dimecres, 10 de febrer del 2016

MÈTRICA CATALANA

RITME
El ritme mètric d'un poema es construeix a partir del nombre de síl·labes del vers.  En català, cal comptar fins a la darrera vocal tònica. Exemples:
Paraula aguda 
Es compten totes les síl·labes:
Llei
-
xant
a
part
l'es
-
til
dels
tro
-
ba
-
dors
 10
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10

Ausiàs March
Paraula plana
Es compta una síl·laba de menys:
el
meu
dol
com
un
sol
a
ple
mig
-
di-a
10
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Josep Romeu
Paraula esdrúixola
Es compten dues síl·labes menys:
Lluny,
per
ca
-
mins
tre
-
mo
-
lo
-
sos
 d'in
-
fàn-ci-a
 10
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10

Narcís Comadira

En el compte sil·làbic, hi intervenen altres fenòmens, com són l'elisió, la sinalefa i el hiat.
No es-pe-ris al-tre do 
 de tes llà-gri-mes

elisió

Joan Maragall
del 
fosc i ab-su
rd pa-rany de la me-mò-ria

sinalefa

Miquel Martí i Pol
¿Qui és a-quell
a-mor con-tem-ple

hiat

Ausiàs March
L’elisió: Supressió en la pronunciació d’una de les dues vocals en contacte (la a o la e àtones).
La sinalefa: Pronunciació en una sola síl·laba de les dues vocals en contacte.
El hiat: Pronunciació separada de les dues vocals en contacte. És freqüent sobretot en la poesia medieval.
* Els dígrafs no se separen mai. Són quatre: ll (calla), ny (canya). gu (aigua), qu (quota).

 LA PAUSA
Els versos llargs, és a dir, aquells que tenen nou o més síl·labes, de vegades tenen una pausa interior, que anomenem cesura. D'aquesta manera, el vers queda dividit en dos hemistiquis.
Tris-te-sa per-fu- ma-da,
//
ros-si-nyol- de la nit
6 + 6 = 12
1r hemistiqui
2n hemistiqui

cesura

Marià Manent
El recompte de síl·labes en el primer hemistiqui es resol de la mateixa manera que com si fos a final de vers, és a dir, es compta fins a l'última síl·laba tònica:

És per la Ment / que se m'obre Natura
1   2   3  4   / 5      6   7  8 9 10
a I'ull golós, / per ella em sé immortal
1 2    3    4 / 5     6    7   8      9  
10
Veus eixa mar que abraça / de pol a pol la terra?
  1    2 3   4   5      6    / 7   11112
En altre temps d'alegres / Hespèrides fou l'hort:
          3 4         5 6       / 7   8 910 112
El decasíl·lab és el vers per excel·lència de la poesia catalana. Molt conreat en la poesia medieval, també tingué un gran seguiment durant el segle xx. El vers clàssic català duu cesura i pren la forma de 4 + 6, encara que també pot presentar altres estructures: 5 + 5 (d'origen castellà), 6 + 4 (d'origen francès) i sense cesura (italià).

TIPUS DE VERSOS

Segons si els versos que composen el poema presenten un mateix nombre de síl·labes o no, es classifiquen en:

·  Versos isosil·làbics: hi ha una regularitat mètrica al llarg de tot el poema.
·  Versos anisosil·làbics: els versos que componen el poema presenten una mètrica irregular.

Segons el nombre de síl·labes que tenen, els versos es classifiquen en:
·  Versos d'art menor: fins a 8 síl·labes 
·  Versos d'art major: a partir de 9 síl·labes


Aquests són els principals tipus de versos:

D'art menor

·  Monosíl·lab: 1 síl·laba
·   Bisíl·lab: 2 síl·labes
·  trisíl·lab: 3 síl·labes
·  tetrasíl·lab: síl·labes
·  pentasíl·lab 5 síl·labes
·  hexasíl·lab. 6 síl·labes
·  heptasíl·lab. 7 síl·labes
·  octosíl·lab:  8 síl·labes

·  D'art major

·  enneasíl·lab: 9 síl·labes
·  decasíl·lab: 10 síl·labes
·  hendecasíl·lab 11 síl·labes
·  dodecasíl·lab i alexandrí: 12 síl·labes

RIMA
La rima pot ser:
·  ·Assonant, quan tan sols es produeix la repetició dels sons vocàlics.
· Consonant, quan hi ha repetició de sons vocàlics i consonàntics.
Els versos que tenen la mateixa rima s'assenyalen amb una determinada lletra.

