divendres, 25 d’octubre de 2013

EL PREDICAT. COMPLEMENTS DEL VERB


                              (imatges de www.lousywriter.com)
Ei, comencem amb el SV Predicat!!
EL PREDICAT


El predicat informa sobre el subjecte. El verb és l'element nucli que domina i pot estar acompanyat de complements o no. Ex.: Plou. Escolta la ràdio. És coix.

1. Estructura

Predicat ---> verb (+CV) (+CC)


El verb selecciona els complements segons les necessitats per completar la predicació.

a) Els complements verbals són: CD, CI, CRV o C. Preposicional, Atribut i Predicatiu.

b)Els complements circumstancials: més allunyats de l'acció verbal, afegeixen circumstàncies (situen el lloc, mode, quantitat, finalitat, companyia, instrument...)

2. Classificació dels verbs:

a) Segons la seva relació que presenten amb el subjecte, es classifiquen en:

- verbs personals: tenen subjecte. Ex.: Nosaltres som amics

-verbs impersonals: no tenen subjecte. Són els verbs metereològics i el verb haver-hi. Ex.: Neva. Hi ha una multitud a l'entrada.

b) Segons la relació que presenten amb els complements, els verbs es classifquen en:

- Verbs copulatius: anomenats de predicació incompleta. El verb no informa, actua com d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. Verbs ser, estar, semblar i parèixer. Ex.: El Pep està molt content.
- Verbs predicatius: o de predicació completa, informen sobre l'acció o procés del subjecte. Ex:. En Joan canta òpera

Aquests últims es subclassifiquen en:

- transitius: necessiten CD Ex.: La Carme menja amanida
- intransitius: no admeten CD. Ex.:Renuncia a tot.
- reflexius: el subjecte és agent i pacient. Ex. Els nens es renten (a ells mateixos).
- pronominals: es conjuguen amb un pronom i denoten activitat interna Ex.: S'enrabia sovint.
- recíprocs: l'acció és feta i rebuda per tots els que la realitzen. Ex.: els meus alumnes s'abracen.

3. Complements del verb

3.1 El CD

- És el complement més directament relacionat amb el verb.

- Es reconeix perquè és la cosa feta, vista, demanada... (L'Oriol veu una pel·lícula- la pel·lícula és la cosa vista). I a més admet la transformació a passiva: La pel·lícula és vista per l'Oriol).

- El CD s'introdueix sense preposició. (Estimo el noi. Veg la noia). Va amb preposició: davant d'un pronom personal tònic (tu, ell...), davant els pronoms (tothom, tots, ningú), en l'expressió l'un a l'altre, davant d'infinitiu i en casos d'ambigüitat.

- Estructures possibles: SN -La Paula obria el llibre/ Infinitiu - En Pere sentia cantar/ Conjunció subordinada+Oració- Vull que vinguis.

- Substitució pronominal
*El, la, els, les ---> SN determinat amb article, demostratiu o possessiu. Deman els seus mitjons. Els demano.
* En ---> SN no determinat. Demano llibres- En demano.
*Ho ---> Això, allò, oració subordinada - Vull això- Ho vull /Vull que vinguis- Ho vull.

3.2 EL CI

- El CI és el receptor de l'acció verbal. Escric una carta a l'avi.

- Es reconeix perquè sol anar darrere del CD i s'introdueix amb les preposicions "a" o "per a". Compro segells per als nebots.

- Estructura: S. Preposicional (Faig una comanda al botiguer) / Conj. sub. + oració (Porto el diari per a qui el vulgui llegir).

Substitució Pronominal:
LI singular (masculí o femení) -li. Compro això a en Joan. Li compro això.
ELS plural (masculí o femení) -els. Pago el rebut a les veïnes. Els pago el rebut.

*** Combinació CD determinat (El, la , les , les ) +CI singular (li), el pronom li es transforma en "hi" i l'ordre s'altera CI+CD ---> CD+ CI. Dono l'oli al noi- L'hi dono/ Dono la caixa al noi-La hi dono.

3.3 El CRV o C PREP.

- És una extensió dels significat verbal. El verb exigeix una preposició per a relacionar-se amb el complement. S'adona de la situació.

- Per a identificar-lo, cal fixar-se en el verb per comprovar si demana la preposició.
A: accedir, contribuir, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
DE: recordar-se, oblidar-se, adonar-se, riure's...
EN: entossudir-se, tardar, vacil·lar, afanyar-se, pensar...
AMB: avenir-se, adir-se

*Cal tenir present que les preposicions canvien davant l'infinitiu, només admet "a" o "de". I que les preposicions cauen davant la conjunció "que". S'adona (de) que fa tard.

