dimarts, 30 d’octubre del 2012

EL TEXT NARRATIU. REFORÇ I AMPLIACIÓ.

Hola "cuentistesssss"  !!!!



(fotografia d'Adele Enersen)
 Aquest és el document que us ha de servir per a analitzar qualsevol text narratiu ELS DE 3R A I B. 
ELS DE 3R C I D HO FAREM TOTS CONJUNTAMENT A CLASSE!


Ara analitza els textos següents tenint en compte les pautes anteriors.

INVASIÓ SUBTIL

A l'Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s'assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d'aquesta mena d'orientals.

A l'hora de sopar, va asseure's a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l'atenció el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en qüestió de color tirava a galtes rosades i a cabell rossenc.

Jo estava encuriosit per veure quins plats demanaria. Confesso que era una actitud pueril, esperant que encarregués plats poc corrents o combinacions exòtiques. El cas és que em va sorprendre fent-se servir amanida -"amb força ceba", digué-, cap i pota, molls a la brasa i ametlles torrades. Al final, cafè, una copa de conyac i una breva.

M'havia imaginat que el japonè menjaria amb una pulcritud exagerada, irritant i tot, pinçant els aliments com si fossin peces de rellotgeria. Però no fou pas així: l'home se servia del ganivet i la forquilla amb una gran desimboltura, i mastegava a boca plena sense complicacions estètiques. A mi, la veritat, em feia trontollar els partits presos.

D'altra banda, parlava català com qualsevol de nosaltres, sense ni una ombra de cap accent foraster. Això no era tan estrany, si es considera que aquesta gent és molt estudiosa i llesta en gran manera. Però a mi em feia sentir inferior, perquè no sé ni un borrall de japonès. És curiós de constatar que, el toc estranger a l'entrevista, l'hi posava jo, condicionant tota la meva actuació -gestos, paraules, entrades de conversa-, al fet que el meu interlocutor era japonès. Ell, en canvi, estava fresc com una rosa.

Jo creia que aquell home devia ésser representant o venedor d'aparells fotogràfics, o de transistors. Qui sap si de perles cultivades... Vaig provar tots aquells temes i ell els apartà amb un ample moviment del braç. "Venc sants d'Olot, jo", digué. "Encara hi ha mercat?", vaig preguntar-li. I em va dir que sí, que anava de baixa però que ell es defensava. Feia la zona sud de la Península, i va afirmar que, així que tenia un descans o venien dues festes seguides, cap a casa falta gent...
-No hi ha res com a cas! -reblà amb un aire de satisfacció.
-Viviu al nostre país?
-I doncs? On voleu que visqui?

Sí, és clar, són rodamons i es fiquen pertot arreu. Me'l vaig tornar a mirar i asseguro que cap detall, ni en la roba ni en la figura, no delatava la seva procedència japonesa. Fins i tot duia un escut del Futbol de Club Barcelona a la solapa.

Tot plegat era molt sospitós, i em va capficar. La meva dona s'havia fet servir el sopar a l'habitació, perquè estava una mica empiocada; vaig contar-li l'aventura, adornant el relat amb les meves aprensions: si molt convé, es tractava d'un espia.
-I d'on ho has tret que és japonès? -em preguntà ella.

Vaig riure, potser no de bona gana, compadit de la seva innocència.
-Els conec d'una hora lluny... -vaig contestar-li.
-Que vols dir que n'has vistos gaires?
-No, però els clisso de seguida!
-T'ho ha dit ell, que era japonès?
-Ni una sola vegada. Són astuts...
-T'ho ha dit algú?
-Ningú no m'ha dit res, ni falta que em fa. Tinc l'instint esmoladíssim!

Ens vam barallar. Sempre em burxa dient-me que sóc malpensat i que qualsevol dia tindré un disgust dels grossos. Com si no em conegués prou! Sembla que es complagui a no raonar i és d'una candidesa increïble.

Aquella nit vaig dormir poc i malament. No em podia treure el japonès del cap. Perquè mentre es presentin com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se'n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d'aparat ful, donaran molta feina.
________________________________________
Pere Calders (1912-1994)

EL TESTAMENT DE LA «HIENA»

M'havien delegat per assassinar un funcionari i, encara que em vingués a repèl, havia de complir. En aquest món, si només fèiem allò que ens ve de gust ens estovaríem. A més, considero que quan un home milita, ha d'ésser disciplinat i obedient.

El funcionari em va rebre de seguida, perquè li portava de part d’una amiga seva una carta magistralment falsificada. Figurava que li duia un paquet confidencial i, en asseure'm davant d'ell, a l'altra banda de la gran taula de ministre, vaig obrir la cartera de mà i em vaig treure la pistola amb el silenciador posat. El buròcrata es va tornar groc i es mostrà molt estranyat. No se sabia avenir, em digué, que hagués passat els controls de vigilància. En explicar-li que els teníem sota suborn, va condemnar farisaicament la corrupció que imperava.

Em feia llàstima. Potser era la falta de costum o es devia a l'abim que hi ha entre les prèdiques i les accions. El cert és que no em decidia a engegar-li el tret, no hi havia prou franquesa. Això sense comptar els escrúpols, que també pesen.

—Què li passa? —em va preguntar el personatge.

—Es que vostè hauria d'ajudar —vaig respondre-li—. Si disparo amb presses i el toco malament, patirà i em farà patir a mi. En canvi, programant-ho entre tots dos, podem encertar de bones a primeres una ferida fulminant, mortal de necessitat, que ens permeti de prescindir del daltabaix de l'agonia...

