dimarts, 22 de maig del 2012

FEM RÀDIO!



Si ja heu acabat la redacció de la història d'una de les pintures de l'entrada anterior del bloc i la comprensió lectora última que teniu en paper, podeu començar les activitats de la ràdio.

Utilitzeu internet per cercar informació i sobretot feu molt bé la part d'exercicis possibles, que heu de fer obligatòriament. Fiqueu-vos en grups, tal com us vaig dividir per fer el treball cooperatiu i amb el professor de guàrdia feu un sorteig a veure quina secció toca a cada grup. Com us he dit, dediqueu tota la vostra atenció a fer molt i molt bé els dos últims perquè possiblement gravarem de debò a la ràdio del centre els programes vostres i els emetrem. Teniu a sota unes explicacions de com es fa un guió radiofònic i una escaleta tal com heu de preparar vosaltres

Va, a treballar!

preguntes apunts ràdio
Guió Radiofònic

EL GUIÓ RADIOFÒNIC

CONTROL: SINTONIA D’ENTRADA A P.P. Y RESOL 

       Veu 1a. Per elaborar un programa, hem de tenir en compte els llenguatges que existeixen a la ràdio: música, paraula, so, silenci… Existeix a més s més, un vocabulari específic per a les indicacions tècniques o de control.  

         PAUSA 

         Veu 2a. Tots aquests elements, ben combinats constitueixen un programa. 

CONTROL: RÀFEGA MUSICAL 5” 

         Veu 2a. És necessari organitzar aquests elements en una estructura fàcil de comprendre per a tots aquells que fan el programa i, és clar, per als oients a qui va adreçat. Aquest estructura s’anomena guió radiofònic. 

CONTROL: MÚSICA (N.1) A P.P. 15” I PASSA A FONS 
         Veu 1a. En el guió radiofònic escriurem les indicacions tècniques, allò que haurem de dir i les músiques o efectes que utilitzarem. 

CONTROL: MÚSICA n.1 A P.P. I ATURA. FOSA AMB MÚSICA n.2 A P.P. 15” I DESAPAREIX. 

       Veu 2a. El text del guió s’escriu des de la meitat del full cap a la dreta, a doble espai. 
      PAUSA No es deixen paraules a mitges per escriure-les a la línea següent. Els paràgrafs han d’acabar al mateix full, no al següents. 
      PAUSA Si el text d’una noticia ha de passar a un altre full, al primer escriurem el mot “segueix”, o bé una fletxa. S’indica amb punt i guió que el text s’ha acabat (.-) 

CONTROL: RÀFEGA MUSICAL 5” A P.P. 
      Veu 1a. El marge esquerre del full es destina al muntatge musical o sonor. S’hi fan les anotacions per al control. 

CONTROL: INSERIR SOROLL, AMBIENT DE VEUS I COTXES, A P.P. 5” PASSA A FONS. 
     Loc. Hem d’indicar també quin locutor (loc.) o locutora (loca.) parla. Si n’hi ha diversos, els podem enumerar; o posar el nom. Loca. A les dramatitzacions s’escriu el nom dels personatges que dialoguen.     

       PAUSA 

     Loca. Un altre aspecte a tenir en compte és la velocitat lectora. No hem de passar de les 160 o 170 paraules per minut. 

CONTROL: S’ATURA EL SOROLL DE VEUS I ES FON AMB LA SINTONIA DE SORTIDA QUE ES MANTÈ DE FONS. 

      Loc. I arribats al final, el guió ha d’acabar agraint l’audiència i acomiadant-se amb la sintonia de sortida. 

     Loca: Moltes gràcies i fins a la propera. 

CONTROL: SINTONIA DE SORTIDA A P.P. I RESOL. 

Com escriure per parlar? 