- Estructura: S Prep- Em dedico a la pintura / Prep+infinitiu- M'abstinc de votar / Prep+ oració introduïda per "que"- Va arriscar-se que tots el deixessin de banda.

- Substitució pronominal:
En- introduït per la preposició DE. Em burlo dels amics- Me'n burlo.
Hi- introduït per altres prep. excepte "de". Accedeixo al càrrec. Hi accedeixo.

3.4 L'ATRIBUT

- S'ajunta a verbs copulatius (ser, estar, semblar, parèixer). El verb només fa d'enllaç entre el subjecte i l'atribut. L'Anna és tímida.

- Es pot reconèixer perquè concorda en gènere i nombre amb el subjecte quan es tracta d'un adjectiu. La carretera és costeruda. A més assenyala una qualitat i si s'elimina el verb, queda un sintagma nominal- La sabata és de pell- La sabata de pell.

- L'atribut es pot introduir amb preposició o sense. El color és pàl·lid. El camió és de gran tonatge.

- Estructura: SN- En Marcel és el pare. /S. Adj. En Marc estava enfadat / S. Prep. L'ordinador era de joguina. / Oració. En Roger és qui va resoldre el problema.

- Substitució pronominal:
El, la, els, les - substantiu determinat. Ell és el geni.-Ell l'és.
Ho- substantiu indeterminat. És arquitecte.- Ho és.
En- per emfasitzar. Que n'és de ximple.

3.5 EL PREDICATIU

- Complementa alhora al subjecte+verb ( En Quim anava cansat) o al verb+CD (Duu la camisa bruta).

- Es pot reconèixer perquè va amb verbs com "restar, mantenir-se, quedar, parèixer, mostrar-se, tornar-se, esdevenir, posar-se, viure, caminar, dur, caure, morir, trobar...". El trobo trist. I a més concorda amb el subjecte o el CD- Els nois es mantenen tensos.

- Pot introduir-se amb preposició o sense. El prenen per inútil. Corria espantat.

- Estructura: Adj. S'ha tornat impertinent. / Participi. En Xavi s'ha trobat marginat. / S. Prep.
El prenen per idiota.

- Substitució pronominal:
Hi- generalment sempre. Viu estressada- Hi viu.
En- Amb els verbs "elegir-se, dir-se, fer-se, nomenar" i semblants. Em dic Josep. Me'n dic.
Amb matís d'intensitat. Me'n sento tant, de trista!

3.6 EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

- Afegeix circumstàncies a l'acció verbal (lloc, temps, mode, quantitat, companyia, instrument, direcció, causa, finalitat, condició i concessió).

- Per a reconèixer el tipus cal fer la pregunta adequada: On?-lloc / Quan?-temps/ Com?-mode/ Quant?- quantitat/ Amb qui? Companyia/ Amb què? instrument/ Cap on?- direcció (corria contra direcció)/ A causa de què? causa (No vindré perquè estic ocupat)/ Amb quina finalitat? finalitat (No li diu que marxa a fi que no pateixi)/ A condició de què? condició (Si no feu bé l'examen, no podreu aprovat)/ Malgrat quin obstacle? concessió (Malgrat tots els accidents, l'excursió va ser un èxit).

-S'introdueixen amb o sense preposició (Vaig a Badalona), amb una locució preposicional (No hi anaren a causa de la pluja), amb una conjunció (Hi anirem quan sigui l'hora) i amb una locució conjuntiva (Després que hàgim esmorzat, caminarem).

- Estructura: SN- Va tornar l'altre dia / SPrep- Són a la muntanya/ S. Adv. -Treballarem aquí/ Prep+Oració - Si convé, hi anirem plegats.

- Substitució pronominal:
En - CC introduït per la prep DE. Vinc de París. En vinc.
Hi- CC introduït per una altra prep excepte "de". Vaig a Barcelona. Hi vaig.

*Els CCMode se substueixen sempre per HI (vagin amb prep "de" o no). Parla malament- hi parla/ Camina de genolls - Hi camina.

Sintaxi



View more presentations from zhendra.