Si són versos fins a vuit síl·labes, s'utilitza la lletra minúscula; si són de més de vuit es fa servir la majúscula. Recorda que rimen segons es pronuncia, no com s’escriu.
                         Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure       A
                                      que em deixes quan te'n vas,                          b
                          i un moviment de branca entre dos aires, lliure,        A
                                      en l'últim zenit del teu br.                           b
                                                                                       MÀRlUS TORRES

·  Rima femenina, quan el vers acaba en paraula plana o esdrúixola.
·  Rima masculina, quan el vers acaba en paraula aguda.
Ex.: clara rima femenina – carrer rima masculina


·  Rima fàcil, no són difícils de crear. ( Ho són: una paraula i el seu compost: fer i desfer; paraules d’una mateixa categoria, com ara les terminacions verbals: anar i tornar, tenia i encenia; adverbis acabats en -ment: solemnement i lànguidament; mots que, per la seva relació semàntica, fan la rima previsible: gloria victòria, or i tresor)

POEMES BLANCS I POEMES LLIURES

La construcció dels poemes ha sofert una evolució important al llarg de la història. En temps moderns, la poesia pren camins d'experimentació. Alguns poetes abandonen el rigor formal del metre i la rima, i plantegen la poesia  des d'altres perspectives.
Cal destacar dos tipus de poema sense rima o regularitat mètrica:
·  Poemes blancs: no tenen rima però presenten regularitat mètrica.
·  Poemes lliuresno presenten rima ni regularitat mètrica.

EESTROFA
Una estrofa és una agrupació de versos relacionats per la rima i per una alternança de metres constant. Cal distingir entre estrofes compostes per:
versos isosil·làbics (mateix nombre de síl·labes)
versos anisosil·làbics (nombre desigual de síl·labes).

ESTROFES DE VERSOS ISOSIL·LÀBICS
·   Apariat: dos versos amb rima assonant o consonant.
·  Tercet: combinació de tres versos.
·  Quarteta (art menor) i quartet (art major): quatre versos.
·   Quinteta (art menor) i quintet (art major): cinc versos.
·   Sexteta (art menor) o sextet (art major): sis versos.
·  Octava: combinació de vuit versos, generalment d'art major.
·   Dècima: deu versos.

