dilluns, 10 d’octubre de 2011

CATEGORIES GRAMATICALS. REFORÇ I AMPLIACIÓ



Les classes gramaticals són categories de mots que presenten ues característiques morfològiques i sintàctique comunes. Són les següents:

* substantiu o nom: designa, nomena els elements de la realitat (persones, animals, objectius, sentiments): cuc, poma, bellesa...

* Determinant: precedeix (va davant) el nom, tot indicant determinació (la noia, posessió (el meu padrí), situació en l'espai (aquest gos, aquell arbre), quantitat (tres idees, uns quants fills)...

*Adjectu: qualifica, caracteritza el nom; li atribueix qualitats, propietats, situació greu, infant difícil, vista fantàstica, bon home...

*Pronom: substitueix el nom: ell és aquí, això és teu, els escoltaré.

*Verb: informa sore les accions, estats o processos d'un subjecte: en Joan escolta la ràdio. Jo explico el problema. El tre surt ara mateix.

*Adverbi: modifica el verb, és a dir, caracteritza l'acció verbal tot indicant el lloc i el moment (ahir vam treballar aquí), la manera (la festa sortirà bé), la quantitat (va treballar molt)...

*Preposició i conjunció: relacionen elements i oracions: casa sense amo,pa amb mel, peix o carn, fills i pares...


1. Digues si cada una de les formes destacades és un determinant o un pronom i indica'n el tipus:

a) Els meus pares són molt exigents; els teus no ho són tant.
b) Aquella no m'agrada i aquesta tampoc.
e) Avui hi ha pocs alumnes. Molts són en un intercanvi.
d) La Núria qualsevol dia pot guanyar. Aixó ho sap qualsevol.
e) Tal dia ho aconseguiran. Ambdós en són conscients.
f) Aixo ho reculls ara i allò ja ho taras més endavant.
g) Tots els cristians diuen que tots som germans.
h) Pocs saben com s'ha de fer. Tan sois uns quants sen sortiran.
i) Són bastants. Em pensava que no hi hauria tanta gent.
j) Fa molt fred. No tinc gaires ganes de sortir.
k) Ets el sisè. El teu germà ocupa el vuite lloc.
1) Cadascun deis assistents seura al seu lloc. Cadascú té un seient.

Article i pronom feble

Hi ha formes de l'article que coincideixen amb les dels pronoms febles.
Cal tenir present que:
• l'article determina el nom i se situa al davant: les penes, els trobadors, la gent, en Joan, l'alegria.
• Els pronoms febles substitueixen noms i se situen davant o darrere del verb:
Avui veuré el Joan i el saludaré. Recull la tassa i desa-la.
Tinc gana, i això que últimament no en tenia gaire.

2. Assenyala l'element que substitueix cada una de les formes de pronom feble destacades:
a) He portat l'ordinador al tècnic. Demà el tindré a punt.
b) No veig mai la família, i la trobo molt a faltar.
e) De tresors, tots en tenim. Alguns els conservem tota la vida.
c) Li encanta fer fotografies: les contempla cada dia.
d) Anna, renta't les mans a la font?

3. Completa cada buit amb la forma de pronom feble adequada, digues quin element substitueix:
a) Estic fent el dinar; _ tindré a punt d'aquí a dues hores.
b) He pres nota de les queixes i _ passaré en net.
e) He comprat uns Ilibres i _ he regalat a la mareo he fet felic.
d) Hi ha nens a qui no agrada la Ilet, pero cal que _ prenguin.
e) La Rosa i l'Eva ja vénen. Val més que _ esperem.

4. Digues si les formes el, la, els, les, en fan d'article o de pronom feble:
a) el: el pa . el veu . el saluda. el menjar . el camí
b) la: la mira. la noia . la trabes. la cama. la sorpren
e) els: els ajuda . els nens . els veu . els homes . els distreu
d) les: les té . les ungles . les fa . les agafa . les mans
e) en: en Jordi . en Pau . en troba . en compra. en David


5. Indica si cada forma destacada és un determinant, un pronom o un adverbi.
a) Té molts amics i surt molt amb ells. Molts ja han deixat els estudis.
b) Se'n surt prou bé, tot i que té prou problemes.
c) Menja tan bé, té tanta gana.
d) «Hi ha més dies que llonganisses» és la dita més encertada.
e) Hi ha massa gent al concert. Els organitzadors s'esveren massa. Són massa joves.
f) No beguis més. Tindràs més problemes i seràs més vulnerable.