- Analitzeu:

1. Plou molt avui
2. Tots i totes vam sortir molt contents del cinema
3. Una avaria informàtica col·lapsa el cel d'Europa

I ara les de nota:

4. Els dilluns, el veí de la meva estimada germana organitza unes festes multitudinàries a casa seva.
5. En Joel farà una entrevista als jugadors de futbol i al seu entrenador a l'estadi.
6. Els alumnes i les alumnes de primer curs de batxillerat de la meva classe parlen molt a l'hora de la matèria de català

Les següents oracions no cal que les analitzeu totes. Només mireu quins complements del verb o circumstancials hi ha:
- Parlen de l'aniversari
- Regaleu-nos les entrades
- La Laura em pentina
- No conec el fill de la veïna
- Trameteu als corresponsals les notes del mes
- El meu pare és mecànic
- Us porten les flors
- El pare ja s'ha posat bo
- Ahir us va veure
- Es riu dels amics
- Els va comprar jerseis
- Estava molt pàl·lida després de l'operació
- Es dedica a l'esport
- La conserge ens dóna el bon dia
- Es va quedar sord
- Els han comprat
- Preneu-vos un cafè
- Eren tots davant del palau
- Torna'ls els exàmens
- Aquest vestit sembla de seda
- Li va donar el llibre
- Ja s'acostumarà a la nova feina
- Ja són les deu
- Les miro
- Demà jugarem a pilota
- En poc temps s'ha fet famós
- Compra'ls
- En Joan no es fa amb la Laura
- Posa les postres a les convidades

Exercici. Reconeix les funcions sintàctiques qv (Marta Ibàñez) ESOIdentificació de subjectes. Reconeix el subjecte.
Reconeix el complement directe.
Reconeix el complement indirecte.
Identifica CD i CI.
Reconeix atributs.
Identifica complements.
Reconeix el complement de règim verbal.
Reconeix el complement predicatiu.
Reconeix els complements circumstancials.
Resum
Exercicis: Anàlisi de l'oració simple (Ferran Mota)



AQUESTS SÓN ELS EXERCICIS que no podíeu obrir alguns!!

Activitats de Marta Ibañez

SUBJECTE
1.LLegeix les frases següents. Indica si la paraula "roure" és el nucli d'un subjecte.
- El roure és un arbre majestuós.
- El roure del bosc de can Mateu era el primer que es veia.
- Vam veure l'únic roure que no s'havia cremat.
- Quina alegria veure un roure tan alt i verd!
- Els jardiners van plantar un roure al fons del parc.
- El roure marcava el límit de les terres de can Mateu.

2. Digues si els conjunts subratllats són el subjecte del verb marcat de color verd.
La raó era seva.
- Ahir vam recórrer totes les botigues del carrer Gran.- Sota el pseudònim de Víctor Català s'amagava una dona escriptora.
- La Maria no hi estava gens a favor.
Això sembla el més interessant de la reunió.

3. Digues si el conjunt subratllat de cada frase fa de subjecte.
La noia passava per la porta principal.
- M'agrada molt el pa amb tomàquet.
- Aquell anell passava de pares a fills.- Vam enviar-los un telegrama.
- Entraven trens cada cinc minuts.

4. Assenyala les frases en què el conjunt subratllat (amb el nucli "préssecs") fa de subjecte.
- M'agraden els préssecs a l'estiu.
- A l'estiu menjo préssecs.
- Els préssecs madurs són molt més gustosos.
- Haurem de comprar préssecs per al pare.
- Aquest any vénen tard els préssecs.

COMPLEMENT DIRECTE (CD)
1. Digues si el conjunt subratllat fa de complement directe.
- Jo porto un anell al dit del mig.
- M'agraden les joies senzilles.
- Beveu molta aigua!
- El professor escoltava atentament els alumnes.
- El professor escoltava atentament els alumnes.

2. Fes el mateix que a l'exercici anterior.
- Caldrà portar el nen al metge a veure què li passa.
- No ens va sortir bé la confitura de poma i la vam haver de llençar.
- Plovia a bots i barrals.
- M'encanten les flors vermelles.
- M'han regalat tres poms de flors.

3. Fes el mateix que als exercicis anteriors.
- Els nens s'estan menjant el pastís a grapats.
- Quan hem arribat hem saludat l'àvia.
El teu amic, l'hem vist quan sortia!
El teu amic se'n va al Canadà.
- Les salamandres habiten les aigües pures.

COMPLEMENT INDIRECTE (CI)
1. Assenyala els complements indirectes.
- Portarem joguines als nens.
- Comprarem llibres per als teus cosins.
- La pel·lícula presentava la vida dels camperols.
- A la Maria, li regalarem una bufanda per Nadal.
- Escriurem la carta als Reis.