Per parlar, primer hem d’escriure. En ràdio no s’escriu com ho fem normalment. Hem de pensar que el nostre missatge serà oral. Explicarem coses i hem de fer-ho de forma natural, com si fóssim davant del nostre interlocutor. En la comunicació radiofònica no existeixen les mirades ni els gestos. Per això, aquí tens algunes pautes per saber com has d’escriure per parlar: Procura ser senzill, utilitza paraules clares i de fàcil comprensió. Utilitza un vocabulari assequible i frases curtes. Davant de qualsevol tema, no vulguis abraçar-ho tot; és millor explicar poc i que s’entengui. Utilitza la reiteració, però no cansis. Utilitza els signes de puntuació ajustant-te al teu ritme i a la teva forma de parlar. Si dónes xifres, arrodoneix (per exemple: 139.452… és millor dir: 139.000 o bé, més de 139.000). Que no es noti molt que estàs llegint. Fes una relació bàsica dels punts que vols explicar. Ordena’ls amb certa lògica i busca una estructura senzilla (escaleta). Existeix una regla bàsica per a tot programa: La primera frase ha d’interessar, la segona ha d’informar.

ANÀLISI, TRACTAMENT I ELABORACIÓ D’INFORMACIÓ

Possibles continguts: 
- Notícies relacionades amb àrees diferents. 
- Informació variada sobre temes com l’ecologia, el consum, les ONG, els esports… 
- Enquestes. 
- Reportatges. 
- Cançons, música, anuncis. 
- Divulgació científica. 
- Dramatitzacions, lectura de poemes… 
- Anàlisi de continguts de programes determinats com ara musicals, magazins... 

 Possibles àrees 

- Ciències Socials. 
- Llengua. 
- Llengua Estrangera. 
- Educació Visual i Plàstica. 
- Educació Física. 
- Ciències Naturals. 
- Matemàtiques. 
- Tecnologia. (…) 

 MODEL D'ESCALETA

PROGRAMA:
DATA D’EMISSIÓ: 
REALITZAT PER:
DURACIÓ: 
RECURSOS                CONTINGUT—TEMES                               TEMPS 


 EXEMPLE D'ESCALETA

PROGRAMA: Autopista al cel Secció: Opinen els nostres col·legues
DATA D’EMISSIÓ: 30 juny 
REALITZAT PER: (nom dels alumnes)
DURACIÓ: 20’ 

RECURSOS                                          CONTINGUT—TEMES                                         TEMPS 
Sintonia d’entrada                               Tema: les drogues 

 1. Locutora                                        1. Introducció al tema; breu panoràmica.                            3’ 

 2. Entrevista en directe                       2. Opinió d’un metge sobre la salut i les drogues                 6’ 
                                                          (simulació d’una entrevista: una noia fa de metge 
                                                            i opina a partir de documents verídics) 

3. Música: cançó dels “Calis”           3. Cançó dels “Calis” sobre l'heroïna.                                    3’ 

4. Enregistrament: enquesta              4. Enquesta d’opinió:                                                             6’
                                                        als nois i noies de l’institut avantatges i inconvenients. 

 5. Locutora                                    5. Locutora: resum ràpid d’algunes idees                                2’
                                                        importants i comiat.

EL LLENGUATGE TÈCNIC

A la ràdio existeix un llenguatge tècnic, és a dir, un llenguatge específic composta de termes radiofònics que fan que ens entenguem. És un codi molt senzill que permet organitzar tots els elements que intervenen en la comunicació radiofònica. Alguns dels més usats son aquests:

· Sintonia: és la música que identifica el programa. És la música que identifica.(15 a 30 segons)
· Sintonia d’entrada: és la sintonia que obre el programa.
· Sintonia de sortida: és la sintonia que tanca el programa.
· Música a P.P.: la música, o el so, passa a un primer pla.
· Música de F.: la música, o el so, passa a fons.
· Música s’esvaeix: la música va baixant a poc a poc.
· Música cessa: la música que ja no tornem a posar.
· Música resol: deixem que una peça musical acabi.
· Fosa: barregem dos sons.
· Ràfega: pas a primer pla d’un so durant molt poc temps (5 segons).
· Inserir: indica quan es posa una gravació, una cançó, o algun document sonor.
· Pausa: silenci.
· Cortina: fragment musical d’uns 10-15 segons de duració que s'utilitza para separar, en el si d’un mateix programa, continguts clarament diferenciats