La rima en les estrofes és variada. Pot ser:
·   Encadenada: ABA BCB

·   Encreuada: ABBA

Quadre de www.xtec.cat/~aribas4/literatura/metrica.htm


NOM
Nombre
Versos
MIDA DEL VERS
ESTRUCTURA DE RIMA
TIPUS DE RIMA
CARACTERÍSTIQUES-VARIANTS
apariat
2
qualsev
(norm 7)
aa , AA
aA , Aa
qualsevol
RODOLÍ: auques humorístiques
NOVES RIMADES: 8 síl. Consonants, en sèrie indeterminada . Medieval i p. popular fins el XIX
CODOLADA: combina versos llargs i curts (4+ 7/8 síl.) usada pels poetes valencians del XIV-XV,p.popular i Verdaguer.
tercet
3
qualsev
aba,ABA
consonant
Sol aparèixer als SONETS,refranys de dansa, tirades i lai culte.
TERCET ENCADENAT: rima encadenada ABA BCB CDC...10 síl., cons. Origen italià (Dante),introduït per A. FEBRER quan traduí la Divina Comèdia. Molt usat al Renaix. i Barroc,avui es fa A-A B-B o monorrim AAA BBB
TERCINA: Tercet encadenat amb un vers més a la darrera estrofa:ABA,BCB...YZYZ.
HAIKÚ: Popular japonesa,breu, combina dues realitats amb enginy.De moda a principis del s. XX.
quarteta
4
art menor (norm7)
abab
abba
aaaa
-a-a
consonant
Una sola quarteta pot fer tot un poema: madrigal, epigrama, epitafi, sàtira.
QUARTET: igual que la quarteta però amb versos de 10 síl.labes.
CORRANDA: Quarteta de versos solts, en la poesia popular.
SEGUIDILLA: 6-4a6-4a, de vegades de tres versos : 4a6-4a (estrofa castellana no usada en català).
quinteta
5
art menor
abaab
ababa
abbab
aabba
consonant
QUINTET: igual amb versos d´art major.
ESTANÇA: combinació de decasíl.labs i hexasíl.-labs,però també d´altres: 8A12B12B12A12A
LIRA: 5 versos de 6 síl. i de 10 síl.6A10B6B6B10B o 6A10B6A6A10B
sexteta
6
art menor
ababcc
abbaab
ababab
consonant
SEXTET: Igual, però d´art major
SEXTET ITALIÀ: igual ,art major,però tres rimes: AABCCB o ABCABC.
SEXTINA: 6 sextets decasíl.labs i 1 tercet com a tornada final.D´origen trobadoresc, repeteix les mateixes paraules en posició de rima, en cada estrofa en un ordre diferent, i el darrer mot d´una estrofa marca la primera rima de l´estrofa següent.A la tornada apareixen aquests 6 mots-rima, tres a dins del vers i tres al final.Avui no es fa gaire.
-
7
-
-
-
No existeixen les estrofes de 7 versos.Són combinacions de quartets/etes i tercets.
octava
8
10 síl. cesurat
ABAB-CDCD (cadeno-encade-nada)
ABBA-CDDC (creu-creuada)
ABAB-CCDD (cadeno-caudada)
ABBA-CDCD (creu-ncadenada)
ABAB-CDDC (cadeno-creuada)
ABBA-CCDD (creu-caudada)
consonant
Molt usada en poesia culta fins al Barroc.
OCTAVA ITALIANA: -AAB-CCB
OCTAVA LÍRICA: ABAB-ABBA-CCCD-CCCA
OCTAVA REIAL: Vuit decasíl.labs els primers sis són encadenats i els dos darrers són apariats: ABABABCC o ABBAABCC. Va ser una estrofa introduïda també per Garcilaso i Boscán.
CANÇÓ TROBADORESCA: De 5 a 7 octaves acabades amb una tornada (quartet amb la mateixa rima de la darrera estrofa, on hi havia el senhal de la dama o l´amic a qui el poeta adreçava la seva cançó, queera un nom fals o pseudònim).
-
9
-
-
-
No existeixen les estrofes de 9 versos: Són un quartet/ a i un quintet/a
dècima
10
art menor
rima en dos grups de cinc versos.
consonant
Ve del Barroc imitant la COBLA REIAL CASTELLANA i l´ESPINELA de 7 síl: ABBAACCDDC
sonet
14
qualsev
ABBA- ABBA- CDE-CDE
ABAB-ABAB-CDC- DCD
qualsevol
El conposen dos quartets i dos tercets.
SONET ANGLÈS: 3 quartets i 1 Apariat
romanç
indeter
qualsev (norm 7)
-a-a-a-a-a
assonant als parells i lliures els imparells
Introduït a Catalunya el s. XVI, en la poesia popular. Després s´han fet adaptacions cultes.
silva
indeter
10 i 6
consonant i versos blancs
Llibertat de col.locació dels metres. Prové del Barroc castellà.
tirallonga
monorrima
indeter
art major
AAAAAAAA
AAAA....
consonant
Per poemes èpics i filosòfics.
vers
paral.lelístic
indeter
art major
-
no rima
Es fa a partir de frases sinònimes o antònimes (Psalms, Poesia popular, Proverbis)
vers lliure
indeter
qualsev
-
no rima
Neix com a innovació per l´esgotament de les estrofes clàssiques, el s. XIX. El seu inventor és Walt Whitman i té un cert ritme intern, sintàctic o de repetició de parau

IFIGURES LITERÀRIES

·   L'al·literació. que consisteix a repetir un so vocàlic o consonàntic en un poema per produir un resultat acústic determinat:
A peu, i a poc a poc, anem pujant.
GABRIEL FERRATER
• L'onomatopeia, que es basa en la imitació de sons naturals:
Sentia les campanes