Em va dedicar un gest despectiu amb el braç, com si m'enviés a la porra, i s'alçà del setial amb l'aire de fer unes quantes gambades. «Quiet!», vaig cridar-li. No s'aturà i ni tan sols es va girar per mirar-me. Recorregué el despatx amunt i avall, sense reparar en la meva presència. Cal dir que jo tenia molt disminuïda la capacitat d’espantar, pel fet d'haver declarat d'entrada el meu propòsit de matar-lo. Què podia afegir que em fes més perillós?

—Miri que si disparo de mala fe i li toco el nervi, la sentida pot ser brutal! —vaig dir-li amb veu ronca—. Hi ha fiblades pitjors que la mort mateixa...

Se'm va plantar al davant i em clavà una mirada interrogadora.

—Com està d'anatomia topogràfica? —em preguntà— ¿Vol dir que sap on apuntar, no ja per martiritzar-me (tal com insinua), sinó per a eliminar-me, que és la pedra de toc d'aquesta entrevista?

—No —vaig contestar-li—. No sé anatomia de cap mena fora del coneixement senzill de la figura. La idea és anar de cara al cor i deixar que la naturalesa faci el seu curs.

—I on el tinc el cor, si no és indiscreció?

—Al costat esquerre, com tothom.

—No. Com tothom, el tinc entre els dos pulmons, justament damunt del diafragma. A vostè li falten els coneixements indispensables...

M'havia fet el propòsit de tenir paciència perquè, pobre home, prou tribulació devia passar. Eren unes reflexions que em feia aleshores, desconeixedor del caràcter de la meva víctima. I, de passada, que se'm permeti una consideració que pot ésser útil a molts: quan es vol matar algú, convé conèixer-li el caràcter i les sortides abans d'embolicar-se. Tant de bo que jo ho hagués tingut en compte!

—Bé —vaig replicar calmosament—: no ens posem nerviosos. A mi no em costa res de tirar on vostè digui. Al capdavall, l'interessat és vostè.

—Hi ha un punt de la persona delicadíssim —digué—. La nuca! Un tret a la nuca amb l'arma a frec de pell, mai no necessita bis.

De cop i volta el vaig trobar inclement. Calia tenir mala ànima per parlar amb tanta fredor d'una batzegada que el desgraciaria d'una manera irrevocable. Però no volia discutir-ho.

—Vostè mateix —vaig dir-li.

—No em fio del seu encert —replicà—. No es mogui, que li indicaré el lloc exacte...

Jo romania assegut. Ell va acostar-se'm per darrera i amb la mà esquerra m'obligà a ajupir el cap, com fan els barbers amb els seus clients. Fins i tot, per un brevíssim instant, em vingué aquella son dolça que amoroseix el trasbals de fer-se tallar els cabells. Endormiscat, esperava que el meu antagonista em toqués amb la punta del dit índex el precís indret fatal. Però en comptes d'això, va agafar d'una revolada l’escrivania de plata que tenia a la taula i me la va estampar al clatell. Aquesta traïció la vaig saber dies després, perquè de moment em correspongué la pèrdua del coneixement i dels sentits.

El metge de la presó opina que he quedat bé, que he tingut una sort enorme. Són punts de vista! Sordejava una mica i amb el cop he millorat. Ara, d'això a tenir sort... L'advocat d'ofici creu que n'hi ha per anys, que me la carregaré de valent, sobretot pel detall de portar armes sense permís en un centre oficial. M'agradaria saber què hauria passat si hagués demanat permís! Són una colla d’hipòcrites.

La fermesa d'esperit no m’inclina al repòs i a la meditació entre aquestes quatre parets. Recordo, penso, faig balanç... Evoco amb nostàlgia el dia de la reunió secreta durant la qual van adjudicar-me l'àlias de «La hiena». No fou fàcil, perquè dos companys més aspiraven al mateix motiu, al•legant actuacions passades. Jo els vaig guanyar invocant una mística de futur, la meva set d'implacabilitat. El meu rival més pròxim va haver d'acontentar-se amb l'àlias de «La mangosta» i l'altre amb el de «L'escurçó». I encara gràcies!

Sóc doncs, «La hiena», un pseudònim massa suggestiu per tancar-lo entre murs de pedra. No, no sóc egoista. Si pogués en faria donació al grup, en qualitat de reintegrament. Però al grup l'han fet miques. A còpia d'acorralar-me a preguntes nit i dia amb una insistència criminal, els han agafat a tots.

I ara, en estat de plena lucidesa, sense coaccions de ningú, lliurement, vull deixar el sobrenom a qui en pugui fer bon ús, perquè és una pena que es consumeixi amb mi aquí dins. Jo, per molt de temps, no en faré res i a fora encara pot servir. No sóc versat en qüestió d'institucions de beneficència, tinc poques relacions i coneixences. En principi, el deixo a un asil d'orfes, amb l'esperança que, poc o molt, apreciaran que és tot el que tinc. Penso que potser hi haurà qui en sortirà ofès i enardit, amb prou punxades i raons per a utilitzar-lo amb pugnacitat vindicativa. I que es produirà el relleu immortal!