Pronom relatiu i pronom interrogatiu
Les formes de pronom relatiu i interrogatiu coincideixen en alguns casos (que, qui, on).
• Els pronoms relatius, com a pronoms que són. substitueixen elements i poden aparèixer en dues construccions:
- Amb la presència del nom que substitueixen, que s'anomena antecedent.
El poble (antecedent) on passo l'estiu és molt petit.
- Sense la presència de l'antecedent, perquè és evident i es refereix a la gent, les persones, les coses ... :
Qui toqui la flauta sortirà de classe. (Es refereix a la persona.)

• Els pronoms interrogatius apareixen en oracions interrogatives, tant de tipus directe com indirecte:
Què fas? Explica'm què fas. Qui truca? Digues-me qui truca.
Per distingir les formes coincidents, cal tenir present que els pronoms interrogatius es poden substituir per quin, quina, quins, quines:
Explica-li què faran. (És interrogatiu: podem dir quina cosa.)

. Digues si cada una de les formes destacades és un pronom relatiu o interrogatiu. Quan sigui relatiu, indica si té antecedent o no:
a) Fes el que et dic i explica al noi que t'acompanya el que cal fer.
b) Qui et traurà les castanyes del foc? Explica'm qui te les traurà.
c) La casa on visc té unes finestres que no tanquen. No sé què fer.
d) Digues-me què faràs de tot el material que ja has revisat.
e) Qui arribi primer no sabrà a qui adreçar-se.

Determinant, pronom i adverbi
Hi ha algunes formes, sobretot de quantitatius, que poden fer de determinants, pronoms o adverbis:
Hi ha poca carn. ~ determinant Pocs han arribat. ~ pronom Menja poc ~ adverbi
Per localitzar-los adequadament, cal tenir present a què es refereixen i què modifiquen: el determinant acompanya el nom, el pronom el substitueix
i l'adverbi modifica el verb. A més, el determinant i el pronom són classes
variables; en canvi, l'adverbi és invariable.

7. Indica si cada forma destacada és un determinant, un pronom o un adverbi.
a) Té molts amics i surt molt amb ells. Molts ja han deixat els estudis.
b) Se'n surt prou bé, tot i que té prou problemes.
c) Menja tan bé, té tanta gana.
d) «Hi ha més dies que llonganisses» és la dita més encertada.
e) Hi ha massa gent al concert. Els organitzadors s'esveren massa. Són massa joves.
f) No beguis més. Tindràs més problemes i seràs més vulnerable.

La Preposició i la Conjunció.
La preposició i la conjunció són classes gramaticals que relacionen parts del discurs. De forma general, podem afirmar el següent:
Les preposicions relacionen sintagmes: Són fora de la llista, malgrat la promesa de la presidenta.
Les conjuncions relacionen oracions: Encara que vulguis, no ha farem quan tu diguis.

8. Assenyala les preposicions que hi ha en aquest text:
Un dia, la gata va marxar. La dona de fer feines va obrir la porta del carrer per netejar els poms i escombrar l'entrada, i la bèstia se n'anà. La meva dona va començar a cridar-la per tot el pis. No la va veure. Anava amb una camisa de dormir de llunes petites, vermella, curta, amb dos volants, i una cinta blanca als cabells. No duia res als peus.
MARIA MERCÈ ROCA. Contes personals.

9. Indica les conjuncions que apareixen a les oracions següents:
a) No hi he anat perquè no sé el camí i ningú me n'ha dit res.
b) En Pep és tan gandul com el seu germà, però resulta encantador.
e) En cas que vulguis venir, truca'm.
c) Era tan intel·liqent que totes les empreses se'l disputaven.
d) Endreça l'armari com li va ensenyar la mare.
e) Després que tornis, sortirem a fer una volta i en parlarem.
f) Si decideixes fer les paus, avisa'm.
g) Quan fa sol, m'agrada passejar pel pare i estirar-me a la gespa.
h) Em vaig apuntar a una ONG per tal d'ajudar la gent pobra.
i) Anirem allà on vulguis, però no em deixis plantat com ahir.
j) Mentre tu fas el sopar, jo planxaré les camises.
1) Està cansat, de manera que no podrà fer els panellets.
m) A pesar que som indisciplinats, som bona gent.
n) Estalvien molt perquè es volen comprar un pis.
o) Tot i que està malalt, ha fet tota la feina.