-ding-dong! ding-dong! ding-dong!
dong!- de Santa Maria
del Mar -dong!- amollar
gansoneres Ilur fresa
d'ous de bronze ...
Dong-dong ... !
AGUSTÍ BARTRA

·   La paronomàsia, que consisteix a escriure en un mateix vers mots molt semblants pel que fa a la forma:
Balla damunt la palla.
J. V. Folx
• L'anàfora. que consisteix a repetir una o més paraules a I'inici d'alguns versos
Ni que només fos

per veure't la claror dels ulls mirant al mar.
Ni que només fos

per sentir el frec d'una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

LLUÍS LLACH
·         El paral·lelisme, que es basa en la repetició d'estructures gramaticals.
Què diuen per la radio?
Tinc fred, tinc por, tinc fam.
JVForx
• El polisíndeton, que consisteix a repetir conjuncions de coordinació.

De sobte, a l'una, esperançant la vida,
la gent s'adreça com la mar revolta:
corre, es para, torna a córrer, crida,
calla aprés, tremolant escolta ...
ÀNGEL GUIMERÀ
• L'asíndeton, que consisteix a suprimir conjuncions de coordinació.

Desparo taula i nego dins de I'aigua
desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.

MMERCÈ MARÇAL
·   L'encavalcament, que es produeix quan les estructures sintàctiques no coincideixen amb el límit del vers. Per exemple, una mateixa frase que s'escriu al llarg de dos o més versos diferents.

El camí és llarg i no pas
sempre recte 
A voltes cal
canviar 
de ruta, i a cada
contrada podem trobar nous
paisatges, 
no sempre del tot 

nítids, però el gest fidel ...
QUIMJAUME
·         L'hipèrbaton, que es basa en I'alteració de I'ordre habitual dels elements d'una frase (subjecte predicat).
Etràngol gronxa les naus

a punta d'alba llangueixen
la 
lluïssor deis estels,
la remor de la taverna.
TOMÀS GARCÉS
·         La comparació, que consisteix a associados element(un de real i un d'imaginari) que presenten unrelació de semblançaGeneralment, s'uneixen a partir d'un nexecom, talment, així com. ..
La primavera écom un nen que sap poesies(R. M. RILKE)
Element Real NEXE                   ELEMENT IMAGINARI         
       
·         La metàfora, que converteix en idèntics dos elements que s'assemblen d'alguna maneraHi ha dos tipudmetàfores.

Metàfora impura: són presentels dos termes, ereaI'imaginari.
La pluja és una bruixa amb els cabells molt lIargs(MMERCÈ MARÇAL)

Metàforpura: el terme reaés substituït peI'imaginari.
Quan amb son preciós robí l'aigua ditxostoc..(F.v. GARClA)
ELEMENT IMAGINARI –robí     ELEMENT REAL: els seuIlavis

·         Lpersonificacióque consisteia atribuir qualitathumanes animals, objectes ...
Ara ha vingut la primavera I'hivernplorósha fugit(TOMÁS GARCÉS)

·         L’oxímoronque associa conceptes contraridmanera contigua.
                           La tendra duresa dlsina / Lcàlida fredor d'un amiga.

·         La sinestèsia, que consisteia associadoelements quprovenede camps sensorialdiferents.
            ... he dit paraules blanques(SALVADOR ESPRIU)

                      paraules -percepció acústica                        blanques -percepció visual


EXERCICIS:
  1. Fes el recompte de síl·labes del següent poema  
Entre el diàleg dels pins i la mar
 el teu silenci acompanya el paisatge.
Si aquesta trena que et vola a l’atzar
té la color més gentil de la platja,
el gessamí que ara portes al pit
posa un perfum en la tarda daurada,
i es fa sensible en aquella alenada
la lleu aroma del teu esperit.

Marià Manent.