PERE CALDERS, (D'Invasió subtil i altres contes, 1978)
---------------------------------------------------------
EN MARC
Aquell viatge de fi de curs a París va ser realment inoblidable. Érem una bona colla i ens enteníem força bé. Vam marxar de nit, en autocar, i el trajecte va ser sensacional. Estàvem tan nerviosos que no sabíem ben bé què fèiem. Parlàvem amb l'un, amb l'altre, sense saber gaire bé de què però rèiem a cor què vols. Els mòbils no paraven de fer fotos dels quatre arrossegats que dormien i, finalment, amb unes ulleres de cavall, vam arribar a París. Quina meravella! Feia una brusquina fina que creava una atmosfera que et convida a penetrar en un món que, tanmateix, no t'era gens estrany. El que em va agradar més? La panoràmica de la ciutat des de la torre Eiffel. Amb els companys? Perfecte, tret de la història entre en Pep i la Blanca, que han de ser els "notes" del grup... i dels quatre penjats que sembla que ja ho han vist tot... La millor nit? La darrera, quan vam estar un bon grup junts en una habitació minúscula i teníem aquella necessitat de conquerir un món que ens el sentíem tan nostre...

EN JULI
Sí que el recordo, el viatge a París, és clar, però tot plegat ho vaig trobar una mica pobre. Viatjar en autocar durant dotze hores, on s'és vist! I aquella colla de nens infantils i immadurs que semblava que no havien sortit mai de casa! Ah, ah!Hi, hi! Semblava una guarderia el primer dia de col·le! Vaig intentar adormir-me, però res, impossible, era la primera vegada que passaven una nit de gresca! I la gracieta de les fotos, ja se sap, qui es colga amb criatures, s'aixeca amb pixerades! I bé, París, què t'he de dir, molta literatura i poca teca. A qui ha viatjat molt, com és el meu cas, no l'impressiona la torre Eiffel, un munt de ferralla rovellada... El que em va agradar més? El sopar que vaig fer d'amagat a Maxim's, un restaurant de luxe, amb el fill d'un conegut del pare. Amb els companys? Ni fred ni calor,han de créixer, encara! La millor nit? No t'explico, és absolutament privada.

                                                                                      Llengua catalana 3r d'ESO. Ed. Cruïlla 

dimecres, 10 d’octubre del 2012

T'EXPLICO UNA HISTÒRIA?


(imatge de google imatges)

AQUESTS SÓN TEXTOS QUE HEU FET ALGUNS DE VOSALTRES!! ARA ELS MILLORAREU CADASCÚ... ÀNIMS!!!

UNA POMA CATALANA

Hi havia una vegada una poma, aquesta poma era de Catalunya, però no era independent.
Una vegada, la poma va anar a comprar mobles: una taula, una cadira, una porta.. Tambè tenia que comprar estris per l'escola: bolígrafs, llibretes, fulls de paper, l'ordinador, un projector, portafolis per guardar els deures... Però per desgràcia va tenir un problema: es va deixar les seves botes d'aigua. No sap si va ser alestuari de l'equip de bàsquet, de ping-pong, de tenis o de kàrate.

Va anar a les esgolfes a de la seva casa, per veure si trovava algunes altres botes o un paraigües. (Ja que plovía) No es veía res, va provar de obrir una finestra, però entrava molt poca llum.
En una caixa va trovar fotos d'ella amb els seus amics: la pinya i el kiwi. Eren les fotos d'unes vacances que van fer en vaixell i avió.

En aquell viatge, quan van arribar a terra, van conèixer a una família de patates que sempre que feien partits de qualsevol esport deixaven el marcador dels contrincants pel terra.
Sempre entrava la pilota per la cistella, mai fallaven... però hi havia una patata que mai jugava amb ells, deia que era com una espècie de ninja, i realment ho semblava.

Quan van tornar del viatge, cada dissabte es dedicàven a vendre llimonada en la carretera que hi ha davant de la casa de la poma, sempre es quedaven llà fins que sortien les estrelles.
Un dia qualsevol, an veure a una tortuga amb skate... va ser algu molt estrany.
-¡Quins bons records!- Va dir la poma.

Aida Gavilán. 3r A

Un dia un ninja que feia karate, va anar a una casa de un home independent, va obrir la
porta i senva escolta una música. En mig de la taula ni havia una poma un kiwi i una pinya
i al terra una pilota, despres el ninja va apartar la cadira on hi havia un bolígraf que es va
caure dins del moble. No li va preocupa molt asi que va obrir totes les llibretes, portafolis
 etc. Fins que va...


3r C

Un dia quant estava apunt de sortir a llançar la brossa.
Es va apagar tota la llum de la casa. Despres de uns vint minuts va tornar.
Vaig mirar per la finestra i feia molt de vent i mal temps.
Em va trucar un amic i em va dir que s'apropava una tempesta molt forta i amb ella  podrien venir uns terratremols i uns tornados molt forts.
Jo amb molta por vaig dir-li: Espera que agafo el cotxe del meu pare i vinc a buscarte a la teva casa.
Pero quant vaig vaixar al garatge no vaig trobar el cotxe, pero vaig trovar la moto de color violeta de la meva germana.
Vaig agafarla i em vaig anar a buscar al meu amic.
Vaig arrivar a casa seva i vaig trucar la porta.
Em va obrir el seu pare i li vaig preguntar on es el teu fill?
Esta adalt va dir ell.
Vaig trucar la porta de la seva habitacio tot nervios.
I com és el meu amic se que quant esta nervios sempre agafa unaa fulla de la llibreta i un boli del estoig i començava a escriure coses com si els deus son molt forts, que algun dia ens quedariem sense aigua tot el mon, que si la policia te un departamet ple de coses confiscades, que si nosaltres avans erem micos, que si nosaltres no vam crear la cadira, sino que es va crear sola etc...
ell em va obrir i m'el vaig trovar escoltant musica de piano i divuixant un divuix ala seva pissara.
Ell ja portava la maleta feta.
Li vaig  obrir la maleta i vaig trovar que tenia uns calçotets, una camiseta de color groc com el sol  i mes coses.
Ell em va dir: ens tenim que anar de aqui ara mateix i a algun pais amb millor societat.
I que farem, on trovarem trevall ? vaig  dir-li jo.
ell em va dir que tenia diners i que volia fer una tenda de llaminadures. va agafar tot lo que tenia a la taula i ens vam anar a alemanya.