2. Fes el mateix.
- Van portar la carta al director.
- He acompanyat la mare a l'hospital.
- A nosaltres, ens regalarà música.
- Portarem flors al cementiri.
- Li agrada escoltar música als matins.

3. Reconeix els CI d'aquest fragment. Digues si els conjunts subratllats són CI o no.
Per jugar a escacs, les persones han inventat al llarg dels temps sistemes prou enginyosos. S'enviaven partides per correu a l'oponent, sovint per telegrama i tot. Al segle XII, sabem que els reis d'Angleterra enviaven als reis de França les partides a través del Canal. Donaven a missatgers especials els sobres lacrats amb les jugades xifrades. Una partida podia durar anys.
Avui dia, l'ús d'Internet permet jugar amb algú a l'altra punta del món en temps real i enviaral contrincant de forma immediata la jugada. Allò que continua igual és el temps invertit per pensar una jugada.

COMPLEMENTS
1. Digues quina funció fa cada conjunt.
- El noi va posar un cartó de suc i una cullera de plàstic a la safata.
- Un home dormia agafat a l'ase, a la vora d'un dels camins que porten a Tunis. Somniaval'abundància que Déu negava al seu poble, on durava la secada i el bestiar moria o naixia mort.

ATRIBUT
1. Identifica les frases que tenen un atribut. Marca l'atribut.
- La noia estava ben quieta per fer la foto. 
- Si no és a París, no sé pas on deu haver anat. 
- Semblava de seda, de fina que era. 
- Ha estat el teu amic qui ho ha denunciat.
- Era ben lluny de casa seva.
(Lluïsa Costa Gomes. Vida de Ramon)

2. Fes el mateix.
- Ara són les dotze de la nit i cal anar a dormir.
- M'agrada aquesta hora de la nit.
- Toquen les dotze i hi ha silenci.
- Em sembla impossible tanta quietud.
- Sempre, és el moment de la nit més esperat.

3. Fes el mateix.
- El rellotge és d'or.
- En Joan és metge.
- Em compraré un rellotge d'or.
- Aquesta noia viu tranquil·la.
- Ella és qui ens ha obert.

COMPLEMENTS
1. Identifica els complements.
Una vegada era una dona que, recolzada a la soca d'una figuera, llescava pa; i va pegar tan bella estrebada amb la ganiveta que, a més del pa, es va partir ella pel mig i va tallar de part a part la soca de la figuera i tot. Mireu si és molt!
I qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
(Rondalles del Montserrat- Pau Bertran i Bros)

2. Identifica les funcions dels conjunts subratllats.
L'Stanley va ser el primer d'acabar. Va escopir al clot i se'n va anar a dutxar-se i a canviar-se de roba. Havien passat tres dies de la bugada i, per tant, fins i tot el recanvi net erabrut i suat. L'endemà aquesta seria la seva roba de treball i li rentarien l'altra.
No trobava cap explicació de per què en Zero havia cavat el seu clot per ell. En Zero ni tan sols n'havia tastada cap, de pipa.
(LOUIS SACHAR. Clots)

COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL O PREPOSICIONAL (CRV o C. PREP.)
1. Identifica els complements de règim verbal. Assenyala les frases que contenen un CRV.
Recorda que aquest complement s'introdueix per una preposició que el verb exigeix (regeix).
preposició A: acostumar-se, dedicar-se, exposar-se, arriscar-se...
preposició DE: parlar, oblidar-se, adonar-se, penedir-se, recordar-se...
preposició AMB: avenir-se, acarar-se, acarnissar, fer-se, conformar-se...
preposició EN: pensar, complaure's, confiar, consistir, creure,afanyar-se...

- Van accedir als resultats de les proves.
- Pensaven en qualsevol cosa menys en la feina.
- Regalarem roses als visitants.
- No es recorden de nosaltres i no vindran.
- El president es referia a les solucions possibles.

2. Assenyala els CRV.
- Es van comprometre en un pacte estranyíssim.
- Ho regalarem a beneficència.
- El producte de la venda es dedica a beneficència.
- S'ha acostumat al fred i a la calor.
- Està molt entossudit en aquesta idea. 

3. Assenyala els CRV.
- Tan sols pensen a guanyar diners fàcilment.
- La prova consisteix en una llista de preguntes.
- Portarem el bestiar a la fira.
- No n'havia cap més en tota la botiga.
- Es referia a tota la gent que ha vingut.

4. Completa les frases següents amb una de les preposicions següents: A, DE, EN, AMB. Els complements que introdueixen són tots complements de règim verbal.