Cançó de na Ruixa Mantells
Pas/sant /ge/me/go/sa com/ fa /la/ ga/vi/na
1      2      3     4    5           6    7   8    9  10
que/ vol/ta/ ri/be/res / i /tor/na a /vol/tar,
1       2   3    4   5        6    7     8     9     10
a/na/va/ la /bo/ja /del /Camp/ de/ Ma/ri/na
vo/re/ra /de /mar.
Des/cal/ça i /co/ber/ta /de /ro/ba/ es/quin/ça/da,
Cor/ri/a/ sal/vat/ge,/ bo/tant /pels /es/culls;
I en/ca/ra e/ra/ be/lla /sa /tes/ta /col/ra/da,
la /flor/ de /sos/ ulls.
Miquel Costa i Llobera

2.  2. Indica el metre i la rima dels fragments següents. Fes atenció als contactes i digues en cada cas si la rima és femenina o masculina:

1M'abelleixen quatre coses
qui prou les sabrà lloar?


El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla

i el vent que les esfulla

per no veure-les secar,

M, ANTÒNIA SALVÀ


Al pot petit hi ha poca confitura

i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura,
la llibertat, la llei que és més segura,
la veritat, bandera que no es jura,

i el paradís, un bon plat de verdura,

               ENRIC CASASSAS


3.Llegeix atentament el text i determina si es tracta d'un poema blanc o d'un poema lliure. Justifica la resposta.

El temps

Tot el país cobert,

bromes al nord, als fondals.
Alguna ullada de sol

a muntanya, al migdia.
Pluges al litoral. Al cor,
com sempre, maregassa.

NARCíS COMADIRA

4. Llegeix els poemes següents i digues quins tipus de versos presenten:

1.     Més boig

que Roig
(ni tinc

ni Cinc

ni fetge
de metge
ni ple
d'alè).


ENRIC CASASSAS

2.     Avui el cel
és ja només
ofec, buidor,
ploguda nit


al mar, al camp,
dolenta mà.

Com que no puc
mai més dormir,
faig del meu llit
por de presó.

SALVADOR ESPRIU

3.     Faune mutilat,
brollador eixut,
jardí desolat

de ma joventut.

JOAN ALCOVER


4.  Què tindran aquestes roses

Que el cor sempre m’han robat?

Dins ses fulles mig descloses,

Quin misteri hi ha amagat?


El perfum de poesia

que exhalava el tany florit,
tota l'ànima m'omplia ...

i encara el sent dins mon pit.

                        M. ANTONIA SALVÀ


5.         Bricolatge domèstic

Ells dos, la paret, el taladre,

la broca, la pols, el forat,

un vis esclatant dins el tac,

més pols i l'anella del quadre.
Les mans, les ulleres i el nas
són tot pols petita, vermella,
que els asseca el cor. la parella
sempre el penja recte, el fracàs
.


JAUME SUBIRANA


6.    Jo sé que no l'estimes.

No ho diguis a ningú.


Tots tres, si tu ens ajudes,
guardarem el secret.

GABRIEL FERRATER


5.Assenyala les cesures que hi ha en cada un deis fragments següents:


1. Rústica padrina que cerns la farina, (cerns: passes pel sedàs)
que gires les figues damunt el terrat,
que adorms a la falda el nin o la nina

i arranques les herbes que creixen pel blat;

M. ANTÒNIA SALVÀ

2. Jo tem la nit, però la nit m'emportert, pels verals, vora la mar sutjosa;  (ert: dret i rígid; verals: voltants; sutjosa: negra bruta de carbó)

en llum morent la cobla es sent, confosa,

em trob amb mi, tot sol, i això em conforta.

J. V. FOIX


3. Les ones van i vénen amb son plomall d'escuma: (plomall: pom de plomes que tenen alguns ocells al cap)
ja s'alcen bullidores, ja cauen gemegant, (rims: rimes)

ja en rims de perles brillen a la claror dels astres,
ja estenen per la platja son transparent cristall.

VÍCTOR BALAGUER


4. Hi havia dos amants vora la mar en pena.

Venia la tardor per serres fosquejants.


El vent féu un xiulet saltant per la carena;
amb fullaraca i pols embolcallà els amants. (embolcallà: va embolicar)

JOSEP CARNER


6.Fes el recompte mètric dels poemes següents, destria'n la rima i digues quin tipus d'estrofa presenta cada un:


1.     La ginesta altra vegada!

La ginesta amb tanta olor!
És la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

JOAN MARAGALL


2.     Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l'han dictada

tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per 
l'espai

JOAN MARAGALL


3.     El matí és un mocador

la tarda un pom de violetes
la nit un full de paper.