Abu

Hi havia una vegada una nena que estava a la seva  habitació, havia tingut un accident , sabia trencat el turmell i portava una closa. Estava fent els deures en una fulla en blanc  quan de sobte dintre de l’estoig van començar a sortir per art de màgia un bolígraf, un llapis, una pissarra, unes llepolies, una samarreta, calçotets,... No s’ho podia creure llavors va agafar el estoig i va obrir uns dels departaments i es va apropar quan de cop i volta es va veure dins d’ell.
Allà va poder observar que era un mon molt estrany , tot estava de color violeta. Les coses volaven donant voltes com si fos un tornado. Es veien micos volant, portes, cadires,  taules , finestres i fins i tot va arribar a veure una moto enganxada a un piano!!!,  feia molt de vent. Després va obrir la porta i es va topar  amb una llum que no li deixava veure que hi havia. La nena com tenia molta curiositat va entrar fins que es va trobar dintre d’una casa on el sostre era molt alt i que hi tenia un forat on no parava de caure aigua, després  tot mullada va veure una altre porta a d’alt d’unes escaleres la va obrir, ella no es podia creure el que estava veient, , es va pessigar els braços per veure si era un somni, però no!!! Tot estava succeint de veritat.
Feia molt von temps, el sol cremava moltíssim, semblava que estava pegat a la Terra de la calor que feia. Quines ganes tenia de estar amb els meus amics jugant amb un joc de taula. Allà dins tot tremolava, semblava un terratrèmol. Déu meu quina por!!!.
Lo rara que sempre deia que la nostra societat era de boixos em donava compte de que això no podia ser veritat, que hauria de ser un mal somni que això si que era de boixos. De sobte ella va notar com algú li feia pessigolles...era el seu gat!!! S’havia quedat adormida mentre feia els seus deures a la seva habitació.

Anaïs

3r B

Es va llevar al matí i va donar-se comte que el seu xiclet, que havia desat a la nit sobre la taula, havia estat intercanviat per un caragol. Tenia gana. Va anar a la nevera i l'única cosa que hi havia era mitja poma que havia collit en aquell parc on el vagabund tocava la guitarra sota aquell arbre tan gran, mentres li anava tirant  la pilota al seu gos que, de tant en tant, es menjava alguna formiga en aquell mar de gespa, aquell vagabund tenia els pantalons trencats i una polsera de punxes seguint l'estètica Heavy, portava un dibuix d'un vaixell naufragant a la seva samarreta, també maltractada.
Els seus ulls van fugir del cantant i el seu instrument i es van girar cap a la taula de picnic, on terriblement va veure a l'assassí que havia matat al seu gran amor davant dels seus ulls i li havia provocat una depressió plena de tristesa de la qual encara no n'estava recuperat. Es va quedar paralitzat i va recordar com la va conèixer.
Ell estava menjant una pera pel carrer quan la va veure jugant a bàsquet, es van conèixer i va arribar a saber que ella sabia parlar xinès, el seu color preferit era el vermell perquè li causava alegria i que tenia un cavall que mantenia amb l'ajuda d'un company de la feina.
El seu cervell es va començar a omplir de brossa, sentiments contradictoris. Va pensar en que si no haguessin agafat el cotxe aquell dia, si s'haguessin quedat a la porta de casa, encara que sigués per uns minuts per uns minuts, haguessin pogut evitar aquella mort. Aquell dia li havia regalat la seva flor preferida, una violeta...
Es va convertir en una mena de fantasma del passat, ple d'odi i de dolor, i no va poder parar d'observar la cadira on s'asseia la lletja persona...

Amàlia

3r D

Un unicorn anava caminant amb una cabra. Aquest tenia certa amistad amb una tortuga i portava un estoig amb molts diners per comprar una perruca a un marcià. El marcià havia vingut de vacances i no anava, com es pot esperar, amb una nau espaial, sinó que portava un cotxe vermell i anava a buscar la seva  limusina negra.  L'extraterrestre va recollir tots els altres amics a casa seva per anar a veure una pel·licula on surtia un gos ,un gat i un ocell.
Al film, el gos que condueix un avió es va estavella en un aula i va trenca una taula i una cadira a la sortida es troba un gat que tenia el cor enamorat de una moto . Que entra per una porta i es troba uns pantalons demunt d'una biciquleta que esta sobre una tovallola que te un dibuix del l'arc iris . El ga t que es compra un vestit per fer-li un peto a un arbre que esta en mig de  un alzinar que es veu desde un vaixell.
Hi ha un ocell que fa tombs per el cel hi en una llibreta anota que hi ha un trànsit a la ciutat quan vaixa a terra es troba un ordinador amb el carregdor engegat infinites hores.  

                                                                                                            ITHAN SORIA

CORRECCIÓ en construcció!!!! ACABEU-LA VOSALTRES!!

