                    e)No vull menjar masses/massa bombons
c)    He quedat amb bastant/bastantes amigues              f)He avançat bastanta/bastant feina

5.    Escriu aquests determinants i pronoms al lloc corresponent i digues si fan de pronom o determinant: cinquena, et, ell, quantes, ‘ls, la, quina, qui, el meu, aquests, ho, tres, que, tu, la, mi, molta, la , ella, la meva, els.
a)      Et vaig dir que no ________ fessis.                       h) _________ pomes vol, ________?
b)      Parla amb _______ quan _____vulguis                 i) _______veu _____ sents és la_______
c)       ____ no diu ____ veritat                                        j)Ara tinc _____ son                     
d)      _____ ha vingut?                                                    k) No conec la _____ norma del codi
e)      _____ conversa més absurda!
f)       ____   ____ porquets és ____  ____ conte preferit
g)      -Vols ____ llibres?-Sí, posa ___ a ___prestatgeria

6.    Digues si els mots marcats són determinats o pronoms i de quin tipus.a)      Dóna’m aquella pel·lícula. Aquesta no m’agrada
b)      Els seus ulls són més bonics que els meus
c)       L’explicava l’àvia, aquesta història
d)      Quina sorpresa que vingués!
e)      Agafes uns pantalons o n’agafes dos?
f)       Vaig a molts llocs i torno a alguns

EL VERB 

Indica, en general, les accions del subjecteamb el qual concorda en persona i nombre. Ella torna.
·      Pot anar en 1a persona -canto; 2a persona -cantes; 3a persona -canten, del singular o del plural.
·  Les formes no personals no informen ni de la persona ni del nombre. Són  I'infinitiu -conèixer, el participi -conegut, i el gerundi -coneixent.

·  Es conjuga en un temps i un mode determinats

·  És regular si es conjuga com el verb model de la seva conjugació: cantar 
(1 a conjugació), témer i perdre (2a conjugació), dormir (3a conjugació),
servir (3a conjugació incoativa). Són verbs incoatius aquells que intercalen
el grup -eix- 
entre el lexema i la terminació en algunes persones d'alguns
temps (serveixi, serveixes, serveix ... ).

·  És irregular si no es conjuga com el verb model: vinc (i no *veno)

·  Un verb està en veu activa si el subjecte realitza I'acció: La Lluïsa recull la
pilota. Un verb està en veu passiva si el subjecte rep I'acció: La pilota és
recollida per la Lluïsa.

L ‘ADVERBI

·      Complementa un verb , un adjectiu o un adverbi. Ex.: verb- Dorms ?,un adjectiu -Ets molt àgil, un altre adverbi -Està molt bé.

·      És invariable, no admet ni gènere ni nombre: Agafa més torró. / Agafa més caramels.

·      Classes d'adverbi: lloc -aquí, temps -ara, manera -així, quantitat -molt, afirmació -sí, negació -no, dubte -potser

·      Parlem de locucions adverbials quan dues o més paraules que van juntes tenen el mateix significat que un adverbi: a poc a poc - lentament

1. Relaciona les diferents classes d'adverbis amb els exemples corresponents
Dubte                                  aquí, allà, allí, dins, fora, davant, prop, darrere ...
Quantitat                            bé, a propòsit, així ... i molts acabats en -ment