dilluns, 12 de gener del 2015

EL TEXT NARRATIU. LA RONDALLA


(imatge extreta de google imatges)

HI HAVIA UNA VEGADA... LA RONDALLA!!! VOLEU SABER QUÈ ÉS, DONCS JO US HO EXPLICARÉ...

El text narratiu. La Rondalla

La Rondalla: és un tipus de narració o relat que pertany a la narrativa popular de tradició oral i que té un autor anònim. Explica fets imaginaris i té l’objectiu de distreure i alliçonar (donar una lliçó per aprendre).

Es van recollir per escrit al S XIX, durant el romanticisme, època en què es redescobreix el valor de la literatura tradicional.

Els primers compiladors de la narrativa tradicional oral foren els germans Jacob i Wilhelm Grimm (Alemanya), que entre 1812 i 1818 van publicar dos reculls de rondalles i llegendes. A partir d’aquí, folkloristes de tot Europa van recollir tota mena de relats dels seus respectius països: cançons, llegendes, rondalles, mites...

A Catalunya, entre els principals folkloristes que recopilen reculls de llengendes i rondalles destaquen:

§  Francesc Maspons i Labrós, Tradicions del Vallès (1876)
§  Pau Bertran i Bros, El rondallari català (1909)
§  Valeri Serra i Boldú, Aplec de rondalles (1922)
§  Apel·les Mestres, Llegendes i tradicions del Montseny (1933)
§  Joan Amades, Folklore de Catalunya (1950)

Elements característics de la rondalla

L’estructura: plantejament (presentació dels personatges i del conflicte), nus (desenvolupament del conflicte) i desenllaç (acabament tancat i final feliç).

El temps i l’espai:  se situen en un temps i espai indeterminats.

Els personatges: són plans (no varien), la seva caracterització és molt simple. Representen valors positius o negatius (bo/dolent, gandul/treballador, avar/generós)

El punt de vista: el narrador és extern, explica els fets en 3a persona del singular. És a dir, no és un personatge que forma part del relat, sinó fora d’ell.

Les característiques de la llengua són d’un llenguatge oral i informal:

-          Frases curtes i que s’entenguin bé. Sintaxi simple.
-          Lèxic adequat a l’edat dels oients
-          Repeticions  (canta que cantaràs, camina que caminaràs)
-          Expressions per cridar l’atenció de l’interlocutor (i sabeu què va fer?)
-          Frases fetes i locucions (i tal dit, tal fet)
-          Onomatopeies (catacric-catacrac)
-          Exageracions i comparacions (caminà cent hores lluny, alt com un sant Pau)

Fórmules fixes d’encapçalament i acabament. Són fórmules fixes per començar i acabar el conte. Serveixen per cridar l’atenció quan s’inicia el relat i per indicar que és a punt de finalitzar. Les més usades són:

Fórmules d’encapçalament:

-          Temps era temps, hi havia...                  
-          L’any tirolany...
-          Vet aquí que una vegada
-          Una vegada hi havia / Hi havia una vegada...
-          En un bosc perdut...
-          D’això que us contaré ja fa molts anys...
-          Heus ací...

Fórmules d’acabament:

-          Catacric-catacrac, conte acabat
-          I van ser feliços i van menjar molts anissos
-          Conte contat és ben acabat, i si no és mentida, és veritat.
-          I tot això és tan segur com que tot el que és verd no és madur
-          I tot això és tan cert com que tot el que és madur no és verd
-          Aquesta rondalla que he explicat és per al més bon minyó, i al que no li agradi que n’expliqui una de millor


(imatge extreta de google imatges)

Tipus de rondalles

Podem distingir quatre tipus de rondalles segons els personatges que hi intervenen, l’aparació d’elements sobrenaturals i determinades peculiaritats lingüístiques:

-          Rondalles humanes
Són protagonitzades per personatges del poble: matrimonis, joves, lladres, gent d’oficis diversos i autoritats. L’element sobrenatural no hi és i té un to més realista.
Els temes giren a l’entorn dels defectes i les virtuts, i tenen una finalitat d’exemple moralitzant. L’enginy, l’astúcia i l’humor són els valors més destacats.

-          Rondalles de bèsties
Hi intervenen molts tipus d’animals (l’ós, el lleó, el corb, la cigonya, l’esparver, la garsa, la merla...), però els protagonistes indiscutibles són la guineu o guilla i el llop.
Tenen una estructura molt simple, normalment d’un sol episodi.
La característica principal és que els animals parlen i actuen com éssers humans; els motius de les seves accions estan relacionades amb la supervivència (menjar, perills...).