Un unicorn anava caminant amb una cabra. Aquest tenia certa amistad amb una tortuga perquè eren veïns. L'unicorn portava un estoig amb molts diners per comprar una perruca a un marcià que duia un cotxe vermell i anava a cercar la seva  limusina negre. anaave a veure una pel·licula on surtia un gos ,un gat i un ocell.
El gos que condueix un avió es va estavella en un aula i va trenca una taula i una cadira a la sortida es troba un gat que tenia el cor enamorat de una moto . Que entra per una porta i es troba uns pantalons demunt d'una biciquleta que esta sobre una tovallola que te un dibuix del l'arc iris . El ga t que es compra un vestit per fer-li un peto a un arbre que esta en mig de  un alzinar que es veu desde un vaixell.
Hi ha un ocell que fa tombs per el cel hi en una llibreta anota que hi ha un trànsit a la ciutat quan vaixa a terra es troba un ordinador amb el carregdor engegat infinites hores. 


3r A
Havia una vegada,a Catalunya,una petita casa,amb una porta vermella i una finestra verda.Al saló hi havia una taula amb moltes cadires.Aquí vivia un deportista independent.En Sergi treballava de professor i cada día portava bolígrafs i llibretes de alumnes.
Tenía papers que semblaven exàmens i un esborrador rosa de la pissarra.Tornant del treball,caminan per el bosc,allunyat de la carretera amb les seves botes de pluja i el seu paraïgues per si de cas plovia.Al arribar a la seva casa,va agafar un got d'áigua i va començar a corregir deures i ficar-los 
dintre de un portafolis.Mentre estant va arribar la seva novia,la Nere,que venia de comprar patates,pinyes,pomes,kiwis i pales de ping pong. Va anar a donar-li de menjar a la seva tortuga.que es deia skate i va anar a saludar al Sergi.A continuació,el Sergi,va proyectar una llum que reflexava estrelles i vaixells.La Nere,encantada amb el projecte,va posar música amb l'ordinador i li va donar una fulla.En Sergi la va mirar,era un bitllet d'avió! Al cap de una setmana,al aeroport,mentre esperaven al avió,van predre una llimonada. Ja dins l'avió,un dels pasajers semblava un ninja.

Ja amb els peus a Terra,la Nere li va dir que anirian a veure karate profesional i després un partit de bàsquet de los Lakers.El partit ho va gaudir molt,amb un marcador de 88-104 a favor,i els seeients justament darrere de la cistella,ho va poder disfrutar del tot.Al acabar el parit,a la botiga de regals,va comprar una pilota firmada per Pau Gasol.

Marina Sánchez.


Hi havia una vegada un noi que es deia Aleix , que tenia dos aficions, jugar a bàsquet amb la seva pilota i li agradava tocar la guitarra. Moltes vegades se l'escoltava parlant o cantant sol, però ell deia que tenia un company. El seus pares es preocupaven per què el metges li deien  que no era normal però que podria ser la edad llavors ho van deixar passar. El nen va seguir fent-se gran i els pares seguien sense entendre res, fins que un dia van arrivar amb el cotxe i a l'entrar per la porta es van sorpendre quant van anar a la cuina. Era espantòs, un ganivet a sobre del marbre tallant pomes i peres sense que ningú ho subjectés amb molt odi. Van pensar que podia sr un fantasma llavors van trucar a la policia i lo van dir que tenien coses més importants a feer, ja que un assassí havía atracat un vaixell. El pares van penjar el telèfon i van anar ràpid a l'habitació de l'Aleix i a sobre del llit havien els seus pantalons i samarreta preferida, la seva polsra vermella que no sortia de casa sense ella i el seu instrument. Van baixar ràpid les escales i sobre la taula i havia un xinès ballant amb un peu a sobre la taula i l'altre a sobre de la cadira mastegant un xiclet amb alegria, els pares no entenien res, van sortir fora i havia un arbre carregat de formigues i caragols. Va passar el camió de la brossa amb música heavy molt alta. Van decidirfer fora al xinés i es van sentar impacientats a esperar-li.
l'Aleix no havia desaparegut, només necessitava un temps de reflexió, va começar a pensar que ja no era el mateix, que ja no era eaquell nen petit, que havia fet un cambi, que els caballets de mar ja no eren de color violeta, que poc a poc l'amor es convertia en tristesa, que els ulls servien per a algo, es va donar compte que la vida no es sempre de color rosa, que avegades es lletja, en aquell instant, només en aquell prec´´is enstant es va donar compte que havia madurat.

Meritxell Cornella.

dijous, 4 d’octubre del 2012

DEURES DE LA SETMANA DEL 8 D'OCTUBRE

Important!!!!

(imatge de google imatges)

Hola bitxos!
M'he repensat els deures a fer perquè he vist que n'hi ha massa.

Pel primer dia de classe haureu de tenir fet el següent:


a) Veure la presentació següent de la teoria de la formació del gènere i nombre del substantiu.


El Substantiu
View more presentations from ventadorm.

b) Fer les activitats següents:


Exercicis 1.Morfologia nominal (Albert Aragonés)
2. Exercici: Canvia el gènere (Robert Escolano)
Exercicis: 
0102030405

ÀNIMS!! VOSALTRES PODEUUU!!!

dilluns, 1 d’octubre del 2012

GÈNERE I NOMBRE DEL SUBSTANTIU I DE L'ADJECTIU. REFORÇ I AMPLIACIÓ.

