diumenge, 19 de desembre de 2010

3r d'ESO i 1r de BAT. TRADICIÓ CATALANA DE NADAL: Caganer i Tió







(imatge extreta de google imatges)

EL CAGANER

El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya i el País Valencià, sovint amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa.

Curiositat:el personatge sempre ha dut barretina, menys en el franquisme, quan es va prohibir l’ús d’aquesta peça de roba en totes les figures del pessebre....


QUIN D'AQUESTS ESCOLLIRIES?



(imatges de google imatges)


Història

L'origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Els caganers apareixen ja als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX. Ara, de bon principi la figura del caganer no era exclusiva del pessebre.

Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l'església. La gent deia que amb les seves femtes abonava la terra i així la fertilitzava per l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures.


EL TIÓ



(imatges de google imatges)

Curiosament, el caganer no és l'únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, el Tió, un tronc d'arbre que els nens escullen i que és portat al menjador de la sala. És cobert per una manta perquè no passi fred i és alimentat fins el dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa, tot cantant-li el parenostre del tió, li donen cops amb un bastó perquè "cagui" neules, torrons, dolços i llepolies.

El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc de llenya per alimentar la llar de foc, i els regals eren l'escalfor i la llum que ens proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina vermella.

Se'l fa cagar repetidament colpejant-lo amb un bastó, que emula el tradicional atiador de la llar de foc, alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d'aquesta circumstància. Els focs, per animar-los, cal atiar-los, removent els tions, per retirar la cendra i ventant-los per fer córrer l'aire a través de les ascles que cremen.

Del fet de fer cagar el tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió, ja que diverses cançons comencen amb aquests mots, on "caga" és de fet el verb en imperatiu, però no és una denominació amb tradició.

Pel dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte la palla): garrofes, carabassa, etc. i verdura; els nens de pagès no tenen, doncs, cap dificultat a l'hora d'aconseguir menjar per al Tió.

La nit de Nadal (o en algunes cases el mateix dia de Nadal), es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d'estar encès. Però avui dia, com que a la majoria de les cases no hi ha llar de foc, ja no se l'encén.

Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics del poble acudeixen a atiar-lo per rebre els regals.

La tradició del Tió pot estar emparentada amb la de l'arbre de Nadal, ja que el Tió no és altra cosa que la soca d'un arbre que la nit de Nadal obsequia amb regals els més petits de la casa.
                                               Informació extreta de la Viquipèdia