-          Rondalles meravelloses
Hi apareixen elements sobrenaturals. Són les més complexes. A partir d’un motiu central, d’una necessitat, una dissort que cal reparar es desenvolupen totes les peripècies i dificultats que ha de superar l’heroi i finalment assoleix l’èxit i la recompensa.

Els personatges que hi intervenen són:
L’heroi: protagonista que lluita contra l’adversitat (proves) i malgrat l’antagonista (l’agressor) i amb l’ajut de les forces positives ( el donador i l’auxiliar), obtindrà l’èxit.
El fals heroi:  vol suplantar la personalitat del protagonista. Mai no se’n surt.
L’agressor: s’enfronta amb l’heroi
El donador: és aquell que, per atzar, troba l’heroi i l’ajuda en els seus objectius.
L’auxiliar: sol ser el do màgic que el donador li lliura.
El comanador: és el personatge que crea el mòbil perquè l’heroi iniciï l’acció.
La princesa i el pare  sempre són presents en aquest tipus de relat. Un mateix personatge pot fer més d’una funció.

-          Rondalles de fórmula fixa

Presenten una estructura narrativa simple de divers tipus:

Rondalles acumulatives:
Són històries en què, a un fet o un personatge inicials, es van afegint successivament altres fets i personatges que s’encadenen.

Rondalles lúdiques
Són endevinalles que exerciten l’enginy.

Rondalles ortofòniques
Són exercicis de pronúncia on abunden els embarbussaments
Rondalles paremiològiques

Tenen com a finalitat explicar l’origen de refranys o dites.

(imatge extreta de google imatges)



RECORDEM CONCEPTES!

No cal dir que les històries, rondalles i contes són textos narratius. Fem una mica de repàs del text narratiu que ja vam explicar el curs passat.


El text narratiu
Una narració és un text en què un narrador explica el desenvolupament d'uns fets, que poden ser reals o ficticis, al llarg del temps.


1. Característiques del text narratiu

Els principals trets dels textos narratius són:


•Solen estar escrits en prosa.
•Hi ha la presència d'un narrador que explica la història.
•Lingüísticament, es fonamenten en el sintagma verbal, perquè l'acció s'expressa mitjançant el verb.
•S'hi inclouen descripcions i diàlegs.

2. Estructura del text narratiu


El text narratiu pot presentar dos tipus d'estructures:

Estructura lineal o contínua: és el tipus més freqüent i consisteix a explicar els fets seguint un ordre cronològic. Consta de:

a)Plantejament o introducció: es presenta la situació i l'inici del conflicte.

b)Nus o desenvolupament: cos central de la narració. Al llarg del nus la tensió narrativa augmenta fins arribar al clímax (moment àlgid que anuncia el desenllaç).


c)Desenllaç o conclusió: acaba la història. El desenllaç pot ser:

-Tancat: el conflicte es resol.
-Obert: el conflicte no es decideix de manera clara i el lector pot imaginar diversos finals.

Estructura no lineal o discontínua: l'ordre temporal dels fets s'altera. Hi ha diversos recursos per ordenar els fets de manera discontínua:

-Comença l'acció in medias res: el relat s'inicia en ple desenvolupament de l'acció. És un començament sobtat.
-Pot fer un retrocés en el temps: analepsi o flash back.
-Pot avançar-se en el temps: prolepsi o flash forward.

3. Elements de la narració 
Els elements bàsics de la narració són: el narrador, el temps, l'espai i els personatges.

El narrador: explica la història i estableix el punt de vista des del qual es narren els fets.
Narrador intern: intervé en l'acció. Pot ser el protagonista (1a persona), un testimoni (3a persona) o multiselectiu (diferents personatge de l'obra que expliquen en 1a persona la història).
•Narrador extern o omniscient: no intervé en la història. Explica els fets en 3a persona, des de fora. Pot ser:
-Total: si ho coneix tot, sap com pensen els personatges.
-Parcial: només explica allò que veu, com una càmera de cinema.



El temps i l'espai:
•El temps històric: l'època en què succeeix l'acció.

•El temps narratiu: hores, dies o anys que dura l'acció.
•El temps del discurs: estructura lineal o discontínua


•L'espai: lloc on passa l'acció.

-real
-díctic
-simbòlic


Personatges: són els éssers, generalment persones, que intervenen en l'acció. Segons la seva complexitat poden ser:

•Plans: són simples i no evolucionen.
•Rodons: són complexos i experimenten canvis.


Segons la seva funció poden ser:
•Protagonistes: són els personatges principals.
•Antagonistes: s'enfronten als personatges principals.
•Secundaris: no són fonamentals per al desenvolupament de l'acció.
•Decoratius: la seva funció és fer real l'acció, l'espai...


Aquí ho teniu explicat més extensament! Cliqueu el document!




Publish at Calaméo or browse others.