HOLA SUBSTANTIUS MEUS!!! 
COPIEU LA TEORIA  I LLEGIU-LA BÉ ABANS DE FER ELS EXERCICIS DE SOTA

El substantiu i l'adjectiu

El substantiu, o nom, és una categoria gramatical que serveix per anomenar els elements de la realitat: persones, animals, objectes, sentiments...
Els substantius, segons el seu significat, es classifiquen en:

· Comuns o propis
El nom comú designa una classe d'elements: got, nen, taula. Els noms comuns s'escriuen en minúscula.
El nom propi, en canvi, designa un element únic i particular entre els del seu grup: Júlia, Pirineu, Mataró... Els noms propis s'escriuen en majúscula.

· Abstractes o concrets
El nom concret designa un element de la realitat que podem percebre amb els sentits: arbre,llibre, muntanya...
El nom abstracte, en canvi, és un concepte que no es pot percebre amb els sentits: bellesa, intel·ligència, amor...

· Col·lectius o individuals
El nom individual designa un sol element: arbre, persona, bé ...
El nom col·lectiu designa un conjunt d'elements, encara que vagi en singular: arbreda, gent, ramat...

DEFINICIÓ. El substantiu

El substantiu o nom és la classe gramatical amb què designem éssers i elements de la realitat. Tot allò que veiem (persones, animals,objectes ... ), sentim (sensacions, emocions... ), conceptualitzem (pensaments, idees... ) es designa amb els noms:
cadira, Martina, alegria, saviesa, blancor...

Morfològicament, el substantiu és una categoria flexiva que es compon d'un lexema al qual li adjuntem morfemes de gènere i nombre que indiquen si el nom és masculí o femení, singular o plural:
noi - noi - a noi - s
M. SING. F. SING. M. PL.

Sintàcticament, el substantiu realitza funcions diverses dins l'oració:
- Subjecte: La pissarra és plena de disbarats.
- Complement del nom: El color de la pissarra és verd.
- Complement del verb: Els operaris han canviat la pissarra de lloc.

Lèxicament, es poden formar substantius afegint determinats morfemes derivatius al lexema:
carrer. carreró verd . verdor cansar. cansament

1. Assenyala els noms del fragment següent i indica el gènere i el nombre de cada un:

Tenia la taula de treball a la finestra que donava al carrer: El meu camp visual era limitat per la casa d'enfront, i la finestra del tercer pis corresponia exactament amb la meva. Les persianes eren pintades de verd, hi havia geranis a l'ampit i un ocell en una gàbia que mai no vaig sentir cantar i que un dia va fugir -una veïna ho explicà, cridant des de la finestra, a la meva portera-. Una tarda vaig veure baixar llits, cadires, taules, un piano. Els veïns d'enfront devien canviar de casa. Jo mirava distret com aquells mobles es gronxaven en el buit a l'extrem d'una corda. Els crits dels homes que els carregaven a la conductora i els primers símptomes d'una primavera precoç m'emperesien l'esperit i m'impregnaven d'aquella melangia arrossegadissa que a dinou anys provoquen les coses.
MERCE RODOREDA • Contes


2. Indica si els noms destacats complementen un nom o un verb:
a) La classe de matemàtiques la farem al pati i treballarem les medicions.
b) No té gana, ni set. Fa dies que el nen de la Lali no es troba bé.
e) El transportista del barri carregava un camió amb melons.
c) He contractat uns nois perquè netegin l'edifici del sindicat.
d) No recorda l'oncle. Va marxar quan va esclatar la guerra dels Balcans.
e) Una casa sense amo és el títol d'una novel·la.
f) Té por de tot. Haurà de fer una teràpia de control.


Morfologia del substantiu: el gènere

El gènere és un tret característic del substantiu: tots els noms són masculins o femenins. Ara bé, el gènere és arbitrari, és a dir, en la major part de noms no marca una diferència de sexe. Són pocs els noms que presenten aquesta relació: el noi / la noia; una dona / un home; el fill / la filla; el nét/ la néta; un cavall / una euga; el porc / la truja...
En canvi, el sol, la lluna, el riu, la bassa, el vent, la brisa, el tro, la pluja...

Formació del gènere

1. Formació bàsica del gènere
masculí: - 0 / femení:-a company, companya; xicot, xicota; nen, nena

• Canvis en l'accentuació mot agut pagès-- mot pla pagesa
mot pla soci-- mot esdrúixol sòcia. Lluís Lluïsa.

• Canvis en la consonant
p> b llop-lloba; t>d cunyat-cunyada; c>g amic-amiga; f>v serf-serva; s>ss gos-gossa; l>l·l Marcel- Marcel·la;

• Canvis en la vocal
e>a mestre-mestra; o>a monjo-monja; u>a reu-rea; u>v esclau-esclava; -òleg>-òloga fiòleg-filòloga; vocal tònica> -na germà-germana.

2. Sufixos específics -essa; -ina; -iu
comte, comtessa; gall, gallina; emperador, emperadriu

3. Formació del masculí a partir del femení -a > -ot
abella, abellot; bruixa, bruixot

4. Arrels diferents
pare, mere; gendre, nora; caval, euga; marrà, ovella

5. Invariables -aire, -ista, -cida
un / una drapaire; un / una excursionista; un / una homicida

6. Invariables referits a animals nom + mascle / femella
rossinyol mascle / femella; formiga mascle / femella

En alguns noms, el canvi de gènere ocasiona un canvi de significat. Per exemple:
el fi: la finalitat.
el llum: l'aparell que emet llum.
el son: el fet de dormir, la dormida.
el salut: la salutació.
el terra: el paviment, el sòl.
el pols: el batec del cor.
el clau: la peça per clavar.
el pudor: la vergonya.
un editorial: l'article d'un diari.

la fi: el final, l'acabament.
la llum: la claror.
la son: les ganes de dormir.
la salut: l'estat de l'orqanisme.
la terra: el planeta.
la pols: les partícules.
la clau: per obrir la porta.
la pudor: la mala olor.
una editorial: l'empresa.