Recorda les regles següents de canvi i caiguda de preposicions en el complement de règim verbal.
1) Davant d'un infinitiu només hi podem posar A o DE. Cal canviar, doncs, EN i AMB per A o DE. Exemple: Penseu en el resultats. Penseu a treure bons resultats.
2) Davant d'una conjunció QUE no podem posar cap preposició. Exemple: Penseu en els resultats. Penseu que cal treure bons resultats.
- Va atrevir-se ___ saltar.
- Es conforma ___ que vingui demà.
- Estic d'acord ____ tot.
- Estic d'acord ____ que porti les postres.
- Penseu ___ tornar els llibres de la biblioteca.
- Es van penedir ___ tot el que havia fet.

5. Fes el mateix.

- Tan sols pensen ___ divertir-se.
- Cal comprometre's ___ complir els mínims.
- No es va atrevir ___ contradir-lo.
- Ja s'adonaran ___ que no és ell qui ho ha fet.
- Estava d'acord _____ tot.
- No es conformava ____ rebre la meitat de l'herència.

6. Completa les frases següents. Cal que tinguis en compte el canvi i caiguda de preposicions, per tant, pot ser que no s'hagi d'escriure res en alguna de les frases.

- Vam oblidar ___ que la festa era diumenge.
- Sempre ens exposem ____ trobar un forat negre.
- No us he de burlar ___ les persones febles.
- Us heu d'acostumar ____ que algú us ho faci.
- Vacil·lava ____ les seves decisions.
- Dubtava ____ recollir-ho amb la mà.

COMPLEMENT PREDICATIU (C. PRED.)
1. Identifica el complement predicatiu.
- La Maria estava cansada.
- La Maria arribava cansada.
- En Pau es va fer ric.
- Es va tornar groc de cop.
- Semblava espavilat.

2. Fes el mateix.

- Portava les sabates noves.
- Se'n va anar capficat per les notícies.
- Això sembla possible.
- Ell sempre es mostrava distant.
- En Pere s'ha posat bo en saber-ho.

3. Fes el mateix.
- Aquella bèstia s'ha tornat boja d'estar en una gàbia.
- Ens troba ben ridículs vestits així!
- Ens ha trobat un hotel per a les vacances.
- En Pau es considera un superdotat.
- Es va quedar ben parada!

EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (C.C.)
1. Reconeix els complements circumstancials.
Els complements circumstancials expressen matisos i circumstàncies de l'acció del verb. Els matisos que expressen solen ser de lloc, de temps, de mode o manera i de quantitat. També poden expressar altres factors de l'acció com els d'instrument, companyia i d'altres.
Exemples : Avui fa sol. (temps)
Ho va fer molt bé. (manera o mode)
Viu molt lluny. (lloc)
Ho va tallar amb les tisores. (instrument)

1. Digues de quin tipus de circumstancial es tracta.CCM: de modeCCL: de llocCCT: de temps
- Avui he anat a comprar sabates.
- En aquest racó de món no en trobarem.
- Escrivia molt bé i va guanyar el premi.
- El dilluns, els teatres no solen fer funció.
- Viu a l'altre costat del poble.
- Aquest noi és així .

2. Assenyala el complement circumstancial.

- La noia caminava a poc a poc.
- Va arribar cansada.

- Va caure damunt una cadira.
- Va descansar durant una bona estona.
- Va tornar a marxar refeta.

RESUM
1. Escriu la funció que fa cada conjunt subratllat de les frases següents.
SUBJ: subjecte; CD: complement directe; CI: complement indirecte;ATR: atribut; CRV: complement de règim verbal; CPRED: complement predicatiu; CCL: c. circums. de lloc; CCT: c. circums. de temps; CCM: c. circums. de mode o manera

La meva tia viu a la muntanya.
Sempre arriben cansats.
M'agraden els ocells de bosc.
Farem un recull de cançons de festa.No s'avenia amb el seu germà.
Vam portar el que teníem a la Maria.
L'any passat va ploure molt.
De tan cansats caminàvem a poc a poc.


2. Fes el mateix.
No ens vam posar gens nerviosos.
Sempre ens llevem molt aviat.
Una forma d'avançar són els exercicis.
Volem anar a Mallorca.
Ara els petits d'abans ja són nois grans.
Aquell amic teu s'ha tornat molt antipàtic perquè no em saluda.
Per sopar menjo pa amb tomàquet.
Aquell noi no para de parlar de futbol a tota hora.