Adverbi i preposició
Hi ha formes preposicionals que provénen d'adverbis, i aquest fet pot originar confusions. Cal recordar que l'adverbi modifica el verb; en canvi, la preposició relaciona elements.
Adverbis -----.. Són dalt.
Vindrà després.
Han arribat abans.
Preposicions -----.. Són dalt del cim.
Vindrà després de les deu.
Han arribat abans de sopar.

10. Assenyala si les formes destacades són adverbis o preposicions:
a) L'ha llancat dins del pou .. No miris a dins.
b) Deixa-ho aquí damunt. . Salta al damunt de la taula.
e) Situa't al davant de la fila .. Li agrada caminar al davant.
d) Sempre es posa darrere .. Darrere teu hi ha una mosca.
e) Ens parlava de dalt estant. . Les bosses són dalt de l'armari.
f) Estendré la roba a fora .. Menjo fora de casa.
g) Han escrit a sobre .. Ho tinc a sobre de l'escriptori.
h) S'amaga sota de la taula .. Mira a sota i ho trobaràs.
i) Són lluny de la civilització .. El va enviar lluny.
j) Treballen vora dels pares .. Viuen a la vora.
k) Ho faré després .. Hi anirem després de classe.
1) Ja han trucat abans .. Ho volen abans de les sis.


NOMÉS PER A 3R A I B!!!

Preposició i conjunció

Hi ha formes que poden fer de preposicions o conjuncions. Es tracta de veure si uneixen sintagmes o oracions. En aquest últim cas, cal tenir present que perquè hi hagi una nova oració hi ha d'haver un nou verb; a més, sol aparèixer en la locució la forma que.
No vam venir a causa del mal temps.
locució PREPOSICIONAL SN

S PREP (CC DE CAUSA)

VES AMB COMPTE

• Una locució preposicional és un conjunt de paraules que fan la funció d'una precosició: a causa de. per por de.

• Una locució conjuntiva és un conjunt de paraules que fan la funció d'una conjunció: a causa que, per tal que.

No vam venir a causa que va ploure molt.
Locució CONJUNTIVA V

ORACIÓ SUBORDINADA DE CAUSA

11. Indica si cada una de les formes destacad es és una locució preposiCional o una locució conjuntiva:
a) Després de la festa truca'M ... Després que tornis, m'ajudarÀs.
b) Abans que surtis. explica-m'ho .. Acaba-ho abans de les set.
e) Va netejar-ho per por que el renyessin .. No hi va anar per por de tu.
d) Els ho va explicar a fi que ho entenguessin .. Ho fa a fi de bé.
e) Malgrat tot, hem organitzat la festa .. L'hem organitzada malgrat que tothom es posa en contra.
f) En cas d'incendi. cal sortir per la porta d'emerqència .. En cas que
plogui, cal tancar la porta.

12. Indica la classe gramatical de totes les formes que hi ha a les oracions següents:
a) No hi aniré fins demà perquè tinc molta feina endarrerida.
b) Era una dona vella i magra, però tenia una gran vitalitat.
e) D'ara endavant anirem millor a causa del bon clima que tindrem.
d) El va mirar de fit a fit i tot d'un plegat es trenca la màgia.
e) És tan brut i res no l'amoïna. Qualsevol dia tindrà un disgust.
f) Tothom sap que cal fer però cadascú ho resol com pot.
g) En Pep no ens escolta mai i això provocar problemes greus.
h) Digues-me quin noi t'agrada més, perquè estic col·locant els noms i la disposició de tots els convidats per al sopar de la festa.

13.Fes el mateix que a I'activitat anterior en aquest text:
Estimadíssima Lorena,

Els minuts em són tan insuportables, lluny de tu, que aquest matí he intentat per tres vegades llevar-me la vida.
He volgut fer-me un tall al coll, però no he aconseguit altra cosa que tacar-me el jersei a ratlles grogues i blaves (el que tu em vas regalar; recordes?). Es tractava d'un suïcidi dolorós, i jo no puc suportar el dolor. Això, a tu, ja et consta.
Després he insinuat el moviment de llançar-me daltabaix del balcó; però el sol
il·luminava els meus geranis amb uns colors tan bells, que m'han inspirat un
sonet i he hagut de córrer a fer-lo.
El tercer intent l'he fet a base d'una cosa que no mata. He volgut deixar-me
morir per convicció, fent-me'n el decidit propòsit i tibant la voluntat. Però, t'ho
repeteixo, això no mata.
Ja veus si sóc dissortat
.