Morfologia del substantiu: el nombre
Formació del nombre

1. Formació bàsica del nombre

singular: -0 / plural:-s cop-cops, pare-pares, segle-segles,noi-nois, melic-melics.

2. Acabats en vocal neutra > -es
casa. cases; taula. taules; cama. cames
Cal fer atenció als canvis següents:
-ga > -gues amiga- amigues; -ca > -ques: vaca - vaques; -ja > -ges: esponja- esponges
-gua > -gües aigua-aigües; -qua > -qües: pasqua-pasqües

3. Acabats en vocal tònica > -ns
fre, frens, pi, pins, capità, capitans

Excepcions:
Els noms de lletra: les as, les ces... Les notes musicals: els res, els mis... Altres: les mamàs, els papàs, els sofàs, els tarannàs, els bebès, els cafès, els comitès, les mercès, els tes, vostès, els esquís, els purés...

4. Acabats en -s, -c, -x, -ix, -tx > -os

cas-casos; avanç-avanços; reflex-reflexos; calaix-calaixos, esquitx-esquitxos

Els acabats en -s, en fer el plural, poden duplicar la essa o no duplicar-la:
• Dupliquen la essa -ss-: arròs, cabàs, capatàs, compàs, embaràs, interès, accés. congrés, succés, anís,passadís...
• No dupliquen la essa -s-: as, cas, tres, marquès, mes, pis, avís, permís, matís, paradís, país, abús, nus...

Excepcions:
Fan el plural amb -s: esfinx, linx, tòrax, dúplex, índex...


5. Acabats en -sc, -st, -xt, -ig > -s /-os
disc- discs/discos; gest- gests/gestos; text- texts/textos; assaig- assaigs/assajos

6. Invariables
• Alguns dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres...
• Acabats en -us: tipus, virus...
• Altres: temps, fans, llapis...

3. Completa el text amb els noms següents. Flexiona'ls amb el gènere i nombre que convingui:
poema, llegenda, raça, superstició, invasor, tradició, arpista, població, costum.

A mitjan segle v, part de la .............. cèltica de la Gran Bretanya, empesa per
germànics, travessà la Mànega i fundà una petita Bretanya a l'Armòrica, conservant-hi llengua i .............. . Una altra part, major, restà arraconada dins l'illa, apassionada, decantada a la .............. i al misteri, elaborà de bonhora amb les seves .............. i mites una poesia abundant. .............. bretons de banda i banda de l'Estret, cantors i contadors alhora, la difonien entre l'Occident feudal, en curts .............. anomenats lais. Des del segle XII, un cert nombre de trobadors francesos i anglo-normands, oferint-los ja les tradicions èpiques nacionals poca materia per a nous cants, acudiren a les .............. estrangeres, especialment a les de la Gran Bretanya.
CARLES RIBA. nota preliminar a Joseph Bédier • El romanç de Tristany i Isolda

4.Canvia el gènere dels noms destacats del fragment següent:
L'avi té una granja d'animals i allà m'encanta passar-hi l'estiu! Els gallsi els ànecs s'empaiten tot el dia a l'encalç del gra que l'avi, diligentment, escampa cada
matí. Els cavalls, a la quadra, corren lliures i les vaques pasturen amb parsimònia als camps del costat de l'arbreda on els marrans no es cansen de belar, com si tinguessin por que sense el crit no ens recordéssim de la seva presència. Els porcs escampen aquella flaire tan punyent i fins i tot els bocs miren d'escampar la boira. L'ase, pacient, no s'immuta i amb aquell aire mig adormit encomana el tedi apegalós de l'estiu.

5.Fes el femení dels noms següents i indica en cada cas el model de formació del gènere que segueixen. Si cal, consulta el diccionari:

a) bruixa b) oncle c) àrbitre d) europeu e) amo f) abat g) marquès h) llop i) baró
j) sociòleg k) capità l) nuvi m) actor n) sogre o) hereu

6. Assenyala els noms de les frases següents i escriu-los en femení:
a) El comte i I'emperador són els meus herois.
b) El metge del rei és el padrí del beduí.
c) El duc era orfe de pare.
d) El mestre és el germà del baró.
e) El gendre és soci de l'alcalde.
f) El ministre s'emparà en el nebot del president.
g) El tsar increpà l'institutor del príncep.
h) L'hereu deixà les terres al monjo i es convertí en un gran traumatóleg.

7. Assenyala els noms que apareguin a cada frase i posa'ls en plural. Si cal, posa també en plural la resta del sintagma.
a) Tinc el desig de comprar-me l'últim disc del meu cantant favorit.
b) La protesta va ser ecològica: el veí va plantar un pi a la plaça.
c) El gas que emana del camió és tòxic i perillós.
d) Va fer un gest ofensiu per la finestra del despatx.
e) Desa el matalàs: el guardarem per al pis de lloguer.
f) L'esquitx sangonós li va provocar un fort mareig.