ALBERT RàFOLS-CASAMADA

4.     
Si visc no visc.

L'amor del risc,
com m'abellia!

CLEMENTINA ARDERIU


7.Digues quin tipus de figura literària presenten els dos títols següents:

a)    El prefaci faci'l fàcil (títol d'un poema d'Enric Casassas)

b)   Cap al dard (títol d'un recull de poemes de Manuel Forcano)


8.Quina figura literària s'hi fa servir?

1.  T'enganyenNo són prou saviels metgeper a tornar-te,
be
namada marta Marta,

la san-i lmelals llavis.

PERE QUART


2. -Bla. Bla. Bla. Bla. Bla.
-Bli. Bli. Bli. Bli. Bli.

-Glu. Glu. Glu. Glu. Glu.

S'adonen que tots enraonen
alhora i callen.

(Durant el silenci s'adonen

que no diu res ningú, i hi tornen.)
-Bla. Bla. Bla. Bla. Bla.

-Bli. Bli. Bli. Bli. Bli.

-Glu. Glu. Glu. Glu. Glu.


GUILLEM VILADOT


3. Qui veu un gravat és com qui toca mare

Mumare, mumare, mumare: material de memòria.
El crit silent del mar, de les 
llàgrimes, de la nit.

BIEL MESQUIDA

4.      El cap

del rap

no cap

al cap:
quin nyap!

MIQUEL DESCLOT


9. Indica l'element real i l'element imaginari en cada una de les comparacions següents i comenta'n el sentit:

1.    Amor, aquesta força imperiosa

que es refà, com la mar, en les tempestes.

PERE QUART


2.     Una dona sense un home

és com un peix sense bicicleta.

ANÓNIM


3.     Com una amada silenciosa
s'ajau la nit damunt dels blats.

JOAQUIM FOLGUERA


4.     Tota la meva vida es lliga a tu
com en la nit les flames a la fosca.

BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL


10. Localitza les metàfores dels fragments següents, indica'n l’element real i I'element imaginari i digues si són pures o impures:


1.    El dia és un vaixell que avança dissolent-se
i és un gran arbre immemorial la nit.

JOSEP CARNER

2.     Catalunya rep la saba


deis mugrons dels Pirineus,
i no vol ésser esclava

sinó del mar que té als peus.

ANGEL GUIMERÁ


3.    A l'amat he donades
totes les claus;

jo tinc totes les seves,
i fem les paus.

CLEMENTINA ARDERIU


4. Dispersa i vehement,
la 
vida és l'abegot

que brunz un sol instant

i es perdrà dinltardano el riu, solemne dòcil,

que lliurarà les aigües a una mar
que el faci perdura
ble.

MIQUEL MARTÍ I POL


11. Llegeix els fragments següents i assenyala les personificacions, els oxímoronles sinestèsies que hi trobis:


1. Navego contra corrent.

Hi vaig quan en tornen.


Abans de pensar em repenso.
Ploro i somric en silenci

i en soledat.

PERE QUART


2.   La nit pujava
lentament per l' escala;
l'escoltàvem,

amb pànicen silenci,
per veure on s'aturava.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS


3.    Ohel meu vellmolt vell país! I Ohla seva desmenjada mort,  (desmenjada: que no té ganes de fer res)
la incapacitat de les places per 
aixecar-se

en un salat crit de tempesta!

FRANCESC PARCERISAS


4. Tot l'espai

té una flaire de cants d'ocell.

ALBERT RÀFOLS-CASAMADA


5.     Sense enyor

se'nva morinlIlum, que era color de melara és color d'oIor de poma.

GABRIEFERRATER

6.      Sóc vell com la tevmort,
sóc 
jove com ltevvida.

JORDI SARSANEDAS

7.     Com fer-spasperòentre tants records,
tanta presènc
iabsent,


tantatan quotidiana recança? (recança: pena)MARTA PESSARRODONA