8. Posa determinants i adjectius a cada un dels noms de les frases següents:
a) .............. afores del poble del teu oncle són ..............
b) Encén .............. llum .............. del menjador.
c) .............. síndrome de .............. sida és ara una malaltia crònica.
d) He de fer-me .............. anàlisis .............. al nou consultori.
e) Les mèdiums perceben .............. senyals .............. .
f) Avui fa .............. resplendor .............. .

9. Escriu la forma que convingui en cada cas:

el, un llum / la, una llum

a) Apaga .............. d'una vegada. No puc dormir.
b) M'agrada veure com entra .............. al matí.
e) He comprat .............. per a la tauleta de nit.
d) Aquest pis té .............. que enlluerna.

el, un fi / la, una fi

a) Gairebé ja sóc a .............. de la novel·la.
b) Treballo amb .............. de viatjar a l'estranger.
e) És una ONG que té .............. d'ajudar la gent gran.
d) La mort és .............. de la vida.

el, un son / la, una son

a) Tinc .............. !
b) Cada dia em costa més agafar .............. .
e) Té .............. que no pot ni parlar.
d) És un dormilega, sempre té .............. .

10. Fes el plural dels noms següents tot posant-los a la casella que els
correspon:

record. padrí . dimarts . fet . temps . esponja. roba. patí . despatx . sufix . greix . pit . raig . violí . rei . pretext . impost . llapis . cactus. forca . casc
eruga . cançó . calaix
Invariable
-s/ -os
-s
-es
-ns
-os

11. Fes el plural deis sintagmes següents tot vigilant si dobla o no dobla la essa:
a) compromís seriós
b) anís estantís
e) qimnàs espaiós
d) pagès obès
e) andalús indecís
f) espòs gras
g) ós suís
h) avís dubtós

12. Escriu tots els substantius de les frases següents en plural:

a) El llangardaix entra al despatx i envia un fax al capatàs.
b) Mentre fa el passeig del divendres canta una cançó ben bonica.
e) M'han regalat un disc de música antiga.
c) L'esperanca del país es basa en el compromís.
d) El desig del capità és construir un iglú per al seu cosí.
e) El pastís del veí és gros i rodó.
g) Té una llengua llarga i una piga boteruda.
h) L'oca i la vaca són animals que habiten a la granja.
i) El text ofereix un contrast important.
j) El gest del capellà és indecís.

-------




L'ADJECTIU
• És la paraula que acompanya el nom i ens en diu una qualitat.

• Les qualitats que diu del nom poden referir-se:

-Al color: gata negra
-A la forma: cara rodona.
-A la mida: vestit petit.
-Al caràcter: nen amable.
-A l’estat: dia alegre.


Els adjectius són uns mots dependents d'un nom substantiu. Aquesta dependència es manifesta en la forma i en el significat.

a. L'adjectiu ha de concordar amb el substantiu en gènere i nombre. És a dir, té el mateix gènere i el mateix nombre que el nom amb qui va:

El cel blau, la faldilla blava.


b. L'adjectiu necessita la presència d'un substantiu per atribuir-li el significat que expressa.
el cistell buit - la capsa buida
els cistells buits - les capses buides

Observa que l'adjectiu buit pren una forma quan acompanya un nom de gènere femení així ho fan la majoria dels adjectius. S' anomenen adjectius de dues terminacions o variables. N' hi ha d' altres que només tenen una forma tant si acompanyen un nom masculí com un nom femení.

l'aprenent jove - l'aprenenta jove
els aprenents joves - les aprenentes joves

• Poden ser:

De dues terminacions:
Varien de forma segons siguin masculins o femenins.

Un matí llarg, una jornada llarga.

D’una terminació: Són invariables. Tenen la mateixa forma pel masculí i femení.

Un dia agradable, una tarda agradable.


ELS ADJECTIUS D’UNA TERMINACIÓ
-ble Monstre horrible – fera horrible
-aire Avi xerraire – àvia xerraire
-ar / -or Conte popular – història popular; dia anterior – setmana anterior

-cida/ -ista Conductor suïcida – conductora suïcida; grup excursionista – colla excursionista

-al/ -el/ -il Veí cordial – veïna cordial; amic fidel – amiga fidel; home àgil – dona àgil

-ant -ent Gust amargant – poma amargant; consells prudents – solucions prudents

-aç/ -iç / -oç Invariables només en singular

Noi audaç- noia audaç (nois audaços -noies audaces) ; fill feliç- filla feliç (fills feliços- filles felices) ; cotxe veloç – moto veloç ( cotxes veloços- motos veloces)


ELS ADJECTIUS DE DUES TERMINACIONS
Singular Plural
M F M F
c - g groc groga grocs grogues

t - d buit buida buits buides

u - v nou nova nous noves

ig – j/g boig boja bojos boges

l – l•l tranquil tranquil•la tranquils tranquil•les

s - ss gros grossa grossos grosses

Exercicis PER A TOTS ELS 3RS!!!
Exercicis de l'adjectiu (Itineraris d'aprenentatge.Intermedi) Si vas seguint l'explicació "Què és l'adjectiu?", trobaràs un exercici al final que es diu "Són adjectius?". Fes-lo!
Després, a la banda esquerra, clica "El gènere i el nombre de l'adjectiu". Fes l'exercici que hi ha. Realitza també els exercicis dels enllaços de l'esquerra corresponents a: "adjectius de dues terminacions", "adjectius d'una terminació", "casos especials".

Exercici La flexió dels adjectius (Universitat Jaume I. Magisteri de Primària)

NOMÉS PER A 3R A I B!!
Exercicis de flexió de l'adjectiu (Carmina Ribés)